Page 1

esforç Número 21

16:28

WWW.ESFORC.CAT

26/5/09

esforç publicacions

PortadaDEF Página 1

e ç


Editorial21

26/5/09

00:13

Pรกgina 24


Editorial21

26/5/09

00:13

Página 25

EDITORIAL

L’Esforç el fem entre tots Amb aquesta portada algú podrà pensar que el Mar c s'ha cruspit la ciutat per què sí. No és ben bé aquest el sentit amb què la vam idear . La mirada desafiant ens va suggerir les ganes de menjar-se el món, com ja ha demostrat en la seva primera temporada a la NBA, plantant cara als veterans i jugant l’All Star dels r ookies. I vet aquí el que ens ha sortit. Potser una de les millors portades d'Esforç. Que no s'ho pr enguin malament els de la T orre Agbar perquè, que haguem triat també aquest edifici en primer pla, vol dir que ja és considerat un símbol de l’ skyline de Barcelona. La portada trencadora també m'ajuda a explicar-vos que, amb aquest número, encetem un munt de noves seccions amb la finalitat que la revista sigui més dinàmica i que cada vegada hi apareguin més esports i temes relacionats; com ara la música, la història, els dirigents esportius, etc. No és que trenquem amb el passat perquè, tot i que desapareixen com a tals les seccions exclusives d'un únic esport, els continuar em vinculant d'aquesta nova forma. I és que la r evista arriba cada vegada a més gent i el ventall d'esports i d'afinitats és cada cop més variat. Per això, ja feia temps que detectàvem que se'ns quedaven pel camí moltes coses que trobàvem força interessants. També ens passava sovint que algunes notícies, d’actualitat en el moment de r edactar-les, quan arribaven al públic havien per dut part d'interès. Tot plegat ens va portar a tr eballar en seccions que aportessin una mica de fr escor a la revista. Un altre dels avantatges que r epresenten aquestes seccions és que ja no quedaran gaire obsoletes i, com que molta gent col·lecciona Esforç, ara tindrà moltes més raons per r ecopilar-les. Espero que us agradin, així com la resta de reportatges que, com sempre, també desitjo que siguin del vostre gust. I us convido a suggerir-nos quines seccions creieu que hi podríem incorporar. L'Esforç el fem entre tots.

Josep M. Monteagudo

esforç Editor-Director Josep M. Monteagudo Cap de redacció i Director d’art Àlex Rubies Edició de moda Esther Ferré Correcció Sílvia Llorente Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat David Nebot, publicitat@esforc.com Fotografies Oriol Roca, Nacho Juár ez, Ricard Rovira, Mar c Sentís, Ben Jackson, Sebastian Ramos, Oscar Roca Il·lustracions Àlex Rubies Redacció Oriol Rodríguez Esforç publicacions, SL Apt. Correus 1023, 08629 Torrelles de Llob. Telèfon: 936891435 · www.esforc.cat - info@esforc.com Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros Portada Marc Gasol Fotógraf: Oriol Roca Fons portada: Albert Puntí (Torre Agbar) Disseny: ART

Col·labora:


Sumari 21

26/5/09

00:30

Página 2

pàg. 42

pàg. 56

pàg. 50

pàg. 584 pàg. 64

pàg. 30

sumari EDITORIAL 4 E-MAIL 6 PANORÀMIQUES 12 10 COSES 14 IFORÇ 16 ESFORÇATS 18 FORA PISTA 20 AUDIOVISUALS 22 PERFIL 24 ESPAIS 26 QÙE VAS PENSAR QUAN... 28 ESFOR TTER

BÀSQUET 30 MARC GASOL El mitjà dels Gasol ha viscut la seva primera temporada a la millor lliga del món. Des de Bar celona, analitza com ho ha viscut.

FUTBOL 42 EL BARÇA QUE VE (1a PART) Aquesta és la primera part d’una sèrie en què presentarem les principals figur es del planter del FC Barcelona.

HOQUEI HERBA 50 JOVES INTERNACIONALS La Paula Pastor i l’Andr ea Puig són internacionals tot i la seva joventut, i h an es tat s otscampiones a mb e l seu club, el Júnior.

WATERPOLO 60 BLAI MALLARACH El jove Blai és un jugador destacat de la selecció nacional i té la il·lusió de tor nar el seu CN Bar celona al lloc que li pertoca.

HOQUEI LÍNIA 68 GERMANES BELTRAN Aquestes bessones de Sant Joan Despí han gravat el seu cognom a la història de la lliga d’hoquei línia, amb el seu club, el Jujol.

RUGBI 74 CATALANS DRAGONS El pr oper 20 de juny , la muntanya màgica de Montjuïc serà assetjada per un exèrcit de dragons vestits de jugadors de rugbi.

SKATE

VOLEIBOL

58 PAU VILASECA Aquest skater català és un dels fundadors de l’equip Eina Skateboar d Company i el seu dir ector artístic, a més d’un dels riders més destacats.

80 CECELL El C amp E scolar d e L leida es tà duent a terme una feina magnífica de pr omoció i potenciació de la base, sense oblidar el 1r equip.


Sumari 21

26/5/09

00:30

Página 3

pàg. 76

pàg. 94 pàg. 96

pàg. 84

pàg. 70

HANDBOL 88 MOLINS DE REI La Inés, capitana del Molins de Rei, ens explica com ha estat una nova temporada de patiment a la Lliga Catalana.

MOTOR 92 RICKY CARDÚS El corredor català porta el motor a la sang. Nebot de Carlos Car dús, debuta a Superbikes aquesta temporada, amb il·lusions renovades.

ESGRIMA 9 8 PAU ROSSELLÓ Campió d’Espanya i d’Eur opa, el Pau és una de les més fermes pr omeses de l’esgrima estatal. T ota una futura figura inter nacional.

ESPORT ESCOLAR 100 FESTA DE L’ESPORT Joves i grans davant una oportunitat genial de gaudir d’una jor nada d’esport pensada per què tothom es diverteixi.

pàg. 88

ÀREA ESPORTIVA 104 Bulevard 110 Gadgets


Correu21

26/5/09

13:54

Página 4

E-MAIL

Les vostres opinions a esforç. Apt. Corr eus 1023, 08629 Torrelles de Llob. o a

cartes@esforc.cat

Màquines vs l’home

M’alegro molt de la portada que heu dedicat a Pablo Larrazábal. S’ho mereix. Els que el coneixem sabem que és una gran persona i un gran esportista que s’ho està “currant” i segur que, després de l’obert de França, en poc temps guanyarà algun màster . Felicitacions pel reportatge.

Sóc un seguidor de tots els esports i m’agrada que els esportistes millor pr eparats s’enduguin els triomfs. Per això començo a per dre interès per la F1. És un gran espectacle, i trobo molt encertat que l’anomenin “el cir c”, però cr ec que aviat l’hauran de deixar d’inclour e dins les seccions d’esports d’arreu perquè, malgrat les capacitats dels pilots siguin millors o pitjors, el que ha quedat del tot palès és que depenen absolutament de les màquines. Enguany es pot veure perfectament com unes senzilles peces difusores mar quen la diferència. Aleshores quin és l’avantatge de tenir a un pilot millor pr eparat ? Cap ni una. Hi ha el perill, doncs, que en un futur els pilots siguin del tot automàtics com els dels avions. Per un retorn als orígens i la igualtat de condicions, s’hauria de dotar els pilots de les mateixes màquines. Malauradament, serà impossible perquè aleshores perdrà l’interès de la indústria automobilística i dels enormes pr essupostos que es maneguen en aquest circ.

Antonia Traveset Barcelona

Pol Juncadell Barcelona

Pablo Larrazabal

Ala Delta

Més esports

De l’11 al 18 de juliol es celebrarà a la V all d’Àger (Noguera) el campionat Pre-Europeu d’Ala Delta. Per la importància del cam pionat i el magnífic paratge a on es celebrarà, serà una bona oportunitat per captar bellísimes imatges d’aquest esport aeri. Us encoratjo que, aprofitant l’avinentesa, feu un reportatge per a Esforç.

Segueixo Esforç gairebé des del començament i m’encanta veur e que cada cop esteu fent seguiment de més esports. Aquest darr er número, magnífic amb el kitebuggy o l’skeleton. Dos esports des coneguts per la majoria, i ni de lluny m’imaginava que per aquí es practicaven. Potser trobo a faltar més temes de mar o aire. Seria la bomba, però felicitats igualment.

Nicolás Pérez Lleida

Joan Albàs Sabadell

Nous Estiartes

Castells

Serà Oscar Carrillo el nou Estiarte? El temps ho dirà. El que està clar és que, si no deixem pas als joves, cada vegada serà més difícil que surtin nous talents de cada esport. Jo ni coneixia aquest jugador, malgrat que segueixo el waterpolo tant com puc. La culpa també la te la TV i els mass media que, capficats en la lluita per les audiències, només parlen dels dos o tr es esports, o gairebé diria equips, de l’aparentment interès general. D’aquesta manera s’estan carr egant d’altr es esports que, tot i ser molt practicats a Catalunya, per Madrid o per Nova York no son d’interès. Maleïda globalització. Gràcies per l’Esforç. Ja desitjo rebre el proper número.

La tradició castellera forma part de la nostra cultura popular . Malauradament, no està catalogat com esport malgrat que els castellers s’hi entrenen i competeixen com veritables esportistes. Sense voler fer -hi comparacions, els diaris esportius madrilenys parlen dels toros com si d’un esport es tractés. Que ja els val. En canvi els castells, on es barr egen esport i tradició, queden r elegats a seccions poc inoportunes. Desconec si els pr opis castellers alguna vegada ens hem volgut desmarcar dels esports per a tenir una catalogació diferent, però crec que fóra bo fer-ne la difusió com a esport, ja que cada vegada existeixen més canals temàtics dedicats a l’esport, com aquesta fantàstica r evista.

Santi García Barcelona

Glòria Marsal Sitges


Correu19

26/5/09

18:01

Pรกgina 1


Panoramica1

26/5/09

02:21

Página 8

El triatló Ironman de Lanzarote d’aquest any ha viscut moments de pluja i moments de sol, quelcom que ha permés imatges com aquesta. FOTO: RICARD ROVIRA


Panoramica1

26/5/09

02:21

Pรกgina 9


Panoramica1

26/5/09

02:14

P谩gina 8

Rafa Nadal a la 57a edici贸 del Bar celona Open Banc Sabadell, on va aconseguir el seu cinqu猫 Compte de God贸 consecutiu. FOTO: RICARD ROVIRA


Panoramica1

26/5/09

02:14

Pรกgina 9


Panoramica2

26/5/09

02:28

Pรกgina 10


26/5/09 02:28

El rider Luis Angel Parcelor realitzant un Downside Tailwip a la Plaça Cerdà durant el Barcelona Street BMX 08. FOTO: OSCAR ROCA

Panoramica2 Página 11


10Coses

26/5/09

01:16

Pรกgina 12


Correu19

26/5/09

18:02

Pรกgina 1


iForรง

26/5/09

01:22

Pรกgina 14


Correu19

26/5/09

18:03

Pรกgina 1


Esforçats

26/5/09

01:18

Página 16

Surinam és un petit país situat al nord de Sud-amèrica que limita a l’est amb la Guaiana Francesa, a l’oest amb la Guyana i al sud amb el Brasil, i que antigament havia estat una colònia holandesa fins que va obtenir definitivament la independència l’any 19 75. L ’esportista de Surinam més important de la història és el nedador Anthony Nesti, medalla d’or en els 100 metr es papallona als Jocs Olímpics de Seül del 19 88 i br onze als de Bar celona. Nascuts a Surinam, encara que han defensant la samarr eta d’Holanda, també són els futbolistes Clar ence Seedorf, Edgar Davis i l’exentr enador del FC Barcelona Frank Rijkaard. Tot i així, durant molts anys l’esportista de qui més es va parlar a Surinam, i no pels seus èxits, va ser Wim Essajas. Corr edor dels 800 metres, Essajas va ser el primer atleta que Surinam va enviar a uns Jocs Olímpics, els del 1960 a Roma, defensant la seva bandera; era per tant tot un her oi nacional. Però per infortunis del destí, Essajas no va poder competir . El seu caràcter tranquil i assossegat li va jugar una mala passada i aquell matí en què havia de córr er, el de Surinam es va quedar adormit a l’hotel. Després d’aquest desafortunat incident, Wim Essajas va deixar el món de l’alta competició i es va dedicar a l’horticultura fins que va morir l’any 2005.


Correu19

26/5/09

18:05

Pรกgina 1


Forapista

26/5/09

01:21

Página 18

DOS ESTUDIANTS DE LA UPC P ATENTEN UN SISTEMA INALÀMBRIC PER L'ESGRIGA Vivim en un món en què els cables, abans omnipr esents, cada vegada són menys necessaris. Un pr océs d’innovació tecnològica que es va iniciar dècades enrere, quan van desaparèixer els fils que unien els primers reproductors de vídeo en format beta als seus primitius comandaments a distància, i que va seguir amb els telèfons sense fils, ratolins, teclats, pantalles sense fils, connexions Wi-Fi, etc. Un signe dels temps que també ha arribat al món de l’esport, concr etament a l’esgrima. Dos estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Lluís M. Campos (enginyer tècnic en telecomunicacions, amb l’especialitat en so i imatge) i el Raúl Juan (enginyer tècnic industrial, amb l’especialitat en electricitat), acaben de patentar un revolucionari sistema per practicar esgrima sense cables. El gran handicap de l’esgrima, actualment, és que per a la seva pràctica calen unes instal·lacions complexes tecnològicament, dotades d’un sistema de cablejat connectat al corr ent elèctric i a la part del darrere dels vestidors i que, per dins del vestits, arriba fins a la mà del tirador per mantenir contacte amb el puny del sabre, del floret o de l’espasa: Tot això, a fi d’obtenir les corr esponents puntuacions i poder saber qui és el guanyador del combat. Els dos inventors, que practiquen aquest esport al Club d’Esgrima Ciutat de T errassa, van pensar que, si eren capaços de crear un sistema molt més pràctic i senzill, podrien ajudar a estendre la pràctica d’aquest esport. “Ens semblava rudimentari que al segle XXI l’esgrima estigués subjecta a un sistema de cables”, expliquen els seus creadors. “A més, va en contra dels orígens d’aquest esport, que r equeria plena llibertat de moviments per demostrar destr esa davant de l’oponent”. El projecte, presentat com a treball de final de carrera i que va rebre la qualificació de matrícula d’honor, consta d’un sistema que funciona amb tres dispositius. Dos d’ells actuen alhora com a detectors de tocats i com a transmissors de ràdio, i s’alimenten amb piles estàndar d; el dos tiradors els porten al darr ere del vestit, de la mateixa manera que en el món de la música es porten les petaques dels micròfons. El tercer dispositiu actua com a consola central de marcatge i incorpora un receptor de ràdio capaç de r ebre els missatges enviats pels dispositius dels tiradors. Quan un dels tiradors toca el contrari, els detectors es comuniquen amb la consola central, la qual avisa amb senyals lumínics i acústics. La idea, que pot semblar senzilla, comporta una alta complexitat tecnològica. “El gran problema que hem tingut per desenvolupar el projecte”, comenten, “ha estat el disseny de sensors capaços de distingir les difer ents zones de tocats”, és a dir, que el sistema sigui capaç d’esbrinar si el tocat s’ha produït en una zona del cos puntuable o no. Per això, han desenvolupat un protocol de comunicació entre la consola i els dispositius que garanteix la fiabilitat d’un sistema que també és fet a pr ova d’interferències, ja que, en les competicions d’esgrima, és habitual que se celebri més d’un combat, en difer ents pistes alhora.


Correu19

26/5/09

18:07

Pรกgina 1


Audiovisuals

26/5/09

01:17

Página 20

LA PE L· LÍ CU LA TY SO N James Toback

EL LLIBRE Fiebre en las gradas Nick Hornby (Anagrama) L’anglès Nick Hornby és un dels màxims representants de l’actual panorama literari britànic. Autor de títols tan inter essants com Alta Fidelidad, Cómo ser buenos o Érase una vez un padre, es va donar a conèixer amb l’obra Fiebre en las gradas, un llibre que, si bé ja va ser publicat al seu moment al nostr e país, ara r eedita Anagrama. Una primera novel·la en què l’autor fa un repàs de la seva vida a través d’una de les seves grans passions, el futbol, i més concretament l’Arsenal de Londr es. Ple d’aquell humor tan irònic que caracteritza els seus tr eballs, pàgina r ere pàgina anir em descobrint com, degut a l’amor desmesurat als colors del seu equip, Hornby ha perdut parelles sentimentals, ha faltat a bodes d’alguns dels seus millors amics per poder assistir a partits i se n’ha anat a viur e al davant mateix de l’estadi dels Gunners. Això és afició.

www.basquetcatala.cat La Federació Catalana de Basquetbol renova, per fi!, la seva pàgina web, oferint-nos un portal més pràctic i senzill per navegar i amb un disseny molt més actualitzat. A la nova web del bàsquet català, hi trobareu tot allò que pugui ser d’interès per als amants de l’esport de la cistella: calendari de competicions, r esultats, classificacions, normatives, etc... Fins i tot, hi ha una secció des d’on us podreu descarr egar la r evista de la federació en format PDF. Destaca, però, un apartat anomenat Zona Nacho Solozabal. Una mena de bloc del mític base blaugrana on, principalment, s’informa de les moltes activitats que du a terme a través de la seva escola de basquetbol.

Sorgit dels pitjors carrer s del barri novaiorquès del Br onx, Mike T yson és la perfe cta encarnació de l’esportis ta que ho podria haver est at tot, i en r ealitat ho va ser , però que ho va acabar per dent tot. Ha estat un de ls millors boxejadors de la història: campió del mó n dels pesos pesants en totes les federacions de boxa; dels cinquant a-vuit combats que va realitz ar al llar g de la seva car rera professional en va vèn cer cinquanta, quaranta -sis per KO i molts d’altres en el primer assalt. Pe rò els seus èxits sobre el ring van anar passant a un seg on terme amb cada un de ls escàndols que ha pr otagonitzat al llarg dels seus quaranta-dos anys de vida. I d’escàndols, n’hi ha hag ut molts: tr es anys a la garjola acusat de la violac ió de la model Desir ee Washington, perseguit per la hisenda nor d-ame rica na per evasió d’imposto s, addicció a tota mena de substàncies i, evidentm ent, la queixalada amb la qual li va arr encar mit ja or ella al pobr e Eva nder Holyfield. Un historial de delictes i sortides de to que el van dur a ser conegu t com “l’home més dolen t del món”. Una vida plena de daltabaixos, i fins a cer t punt fascinant, que ara ha quedat immortalitzad a en el documental “T yson”, dirigit pel cineasta Jam es Toback, presentat amb força èxit a l’edició del 2008 del festival de cinema de Cannes i que acaba de ser estrenat als Estats Units (de moment es desconei x quan arribarà a les nostr es pantalles). Al film, aq ues t monstre hipermuscula t es confessa davant de la càmera i repassa, sense ocultar res, tots els episo dis de la seva trajectòria vita l, des de la seva infànci a com a delinqüent juveni l fins als dramàtics episo dis que van ensorrar la car r era de qui estava crid at a succeir al gran Muham mad Ali.

www.esportidones.cat Malauradament l’esport femení mai no ha comptat amb el suport que es mer eix, i és per això que iniciatives com aquesta pàgina web són tant necessàries. Ens trobem davant d’un portal dedicat en exclusiva a l’esport femení. Impulsat per un grup de dones vinculades a l’esport des de diferents angles, esportidones.cat, fent-se r essò de totes les disciplines esportives, sense límits d’e dat, i cobrint totes les perspectives, des de practicants, fins a dirigents o simpatitzants, té com a objectius prioritaris crear, impulsar i dinamitzar una xarxa de dones r elacionades amb l’esport, pr omoure la participació i pr oposar i compartir informació i experiències sobre activitats.

www.andreiniesta.es Gairebé coincidint amb aquell miraculós gol al límit del temps afegit davant del Chelsea i que ja s’ha convertit en un dels moments màgics de la història del Barça, Andrés Iniesta va pr esentar el seu web. Un portal amb un disseny espectacular , on trobareu tota mena d’informació r elacionada amb ell. Notícies, galeries fotogràfiques, vídeos, la biografia del jugador , narrada per ell mateix, en uns sensacionals vídeos. Fuentealbilla, la seva incorporació a l ’Albacete, e l t orneig d’infantils de Brunete, on ja va demostrar la fusta de geni que tenia, la seva arribada a la Masia i, finalment, la consagració com un dels millors futbolistes del món. Com diria aquell, lo puto crack.


Correu19

26/5/09

18:08

Pรกgina 1


Perfil2

26/5/09

01:25

Página 22

Campió d’Espanya de FMX en diverses ocasions, José Miralles és una llegenda de les motos i del freestyle. Es va retirar fa uns anys, però va decidir tor nar a pujar a una moto després d’haver gaudit, com a aficionat, d’una competició de SX i d’un concurs de salts, al Palau Sant Jor di, i de dir -se: “Això també ho ser fer , jo, però no he tingut sort”. Aleshor es va decidir que el seu destí no havia de dependr e de la sort; havia de donar -se una segona oportunitat.V a néixer a Sabadell, fa vint-i-set anys, i amb quatre ja portava moto. Als sis, va córr er el seu primer campionat d’Espanya de 50 cc. Les motos, les porta a la sang. T ant el seu par e com el seu oncle Seve, er en grans aficionats a les motos, en concr et a l’Enduro. El José, de ben petit, ja corria pel garatge. Encara feia poc que caminava, i li van r egalar una Montesa. El seu primer amor. La primera carrera no va trigar a arribar. Va ser a la Molina, en una pista completament enfangada i amb el seu pare i l’oncle Seve com a espectadors. Poques voltes, i el José ja dominava la carrera. Era un nen i estava a punt de tastar la seva primera victòria. A pocs metres del final, va aixecar el cap i va veur e un home amb un pal i una bandera de quadres. V a pensar que li volia pegar; per la qual cosa, a deu metres de la meta, va frenar i es va posar a plorar. El seu pare va saltar ràpidament i el va ajudar a cr euar la meta en primera posició. És un exemple del que ha estat la seva carr era. Plena d’èxits; tots ells, en part, gràcies al seu par e. Després de guanyar tres campionats d’Espanya i sis de Catalunya de FMX, va decidir deixar les motos, per culpa d’una lesió. Potser és per això que quan li demanen quin és el seu somni, diu que seria poder acabar la carr era esportiva al més amunt possible i amb les mínimes lesions. Des del seu r etorn, ha demostrat més madur esa i millor tècnica en els salts, com aquell backflip superman que li va valdr e la Copa d’Espanya Burn de freestyle del 2007. Un campió amb el sobr enom d’el boig que no es cansa de saltar i de guanyar campionats.

22 esforç


Espais

26/5/09

01:20

Página 24

,

Vallnord, el Bike Park més gran i complet del sud d´Europa Vallnord és el Bike Park més gran i complet del sud d’Eur opa, per la capacitat dels remuntadors oberts al públic, pel nombr e i varietat de cir cuits, pels desnivells, perquè disposa d’un dels pocs four cr oss fixos del sud d’Eur opa, perquè el seu wood park és increïble, pels seus boscos i paisatges, pels serveis complementaris que ofereix, i per què les V alls del Nor d i tot Andorra com a país acaben de complementar aquest magnífic destí per als riders més exigents; amb hotels i apartaments de tot tipus a peu del Bike Park, botigues de lloguer de bicicletes, de manteniment, de compra d’accessoris; per què s’hi organitzen camps amb en Cèdric Gràcia i els millors esdeveniments, entr e ells la copa del món de mountain bike. Hi ha espai per al cross country, recorreguts de descens amb diverses dificultats tècniques, una àrea única als Pirineus amb diferents nivells per practicar el bike trial; a més, el britànic Phil Saxena, el constructor de four cr oss més famós del món, s’ha encarr egat de modifi car i millorar el four cross de Vallnord.

. . . és m A ,

·Amb circuits i r ecorreguts sinuosos, tècnics i molt exigents, situats a més de 2.000 metr es d’alçària, que fan que el cross country es converteixi en tot un repte. ·També es pot practicar descens en r ecorreguts de diversa dificultat tècnica, inclosos els circuits oficials de la copa del món de mountain bike, adequats tant als més petits que comencen amb els seus par es com als més experimentats; tots ells són accessibles amb els remuntadors mecànics. ·Al Bike Park pots gaudir d'una àr ea única als Pirineus, amb difer ents nivells per practicar el bike trial. ·El constructor oficial de tots els four cr oss del circuit de la copa del món i més famós del món, el britànic Phil Saxena, s’ha encarr egat de modificar i millorar el four cross de Vallnord, per tal de crear un circuit espectacular. ·Per quart any consecutiu, V ALLNORD Bike Park patrocina Cèdric Gràcia, pilot del team commençal i un dels corredors més complets i mediàtics del món de la BTT. ·Els dies 16 i 17 de maig, es va disputar una prova de la copa del món UCI, que van seguir catorze mil persones des del Bike Park. Sabrina Jonnier , en dones, i Steve Peat, en homes, en van ser els guanyadors.


Correu19

26/5/09

18:10

Pรกgina 1


Pensar

26/5/09

01:23

Pรกgina 26


Correu19

26/5/09

17:58

Pรกgina 1


Esfortter

26/5/09

01:26

Página 28

Visiteu: twitter.com/esforc

CAMPUS SKATE BARCELONA Aquest estiu 2009, apunta't al campus d' skateboard de Barcelona. El campus del Club d' Skateboard de Badalona és apte per a joves d'entr e 12 i 18 anys. Més informació: www.catalunyaskate.org REPSOL REGALA A FACEBOOK LA GRANOTA DE PEDROSA Repsol regala, a Facebook, la granota de Dani Pedrosa. Des del 6 de maig i fins al 8 de juny, Repsol ofereix a l’usuari la possibilitat de guanyar la granota. T ots els “amics” de la pàgina de la Granota a Facebook, hauran de seguir les pistes que s’aniran deixant al portal. BARCELONA, CAPITAL DE L’ESPORT EXTREM Barcelona serà la capital mundial dels esports anomenats extrems, durant els dies 6 i 7 de juny , quan, a la Zona Fòrum, se celebri el Movistar Bar celona Extreme. L’experiència, pionera a la península, r eunirà modalitats esportives qualificades, com ara l’skateboard, el BMX, l’snowboard o el wakeboard. GIRL CAMPS DE SURF A LA SEWA ESKOLA Entre els propers 7 i 13 de juliol, i del 4 al 10 d’agost, l’escola de surf Sewa Eskola organitza dos Girl camps en els quals ensenyarà a noies de totes les edats a dominar la taula de surf, l’skate, es farà ioga i es podrà gaudir uns dies de les platges de Badalona. Més informació: www.sewaeskola.com BIKE SHOW BCN AL FÒRUM El 13 i 14 de juny , se celebrarà a Bar celona el Bike Show BCN, coincidint amb la Festa de la Bicicleta de Bar celona. L ’esdeveniment, en la seva ter cera edició, estr enarà ubicació al Par c del Fòrum de Barcelona. Més informació: www.bikeshowbcn.com 28 esforç


Correu19

26/5/09

18:19

Pรกgina 1


Gasol

26/5/09

01:31

30 esforรง

Pรกgina 30


Gasol

26/5/09

01:31

Página 31

TEXT : OR IOL ROD RÍGU EZ · FOTO

S: O RIOL

ROC

A


Gasol

26/5/09

F

01:31

Página 32

inalitzada ja la temporada r egular de lÕNBA i amb el seu equip, els Memphis Grizzlies, fora dels play-of f, Mar c Gasol, un dels millors basquetbolistes sorgits al nostr e pa’s, ha tor nat a casa per gaudir dÕunes mer escudes vacances. Abans per˜ de pr endreÕ s un per’ode de descans, el mitjˆ dels Gasol va voler repassar amb Esforç el que ha estat la seva primera temporada a la millor lliga de basquetbol del m—n. Tot i que els Grizzlies continuen sent un dels pitjors equips de la competici—, personalment, qualificaria dÕexcel·lent aquest primer any de Marc Gasol als Estats Units. El pivot de Sant Boi no nomŽs Žs fix en el quintet inicial dels Grizzlies, sin— que ha sumat una mitjana de 11,9 punts i 7,4 rebots per partit, estad’stiques molt semblants a les que va obtenir el seu germˆ lÕany que va debutar a lÕNBA. Grans actuacions que el van dur a participar a lÕAll Star W eekend disputat a Phoenix i a ser incl˜s en el segon quintet dels millors debutants, juntament amb el seu company Rudy Fer n‡ndez. T ot i aix’, aquest tr os dÕhumanitat de 2,16 metres dÕal•ada i 120 quilos de pes, no d—na gaire importˆncia a aquestes qŸestions num•riques i reconeixements personals, i lÕœnica cosa que actualment tŽ al cap Žs fer dels Grizzlies un equip r espectat dins de la competici—, en un futur no gaire llunyˆ. Quina valoraci— fas de la temporada? Positiva. ƒs veritat que lÕinici va ser molt dur i vam donar una imatge dÕequip en qu• semblava que anˆvem tots molt per duts. Per˜ amb el canvi dÕentrenador, tot va anar millor i estic molt satisfet de com hem finalitzat la temporada. Com bŽ comentes, la primera part de la temporada va ser molt dura. Va haver -hi algun moment en qu• pensessis que havies pres una decisi— equivocada, anant a Memphis? No. Jo ja sabia on anava. En Pau va estar set anys jugant a Memphis i en Juan Carlos Navarro va estar -hi la temporada passada. Evidentment, fins que no ets allˆ no saps ben bŽ com van les coses realment; per˜ jo estic molt satisfet. Sou un equip molt jove. Creus que els Memphis Grizzlies sou un projecte de futur?

32 esforç

Totalment, si no ho cr eguŽs no hi seria. ƒs un equip on hi ha molt de talent. Per˜ tot i aix’, hem de tr eballar molt per acabar de polir alguns aspectes, i no em r efereixo nomŽs a facetes del nostre joc, sin— tambŽ a nosaltres com a persones i com a grup. DesprŽs de tots els an ys que el teu germˆ sÕhi va estar, ser un Gasol a Memphis tÕha beneficiat o tÕha produ•t mŽs pressi—? ƒs com tot, tŽ els seus pr os i contr es. ƒs cert que a lÕinici, desprŽs del que en Pau va fer allˆ, ets mŽs al centr e de lÕatenci—, per˜ una vegada comences a jugar , si ho fas bŽ tÕelogiaran i si ho fas malament et criticaran com a tothom. A mŽs, la gent ha ent•s perfectament que jo s—c un jugador completament diferent dÕen Pau. Abans dÕanunciar que te nÕanaves a lÕNBA, tenies els millors equips europeus al teu darrere. No tÕhas penedit mai de no haverte quedat un an y mŽs i lluitar per t’tols com la lliga ACB o lÕEurolliga? No. Des del principi tenia molt clar que el que volia era jugar a lÕNBA. ƒs cert que molts equips espanyols van apostar molt fort per mi, per˜ jo sempr e vaig ser sincer amb ells i els vaig dir que la meva prioritat era lÕNBA i que, si mÕarribava una bona oferta dÕallˆ on em garantissin que jugaria minuts, hi aniria. Jugar a lÕNBA Žs un somni que tinc des de petit. No tothom hi arriba, aix’ que quan es presenta lÕoportunitat lÕhas dÕapr ofitar. Els teus drets com a jugador a lÕNBA els tenien els Lakers, per˜ els van cedir als Grizzlies desprŽs de fitxar el teu germˆ. Creus que tÕha beneficiat haver aterrat en un equip amb unes aspiracions molt menors i, per tant, poder gaudir de mŽs minuts i anar -te formant com a jugador de lÕNBA?

Tot tŽ el seu vessant positiu i negatiu. Quan jugues en un equip petit, gaudeixes de mŽs minuts per˜ has de ser molt mŽs r egular. DÕaltra banda, quan ets en un equip gran, disposes de menys minuts per˜ si ho fas bŽ tens mŽs r epercussi—. Tot dep•n de com tÕho miris. ƒs evident que, com a ciutat, Memphis no Žs Los Angeles; Žs una ciutat molt mŽs tranquil·la i on es viu molt bŽ. TÕagrada viure a Memphis? No Žs Bar celona ni Gir ona, per˜ Žs una ciutat que pel ritme de vida que tenim els jugadors de lÕNBA Žs ideal. Qu• Žs el que mŽs tÕha sorpr•s dÕaquest ritme de vida a qu• has fet refer•ncia? Els viatges. Et passes tota la temporada entrenant, jugant i viatjant. Al principi, quan vas dÕuna costa a una altra, hi ha coses molt dures, com ara el jet-lag, per˜ al final tÕhi acabes acostumant. Qu• Žs el que mŽs trobes a faltar de casa? El dia a dia. La fam’lia, poder anar a fer un caf• a sota de casa, anar a veur e el futbol amb els amics. Parlant de futbol. Sempre sÕha dit que els Gasol sou de lÕEspanyol? S—c dels equips de Barcelona. ƒs cert que el meu avi era de lÕEspanyol i sempr e ens portava a Sarriˆ, de manera que a lÕEspanyol li tinc una estima especial. Per˜ dÕaltra banda, vaig estar jugant al Bar•a des dels dotze anys, durant dos anys vaig dinar cada dia a la Masia, he cr escut a la casa, per tant tambŽ mÕestimo molt el Bar•a. Com he dit, sense ser fanˆtic de cap dels dos equips, sempr e vull que guanyin els equips de Barcelona. Ara que tens experi•ncia a lÕACB i a lÕNBA, quines diries que s—n les principals

Jugar a l’NBA és un somni que tinc des de petit. No tothom hi arriba, així que quan es presenta l’oportunitat l’has d’aprofitar


Gasol

26/5/09

01:32

Pรกgina 33

esforรง 33


Gasol

26/5/09

34 esforรง

01:32

Pรกgina 34


Gasol

26/5/09

01:32

Pรกgina 35

esforรง 35


Gasol

26/5/09

01:32

Página 36

difer•ncies entre totes dues? MŽs que en temes t•cnics, la principal difer•ncia Žs en aspectes f’sics. A Eur opa es tr eballa molt la t•cnica i cr ec que en aquest ˆmbit som mŽs complets; per˜ ells treballen molt el f’sic i en aix˜ s’ que no hi ha color. Allˆ donen molta importˆncia al nivell f’sic i tenen unes instal·lacions per tr eballar Ðhi, tant individualment com en grup, impressionants, que no he vist en cap equip europeu. Les lluites sota la cistella allˆ s—n dur’ssimes. Quin ha estat el rival que tÕho ha posat mŽs dif’cil? Hi ha els clˆssics, el Shaquille OÕNeal, el Tim Duncan, el Y ao Ming o el Dwight Howar d. He tingut la sort de jugar molts partits de titular i poder -me enfr ontar a tots aquests grans jugadors. Per˜, dÕaltra banda, quan jugues contra ells estˆs tant motivat que Žs dif’cil que et surti un mal partit. Per contra, et tr obes amb pivots mŽs m˜bils com lÕAl Jefferson, dels Milwauke Bucks, o en Zach Randolph, dels Clippers, que encar en molt bŽ el defensor , poden jugar tant de cara com dÕesquena a tu i s—n molt dif’cils de parar. Encara que els hagis estudiat i sˆpigues quins s—n els seus moviments, que un va per la dreta i lÕaltr e per lÕesquerra, te lÕacaben ficant. Has citat noms com Shaquille OÕNeal o Tim Duncan que ja s—n llegendes.Tenint davant jugadors que, de petit, devien ser els teus ’dols, et vas sentir cohibit, les primeres vegades que tÕhi vas enfrontar? No, quan surts a la pista tÕoblides dÕaquestes coses. Jo tinc la sort de con•ixer en Shaq des de fa anys. Aquesta temporada hem coincidit cinc o sis vegades fora de la canxa i Žs una gran persona. A la pista, Žs un jugador que intimida, per˜ Žs que aquest Žs el seu paper , superar-te pel seu f’sic. Has estat inc l˜s dintre del segon quintet dels millors rookies de lÕan y. MÕimagino que personalment deu dÕhaver estat una satisfacci—. S’, estˆ bŽ, per˜ no deixa de ser un reconeixement individual. Allˆ donen molta importˆncia a aquestes coses i a les estad’stiques, per˜ ells s—n americans i jo dono mŽs valor a altres aspectes. Amb tu tambŽ va marxar cap a lÕNBA en

36 esforç

Rudy F ern‡ndez. Qu• opines de la seva temporada? Molt bona. En Rudy tenia una situaci— mŽs complicada que la meva. Ell Žs en un equip mŽs exigent que el meu i sortia des de la banqueta, que sempr e Žs mŽs complicat que fer -ho de titular . Per˜ no nomŽs aix˜ sin— que ell sortia darr ere del jugador franqu’cia de lÕequip com Žs en Brandon Roy. Crec que ho ha fet sensacional i estic conven•ut que lÕany que ve serˆ una pe•a clau en el seu equip. Tot sembla indicar que la propera temporada tambŽ tindreu per allˆ en Ricky Rubio. Creus que ha pres la decisi— mŽs encertada? Estar o no pr eparat per fer el salt Žs una sensaci— molt personal. La gent que tÕenvolta et pot aconsellar, per˜ ets tu qui surt a la pista a jugar i ningœ millor que tu no sap com et sents o si estˆs pr eparat per fer aquest pas. En Ricky tŽ una virtut que molt poca gent tŽ als divuit anys i Žs que Žs molt madur, i aquest punt de madur esa Žs molt important a lÕNBA. ñbviament, haurˆ de treballar en lÕaspecte f’sic, per˜ mentalment estˆ pr eparat. En Ricky ja ha format part dÕun vestidor ple dÕestr elles com Žs el de la selecci— espanyola i amb un any, no Žs que nÕhagi pres el contr ol, per˜ s’ que sÕha integrat perfectament dintr e dÕaquesta plantilla formada per alguns dels millors jugadors del m—n. Sembla que hi ha molta expectaci— al voltant dÕen Ricky Rubio,als Estats Units. ƒs cert. Allˆ, tothom tŽ molta curiositat per saber qu• podrˆ fer en Ricky a lÕNBA i cr ec que ell ha dÕapr ofitar aquesta circumstˆncia. Els Gasol sou tres germans en P au, tu i lÕAdriˆ, que Žs el mŽs petit i que tambŽ juga a bˆsquet. Com li va pels Estats Units? BŽ. Aquest any ha jugat a lÕequip del seu institut com a jugador de primer any ,i tambŽ ha fet atletisme.

Hi haurˆ un tercer Gasol a lÕNBA? Ja ho veur em. En aquesta edat, sÕha de tenir molta paci•ncia. Nosaltres li hem posat les coses molt complicades, perqu• amb en Pau i amb mi jugant a lÕNBA sembla que sigui molt fˆcil arribar -hi, quan Žs justament tot el contrari. En aquesta edat, el que has de fer Žs passar -tÕho bŽ i, si finalment descobreixes que vols dedicar -te al bˆsquet, anar pas a pas. El teu germˆ va comentar que seria bonic poder retirar -se al Bar•a. Tu tot just has comen•at la teva carrera a lÕNBA, per˜ has pensat en algun moment una cosa semblant? Jo acabo de comen•ar . En Pau fa set anys que hi Žs; ara en tŽ vint-i-nou i ho veu tot des dÕuna altra perspectiva. Per˜ he crescut a Barcelona, i lÕEurolliga sempre hi serˆ. I s’ que mÕagradaria ser en un futur un referent en un equip dÕEurolliga. I en un futur mŽs proper . Et veus seguint les passes del teu germˆ i fent el salt a un equip mŽs competitiu dins de lÕNBA? Les esperances s—n apostar pel Memphis i que lÕequip pugui crŽixer. Si aix˜ no arriba, haurem de plantejar-nos la situaci—; per˜ la meva il·lusi— Žs que aquest equip vagi a mŽs, i aix˜ no dep•n exclusivament dels jugadors. SÕhi han dÕinvertir molts diners i sÕha de pr oduir tot un seguit de circumstˆncies que facin dels Grizzlies un equip millor. Una de les claus Žs aconseguir que vinguin jugadors amb experi•ncia. Els Grizzlies sempr e han tingut bons jugadors joves, per˜ falten jugadors experimentats. El pr oblema Žs que aquesta mena de jugadors, els agents lliures, no volen venir a viure a Memphis per qu•, a difer•ncia de ciutats mŽs importants com ara Los Angeles o Nova Y ork, Žs un mer cat petit, i nosaltres necessitem gent que se senti identificada amb lÕequip i la ciutat, sin— val mŽs que no hi vinguin.

çe

He crescut a Barcelona i m’agradaria ser en un futur un referent en un equip d’Eurolliga


Gasol

26/5/09

01:32

Pรกgina 37


Gasol

26/5/09

38 esforรง

01:32

Pรกgina 38


Gasol

26/5/09

01:32

Pรกgina 39

esforรง 39


Ilu2

26/5/09

02:04

Pรกgina 40


Ilu2

26/5/09

02:04

Pรกgina 41


Futbol

26/5/09

01:49

Página 42

TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA

A

quest és el primer article d'una sèrie de r eportatges en què donar em a conèixer els cracks del f utur de l F C Barcelona. Ara que el Barça és el club de moda, que tothom està impr essionat amb el futbol que practica i que té en les seves files jugadors del planter amb un paper importantíssim, é s el moment de pensar en el futur. El blaugrana és un club que des de sempr e ha treballat el planter com pocs equips del món. Jugadors com Migueli, Milla, Amor, Guardiola o els que avui donen alegries a l'afició, V ictor Valdés, Xavi o Iniesta, han sortit de La Masia. El primer equip ha vist en les darreres temporades com jugadors molt joves es feien un lloc entr e els millors. Exemples com els de Bojan, Piqué o Ser gio Busquets, serveixen als nostr es protagonistes per continuar tr eballant amb la il·lusió de pertànyer a un dels millors equips del món, que a sobre compta amb el planter. En aquesta primera entr ega, ens centrar em en el filial del FC Bar celona. L'equip entr enat per Luis Enrique h a fet una gran temp orada en el

42 esforç

primer any després de l'ascens a Segona Divisió B. Hi ha hagut jugadors molt importants que no apar eixen en aquest especial; de ben segur que ens hem deixat molts noms. Nosaltres, però, hem volgut r ecollir els que, subjectivament, cr eiem que seran els cracks del futur . Hem descartat homes importants com Goran Maric, Jonny, Córcoles, Botía, Miño o Víctor Sánchez. T ambé ens hem deixat una de les pr omeses blaugranes més fermes, com és Ruben Rochina. Però és que Rochina h a debutat aquest any amb el segon equip i al Juvenil A és on ha tingut una actuació més destacada. Ja en parlarem més endavant. Molts dels pr otagonistes d'aquest r eportatge, per no dir tots, deuen ser coneguts de la gran majoria. Ja fa uns quants anys que se’n parla. La majoria ha tingut el seu mo ment amb el primer equip. En pr operes edicions, us donar em a conèixer jugadors més joves i desconeguts que us recomanarem i dels quals, com al seu dia va dir Leo Messi en una campanya publicitària, "recordeu el seu nom!".

ç e


Futbol

26/5/09

01:49

Página 43

Aquesta meravella de noi ja fa anys que dóna motius per què se’n parli. Gai va arribar al FC Bar celona l'any 2004. Havia fet una gran temporada al modest Beitar Nes Tubruk i els observadors blaugranes el van convidar a participar en un campus d'estiu a Andorra. Josep Colomer , aleshores director del futbol base, va quedar impr essionat amb el seu joc i en va beneir la contractació. En els cinc anys que fa que és al Barça, ha cr emat categories com ja ho van fer Bojan, Dos Santos o Messi. V a passar ràpidament del cadet al juvenil i del juvenil al Barça Atlètic. Assulin ha viscut tots aquests anys amb constants comparacions amb Leo Messi. L'israelià, però, és dretà. El cert és que es tracta de dos jugadors tallats amb un patró semblant. Tots dos destaquen en l'u contra u com ningú, dominen la r etallada en curt i la conducció i veuen la porteria amb moltíssima faci litat. Tot indica que l'any vinent el veur em al primer equip.


26/5/09

FUTBOL

Futbol

44 esforรง

01:50

Pรกgina 44


Futbol

26/5/09

01:50

Página 45

Tot i ser inter nacional per Espanya, Jef fren Suárez, va néixer a Ciudad Bolívar, Veneçuela. Amb només un any va emigrar a T enerife, on es va criar. Va començar a jugar a futbol a les files del CD Tenerife. Va passar a formar part de la disciplina blaugrana en edat de Juvenil. Al Barça va guanyar-se la confiança dels tècnics. V a demostrar ser un jugador amb un gran contr ol de les dues cames, molta capacitat de desequilibri i un molt bo u contra u. És un extrem de potència i velocitat, que juga enganxat a la línia i que té un fort xut des de fora de l'àr ea. Amb Guardiola a la banqueta del segon equip del Barça, Jeffren va ser un jugador habitual a la davantera. Les bones actuacions amb el filial van fer que el de Santpedor, ja com a entr enador del primer equip, el convoqués per a la pretemporada 2008-2009. D'aquesta manera, Suár ez va tenir l’oportunitat de convertir -se en un dels jugadors del planter que ho tenia millor per fer el salt al primer equip. A més, va tenir una actuació més que destacada. En sis partits disputats a la pr etemporada, va mar car dos gols i va r epartir quatre assistències. Després d'aquestes bones actuacions, molts equips van dirigir -se al FC Barcelona per aconseguir els serveis de l'hispanoveneçolà. V ila-real, Saragossa, Celtic, Sevilla, Celta i Llevant van trucar a les portes del Barça. Quant tot feia pensar que Suár ez seria cedit a l'equip de la capital aragonesa, Guardiola li va demanar que es quedés. Jeffren comptava amb la confiança del tècnic del primer equip i Luis Enrique, entr enador del filial, també veia en ell un jugador important. La seva progressió es va veure truncada només començar la temporada. Una lesió muscular el va allunyar durant vuit setmanes dels terr enys de joc, cosa que li va tancar les portes del primer equip. Després de la lesió es va r ecuperar i s'ha convertit en una peça molt important en la bona temporada de l'equip dirigit per Luis Enrique. El prometedor davanter, tot i tenir la possibilitat de jugar amb la selecció veneçolana, va decidir apostar per l'espanyola. Va guanyar el Campionat d'Europa del 2006 amb la sub-19. Aquell mateix any va haver de prendre una decisió que li ha valgut moltes crítiques al seu país d'origen. Richard Páez, seleccionador de la vino-tinto, el va convocar per a la Copa Amèrica 2007. Jef fren ho va r ebutjar ar gumentant que volia esperar abans de decidir-se entre totes dues seleccions. El 10 de febrer de 2009, però, va debutar amb la selecció estatal sub-21.


Futbol

26/5/09

01:50

Página 46

El cas de Pedr o és un exemple de la r ecompensa al tr eball i la il·lusió. El canari de vint-i-dos anys va arribar al FC Barcelona després de jugar amb només setze al primer equip del CD San Isidro a Tercera Divisió. A Can Barça ha passat pel Juvenil, el desaparegut Barça C, i els darrers anys ha jugat al segon equip. Aleshores era conegut com a Pedrito. En el seu primer any al Barça Atlètic, que va q uedar campió d e Tercera Divisió, el jove jugador de Tenerife hi va tenir un paper destacat. Les bones actuacions al filial li v an v aler s er c onvocat p er j ugar l a f inal d e l a C opa Catalunya. Era l'onze de setembr e de 2007 i el Barça va per dre contra el Nàstic de Tarragona. Després d'això, Pedro va tornar al segon equip i uns mesos més tard va tenir l’oportunitat somiada. El 12 de gener de 2008 va ser convocat e n un partit contra el Múrcia, per substituir Ezquerr o. En el minut 87 va substituir Samuel Eto'o. El Barça guanyava quatre a zero; el Camp Nou era una festa. Fos pel nom o perquè era un jugador del planter poc conegut, quan per megafonia van anunciar el nom de "Pedrito", el Camp Nou va dedicar-li una sonora ovació. Pedro és un extrem de q ualitat, a mb u na tè cnica e nvejable i u n d omini de l es d ues cames que fa pensar que es tracta d'un jugador quasi ambidextre. Pot jugar per banda o com a davanter i té molt bona r elació amb el gol. La seva habilitat per despuntar i la seva capacitat de treball van fer que Guardiola el convoqués per a la pretemporada a Escòcia. Allà va decidir deixar enrere el diminutiu i va passar a ser Don Pedro. El bon paper que va fer el passat estiu va sorprendre els qui no el coneixien i es va convertir en un dels jugadors del planter preferits per l'afició. Durant aquesta temporada, ha estat convocat e n d iverses o casions p el p rimer e quip, c om a recanvi natural dels jugadors de banda. Ha participat en partits de lliga i va d ebutar a l a C hampions e n e l p artit d e l 'eliminatòria p rèvia contra el Wisla de Cracòvia. Com a inter nacional, ha debutat enguany amb la sub-21 de la mà de López Car o.


Futbol

26/5/09

01:50

Pรกgina 47

esforรง 47


26/5/09

FUTBOL

Futbol

48 esforรง

01:50

Pรกgina 48


Futbol

26/5/09

01:50

Página 49

Thiago Alcántara és el control del temps, del tempo, del ritme. La Masia blaugrana s'ha caracteritzat per la capacitat de donar migcampistes de qualitat. Exemples com Milla, Guardiola, Cesc, Xavi, Iniesta o Fran Mérida ho demostr en. El darr er és Thiago. Fill de l'exfutbolista brasiler del Celta de V igo, Mazinho, aquest jugador del planter del FC Bar celona porta el futbol a les venes. Italià de naixement i de sang brasilera però inter nacional espanyol, està cridat a moure l'engranatge del Barça en el futur. Abans d'arribar al planter del FC Bar celona, havia jugat al Flamengo i a l'Ur eca gallec. Tot i jugar en ocasions de mig centr e, no és el típic migcampista de La Masia. És un jugador més ofensiu, més tècnic, tot i que potser una mica lent, encara. Té una qualitat envejable, juga la pilota com si jugués a futbol sala. La tr epitja, la condueix i, només amb divuit anys, es permet el luxe de “fer ruletes”, passades amb el taló o sense mirar . És un jugador sobr etot elegant. Està encara adaptant-se al joc de contacte característic de les categories sènior. Després de destacar als equips cadet i juvenil del Barça, va jugar amb Espanya un Eur opeu sub-17 en el qual va ser el millor jugador dirigint el joc de la r oja. Guardiola el va fer debutar amb el segon equip juntament amb Gai. En el seu primer partit, ja va donar una lliçó de conducció de la pilota, de driblatge, personalitat i lideratge. Aquestes són les virtuts de Thiago. Aquest any, Luis Enrique hi ha comptat força i el jugador ha arribat a ser molt important en la r otació del Barça Atlètic. Pel que fa al seu paper al filial blaugrana, ha anat alter nant grans actuacions amb partits força discrets. És un valor segur, una ferma promesa de La Masia. És per això que, tan ell com el seu germà Rafa, han estat seguits molt de pr op pels principals equips de la Pr emier. Chelsea, Manchester United i Liverpool són alguns dels equips que r egularment segueixen els Alcántara en els seus partits amb el Barça i amb la selecció espanyola.


Junior

26/5/09

50 esforรง

13:56

Pรกgina 50


Junior

26/5/09

13:56

Pรกgina 51


Junior

26/5/09

13:56

Pรกgina 52


Junior

26/5/09

13:56

Página 53

n dia després d'haver perdut la final de la Lliga de Divisió d'Honor femenina contra el Club de Campo, ens vam posar en contacte amb la Paula Pastor i l'Andrea Puig, membres del Júnior FC de Sant Cugat. Les dues joves jugadores són inter nacionals i dues peces fonamentals en l'equip que entr ena Lock Adrian. Vam parlar amb elles del pr esent, del futur, de la selecció i del Mundial sub21 que jugaran aquest estiu a Boston, de Londres 2012 i, evidentment, del Júnior FC. A la final de la lliga, les de Sant Cugat arribaven de nou amb moltíssimes ganes. Havien ofert un joc espectacular i una conjunció única entr e els equips de Divisió d'Honor. Els mètodes d'entr enament i de tractament de la tàctica de Lock Adrian havien fet pujar un esglaó el nivell de les noies del Vallès. En el primer partit van ser superiors, al seu camp. Amb unes instal·lacions plenes de gom a gom, van empatar en el temps reglamentari un partit que mereixien haver guanyat. En els drops, una loteria, van per dre. La sèrie marxava cap al camp del Club de Campo, a Madrid. Allà, les coses es pr esentaven difícils. L'equip local, far cit de jugador es inter nacionals d'arreu d'Europa, va avançar-se al marcador. Les del Júnior no van abaixar els braços i van igualar el marcador. Al cap de pocs segons, però, les madrilenyes tor naven a avançar -se. Després d'aquest un a dos, les catalanes van tenir un par ell d'ocasions clar es, però havia estat un cop massa fort. Van perdre una altra final i van sortir del vestidor conjurades per guanyar la Lliga de l'any que ve.

U

Teniu una mala sort... PP: Doncs sí... Molta! Sempr e juguem les finals i mai les guanyem! AP: Aquest any sí que hem tingut mala

sort. Després dels dos partits que vam fer... Cr ec que vam ser superiors i ens mereixíem guanyar . Ha estat una gran decepció. Per a tu també, Paula? PP: Doncs sí. Sobretot perquè l'any passat també la vam perdre. A part, l'Adrian sempre mira objectius a curt termini a millorar de l'any anterior, i aquest any havíem anat aconseguint superar-los. Hem estat molts partits deixant la porteria a zer o, havíem estat tota la segona volta sense per dre un partit a casa... El que faltava era aconse guir el títol. Perquè l'objectiu era el títol, oi? AP: Sí, però més que el títol, com diu la Paula, era superar el que havíem aconseguit l'any passat. Al final, però, sembla que s'ha repetit la pel·lícula... AP: No és ben bé això. L'any passat, vam arribar a la final, però molt més a l'expectativa. No ho vam fer tan segures ni amb el nivell de joc que ho hem fet aquest any . Aquest, sabíem que teníem possibilitats, hem millorat moltíssim en un any i, com t'hem dit, ha estat una gran decepció. Però, malgrat la decepció, arribar a la final, jugar com ho heu fet i per culpa de la "mala sort" quedar -vos a les portes, no sembla tan dolent. PP: No, é s c lar. J a e ls a gradaria a m olts equips haver arribat on ho hem fet nosaltres. Evidentment que et quedes amb el mal gust de boca de dir: "Ho podríem haver aconseguit", p erò e stà m olt b é. I m és, tenint en compte que més de la meitat de jugadores som del Júnior, no som fitxatges.

esforç 53


Junior

26/5/09

54 esforรง

13:56

Pรกgina 54


Junior

26/5/09

13:56

Página 55

AP: Com diu ella, és evident que no és tan dolent. Sobr etot per això, per què quasi totes som de la casa i som molt joves. Arribar a finals com aquesta, ens servirà per agafar experiència de cara al futur . Com diu la Paula, la majoria som del Júnior i si et par es a comparar amb el Club de Campo, on les onze titulars son fitxatges, encara té més mèrit. Voleu dir que en certa manera sou especials? PP: Jo el que vull dir és que els altr es equips potser tenen jugador es súper bones, que estan reconegudes a les seves seleccions; però el Júnior té una cosa que no tenen els altr es equips, i és la unió que tenim com a conjunt. AP: Exacte! A més, com que cada any som les mateixes, ens és molt més fàcil anar millorant. Si cada any vas canviant de jugadores, és molt difícil evolucionar. Tenint en compte això que dieu, el títol hauria de caure d'aquí a poc temps, no? AP: Sí, sí, està per caure. L'any que ve ja et dic jo que ha de caure. Estem totes que no podem més. Estic segura que ja a la pr etemporada treballarem totes al màxim per aconseguir un bon físic, que és el que ens ha fallat aquesta temporada. I esper em que arribi, perquè ja no podem més. PP: Jo sóc més prudent. Penso que l'any que ve potser la guanyar em, tant de bo. Com diu lÕAndrea, sortir em al màxim per aconseguir-la. Tot i això, convençuda con vençuda, jo ho estic per a d'aquí dos anys. Quan la Cris (Guinea), tingui dos anys més, l'Andrea i jo, la Júlia (Menéndez), la Maria (Romagosa)... Tindrem un equip perfecte i amb l'edat i l'experiència idònies per guan-

yar la Lliga. Totes dues sou internacionals; què representa per a vosaltres trobar -se al mˆxim nivell estatal? AP: Per a mi, és una satisfacció. T u jugues a un esport per què t'agrada, però si a sobre tens les condicions i t'arriba lÕoportunitat de representar una selecció a nivell internacional, al màxim nivell, és un plaer . A més, et dóna lÕoportunitat de jugar amb les millors, de viatjar i de complir el somni de qualsevol esportista de jugar unes olimpíades. PP: Per a mi, a més, és el pr emi a molts sacrificis. Nosaltres hem de veur e com els amics tenen temps d'estudiar, de sortir, de fer mil coses. Nosaltr es hem d'entr enar, estudiar en les estones lliur es i hem de pringar una mica més. El pr emi arriba en moments com aquest que viur em, que jugarem un Mundial a Boston. ƒs la part positiva que sÕaconsegueix de tot aquest esforç que fem. Aquest Mundial és la vostra propera cita important amb la selecció; però suposo que el somni seria ser a Londres 2012, oi? PP: Home! ƒs clar! Però és difícil. T u, en una selecció sub-21, sub-18... saps que hi ha un límit d'edat; en lÕabsoluta, no és així i és per això que és molt difícil. Ho veig difícil però no et negaré que no sigui un somni. AP: Per a mi, és evident que també seria un somni. Però encara som sub-21 i jo, fins que no sigui absoluta absoluta, tampoc hi vull pensar gaire. Està molt bé que ens cridin amb l'absoluta per fer concentracions, però jo cr ec que una esportista també vol mantenir-se amb les de la seva edat.

ç e

esforç 55


Ilu3

26/5/09

02:06

Pรกgina 56


Ilu3

26/5/09

02:06

Pรกgina 57


SKATE

PauVilaseca

26/5/09

02:36

Pรกgina 58


ç e

02:36

a

26/5/09

l voltant del món del monopatí hi ha tot un munt de sub mons que fan d'aquest un esport quelcom difer ent, especial. Disseny, roba, graffittis, la que és coneguda com a cultura urbana. Aquest mitjà de transport inventat a principis del segle XX ha evolucionat de forma espectacular des d'aquelles taules de fusta amb rodes de patins clavades, fins als actuals, més lleugers, més flexibles i r esistents i que permeten als skater r ealitzar trucs espectaculars. La cultura que s'ha creat al voltant del skate ha afectat a molts del àmbits de la vida. Roba dissenyada especialment per a aquesta pràctica, un estil de vida i una manera de fer les coses especials, així com una forma d'entendr e l'art i el disseny . El Pau Vilaseca està immers dintre d'aquest món. Des de que, amb només deu anys, va començar a patinar es va adonar de que allò es con vertiria en més que un hobby . El monopatí es va convertir en una prolongació del seu cos. Amb 14 va participar en el seu primer campionat i des d'aleshores ha lligat la seva vida al skate. Influït per l'estil de vida i per tot allò que envolta la cultura urbana, va estudiar disseny gràfic a Bar celona. T ractant d'unir la seva passió i la seva carrera pr ofessional, va fundar l'Eina skateplaza. Aquest equip és un conjunt de riders que es r euneixen per a practicar, viure, viatjar i competir amb el que més els hi agrada, el monopatí. Participen i organitzen competicions amateurs i/o professionals, clínics, graven vídeos, dissenyen skateparcs. Tot això tenint una cura especial pel disseny de les seves pr omocions, la fotografia, i sobr etot cuidant molt els seus vídeos i el tractament de la imatge. El Pau, com no podia ser d'un altre manera, n'és, a banda del fundador , el director artístic, el team manager i un dels seus millors riders. Amb els anys han anat renovant-se i fitxant sabia nova, com la r ecent incorporació: el David Ramos, o les de principi d'any: el Miki Olaya, l’Antonio Boavida i el Xavi Berenguel.

PauVilaseca Página 59


BlaiMallarch

26/5/09

60 esforรง

02:38

Pรกgina 60


BlaiMallarch

26/5/09

02:38

Pรกgina 61

esforรง 61


BlaiMallarch

26/5/09

02:38

Página 62

TEXT: ËLEX RUBIES áFOTOS: ORIOL ROCA El gol és una ciència. ƒs la salsa de qualsevol esport amb porteria. La gl˜ria redu•da a un instant, una acció. En dècimes de segon, dos homes encarats: un, pilota en mˆ i lÕaltr e, amb un œnic objectiu: que aquella bola no travessi el marc que defensa. Un moment en què no sÕha de pensar , ha de sortir el talent. Per fer gols sÕha de ser especial. El golejador ha de tenir un carˆcter , unes qualitats, un talent innat. Aquesta conjunció es dóna de tant en tant en uns quants afortunats. Des que era petit, el Blai Mallarach (21 dÕagost de 1987) va descobrir que tenia talent per al waterpolo i per fer gols. Ja aleshor es, quan veia a la televisió el gran Manel Estiarte, li deia a la seva mar e: Òjo seré millor que ellÓ. Ambició, una altra de les qualitats necessˆries per fer gols. El Blai té només vint-i-dos anys; malgrat aix˜ ja en fa uns quants que és al primer equip del CN Barcelona. Aquesta temporada no han aixecat cap títol per˜ han arribat a dues semifinals (Lliga i LEN) i lÕany que ve seran a Europa. Fa anys que és al club i a for•a de gols, estˆ ajudant a tor nar el CN Barcelona al lloc que per hist˜ria li pertoca. Tot i tenir nomŽs vint-i-dos an ys an ys, es pot dir que ja ets tot un veterˆ al c lub i a la selecci—. Sí, ja fa uns quants anys que hi sóc. Al club, al primer equip, ja en fa sis, i a la selecció, tot i que fa dos anys que hi sóc com a membre a tots els efectes, en fa tres o quatre que hi entreno. En tots els esports, la tendència Žs que debutin nois com mŽs va mŽs joves. En el waterpolo, aquesta prˆctica ja fa an ys que Žs una cosa normal, oi? Com tu dius és una cosa que estˆ passant a tots els esports. Jo crec que es deu al fet que els joves cada cop tenen més opcions i més capacitats i tenen més ilálusió i ganes per demostrar que poden tenir un bon nivell. ƒs el moment o sempre ha estat així? En el waterpolo també ara s'ha de tenir en compte que ha coincidit, després de les olimpíades, amb un moment de cert recanvi generacional. ƒs per aix˜ que els nois que pugen fort, amb setze o disset 62 esforç

anys estan tenint les seves oportunitats. El que estˆ clar és que un jugador de divuit anys que han apostat per ell i ha tingut oportunitats estarˆ millor pr eparat que un de vint-i-quatr e pel que no han apostat mai. Per tu sí que hi van apostar i ho han seguit fent, i has respost amb un rendiment molt bo i sobretot amb gols. Aquest an y has estat el mˆxim golejador del CN Barcelona. De qui Žs el mèrit? (Riu) De tots, home! He de tirar flor etes a tots els de l'equip. Tots els jugadors han fet un bon treball. Si els companys de l'equip confien en mi per què faci gols i me la passen, jo he de respondre fent-ho el millor possible. Tu mateix ho has dit, tots ho heu fet for•a bŽ aquest any. Podria haver estat millor si haguéssim passat a la final. S'ha fet el que s'ha pogut. La veritat és que sí, es pot dir que ha estat una bona temporada. Hem arribat a les semifinals de la LEN, a les semifinals de la lliga...

aconseguir aquest objectiu de què parlaves, de tornar el Barcelona al lloc on era fa uns an ys. Quins s—n els teus plans per al futur? El més important per al club és arribar al més amunt de la lliga estatal i ser sempre a Europa. El CN Bar celona és un club que tradicionalment sempr e havia estat en competició continental i sempr e havia fet bons papers i cal continuar-los fent. Pel que fa a la selecci— hi ha un recanvi generacional que encap•aleu jugadors com ara tu mateix, com ara F elipe P errone, Ruben de Lera o Oscar Carrillo, etc. Londres Žs l'objectiu. Serˆ la prova de foc? A Londr es hi haurˆ gent que ja té molta experiència i que fa una mica de pont. El relleu generacional es fa a poc a poc. La selecció estatal actual és molt jove, per˜ té dos o tr es peces molt importants que aporten experiència. A més, Londr es no pot ser una pr ova de foc, allˆ hi vas a guanyar, les pr oves s'han d'haver fet abans. Perquè el potencial per endur medalla, hi Žs?

-vos la

Llˆstima de la Copa del Rei, no? Doncs sí, per què ens va tocar jugar a quarts de final amb el Bar celoneta que té un gran equip i darr erament s'estˆ mostrant intractable. Esteu tornant el CN Barcelona al lloc que per hist˜ria li pertoca? Jo espero arribar-hi. Al seu moment, el CN Barcelona ho va guanyar tot, en el món del waterpolo i a mi és clar que m'agradaria tornar-ho a guanyar. Quins eren els objectius a comen•ament de temporada? No ens vam posar cap objectiu clar . Som un equip jove que ha anat funcionant i hem anant tr eballant setmana a setmana. A mesura que ha anat avan•ant la temporada potser sí que s'ha anat pensant que podíem fer aix˜ o aconseguir all˜, per˜ tampoc crec que ens hi haguem capficat. Tu ets molt jove i encara tens temps per

Sí, és clar . El potencial, Espanya sempr e l'ha tingut. Per˜ els altr es equips tenen també molt nivell. Aix˜ mai se sap. Hi ha hagut grans jugadors a la selecci—. T'has emmirallat en algun d'ells? La veritat és que mai he tingut cap ídol. L'œnica anècdota d'aquesta mena que tinc, i que jo no r ecordo, me l'explica la meva mar e: quan feien waterpolo per la tele, a les olimpíades o així, quan anomenaven el Manel Estiarte, jo sempr e deia: Òmare jo seré millor que ellÓ. Per˜ mai no he tingut un r eferent, ni del món del waterpolo ni de fora. Hi ha esportistes que m'agraden i que admir o, com ara Messi o Kobe Bryant; per˜ no és que vulgui ser com ells ni res dÕaix˜. Tu, com a esportista, quines diries que s—n les teves virtuts? (Riu) ƒs que em surten més coses dolentes que bones! Per˜, de deb˜, diria que tinc facilitat per mour e'm a l'aigua i per cr ear


BlaiMallarch

26/5/09

02:39

Pรกgina 63


BlaiMallarch

26/5/09

02:39

Página 64

atac. Tinc llan•ament, tinc ganes de fer gol, de crear jugades d'atac i d'assistir els companys. Es podria dir que tinc gol. I aix˜ Žs una cosa que s'aprèn o amb què es neix? Jo cr ec que és innat. Els entr enadors et donen unes dir ectrius, et diuen com millorar, per˜ jo cr ec que hi ha una part important de talent. Agafar una pilota i

saber quan i on has de llan•ar et surt de dins. Vols dir que quan tens el porter davant no penses en com fer-ho? No, el més important és no pensar -hi. Has de fer-ho per inèrcia, si hi penses, dubtes, i quan dubtes és quan tens més possibilitats de fallar . No tens temps de pensar.

No sŽ si l'has vist per˜ a internet hi ha un muntatge al bloc dÕEl Cuer vo (elcuervowaterpolo.blogspot.com) en què et presenta com al Ghost Rider. Per què et diu així? (Riu) Aix˜ és una br oma. Jo tinc un llan•ament molt rˆpid, deixo anar molt rˆpidament el bra•. Per aquest motiu, els companys d'equip em deien ÒfuetÓ. Com que el Ghost Rider porta un fuet, doncs em van comen•ar a dir així.


26/5/09

02:39

Página 65

Aquest vídeo forma part d'una sèrie anomenada “Estrelles del waterpolo”. Creus que el qualificatiu t'escau? Encara no! Encara no sóc cap estr perquè no he guanyat res.

ella

Què et falta? Títols? Suposo que sí. Ser a dalt de tot uns quants anys més i recollir alguns guardons.

ç e

,

Encara no soc cap estrella perque no he guanyat res

,

BlaiMallarch

esforç 65


Ilu1

26/5/09

02:02

Pรกgina 62


Ilu1

26/5/09

02:02

Pรกgina 63


HL

26/5/09

01:59

68 esforรง

Pรกgina 68


HL

26/5/09

01:59

Pรกgina 69

esforรง 69


HL

26/5/09

02:00

Página 70

Hi ha una expr essió per definir com s'assemblen dues coses. Sovint la fem servir i és tan comuna com incorr ecta. “S'assemblen com dues gotes d'aigua”, diem. El cert és que, físicament, és impossible que dues gotes d'aigua siguin idèntiques. Semblants? És clar . Idèntiques? Impossible. Només trobar-nos a Sant Joan Despí amb les pr otagonistes d'aquest reportatge, vaig pensar en les famoses gotes. La Marlen i l'Ana Beltran són bessones. Semblants i alhora difer ents, com dues gotes d'aigua. Fa molts anys que llisquen sobr e els seus patins i es passen el disc l'una a l'altra. Semblen haver cr escut per poder jugar plegades. L'una, la Marlen, s'ha doctorat en el gol, en el r egateig, en la tècnica individual. L'altra, l'Ana, s'ha convertit en la defensora de la rereguarda, la que salva els gols, inicia el joc i nodr eix de passades la seva germana. Dues jugadores d'aparença quasi idèntica i de diferències perfectament contrastades. Com vau començar en això de l'hoquei línia? MB: Doncs tot va començar a l'escola, quan teníem set o vuit anys. Allà vam començar a patinar , al principi; l'hoquei vindria després. La pr ofessora que ens va ensenyar a patinar és la que ens va començar a parlar una mica de l'hoquei, ens va donar estics i vam començar a jugar.

MB: Sí, sempr e. Al principi, a Sant Joan Despí i al Sant Andr eu ér em les úniques noies; després ens vam mour e plegades per buscar un equip femení. De fet, també vau debutar juntes, amb la selecció estatal, en un Mundial, amb només setze anys. AB: Sí, va ser a París i va ser una experiència inoblidable. A mi personalment, em va impressionar molt. Ens va servir per aprendre molt, vam haver de madurar de cop i crec que ens va donar confiança per seguir jugant i treballant. MB: Per mi també va ser genial. Era petita i era una competició important, en un altr e país, amb tot gratis... Realment va ser una experiència molt bona. V am jugar contra equips de primeríssim nivell, com ara els Estats Units o el Canadà i, a sobr e, nosaltres vèiem que ér em les més petites del nostre equip i gairebé de la competició. Va estar molt i molt bé. Bessones, sempre heu jugat juntes, l’una és davantera i l'altra, defensa. En què us assembleu i en què us diferencieu, com a jugadores? AB: Jo crec que ens complementem força l'una amb l'altra. Les coses que a mi em falten, la Marlen les fa bé; i potser les seves mancances són les meves virtuts. Al marge de les diferències jo crec que ens entenem perfectament i només mirant-nos sabem el

que vol fer l'altra o a on ens l'hem de passar. Deu ser perquè som bessones... MB: També és per què fa molts anys que juguem. Però, com has dit, ens difer enciem en el fet que ella té un joc més adaptat a la defensa i jo sóc més atacant. Com ha dit l’Ana, ens complementem bastant. Ella té qualitats que jo no tinc, com un fort llançament des del darrere, i jo en tinc d'altres, sóc més tècnica i mar co més gols. Sí que hi ha una cosa en què ens assemblem, a banda d’entendr e’ns, i és que també tenim molta visió de joc. Són molts anys jugant i dominem força la tàctica, sabem com mour e'ns per obrir espais per a les companyes. Marlen, per tu, personalment, què significa jugar amb la teva germana? MB: M'agrada i a vegades em posa una mica nerviosa. M'agrada per què és la meva germana i la conec moltíssim, hi confio plenament, i ella en mi. Per exemple, si cometo algun err or, jo sé que ella serà al darrere per defensar i arr eglar-ho. Però hi ha moments en què, si a casa ens hem enfadat, ho portem a la pista, i això es nota. Sí? Però us porteu bé, fora de la pista? AB: Sí, fora de la pista ens portem molt bé. Bastant bé, i ara que ens veiem menys, força millor! (Riures)

On va ser, tot això? AB: Va començar a Sant Joan Despí. A poc a poc vam anar millorant i en un moment donat vam anar a jugar a Bar celona, al Sant Andreu, i després vam tor nar aquí a Sant Joan Despí. MB: Espera, espera... V a ser a Sant Joan Despí, sí, però al principi jugàvem en un equip mixt, en una lliga 3 contra 3. Hi vam estar dos anys i vam anar al Sant Andr eu que també era mixt però ja jugava en el format de quatr e jugadors més porter . I, com diu l'Ana, després vam tornar al Jujol. Sempre heu anat juntes, oi?

70 esforç

Ens complementem forca , l'una amb l'altra. Les coses que a mi em falten, la , Marlen les fa be; i potser , les seves mancances son les meves virtuts

Ana Beltran


HL

26/5/09

02:00

Pรกgina 71


HL

26/5/09

02:00

Página 72

Ho he preguntat a la Marlen, ara t'ho he de preguntar a tu, Ana. Què suposa per tu, jugar amb ella? AB: Doncs no ho sé, sempre ho hem fet. És una cosa més que fem juntes. A vegades, com ha dit ella, quan ens enfadem, ho portem a la pista i es nota, però intentem comportar-nos bé. Gràcies a vosaltres, i en part al vostre pare que és el delegat del vostre equip, el cognom Beltran serà recordat a l'hoquei línia... AB: La veritat és que sí... Això, al nostre pare li encanta! Som les seves nenes i sempre parla de nosaltr es. La nostra mar e també està n’orgullosa perquè sap que ens encanta. També passarà a la història perquè fa poc, tu, Marlen, vas convertir -te en la màxima golejadora de la història de la lliga femenina, en arribar a la xifra de cent gols. Com valores aquest rècord personal? MB: Això ja no m'ho tr eu ningú. La veritat és que agrada molt però és una cosa en què no hi penses; tu vas jugant, vas marcant gols i un dia t'ho diuen. M'agrada perquè sempre agrada que et diguin que ets la millor en alguna cosa. A banda del rècord personal, amb el Jujol heu guanyat, un any més, la Copa Catalana, la Lliga i la Copa de la Reina. No us canseu de guanyar?

72 esforç

Sou un equip molt jove. Com heu aconseguit formar un equip tan sòlid?

MB: Jo no ho sé, la veritat. M'agradaria que, a poc a poc, fos més reconegut i que en el futur pogués arribar a ser olímpic.

AB: Doncs quan érem al Sant Andreu, vam ser unes quantes que vam decidir marxar al Jujol i vam anar buscant arr eu de Catalunya noies que volguessin venir. Jo crec que, com tu dius, vam tenir sort i hem fet un grup molt sòlid i de molt nivell. MB: És que quan vam anar al Sant Andreu, l'equip ja estava format, nosaltr es ens hi vam afegir. Després, com diu l'Ana, vam marxar i van venir unes quantes noies de Castellbisbal, d’Igualada, de difer ents llocs. A més, cal destacar que totes ens portem molt bé fora de la pista i això fa molta pinya i es nota a l'hora de jugar . Com ho porteu això de, tot i dominar l'hoquei línia estatal amb contundència, no sortir mai als mitjans? MB: Doncs amb resignació. Sabem que és un esport minoritari, que el coneix la gent que hi juga i potser els amics i familiars. Quan ens fan una entrevista o quan sortim al diari, totes el compr em i ens fa molta il·lusió. Estem acostumades que no ens facin cas.

AB: Com t'ha dit la Marlen, sabem que és un esport minoritari i a més de dones. Això ja en condiciona el pr esent i el futur . Ara, cada vegada, hi ha més nenes que hi juguen i elles han de ser el futur .

Què té d'especial? Com el vendríeu? MB: Jo diria que és un esport més intens i de més contacte que l'hoquei tradicional. És com el gel però sense tantes càrr egues i amb la pista més petita. AB: Jo no et sabria dir què té d'especial... El fet és que a mi, des del dia que ho vaig provar, em va enganxar. Però és que ho té tot, tensió, contacte, un ritme altíssim... Com diu la Marlen, és com l'hoquei gel però sense càrr egues, amb la pista més petita i amb un jugador menys. Potser aquesta ha de ser la fórmula per al futur. L'hoquei patins tradicional fa molt de temps que busca la manera de convertir se en un esport atractiu i espectacular . L'hoquei línia té el millor de l'hoquei gel i de l'hoquei patins. És un esport encara en bolquers, però la bona feina feta per equips com el CHL Jujol i per persones com les germanes Beltran, de ben segur que dóna fruits, en un futur pr oper.

ç e

, , , L hoquei linia es, un esport , mes intens i de mes contacte , , que l'hoquei tradicional. Es com el gel pero sense tantes , carregues i amb la pista mes petita ,

AB: Per mi, com diu la Marlen, el nivell,

Quin creieu que és el futur d'aquest esport?

,

MB: No, perquè, encara que sembli que ha estat fàcil, el Valladolid (el seu màxim rival) cada any millora una miqueta. Això, cada any ho notem i cada any ens va costant una mica més. Cal r econèixer que estan treballant bé, i així com altr es anys les guanyàvem per 5 a 1 o per 4 a 0, aquest any les vam guanyar per 1 a 0, i patint. Aquest any ha sigut més emocionant. Potser sí que el fet de ser només un partit en què ens ho jugàvem tot, fa pensar que ha estat fàcil, però no és així per què totes sabíem que si guanyàvem aquell partit ens endúiem la Lliga, i si el perdíem el títol marxava cap a Valladolid.

cada any puja una mica més. El V alladolid cada vegada millora una mica més fitxant noves jugador es. S'ha cr eat una rivalitat molt sana en la qual nosaltr es ja afr ontem aquell partit dient, “aquest any les guanyarem per més gols que l'any passat”, tot i que el partit s'acaba decidint per detalls i acabem guanyant per un o dos gols.

Marlen Beltran


HL

26/5/09

02:00

Pรกgina 73

esforรง 73


Catalans Dragons

74 esforรง

26/5/09

02:34

Pรกgina 74


Catalans Dragons

26/5/09

02:34

Pรกgina 75

esforรง 75


Catalans Dragons

26/5/09

02:34

Pรกgina 76


Catalans Dragons

26/5/09

02:34

Página 77

L

a profecia està escrita. Diu la llegenda que un dia, cavallers vinguts del nor d, al llom de dracs vermells i gr ocs, arribaran i deixaran una mar ca inesborrable. Uns dies abans de la nit més llar ga de l'any, un exèrcit de més de dues desenes d'homes conquerirà la muntanya màgica. Montjuïc en serà l'escenari, l'Estadi Olímpic, el terreny de batalla. Al so de timbals i tr ompetes, l'himne d’Els segadors i milers de senyer es onejant al vent, guiaran els Dragons Catalans. T ots els càlculs d'oracles, savis i escribes assenyalen el dia vint de juny com a l'escollit. L'exèrcit que patirà la càrrega, el foc i la força dels dragons? Els llops de W arrington. Uns temibles guerr ers britànics adobats en mil batalles. A la comar ca, és coneguda de tothom, la rivalitat entr e licantrops i dracs, i és per això que una batalla com la que es lliurarà a Montjuïc el dia vint, encara no l'ha vist la història. Jérôme Guisset va néixer fa trenta-un anys a la terra dels dragons, a Perpinyà. Fa quinze anys que va de batalla en batalla per camps de rugbi d'arr eu de França i de la Gran Bretanya. V a arribar als Dragons Catalans l'any 2006 i des d'aleshor es s’ha anat convertint en una peça cada cop més important del conjunt. Actualment, des de la posició de pilier, dirigeix l'exèrcit català i n'és el capità. Jason Cr oker, d’altra banda, té tr enta-sis anys i ve de la T erra Australis Incognita, coneguda fr eqüentment com a Austràlia. Croker va començar a batallar per terr es antípodes fa vint anys. Va arribar a Europa de la mà dels Dragons i ja fa dues temporades que és amb ells. És un baluar d a la segona línia catalana i s'ha convertit en un guerr er imprescindible. Què suposa per a vosaltres jugar aquí a Barcelona? JG: És genial, perquè Barcelona és la capital de Catalunya i nosaltr es, els Dracs Catalans som, abans que r es i com el nom indica, catalans. Jugar a l’Estadi Olímpic després de quatre anys a la superlliga és una oportunitat única. JC: Com diu el Jérôme nosaltr es estem molt agraïts de tenir aquesta oportunitat de jugar a Bar celona. És una ciutat genial i tots els aficionats podran conèixer-la i veure'ns jugar a un gran estadi.

A sobre, en un Estadi Olímpic… JG: Sí, és un camp molt gran, amb molta història. És un camp conegut arr eu del món. És una gran oportunitat per al club, per demostrar el seu nivell, en el sentit que podem demostrar que estem pr eparats per jugar en un estadi tan important. Hem d’intentar engrescar com més gent millor. JC: Sí, que vingui molta gent perquè serà una gran oportunitat per als espectadors de veure bon rugbi. La gent de Catalunya i els nostres fans poden estar contents per què ens veuran en una gran ciutat com Barcelona, en un Estadi Olímpic i ens podran veure a tot Europa. Quanta gent espereu que us vingui a veure? JC: Com més gent, millor per què serà una oportunitat única per veur e rugbi d'aquest nivell a la capital de Catalunya. JG: Jo cr ec que entr e quinze i vint mil persones ja seria tot un triomf. Podria ser tot un rècord a l’estat espanyol… JG: Podria ser, podria ser… tan de bo. És emocionant poder formar part d’una cosa així. Crec que hem de ser conscients que és una oportunitat boníssima per a tots nosaltres. Som un equip del nor d de Catalunya que se sent català i poder jugar a la capital del país és molt especial. Jason, tu que véns de l’altra banda del món, què en penses del rugbi i dels aficionats d’aquí? JC: El rugbi aquí es viu de forma difer ent, hi

La gent de Catalunya i els nostres fans , poden estar contents perque ens veuran a una gran ciutat com , Barcelona, en un Estadi Olimpic i ens podran veure a tot Europa Jason Croker

esforç 77


Catalans Dragons

26/5/09

02:34

Página 78

ha un sentiment especial. Com arreu del món, el que vol la gent és divertir -se amb el rugbi, però a Perpinyà hi ha una de les millors atmosferes per treballar. És un plaer per a mi treballar i jugar en aquestes cir cumstàncies. Pot ser vir per potenciar el rugbi a Catalunya? JG: Sí, és clar . Qui sap si d’aquí a vint anys tindrem un equip de Bar celona de primeríssim nivell. Això seria genial i no cr ec que sigui difícil per què hi ha un potencial enorme. Hi ha moltíssima gent vivint aquí. Els jugadors del c lub enteneu que el vostre club és diferent dels altres pel fet de portar la senyera i defensar el que defenseu? JG: Sí, tota la gent del club, especialment els que tenim la sort d’estar de cara a l’afició, sabem el que suposa i coneixem la cultura catalana. Nosaltr es no defensem només la bandera francesa pel fet d’estar en aquesta lliga, també defensem la senyera. És una part molt important de la política i de la cultura de club dels Dragons Catalans. Els jugadors que coneixem tot això, com jo mateix que vaig nàixer a Catalunya, intentem transmetr e la cultura, l’idioma i la història catalana als altres jugadors. És per això que aquest partit a Barcelona és tan... JC: Ens ho intenten explicar, sí. Jugadors com ell, que han nascut i coneixen la cultura de què parles. Els de fora sabem que es tracta d'un club amb història i amb una cultura al darrera. I tu, Jason, que ets de l'altra punta del món, què et passa pel cap, què sents, quan sona l'himne d’Els segadors per la megafonia de l'estadi? JC: Doncs no ho sé, és especial. T ot i no conèixer del tot aquests costums i aquesta història, jo sóc molt r espectuós. En escoltar l'himne, sents que formes part d'alguna cosa. T'esperona, et dóna una empenta per jugar i gia extra. per fer -ho bé, et dóna una ener Realment consider o que és una cosa molt bona per a l'equip. La gent diu que el FC Barcelona és més que un c lub. Vosaltres podeu manllevar l’ eslògan… JG: Exactament! Aquesta és la idea. El 78 esforç

significat de tot això és el que volem transmetre a través d’actes com aquest partit. Nosaltres defensem una cultura, una nació, i és molt important que hi vingui molta gent, es… El FC que es vegin moltes bander Barcelona ha transmès la catalanitat a través del futbol, nosaltres ho volem fer amb el rugbi. En aquest sentit, tothom recorda la final de la Carnegie Challenge Cup de Wembley, el 2007. Va ser el primer cop a la història en què sonava Els segadors en presència de la reina d’Anglaterra. Tornarem a veure una cosa igual? JG: Tan de bo! Nosaltres estem treballant molt per aconseguir-ho. Estem intentant r ecuperar el nivell que vam tenir . Aquest any les coses no han anat tan bé com s’esperava però aquest partit a Bar celona és una gran oportunitat per r eprendre el vol i per demostrar de què som capaços. JC: Com diu ell, tan de bo! V a ser una experiència inoblidable per tot l'equip i per tota la nostra regió. Jo crec que nosaltres som capaços però hem de millorar certes coses i ser més consistents. El que està clar és que va ser una experiència incr eïble i, com diu el Jérôme, estem treballant per repetir-la. Tot està escrit, l'espectacle està assegurat. Es tornarà a veure quelcom d'aquesta magnitud? No hi pensem, de moment gaudim el proper dia vint de jun y de l'espectac le de foc, llum i sen yeres al vent.

çe

,

Nosaltres no defensem nomes la , bandera francesa pel fet d estar en , aquesta lliga, tambe defensem la senyera. És una part molt important , de la politica i de la cultura de club dels Dragons Catalans Jérôme Guisset


Catalans Dragons

26/5/09

02:34

Pรกgina 79


Voleibol

26/5/09

02:52

Página 80

CECELL

L A D I M A R I P A R U T ESTRUC

FOT OS: OR IOL RO CA

H

em parlat en més d’una ocasió dels clubs que tr eballen bé el planter , que saben que el seu futur passa per captar joves i tenir equips en les categories inferiors. Cada cop es fa més necessari tenir garantida una base sòlida d’on tr eure jugadors i jugador es de nivell per als equips sèniors. Hi ha esports en què no és gens fàcil captar adeptes i on els clubs han de multiplicar la seva feina. Els esports coneguts com a minoritaris són els que més pateixen, els que necessiten més feina de promoció. El voleibol és un d’aquests exemples. Si a sobre es tracta d’esport femení, la cosa encara es complica més. Fa uns mesos vam veur e un dels clubs que mer eixen més reconeixement i tenen més mèrit, el

80 esforç

CV Barcelona-Barça. Però, n’hi ha d’altr es, com el que ara ens ocupa. El Centr e d’Esports del Camp Escolar de Lleida, n’és un. Aquest club, que va veur e la llum el 23 de maig del 1988, fa més de deu anys que treballa en la pr omoció del voleibol femení. Enguany, ha viscut una temporada fantàstica: ha guanyat diversos campionats de Catalunya i ha participat en els d’Espanya en diverses categories; a més, ha guanyat la Superlliga Júnior amb l’equip d’aquesta categoria i ha jugat les fases d’ascens a la Superlliga amb el sènior . Tot plegat és un èxit del model de club, de les jugador es de tots els equips i de la bona feina dels tècnics. “Aquest any ha estat la culminació dels anys

treballats”, diu una orgullosa Montse Nadal, entrenadora del júnior campió i dir ectiva del club. La Montse r econeix que “estem fent una bona feina amb la base i això és cabdal. Cal organitzar el club de forma piramidal, de manera que cal anar ampliant les categories inferiors amb més equips”. Tot plegat és bo, perquè així les noies coneixen la filosofia del club i saben com es treballa. Aquesta filosofia de club “ha estat tot un avenç respecte a com es tr eballava anteriorment”, r econeix l’entrenadora. Tot i la política del club, de nodrir el primer equip de jugador es de la casa, per al Mariano Singer, entrenador d’origen argentí de l’equip sènior , “hem de dir que, en els últims dos anys, l’equip ha crescut molt pel que fa a competència. Cada


Voleibol

26/5/09

02:52

Pรกgina 81


Voleibol

26/5/09

02:52

Página 82

cop es fa més difícil incloure jugadores de la base al primer equip”. Per justificar aquesta afirmació, només cal veur e els r esultats. Fa dues temporades l’equip era a la part mitja na de la classificació de la lliga FEV . Aleshores, les juvenils tenien fàcil accés a l’equip sènior. Per al Mariano, “actualment és molt més difícil. L’any passat vam ascendir a la Superlliga 2; enguany hem jugat l’ascens a la Superlliga… És més difícil”. T ot i això, Singer lloa la feina feta pel club: “S’està fent una feina de base molt bona, sobretot per la quantitat. Pel que fa a la qua82 esforç

litat, potser cal millorar”. Apr ofundeix en el tema dient: “Comparant el nivell amb nenes de la seva edat d’altr es clubs, al CECELL tenim nenes molt bones. Però a la Superlliga, és una altra cosa”. “Per què?”, es deu preguntar molta gent. El Mariano en té la resposta: “Bàsicament, pel biotipus, la forma física, l’alçada, la força… Per jugar a la Superlliga, calen noies amb un biotipus diferent”. A banda d’això, la feina és magnifica i els campionats van caient. Per a la Montse, hi ha hagut una cosa que ha estat fonamental:

“Hem fitxat nous entrenadors i això ha estat molt important. Fins ara, en teníem dos o tres, i sempr e er en els mateixos. Ara hem pogut aconseguir que una de les jugador es del sènior (la Montse Benabarr e) es fes càrrec d’un equip i hem fitxat un par ell de nois que fa molts anys que estan vinculats al voleibol”. Calen entr enadors, cal tenir gent que tr eballi amb les nenes, que les formi, que les acompanyi en l’evolució fins a la categoria sènior . Per a mantenir -les, cal motivar-les, engrescar-les amb un possible futur al primer equip. És per això que es fa


Voleibol

26/5/09

02:52

Página 83

important tenir un equip sènior de nivell, en una bona categoria i amb opcions de mantenir-s’hi. Per a la Montse, “potenciar les categories inferiors i tenir un sènior de nivell són dues coses paral·leles, compatibles i necessàries”. A més, per a l’entr enadora, “tenir un sènior com el que hem tingut els darrers dos anys, és un luxe i és molt bo per als equips de base per què les nenes es veuen r eflectides en les noies del primer equip. En el fons, moltes d’elles aspir en a formar part d’aquest equip algun dia”. El Mariano té una idea similar del paper del

sènior i de l’organització del club. Per a l’argentí, “la piràmide té sentit si hi ha un equip sènior fort. No cr ec en receptes màgiques i crec que al CECELL es tr eballa molt bé. Però, en part, les actuals infantils, cadets i juvenils tenen la sort que no tenen altr es nenes d’altres clubs. Les del Camp Escolar tenen l’oportunitat de veur e cada setmana, a la pista, les estrangeres i les jugadores de més nivell del nostre equip”. Per confirmar aquestes idees cal r ecórrer al testimoni d’una de les jugador es de què parlen la Montse i el Mariano. La Lor ena esforç 83


Voleibol

26/5/09

84 esforรง

02:52

Pรกgina 84


Voleibol

26/5/09

02:52

Página 85

Muñoz és la capitana de l’equip cadet i, segons la Montse, “una de les nostres jugadores més pr ometedores”. La jugadora catalana agraeix jugar al Camp Escolar “perquè des de sempr e hi han tingut molt bones jugadores”. La Lorena considera que al CECELL “hi van les millors” i a ella personalment li fa “molta il·lusió” formar part d’aquest club. Tot i que, com diu la Montse, es tracta d’un club “cada cop més pr ofessionalitzat”, és una entitat familiar on tothom es coneix. La Lorena Muñoz pensa que això és el que el fa especial, que “tots ens coneixem de sempre i que és com una família”. Per a la jove jugadora, el tracte que fa el CECELL del planter “és molt bo per a totes nosaltres. És una molt bona oportunitat i una motivació extra. T reballem per poder , algun dia, formar part del primer equip que té jugadores boníssimes”.

Parlar del futur del CECELL és fer -ho de la base, dels títols de les petites, en campionats d’Espanya i de Catalunya. Malgrat això, parlar dels anys que vindran també és fer-ho dels diners. La Montse, com a entrenadora i directiva del club pensa “que la r ealitat econòmica no és encoratjadora. No es pot aguantar el tema dels grans fitxatges i cal pensar en autopr oveir-nos”. Al Camp Escolar semblen ben pr eparats en aquest sentit. Tenen una estructura piramidal ben organitzada, amb un primer equip molt fort, una base que tr eballa a la perfecció i un concepte de club perfectament definit. Un cop més, hem de tr eure’ns el barret davant d’una entitat que fa la feina ben feta. T ot un èxit, felicitats!

ç e

esforç 85


52fot

26/5/09

01:14

Página 86

,

52 FOTOGRAFS És un projecte per donar a conèixer cada setmana del 2009 l'obra d'un fotògraf diferent. Per participar-hi envieu 7 imatges esportives a premsa@esforc.com

Marc Sentís

Ben Jackson

Sebastian Ramos

82 esforç


52fot

26/5/09

01:14

Pรกgina 87

Oscar Roca

esforรง 83


Handbol

26/5/09

01:56

Pรกgina 88


E

01:56

noies del Molins “entrenem tres dies i hi falta molt poca gent. És un veritable sacrifici perquè has de venir entre setmana, fer quilòmetres i viatjar els caps de setmana”. Per “sacrificar-se” d'aquesta manera, cal una compensació, cal sentir que r eps quelcom a canvi. Els diners serien la compensació lògica. En el cas del Molins és difícil que sigui així. Per a la capitana, la seva retribució és poder “jugar a un nivell molt bo, en una lliga molt bona”. Ho considera una cosa “molt important” per què “la jugadora ha de tenir la sensació que juga i se sacrifi ca per algun motiu i que ho està fent al millor nivell possible”. En aquest sentit, mantenir-se a la categoria Nacional és cabdal. Com ja hem dit, aquesta ha estat una nova temporada en què s’ha patit fins al darrer moment. “Potser no hem patit com l'any passat, però la veritat és que no ho hem passat del tot bé”, r econeix l’extr em. Certament, l'any passat va ser d'infart, però aquest, no van saber que se salvaven fins a l’última jornada. Una primera volta molt bona, però, els va servir per afr ontar un calendari molt difícil a final de temporada amb certes garanties de permanència. La Inés tr eu pit en aquest primer tram de la temporada: “No vam fallar contra cap rival directe, només vam ficar la pota en un partit a casa contra el Castelló”. Però r econeix que la segona volta va ser molt difícil: “Tots els rivals directes ens van tocar a fora i va ser quan vam patir més”. El Molins, com tants d’altr es equips de qualsevol esport, viu en aquesta lliga, la de la per manència. Plantegen les temporades pensant quins partits es poden perdre, quins s'han de guanyar com sigui i que a final de temporada, com sempr e, tot es decidirà en les darr eres jornades. Tan la Inés com les seves companyes sabien que: “Amb dos anys en aquesta competició, l'objectiu era la permanència. Nosaltres teníem molt clar que seria difícil, potser el que no volíem era patir tant, però les coses van com van”. Un equip modest, en el qual les jugadores són amigues, que lluita per continuar en una bona categoria, en el grup considerat per molts el de més nivell de la Primera Nacional femenina.

26/5/09

n tot esport hi ha equips que gener en simpatia. Trobar un “perquè” lògic i raonable, és difícil; simplement cauen bé. Potser és per la trajectòria, potser per què un dia van tenir un jugador emblemàtic o potser per què n’han vistes de tots colors. Si més no, parlant d'aquests clubs, és difícil dir -ne res de dolent. La UE Molins de Rei és un d'aquests equips. En concret, el seu sènior femení. Actualment a la Lliga Catalana, o el que seria la Nacional B femenina, fa dos anys que, del patiment, n’han fet una manera de viur e. Van aconseguir l'ascens a aquesta categoria fa, precisament, vint-i-quatre mesos. Dues temporades en què l'objectiu de la permanència s'ha assolit en les darreres jornades i patint d'allò més. Aquestes gestes, i les bones maner es de les seves jugador es, han fet del Molins un club entranyable. És ben cert que en aquesta categoria hi ha equips catalans amb molt més potencial. És el cas de l'Amposta, el Lleida o el Castelldefels. T ot i així, elles encar en cada temporada amb tanta il·lusió o més que la r esta. Un cop acabada la Lliga, i al bell mig de la Copa Catalana, parlem amb una de les capitanes d'aquest equip, la Inés Solana. Fa deu anys que és al club i ha viscut dues etapes molt dife renciades: abans de l'ascens i un cop a la Nacional. És de Ripollet i de ben petita hi va començar a jugar a handbol. Després va anar a parar a la Salle Montcada, on va conèixer el Pere, l'entrenador que la portaria al Molins. Uns quants anys a Montcada i es va apuntar al projecte del Molins. Va arribar a un equip de Primera Catalana, amb un pr ojecte engrescador i amb un entrenador format a força de molts llibr es i poca pràctica a la pista. D'aquesta dècada al club del Baix Llobr egat, la Inés en destaca que “sempr e hi ha hagut un grup molt maco”. Això és el que ha permès, en part, que, tot i patir algunes temporades i passar moments no gaire plaents, “segueixi tenint il·lusió i ganes de venir a entrenar, de jugar cada cap de setmana i, al cap i a la fi, de seguir competint”. Solana reconeix que ha hagut de sacrificar moltes coses. L'handbol femení és força minoritari i evidentment amateur; tot i això, les

Handbol Página 89


Handbol

26/5/09

01:56

Pรกgina 90


ç e

01:56

categoria que crec que ens pertoca”. A l'hora de parlar de les seves virtuts, la Inés destaca per sobre de tot que és “una entr enadora que s'ha format jugant a handbol. Això fa que conegui el que és bo per al jugador, que sàpiga com ha de dir les coses per motivar el grup i que pugui prendre decisions ràpidament”. Aquest canvi va portar el Molins a un nivell més, es van “professionalitzar”. L'actitud de les jugadores era diferent, els entrenaments eren més intensos, es va apujar el llistó. La raó? La Inés r econeix amb la boca petita que és possible que una de les raons, tot i ser un tòpic, és el fet que “es tractés d'una dona. Pot semblar una bestiesa, però crec que potser ens coneixem millor i sabem què i com demanar les coses”. Aquest salt de nivell ha anat més enllà. No només poden dir que juguen en una categoria nacional sinó, a més, que el bon moment de les del Baix Llobr egat ha portat algunes de les seves jugadores a la Selecció Catalana. Per a la capitana això és una cosa “molt positiva i que omple d'orgull tot l'equip. Hem estat unes quantes que hi hem anat, i això no fa més que demostrar que, des de la modèstia, s'està tr eballant, a Molins de Rei, per fer quelcom amb cara i ulls”. Queda clar que el futur serà difícil. El passat i el pr esent ho han estat, arribar on són no els ho ha r egalat ningú. L'extr em de Ripollet té l'esperança que en el futur “es pugui mantenir aquesta categoria, perquè ha costat molt d’aconseguir-la”. Tot i tenir aquest desig, la Inés és realista i veu que “hi ha molt poca base i que està poc treballada. No hi ha noies que puguin anar pujant i que els agradi i vulguin sacrificar-se. Jo sé i confio que la gent del club està treballant per assegurar el futur, però és difícil”. En aquest punt, i a risc de tenir pr ejudicis, cal plantejar-se si un club sencer es pot sostenir només amb un sènior femení de nivell. Davant d'aquest plantejament, la Inés Solana cr eu que “la r ealitat és que l'esport masculí sempr e atreu més a la gent i als patr ocinadors, i potser sí que seria una solució potenciar l'equip masculí. Però no només això, caldria fer un bloc, una estructura de club que ens servís per promocionar-nos.”

26/5/09

Fent al·lusió al nivell català, la Inés pensa que: “Aquí, a Catalunya, hi ha quatr e equips amb nivells força difer ents. Primer de tot, hi ha l'Amposta, l'eter n candidat a l'ascens i el campió quasi cada any. Treballen molt bé la base i tenen força jugadores internacionals. Després hi ha el Castelldefels, que també tr eballa molt bé amb les noies joves i on hi ha el Fer nando Barbeito, que aquest any ha fet molt bona feina a la banqueta. No gair e lluny, hi tr obem el Lleida, un clàssic. Es treballa molt la base i tenen molts recursos. En darrer lloc, hi som nosaltres. Ens hi vam colar fa un parell d'anys i des d’aleshores, lluitem per fer-nos un lloc”. El cert, però, és que la diferència entr e uns i altr es és considerable, i així ho r econeix la de Ripollet: “La veritat és que el nivell és molt diferent. Sobretot entre Primera Catalana i Nacional, el canvi és abismal i a nosaltres ens està costant molt adaptar-nos-hi”. El Molins, a més, s'està tr obant amb el pr oblema de fitxar jugador es, i és que n’hi ha molt poques. Per a la Inés és un pr oblema seriós: “Si no tens opcions de fitxar jugador es de Nacional, és molt difícil mantenir-se”. Tot i que es pugui pensar que sent a pr op de Barcelona han de tenir facilitats per fitxar -ne, la realitat és ben diferent. No en troben, no hi ha noies de nivell. La Inés ho explica: “No és fàcil trobar jugadores. El cos tècnic s'ha mogut moltíssim i no s'ha tr obat gran cosa. Les jugado res de nivell ja estan agafades. La solució és fitxar jugador es de Primera Catalana i entr enarles i adaptar-les a la categoria; però per fer això, calen anys”. Fan falta temporades, cal adaptació. Ella ja en porta deu i ha viscut les dues etapes del Molins, a Primera Catalana i l'actual, a Nacional. L'evolució que ha fet el club des que ella hi va arri bar, la qualifica de “molt bona”. “Primer hi havia un entrenador que no havia jugat mai a handbol i que ho havia après tot als llibres, i es nota. Plantejava bé els entrenaments, preparava bé la temporada, però faltava alguna cosa. Amb ell no vam aconseguir els objectius ni vam fer fases. Després va arribar la nostra actual entr enadora, la Isa Rabasa. Ja fa quatr e anys que ens entrena i amb ella hem aconseguit un ascens i ens hem mantingut dues temporades a la

Handbol Página 91


Rickycardus

26/5/09

02:30

Pรกgina 92


Rickycardus

26/5/09

02:30

Pรกgina 93

esforรง 93


Rickycardus

26/5/09

94 esforรง

02:30

Pรกgina 94


Rickycardus

26/5/09

F

02:30

Página 95

a cent quaranta-quatre anys, el 1865, el monjo agustí Gregor Johan Mendel va publicar un tr eball en què exposava les lleis que regeixen l’herència genètica. Amb aquestes lleis, descobria que a l’ADN hi ha caràcters dominants que es mantenen generació r ere generació. El tr eball de Mendel explicava per què un par e i un fill s’assemblaven o com podia ser que el nét d’un pintor fos un artista de tant talent o més que ell. La genètica és així. Sovint coneixem històries de sagues familiars senceres amb talents comuns, en la pintura, en la ciència o en l’esport. El 18 de març de 19 88 va donar una nova evidència que les lleis de Mendel són una rotunda r ealitat. Aquell dia va néixer Ricky Cardús. En aquella època, el seu oncle més conegut, en Carlos, ja feia quatr e anys que havia fet el salt al campionat del món de 250cc a sobr e una Honda. Quan en Ricky tenia dos anys, el seu oncle Tiriti, sobrenom que en Carlos va her etar del seu par e, va quedar subcampió mundial de motociclis me. Tres anys després, en el Cir cuit de Catalunya, es va r etirar. Un petit Ricky va veure com, alhora que en Carlos deixava les motos, el seu germà gran, en Jordi, li prenia el r elleu sobr e les dues r odes. El par e de tots dos, Lluís Car dús, també era un apassionat del món del motor . Hi ha qui diu que era tan bo com en Carlos o més i tot. T ota una família que portava i porta el motor a la sang. A en Jor di no el va convèncer del tot la competició i ell, en Ricky , veia motos al garatge cada dia. Per cir cumstàncies de la vida, no va tenir l’oportunitat de pujar de petit en una moto de competició. T ot i això, va continuar insistint i va anar agafant les motos que veia per casa. Un dia, ja amb tretze anys, li va arribar el moment. T enia, per primer cop, l’oportunitat d’iniciar el camí cap a un somni. Però, a partir d’aquí, millor que ens expliqui ell mateix la seva història.

Com vas començar en les motos? Això ja ve de família. De part del meu par e i del meu oncle. V aig enganxar un moment que els meus pares no em van fer gair e cas en el tema de les motos. El meu germà gran sí que van pr ovar d’enganxar-lo i va fer la Copa Movistar i tal, però ho va deixar . Jo, com que hi havia motos per casa, em pas sava el dia tocant-les i fent-les anar . Al final sí que vaig començar a córr er, amb tretze o catorze any, a l’equip d’un amic dels meus pares. Un pèl tard, oi? Sí, la veritat. T enint en compte que la gent amb qui estic competint van començar a córrer en circuit gran amb cinc o sis anys… Jo, en circuit gran, vaig debutar amb quinze anys. Abans havia corr egut en cir cuits de kàrting. Portar el cognom Cardús t’ha beneficiat o t’ha perjudicat? Ni una cosa ni l’altra. Des del primer dia he intentat no fer cas d’aquestes coses. Espero que totes les portes que se m’obrin sigui per com sóc de bona persona i per com piloto. És clar que dur el cognom Car dús no és com dur -ne qualsevol altr e, però la confiança te l’has de guanyar tu cada dia. Et donen consells el teu pare i el teu onc le? Sí, és clar que m’ajuden, sobr etot els meus pares. Hi ha vegades que els escolto i hi ha vegades que és millor no fer -ho. Com tots els pares, volen el millor per a mi, i cal escoltar-los per l’experiència que tenen. Ja fa uns quants an ys que estàs amb les motos. L’any passat vas poder participar en

diverses proves oficials del mundial de 125cc, a més de participar en el Campionat d’Europa i d’Espanya. Aquest any canvies la 125cc per una Supersport, concretament una Yamaha R1. Com portes el canvi? La veritat és que hem fet pocs entr enaments, amb pocs quilòmetr es, i no em puc queixar. Falta encara molt per valorar-ho. Jo crec que a la primera carr era no estar em al cent per cent, però sí que estar em en condicions de treure alguns punts i anar traient el cap. Què és el que et costa més? La confiança a obrir gas. En les 125, has d’obrir gas amb la moto bastant r ecta, perquè de seguida et pot tirar . La Supersport, en canvi, té el pneumàtic molt més ample, de manera que tens molt de marge, i això és el que em costa més. Però, amb els quilòmetres que estem fent, cada cop m’hi sento més còmode. Quines metes et marques per a aquesta temporada? Doncs l’objectiu és agafar experiència amb les quatre temps i fer -ho tan bé com pugui per ser al mundial l’any que ve. Diuen que les Superbikes són el futur del motociclisme. Tu què en penses? És ben clar que Superbike i Supersport són motos derivades de les de carr er i que les motos de Moto GP són pr ototipus, no són les que pots veur e pel carrer. A més, les de quatre temps són molt més econòmiques per als equips. I, com a espectacle, per al públic resulta molt més atractiu. Em deies abans que has treballat molt

esforç 95


26/5/09

MOTOR

Rickycardus

96 esforรง

02:31

Pรกgina 96


Rickycardus

26/5/09

02:31

Página 97

aquesta pretemporada. Com és un dia normal de Ricky Cardús? Doncs cada dia faig entr enament amb moto, sigui de trial o sigui de derrapatge, amb el meu amic Jor ge [Lorenzo]. Després també treballo cada dia al gimnàs, faig bicicleta… Tot és preparació. Escolta, pensant en el futur i sabent com sabem que això és molt difícil, què vols ser de gran? Campió del món! [somriu.] I els estudis? Els he deixat una mica de banda. No vull dir que els hagi abandonat, però no estic gair e centrat en aquest sentit. El meu objectiu en o el futur és ser campió del món. I esper aconseguir-ho, per què he sacrificat moltes coses. Ho has passat malament, oi? La veritat és que sí, he patit molt. La gent m’ha insistit molt que m’ho pensés, per què he tingut moltes lesions i sóc molt jove. A més, no guanyava res i m’hi he estat deixant literalment el físic i la vida. He tingut unes quantes operacions difícils, i això et fa adonar-te de què estàs sacrificant. Ho has donat tot. Sí, estic invertint per aconseguir el meu somni. Si després no surt, doncs no surt. Però que no es pugui dir que no ho he intentat amb totes les meves for ces, amb totes les meves ganes, i treballant al màxim. I si de debò no surt? Doncs serà una llàstima, però aleshores tindré el suport dels meus par es. A casa, a més, tenim una empr esa i ja m’han ensenyat a fer -la anar. Però el meu objectiu i el meu somni és ser campió del món de motociclisme.

ç e

esforç 97


26/5/09

01:44

Página 98

ESFGRIMA

Pau_Rosello

M

olta gent coneix la història del bandit emmascarat que, armat amb un floret, marcava les seves víctimes amb una zeta. El Zorro, Don Diego de la Vega, és possiblement el primer justicier emmascarat de la cultura moder na. S'han escrit mil i una històries al voltant d'aquest personatge. En una que parla dels seus orígens, s'explica que el Zorro es va educar i va créixer a Barcelona. Recentment, un altre mestre de l'espasa ha hagut de desplaçar-se a la capital catalana per continuar cr eixent. Pau Roselló (25 de febrer de 1990) ja fa un any que és un habitant més de la Ciutat Comtal. Aquest ampostí de dinou anys es va donar a conèixer inter nacionalment al Campionat del Món Cadet de l'any 2007. Amb només disset anys, es pr oclamava campió del món uns mesos després d'haver estat campió d'Eur opa i d'Espanya. Només feia set anys que havia agafat una espasa. V a començar amb només deu i ja el primer any va guanyar el campionat estatal. És tot un talent. Diuen d'ell que, tot i mesurar més de 190 cm d'alçada, té uns r eflexos

sorprenents, una concentració admirable i un sentit del temps únic. Els primers passos els va fer a la Sala d'Esgrima Amposta, dirigit pel mestr e Fidel Font. Allà va combinar els estudis i l'esgrima. El 2008, va r efermar la seva pr ogressió i va aconseguir el br onze al Campionat del Món Júnior. Aquest any, el primer com a universitari, ha hagut d'emprendre el viatge que al seu dia també va fer Diego de la Vega, el Zorro. Tots dos tiradors van haver de viatjar a Barcelona per fer-se homes. Diu la història del Zorr o que De la V ega va lluitar a Catalunya contra l'exèr cit de Napoleó. El Pau no ha lliurat batalles d'aquesta mena; s'ha limitat a entr enar amb l'espasa dia i nit. V iu al Centr e d'Alt Rendiment de Sant Cugat i ha començat a estudiar informàtica a la Universitat de Barcelona. S'està formant, està creixent. Tot plegat per ser millor persona i millor tirador. Com va fer el guerrer emmascarat en els llibres, Roselló s'està forjant un nom i a força d'estocades, va fent-se un lloc en la història de l'esgrima.

ç e


Pau_Rosello

26/5/09

01:44

Pรกgina 99

FOTO: ORIOL ROCA


Festadelesport

26/5/09

01:46

Pรกgina 100


Festadelesport

26/5/09

01:46

Pรกgina 101


Festadelesport

D

26/5/09

01:46

Página 102

es de fa vuit anys la Diputació de Barcelona or ganitza la Festa de l’Esport, un esdeveniment esportiu de cair e r ecreatiu i popular obert a la participació de tothom. Aquesta festa pretén pr omoure la pràctica de l’esport a tota la ciutadania, així com difondr e els valors positius de l’esport com són l’estil de vida actiu, els beneficis per la salut i el respecte als altr es. Durant tot un cap de setmana s’aconsegueix que l’esport sigui el pr otagonista dels carr ers i instal·lacions esportives dels pobles i ciutats. És una ocasió magnífica per obrir instal·lacions esportives: pavellons, piscines, estadis... així com places, carrers, parcs, i implicar al teixit associatiu en la pràctica esportiva del conjunt dels ciutadans. La Festa de l’Esport és possible gràcies a l’impuls de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Bar celona; de la col·laboració l’Agrupació Territorial de Consells Esportius de Bar celona; i dels ajuntaments, els veritables protagonistes, que l’organitzen. La Festa de l’Esport va néixer d’una iniciativa de les pr ovíncies de T orí i Barcelona a la que s’han anat incorporant les Diputacions Forals de Guipúscoa, Biscaia i Àlaba i la Diputació de Girona. Des de llavors, la Festa s’ha anat consolidant a la província de Bar celona, creixent tant en el número de municipis participants com en la qualitat de les activitats or ganitzades. En la darrera edició, celebrada els dies 7 i 8 de juny de 2008, la Festa de l’esport va tenir una participació total de 158 municipis de la pr ovíncia de Bar celona, que van acollir 885 activitats físico-esportives en 585 espais esportius en els que van participar 141000 persones. L’èxit de la Festa de l’Esport ha estat el punt de partida per tal de tr eballar per aconseguir el r econeixement del “Dia de l’Esport a Eur opa”, anàlogament al reconeixement del que gaudeixen a d’altres

àmbits. Per això, està r ecollint adhesions d’altres territoris i or ganitzacions (entitats, clubs i federacions), així com d’esportistes que donen suport aquesta idea. En el darr er mes, s’han adherit a la proposta de l’Àr ea d’Esports de la Diputació, la Federació de Municipis de Catalunya, l’ Associació Catalana de Municipis, així com la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC), i l’Associació T erritorial de Consells Esportius de Bar celona (A TCEB)., que s’han afegit a les que prèviament ja havien recolzat la iniciativa (Diputació de La Corunya, Junta d’Andalusia i un bon nombre de municipis). Amb aquestes darr eres incorporacions, s’aglutina el suport de les voluntats de tr es agents bàsics del sistema esportiu català: el món federatiu, r epresentat per la UFEC, els consells esportius, l’UCEC i l’A TCEB i del món local liderat per la FMC i l’ACM i la Diputació de Bar celona. El mateix diputat d’esports de la Diputació de Bar celona, el Sr. Josep Monràs, ens parla sobr e la Festa de l’Esport i el Dia de l’Esport a Eur opa Quin és el principal missatge que pretén transmetre la Festa de l’Esport? Amb l’organització de la Festa de l’Esport volem posar l’esport a l’abast de tota la ciutadania, incentivant la seva pràctica, difonent els valors pr opis de l’esport com l’estil de vida actiu, els beneficis per la salut, el r especte als altr es..., així com donar a conèixer l’oferta d’activitats i les entitats esportives dels municipis. En definitiva, aconseguir que durant tot un cap de setmana l’esport sigui el protagonista de les poblacions en les que es desenvolupa la Festa i que els ciutadans, un cop pr ovin l’esport i l’activitat física, ho practiquin regularment. Creu que aquest esdeveniment

aconsegueix el que pretén? L’objectiu es aconseguir la màxima participació i les xifr es avalen un excel·lent resultat en les darr eres edicions. Any r ere any veiem que s’ha pr oduït un important increment de la participació important en aquest esdeveniment, tant de municipis com de participants. Ens queda c lar que és la F esta de l’Esport, però com lliga amb el dia de l’esport a Europa? L’èxit de la Festa de l’Esport ha esdevingut el br essol per demanar el r econeixement del “Dia de l’Esport a Eur opa”. Per tant, la voluntat de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Bar celona, així com de les entitats adherides a aquesta iniciativa és aconseguir un acte de r econeixement inequívoc dels beneficis i la potencialitat de la pràctica de l’esport i de l’activitat física. En definitiva assolir el r econeixement que l’esport es mereix, anàlogament amb altres àmbits. Que s’ha de fer per adherir-se o recolzar el dia de l’esport a Europa? Els ens locals i les federacions que vulguin recolzar el dia de l’esport a Eur opa ho poden fer , a través dels documents que tenim penjats a la nostra web (www.diba.cat/festaesport/diaesport.asp) Quina importància té per vostè que aquesta iniciativa arribi finalment a veure la llum? L’esport és un fenomen en constant i creixent evolució, i el fet que s’assoleixi una unitat de tots els estaments per tal d’aprovar el “Dia de l’Esport a Eur opa” implicarà un fort pas endavant per a que l’esport rebi el seu r econeixement per tots els estaments de la societat, r econeixent totes les seves potencialitats. Quins objectius a curt i mig termini creu que es poden aconseguir amb aquest projecte? A curt termini pr etenem r eforçar i incrementar els participants de a la Festa de l’Esport aconseguint el màxim de recolzament per l’assoliment del Dia de l’Esport a Eur opa. A mig termini, l’objectiu no es altr e que s’instauri el Dia de l’Esport a Eur opa i que s’incr ementi la pràctica esportiva de la població, a fi i efecte de millorar la qualitat de vida de la ciutadania mitjançant aquesta eina fantàstica que és l’esport.

ç e

102 esforç


Festadelesport

26/5/09

01:46

Pรกgina 103


Kart

26/5/09

104 esforรง

01:36

Pรกgina 104


Kart

26/5/09

01:36

Pรกgina 105

esforรง 105


26/5/09

FUTBOL

Kart

106 esforรง

01:36

Pรกgina 106


Kart

26/5/09

01:36

Pรกgina 107


Kart

26/5/09

01:37

Pรกgina 108


Kart

26/5/09

01:37

Pรกgina 109

esforรง 109


Gadgets 16

26/5/09

01:54

Página 110

GADGETS

Samarretes Reef. Aquest estiu, que no faltin els colors fluor al teu armari! Ideal per a les teves camisetes. Així doncs, investiga a la col·lecció de REEF primavera - estiu 2009 . En tindràs molt per triar! www.reef.com

VANS La Cripta. Si ets d’esperit tot terr eny, el model La Cripta 2 de V ANS és ideal per a tu. Portales per realitzar les més arriscades maniobres amb la teva bici o simplement per al dia a dia. Ho r esistiran tot! Equipa’ t també amb una camiseta, uller es i motxilla a joc! www.vans.com

Commençal ABSOLIT MaxMax. Estigues a l’aguait, per què aquesta fantàstica bicicleta de la mar ca Commençal, una de les de més prestigi a nivell mundial, pot ser teva per ben poc. Si compr es un forfet del Vallnord Bike Park, et donaran un cupó amb un númer o per al sorteig d’aquesta genial bicicleta Commençal ABSOLUT MaxMax T eam. Així de fàcil! Per cada forfet/dia que compris, et donen un cupó per participar, sense límit en el númer o; com més forfets compris més opcions de guanyar tindràs. La vols? Doncs no t’encantis per què només tens temps fins al 12 d’octubr e de 2009. www.vallnord.com

110 esforç


Gadgets 16

26/5/09

01:54

Página 111

Xancletes REEF. Busques xancletes per a l’estiu? Què pr efereixes: estampat r etro, electr o, a quadr es, o d’un sol color? No importa si el teu estil va més amb les flip flop de goma o amb el més clàssic de les de pell… La col·lecció REEF SS0 9 té una infinitat de pr opostes. www.reef.com

Repeater i Ro wley de VANS. Els models Repeater i Rowley de VANS són ideals per als riders de BMX i tot terreny, que no només busquen una sabatilla r esistent, sinó també compatible amb un estil str eet original. www.vans.com

Red P ack de VANS. Combina les teves sabatilles amb el Rad Pack: samarreta, gorra i mitjons amb un logo retro VANS old-school BMX. www.vans.com

esforç 111


Caricatura 21

26/5/09

02:12

Página 112

L’ALTRA CARA

MICHAEL JORDAN SEGONS P. MAHONEY - GLW DESIGN


Caricatura 21

26/5/09

02:13

Página 113

, i h T

U I R C S B SU

NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç

93 689 14 35 · info@esforc.cat .

Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva on caben tots els esports d’equip de casa nostra. Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional. SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB

esforç.

esforç. Apt. Correus 1023 08629 Torrelles de Llob. TEL.: 936891435 · subscripcions@esfor c.cat - www.esforc.cat


esforç Número 22

01:41

WWW.ESFORC.CAT

21/10/09

esforç publicacions

PortadaDEF Página 1

e ç

Esforç 21  

Sports Magazine

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you