Page 1

esforç Número 23

02:03

WWW.ESFORC.CAT

21/10/09

esforç publicacions

PortadaDEF Página 1

e ç


NCasas

16/10/09

14:53

Pรกgina 58


NCasas

16/10/09

14:53

Pรกgina 59


Sumari 23

17/10/09

02:01

Página 2

Portada Joaquim Rodríguez Fotógraf: Oriol Roca

pàg. 30

EDITORIAL

3er aniversari Gràcies, Núria Camon i Miquel Masoliver, per ser els valents esportistes que, sense l’estic, vau apadrinar aquesta r evista quan, fa tres anys, la presentàvem en el Museu Centr e Estudis Esport Dr. Melcior Colet. Gràcies també a la Generalitat i a la UFEC per donar -nos suport en aquella cita tan important per nosaltr es. Així mateix, gràcies també a tots els que vàr eu omplir l’auditori del Museu Colet, molts dels quals continueu vinculats d’alguna manera a Esforç. I de retruc, gràcies també al Doctor Colet que, l'any 1982, va fer donació a la Generalitat de la finca on tenia el consultori mèdic, per instal·lar-hi un museu i un centre d'estudis dedicats al món de l'esport. Sense aquest, no hauríem tingut una pr esentació tan magnífica com vam tenir, ara ja fa tres anys llargs. Segurament és un temps curt en la vida d’una publicació però per nosaltres han estat molt intensos. Fer un r esum en tan poc espai del que ha succeït és, per tant, una empr esa ben difícil. El que més importa és que continuem amb les mateixes ganes que al començament però amb un bagatge molt més gran que ens permet afr ontar el futur amb optimisme. Sí, hem fet tres anys; i per què no fer -ne tres o tr enta més? La r evista ha guanyat en continguts, en qualitat i en difusió. Me n’adono, sobr etot, quan escolto les mostres de suport que molts de vosaltr es ens feu arribar. I precisament vosaltres formeu part d’una altra de les coses més importants que hem aconseguit: una comunitat molt gran de seguidors d’ Esforç. Us vull encoratjar a continuar aportant tot el que cr egueu que pot ser bo per Esforç. Com a novetat, us puc avançar que estem tr eballant en una nova versió on-line de la r evista, molt més dinàmica i participativa. Els qui ens seguiu ja deveu saber que, des del primer moment, hem apostat per ser a la xarxa; r evista on-line, projectes com ara “365 esportistes”, “52 fotògrafs”, el bloc, Facebook, Twitter, etc. Però aquest cop ens abocarem de ple en la revista on-line. Internament, l’hem batejada com versió “2.0” de la web, però en realitat serà un salt molt més important per la vida d’Esforç, fins al punt que caldria fer-ne una presentació com la d’ara fa tr es anys; i si l’acabem fent, esper o que hi pugueu venir . En qualsevol cas, desitjo que físicament o virtualment, pugueu compartir amb nosaltres molt més temps d’aquesta apassionant aventura.

Josep M. Monteagudo

esforç Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i Director d’art Àlex Rubies Edició de moda Esther Ferré Correcció Sílvia Llor ente Subscripcions subscripcions@esforc.com Fotografies Oriol Roca, Nacho Juár ez, Ricar d Rovira, Ramon Gibert, Vicens Giménez, Daniel Santacatalina, Gartzen Martínez, Joan Vico, Jordi Monty, Jorge Carrión, Pere Lorente Il·lustracions Àlex Rubies, Antonio Santamaria, Gabriel Medina, Carlos Lluch Esforç publicacions, SL c/ Papin 24-26. Local 3. Bar celona 08028. T elèfon 9 33 39 7 528. Fax. 9 33 39 7 531 · www.esforc.cat - info@esforc.com Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros

Col·labora:


Sumari 23

17/10/09

02:01

Página 3

sumari

pàg. 44

4 E-MAIL 6 PANORÀMIQUES 12 ESFOR TTER 14 CRACKS 16 QUè VAS PENSAR QUAN... 18 IFORÇ 20 10 COSES 22 ESFORÇATS 24 PERFIL 26 ESPAIS 28 AUDIOVISUALS

30 CICLISME JOAQUIM “PURITO” RODRÍGUEZ 40 FUTBOL MAURO ICARDI 46 HOQUEI P ATINS NATASHA LEE 52 MOTOR ALBERT LLOVERA 56 BÀSQUET RICKY RUBIO 60 BÀSQUET UNIGIRONA 62 HOQUEI HERBA ALBERT SALA 68 VELA HORUS SUPERYATCH CUP 09 74 VOLEIBOL ESTER RIVERA 80 OUTDOOR JOSEF AJRAM 88 TRIATLÓ TRIATLÓ DE BANYOLES 9 4 BOXA LOLY “SUGAR” MUÑOZ 100 SKATE SK8 A CATALUNYA

ÀREA ESPORTIVA 106 Bulevard 110 Gadgets 112 L’altre cara

pàg. 50

pàg. 72

pàg. 74

pàg. 56

pàg. 82 pàg. 88 pàg. 82

pàg. 88


Correu23

17/10/09

02:08

Página 4

E-MAIL

Les vostres opinions a esforç. Apt. Corr eus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a

Grans cites esportives En el número 22, el Sr. David Ballarà es queixava, i amb raó, de la manca de grans cites esportives al nostr e país. De totes maner es, jo també voldria puntualitzar que algunes de les grans que ja tenen lloc al nostr e territori, que no deixen de ser igual d’importants, no s’organitzen amb prou professionalitat i passen desapercebudes a la majoria de ciutadans. La Copa del Món de descens de piragüisme o la Copa del Món de beisbol són una mostra de grans cites que, per no aparèixer, no han sortit ni en aquesta gran revista multiesportiva. Els Jocs Olímpics van deixar una herència al nostr e país de com s’han de fer les coses i, malgrat que s’han de salvar les distàncies amb qualsevol altra cita esportiva, crec que s’haurien de seguir uns paràmetres mínims de qualitat per tal d’obtenir una bona nota com vam obtenir al 19 9 2. Potser l’administració, que en la majoria de casos és coor ganitzadora d’aquests esdeveniments, hauria de crear un or ganisme r egulador per tal d’exigir l’excel·lència dels esdeveniments esportius.

cartes@esforc.cat

Drets esportius M’ha dolgut molt l’ affair Ricky Rubio d’aquest estiu. Especialment pel Joventut, malgrat que V illacampa digui que va ser el millor negoci de la història del club. Com a seguidora de la Penya, crec que s’ha jugat amb alguna cosa més que amb els diners: els sentiments que molts de nosaltr es teníem dipositats en aquest jugador “marca de la casa”. El meu fill, que té la samarreta amb el nom de Ricky Rubio, ja no sap què fer -ne, si guardar-la de r ecord o llençar -la. El que té clar és que no se la vol endur al col·legi com feia l’any passat, tot orgullós dels colors. Tot plegat, crec que l’actual règim sobre els drets esportius, que desconec, hauria també de tenir en compte d’altr es factors, que estic segura que actualment no contempla: els valors de l’esport. Montse Rovira Barcelona

Triatló Bernat Neus Barcelona

Sóc seguidor de la vostra r evista i veig que cada vegada hi apareixen més esports. A mi m’entusiasma poder gaudir-ne de tots alhora, especialment del triatló, que practico, i que veig que és un dels esports que més cr eixement està tenint. He pogut gaudir molt amb l’ Ironman de Lanzarote, perquè en vull ser finisher en una edició d’aquestes. Seria magnífic que a Esforç en poguéssiu cobrir d’altr es d’inter nacionals, com el famós de Hawaii o el de Niça, que per cert va guanyar , per segon any consecutiu, el català Mar cel Zamora. I si us falta reporter, us puc donar un cop de mà. Santi Ramos Terrassa

Esport Parc

M’han encantat els dos r eportatges sobr e els joves jugadors del Barça en projecció. A més, d’alguns mai no n’havia sentit a parlar abans i, precisament aquest estiu, poc després de la vostra publi cació, Pep Guar diola se’n va endur la majoria de pr etemporada, i alguns d’ells, com el Pedr o, ja s’ha fet un forat al primer equip. Enhorabona per la tasca de documentació i per anticipar -vos a la resta de mitjans.

Fa poc, va sortir per tot arreu la signatura del conveni per la construcció a Sant Cugat d’un gran par c tecnològic especialitzat en esport . De seguida em vaig adonar que també el vàr eu publicar a Esforç en l’anterior número, cosa que em fa sentir orgullós d’ésser subscriptor d’aquesta r evista. Com també m’enor gulleix que un país com el nostre tiri endavant un projecte d’aquestes característiques, que estic segur que es convertirà en una r eferència mundial del sector esportiu. V oldria, doncs, amb aquesta carta, felicitar els qui han fet possible que aquest Par c de l’Esport sigui una realitat a casa nostra.

Jaime “Tron” Miralles Sant Feliu de Guíxols

Ricard Florensa Subscriptor 1.327

El Barça que ve

4 esforç


Cerdanya

22/10/09

18:30

Pรกgina 5


Panoramica3

13/10/09

23:51

Pรกgina 10

EL PILOT BRITร€NIC PAUL BONHOMME VA GUANYAR EN LES FINALS DE LA RED BULL AIR RACE WORLD CHAMPIONSHIP DE BARCELONA. FOTO: BOB MARTIN/RED BULL AIR RACE.


Panoramica3

13/10/09

23:51

Pรกgina 11


Panoramica2

13/10/09

23:50

Pรกgina 8

POSTA DE SOL AL CIRCUIT DE PORTIMAO A PORTUGAL, EN UN MOMENT DE LES LE MANS SERIES. FOT O: GOODYEAR DUNLOP TIRES IBERIA


Panoramica2

13/10/09

23:50

Pรกgina 9


Panoramica1

13/10/09

23:48

Página 6

AQUESTA ESPECTACULAR IMATGE LI VA VALER EL PREMI D’EUROHOCKEY FOTÒGRAF DE L’ANY 2009, AL CATALÀ RAMON GIBERT.


Panoramica1

13/10/09

23:48

Pรกgina 7


Esfortter

13/10/09

23:53

Página 12

Visiteu: twitter.com/esforc

SONIA LAFUENTE SERÀ A VANCOUVER 2010 La patinadora Sonia Lafuente va aconseguir una plaça per als Jocs Olímpics de V ancouver 2010, després de fer una actuació quasi perfecta al Pr ograma Llarg del Preolímpic celebrat a Oberstdorf (Alemanya). KILIAN JORNET ACONSEGUEIX UN NOU RÈCORD AL LLAC TAHOE En el mar c del desafiament Kilian's Quest, l'atleta de la Cer danya ha batut la plusmar ca del T ahoe Rim Trial, travessia de 265 km entr e els estats de California i de Nevada, amb un temps de 38 h 32 min. L'integrant del Salomon Santiveri Outdoor Team ha rebaixat en quasi vuit hores l'anterior plusmarca i suma un nou rècord. COPA DEL MÓN DE TELEMARC, AL GRAN PALLARS ESPOT La candidatura presentada per Gran Pallars Espot per acollir una copa del món de telemar c ha estat escollida pel comitè d'aquesta especialitat. La Federació Internacional d'Esquí (FIS) ha confirmat la seva inclusió dins el calendari de la pròxima temporada. Els dies de competició seran del 13 al 15 de març del 2010. MEDITERRANEAN CUP 09, SEGON ACTE La segona pr ova d'aquesta temporada es va tancar amb un gran èxit de participació nacional i inter nacional i gran afluència de públic. Quant als resultats, el primer classificat va ser el vigent campió de la Mediterranean Cup, Marcos Espinola. Ruben Fuentes i Daniel Eito, van tancar el podi. JESSED HERNÁNDEZ S'IMPOSA A LA PROVA "CAVALLS DE VENT" L'atleta de la selecció catalana va completar els 80 km de r ecorregut en 9 h 31 min, superant així el rècord establert per Kilian Jor net l'any 2004. Miguel Heras i Jordi Bes han completat el podi masculí. 12 esforç


Triatlo

16/10/09

15:43

Pรกgina 18


Cracks

13/10/09

23:54

Página 14

DANI PEDROSA, HÉCTOR BARBERÁ I MARC COMA CORONEN EL MONT BLANC AMB JESÚS CALLEJA Van haver de fer front a ratxes de vent de 70 km/h i a una sensació tèrmica de 35ºC sota zero

GORE-TEX ® TRANSALPINE-RUN VA SER UN ÈXIT ROTUND

Calleja, Coma i Pedrosa en un moment plàcid de l’ascensió al Mont Blanc

El passat 13 de setembr e al matí, va culminar amb èxit el r epte plantejat per Jesús Calleja i el pr ograma de Cuatro, Desafío Extremo, als pilots Mar c Coma, Dani Pedr osa i Héctor Barberá. En unes condicions climatològiques totalment adverses, l’expedició va sortir a les quatr e en punt del r efugi de Gouter per recórrer els 1.000 metres que els separaven del cim. Van fer el cim després de quatre hores i mitja d’ascensió i l’endemà a la nit ja er en a Chamonix, per tor nar l’endemà cap a casa. L’ascensió preparada per Jesús Calleja comptava amb tr es dies de mar ge per fer el cim, tot depenent de les condicions meteorològiques. Però l’arribada a la zona d’un front d’origen polar va fer que l’expedició hagués d’avançar al màxim la seva temptativa davant la perspectiva d’un empitjorament de la situació. Va ser un ascens molt complicat per les difícils condicions meteor ològiques. Aquests pilots r econvertits en muntanyencs van haver de fer fr ont a ratxes de vent que van arribar als 70 km/h i a una sensació tèrmica de 35ºC sota zero. En particular, Dani Pedrosa i Héctor Barberá van tenir força problemes pel fr ed, ambdós amb pèr dua de sensibilitat a les mans i els peus. Mar c Coma, tot i que també ho va passar malament, no va patir tant com els seus companys. 14 esforç

El passat 12 de setembr e, la cinquena edició de la GORE-TEX ® Transalpine-Run va acomiadar els participants que havien completat tot el r ecorregut d'aquesta carr era sobrehumana. U n t otal d e c ent noranta-cinc equips dels dos-cents cinquanta que partien d’Oberstdorf, Alemanya, van ser els que van dominar els 238,09 quilòmetres i pr op de 15.422 metres de desnivell. A més, tr entacinc finalistes individuals també van arribar a Latsch, Itàlia. Així, a 425 corr edors Transalpine se'ls va permetre posar -se la mer escuda samarreta Finisher. Només el 15 % no va ser capaç de finalitzar l'aventura de la GORE-TEX ® Transalpine Run 2009.


Triatlo

21/10/09

02:02

Pรกgina 15


Pensar

13/10/09

16 esforรง

23:58

Pรกgina 16


Cerdanya

21/10/09

22:07

Pรกgina 17


iForรง

14/10/09

18 esforรง

00:02

Pรกgina 18


Cerdanya

16/10/09

15:54

Pรกgina 19


10coses

14/10/09

00:06

Página 20

ORIGEN DEL “DERBI”. La denominació de “Derbi” té el seu origen en les carr eres de cavalls que es corr en a Epson (Anglaterra), des de 1779, any en què es va fer la primera, en honor al casament de Lor d Derby.

CISTELLA DE QUATRE PUNTS. A la nova lliga ABA (lliga americana sor gida als anys 70 com a alternativa a l’NBA), la cistella des del mig del camp val quatre punts.

1. És un esport de contacte. 2. L’antiga versió de l’handbol (l’handbol a onze) es jugava en un camp de futbol. 3. És un esport olímpic, des de Munich 1972. 4. A Alemanya, als països nòr dics i als balcànics és el segon esport i, en alguns casos, el primer per darr ere del futbol. 5. Els Estats Units es per den l’esport més americà que existeix: de contacte, amb molts gols, molt ràpid, espectacular... 6. Espanya té la millor lliga del món, junta ment amb la Bundesliga (Alemanya). 7. El palmarès de la selecció estatal és

20 esforç

envejable: campiona del món, subcampiona d’Eur opa, tr es medalles de br onze en uns Jocs, entre d’altres. 8. Per controlar millor la pilota, els jugadors es posen resina a les mans. 9. Tothom diu que per ser porter d’handbol cal estar boig. (Homes de més de dos metres i més de cent quilos tirant amb totes les seves for ces a menys d’un metre...). 10. A l’estiu, l’handbol no para. Existeix una variant anomenada handbol platja. És un esport espectacular, en el qual Espanya és una de les millors seleccions del món.

CLUB DEGÀ DE L’ HOQUEI PATINS A L’ESTAT ESPANYOL. El club degà de l’hoquei patins a l’estat espanyol és el Cer danyola CH. El club del Vallès va néixer el mes de setembre de l’any 1936. El seu primer president va ser el senyor Francesc Mariner Alsina.


Triatlo

16/10/09

15:51

Pรกgina 18


Esforçatsb

14/10/09

00:07

Página 22

A banda d'Ian Thorpe, de Marion Jones, de Maurice Green i de tants d'altres, a les Olimpíades de Sydney 2000, hi va haver un altr e atleta que es va guanyar la glòria. No va aconseguir una medalla d'or, no va guanyar cap prova, de fet no va ni passar la primera prova de classificació en què va participar. Va ser Éric Moussambani. Aquest guineà va aconseguir emocionar milions de persones d'arreu del món que quasi van fer amb ell aquells cinquanta metres en 1 minut i 52,72 segons. En aquelles olimpíades, no es va viure cap altra ovació com la que l'Éric es va endur en tocar aquella paret. Havien estat cinquanta metr es de patiment – ell, després, va assegurar que pensava que la piscina en feia cent i que encara havia de tornar -. En aquella sèrie, es va aconseguir també el rècord del món. Va ser Pieter van den Hoogenband qui, amb 47,84 segons, va deixar en ridícul el bo d’en Moussambani. Avui però, segur que hi ha molta més gent que recorda l'home que no sabia nedar. Moussambani va arribar a Sydney sense haver entrat mai en una piscina de més de vint metres. Havia aconseguit la classificació per a les olimpíades gràcies al sistema que permet la participació d'esportistes de països en vies de desenvolupament. No es va classificar a les eliminatòries pel seu mèrit com a nedador, sinó que ho va fer sense haver de competir . Els seus dos contrincants, que havien aconseguit la classificació com ell, van quedar desqualificats per sortida en fals. Així és com aquest guineà va saltar a la fama. Però la història d'aquest esforçat no acaba aquí. Va ser tal l'enrenou que es va formar al voltant de Moussambani, que fins i tot la mar ca Speedo li va oferir un c ontracte d e p atrocini. L' Éric v a s ignar u n c ontracte q ue l i a ssegurava e ntrenaments pa gats a Florida. Segons ell, mai no va tor nar a saber r es de la marca de natació. Al seu moment va assegurar q ue l 'havien e nganyat, j a q ue e l c ontracte e stava en a nglès, i dioma q ue d esconeixia d el t ot. L'anguila no es va rendir. Va venir a Espanya, on té família, es va posar a entrenar i es va convertir en un nedador de debò. Va deixar enrere el Moussambani que no podia ni aguantar-se flotant a Sydney i va rebaixar les seves marques per sota del minut. Amb aquests temps competitius i un físic envejable, va provar de classificar-se per a les Olimpíades d'Atenes. T enia els temps necessaris; ara sí que havia entr enat. Però no podia ser tan fàcil. Un pr oblema amb el visat li va negar l'oportunitat de ser a Atenes i demostrar al món que podia fer una piscina de cinquanta metr es en menys d'un minut. 22 esforç


Marcel Zamora. 6 vegades guanyador d’IRONMAN

NOU FORMAT 6 UNITATS

BEGUDA ENERGÈTICA PER A ESPORTISTES

Recuperat-ion Sport és la beguda energètica que aporta la hidratació i les sals minerals que el teu cos necessita, i aconsegueix una recuperació més ràpida, un augment del rendiment esportiu i una reducció del risc de lesions. Tant si ets esportista professional com aficionat, no tornaràs a preguntar-te si pots o no aconseguir-ho. Senzillament ho faràs.

EL TEU COS ET RESPON

Recomanat per especialistes en esport

AAFF_prensaRCPRsport-220x280-bici_CAT_180110 .indd 1

DE VENDA A FARMÀCIES

www.recuperation.es 19/1/10 10:05:59


Espais

21/10/09

24 esforรง

02:42

Pรกgina 24


Espais

21/10/09

02:42

Pรกgina 25

esforรง25


Perfil

14/10/09

00:09

Página 26

De Pedr o Rodríguez Ledesma (Santa Cruz de T enerife, 28 de juliol de 1987) ja en vam parlar fa un par ell de números. Així i tot, sembla que s’està esforçant prou com perquè tothom en parli. Si la temporada passada el pr esentàvem com a una part del futur blaugrana més immediat, ara n’hem de parlar com d’una r ealitat absoluta. Fa dos anys debutava com a Pedrito i la temporada passada va aconseguir que l’anomenessin “don Pedr o”. Enguany, amb gols força importants com ara el de la Super copa d'Espanya, el de la Super copa d'Europa i els de la Champions i la Lliga contra el Dinamo de Kiev i l’Almeria, podem parlar de “Súper Pedro”. El canari va entrar a la història blaugrana amb el gol que va valer una Supercopa d'Europa. Shaktar i Barça empataven a zer o, al final dels noranta minuts. Havien d’arribar a la pròrr oga. Una magnifica passada de Leo Messi, juntament amb una genial desmarcada de Pedro, va ser culminada pel davanter amb una suau rematada lluny de l'abast del porter. Pedro Rodríguez havia guanyat el primer títol continental del Barça 2009-2010. Hom podia pensar que havia estat un fet puntual, un moment de sort. Els seus importants gols contra el Dinamo de Kiev a la Champions i el golàs per l'escaire contra l'Almeria, que va donar els tres punts al Barça, no han fet r es més que confirmar el contracte pr ofessional que “Súper Pedro” va signar aquest estiu. Pedrito, aquell noi que va debutar un 11 de setembre a la Copa Catalunya amb el 33 a l'esquena, ha quedat enrere. “Don Pedro” va demostrar que havia crescut i que s’havia guanyat un lloc a la primera plantilla del FC Bar celona. “Súper Pedr o” va entrar a la història mar cant a la Super copa d'Espanya, guanyant la d'Europa, marcant a la Champions i traient les teranyines de la porteria de l'Almeria, a la Lliga. El següent pas? Tornar a escriure el seu nom a la història del Barça, convertint-se en el primer jugador de la història del FC Barcelona en mar car en set competicions en una mateixa temporada. Ho té a l’abast de la mà.

26 esforç


Triatlo

21/10/09

01:59

Pรกgina 27


Audiovisuals

14/10/09

00:10

Página 28

LA PE L· LÍ CU LA

21 Bl ac k Ja ck Robert Luketic

EL LLIBRE Escoltant Guardiola

El pensament futbolístic i vital de l’en trenador del Barça, en 150 frases Josep Riera Font (Cossetània Edicions) Pep Guardiola és un seductor. Però no és dels que per d el temps pr esumint, sinó convencent. Amb fets: ha convençut tot hom en la seva primera temporada a la banqueta del primer equip del Barça: Copa, Lliga i Champions, un joc que pr ovoca satisfacció i admiració i, sí, l’inoblidable dos a sis al Ber nabeu. I amb paraules: la seva seducció també ha estat universal, perquè no només té idees, sinó que les sap explicar i aplicar . Aquest llibr e tracta de tot això: de la força de les idees i les paraules. Del pensament de Guar diola aplicat a la seva gran passió: el futbol.

Ben Campbell (Jim Stu r gess) és un tímid i bri llant estudiant d el MIT (In stitut T ecnològic de Massachusetts) que, com que necessita pagar el següent any universita ri, tr oba les r espostes que busca jugant a cartes. Ben és r eclutat per un gru p format pels estudiants més brillants de la univer si tat, que van a Las V ega s cada cap de setmana, a jugar amb identitats fals es i amb els coneixem ents necessaris per augmenta r les probabilitats d'èxit al black jack. Un pr ofesso r de matemàtiques poc ortodox, un geni en est adístiques, Micky Rosa (Kevin Spacey), lidera el grup. Amb ell, aconse gueixen esbrinar la cla u per guanyar. Comptan t les cartes i emprant un com plicat sistema de senyal s, l'equip pot triomfar de forma colossal als casino s. Seduït pels diners, per l'estil de vida de Las V egas i per la seva intel·ligent i sexy companya, Jill Tay lor (Kate Bosworth), Ben comença a passar-se de la ratlla i el perill serà cad a vegada més gran. Aquesta pel·lícula, basad a en el llibr e Bringing Down the House: The Inside Story of Six M.I.T . Students Who T ook V egas for Million", de Be n Mezrich, només interes sarà aquells que gaude ixin jugant a cartes i que vul guin apr endre uns qu ants trucs de "màgia" compta nt cors, diamants, piques o trèvols. També val la pena gaudir de dos act ors de gran talent, com el guardonat Kevin Space y i el prometedor Jim Sturge ss, els únics que se sal ven en una pel·lícula d'apro vat.

WWW.LESFRANQUESES.ORG/ESPORTS.HTM El web d’esports de l’Ajuntament de les Franqueses inclou tant la informació que genera el mateix Patr onat Municipal d'Esports com la que gener en les entitats i els esportistes locals. Un dels aspectes més destacats del web municipal, és que permet fer tràmits com apuntar -se a activitats i tor nejos o sol·licitar l'ús i lloguer de les instal·lacions. T ambé inclou un servei de corr eu web per a totes les entitats esportives de les Franqueses, que tenen una adreça de correu electrònic gratuïta. El web esportiu de les Franqueses situa en portada els apartats de notícies, agenda i actes destacats. Els dos primers apartats tenen la vocació de ser molt exhaustius. Una altra de les pàgines que es consideren importants és la que inclou els enllaços amb tots els r esultats i classificacions de cadascun dels equips franquesins.

28 esforç


UFEC

14/10/09

00:12

Página 1

UFECTV, L’ACTUALITAT ESPORTIVA QUE CREIX A BON RITME El canal de televisió de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, www.ufec.tv, creix a molt bon ritme. Des del mes de juny passat, quan es va inaugurar, ja compta amb més de vint-i-cinc mil visites i prop de dues-centes cinquanta mil pàgines visitades. Un dels principals motius d’aquesta gran afluència és la r enovació de continguts, la gran varietat de temes i esports que es cobr eixen i l’actualitat dels vídeos. En aquest sentit, es mostren les darreres competicions més destacades del territori català, s’intr odueixen i s’expliquen els esports i disciplines que formen part de les federacions catalanes. També tenen espai els reportatges sobre aspectes rellevants i actuals. Actualment, el web compta amb més de setanta-cinc vídeos. Un altre dels aspectes destacats són els esdeveniments en dir ecte i en diferit que es cobreixen i que mostren la competició o el partit en la seva totalitat. Aquests vídeos compten, a més, amb els comentaris tècnics i entr evistes als pr otagonistes i or ganitzadors d’aquestes pr oves. A més, el web, compta amb un extens apartat d’imatges i dades sobr e els esportistes, directius i personatges destacats del món de l’esport.

NOU RECONEIXEMENT MÈDIC PER A FEDERACIONS ESPORTIVES Des de la Corredoria de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, sent conscients que pel que fa al tractament d’accidents i lesions no hi ha millor remei que la prevenció, s’ha implementat un servei molt necessari en condicions molt avantatjoses per a les federacions, clubs i esportistes en general. El nou servei de Reconeixement Mèdic per a federacions esportives, gestionat amb MAPFRE, dóna cabuda a les revisions de tots els/les esportistes. El servei ofereix una revisió mèdica a mida amb tres opcions en funció de les pr oves a r ealitzar: reconeixement bàsic, intermedi o avançat, que s’adapten a les necessitats de cada persona i esport. Escollint el tipus de r evisió que es vol fer , el club o l’esportista individual pot concertar visita mèdica i gestionar -ne el pagament. Des de la Corr edoria de la Unió de Federacions, es treballa dia a dia per tal de millorar l’atenció i donar un servei òptim a les persones federades. Amb aquest nou Reconeixement Mèdic s’ofereix un ventall de revisions mèdiques obertes a tothom, tant a clubs com a particulars, amb una àmplia xarxa de centr es mèdics on ser atesos i amb uns pr eus molt competitius.


CICLISME

Purito

15/10/09

21:04

Página 30

a vida, si més no, està feta de records. Recor ds d'infància, de joventut, del passat, del pr esent i fins i tot records d'allò que un dia et van dir que passaria. Joaquim Rodríguez (12 de maig de 1979, Par ets del Vallès) recorda com si fos ahir aquell primer dia que es va enfilar a una bicicleta. Era la primera que tenia, una flamant Pinarello, que el va portar més enllà del seu Parets natal. Només tenia set anys i ja hi havia qui li augurava un futur prometedor forjat a còpia de pedalades. Deu anys després del seu bateig sobr e rodes, es convertia en amateur. Tal com ho r ecorda, començava a pr endre's seriosament això de les curses en bicicleta. Amb vint-i-dues primaver es, debutava com a pr ofessional amb l'ONCE-Eroski, de la mà de Manolo Saiz. No li faltava gair e per casar -se. Era un jove amb molta empenta i amb ganes de menjar -se el món damunt d'una bicicleta. Entr enava cada dia, sense descans. Malgrat això, no per dia l'humor. Un dia, després de set hor es d'entrenament i traient el fetge per la boca, va voler fer una br oma als companys fent veur e que es fumava un cigar. La br oma no va fer gràcia a l'equip que, aquella mateixa nit, es van venjar disfr essant-lo i fent-li fumar un puro tot sencer. Des d'aquell dia, es va

L

30 esforç

guanyar el sobrenom de "Purito". Tot són r ecords, bons i dolents, però records al cap i a la fi. El Joaquim en té de molt bons. Inesborrable és per a ell el de la conquesta de la volta d'Espanya del 2007. Una cursa duríssima a Cuenca que ell diu que és la victòria més important que ha aconseguit. També inesborrable és el pitjor moment que ha viscut en la seva carr era com a ciclista. Era l'any 2006 i en una competició a Bèlgica, moria el seu company i amic Isaac Gálvez. Els bons r ecords, cal r epassar-los de tant en tant; ajuden a tirar endavant. A "Purito", n’hi ha un que té al cap cons tantment. És la seva victòria més gran, el millor que ha fet a la seva vida. Ara fa un any i mig, va estr enar pater nitat i reconeix que és el millor que li ha pas sat mai. Recorda la victòria a la Volta, la paternitat, la seva primera Pinar ello. Des de fa unes setmanes hi ha un altr e r ecord positiu que de ben segur que explicarà al seu fill. D'aquí a uns anys seurà en un sofà amb el petit Rodríguez a la falda i li explicarà com, un 27 de setembr e de 2009, va guanyar la medalla de br onze del Campionat Mundial de ciclisme en ruta. Què suposa per a tu aquest tercer lloc?

Ara que ha passat un temps, doncs encara més del que va suposar en aquell moment. Cada dia ho noto més, sobretot en el caliu de la gent i per l'interès i el tracte dels mitjans de comunicació. però en aquell Ara ho valores més, moment estaves una mica aixafat perquè deies que podria haver estat un or . És clar, és que l'esportista sempre lluita per arribar una mica més lluny . Quan vaig passar la meta vaig veur e que podria haver estat campió. Ho vaig veure molt a pr op i em va fer molta ràbia. Et va sorprendre l'escapada de Cadel Evans (campió de la medalla d'or)? No, perquè es veia venir, però sí que em va sorpr endre que Alexandr Kolobnev (medalla de plata) no fes res, no sortís a perseguir-lo. Amb aquesta victòria, Evans es treu de sobre l'etiqueta d’etern segon, oi? Sí. Sembla que, tal com dius, se l'ha treta de sobre i li ha passat a Kolobnev, que és el segon mundial que queda en segona posició. Com valores l'actuació de la selecció espanyola en el Mundial?


Purito

15/10/09

21:04

Pรกgina 31


15/10/09

CICLISME

Purito

32 esforรง

21:05

Pรกgina 32


Purito

15/10/09

21:05

Pรกgina 33

esforรง 33


15/10/09

CICLISME

Purito

34 esforรง

21:05

Pรกgina 34


Purito

15/10/09

21:05

Página 35

Molt positivament. Cr ec que vam fer molt bona feina. Vam treballar força i és molt difícil d’obtenir r esultats en un circuit tan dur. Nosaltres vam acabar sent majoria en el grup de davant i això és una cosa molt difícil d'aconseguir i molt important. Després, guanyar o no guanyar depèn de les for ces amb què els corredors arribin al final. Però tàcticament, ho vam fer molt bé. Us heu tret una espina. Sí. Des del 2006, quan l'Alejandr o (Valverde) va ser ter cer, que no fèiem una bona actuació. És per això que per a nosaltres ha estat molt important. Ningú no dubta que ha estat un gran resultat. Malgrat això, creus que havent fet tan bon paper al Tour, a les Olimpíades i tenint alguns dels millors ciclistes del planeta, l'opinió pública s'havia creat massa expectatives? Jo crec que són coses de la premsa. Si guanyar fos tan fàcil, no aniríem a les curses, ens donarien el mallot, la medalla i cap a casa. És molt, molt, molt complicat i cr ec que estem contents perquè vam fer una cursa molt bona. Aleshores, amb la medalla s'ha aconseguit l'objectiu? Sí, l'objectiu era fer una bona cursa. La vam fer i per això crec que podem estar contents. Com que a més va arribar la medalla, doncs molt millor. Estàs parlant tota l'estona en plural; has dit que la tàctica va ser la idònia. Al ciclisme, la feina d’equip és molt importat? Sí. Encara que no ho sembli, en ciclis me, la tàctica de carr era i la feina d’e quip són molt importants. Hi ha rols per a tothom. Hi ha corredors importants en la sortida; d'altres, com en el nostre cas (Carlos) Barr edo, Juanma Gárate, Juanjo Cobo, o fins i tot jo, que fem de fre de les fugues. I després, hi ha els líders per als quals treballa el grup. Per obtenir la medalla de bronze, ha calgut molt treball d'equip, oi?

Sí, van ser ells que em van avisar que (Fabian) Cancellara anava a la fuga. Arribava pel darrere i jo no el vaig poder veure, i es veu que anava molt fort. Samuel Sanchez i Alejandr o V alverde ho van veur e i em van dir que anava com una moto i que, si tenia cames, el seguís. Aleshor es vam fer l'escapada. Ells van aguantar en el grup de nou que manàvem. Al final, gràcies al fet que es van mantenir a roda amb Cancellara, jo vaig poder seguir Cadel Evans i Kolobnev, en la darrera escapada. Creus que els rivals et tenien en les travesses per la victòria? És evident que les curses d'un dia a mi em van molt bé. A més, aquest any he fet segon a Lieja i a Espanya ho he guanyat quasi tot. No cr ec que ningú s'hagi estranyat per la medalla. I si hagués guanyat tampoc hauria estat una sorpresa per a ningú. Després d'aquestes victòries de què parles, el bronze del Mundial, el fitxatge com a líder del Katusha,.. Ha estat un bon any? Sí, aquesta medalla ha estat el colofó. Tot i així, encara queda una cursa important com és el Giro Lombardia, on penso arribar molt bé. Com es presenta? Jo noto que estic molt motivat però també crec que puc patir força el can sament. Tot i així, ha estat una temporada molt dura i crec que la fatiga afectarà tots els corr edors. Si pogués acomiadar-me de l'equip amb una medalla, per mi seria molt important. L'any que ve tampoc no es presenta malament. De moment, t'estrenaràs al Tour. Em sembla que sí, esper o que no hi hagi pr oblemes. T ambé s’ha fet per això el canvi d'equip, per canviar una mica d'aires i per modificar el calendari que era una mica avorrit, fent sempr e les mateixes curses. Sempr e he fet el Giro i la V uelta, però sempr e m'havia quedat fora del Tour. I ara, poder-hi par-

ticipar és una cosa que em motiva moltíssim. Què significa per a tu, córrer el Tour? Sincerament, no és un r epte ni r es de semblant. És, simplement, una cursa molt important i crec que tinc nivell per córrer-la, fins i tot per fer -ho bé. Per això tinc ganes de ser-hi. Per què creus que el Caisse d'Epargne mai va confiar en tu per al Tour? És molt clar. Cada equip té el seu líder i en el meu equip era Alejandro Valverde. Un dia, Eusebio Unzue (capità de l'equip) em va dir una frase molt esclaridora: "No m'agrada portar dos davanters, en una carr era". Deia que portar me a treballar era una llàstima i que era millor que anés a guanyar altr es curses en comptes d’anar al T our a fer feina d'equip. Les altr es curses també són importants, però ha arribat un punt que em ve de gust pr ovar de guanyar en la millor cursa de totes. Què es pot esperar , de tu, en aquesta cita, la més important de l'an y? És evident que no faré la general com estic fent ara la V uelta. M'agradaria fer elaxat, amb el T our una mica més r calma. Pr ovaré de fer etapes de muntanya per poder veur e com és el ritme del Tour. Més que r es perquè, per molt que m'ho imagini, segur que serà dife rent. Hi ha fins i tot qui et col·loca entre els que podeu donar una sorpresa i endur vos el mallot dels piquets vermells (al millor escalador). Ja el vaig guanyar a la muntanya de la Vuelta. Per què no? Sóc bastant ràpid, pujo bé,... No estaria malament. A més, un mallot com aquest, al T our, dóna molt de prestigi. Per acabar , no et desitjaré sort perquè en el cic lisme, com a la vida, és una cosa que s'ha de buscar . Així doncs, et desitjo molta feina, no? I tant, i tant. Que no falti la feina. Que no faltin els equips és el més important.

ç e

esforç 35


CICLISME

Purito

15/10/09

21:05

Pรกgina 36


Purito

15/10/09

21:05

Pรกgina 37

esforรง 37


52fot

14/10/09

00:13

Página 38

,

52 FOTOGRAFS És un projecte per donar a conèixer cada setmana del 2009 l'obra d'un fotògraf diferent. Per participar-hi envieu 7 imatges esportives a premsa@esforc.com

Daniel Santacatalina

Gartzen Martínez

Jordi Monty

38 esforç


52fot

14/10/09

00:13

Pรกgina 39

Jorge Carriรณn

Oriol Roca

Pere Lorente

Joan Vico esforรง 39


Mauro

14/10/09

00:15

Pテ。gina 40

FUTBOL

TEXT: テ記EX RUBIES ツキ FOTOS: ORIOL ROCA

40 esforテァ


Mauro

14/10/09

00:15

Pรกgina 41

esforรง 41


Mauro

14/10/09

42 esforรง

00:15

Pรกgina 42


Mauro

14/10/09

00:15

Página 43

Hem parlat moltes vegades, en aquesta revista, del gol. Moment d'eufòria, d'esclat, de felicitat, clímax futbolístic per excel·lència. És un bé pr euat, allò que mar ca la diferència. Els especialistes del gol són buscats amb insistència. T ots els equips, de totes les lligues del món tenen milers d'observadors arreu del planeta amb l'únic objectiu de tr obar nois amb el gol entr e cella i cella. De tant en tant, apareix un prodigi, un noi amb el do, amb capacitat per travessar xarxes, per superar porters, per sumar gols i més gols. De l'Argentina n'han sortit molts. És un país amb tradició pel futbol, on l'esport r ei és encara més monarca que en qualsevol altra banda del món. D'allà han sortit estr elles com Di Stéfano, Sívori, V eron, Riquelme o Lionel Messi. Però, tots aquests, avui els deixarem una mica de banda. Parlem d'artillers, de killers, de grans r ematadors. D'aquests, la història d'Ar gentina n'és plena. Figur es com ara el Piojo López, Hernan Crespo, Martin Palermo o el gran díssim Gabriel Batistuta. No és casualitat que hagi deixat Batigol per al final. El considerat darrer millor 9 que ha donat el futbol després de V an Basten va sortir del Newell's Old Boys, i potser és per això que el nostre protagonista es declara fan incondicional del seu compatriota argentí. Mauro Icar di (19 de febr er de 19 9 3, Rosario, Santa Fe) pot ser el proper. D'aquí a uns anys, al costat d’aquests grans noms, potser també hi serà el d'Icar di. El Mauro juga al juvenil B del FC Bar celona, entrenat per Ser gi Barjuan. Comparteix davantera amb un altr e futur crack del gol, com és el camerunès Gael Etock. Entr e tots dos fan tr emolar els porters rivals i avorreixen les xarxes de tant r ebre pilota des. A l'hora de parlar de les qualitats de

l'argentí, el primer que salta a la vista és que es tracta d'un davanter molt alt per la seva edat. Tot i això, es tracta d'un noi molt ràpid en el r etall i en carr era, amb un xut molt potent i un domini envejable del joc d'es quena a la porteria. És un jugador que encara està cr eixent, però que, a còpia de gols, s'està fent un nom en el futbol. Va començar de molt petit allà a l'Argentina, al seu Rosario natal. V eia jugar els seus ídols del Newell's Old Boys, volia ser com ells, volia una pilota. La hi van r egalar, i el primer dia que va entrar en un camp, no en volia marxar. Explica l'anècdota que el seu pare va haver de fer -li xantatge, oferint-li tota mena de llaminadur es. Amb nou anys, per motius diversos, la família Icardi va emigrar a les Canàries, van marxar cap a Tenerife. Allà, no li va costar tr obar un club que el volgués, la seva qualitat va enamorar ràpidament els tècnics del V ecindario. No es va cansar de marcar gols. Dic que no es va cansar perquè, amb la quantitat de gols que va fer només en set anys, qualsevol diria que no li va costar gens ni mica. V a transformar ni més ni menys que quatr ecents gols. Aquestes xifr es golejadores no van trigar a arribar als principals clubs d'Europa. Les pr opostes no es van fer esperar. Des de l'estat espanyol, van trucar el Real Madrid, el Sevilla, el V alència, el Deportivo La Coruña, l’Atlético Madrid i l’Espanyol. Des de les illes britàniques, van sondejar l'ar gentí equips com ara el Liverpool, l’Arsenal i el Manchester United. Tots ells grandíssims clubs que no volien deixar escapar l'oportunitat de tenir un noi casat amb el gol. Ell, però, esperava una trucada. Aquesta va arribar després d'un torneig juvenil a Las Palmas. Icar di, encara en la categoria cadet, va ser el protagonista del partit que enfr ontà el seu equip amb

esforç 43


14/10/09

00:15

Página 44

l'Oporto portuguès, anotant els dos gols que els van donar la victòria. Abans havia tingut bones actuacions també contra l'Espanyol i el Sevilla, equips que també el seguien. Després del tor neig, el FC Barcelona, per mitjà de Josep Boada, va convidar l'argentí a la Masia perquè tots els tècnics el poguessin veur e. Va esperar un any, l'escola havia començat i el seu par e no volia que la deixés a mitges. Aquesta serà la seva segona temporada al Barça, un club on afirma sentir -se com a casa. Va decidir-se pel club blaugrana perquè era l'equip que li havia agradat sempre, ell només volia jugar aquí. A més, aquí hi ha Lionel Messi. El Mauro, en aquest sentit, no és molt diferent del 10 del Barça. T ots dos van néixer a Rosario, tots dos són aficio nats del Newell's, tots dos van haver d'emigrar per créixer i tots dos són nois humils, senzills, tímids fins i tot. El nou del juvenil B afirma que, al principi, va al·lucinar amb tot el r ebombori. S'hi ha anat acostumant i porta la pr essió amb naturalitat. Així que entra al camp, s'oblida de tot i se centra en la seva feina, marcar gols. El fitxatge pel Barça va ser tot un terrabastall a la seva vida. A les illes, tothom se’n va assabentar i es va convertir en tot un feno men. A més, Cuatro li va dedicar un r eportatge que no va fer més que multiplicar per deu la seva imatge. S'havia convertit en un jugador mediàtic, en poc més de quinze anys. La seva fama va arribar fins a la seva ciutat natal. Explica que quan es va concentrar a Rosario amb la selecció argentina de la seva categoria fins i tot el paraven pel carrer. Havia començat el fenomen Icar di. Així que va arribar, va patir una lesió que va frenar la seva progressió. A més, arribar a la Masia no és fàcil per a un noi de fora. Es va trobar sol, sense la família i amb uns hora-

FUTBOL

Mauro

44 esforç

ris i unes maner es de fer a què no estava acostumat. Entre la lesió i la convocatòria per la selecció, la primera volta gair ebé no la va jugar . La segona, ja més en forma, vam poder veur e el Maur o de debò. T ot i jugar amb nois un any més grans, va destacar com a segon davanter del juvenil. Aquest any espera treballar més fort que el passat. Icardi té la voluntat de ser al capdamunt com més aviat millor. Al club té exemples de joves que han devorat etapes i han crescut en molt poc temps. No dubta a dir que es veu triomfant al Camp Nou, algun dia. És un somni per a ell, és un objectiu que té entr e cella i cella, com la porteria contraria. És pacient, sap que cal tr eballar. És conscient que ha de tr eballar moltes coses, que ha de millorar tècnicament i tàcticament i que ha d'apr endre molt. Ell en té ganes, està content de tenir un campió d'Europa com Sergi Barjuan al vestidor. A més del Sergi, al Barça hi té centenars de persones de qui apr endre. Des dels entr enadors, passant pels observadors i arribant als seus companys. Icar di ha fet amistats i destaca la qualitat humana de jugadors com ara Muniesa o Gael Etock. Va amb ells a l'escola, entrena, dina, fa els deures cada dia. És un noi normal que té un do per mar car gols. És un matador , un killer, un noi que, de ben segur, viu i viurà de travessar porteries. Un argentí que s’està fent un nom, que es va convertir en tot un fenomen quan va fitxar pel Barça i que, a poc a poc, s’està acostumant a ser una mica més mediàtic que els seus companys. Ara ha de treballar per aprendre, millorar tant com pugui i continuar fent gols per complir el somni de marcar gols al Camp Nou com, malauradament, va fer el seu ídol Batistuta en més d'una ocasió.

ç e


Mauro

14/10/09

00:16

Pรกgina 45

esforรง 45


HOQUEI PATINS

NatashaLee

17/10/09

02:56

Pรกgina 46


NatashaLee

17/10/09

02:56

Pรกgina 47


17/10/09

02:56

HOQUEI PATINS

NatashaLee

FOTOS: ORIOL ROCA

Pรกgina 48


NatashaLee

A

17/10/09

02:56

Página 49

parentment, Malàisia, Gijón i Sant Hipòlit tenen poc o r es en comú. Des de fa unes setmanes, hi ha algú que ho posaria en dubte. Natasha Lee Suárez (13 de juliol de 1988, Kuala Lumpur) va canviar el seu Gijón pel nostre Sant Hipòlit de V oltregà. Fa vint-i-un anys, a Malàisia, va néixer una noia, filla d'un malaisi i d’una asturiana. Aleshores, ningú hauria pensat que al cap d’uns anys es convertiria en una de les millors jugadores d'hoquei patins, ni més ni menys que a l'altra banda del món. Van tor nar a la terra de la família de la mar e quan ella tenia només sis anys. Avui, Natasha encara r ecorda els seus primers anys a l'Àsia. El malai, però, ja l'ha oblidat. V a començar a jugar a hoquei patins a l'escola. Era una activitat extraescolar més. Practicava altres esports i tenia facilitat per a quasi tots. Ella, però, es va decidir pels patins i l'estic. Per què? Perquè diu que és una cosa especial, difer ent. Aquest estiu, després de tota una vida a Gijón, va decidir fer un gir a la seva vida. T al com

havien fet els seus pares quan ella tenia només sis anys, va voler canviar. Aquest cop no va fer la volta al món; senzillament, va travessar la península. Fa uns mesos, va fitxar pel Voltregà. Afirma que és un honor arribar a un club al qual tota jugadora voldria pertànyer . Hi arriba després de guanyar la Copa d'Eur opa amb el "seu" Biescas. Ho fa amb ganes, amb ambició i amb la il·lusió de seguir guanyant i cr eixent en el món de l'hoquei patins.

Has canviat el teu equip de sempre i Gijón per Sant Hipòlit. Tota una experiència. Sí, tota la vida he estat a Gijón, sempr e al Biescas. Ara ja tinc una edat per marxar, per independitzar -me una mica. V a sorgir aquesta oportunitat, pensava que allà ja no hi tenia res més a aconseguir i que la meva etapa allà havia acabat; per això em vaig decidir a venir cap a aquí. Vull veure si puc aprendre i oferir alguna cosa més a l'hoquei.

Ja fa unes setmanes que ets aquí; com t’hi estàs adaptant? Bé, fins ara només entr enava un dia amb el Voltregà perquè he estat anant al CAR Sant Cugat per preparar l'Europeu amb la selecció. Però ho porto bé. És un estil de vida difer ent, m'esperava una cosa així. De moment, estic molt a gust.

Dius que allà ja ho has aconseguit tot, suposo que fent referència també a la Copa d'Europa de l'an y passat, oi? Exacte, vam guanyar el màxim que podíem guanyar. Com et dic, crec que ja no em quedava gair e cosa més per fer allà. Has deixat un equip campió d'Europa i

A Gijón no hi tenia res més a aconseguir, la meva etapa al Biescas havia acabat; per aquest motiu em vaig decidir a venir cap a aquí. Vull veure si puc aprendre i oferir alguna cosa més a l'hoquei

esforç 49


NatashaLee

17/10/09

02:56

Página 50

arribes a un altre que els últims an ys també ho havia guan yat tot. Quin és el repte, ara? Doncs tor nar a guanyar tot el que es pugui amb el V oltregà. Jo cr ec que he arribat a un equip molt potent i que, si treballem corr ectament, ho podem aconseguir.

HOQUEI PATINS

Quins equips creus que us ho poden posar difícil? Ui... Em penso que aquest any la cosa estarà més igualada, que hi haurà més equips lluitant pels títols. Altres anys n’hi havia tr es o quatr e. Enguany , amb la nova OK Lliga, els equips s'han r eforçat molt i molt bé. Això és bo per a la Lliga perquè penso que hi haurà un nivell molt alt. Què pot aportar Natasha Lee al Voltregà? (Riu) Uf! No ho sé. Suposo que solidesa defensiva i, tot i que sóc jove, hi puc aportar experiència. A més, cr ec que puc ajudar el grup a fer més pinya ja que, a més de companyes, som amigues. La creació d’aquesta nova OK Lliga on, aquest an y, s’hi han sumat els equips catalans i alguns de gallecs, és una bona notícia? Sí, és una notícia molt bona. Cr ec que s'hauria d'haver fet pas a pas. És una forma d'acostar-se al sistema d'organització de la lliga masculina. Encara no podem dir que haguem arribat al seu nivell, però sí que és important que ens comencin a valorar. Aquesta és la manera de fer-ho, oferint una lliga de nivell. Si no s'hagués cr eat aquesta nova OK

50 esforç

Lliga no hi hauria hagut opcions de veure't per Catalun ya, oi? És clar. És també una de les raons que m’ha fet venir . És clar que em cridava l'atenció venir a jugar a Catalunya i al Voltregà, però si és a una lliga d’àmbit estatal, molt millor, no? Et trobaràs a l'equip amb jugadores com Carla Giudicci o "Mocha" Barceló. De totes tres s'ha dit, en algun moment, que éreu les millors. Teniu el millor equip d'Europa? Potser jo no sóc la més indicada per dirho. El que sí que et diré és que el Voltregà és un equip al qual tothom aspira arribar . Ara, poder jugar aquí, amb aquestes jugadores, és un honor. Doncs, sent un equip tan fort, en el qual tothom vol jugar , les cotes han de ser altíssimes. Sí, però no hi ha tanta pr essió com sembla. Si guanyem la lliga molt millor; si per dem és clar que em sabrà gr eu, però no s'acabarà el món. Però a tu, aquesta pressió, t'afecta? No, de fet a mi la pr essió m'agrada, em motiva.

Ara estàs entrenant només un cop per setmana. Quant començaràs amb la dinàmica del club? Com t'he dit, ara estem pr eparant l'Europeu, que es juga a finals d'octubre, amb la selecció. Després ja començarem seriosament amb el Voltregà. Com és presenta l'Europeu? Doncs molt bé. Estem entr enant molt bé. Si no passa r es, jo cr ec que som favorites. Però sempr e s'ha de lluitar . Portugal està molt bé també, està apujant el nivell i Alemanya és la nostra bèstia negra als Eur opeus. Per tant, l'haurem de respectar molt. En sou unes quantes, del Voltregà. La majoria. Per acabar , voldria que demanessis un y teu a desig per aquest primer an Catalunya. Primer de tot, guanyar l'Eur opeu, i després que tot em vagi molt bé amb el Voltregà i a Catalunya en general, en els meus estudis i en la vida. Que sigui un any inoblidable.

ç e

Arribo a un equip al qual tothom

aspira arribar. Ara, poder jugar aquí, amb aquestes jugadores, és un honor


NatashaLee

17/10/09

02:56

Pรกgina 51


21/10/09

MOTOR

Llovera

52 esforรง

22:55

Pรกgina 52


Llovera

21/10/09

22:55

Pรกgina 53

TEXT/ FOTOS: MIGUEL ROMERO


21/10/09

MOTOR

Llovera

54 esforรง

22:56

Pรกgina 54


Llovera

21/10/09

22:56

Página 55

Q

uan vaig anar a entr evistar l’Albert Llovera, només esperava trobar-me un pilot de ral·lis. Res més lluny de la r ealitat. Un cop a l’interior dels despatxos de Guidosimplex, em trobava cara a cara amb un campió de pura raça. Al pilot de l’equip de competició PCR Sport i pilot oficial de FIA T, no hi ha qui el pugui aturar. En el palmarès d’aquest andorrà, hi ha vint anys d’esforç, d’ambició i molta feina. En aquesta llar ga llista, hi tr obem la Copa Peugeot de ral·lis, el Campionat de velocitat de Catalunya i Andorra, així com quatre subcampionats. Us he dit que l’Albert va amb cadira de r odes? Doncs sí. Des de fa més de vint anys, aquest home lluita contra les seves limitacions, amb la força d’un pura sang desbocat, i s’ha anat obrint pas en el món de la competició. El 1984, va ser l’esportista més jove que pr enia part en els Jocs Olímpics d’hivern i és el primer pilot discapacitat del món que participa en el Campionat Mundial de ral·lis. En la seva aventura, mai no s’ha tr obat sol. Al seu costat es tr oben l’equip T eam W olf Racing i l’empr esa Guidosimplex, líder mundial en tecnologia per a adaptacions de vehicles. Tots plegats han donat suport a la carrera d’aquesta “quadriga humana”, que avui dia continua tr encant límits i movent muntanyes.

vaig començar , encara que sempr e vaig tenir al cap de ser pilot oficial d’una gran marca, no m’imaginava que un dia arribaria a pilotar per Renault, Citroën o, com ara, per FIAT. Les coses m’han sortit molt bé.

De totes les metes que has aconseguit en el món del motor, quina t’identifica més? Sense cap dubte, la Copa Peugeot de ral·lis d’Andorra. Em va donar moltes for ces. Al principi, a la federació, no li feia gens de gràcia que estigués a la competició, em vaig passar gairebé dos anys fent-los tres visites al dia. Volia la llicència més que res al món i, al final, la meva insistència va obtenir els seus fruits. Vaig aconseguir l’oportunitat de córrer durant un any . Així doncs, el meu copilot i jo ens vam dir: “Aquests es pensen que hem vingut a passar el cap de setmana. Ara ens els menjar em tots!”. I llavors, vam trepitjar a fons. A la meitat de la temporada, vam començar a guanyar curses i, al final, vam guanyar el campionat a l’última cursa i per només un punt. Va ser brutal.

Parlem de Guidosimplex. Quins nous projectes teniu, dins i fora de la competició? Estem treballant en una nova adaptació que s’acobla al volant, anomenada “anell extraïble”, el primer comandament desmuntable per a l’adaptació de vehicles per a minusvàlids. Permeten compartir el cotxe amb una parella sense discapacitat. T ambé estem desenvolupant una palanca de contr ol (joystick) per als tetraplègics, que tenen molt poca mobilitat. Això els permetrà desplaçar-se amb cotxe, de forma indepen dent. Ara em ve al cap el r ecord de quan buscàvem nous materials i dissenys per a les cadir es de r odes. Em vaig inspirar en l’estructura dels karts que es fabricaven amb tub el·lipsal, i em deien: “Fer una cadi ra com si fos un kart?”. I jo r esponia: “Per què no? Més resistència i millor rigidesa torsional”. I al final, vam implementar la tecnologia amb gran èxit.

Imaginaves aquest èxit en el món de la competició quan vas començar? Sempre m’he visualitzat com un campió. En el món de la competició, guanyar i competir són parts d’una mateixa cosa. Jo veia que conduïa bé i que tenia qualitats. Per tant, d’alguna manera, sempr e he sabut que aconseguiria les meves metes. Però, quan

Molta gent et veu com un referent de superació. Què en penses? Mai no he volgut ser un r eferent ni pr etenc ser-ho. Comprenc que, per la meva condició, molta gent té aquesta idea de mi. De fet, moltes d’elles són persones sense discapacitats i suposo que s’inspir en en els meus èxits per demostrar que tot és possible. Jo penso que totes les persones tenim la força necessària per superar tots els obstacles i trobar el nostre destí. Quins obstac les t’has trobat a la teva carrera? Una de les coses que més dificultats em va donar i que va frenar molt la meva evolució, eren les adaptacions per a vehicles, que estaven pensades i dissenyades exclusivament per al transport i no per a la competi ció. T ot va canviar quan vaig començar a treballar conjuntament amb Guidosimplex en el desenvolupament de nous materials i comandaments. La més important d’aquestes millores, va ser el disseny dels comandaments en niló i control 100 % electrònic.

Imparteixes cursos de conducció per a persones amb disminució física, a València i a Galícia. Com transmets la teva experiència? No intento ser un gran pr ofessor, no m’obsessiono amb els detalls sobre com ensen-

yar. Pr efereixo que compr enguin una mica les meves vivències, transmetr e les emocions i sensacions per les quals jo vaig passar. Explico com seur e bé al cotxe, com agafar el tacte del volant i dels anells, corregeixo mals hàbits corporals que influeixen en la conducció o en la forma física després d’un ús prolongat. Són un èxit d’assistència i em fan sentir molt bé, però sempr e aviso que conduir de forma extrema no es fa d’un dia per l’altr e. I sobr etot, esper o que apliquin els meus ensenyaments a la seguretat de la carretera i que s’aguantin les ganes de córrer per als circuits (rialles). Creus que la gent amb discapacitats rep tota l’ajuda necessària per part de l’administració? Els cursos són costosos. S’han d’adaptar molts cotxes i això implica una forta inversió. L ’estat es podria involucrar molt més amb subvencions. Encara que hi ha autonomies com ara Galícia o V alència que aporten més, queda molta feina per fer. Les ajudes s’haurien d’estandar ditzar a tot l’estat, perquè conduir no és un luxe per a ningú i els cursos costen molts calés. T’has esforçat molt en difondre el teu mis satge mitjançant conferències, entrevistes, documentals. Quin és el missatge de l’Albert Llovera? De bon principi vaig tenir la sort de tenir els meus pares que em van ensenyar a no r endir-me mai. D’ells vaig aprendre que voler és poder. Mar car-nos objectius, fixar -nos metes i superar -les ens aporta felicitat. Aquesta r esponsabilitat és a les nostr es mans i només nosaltr es podem obrir pas. D’aquesta forma, apr enem a superar els nostres límits, a valorar els nostres esforços i a créixer com a persones. Llavors, com tu dius, continuaràs movent pedres? Aconseguiràs moure la muntan ya? La veritat és que encara queda molt camí per fer, per a mi i per a les persones que són com jo. En aquest camí, hi veig moltes pedres. Esper o i n’estic convençut que hi haurà persones que vindran darr ere meu per continuar la meva feina per a les persones amb discapacitats físiques. Recor do quan em vaig trobar en Max Mosley i em va dir: “No n’hi haurà cap més com tu. Ningú tindrà la força per arribar fins aquí”. Jo tinc un altre punt de vista. Penso que he obert una porta que ja no es tornarà a tancar i que al final, entr e tots nosaltr es, mour em la muntanya.

ç e


14/10/09

Bร€SQUET

Perfil Ricky

56 esforรง

00:23

Pรกgina 56


Perfil Ricky

14/10/09

00:23

Pรกgina 57

esforรง 57


Ilu1

14/10/09

00:26

Pรกgina 58


Ilu1

14/10/09

00:26

Pรกgina 59


14/10/09

00:28

Página 60

BÀSQUET

Unigirona

Hi ha un nou equip català a la Lliga Femenina, la màxima categoria del bàsquet estatal: l'Ar gon UniGirona, que així s'ha sumat, amb el CB Olesa Espanyol i el Cadí la Seu d’Urgell, a la millor lliga del país. Les gir onines, entrenades per Anna Caula, es van guanyar la plaça a la LF en una temporada magnífica en què van saber aglutinar bon bàsquet i r esultats. D’aquesta manera, tor na el bàsquet de primer nivell a Girona, després que els nois del CB Gir ona perdessin la plaça a la màxima categoria, ara fa dos anys. Havent canviat força l'equip, l'UniGir ona enceta aquesta temporada amb ganes de viur e l'experiència de ser al més amunt del bàsquet femení. No pensen en objectius, a banda del de la permanència, i si arriben als play-of f, benvingudes. De moment, en la pr etemporada, s'han imposat a equips de nivell, com ara l'Olesa-Espanyol, o el Toulouse, de la lliga francesa. Inicien la temporada amb il·lusió però sabent que són un equip nou, que s'han d'adaptar a la categoria i que han per dut un dels seus puntals, Marta Xar gay. La internacional absoluta i, fins ara, una de les líders de l'equip, ha canviat Gir ona per Salamanca. Per suplir la baixa de Xar gay i reforçar l'equip en tots els aspectes, han arribat jugadores importants. Per exemple, la pivot maliana Djenebou Sissoko. Ve de jugar a la lliga polonesa i va jugar els passats Jocs Olímpics amb la seva selecció. T ambé han r eforçat la posició d'alera amb Nina Bogicevic. Sèrbia i amb bona mà, arriba pr ocedent de l'Estrella de Belgrad. La veterana base catalana Laura Antoja és una altra de les car es noves. La Laura tor na a Catalunya després d'uns anys a Saragossa. Han incorporat, també, una altra catalana, Laura Camps. Camps cobrirà també la posició d'alera, sobr etot per aportar força i tr eball defensiu. Finalment, la primera incorporació de la temporada va ser la de la nor d-americana Kiesha Br own. Vindrà després d'haver participat a la WNBA, amb les Connecticut Sun, i de jugar l'any passat a Israel. Malgrat això, és una perfecta coneixedora de la LF , ja que ha jugat a Saragossa, Hondarribia-Irun i a l'Extrugassa. A més de les noves cares, completaran la plantilla les protagonistes de la foto: la jove pivot de Salt, Georgina Bahí, la base lloretenca, Berta Sinyol (són les dues úniques gir onines de l’equip) i l’alera inter nacional U-20, nascuda a Bar celona, Anna Carbó. T ambé repeteixen de la temporada passada, les pivots Astou Traeré i Petra Stampalija, ambdues r enovades aquest estiu per una temporada.

ç e

60 esforç


Unigirona

14/10/09

00:28

Pรกgina 61

esforรง 61


HOQUEI HERBA

AlbertSala

17/10/09

03:08

Pรกgina 62


AlbertSala

17/10/09

03:08

Página 63

TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA

A

vui hi ha entr enament, demà partit, d'aquí a una setmana tenim un campionat a l'altra punta del país i d'aquí a un mes marxem a les antípodes a jugar un mundial. Ah! Me n’oblidava, des prés de l'entr enament hauré d'estudiar , l'endemà del partit tinc examen, quan torni del campionat, les finals, i tornant del mundial, la selectivitat. Aquesta és la vida d'un esportista que, com qualsevol jove de profit, hagi volgut seguir amb els estudis. "Pobrets", deu pensar algú. Sóc conscient del "premi" que r epresenta per a alguns dedicar-se a allò que els agrada i que, en alguns casos, els suposa r etribucions que mai no podrien assolir amb feines com les de qualsevol. T ot i això, cal plantejar -se que no tots arriben a ser grans estr elles o futbolistes o jugadors de bàsquet de nivell. Hi ha milers de joves que decideixen sacrificar la joventut, la vida social i, en algunes ocasions, els estudis per apostar -ho tot a la carta de l'esport. És per això que val la pena posar èmfasi, felicitar i destacar aquells que han fet un sacrifici encara més gran per poder compaginar l'esport amb els estudis i la vida laboral. Albert Sala (15 de juliol de 1981, Terrassa), des de ben jove, va tenir clar que l'esport

és una cosa que s'acaba, que no dura tota la vida. El fet que l’esport que practica, l'hoquei herba, no sigui pr ofessional al nostr e país, de ben segur que hi va ajudar . Després de formar -se i triomfar a l'Atlètic Terrassa, v a m arxar a H olanda, m entre estudiava periodisme. Allà, va créixer com a jugador, com a persona i com a pr ofessional. En el camí de la seva formació com a esportista-treballador, es va cr ear una iniciativa innovadora i digna de felicitació. L'Institut Johan Cruyf f li va permetr e jugar, treballar i continuar formant-se. "És una casa en què saben com viu i pensa un esportista i les necessitats que té", diu l’Albert. Sala ha tor nat aquest estiu a Catalunya, jugarà a l'Atlètic, el que va ser el club de la seva vida, tr eballarà a l'Institut Johan Cruyff i ajudarà centenars d'esportistes per què puguin créixer i formar -se, tal com va fer ell.

Benvingut a Catalun ya, de nou. Gràcies, la veritat és que és tot un repte tornar a casa amb vint-i-vuit anys, després d'haver estat tr es temporades a Holanda. És una motivació especial. De moment he tornat de vacances i tot va perfectament.

Unes vacances ben merescudes, després de quedar quarts amb la selecció espanyola en el darrer Europeu. Es pot parlar de decepció? Home, decepció... Potser sí que al final vam acabar amb una mica de gust amar g. Sobretot perquè vam fer una primera fase molt bona i després, en la lluita per les medalles, un cop més, van ser els detalls els que ho van decidir tot. En aquest cas, sí que vam estar de pega amb Alemanya a les semifinals i ho vam pagar en el partit per al tercer i quart lloc amb Holanda. Us ha sorprès el nivell d'Anglaterra, que ha acabat guanyant l'Europeu? Jo cr ec que sí, que ha sorprès una mica. Però també penso que, en el fons, tots sabíem que, tenint els Jocs del 2012 a Londres, el nivell de les seves seleccions pujaria. Ha estat el primer campionat important sense Maurits Hendriks. Quines impressions en traieu? Ha estat tot un primer estiu. Dani Martín ha arribat nou i ha volgut mantenir algunes coses, però també en vol afegir de noves. Vol dotar l’equip de certa personalitat. En esforç 63


AlbertSala

17/10/09

03:08

Página 64

l’aspecte tàctic, tot i que al principi les coses van costar una mica, cr ec que després van funcionar i que anem pel bon camí. El que va fer que no obtinguéssim la medalla van ser els petits detalls. I aquests sovint depenen de si tens o no tens un bon dia. A quin nivell esteu, ara mateix? Estem a nivell de rànquing i de top. T enim una bona selecció, amb bons jugadors i estem classificats per al Mundial. A més, estem a la Champions T rophy i cr ec que som una de les quatr e o cinc seleccions que opta a medalla en les grans competicions. Potser viur em un canvi després del Mundial. Aleshor es, hi haurà d’haver un relleu generacional que pot afectar el rendiment de la selecció en general. Tot plegat, però, cal pensar en Londres 2012. Sí. Un seleccionador i una selecció han de pensar en cicles de quatr e anys. Malgrat això, no cal oblidar que d'aquí a sis o set mesos, hi ha una Copa del Món. Déu n’hi do el calendari... Sí. Vam tenir un mes i mig de vacances, que no l'havíem tingut mai. Després, l'Europeu, ara comença la Lliga, després et trobes amb la Champions Trophy, al cap de deu dies comences a pr eparar el Mundial, el jugues, acabes la Lliga, l'Eur olliga... Al final, acabes la temporada amb centenars de partits i amb la impr essió que han passat segles des que vas començar. Amb tants partits, tu personalment penses en Londres? Quan jo em vaig plantejar si volia arribar a Londres, em vaig dir: "arribo al Mundial i m'ho penso". Per mi, és la millor opció. Fa tres anys que sóc fora, he tor nat fa poc i vull veure com em va la vida per aquí i com m'adapto a tot plegat. Tu ho has dit, has estat tres an ys a Holanda, has tornat aquest estiu. Com ha estat la primera presa de contacte? Sincerament encara no ho sé per què he estat de vacances. Però m’imagino que, si en els set anys que vaig ser a l'Atlètic no va canviar gaire res, no crec que ho hagi fet en els darr ers tr es anys. Estem parlant d'un esport petit molt focalitzat. I aquest és un dels motius pels quals vaig marxar, per 64 esforç

trencar amb aquesta rutina. La forta inversió que hi ha hagut a Madrid amb el tema de la candidatura olímpica pot ajudar a trencar aquesta rutina, no? Sí que ha canviat, però només allà, al Club de Campo. A la r esta d'Espanya, no. A Holanda, la cosa és difer ent, canvia molt cada any. En aquest sentit, suposo que quan vas decidir tornar , el Club de Campo, entre d’altres, et va trucar a la porta. Per què et vas decidir per tornar a l'Atlètic? Sí que hi ha hagut altr es opcions. Però jo tenia clar que, si hi havia bona entesa amb l'Atlètic, per mi era l’opció perfecta.

Sobretot perquè em permetia tornar a casa meva. Què t'ha aportat jugar a Holanda? Sobretot he après que el dia important de la setmana és el diumenge. Això que és tan senzill, aquí, de vegades, no té la importància que hauria de tenir . Allà, vaig tenir un entrenador que t'ho deixava molt clar . Et deia que potser et faria jugar durant la setmana, o que et deixaria sense entr enar. En certa manera, jugava amb tu, però s'assegurava que el diumenge r endiries. Aquesta és la filosofia amb què he tor nat. I guan yant cada diumenge arriben els títols. Perquè aquest és l'objectiu de


AlbertSala

17/10/09

03:08

Pรกgina 65

esforรง 65


AlbertSala

17/10/09

03:08

Página 66

l'Atlètic, oi? Sí. Aconseguir tots els títols possibles i un compte pendent com és l'Eur olliga. És un dels principals objectius. Jo personalment, com t’he dit, a més de títols, tinc el r epte de fer-ho bé a casa meva. És com tornar a començar. Em sento com el noi de divuit anys que arriba al primer equip. En termes generals, com veus la Lliga? Crec que, pels motius que hagin sigut, les polítiques han canviat. Estem veient un Terrassa, per exemple, en què, excepte un o dos jugadors, tota la r esta tenen divuit o dinou anys. A l'Egara, què ha passat? Doncs que econòmicament no hi han pogut arribar , i hi ha hagut gent que ha hagut de fer les maletes. T ot això et demostra aquest canvi, s'ha d'apostar pel planter, s'ha de r epescar gent de tota la vida. I això, ho vulguis o no, afecta el nivell de la Lliga. Ha estat un pas enr ere. Seguim parlant de tu. No has tornat només per jugar a hoquei. A Holanda vas començar a treballar a l'Institut Johan Cruyff i aquí seguiràs vinculat a aquest centre. Com vas "fitxar" per ells? Va ser durant l'últim any. Em vaig assabentar que cursaven un màster per a esportis tes i exesportistes, a Amster dam, en anglès, i em va inter essar. Vaig parlar amb el meu club i vaig demanar que m'ho gestionessin. El club i l'Institut van arribar a un acord, mitjançant el qual vaig començar a estudiar aquest màster i a tr eballar a l'Institut. I ara, aquí, quina és la teva feina? Treballo al departament de comunicació i màrqueting de l'Institut. A banda del màs ter, tenim molts més pr oductes, un màster on-line, tutorització on-line per a esportistes joves, seminaris, cursos, congr essos... Jo gestiono aquestes coses amb els clubs, els centr es d'alt r endiment, les federacions, etc. Qui hi pot accedir? Hi pot accedir tothom. Però si parlem d'un màster, es dirigeix sobr etot a aquella gent que pensa en gestionar l'esport. Com t'ho fas per compaginar esport i estudis o feina? Mira, en aquest sentit, jo a l'Institut, a més 66 esforç

de ser un empleat, serveixo d'exemple per mostrar el que es vol aconseguir amb aquests programes. Volem que la gent no deixi de banda el món laboral i el pugui compaginar amb l'esport. Cal dir que els valors que tenen en aquesta casa cap a l'esportista són excel·lents. Aquesta casa està formada per persones que han passat pel món de l'esport i que saben com viu i què li passa a un esportista. La columna vertebral de l'Institut és donar -li facilitats perquè pugui tr eballar o estudiar mentr e desenvolupa la seva carrera esportiva. Què t'ha aportat, ser esportista, de cara a afrontar la teva vida laboral? Suposo que si parlessis amb un tennista o amb un atleta et dirien una altra cosa. Però jo, que he estat en un esport d'equip, et diré que per mi, la puntualitat, el sacrifici, el

treball en grup, l’exigència amb un mateix, el repartiment de rols, són aspectes importantíssims. I, al contrari? El fet d’estudiar, t'ha fet ser millor esportista? M'ha fet ser més respectat, perquè la gent valora molt la combinació esport més estudis. D'altra banda, tenir la ment desperta i estudiar alguna cosa et fa ser més obert a l'hora d'assimilar conceptes tàctics. Un bon professional, que s'ha fet millor esportista. Un bon esportista, que s'ha fet millor professional. Torna a ser a Catalunya, per oferir el millor d’ell mateix al servei de l'Atlètic Terrassa i de l'Institut Johan Cruyff. Un jove emprenedor , i ja se sap que, “a bon emprenedor, un estic i una bola basten”.

ç e

Espana.fm Que Albert Sala és un home emprenedor, ho demostra el fet que, de ben jove, va marxar cap a Holanda i que, davant de l'oportunitat de créixer com a pr ofessional a l'Institut Johan Cruyff, no va deixar passar el tr en. La seva vista per als negocis va més enllà. Com ja hem esmentat, Sala va estudiar periodisme. Des de ben petit ha estat un enamorat de la ràdio. A les concentracions, als viatges amb l'equip, als desplaçaments, sempre duia posats els cascos. Quan va arribar a Holanda, no va voler perdre el costum d'escoltar els seus pr ogrames radiofònics pr eferits. Internet li va donar la solució, però no existia cap eina útil. Cer cant per la xarxa, va tr obar un portal holandès que podia ser la r esposta a les seves necessitats. Es tractava d'un web que r ecollia enllaços directes a totes les ràdios holandeses i que, mitjançant un r eproductor Flaix, permetia escoltar les al mateix web. "Per què no fer el mateix per a Espanya?", va pensar. S'hi va posar i va néixer espana.fm. V a posar -se en contacte amb les difer ents emissores del país i amb el portal holandès i va fundar aquest web. Gràcies a la seva iniciativa, a espana.fm es poden escoltar les principals emissor es de ràdio a través d'Internet, amb un sol clic, sense que calgui descarregar-se cap programa.


AlbertSala

17/10/09

03:08

Pรกgina 67


SY

21/10/09

21:28

Pรกgina 68


SY

21/10/09

21:28

Pรกgina 69


21/10/09

21:28

VELA

SY

70 esforรง

Pรกgina 70


SY

21/10/09

21:28

Página 71

’Antigua Superyacht Cup, aquest any en la seva quarta edició, es durà a terme en noves dates, després de Nadal. Segons va aprovar l'autoritat de Par ques Nacionales de Antigua y Barbuda, la r egata d'aquesta temporada es realitzarà entre els dies 27 i 30 de gener de 2010. Durant els tr es darr ers anys, l'esdeveniment havia tingut lloc immediatament després de l'Antigua Charter Y acht Show , al desembr e. Però el fet de ser tan aviat en la temporada del Carib feia que alguns dels grans iots que hi havien de prendre part no hi arribessin a temps. La versió caribenya del famós esdeveniment a Palma de Mallorca ha sigut molt ben rebuda i ha esdevingut molt popular entr e els grans iots, gràcies sobretot al canvi de dates. Si la versió espanyola va ser tot un èxit, de ben segur que la caribenya no ho serà menys. Si hem dit que la prova de Palma de Mallorca va ser tot un èxit és perquè van ser tres dies inoblidables per a tots els participants. Un nou espai, un nou patr ocinador principal i una competició espectacular es van combinar perquè la flota de iots que es va citar a la badia de Palma entr e el 26 i el 29 de juny , visqués amb entusiasme l’Horus Superyacht Cup 2009. El guanyador final del tr ofeu Bent Cleat per al vaixell guanyador va ser per al iot Gliss sloop, de Marco Vogele. Un vaixell de 32 metres, construït per Royal Huisman i dissenyat per Philippe Briand. Ben a pr op va quedar el dur vaixell de 46 metres, Perini Navi Antara, del popular patró Jonno Johnston, seguit del iot de Thomas Bsher de 28,6 metres, dissenyat per Frers Wally. Darrere d'aquest, el disseny de Bruce King de 39,9 metres, María Cattiva, també construït per Royal Huisman, va tancar aquest primer grup. Enguany, hi van participar grans patr ons i mariners de r enom. Personatges com l'estr ella del vaixell V olvo, Mike Sanderson, el patró amb experiència a l'America's Cup, Peter Holmber g,

L

o el solitari navegant, Nick Maloney, a bord d'un iot de classe mundial. En aquests casos, però, l'experiència no va suposar un avantatge com petitiu real un cop a l'aigua. L’ Horus Superyatch Cup vivia aquest any amb un repte. Era el primer amb una nova seu a prop del casc antic de Palma de Mallor ca. Amb l'ajut dels nous patr ocinadors i el r ecolzament continuat des d’Abu Dhabi, els tres dies de competició d'aquest estiu van ser un èxit r otund. El poble, decorat amb moltíssima elegància, es va convertir en el centr e neuràlgic de coor dinació a terra dels divuit iots de la competició. La magnífica catedral de Palma li va ator gar un dramàtic teló de fons i la pr oximitat de la ciutat va facilitar que els participants tinguessin con tacte amb amics i familiars que, fàcilment podien sumar-se a l'esdeveniment, tot generant un ambient animat i cor dial. L'elegant bar , la música en dir ecte, cada nit de forma gratuïta, van afegir al poble costaner una màgia que tothom, natius i estrangers, va agrair. Tota la r egata va ser un espectacle. Cal destacar el paper de l'Antara en l’Abu Dhabi Race Day, la cursa de tres anys i l'espectacular carrera de iots de quinze anys. Aquesta darr era va finalitzar amb només vint minuts de diferència entre el primer i l'últim, i amb vuit vaixells amb només tres minuts i mig de diferència entre ells. Els tres dies de r egata van conclour e amb una espectacular festa de lliurament de pr emis que ningú va voler per dre's. Mallor quins, tripula cions, famílies i amics es van fondre a la pista de ball amb un final fantàstic. La bona notícia, a més, és que Horus ha signat com a patr ocinador per tr es anys, cosa que garanteix les regates a l’illa de Mallor ca, durant tot aquest temps. Les tr es edicions es duran a terme els mateixos dies. D'aquesta manera, es pot dir que Palma de Mallor ca tor narà a viur e tres dies màgics entr e el 23 i el 26 de juny de l'any que ve.

ç e

Hi han participat molts dels grans iots que disputen la famosa regata cariben ya Antigua Charter Yacht Show esforç 71


SY

21/10/09

21:28

72 esforรง

Pรกgina 72


SY

21/10/09

21:29

Pรกgina 73


14/10/09

00:36

Pรกgina 74

VOLEIBOL

EsterRibera

FOTOS: ORIOL ROCA


EsterRibera

14/10/09

00:36

Pรกgina 75


14/10/09

VOLEIBOL

EsterRibera

76 esforรง

00:36

Pรกgina 76


EsterRibera

14/10/09

00:36

Página 77

S

ol, platja, sorra i mar . Això és el Mediterrani, això és Catalunya. La calor de l'estiu ens empeny cada any cap a les platges que tr obem de nor d a sud del país. Para-sols, cr emes, la paella, el xiringuito, la noia que fa topless, el nen que no sap nedar, el socorrista buenorro i el grup de nois i noies que juguen a voleibol. Aquest moment, l'estiu, és l'època del vòlei platja. Quan sembla que tothom hi juga, quan té bona salut. És un esport d'estiu; com el disc volador, les pales o la pilota de Nivea. És trist però és així. El vòlei platja encara no s'ha guanyat en la ment de la gent la categoria d'ESPORT amb majúscules. No és com el futbol, el bàsquet o el vòlei pista. A Catalunya, en som pioners i ara comencen a aparèixer equips i clubs específicament dedicats al vòlei platja. Som una comunitat amb tradició, que ha donat figur es com ara el medallista olímpic Xavi Bosma, la campiona estatal en r epetides ocasions Ester Alcón o la nostra pr otagonista d'avui, Ester Ribera. Ester Ribera juga a voleibol des dels catorze anys. Va iniciar-se a la pista, com la gran majoria de les jugadores d'aquest esport. Ha hagut de buscar -se la vida, ha canviat de par ella en diverses ocasions, ha hagut de deixar casa seva per jugar a Mallor ca i Alacant. Ha lluitat i va pel camí d’arribar al més a munt possible, a unes olimpíades. Enguany estr ena parella, l'experimentada Nadia Campisi. Juntes acaben de participar a la prova de Barcelona del Swatch FIVB World Tour 2009. Han acabat en una meritòria vint-i-cinquena posició, després de per dre contra la parella finlandesa de les germanes Nystrom, a la tercera ronda del Main Draw. Ens rep al seu Blanes natal. Es vesteix de curt, agafa la pilota i ens porta al seu lloc de tr eball. La calor ja no és tan sufocant. A la platja hi ha silenci. Ja no hi ha nens jugant a pilota, no hi ha joves amb biquini, ni iaies amb el "túper", ni un grup d'indesitjables escoltant reggaeton a tot volum. Ara només hi ha sol, platja, sorra i mar. Amb ella dins de l'aigua passant fr ed, i havent tr encat el gel parlant de la temperatura, el temps i d’al tres esdeveniments meteorològics, comencem: La prova del World Tour a Barcelona, suposo que ha estat especial, oi? Sí, ha estat molt especial per a mi. Jugar a casa sempre és especial. L'any passat ja hi vam participar i aquest any hem r epetit per què ens feia molta il·lusió. Quin era l'objectiu? Aquest any, s'ha de tenir en compte que hem format parella nova i que encara estem de pr ova. És per això que l'objectiu era r odar-nos. Ens mar quem un objectiu a llarg termini que és l’Olimpíada del 2012.

Aquest an y, però, havíeu quedat en el lloc trentatresè a Osaka i a Marsella. L'heu millorat amb aquest vint-i-cinquè. Us ho esperàveu? Sí. Sempre esperes fer millor les coses. Ara, esperem anar escalant i anar millorant, fins a arribar a aquestes Olimpíades de Londres de què parlàvem. Dintre del circuit, com valores aquesta prova de Barcelona? La veritat és que cr ec que és una de les millors. En part, per què hi estic implicada sentimentalment. Després d'haver voltat una mica i d'haver vist proves d'arreu del món, crec que aquesta es duu a terme en un entorn ideal. És Barcelona capital i dóna totes les facilitats a les jugadores. El comentari que sempre se sent de les companyes és que es tracta d'una prova en què tothom té moltes ganes de participar -hi. La meva valoració, i després d'un any de r odatge, és molt positiva. Cr ec que enguany ha estat fins i tot millor que l'any passat. És important per al voleibol català que es facin proves d'aquesta mena? I tant que és important! Ho és per a tots els esports, que es facin proves internacionals, aquí a Catalunya. S'han de fer aquesta mena de coses a fi que el vòlei platja pugi cada cop més a munt i sigui un esport més conegut. Perquè no ho és gaire, oi? Doncs no. Falta r ecolzament en tots els sentits. Les noies sempre estem en un segon pla i no acostumem a tenir el mateix recolzament que els equips masculins. Tu n'ets un exemple, oi? Ets catalana però has hagut de passar una bona temporada a Mallorca i a Alacant. Sí, un any sencer a Mallor ca i un altre a Alacant. Per continuar la carrera, has de marxar. Per diferents circumstàncies. Aquesta temporada que ve, hauré de

(La prova de Barcelona del World Tour) És una de les millors. Desprs d'haver voltat una mica i d'haver vist proves d'arreu del món, crec que aquesta es duu a terme en un entorn ideal. (...) El comentari que sempre se sent de les compan yes és que es tracta d'una prova en què tothom té moltes ganes de participar-hi. esforç 77


EsterRibera

14/10/09

00:36

Página 78

ser fora un altre cop. Quin és el problema? Que a les categories inferiors és molt difícil que surti gent i enganxar-la. Necessitem relleu. Cal que hi hagi gent per què això tingui continuïtat. Després de nosaltres no hi ha res. De moment, però, hi sou vosaltres. I si feu sacrificis i treballeu, com deies abans, és tot pensant en Londres 2012, no? Sí, sempre et marques objectius a mig i llarg termini. Sempre apuntes i tr eballes pensant en la següent cita important, siguin unes olimpíades o un mundial. Aquesta esperança de ser-hi és el que et permet tirar endavant. Que després hi siguis o no, és una altra cosa, però les ganes i la voluntat de ser -hi ajuden a treballar dia a dia.

VOLEIBOL

Tots aquests reptes, te'ls planteges amb la Nadia Campisi? Sí. No fa gaire que hem començat i estem en r odatge, com t'he dit. És un pr ojecte a llar g termini i ara hem de treballar molt per conjuntar-nos. Com és la relació que s'estableix amb la teva parella de joc? Jo sempre dic que s'assembla molt a la r elació que s'estableix en una parella de fet. Has de pensar que en el vòlei platja no hi ha canvis, i si tens una lesió o qualsevol pr oblema, la competició s'acaba. És per això que s'estableix una r elació molt estr eta, de molta complicitat. Són moltes hores de convivència. Cal ser amigues? No cal. Hi ha qui té una r elació millor o pitjor. Depèn de la pr ofessionalitat de les jugador es. Simplement cal que hi hagi una relació professional, en què totes dues busquin un mateix objectiu. Si sor geix una amistat, molt millor. N’hi ha una que mani o és una relació d'igual a igual? Normalment per caràcter , per lideratge o per expe-

Una jugadora de vòlei platja ha de ser molt completa tècnicament, cal que sigui molt forta psicològicament. Estem més a prop de l'esport individual que del col·lectiu. És evident que físicament ha d'estar molt preparada, però a més a més ha de ser molt forta mentalment 78 esforç

riència, una de les dues jugador es porta les r egnes. Sempre s'acostuma a fer així. Però depèn dels caràcters. Tu deus ser de les que manen, tenint en compte que et deien la Tinent O'Neal... (Riu) No és per això! Aquest any , a més, he deixat que em portin. Fins ara, per experiència, sí que m'acostumava a tocar a mi tallar el bacallà. Ara, amb la meva nova companya, que ja ha fet cinc voltes al món, m'he deixat portar. Aleshores, això de la Tinent O'Neal? És que fa uns anys, l'speaker de les competicions nacionals - que també ha treballat al World Tour - va posar sobrenoms a tots els jugadors. Em van dir que era perquè sóc una noia forta, amb caràcter, lluitadora... És el que em va tocar. Vas començar en pista, oi? Sí, amb catorze anys. Una mica tar d’un esport col·lectiu, la veritat.

d, tractant-se

I què et va portar a la platja? Se'm va presentar l’oportunitat per casualitat. En un moment determinat, el Gerar d Mora, l'entr enador que m'ha portat una mica fins a on sóc ara, em va donar l’oportunitat d'entrar a formar part d’un pr ojecte de la Secr etaria General de l'Esport dins del programa d'Alt Rendiment. No deixa de ser colpejar una pilota amb les mans per sobre d'una xarxa... Havent jugat a tots dos esports, t'adones que no tenen res a veure l'un amb l'altre. El vòlei platja és un esport molt més exigent, agr essiu i molt més complet. No hi ha tasques específiques, cal saber fer de tot i des de qualsevol punt de la pista. Què ha de tenir una jugadora de vòlei platja? A banda de ser molt completa tècnicament, cal que sigui molt forta psicològicament. Estem més a pr op de l'esport individual que del col·lectiu. És evident que físicament ha d'estar molt pr eparada, però a més a més ha de ser molt forta mentalment. Aquesta Tinent O'Neal sí que ho és, de forta. A més, físicament ha d'estar bé per nassos, perquè ha aguantat estoicament tota una sessió de fotos dins de l'aigua. Marxem de la platja i no hi queda res ni ningú. Les xarxes quedaran per l'estiu, la gent oblidarà durant uns mesos el vòlei platja. Esperem, pel bé d'aquest esport que hi hagi moltes noies que, com l’Ester Ribera, segueixin treballant dia a dia per fer del vòlei platja un ESPOR T amb majúscules.

ç e


EsterRibera

14/10/09

00:36

Pรกgina 79

esforรง 79


14/10/09

OUTDOOR

Josef Ajram

80 esforรง

00:39

Pรกgina 80


Josef Ajram

14/10/09

00:39

Página 81

TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: SERGI JASANADA na tarda qualsevol, passejant per la muntanya. El gebr e comença a relliscar per sobr e de les fulles. El sol abaixa el cap i dóna pas a la vesprada. El silenci del bosc només es tr enca amb el cant dels ocells, el cruixir de les branques pel vent i el pas d'una bicicleta a tota velocitat. Una bicicleta? Una figura apareix del no res. Cabell rapat, espatlles amples, bessons més que forts. El més sorprenent, però, són els dibuixos que recorren els seus braços, començant a la punta dels dits i per dent-se a les espatlles, més enllà de les mànigues de la samarreta. Entre el coll i el pit en destaca un: "I don't know wher e the limit is but I know where it is not", hi diu. És un ultra fondista, recorre llargues travessies amb bicicleta, a peu, nedant. V a néixer a Barcelona, un 5 d'abril de 19 78. Fill de pare siri i mar e espanyola, va her etar de l’avi la passió per la bicicleta. La sorpresa del moment ha tr encat el silenci i la tranquil·litat del bosc. El límit. On és el límit? Quin és el límit? Per què buscar un límit? Parlem-ne.

Ets un superheroi? (Riu) No! I ara! La veritat és que sempr e faig esport perquè m'agrada i m'encanta viatjar. La meva feina em permet tenir moltes hores lliures per entrenar.

Qui ets? Em dic Josef Ajram, tinc tr enta-un anys, en fa deu que sóc al món de la borsa i des de fa set que em dedico a mi mateix. Amb l'esport busco passar -m’ho bé, ni més, ni menys.

"Un gran poder suposa una gran responsabilitat", deia l'Spiderman. Ho veus com ets un superheroi! (Riu) No, home no! Jo sóc un esportista que o per a o per b té gent que el segueix. Això no obstant, penso que ni els meus patr ocinadors ni els meus "seguidors" busquen en mi r esultats espectaculars. Si arriben perfecte, però

U

En el teu historial hi ha algun Ironman,un parell d'Ultraman, el Quebrantahuesos...

Ets un ultrafondista. Són moltes hores d’entrenament i molt d'esforç a l'hora de competir. Mira, m'agrada tant l'esport que m'agrada passar moltes hor es fent-ne. Cr ec que les pr oves per etapes en són l'essència. A més, et permeten conèixer molta gent, passar uns dies de convivència, conèixer altr es cultur es i aquesta mena de proves fan que el teu cos experimenti sensacions extraordinàries. Sembla una bonica afició... Sí, és una afició molt gratificant. T ambé t'he de dir que sóc conscient que, tot i ser una afició, en el moment en què tens uns patr ocinadors que t'aporten uns ingressos i tens pr op de quaranta mil visites mensuals al web, t'adones que tens una responsabilitat.

no és la meva finalitat. Fins i tot has dit que t'agrada més entrenar que competir, no? Pensa que en un any , si hi ha cinquanta dies de competició, n'hi ha tr es-cents d’entrenament. Per tant, si no t'agrada entrenar, més val que no ho facis! No et fa mandra, de tant en tant? Sí, és clar . Però en aquest sentit m'exigeixo de fer alguna cosa. Si al matí em fa molta mandra fer un tipus d'entr enament, doncs en faig un altr e. El que és cert és que sempre faig alguna cosa. És evident que entr enar és un element d'estrès, però sempr e busques la moti vació i, si t'agrada, l'acabes tr obant. Dius al teu web que ets afortunat però que això no té res a veure amb la sort. Explica-m’ho. És que a mi ningú no m'ha regalat res. Ni el meu par e és multimilionari, ni em va venir a buscar ningú a la feina. Sóc afor tunat però m'ho he tr eballat tot jo. Hi ha qui em diu "és que tu entr enes més que no treballes", però és que això està a l'abast de tothom. Jo potser faig una cosa que la gent no vol, no pot o no s'atreveix a fer , que és tr eballar per viur e, no al revés. A la vida "real", tal com has explicat tu mateix, ets broker de borsa. Un altre esport de risc, oi? esforç 81


14/10/09

OUTDOOR

Josef Ajram

82 esforรง

00:39

Pรกgina 82


Josef Ajram

14/10/09

00:39

Pรกgina 83

esforรง 83


Josef Ajram

14/10/09

00:39

Página 84

És un món on has d'estar molt concentrat. Jo estic en el vessant més "arriscat", però són riscos limitats. No és el casino, com molta gent es pensa. És un negoci com un altre. És un món idealitzat en què hi ha moltes llegendes i del qual el noranta-cinc per cent de gent no en té ni idea. Jo sempre dic que aquesta és la meva victòria més gran, el que he acon seguit professionalment.

OUTDOOR

Entre la borsa, el càlcul de temps, d'energia, de quilòmetres... Et deus passar el dia amb xifres al cap. La veritat és que, quan entreno cada dia, costa de tr eure's els nombr es del cap. És molt difícil no pensar en la feina. En competició sí que m'aïllo totalment i tinc la ment en blanc. Allà sí que és important no cansar la ment. A propòsit d’això que dèiem dels nombres, tens certa obsessió amb el nombre pi. Per què? Doncs perquè fa temps vaig llegir el llibre De Pi a Pa, d'un matemàtic colombià. Jo crec molt en el destí i en un dels capítols parlava d'una sèrie de corr elacions que demostraven que el destí podia estar escrit en una seqüència numèrica del nombre pi. Arran d'això, sóc col·leccionista de tot allò que té el nombr e pi. També tens una altra obsessió amb els tatuatges, només cal veure't. Sí. Això va començar fa molts anys. Tampoc he pensat mai per què ho feia. Tots els que m'he fet me'ls feia pensant que era l'últim. És un estil de vida. Arriba un punt en què segons quines parts et tatues t'hi identifiques molt o transmets moltes coses. Personalment crec que ha estat una de les grans decisions de la meva vida. Tatuar-me m'ha mar cat, mai millor dit. Gràcies als tatuatges he tingut ocasió de conèixer molta gent que en circumstàncies normals no hauria conegut mai. En un d'ells es pot llegir: "No sé on és el límit, però sé on no és". És justament el que vull transmetr e. La sort existeix per a tothom, i jo sóc una persona que l'he sabuda trobar. Per educació, a mi m'han ensenyat que s'han de transmetre coses. La borsa és un món en el qual jo faig molt bé la meva feina, però no aporto a la vida r es més que 84 esforç

guanyar o per dre diners. Jo he apr ofitat el món de l'esport com a canal per transmetre coses i aportar el màxim a la gent que vulgui aprofitar-ho. Aquesta frase és l'essència, ve a dir que s'han d'esgotar tots els r ecursos existents per evitar ser conformista. Això dels tatuatges, aquesta filosofia de vida, el fet que siguis broker ... T'has creat una imatge, una aura al teu voltant. Tot això t'ha ajudat? Indubtablement, Josef Ajram és un personatge que les mar ques comer cials veuen com a un pr oducte. Et posaré un exemple que m'ha vingut al cap quan has dit allò dels superher ois. Jo r ebo molts corr eus diàriament, massa per contestar-los com voldria. Fa molt de temps, n’hi ha haver un que deia: "Et segueixo perquè ets com un personatge de còmic". I r ealment si t’ho mir es des de la distància penses: un paio que tr eballa a la borsa, que porta tot el cos tatuat, que va a tr eballar com li dóna la gana, que se'n va a córr er arr eu del món... Jo sempre dic que si aquest pr oducte, Josef Ajram, no tr eballés a la borsa, no anés tatuat o no fes aquesta mena d'esport, no funcionaria.

Quin és el teu objectiu? Doncs, no és guanyar diners amb l'esport. El que jo vull és que no em costi diners. Si guanyo diners? Doncs ja fem obres benèfiques i intento que se n'aprofiti qui ho necessita. De quins reptes et sents més orgullós? No vull que soni a tòpic, però és d’haver aconseguit que Roberto Palomar (cap de redacció del diari Mar ca), amb el meu ajut hagi acabat la Transalpine Gore-Tex; que una nena amb la medul·la afectada i que es va r ecuperar, digués al grup d'infermeres de l'Institut Guttman, que la frase que l'havia inspirat fos la que porto tatuada al pit (“I don't know wher e the limit is but I know where it is not”). També, veure que em segueixen milers de persones al web i que moltes em diguin que gràcies a mi han tor nat a fer esport. Abans em preguntaves pel meu objectiu, oi? Doncs això és el que jo busco.

Però també hi deu haver qui es pregunti si aquest producte és real. És clar que és r eal. Jo sóc així i no he forçat cap situació. He transmès com sóc. Hi ha molta gent que segurament és molt peculiar però no té un canal de comunicació com pot ser una pàgina web. He tingut la sort de tenir un canal de comunicació gràcies al qual és cert que he acabat rebent moltes ajudes.

I guanyar competicions? Si quedo el primer , millor que el segon, no vull enganyar ningú. Però no és la meva tasca a la vida. Al principi potser sí que em preocupava més, però quan veus que el fet de fer esport té una dimensió superior, guanyar curses queda en un segon pla. Hi ha gent que guanya moltes curses però no transmet r es. Faig el que m'apassiona i veig que ajuda molta gent. És aquesta la meva victòria.

No només un canal. També has cridat l'atenció de diferents diaris, de la televisió... Això també hi ajuda? Sí, és clar . Si surto sis dies en un diari esportiu amb el seu cap de r edacció, això és r ecompensat econòmicament pels patrocinadors. Si surto a la televisió en un reportatge a Hawaii, tot té la seva recompensa. Però tot és un tema de moure's, de saber quin és el teu objectiu.

Per acabar, on és el teu límit? Doncs no ho sé. De moment, i és una cosa que m'intimida molt, pr ovaré el meu límit el juny de l'any que ve. Faré la Race Acr oss Amèrica, la cursa de les curses en bicicleta. Des de Nova Y ork fins a Los Angeles, cinc mil quilòmetr es. És una pr ova que espanta però que em permetrà veure si segueixo sense saber on és el límit.

ç e


Josef Ajram

14/10/09

00:39

Pรกgina 85

esforรง 85


Ilu2

14/10/09

00:41

Pรกgina 58


Ilu2

14/10/09

00:41

Pรกgina 59


TRIATLÓ

Triatló

14/10/09

00:55

Página 88


Triatl贸

14/10/09

00:55

P谩gina 89


TRIATLÓ

Triatló

14/10/09

00:55

Página 90


H

Ja a la pr esentació de la pr ova, es pot comprovar la magnitud de l’esdeveni ment. El polisportiu és ple de gom a gom. Preguntes, aclariments, nervis. I és que els nervis són part fonamental del triatló. Hores abans de la cursa de resistència, hi ha una altra cursa dintr e de cada espor tista, on la raó lluita contra els nervis. Preguntes de tota mena bombar degen el pensament de cada esportista. Mentr e alguns es qüestionen si podran acabar ,

Arriba el dissabte, el dia D, l’hora H. Minuts abans de la sortida de la primera mànega, els participants pateixen fr ed. Finalment, sembla que no plourà. Hi ha alguns núvols tímids a través dels quals el sol s'esforça a escalfar l'escenari. No ho aconsegueix. La brisa, típica de l'es tany, pr ovoca una sensació de fr escor que fa que els esportistes tinguin ben poques ganes de saltar a l'aigua. Alguns comencen a escalfar i s'endinsen en les aigües plàcides de la bassa d'oli que és ara el llac. La temperatura de l'aigua tranquil·litza tothom. És entre dos i tres graus més calenta que a l'exterior . Arriba el moment: els esportistes es preparen. Tret de sortida i a nedar. Cinc minuts després, sortiran els de la segona mànega, per la qual cosa, en pocs instants, la tranquil·litat de les aigües es veurà altera-

El to blavós del llavis, la pal·lidesa de les pells i les car es de patiment demostr en que la sortida de l'aigua està costant força. Potser per això, la transició no acaba de ser tan ràpida com s'esperava. Una aigua, una beguda isotònica, les bicicletes! Cal agafar -ho tot al més de pressa possible. Calçar -se, tr eure's el neoprè, la gorra i començar a pedalar . Al davant, 80 quilòmetr es de cursa, per a uns amb pujades "trenca-cames" i baixades difícils de controlar, per a d'altres un circuit senzill en què les fortes baixades ajuden a fer fr ont a les llar gues pujades de més d'un quilòmetr e. Un cir cuit que recorre una bona part de la comar ca del

da per centenars de braçades, pataca des, esbufecs i capbussades. Al davant, 2.200 metres en un cir cuit triangular que havia de posar a pr ova els braços, les cames i els pulmons dels participants. Amb els voluntaris a la riba de l'estany , uns gaudint de l'espectacle, d'altr es als boxs preparant les bicicletes i els aprovisionaments per a la següent pr ova, un nedador es destaca. És Xavi Llobet (00:30:25), del CT Manresa. El triatleta de trenta-quatre anys havia obert una bretxa important entre ell i el seu perseguidor. El seu homònim del Reus Ploms, Xavi Torrades (00:32:36) vivia una lluita apas sionant amb Angel Nevado (00:32:35) del CT Ber ga. Entr e aquests i els següents, un minut de diferència. En aquest segon grup hi ha la primera noia, la triatleta del CN Mataró, Neus Cayla (00:33:47). La Neus arriba al final del primer tram, deu minuts per davant de la segona noia, Alba Xandri (00:43:04) del CT Ber ga.

La cursa de bicicletes acaba amb alguns incidents, alguna caiguda i algun abandonament. Els velocímetr es i cr onòmetres dels participants mar quen entr e 73 i 74 quilòmetres, no els 80 anunciats. Els voluntaris han estat al peu de la cursa, al voltant dels quatr e avituallaments r epartits pel cir cuit, ajudant, esper onant i donant-ho tot per als participants. Arriba la segona transició. Ara és més senzilla, només han de deixar la bici, canviar -se les sabatilles i a córrer! Ara més que mai.

El sol ja domina per sobre el cap dels participants. A les baixades, l'escalfor ajuda a no passar fr ed i a les pujades, l'ombra ajuda a no suar més del que és desitjable. Després de dues voltes al recorregut, l'olímpic Xavi Llobet (02:23:38) ja porta un avantatge que fa pensar que no patirà per endur-se la victòria. Darr ere seu, un nom del qual encara no havíem parlat: Luis Diogo Santos (02:29 :39 ), de l'Acadèmia Civil Musel. Santos no havia fet un gran temps en natació, però ho estava recuperant amb la bicicleta i encara quedava la cursa a peu. Molt a pr op, arriba Xavier Torrades (02:31:51) que segueix el dei xant dels caps de cursa. Quant a les noies, Neus Cayla (02:47:45) sembla que ha disminuït una mica el ritme en bicicle ta. La mataronina fa el r ecorregut en una mica més de dues hor es. Alba Xandri (02:51:14) se situa a només quatre minuts de la primera.

Pla de l'Estany . Primer , pujada des del llac fins a Besalú, després cap a Navata i, abans d'arribar a aquesta població, de retorn cap al llac, passant per Esponellà. Una bona passejada.

00:55

Un mar c incomparable com és el de la ribera de l'estany de Banyoles es podria veure tr encat, en certa manera, per una pluja que no faria r es més que la guitza als participants. La pluja, en una compe tició d'aquesta mena, igualaria la competició, posant pr oblemes als favorits, fent perillar la participació dels més amateurs i augmentant les possibilitats de lesió de tots els esportistes. A més, de ben segur que els banyolins que volguessin gaudir d'una jor nada de festa triatlètica, en cas de pluja, es farien enrere.

d'altres dubten de poder superar aquella lesió o aquella molèstia. Uns pensen com retallar segons en aquella baixada o com gestionar la fatiga en tal volta. T ots, del primer a l'últim, viuen els nervis abans de la cursa. A més, amenaça pluja.

14/10/09

Situem-nos. Divendr es, 26 de setembr e. La comarca del Pla de l’Estany comença a rebre centenars d’emigrants temporals amb bicicletes, bosses i neoprè. Quasi tots els hotels, hostals i cases rurals de la zona són testimonis de la moguda que té el magnífic llac de Banyoles com a centre neuràlgic. Els triatletes arriben d’arreu per viure, segons paraules dels participants, un dels millors triatlons olímpics de cate goria B.

i ha qui diu que el triatló va néixer a Hawaii. Expliquen que, cap a l'any 1978, els marines americans arribats a l’illa van voler compr ovar quin era l'esportista més complet, si un neda dor, un atleta o un ciclista. No es té clar . Es parla també d'un possible origen francès, cap als anys tr enta, de noves pràctiques a principis dels setanta a Califòrnia. Massa orígens. Després del que s’ha vist a Banyoles, el 27 de setem bre d'aquest any , hi afegiré un possible origen: el triatló va néixer a Banyoles. Aniré més enllà, aquest esport de resistència, que r euneix la natació, el ciclisme i la cursa, va néixer per ser practicat als voltants de l'estany banyolí.

Triatló Página 91


TRIATLÓ

Triatló

14/10/09

00:55

Página 92


ç e

Acabada la cursa, tothom està content. Els possibles pr oblemes d'or ganització, de llar gada del r ecorregut o els pr oblemes en cursa, queden enr ere. Un bon tiberi per recuperar forces i tothom orgullós d'haver acabat, o no, una pr ova ben agradable. Per a molts, la millor pr ova d'aquesta mena tanca les portes. Quasi tots diuen que r epetiran. Així que, ens veiem l'any que ve, allà on va néixer el triatló.

paparra per a la Neus i ha estat sempre a la seva ombra, tr epitjant-li els talons. Tancant el podi, ha quedat Sílvia Tremoleda que s'ha guanyat el br onze amb una gran actuació en la cursa a peu (01:20:37).

93 esforç

00:55

Xavi Llobet, finalment, no s'ha deixat sorprendre. Tot i que no ha estat el millor en el tercer tram (01:13:46), ha acabat cam pió amb certa diferència. El millor de la cursa a peu ha sigut Ser gio Gar cia (01:09 :50), que s'ha endut el br onze. En segona posició, un dels triatletes més constants i que ha lluitat fins al final per agafar Llobet, el seu homònim Xavi Torrades. Quant a les noies, la cosa ha sigut més emocionant. Tot i que, com en els nois, la campiona Neus Cayla ha manat del prin cipi a la fi, la segona li ho ha posat molt i molt difícil. Alba Xandri ha sigut una

eufòrics, la gent que s'ha acostat a l'es tany de Banyoles crida i esperona aquells que encara no han arribat. Hi ha ambient, molt d'ambient. Però cal parlar dels ven cedors.

14/10/09

Seran tres voltes al llac de Banyoles, de 6,65 Km cadascuna. És un recorregut pla, aparentment fàcil. Hi ha dos punts d'avi tuallament, un de sòlid i un de líquid. Queden força participants, però de ben segur que n'acaben molt pocs. Després d'una estona, ja han abandonat uns quants, d'altr es fan el r ecorregut caminant, d'altr es xerr en al voltant de la possibilitat de deixar -ho. Alguns que s'havien destacat en les pr oves prèvies ara han punxat, es deixen passar per tot hom. Els primers, però, segueixen al seu ritme. Xavi Llobet dobla a la majoria, està imparable. T ot i així, sembla que s’ha relaxat una mica, cosa que apr ofiten Xavier T orrades i un sorpr enent Ser gio Garcia, del CN Prat, per r etallar distàn cies. Gar cia s'havia mantingut entr e els primers en natació i bicicleta però sense destacar-se en excés. Ara és el que marca el ritme més alt en carr era. Torrades encara té mar ge però no es pot adormir. Pel que fa a la classificació femenina, la Neus tor na a despertar -se i mar ca un ritme superior al de quasi totes les seves rivals. L'única que mostra una empenta final més que destacable és Sílvia Tremoleda, del CN Reus Ploms. La r eusenca està sent la més ràpida i lluitarà, de ben segur, pel podi. La cursa acaba. Ara sí que hi ha esbufe gades, suor , crits i unes quantes llàgri mes. Dels centenars de participants que havien començat la pr ova, en queden dues ter ceres parts. Els voluntaris estan

Queden 20 quilòmetres de cursa a peu.

Triatló Página 93


Loly

14/10/09

01:00

Pรกgina 94


Loly

14/10/09

01:00

Pรกgina 95


BOXA

Loly

14/10/09

01:00

Pรกgina 96


P

97 esforç

Tot boxejador té un sobrenom. La Loly deixa clar que el seu no el va escollir ella, que li van posar . De fet, no és un sobrenom que imposi r especte o que transmeti força. El seu sobr enom és Sugar, sucre. Perquè és dolça? Perquè és suau? Ni l'una cosa ni l'altra. Per què doncs? Doncs per què és una lla minera empedr eïda. És una boja de qualsevol mena de llaminadur es,

Loly, Sugar

TRENCAR

SEMBLA

TOTS

TICA I AMABLE FORA DEL QUADRILÀTER

MACA AL RING , I ÉS TRANQUIL · LA , SIMPÀ -

MENTACIÓ ALS LLAVIS , PER SORTIR BEN

MÀSTER EN ECONOMIA , DUU MICROPIG -

LLICENCIADA EN MATEMÀTIQUES I AMB UN

ÉS

ELS

HAVER - SE TÒPICS SOBRE LES BOXEJADORES .

PER

M UÑOZ ESFORÇAT

L OLY

Fins i tot amb el sobr enom, és trencadora. L'hem pr esentada com a una lluitadora que fuig dels tòpics de la boxa, que és l'antònim de la imatge que es té de les boxejador es. Ella reconeix no haver patit mai per culpa dels pr ejudicis. A més, diu que no és una cosa que la pr eocupi. Sí que és cert que quan algú la coneix se sorprèn que sigui boxejadora. La gent, al primer cop d’ull, no s'ho cr eu. Però, el cert és que, segons la Loly , cada

Trencant tòpics

dolços, sucres, etc. A l'hora de fer els reglatges de pes, vint-i-quatr e hor es abans d’un combat, tots els lluitadors prenen un Isostar, un entrepà i/o fruits secs. La Loly no. El sobr enom li va caure perquè, només baixar de la bàscula, ella ja tenia pr eparada la bossa amb núvols, maduixetes i xupa-xups.

01:00

Va començar a la universitat. Sugar , com és coneguda en el món de la boxa, jugava a bàsquet. En un moment donat es va fer àrbitra. Molts pensaran que es va iniciar en la boxa per defen sar-se d'aficionats energúmens, doncs no. Va ser per curiositat. La impossibi litat de compaginar la feina d'àrbitra i de jugadora li va fer plantejar -se que havia arribat el moment de deixar el bàsquet. Al costat de casa tenia un gimnàs on havia llegit que s'hi feia fullcontact i kick-boxing. Què devia ser

això? Per curiositat, un dia ho va pr ovar i s'hi va enganxar. Quatre anys després de començar a entrenar, va debutar; la seva primera vetllada. Tenia molts nervis, això no ho oblida, però també r econeix que en té un record molt bo. Ho té molt pr esent i sovint n'explica una anècdota curio sa. Instants abans de començar el combat, el metge li havia de fer la revisió. Com a bon pr ofessional, es va adonar que la Loly portava lents de contacte. Ella no sabia que no es podia lluitar amb lentilles! Se les va treure. Encara es va posar més nerviosa, ho veia tot borrós! Corr ents, va omplir un got amb sal, va ficar -hi les lents i va pujar al ring. Un cop allà, amb la contrincant al davant i amb els nervis, es va oblidar que no hi veia bé del tot. Als dos cops de puny , ja estava concentrada en: "Esquerra, dr eta, cama. Esquerra, dr eta, cama". Ara reconeix que creu que es va passar els tres assalts fent aquesta combinació.

14/10/09

Els inicis sobre el ring

ensin en una boxejadora. Una noia r obusta, gran, forta. De cames fermes, braços musculats i amples espatlles. De cella partida i llavi esquinçat, nas ample i cicatriu a la barbeta. Sense estudis, sense maqui llar. Una dona suada que s'ha dedicat a la boxa per sortir de la pobresa. Quin mal que han fet els de Hollywood! La boxa no és això. I les noies que s'hi dediquen, tot i que algunes potser sí, no solen ser així. Loly Muñoz n'és un exemple. Llicenciada en matemàtiques i amb un màster en economia, duu micr opigmentació als llavis, per sortir ben maca al ring, i és tranquil·la, simpàtica i amable fora del quadrilàter . Sembla haverse esforçat per tr encar tots els tòpics sobre les boxejador es. És una noia normal que ha trobat en la lluita la seva passió.

Loly Página 97


A la carrera de la Loly hi ha hagut moltes victòries, però també alguna derro-

Una altra mostra de la manera de ser de Loly Muñoz i de com entén la vida és que, quan se li pregunta per la seva millor victòria, no dubta a r espondre que no és altra que la seva llicenciatura en matemàtiques. Geni i figura. Li va costar força. En els exàmens, com en el camí del vestidor al ring, abans d'un combat, pensa: "Què hi faig jo aquí? Tant bé com estaria al sofà de casa”. El primer mastegot, el timbre abans de l'examen, la tr eien de la letar gia, la despertaven i, a lluitar! Les matemàti ques i la boxa són, per a la Loly , dos camps molt analítics, extr emadament

L OLY M UÑOZ “ DE GRAN ” VOL SER FELIÇ . C LAR I CATALÀ . V OLDRIA FOR MAR UNA FAMÍLIA , ACONSEGUIR EL CAMPIONAT DEL MÓN DE BOXA , QUE ÉS L ' ÚNIC QUE LI FALTA , I SER FELIÇ , COM TOTHOM .

ç e

Muñoz sap molt bé el que vol ser "de gran". Vol ser feliç. Clar i català. El que no sap del cert és cap a on vol portar la seva vida. Voldria formar una família, aconseguir el campionat del món de boxa, que és l'únic que li falta, i ser feliç, com tothom. Ha complert el somni de lluitar a Las V egas -tot i que no va ser com ella esperava-, ha aconseguit títols importants, ha vençut les millors lluitador es d'arr eu del món. A més, s'ha tr et una carr era que la fa sentir-se molt or gullosa de sí mateixa. Sugar és una lluitadora que té les coses molt clar es, el cap ben moblat i molt futur per endavant per ser feliç.

sacrificats i que, quan aconsegueixes una victòria, et recompensen molt.

01:00

La millor victòria

ta. Cap d'aquestes li ha fet pensar en penjar els guants. T ot el contrari, les derrotes li donen més força per entr enar-se i ganes de tornar-se a enfrontar a la lluitadora que l'ha vençut. La gent podria pensar que el fet que "t'atonyi nin" és més que suficient per pensar s’ho. Ella, r epetim-ho, no és així. Les derrotes la motiven. Pensa: "Ara m'has guanyat tu, però la pr opera vegada em toca a mi". Mai no ha pas sat por, en un ring. Ho diu així de clar . Afirma que no s'hi hauria de passar mai por, en un ring; s'ha de tenir molt de respecte, però mai por. La boxa no és un esport per passar -ho malament. La Loly r econeix haver passat moments no gair e bons, però mai no ha patit. Ho has de fer per què t'agra da. I a ningú no li agrada passar por .

14/10/09

No s’ha de passar por

cop és més fàcil fer cr eure que una noia normal pot ser boxejadora. Aquí és quan hem de r ectificar. Hollywood ha fet mal a l'hora de vendr e la boxa, però també ha creat una icona femenina de boxejadora "difer ent". A Million Dollar Baby es ven un estil de lluitado ra maca, arr eglada, amb una bona imatge i pr esència. La Loly està acos tumada que li facin referència a aquesta pel·lícula. Tot i així, en aquest film no es lliuren de fer ús dels tòpics. Que la gent lluita per sortir del carr er, per deixar enrere la pobresa? Això no és cert. Més que res, i ho diu la Loly, perquè no se’n pot viure, d'això. La boxa, no ho negar em, és un esport de contacte, de lluita, és violent. Noble, però violent. Hom pot pensar tornem als tòpics- que, quan un boxe jador té un pr oblema fora del ring, fa ús dels seus coneixements per defen sar-se. La Loly no és així. Muñoz reconeix que s’ha posat un par ell de cops en guàrdia, però mai no ha fet ús de la força. Dóna gràcies a Déu per no haver-ho fet mai i espera que continuï sent així. De fet, demostra que té el cap molt i molt ben moblat quan afirma que, si algun cop ha de fer servir l'au todefensa, utilitzarà les cames, però per córr er, que és el més intel·ligent que es pot fer.

BOXA

Loly Página 98


14/10/09

01:01

Pรกgina 99

99 esforรง

Loly


Skate

17/10/09

03:20

Pรกgina 100

F o t o s : Daniel Santacata lina


Skate

17/10/09

03:20

Página 101

L

a història de l'skate a l'estat espanyol sembla estar en deute, en certa manera, amb Catalunya. A finals dels anys setanta hi va haver un veritable boom al nostr e país. A casa nostra, ja de bon principi, es van cr ear l'Skate Club Catalunya, amb mítics skaters com ara Paco Gabas, Raimon Ripoll, Mar c Mateu, Pedro Mor eno, els germans Joaquin i Guillermo Piserra, Isidr o Marimon i tants d’altres. Un dels membr es de l'Skate Club Catalunya, Kim Roig, va ser el constructor del primer skatepark de l'estat espanyol. V a ser a Ar enys de Munt. El Kim havia viatjat per França estudiant diferents skateparks i va aplicar els seus coneixements en la construcció de la primera instal·lació per a patinadors d'Espanya. Aquest primer skatepark, a més, va ser l'escenari del primer Open d'Espanya i dels primers campionats regionals; era l'any 1979. Després d'aquest primer boom, l' skate a Espanya va patir una fr enada i van quedar el País Basc, Madrid i Catalunya com a principals reductes. Amb els anys, l'estil a casa nostra s'ha fet característic. Davant la falta d’instal·lacions, els nostres skaters s'han hagut d'adaptar a la situació, convertint-se en ani mals del carr er. Són patinadors urbans, que han fet de Bar celona el major streetpark d'Espanya i un dels més grans d'Eur opa. Grans mar ques del sector com V olcom o C1RCA no han dubtat a venir a Bar celona per gravar els seus vídeos promocionals, portant a les nostr es terr es, grans patinadors com ara Tony Hawk, Ryan Sheckler o Bam Mar gera.

El CCS Avui dia, la forma d'or ganitzar-se dels clubs d'skate a Catalunya ha canviat. Les difer ents associacions i clubs d' skate del país s'han aglutinat en el Comitè Català d'Skate. Aquesta organització, presidida per Xavi Llagostera, té com a principal objectiu la promoció del skateboard com a esport. Sí, sí, com a ESPOR T. Hi ha molta gent que posa en dubte que l' skateboard sigui un esport; el Xavi ho té clar . Per a Llagostera, a més de president del CCS, llicenciat en educació física, l' skateboard "és un esport per què té un pes físic, necessita una preparació. A més, r equereix escalfament, estiraments, exercicis aeròbics i anaeròbics. Hi ha una base física i una de una tècnica". A l'hora de comparar-ho amb un altre esport, en aquest cas olímpic, el Xavi diu que l' skate és "semblant a la gimnàstica rítmica o a l'artística. L'skateboard, com la gimnàstica, es un esport de caire expressiu". La Federació Catalana El mateix Xavi Llobera explica que en oca sions, "si no hi ha una institució o una federació oficial al darr ere, no sembla que sigui un esport". És per aquest motiu que des del Comitè estan tr eballant per esdevenir una Federació Catalana oficial, per entrar a la UFEC. Ara mateix, hi ha diferents associacions i clubs agrupats en el Comitè. Segons el Xavi, l'objectiu "és esdevenir una federació, sobr etot per facilitar -nos la gestió". No els és fàcil esforç 101


Skate

17/10/09

03:20

Página 102

tractar amb l'administració, tal i com estan les coses. Els és difícil sol·licitar instal·lacions, organitzar competicions o formar nous clubs. Esdevenir una federació "seria l'ideal", r econeix Llobera. Sobr etot perquè "ens ajudaria a accedir als or ganismes públics". És una cosa cabdal, doncs. El pr esident del Comitè, r econeix que "el problema amb què ens tr obem és que als ajuntaments no saben què necessitem ni de quina mena d'esport es tracta. Ells trac ten els skateparks com a parcs infantils, i no és això. No s'adonen que es tracta d'unes instal·lacions esportives".

monopatí com un mitjà similar a la bicicleta, hi ha molta gent que en té pr ejudicis i que no fa res més que perjudicar els "bons" patinadors. Llobera explica que "patinant pel carrer et pots trobar gent que et diu: 'ja sou grans per fer això!', però també et pots tr obar una persona gran que et diu: 'a veur e si us fan una pista perquè hi pugueu patinar ...'". Actualment, és impossible que això de què parla el Xavi passi. La llei pr ohibeix patinar al carr er. És cert que queden reductes i que les for ces de l'autoritat no són del tot estrictes amb aquesta norma, però la realitat és que al carrer no s’hi pot patinar.

Els mitjans Instal·lacions L'skate és un esport de moda. Pel carr er hi ha centenars de nois amb una taula que gaudeixen del carrer. Una modalitat com aquesta, que té tants seguidors, que té mer cat i marques al darrere, no rep però el reconeixement mediàtic que mereix. El Xavi explica que quan algun cop ha parlat amb difer ents mitjans, "r econeixen que és un esport molt bonic i espectacular . ‘Ara bé, fallen molt’, diuen. Tot això és degut a la dificultat d’aquest esport. No ho entenen. A les televisions els interessa que surti un patinador i vagi fent figur es i trucs sense fallar . Això només ho fan quatre o cinc al món". D'altra banda, la imatge que s'ha donat de l' skateboard no sempre ha estat positiva. És un esport de carrer i s'ha arribat a dir que és una cosa incívica. En comptes de considerar el

102 esforç

Sembla difícil d'entendr e que es pr ohibeixi patinar al carr er i que alhora no es potenciï la creació de nous skateparks. No només això, sinó que a més se’n tanquen alguns d'existents. A Bar celona, només hi ha dos espais destinats a la pràctica de l' skate. La Mar Bella i la Guineueta són els únics que han aguantat. El Xavi pensa que "una instal·lació tampoc no solucionaria res. El que seria bonic seria adaptar-se a difer ents estructur es. Una instal·lació sempre és fixa. Cal varietat". Potser hi ha qui pensa: De la mateixa manera que existeixen instal·lacions municipals pel futbol, bàsquet, tennis o waterpolo, ¿per què no n’hi ha per practicar l'skate? Una instal·lació, amb un expert r esponsable que dissenyi l' skatepark,


Skate

17/10/09

03:20

Pรกgina 103

esforรง 103


Skate

17/10/09

03:20

Pรกgina 104


Skate

17/10/09

03:20

Página 105

que adapti els elements i els materials a l'estil i al nivell dels nostr es patinadors. Sona utòpic. Per al Xavi "seria un somni, però, tal i com està la societat, que tothom busca el benefici, seria molt difícil. Caldria que l'ajuntament se'n fes càrrec". Les marques Tornant als orígens de l' skate, cal r ecordar que va néixer com un esport per sentir -se lliure, per lliscar sense lligams. Amb els anys, però, això ha quedat en l'oblit. L' skate és màrqueting, són les mar ques. Això és el que el manté viu. Llobera pensa que "és positiu que la joventut hagi cr eat aquesta tendència, des de fa uns anys, que ha posat l' skate de moda. Les mar ques es veuen atretes per tot això. Tot plegat és bo per a l'esport, ja que aporta patr ocinadors que ens fan créixer". Però tot té la seva part negativa. Per al Xavi, el fet que sigui una tendència, "pot ser negatiu per què les modes s'aca ben. Al seu moment, va començar molt fort i després va tenir una forta davallada. Ara estem de nou de moda, esperem que no s'acabi". L’evolució Perquè no hi tor ni a haver aquesta davallada,

les marques i els pr opis skaters, estan inno vant, estan creant nous formats, noves modalitats. Longboards, Snakeboards, Freeline skates..., noves formes de patinar que bus quen captar adeptes i no perdre públic. Per al president del Comitè Català d'Skate, "la tendència és anar cada cop més al carr er. Buscar l'aventura a la mateixa ciutat. Les prohibicions poden marcar una mica aquesta tendència". L'edat dels esportistes també dependrà en gran mesura de com evolucioni l'esport. "Els nanos el que volen és l'aventura, el risc, poder fer com més trucs millor. Els grans volen deixar-se anar, lliscar i r elaxar-se patinant". L'evolució, el futur cap a on anirà tot plegat, però, dependrà "de les instal·lacions que es facin", reconeix Llobera. Per al Xavi, "aquest esport depèn d'aquestes coses. El futur competitiu de l'skate a Catalunya passa pels skateparks. És d'allà d'on sortiran les figur es competitives i, ara mateix, a Catalunya, de decents, n'hi ha un o dos". Tot i així, no tot és tan negr e: "en la modalitat de carr er ja som els millors, pràcticament. Tenim figures internacionals, sobr etot a Bar celona", r econeix Llobera. Per acabar , el Xavi insisteix que "tenim una bona base i tradició, hem de tr eballar per créixer”.

ç e

esforç 105


Manga

14/10/09

01:17

106 esforรง

Pรกgina 106


Manga

14/10/09

01:18

Pรกgina 107

esforรง 107


Manga

14/10/09

01:18

108 esforรง

Pรกgina 108


Manga

14/10/09

01:18

Pรกgina 109

esforรง 109


Gadgets 23

14/10/09

01:21

Página 110

GADGETS Nou disseny per l'aigua de Veri. Aigua de Veri aposta per un nou disseny que transmet l'Efecte Pirineu amb més intensitat que mai, tant en el nou envàs com en l’etiqueta. Aquest canvi d'imatge, realitzat per l'agència especialitzada en packaging PULP, r ecull l'essència del seu origen excepcional: aigua dels Pirineus. En el nou envàs més blavós, preferit pels consumidors espanyols, es mostra el relleu de les muntanyes i les corbes de nivell dels Pirineus i s’hi veuen referències a l’Aneto, entre d’altres cims.

Garmin Oregon 300, edició bolets. Encara que sembli una br oma, aquesta és la novetat en el món de la navegació guiada. Tal com es pot deduir del nom, tenim al davant un navegador GPS de mà que inclou una base de dades amb informació i imatges sobre els cent bolets més comuns. Garmin ha comptat amb la col·laboració de micòlegs i associacions de micologia per elaborar aquesta base de dades. En cada fitxa, s'inclou el nom comú del bolet, el nom en llatí, la família a la qual pertany , una breu descripció i una foto identificativa. www.garmin.com

iRiver NV mini bike edition. Com el seu nom indica, aquest dispositiu està pensat per ser utilitzat quan anem amb bicicleta. T ot i això, no sembla l'aparell idoni per fer una escapada a la muntanya. Té unes prestacions similars a la versió de cotxe, amb una pantalla de 3,5 polzades i una r esolució una mica escassa de 320 x 240 píxels. La interfície ha estat r edissenyada lleugerament, per què sigui senzilla d'utilitzar, fins i tot si portem guants; és a dir , amb botons més grans i accessibles. www.iriver.es

110 esforç

On Foot. Aquest és un r ellotge per a atletes. Mostra els rècords de velocitat de 100, 200 i 400 metr es, al cer cle extern (segons), i els de 800 metr es en endavant, en els altres dos cer cles (minuts i hor es). Si ets Usain Bolt, n’estaràs encantat; fins i tot si ets un atleta d'elit. Als altr es, cada cop que mir em l’hora, ens r ecordarà que hem de fer més esport si volem acostar-nos a aquestes marques.


Gadgets 23

14/10/09

01:21

Página 111

Honda U3-X. Aquest vehicle suposa anar més enllà en el concepte iniciat pel Segway . Aquest dispositiu substitueix les dues rodes per una sèrie de boles, amb les quals podem moure'ns no només endavant i enrere sinó en qualsevol dir ecció, utilitzant el mateix sistema que els altres models, o sigui, el pes del nostre cos. Els seu sistema d'equilibri està basat en el mateix que el d'Asimo, un robot humanoide d'Honda. Els seu pes és de quasi 10 kg, i la bateria que inclou li ofer eix una autonomia apr oximada d'una hora, ideal per a desplaçaments curts. www.honda.com

Acer F errari One. El nou portàtil d’Acer i la mar ca de cotxes italiana ofer eix un port de connexió A Ti XGP. A través d'ell, es podrà connectar una tar geta gràfica externa equivalent a una A Ti 4670, que oferirà una potència bastant inter essant per a un or dinador de 11,62”. El perifèric el vendrà dir ectament Acer, sota el nom d’Acer DynaV ivid Graphics Dock. Tindrà un disseny similar al de l'Acer Aspir e Revo i un pes d'uns 0,65 kg. www.acer.es

Mission One. La moto elèctrica Mission One va pr ometre que seria la més ràpida del món. I va complir la seva pr omesa. El dia 1 de setembre, el primer model de producció de la moto va córrer a una mitjana de 240 km/h i va arribar als 260 km/h. La capacitat de Mission One és de 240 quilòmetr es amb una càrrega, però és, definitivament, la moto elèctrica més atractiva del mercat. L'any vinent se’n posaran a la venda els primers tr es-cents models. www.ridemission.com

esforç 111


Caricatura 22

21/10/09

09:26

Página 112

L’ALTRA CARA Carlos Lluch www.mondocoloro.com


Caricatura 22

21/10/09

09:27

Página 113

, i h T

U I R C S B U S

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç

93 689 14 35 · info@esforc.cat .

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva on caben tots els esports d’equip de casa nostra. Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional. SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB

esforç.

esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esfor c.cat - www.esforc.cat


esforç Número 23

02:03

WWW.ESFORC.CAT

21/10/09

esforç publicacions

PortadaDEF Página 1

e ç

Esforç 23  

Sports Magazine

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you