Page 1

facebook.com/eskpada twitter.com/eskpada instagram.com/eskpada

ABRIL 2014

NÚM.: 77

GOOGLE BUSINESS PHOTOS pàg. 7 MANTENIR LA MEMÒRIA EN FORMA pàg. 16 “TEA TIME” pàg. 18

www.eskpada.com


SUMARI

pàg. 5

pàg. 12

pàg. 14

L’ESKPADA núm. 77 Any VII ABRIL 2014 Direcció: Mònica Almerich Direcció creativa: Gemma Coll Redactor en cap: Alfred Llahí Disseny i maquetació: C.a.l. Comunicació S.l. Correcció de texts: Maria Roca Impressió: Impremta Envalira Dipòsit legal: And.644-2007

pàg. 7

pàg. 10

pàg. 22 Revista mensual de distribució gratuïta © C.a.l. Comunicació s.l.

www.eskpada.com publicitat@eskpada.com Telèfon (+376) 866  400 / 349 634 PRINCIPAT D’ANDORRA

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.

www.lauredianament.com

3


4

NOTÍCIES

Projecte de llei de l’espai digital

L’executiu ha presentat el Projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital.

A

quest text s’inscriu en el conjunt d’articulats destinats a implementar un nou model econòmic al Principat i té com a objectius donar seguretat jurídica a tots els agents involucrats, oferir una especial protecció als consumidors, l’atracció d’empreses que desenvolupen activitats relacionades amb l’espai digital i facilitar noves activitats. El projecte inclou diverses novetats. En l’àmbit de la terminologia, el text inclou els conceptes d’activitat en un espai digital, d’operador i de serveis

d’intermediació. La llei s’aplicarà als operadors establerts a Andorra, als operadors que disposin d’un establiment permanent al país i als operadors que es dirigeixin a destinataris ubicats al Principat. Algunes novetats del projecte són la modernització del règim de contractació electrònica; la promoció dels codis de conducta i de l’autoregulació, i l’establiment d’un règim sancionador clar i proporcionat. Pel que fa a les implicacions dels operadors, aquests darrers hauran d’incloure informació sobre les dades d’identificació i de la seguretat en els webs, alhora que s’haurà d’habilitar un procediment de notificació, retirada i reposició. D’altra banda, els operadors hauran d’adoptar una política de publicitat, de comunicacions comercials electròniques i de cookies, i també s’hauran de revisar els procediments de contractació electrònica, especialment amb els consumidors. El projecte de llei preveu, en el cas dels operadors ja existents, un termini d’adaptació de sis mesos un cop la llei surti publicada al BOPA.

El comitè de bioètica

E

l Govern ha aprovat la composició dels òrgans interns del Comitè nacional de bioètica. Es tracta de Pere Vilanova, president; Antoni Badia, vicepresident, i Núria Terribas, secretària. El consell de ministres

també ha procedit, a demanda del mateix comitè, a modificar el reglament de creació, amb canvis puntuals pel que fa a la renovació dels membres i quant a la difusió pública de la memòria anual.


NOTÍCIES

L’ambaixador francès s’acomiada

En un clima excel·lent de les relacions bilaterals entre Andorra i França, l’ambaixador francès al país, Zaïr Kedadouche, que va rebre el plàcet del Govern l’abril del 2012 i ha estat el vuitè ambaixador de la República Francesa acreditat a Andorra des de l’establiment de les relacions diplomàtiques, s’acomiada del nostre país. Kedadouche ha destacat, com a fites assolides els darrers anys de treball, la signatura del conveni per evitar la doble imposició, la convenció en matèria d’educació i els dos convenis recentment signats pel ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, en matèria policial i duanera i de protecció civil.

Formació Professional La ministra d’Educació i Joventut, Roser Suñé, ha participat en una nova edició de la jornada de portes obertes al Centre de Formació Professional d’Aixovall. Aquesta jornada serveix per donar a conèixer als joves i famílies del país l’oferta de la formació professional del sistema educatiu andorrà. Enguany, el centre consta de 186 nois i noies que cursen els estudis per obtenir el Diploma d’Ensenyament Professional i el títol de Batxillerat Professional en cinc branques professionals: activitats esportives i de lleure; estètica, cosmètica i perfumeria; microinformàtica i xarxes; sanitària i social, i secretariat multilingüe. La renovació del marc curricular de l’FP, la publicació dels nous programes, la diversificació de les vies d’obtenció de les titulacions i la implantació de la prova oficial del batxillerat professional, són algunes de les mesures que el ministeri d’Educació i Joventut ha impulsat per reforçar la formació professional del sistema educatiu andorrà. Des del curs passat,

els alumnes que cursin el batxillerat professional han de passar la POBpro per obtenir el diploma. Amb la implementació d’aquesta prova d’estat, el ministeri assoleix un triple objectiu: regular l’obtenció del títol de batxiller professional, formalitzar l’equiparació del batxillerat professional amb el batxillerat general i facilitar l’accés a l’ensenyament superior. Actualment, el títol de batxiller del sistema educatiu andorrà està reconegut a l’Estat espanyol i a l’Estat francès. Aquest curs el ministeri també ha anunciat el desplegament del batxillerat professional en activitats esportives i de lleure, que preveu posar en funcionament el setembre del 2015. La nova titulació completarà aquesta branca formativa i complementarà les formacions que ofereix l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (Efpem) en aquest àmbit.

5


6

NOTÍCIES

El nivell de qualitat de l’aigua

P

er conèixer la qualitat de les aigües dels rius, el departament de Medi Ambient gestiona una xarxa de seguiment de la qualitat de les aigües superficials que consta de 37 estacions

repartides per tot el territori. Els resultats obtinguts en aquestes estacions permeten validar o adaptar les polítiques de gestió i protecció dels cursos d’aigua i també determinar l’evolució de

la qualitat actual cap als objectius definits pel Pla de sanejament per al 2020. El 2011, el 100 per cent de les estacions de seguiment de la qualitat de les aigües superficials va obtenir una qualitat excel·lent, bona o passable, mentre que el 2005 aquest valor només ascendia al 67 per cent. Els resultats del 2013 consoliden els dels anys anteriors. Actualment, el 70 per cent de les estacions tenen una qualitat excel·lent o bona; el 2005, només eren el 38 per cent. Durant el 2013, s’han netejat uns 673 quilòmetres de rius i s’han extret més de 32,2 tones de residus (1 quilogram cada 20,9 metres o 47,8 quilograms per quilòmetre).

2+1 Editors estrena web

L

’editorial andorrana 2+1 estrena una nova pàgina web (www.2mes1editors.com). A la nova web de l’editorial, s’ha optat per un disseny més dinàmic. Alhora, s’ha prestat una atenció especial en la millora de la gestió dels continguts i la descàrrega d’arxius. També

s’ha aprofitat aquest disseny web per incloure-hi noves publicacions, que ara no només es poden adquirir en format digital (EPUB), sinó també en format imprès (paper). Així mateix, es poden enviar a domicili, en format imprès, dins de tot el territori nacional i a Espanya.


NOTÍCIES

Google Business Photos La iniciativa Actua va posar en marxa, el juny del 2013, el projecte Google Business Photos per donar a conèixer Andorra, així com el seu potencial turístic i comercial, d’una manera global i innovadora, a través del canal Internet.

E

l projecte aporta un valor diferencial als comerços, a l’efecte de millorar-los el posicionament a Internet i prenent en consideració que la manera d’accedir a la informació per part dels consumidors canvia sensiblement i molt ràpidament. Eines com ara les xarxes socials o eines de mapes i geolocalització cada vegada estan guanyant més terreny enfront dels motors de cerca tradicionals. L’equip de fotògrafs de la iniciativa Actua ha retratat 1.459 negocis. D’aquesta manera, els usuaris poden gaudir d’una visita interactiva, amb imatges panoràmiques de 360 graus, dels diferents comerços d’Andorra. Per poder accedir al tour virtual de cada negoci, els usuaris poden fer-ho a través de diversos canals: el cercador de Google; l’eina Google Maps, o bé la pàgina web d’alguns comerços que han integrat la tecnologia directament. Addicionalment, certs establiments són presents en el cercador de Google i l’eina de mapes, tot i no disposar d’imatges interactives, de manera que, en total, conformen una base de dades de 1.698. Des de la iniciativa Actua també s’ha posat en marxa una altra tasca de promoció del projecte, com és la ubicació

—als comerços adherits al projectes— de codis QR. Aquests codis permeten, encara que el comerç estigui tancat al públic, que l’usuari pugui veure virtualment l’interior de l’establiment. Igualment, la iniciativa Actua ha realitzat promoció del projecte, a través del seu perfil de Twitter, mostrant l’enllaç directe al tour virtual de tots els comerços fotografiats. Així mateix, d’ara endavant, es contactarà amb els empresaris del país que registrin nous comerços orientats al turisme, amb l’objectiu d’oferir aquest servei de posicionament a les eines de Google de manera gratuïta. Igualment, altres elements d’interès turístic s’aniran incorporant a poc a poc a la plataforma.

Ajudes a les associacions juvenils

E

l departament de Joventut i Voluntariat ha informat de la convocatòria pública per a la concessió de les ajudes a les associacions juvenils i entitats que ofereixen serveis a la joventut, i que compleixin els requisits que se’ls demanen. L’objecte de les subvencions és la promoció de l’associacionisme

juvenil de base associativa, participativa i democràtica, i el suport a projectes d’especial interès adreçats a joves que incideixin en el foment d’activitats d’utilitat pública o interès general. Per a més informació, accediu a www.joventut.ad o truqueu al telèfon 829 456.

7


8

NOTÍCIES

Reformes en centres escolars

El Consell de ministres ha convocat el concurs per a la selecció d’un arquitecte per a la redacció del projecte i direcció de les obres de reforma de diversos centres escolars.

E

l concurs fa referència a les obres següents: canvi de finestres i aïllament de la façana de l’Escola espanyola d’Encamp; canvi de finestres i aïllament de la façana de l’Escola francesa d’Encamp; canvi de paviment del pati exterior, col·locació de línies de vida a les teulades i protecció de la voravia lateral de l’escola del Pas de la Casa; refecció

dels sanitaris de l’Escola espanyola de Ciutat de Valls; refecció de part del pati de l’Escola francesa de la Massana, i instal·lació de decantadors de greixos a l’Escola andorrana de Santa Coloma. La contractació dels treballs de redacció de projecte i direcció de les obres és urgent, per reduir el termini de contractació amb l’objectiu de poder adjudicar les obres abans de les vacances escolars i executar els treballs durant el període de vacances 2014. Així mateix, per diversificar les adjudicacions, el plec de bases preveu que un licitant podrà, com a màxim, ser adjudicatari d’un lot dels quatre en què s’ha dividit el concurs.

Rotonda a la CG3 El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, ha informat de la represa dels treballs de construcció de la rotonda a la CG3, a la sortida d’EscaldesEngordany. En aquest sentit, el Consell de ministres ha validat el pla d’obra, presentat per l’empresa Cevalls S.A., relatiu al contracte d’obres de construcció d’aquesta infraestructura. El nou pla preveu que l’inici de les tasques sigui el 17 de març i la finalització, el 19 de setembre. Posteriorment, es procedirà a la pavimentació de la infraestructura, a càrrec de la Campanya nacional de pavimentació, de manera que es preveu que l’obra pugui entrar en servei a finals de setembre, una vegada pavimentada i amb la senyalització horitzontal executada.

Nova col.lecció

primavera-estiu

Joaquim Viola, 11 · LA SEU D’URGELL · 973 35 14 10


NOTÍCIES

Intercanvi d’informació amb Suïssa Andorra i la Confederació Suïssa han signat a Madrid el conveni d’intercanvi d’informació en matèria fiscal. L’acte ha tingut lloc a la seu de l’ambaixada suïssa i els signataris han estat l’ambaixador de la Confederació Suïssa a Andorra, Thomas Kolly, i l’ambaixador d’Andorra a Espanya, Jaume Gaytán. Tots dos han signat el tractat amb poders dels governs respectius. L’acord evidencia la ferma voluntat dels dos estats a l’hora de combatre el delicte fiscal i simbolitza la intensificació de la relació bilateral entre la Confederació Suïssa i el Principat. Andorra ja té signats acords d’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb vint-i-dos països.

Treball en benefici de la col·lectivitat

El Consell de ministres ha aprovat la represa dels programes amb una partida pressupostària inicial d’un milió d’euros que poden donar feina a uns 150 desocupats.

L

’executiu ha activat el primer dels programes, destinat a l’administració general i l’administració de justícia, i en dates pròximes ho farà amb el treball als comuns, parapúbliques i societats públiques. Es tracta de la tercera edició d’uns programes que l’any passat van donar feina a 301 treballadors. La subvenció consisteix en el pagament, mentre duri el contracte de 6 mesos, de 1.101 euros —equivalent a l’import del salari mínim vigent (962 euros) més la part empresarial (14,5 per cent) de cotització a la CASS— . L’entitat beneficiària de la subvenció haurà de declarar a la CASS la contractació, retribuir-li el salari

“Qui és qui als carrers d’Andorra” El dilluns 14 d’abril, a les 20 hores, al Centre d’Art d’EscaldesEngordany (Av. Carlemany, 30), 2+1 Editors presentarà el darrer llibre del periodista i presentador de televisió andorrà Alfred Llahí Segalàs. Es tracta de Qui és qui als carrers d’Andorra, una obra que reuneix en 144 pàgines els més de 100 perfils biogràfics de tots aquells personatges que donen nom als carrers, avingudes i places del nostre país. La presentació, que anirà a càrrec de l’honorable cònsol major d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, estarà oberta a tothom i el públic assistent podrà adquirir allà mateix exemplars del llibre.

mínim net (909 euros) i pagar el 20 per cent de la cotització del sou. Els requisits que han de reunir els treballadors desocupats per poder ser destinataris del programa són: nacionalitat andorrana o resident; constar inscrit al Servei d’Ocupació en situació de recerca durant 45 dies —consecutius o no— en el període dels 12 mesos anteriors a la intermediació amb l’oferta presentada pel programa, i no haver rebutjat cap oferta de treball adequada proposada pel Servei d’Ocupació en els darrers 3 mesos. L’objectiu d’aquests programes és reforçar les mesures de polítiques actives d’ocupació per al sector privat.

9


10

NOTÍCIES

Modificació de l’IGI bancari

El Govern ha aprovat la modificació de la Llei de l’impost General Indirecte (IGI), un text que es presentarà al Consell properament i que pretén corregir determinats aspectes de la llei i incorporar-hi millores en vistes a la gestió i aplicació pràctica de l’impost.

El projecte de llei corregeix entre d’altres elements l’IGI bancari, després de constatar el desviament respecte a la previsió de recaptació. Si el càlcul inicial situava l’ingrés entre els 21 i els 24 milions d’euros, en el primer exercici d’aplicació ha ascendit als 16,5 milions d’euros. El Ministeri de Finances ha deixat clar que tot i que l’IGI repercutit s’ha ajustat a les previsions inicials, la desviació s’ha produït perquè les deduccions aplicades per les entitats han

estat molt superiors a les previstes. El departament de Tributs i Fronteres ha iniciat en aquest sentit el procediment de comprovació per determinar si aquestes s’ajusten a llei. En paral·lel però el Govern ha aprovat la modificació de la Llei per augmentar la recaptació en un mínim de 4,5 milions d’euros sense pujar el tipus de gravamen i per tant, sense que es traslladi el cost als usuaris particulars. El canvi es basa en fixar un topall en la deducció de les quotes suportades a través d’un règim especial aplicat a les entitats bancàries. El ministre de Finances i Funció Pública i el director general de Tributs i Fronteres han informat també del criteri desfavorable del Govern a la proposició de llei del Grup Parlamentari Socialdemòcrata sobre l’IGI bancari. Els responsables del ministeri han explicat l’oposició al text del PS perquè encareix a mitjà termini el cost dels serveis per als usuaris. Igualment assenyalen que la proposició de llei trenca el principi de neutralitat de l’IGI i genera una situació de doble imposició amb l’impost de societats.

Identificació i maneig de rèptils Efectius del Cos de banders, del ministeri de Turisme i Medi Ambient, han participat en una formació sobre la identificació bàsica i el maneig de rèptils. L’objectiu d’aquesta formació ha estat obtenir els coneixements necessaris per identificar els rèptils —tant autòctons com exòtics— més perillosos i per saber com capturar-los i traslladar-los a un centre de recuperació amb garanties

d’èxit. En el marc de la formació s’ha tractat la identificació de l’espècie, la manipulació i captura, l’aproximació amb les eines de manipulació, els sistemes de protecció i actuació, i els protocols d’actuació en les captures de rèptils i amfibis verinosos. Aquesta formació ha estat impartida pels professionals del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (Crarc).


12

PER SABER-NE MÉS...

Meritxell, a la Ruta Mariana La idea de creació de la Ruta Mariana es va gestar durant la celebració de l’Exposició de Saragossa del 2008, i les negociacions per a la incorporació del santuari de Meritxell van començar quatre anys després.

La integració del temple andorrà dins d’aquest circuit de turisme religiós suposarà una ampliació dels horaris de visita.

La Ruta Mariana és un itinerari d’interès cultural i religiós, adreçat a turistes que tenen com a motivació principal o secundària del seu viatge la fe mariana. Està formada per cinc santuaris: el Pilar (Saragossa), Torreciudad (Osca), Montserrat (Barcelona), Lourdes (França) i Meritxell (Andorra). En conjunt, reben 12 milions de visitants a l’any. Aquesta proposta es dirigeix, sobretot, a un públic familiar i combina les motivacions religioses amb la descoberta dels atractius turístics del país. A més, es tracta d’un nou producte que es crea amb l’objectiu de desestacionalitzar l’oferta, ja que el període de pelegrinatge comença durant la Setmana Santa i s’allarga fins a l’octubre. Per promoure els santuaris que formen part de la Ruta Mariana, s’han previst diverses accions. El santuari de Meritxell, per exemple, destaca per la situació geogràfica, que permetrà realitzar un còmode desplaçament entre els santuaris de Lourdes i


PER SABER-NE MÉS... Montserrat. De fet, existeix una ruta preestablerta que comença al santuari del Pilar, continua per Torreciudad, Lourdes i Meritxell, i acaba a Montserrat. S’adequarà un espai d’accés al recinte, destinat a dos guies turístics, que es dedicaran a l’atenció dels visitants (del maig a l’octubre), i alhora serà el punt de rebuda dels pelegrins. Així mateix, s’aprofitarà per fer millores a l’antic santuari per acollir-hi pregàries i, finalment, se centralitzaran totes les peticions de celebració d’actes religiosos. Per donar a conèixer la integració de Meritxell als clients finals i als mitjans professionals, es realitzarà un acte de presentació a

Roma i s’organitzarà un workshop a Madrid. Del juny a l’octubre del 2013, el temple de Meritxell va

rebre 36.000 visites, una xifra que es pretén doblar en els dos anys vinents.

13


14

FONS D’INVERSIÓ

DWS Concept DJE Alpha Renten Global

Aquest fons mixt conservador, amb un volum de 400 milions d’euros, pertany a la gestora DWS Investments (Deutsche Bank) i està assessorat pel Dr. Jens Ehrhardt, gestor de la prestigiosa firma independent DJE Kapital, líder en gestió de patrimonis, gestió de fons i distribució de fons en els mercats de parla alemanya d’Europa. El Dr. Ehrhardt la va fundar el 1974 i, actualment, té uns actius totals en gestió i assessorament de 10 mil milions d’euros. El fons inverteix, com a mínim, el 51 per cent del seu patrimoni en valors de renda fixa: bons internacionals corporatius i governamentals, emesos en diverses monedes. També pot invertir fins a un 20 per cent de la cartera en valors de renda variable en l’àmbit mundial. D’aquesta manera, el fons pot beneficiar-se de les accions quan els bons passen períodes de debilitat. Utilitza com a referència els índexs JP Morgan GBI Global Unhedged Euro (70 per cent) i MSCI World (30 per cent). La distribució del patrimoni entre accions, bons i efectiu, així com les anàlisis dels mercats de renda fixa i variable, es basa en el mètode FMM. Es tracta d’un enfocament d’inversió ideat i perfeccionat constantment

per DJE Kapital des de fa 35 anys, i que es caracteritza per analitzar les interrelacions dels mercats financers des d’un triple punt de vista: fonamental, monetari i anàlisi tècnica de mercat. L’àmplia diversificació entre les diverses classes d’actius de la cartera és la clau de la bona relació rendibilitat/risc històrica. Aquest fons està destinat a tots aquells inversors, orientats al creixement, que busquen rendiments superiors als del tipus d’interès del mercat de capitals. Aquests rendiments superiors es generen mitjançant la inversió d’una petita part de la cartera en els mercats d’accions i de divises. Pel que fa al gruix de la cartera (renda fixa), prioritza la inversió en bons d’alta qualitat creditícia. Finalment, quant a la selecció dels valors de renda variable, s’utilitzen criteris tant quantitatius com qualitatius.

El Dr. Jens Ehrhardt és un entusiasta de la navegació a vela, que veu grans paral·lelismes entre aquesta activitat esportiva i la gestió dels fons d’inversió. La seva experiència li ha permès de depurar les seves habilitats en els dos camps, de manera que s’ha enfrontat ocasionalment a situacions extremes en les dues matèries.

20 Anys: 1992 - 2012 Joan Torres

torres@ratingdefondos.com Analista de Fons d’Inversió a Expansión des de 1999 www.expansion.com


16

PSICOLOGIA

Mantenir la memòria en forma

Estratègies que t’ajudaran a entrenar-la i potenciar-la En algun moment de la nostra vida tots hem desitjat de millorar la memòria, ja sigui per als estudis, la nostra carrera professional o, simplement, per recordar millor coses del dia a dia. En el cas dels estudiants, és fonamental optimitzar el temps d’estudi i treure’n el màxim rendiment. D’altra banda, una memòria entrenada també ens afavoreix en l’àmbit professional. La tecnologia ens facilita molt la vida i potser per això necessitem recórrer cada vegada menys a les nostres capacitats mnemòniques. Raó de més, per no deixar d’entrenar-nos de

manera específica. Quan no utilitzem activament el nostre cervell, estem limitant-nos a respostes mecàniques, sense aprenentatge real, que provoquen a la llarga una reducció de les connexions neurològiques. Us facilitem una sèrie d’estratègies senzilles que us permetran millorar el procés de recuperació de la informació i augmentar la retenció:

• Posa-hi molta atenció. Per poder memoritzar cal enfocar l’atenció i evitar distraccions. • Estructura i organitza la informació. És de gran ajuda simplificar, esquematitzar, analitzar o resumir. • Relaciona la informació. Associar una idea nova a d’altres de ja conegudes, ajuda a consolidar-la millor. • Fes un aprenentatge progressiu. Els empatxos d’informació no són fàcils de recordar.

Hi ha diversos tipus de memòria. La memòria a curt termini, que reté només uns segons la informació; la memòria a llarg termini, que és la que conserva la memòria des de minuts fins a anys; la memòria sensorial, la que registren els nostres sentits, i la memòria operativa, que permet executar diversos aprenentatges, com ara escriure o escoltar una cançó.

• Elabora progressivament la informació. Comença pels conceptes més bàsics i, quan els tinguis clars, ataca els més difícils. • Utilitza tècniques mnemotècniques. Per recordar llistes pot anar bé imaginar-se allò que volem recordar amb dibuixos divertits; repetir-ho amb el ritme d’alguna cançó coneguda, o bé formar una paraula amb les inicials i recordar-ne l’acrònim. • Visualitza la informació. Fixa’t en les imatges o gràfics i intenta associar-los al concepte que vols recordar. • Explica en veu alta el que has après. El fet d’intentar fer entendre a un altre un concepte, ajuda a aclarir-lo i memoritzar-lo.

C/ Roc dels Escolls, 7 Edifici III - 2ºA AD500 Andorra la Vella Tel: 813 300 www.capsiandorra.com


AF_ESCAPADA Illa Carlemany Primavera 2014 150X200 + 3.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1

18/03/14

11:37


18

“IN CORPORE SANO”

“Tea time” Us convido a descobrir el plaer d’un bon te i, a més, amb uns grans efectes saludables. Molts, quan en senten a parlar, arrufen el nas. L’associen amb una poció imbevible que han pres alguna vegada en un bar, obtinguda d’una bosseta tipus filtre amb alguna cosa a dins que en diuen te i que sotmeten a una calor tremenda amb el raig de vapor de les cafeteres. Com en podem obtenir un d’excel·lent? A mi me’n va ensenyar fa anys una comtessa experta en aquesta art. És tot un ritual. Sense arribar a l’extrem dels sibarites japonesos, però tot un ritual. Com funciona? Cal proveirse, en primer lloc, de la millor aigua possible. Es fa bullir en un recipient d’acer, mai d’alumini. D’altra banda, la tetera ha de ser de porcellana o de ferro colat (són les millors). Així mateix, la tetera s’ha d’escalfar prèviament posant-hi una mica de l’aigua bullida durant cinc minuts. Després es treu l’aigua i s’hi posa el filtre amb el te. Una cullerada de postres per tassa, més una cullerada per a la tetera. Tot seguit, es tapa la tetera. La calor i la mica d’humitat comencen a actuar sobre el te. Uns cinc minuts després, ja podeu abocar-hi l’aigua bullida. Mai,

però, en ebullició. Ha d’estar a uns 90 graus. I es deixa reposar el temps apropiat per a cada tipus de te. Uns set minuts per al blanc, tres o quatre per al verd i uns cinc minuts per al negre. No cal dir que sempre heu de comprar tes de primeríssima qualitat. Els preus us poden espantar, però, quan comproveu les tasses que en podeu fer amb cent grams i la satisfacció del resultat, us hi tornareu addictes. Un bon moment per prendre’l pot ser com fan els anglesos, a mitja tarda. I millor si és en companyia d’uns amics o companys de feina. A les botigues especialitzades us aconsellaran d’allò més bé. I, al marge de les propietats per a la salut de cada te, el simple fet de prendre’ns la vida amb un esperit més distès ja ens serà de gran utilitat. Bona hora del te!

Un bon moment per prendre’l pot ser com fan els anglesos, a mitja tarda. I millor si és en companyia d’uns amics o companys de feina.

Mn. Joan Antoni Mateo


ET RECOMANEM...

19


20

RACÓ DE FÍSICA

Les aurores polars Les aurores boreals o australs, segons si tenen lloc a l’hemisferi nord o al sud, són espectacles lluminosos difícils de divisar des de la nostra latitud. Només quan són molt intenses (grau 4 en una escala de 4) les podem observar, sempre que no hi hagi contaminació lumínica i l’horitzó sigui molt llunyà. Una aurora polar té lloc per la interacció de partícules solars amb la ionosfera de la Terra. Les partícules solars són emeses per les fulguracions, fenòmens molt violents que succeeixen a la cromosfera del Sol i que emeten una gran quantitat de partícules energètiques. Aquestes partícules són transportades pel vent solar fins a arribar, entre d’altres llocs del sistema solar, a la magnetosfera de la Terra; medi per on circula el camp magnètic de la Terra. Aquesta darrera ens protegeix de les partícules més energètiques que rebem del Sol, de manera que només deixa que entrin pels pols magnètics, on les línies del camp magnètic terrestre interseccionen la superfície de la Terra. El fenomen té lloc a la ionosfera, una capa molt poc densa d’aire ionitzat que va des dels 80 quilòmetres fins als 640 quilòmetres d’alçada. Les partícules provinents del Sol,

en arribar a la ionosfera, provoquen un intercanvi d’electrons amb les partícules d’aire ionitzat, de manera que mostren diferents colors segons la intensitat de la tempesta (que també determina la latitud en que serà visible l’aurora). Amb l’observació i el registre de la freqüència de les aurores, que es remunta al segle XVI, s’ha pogut reconstruir l’activitat dels cicles solars previs a l’observació directa del moviment del Sol a través de les taques solars, que va començar al segle XVIII. Aquest fenomen, però, no és únic al sistema solar. Així doncs, a través de les observacions fetes a Júpiter, s’ha pogut saber que aquest planeta també té camp magnètic propi, ja que també hi tenen lloc aurores polars. En aquest cas, no obstant això, el fenomen no és per les partícules solars, sinó per l’aportació de matèria per part del seu satèl·lit gran més proper, Ió (amb una activitat volcànica intensa).

L’aparició d’aurores polars varia en funció dels cicles solars. Quan el Sol està al seu màxim rendiment —com succeeix actualment—, l’activitat de les aurores polars és màxima. En canvi, quan el Sol està en el seu mínim d’activitat (cada 11 anys aproximadament), l’aparició d’aurores polars disminueix.

Guillem Martín Bellido Físic


22

QUÈ PODEM FER ...

“Don Juan Tenorio” Dos mestres de la comèdia catalana, com són els cèlebres Joan Pera i Lloll Bertran, conjuguen la seva excel·lència artística a l’escenari interpretant els mítics personatges de Doña Inés i Don Juan, del drama romàntic Don Juan Tenorio, de José Zorrilla.

Aquesta brillant peça, representada en múltiples ocasions a l’escena catalana, és recordada sobretot per la inoblidable interpretació per part de Joan Capri i Mary Santpere, al Teatre Romea de Barcelona, a mitjans de la dècada del 1970. Seguint aquest rastre d’humor, Pera i Bertran pretenen conferir frescor i actualitat a l’espectacle, així com donar vida a una de les escenes d’amor més impactants del teatre, l’amor entre Doña Inés i Don Juan. Com comenta amb encert el crític Andreu Sotorra, es tracta d’una comèdia amb acudits, picades d’ullet a la sàtira política més actual, gags entre Don Juan i Doña Inés, barreja de castellà zorrillenc i català

d’estar per casa, moments de parella de clown i canvis de rol de qui sedueix a qui i de qui porta més ben posats els pantalons o, més aviat, les calces estarrufades de moda del segle XVI. Joan Pera i Lloll Bertran aconsegueixen trampejar el perill de la proposta i no caure en la comèdia de barraca, per complaure només la concurrència. Els dos mantenen el ritme de l’espectacle gràcies a la professionalitat i veterania de què sempre han fet gala, així com a la capacitat de convertir una paròdia del típic Don Juan Tenorio en una mirada burleta d’avui per riure’s dels morts en plural —que n’hi ha uns quants— i de qui els vetlla... fins a no salvar ni l’apuntador.

Dimecres, 16 d’abril a les 21.30 h a l’Auditori Claror de Sant Julià de Lòria


l'esKpada 77  

Abril 2014

Advertisement