Page 40

TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: FCBARCELONA.CAT eia el poeta Santos Discépolo que el tango és "un pensament trist que es balla". És l'essència de l'Argentina, el blues llatí, el sentiment d'un poble. Un ball senyor nascut a les barriades. El cor de tot argentí batega a ritme de tango. El d'uns és pausat però intens; el d'altres, vivaç, mogut i amb constants passos de "vaivén", sortides de "traspié" i repetits passos de "toque i enrosque". L'Argentina és tango i el tango és passió, "Recorda el meu nom", podria ser el nom del tango representatiu de la història de Lionel Andrés Messi (Rosario, Argentina, 24 de juny de 1987). Fa prop de vint-i-dos anys, a una barriada de Rosario, un noi menut, feble, molt i molt petit, patejava una pilota gairebé tan grossa com ell. Passos precisos, girs, tocs subtils. El petit Lio ballava amb una pilota als peus. Les seves parelles de ball, uns quants anys i desenes de centímetres més grans, no podien fer més que acompanyar-lo tot seguint els seus gràcils moviments quasi a ritme de tango. Es va guanyar el sobrenom de "La pulga" i no cal explicar el per què. Va ser el seu primer entrenador Grandoli qui el batejà, el qual recorda que el primer dia que va entrar a un camp "va agafar una pilota i no va parar". Aquest jove ballarí del futbol tenia un do, però també una malaltia. Ja a les categories inferiors de Newell's Old Boys, i formant part del millor equip de cantera que es recorda al club argentí (La Màquina del 87), va rebre dues males notícies de cop. Ja aleshores començaven a comparar-lo tímidament amb un altre menut geni del ball futbolístic argentí, de qui ja en parlarem més endavant. Tenia davant seu la possibilitat de donar el salt a un "gran" d'Argentina com és River Plate, però el van rebutjar. Amb onze anys, tot i impressionar tots els tècnics dels "millonarios", va ser descartat al detectar-li una malaltia hormonal que afectava el seu creixement i que suposava un tractament de 900 dòlars mensuals. En aquest moment va començar la història que algun dia repetiran a Hollywood. El ja conegut com "La Pulga" havia creuat el gran bassal que suposa l'oceà Atlàntic. Estava a Espanya, buscant una oportunitat per dedicar-se a la seva passió. Davant l'atenta mirada dels tècnics del FC Barcelona el petit Lio feia el de sempre. Amb companys de ball més grans en alçada i edat, impartia la lliçó. Aquells "gambeteos", regats i combinacions no van passar desapercebuts per a un observador en concret. Era el Charly Reixach. L'exjugador no va necessitar més de deu minuts per a tenir clar que aquell seria el crack del futur. Havia de ser del Barça. El Carles es va dirigir cap a Jorge Messi, el pare de l'astre, i li va oferir un contracte amb el millor club del món. Hom pot pensar que un contracte amb el Barça t'arriba en un sobre, segellat amb cera, amb un elegant segell i amb rivets d'or. Gens més lluny de la realitat. Al Leo Messi li va arribar en forma de tovalló de paper. Un tovalló que avui valdria milions en una subhasta. Aquell tros de paper signat va marcar el futur del Lionel i d'una entitat històrica com és el FC Barcelona. A Barcelona va començar el tractament hormonal i va seguir creixent com a persona i com a ballarí del futbol. A cada any que passava donava dos, tres o fins i tot quatre passes més que nois més grans que ell. Tothom parlava d'aquell noiet, petit, fins i tot fluix, però de qualitat descomunal, velocitat endiablada i descarat com els més grans. A poc a poc, amb paciència i amb la bona feina dels tècnics blaugrana, Messi es va convertir en un jugador preparat, preparadíssim per a

D

l'elit del futbol. El somni del debut amb el primer equip es va complir un 16 d'octubre de 2004. Sent encara juvenil va saltar al camp en la segona part del partit que enfrontà al Barça amb el rival ciutadà, el RCD Espanyol. Des del debut no ha parat de sorprendre a tothom. El seu primer gol amb el Barça va augurar el que vindria. La víctima va ser l'Albacete, i no va ser un gol qualsevol. Va ser una subtil vaselina per sobre del porter que va fer aixecar el Camp Nou sencer. El primer en abraçar-lo? El jugador que el va ajudar a créixer al principi i de qui va heretar la condició de crack absolut de l'equip, Ronaldinho. Amb el brasiler va créixer, va aprendre i va guanyar la seva primera Lliga, la seva primera Copa i la primera Champions. En aquests anys el Leo ens ha deixat moments estel·lars que passaran a la història del futbol. De ben petit va començar a ballar amb els contraris, poc temps després de començar a xutar pilotes ja era comparat amb D10s Maradona, ara s'ha fet un artista que té en el Camp Nou el seu escenari. Aquí, en el seu teatre, ha ofert obres d'art com el gol contra el Getafe de Schuster a la Copa del Rei del 99 (idèntic al de Maradona contra Anglaterra al Mundial del 86), els tres gols contra el Madrid el 10 de març del 2007 per a empatar 3 a 3 , i tantes i tantes meravelles a l'abast només d'uns quants. Tot això en molts pocs anys, i és que només en té vint-i-dos. Avui és el líder d'un equip qualificat com el millor del món, sinó el de la història. S'ha erigit com l'estrella més fulgurant de la última dècada i només Cristiano Ronaldo i Ronaldinho en la seva millor època, poden discutir en certa manera la seva corona de rei del futbol. Des de Zinedine Zidane que no apareixia un jugador capaç de fer-se plantejar afegir un més al pòquer de supercracks, format per Di Stefano, Pelé, Cruyff i Maradona. Aquest darrer és actualment el seu seleccionador i és, en certa manera, el que té a les seves mans la possibilitat de fer de Leo el més gran de tots. Enguany, “la Pulga” ha tingut un any perfecte, ha complert el somni de tot nen que vol ser futbolista. Ho ha guanyat tot. Amb l'equip, els famosos sis títols (Copa, Lliga, Champions, Supercopes d'Espanya i Europa, i el Mundialet de clubs). Individualment ha superat amb molta diferència els seus rivals en les votacions de la pilota d'or i en el premi de millor jugador de l'any per la Fifa. “I ara què?” es preguntaran molts. Doncs ara “tot”. Messi és qui ho vol. És ambiciós, lluitador, és un guanyador nat. Va haver de lluitar moltíssim per a poder jugar a futbol i ningú no li ha regalat res a la vida. Ara ho té tot i no ho vol perdre. És per això que va prometre lluitar amb totes les seves forces per igualar la temporada perfecte. A més, i aquí hi entra la responsabilitat del mestre Diego Armando, li queda per guanyar un mundial. Aquest estiu tindrà la seva oportunitat. Malgrat els problemes genètics, Messi va néixer amb un do. És capaç de ballar jugant a futbol. El seu cor ha bategat al ritme del Tango dels astres, dels artistes de la pilota. Amb el que ha aconseguit amb només vint-i-dos anys, ja el podríem situar en l'Olimp dels mestres, però encara li queden cops per donar, gols per marcar i balls que representar al teatre dels somnis. Té davant de sí l'oportunitat de convertir-se en el més gran de tots els temps, però pas a pas. Ara toca el repte de mantenir el nivell amb el Barça i de convertir-se en l'ànima mater i l'estrella absoluta que l'Argentina reclama. Messi és un artista del futbol, però pot esdevenir un 10.

çe

Esforç 24  

Sports Magazine

Esforç 24  

Sports Magazine

Advertisement