Page 34

L’esport és un dels motors del nostre país. Dos processos molt importants per continuar desenvolupant el sector esportiu són l’Sport Park i la Llei de Professions de l’Esport. Com s’han gestionat? El nostre esforç va encaminat a donar-li els instruments al sector esportiu perquè es consolidi com a tal, ja que l’esport no només és un fet social o estil de vida sinó que és un motor econòmic del país. Un sector econòmic necessita en primer lloc tenir una caracterització professional. És a dir, regular l’exercici de les professions de l’esport. Aquesta regulació va arribar amb la Llei de Professions que es va aprovar l’any passat. Intentarem que a través d’aquesta llei dibuixar uns perfils professionals que evitin l’intrusisme o l’entrada de professionals poc qualificats a ocupar responsabilitats en el sector esportiu perquè no afecti a la seguretat ni a la salut dels practicants de l’esport. Per tant, una primera línia és consolidar les professions de l’esport i l’altra, és tot el teixit empresarial i productiu que hi ha al voltant de l’esport. En un estudi que tenim fet l’aportació del sector esportiu al PIB passa dels 4.000 milions d’euros; per tant, no és gens menyspreable. L’aposta que fem des del Govern és crear l’Sport Park internacional de Catalunya, que és la combinació del sector empresarial amb la creació d’un centre tecnològic vinculat al parc empresarial perquè hi hagi un nucli on es pugui fer recerca i tot això en un entorn on hi ha el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, és a dir, en un entorn on hi ha les millors instal·lacions i els millors esportistes del nostre país. En principi és un projecte nascut i pensat pel sector de l’esport català però que està obert a qualsevol empresa que s’hi vulgui instal·lar. Hi ha alguna data prevista perquè comencin a instal·lar-se empreses a l’Sport Park? En aquests moments s’està constituint una societat mercantil mixta públicoprivada, que serà la responsable de tirar endavant la construcció i posterior gestió d’aquest parc empresarial i tots aquests equipaments. La previsió és que durant el 2010 arrenqui la construcció i calculem que a partir de 2011/12 ja començarà a ser una realitat, almenys la primera part del centre empresarial. 32 esforç

Com s’acredita algú en aquesta Llei de Professions de l’Esport? És difícil fer-ho? Les titulacions són molt ajustades al que demana el mercat i a més vam introduir tota una sèrie de garanties perquè tothom que estigués en actiu professionalment abans de l’entrada en vigor de la llei no tingui cap problema. Apart de les titulacions tenen obertes altres vies, que és la via de validació de coneixements, és a dir, unes proves específiques en les quals tu valides que tens els coneixements, les capacitats equivalents a una titulació i per tant, també serà una altra via d’accés a la professionalitat. Després també hi ha la via del reconeixement de competències de qualificacions professionals, que és una via que existeix per moltes famílies professionals. Per tant, serà relativament senzill que tots els professionals puguin passar per una de les portes diferents que hi hagi cap al reconeixement professional i per tant no generarà per ells cap problema. En el futur, la via que nosaltres preferim és la via de les titulacions. És a dir, el nostre objectiu tampoc és crear moltes vies paral·leles en el món de la formació. El que volem és que la gent es formi. També el que volem evitar és que molta gent es quedi fora de la professionalitat, per no crear problemes al sector, però no hem trobat greus dificultats. Deixem una mica de banda l’esport competitiu i entrem en el pla de l’esport en l’escola que sembla ser que és allà on últimament s’ha posat més èmfasi. Quina és l’estratègia que s’ha seguit? L’aposta va ser introduir l’esport dintre de l’escola. El plantejament que vam fer va ser el de que l’esport no ha de venir de fora a dintre; no ha de venir algú de fora a muntar l’esport escolar, sinó que la pròpia escola ha de crear la seva entitat esportiva, la seva associació esportiva escolar vinculada al centre. A banda del canvi conceptual, l’altre canvi d’enfocament va ser recursos, perquè amb el voluntarisme no es va enlloc i en aquest cas hi va haver una política molt clara i marcada de recursos tant perquè el professorat s’hi dediqui com després per la pròpia activitat. Hi ha un altre element que podríem dir que ha estat clau per a l’expansió, que és el protagonisme dels propis nois i noies. Quan són ells els protagonistes, quan ells són els que agafen el rol de lideratge, l’activitat es sosté molt més

que si no fos una activitat marcada per l’escola com una activitat lectiva o no lectiva més. L’objectiu és que a tot arreu hi hagi una associació esportiva escolar que comenci a fer esport a l’escola. Els nivells de pràctica esportiva estan pujant molt significativament. Podem estar per tant molt satisfets que el model funciona i des d’aquí li donem el màxim suport i la màxima projecció. Aquesta pràctica esportiva està concebuda més com un model de vida sana o per formar futurs professionals de l’esport? El punt de partida sempre és la pràctica de l’activitat física i esportiva com a estil de vida. L’important és que hi hagin peixos dins la piscina. Després els peixos ja els pescarem i els portarem a un altre lloc si fa falta. Però si no hi ha peixets, si no hi ha aquesta pràctica d’incorporar l’esport i l’activitat física com a estil de vida als estudiants, l’altra cosa no surt. El tema no és plantejar-nos això com una escola de campions sinó com una universalització de la pràctica. Què és el que passa realment? Quan en un institut aquesta pràctica es consolida i l’associació esportiva escolar madura acaba també teixint ponts i complicitats amb l’entorn esportiu estàndard del seu entorn. Tenim associacions esportives escolars que participen en competicions federades i els alumnes acaben passant a l’entorn depenent del tipus d’activitat que hagin fet. També les associacions esportives escolars estan promovent la poliesportivitat i la diversitat esportiva. És a dir, estem sortint del model clàssic de futbol, bàsquet i poca cosa més. Hi ha moltes associacions que promouen altres pràctiques no tan majoritàries i que també ens interessa que ho facin. Entrant en el tema de l’esport femení, sembla que sigui una altra branca. Es preveu complicat equiparar els dos gèneres en el món de l’esport? La nostra aspiració és la de la normalitat i la normalitat es dóna en la pràctica esportiva de base. On comença a fallar és a l’esport federat, que hi ha un major predomini masculí, però sobretot quan anem al tema de l’alt rendiment de l’esport professional, on l’esport femení té dificultats i ja no parlem del món dels dirigents esportius, on la presència femenina és ínfima.

Esforç 24  

Sports Magazine

Esforç 24  

Sports Magazine

Advertisement