Issuu on Google+

L’aigua al segle XXI

Jordi Huguet L’aigua al segle XXI

Malgrat que gairebé les tres quartes parts de la superfície de la terra estan cobertes d’aigua, és ben conegut que sols una deumil·lèsima part d’aquesta aigua és dolça i està relativament al nostre abast. Fa aproximadament 4.500 milions d’anys, es formà aquesta mol·lècula tan “senzilla”; H20, i la quantitat d’aigua al nostre planeta no s’ha modificat significativament des de llavors. Poc després, a partir precisament a partir d’aquesta substància, i sempre adaptant-se a ella, comencen les primeres formes de vida que han anat evolucionant fins als nostres dies. Per fer més comprensible aquest període d’evolució, podem imaginarnos-el com si hagués estat d’un any, on l’1 de gener representaria l’inici de la vida i avui és 31 de desembre. És important observar que tan sols fa un parell o tres de segons d’aquest any imaginari, que l’ésser humà, l’ésser viu més intel·ligent, inventa la màquina de vapor ( d’aigua, es clar ), comença la revolució industrial i aprèn a poc a poc a crear substàncies noves que fins ara no existien; mol·lècules que la vida no ha conegut anteriorment i que es sintetitzen amb la intenció que ens facin un bon servei; gairebé un milió de substàncies noves en un parell de segons. Aquest home és un geni. Però hem d’anar alerta, ja que això no és tan fàcil de digerir en el procés evolutiu. L’aigua és imprescindible per a la vida; ja no plou com abans a causa del canvi climàtic provocat. En uns indrets plou molt més provocant inundacions

catastròfiques i, en altres ( a casa nostra, per

exemple ) ens estem desertitzant ràpidament. D’altra banda, l’aigua, dissolvent universal, conté moltes noves substàncies a les quals la vida no ha tingut temps d’adaptar-se i que esdevenen cada cop més tòxiques per al planeta i per al seu propi inventor, l’ésser humà. Una mostra fefaent del que passa en un país ric com Catalunya és el fet que hi ha vora d’un centenar de

1


L’aigua al segle XXI

Jordi Huguet

municipis amb les aigües contaminades i no apta per al consum humà. L’estadística oficial de la resta del món és la d’un nen mort cada segon per no disposar d’aigua en condicions. Els entesos diuen que les guerres d’aquest segle ja no tindran l’objectiu d’aconseguir fonts d’energia sinó el control de l’aigua. I ara? Dins l’engranatge social no hi ha massa temps per parar l’atenció a aquest fenomen; de moment tenim aigua, oi? Ara bé, l’accés gratuït a l’aigua, que abans era un dret universal esdevé cada dia més un privilegi dels que carretegem aigua envasada per multinacionals. Què hi podem fer?

A nivell polític, hi ha dues alternatives

bàsiques. Una augmentar la oferta d’aigua; és a dir, aconseguir-ne més. Els governs poden optar entre transvasar, fer més dessaladores amb el seu elevat cos energètic, portar-la des dels casquets polars, etc. I és que l’alt creixement urbanístic de certes zones, ens demana cada cop més aigua. L’altre alternativa és disminuir la demanda d’aigua (estalviar-la) i embrutar-la menys. Això és el que tothom veu com a més raonable, el que tothom pregona que farà si guanya les eleccions, però que ningú acaba fent. I doncs? No hi ha administració que aconsegueixi posar límits reals a les grans empreses o petites que contaminen l’aigua de forma important; sovint no depèn d’ells ja que la contaminació es produeix a un nivell superior al seu àmbit de control. I els ciutadans del món encara no ho exigim amb prou força. No hi ha govern que de forma seriosa prengui mesures importants per reduir el consum domèstic i racionalitzi el consum d’aigua a la indústria i a la agricultura. Els ciutadans del món gastem gairebé el doble d’aigua quan anem a un hotel que a la nostra pròpia casa. I a casa? Si no comencem de forma individual a assumir i a propagar un canvi d’actituds i hàbits personals, no cal que fem gaires discursos del

2


L’aigua al segle XXI

Jordi Huguet

que haurien de fer els polítics. El consum diari d’aigua d’un català està entre 150 i 200 litres, majoritàriament gastada per netejar, no en bevem tanta. Devem ser molt nets oi? O bé és que en llancem moltíssima? Una dutxa individual pot donar 20 litres d’aigua cada minut, Amb un sistema de telèfon estalviador, podem reduir-ne més de la meitat sense pèrdua de confort i, tan important o més encara que això, és que ens hi podem estar 10 minuts amb l’aixeta oberta, quan tan sols en precisem d’un per mullar-nos i d’un altre per esclarir-nos. De la mateixa manera podríem anar repassant altres sistemes per no llençar aigua quan ens rentem les dents o ens afaitem, carregar bé la rentadora,

controlar

les

fuites

de

les

cisternes,

emprar

elements

estalviadors... També podem reutilitzar l’aigua de la dutxa per a les cisternes si l’adaptéssim la instal·lació i, el que és més important, podríem no contaminar l’aigua: no llençar olis per l’aigüera, ni els palets de netejar les orelles a la tassa del water. Finalment recordem que depurar l’aigua de casa és generalment més saludable, ecològic i econòmic que traginar aigua envasada. Resumint, el futur de l’aigua té tres paraules clau: estalviar, reutilitzar i no embrutar. Més ens val aprendre-ho i ensenyar-ho, primer dins casa nostra i després a fora. No n’hi ha cap altra si desitgem que la vida segueixi en aquest planeta, almenys dignament, a finals d’aquest segle. Bé amics, que us sembla; què en penseu de tot això?

3


L'aigua al segle XXI