Page 41

Ara, les velles rnaximes del rnarxisme, ció de Málaga, ja vaticinava I'actual situa"els capitalistes es devoraran entre si", ció. Eichelbaun reflexionava sobre com semblen recuperar el sentit. i són els caes veia venir el final de les ideologies. pitalistes els que cornencen a aplicar les Refundar el capitalisme? Aquest mafórmules del control de I'estat, de la nateix sistema que ens ha dut fins aquí? cionalització de la banca, de la protecció No ho se, pero, sens dubte. avui el rnón de les empreses de valor estrategic. de es submergeix en la incertesa de no tenir salvaguardar el be cornu, la terra i els la fórmula idonia per governar el planeta. béns de producció. Es percep la carencia d'una filosofia valiDiuen voler da. que doni llurn Hern d'arribar a sistemes constituir un nou orals principis, per dre mundial i un harmonics de fiscalitat. guiar el desenvolunou referent de can- i a castigar els pament de I'ésser vi. el que sernbla huma ... Pero per anunciar que la que no refundar el marxisme? Potser les rnesures adoptarnorbiditat del capitalisrne és rnolt greu. no sé si en estat terminal, pero. s e n ~ des per frenar la crisi, que sernblen poc dubte, les fractures i les sagnies són molt inspirades en les teories capitalistes, són evidents. la resposta? Per que no reviure el pensaEl capitalisme fa aigües. La ideologia ment de Proudhon, o de Bakunin? I per dominant, la ideologia de supervivencia, que no treballar per una refundació socomenqa a enfonsar-se; pero no es cialdemocrata, ja que aquesta opció, en menys cert que també el Deu dels crisles tres últirnes decades. ha donat prova tians esta desaparegut ... La fe decrepita de la seva eficacia? A Bretton Woods es van crear orgaes un lloc de refugi. ja no es una eina de salvació. Els ciutadans i ciutadanes dels nismes com el FMI i el Banc Mundial, paisos desenvolupats es van convertint al que, al llarg de la historia de I'ultim rnig laicisrne, tot i que queden, sens dubte, segle, han causat greus dificultats als reductes on les religions augrnenten el paisos en vies de desenvolupament. No seu poder, en alguns paisos ernergents. seria mes raonable crear una nova instio en societats del subdesenvolupament. tució que reflecteixi les realitats del nosJa no sorgeixen, corn en els 60, positre temps? Ja que les institucions rnencions mes enlla de I'equilibri dorninant: cionades han realitzat politiques que han els no alineats. el tercer movirnent histocontribuit a la inestabilitat i al caos actual per als paisos d'Asia, Africa o Arnerica ric, que emanava dels nacionalisrnes -De Gaulle. Nasser, Perón Llatina. i Tito- sorgits rere la Aquesta nova instiderrota dels altres sotució. a rnés a cialnacionalismes o + rnés, ha de ser continuada arnb nacionalcatolicisrnes, de tan mal record. una reforma del Pero. i ara que? sistema monetari Fa 10 anys, un llibre mundial. El dolar .l , ,! no es ja un refeque passa practicarnent desapercebut, ii7- 1 m. rent preservador F, , l. Un planeta a la deridel valor. Un siste,:$ \, ;+ ,! , ,. va, escrit per I'escrip.: . . -L. .& --.~. *U* rna global requetor i periodista Hora,, :* ~. reix un sistema ,l . ,I > < : . . L cio Eichelbaun, 1 : rnonetari global. publicat per la Diputa~corn assegura el

fiicals

"*

1

.... ..p:""'-;?*

1 (j

.:

.-

53 39

Profile for Espai de Llibertat

Espai de Llibertat - núm. 53  

El monografic: Viatges... L'entrevista: Cristóbal Colón

Espai de Llibertat - núm. 53  

El monografic: Viatges... L'entrevista: Cristóbal Colón

Advertisement