Page 82

TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA

L

es escenes del crim sempre expliquen una història. Com la majoria de les històries, un crim presenta uns personatges, un conflicte, un començament, un nus i un desenllaç. Normalment el desenvolupament dels esdeveniments depèn dels actors o de l’autor que l’ha ideat. En la història d’un crim, el desenllaç depèn de les habilitats dels investigadors per analitzar i resoldre el qui, el què, el com i el perquè de tot allò que la configura. Joan Cañellas (Santa Maria de Palautordera, 30 de setembre de 1986) s’ha especialitzat a resoldre situacions complicades. Analitza l’escena, cerca pistes i pren la millor decisió. Recentment va resoldre un cas dels complicats, en el qual ell mateix era la víctima. Estava embussat, li havien tallat les ales. Les pistes i les declaracions dels testimonis indicaven una cosa, els fets una altra de molt diferent. El cas semblava que quedaria obert, que per trobar la solució caldria continuar esperant. Al final, però, el jove Cañellas va trobar una nova via. La solució passava per tornar al passat. Fitxar pel Granollers ha estat com tornar a casa? Es podria dir que sí. Tot i que vaig començar a jugar a Palautordera, on vaig fer el pas més important i on vaig començar a dedicar-me professionalment a l’handbol va ser aquí, a Granollers. Hi vaig estar cinc anys. La circumstància de ser un club “petit”, on tot

80 esforç

l’esforç està dedicat a l’handbol, fa que sigui una família. Ja coneixia a tothom, entrenadors, companys i aficionats. Ja sabia on anava i què em trobaria, i això és una de les coses que em va fer tornar. A més, em fa l’efecte que hi ha hagut una voluntat de créixer i millorar. Com has canviat en aquests tres anys al Barça? D’entrada, físicament. Només per l’edat el canvi ja es nota. Vaig marxar amb divuit anys i torno amb vint-i-un. He crescut i he guanyat pes. D’altra banda, el fet d’haver estat entrenant-me i jugant amb jugadors de màxim nivell al Barça també m’ha fet créixer com a jugador. En quin sentit? Doncs des de millorar el llançament veient com llançava l’Iker, fins a aprendre la intensitat de tots els entrenaments. Sobretot he après a suportar la pressió i a ser més ambiciós, ja que al Barça s’ha de guanyar sempre sí o sí. Llavors es podria dir que en el Barça, tot i no tenir gaires minuts, no has perdut el temps. És ben clar que no he jugat els minuts que em pensava quan em van fitxar. A banda d’això, jugar al Barça també m’ha ajudat a evolucionar com a jugador més de pressa que si m’hagués quedat a Granollers. He millorat molt, jugo més de pressa, amb més precisió, i físicament he millorat considerablement.

Esforç 24  

Sports Magazine

Esforç 24  

Sports Magazine

Advertisement