Page 1

UD 2. LA FORMACIÓ DEL RELLEU 1. EL CICLE GEOLÒGIC Ja hem vist que el nostre planeta és dinàmic, es mou. Tots aquests moviments formen el cicle geològic. El cicle geològic té 3 etapes fonamentals: -

Orogènesi: és la formació del relleu per part dels agents geològics interns, que són els corrents convectius de l’astenosfera. Gliptogènesi: consisteix en la destrucció del relleu degut als agents geològics externs, per exemple l’aire, l’aigua i els éssers vius. Litogènesi: consisteix en la formació de noves roques a partir dels sediments que es generen durant la gliptogènesi.

Fig. 1. Esquema del cicle geològic

El cicle geològic explica que els tres tipus de roques estan relacionats entre si, de manera que les unes es poden transformar en les altres quan les condicions ambientals són favorables al canvi. Com pots veure, una part d’aquest cicle succeeix a l’interior de la Terra. Els processos que s’hi donen s’anomenen processos geològics interns. El motor d’aquests moviments és la convecció que es dóna en els materials de l’astenosfera. Com ja saps, aquest moviments de convecció fan moure les plaques tectòniques i això origina la formació de serralades, illes, volcans, terratrèmols, dorsals... Tots aquests moviments es coneixen com el cicle geològic intern. La resta del cicle geològic té lloc a la superfície terrestre. Aquests fenòmens s’engloben en el què anomenem cicle geològic extern. Aquest cicle inclou les fases de la gliptogènesis i una part de la litogènesi.

Per pensar... Com a conseqüència dels processos geològics interns i externs, el relleu de Catalunya és molt variat i es pot repartir en tres grans unitats de relleu. Sabries dir quines?


2. ELS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS Durant el cicle geològic extern els agents geològics externs són els responsables dels canvis que hi tenen lloc. Aquests agents, són: agents atmosfèrics (gasos de l’atmosfera, canvis de temperatura, aigua de la pluja...), agents biològics (éssers vius: arrels plantes, animals excavadors, humans) i agents geològics (vent, rius, torrents, glaceres, onatge...). En aquest cicle extern s’hi poden veure 4 etapes, que s’anomenen meteorització, erosió, transport i sedimentació. La meteorització és el trencament de les roques que formen el relleu. En són responsables els agents atmosfèrics i els agents biològics. Aquest trencament es dóna al mateix lloc on es troben les roques. La meteorització provoca que les roques es debilitin i, com a conseqüència, es fragmentin o es desfacin. Existeixen 2 tipus de meteorització: la meteorització química i la física. En la meteorització química, la debilitació de les roques és resultat de reaccions químiques. Per exemple, la dissolució deguda a l’aigua (origina forats en les roques) o la carbonatació deguda a l’aigua i el CO2 (ataca les roques calcàries). La meteorització física és aquella en què l’alteració de les roques és deguda a canvis de temperatura, a pressions originades per la pressió de l’aigua, al creixement de les arrels de les plantes... En aquest cas, primer es produeix el trencament de la roca i després la disgregació en fragments més petits.

Fig. 2. Meteorització química (imatge de l’esquerra) i meteorització física (imatge de la dreta).

El següent pas és l’erosió, que és l’acció dels agents geològics externs que arrenquen i desgasten els materials debilitats per la meteorització. Un cop estan debilitades per la meteorització i l’erosió, aquestes roques són transportades cap a les conques de sedimentació. Durant el transport, les roques es van arrodonint a causa de l’intens desgast al qual són sotmeses. Finalment, les roques s’acumulen a les conques de sedimentació, formant capes horitzontals o estrats de sediments. Aquesta última part es coneix com sedimentació. Fig. 3. Esquema dels processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació.


A les conques de sedimentació s’hi acumulen els sediments. De sediments n’hi ha de 4 tipus: -

-

Sediments detrítics: són fragments de roca, originats per la meteorització mecànica. Degut al procés de transport que han patit, s’han anat desgastant i arrodonint. Els anomenen còdols. Sediments químics: són les sals minerals que han precipitat. Per exemple, les estalactites i estalagmites. Sediments bioquímics: són les sals minerals que provenen dels éssers vius (closques, ossos...). Sediments orgànics: són restes orgàniques dels éssers vius (branques, troncs...).

El modelat càrstic Hi ha roques que es poden dissoldre, com el guix i la sal. Quan això passa, es genera un tipus de relleu que s’anomena càrstic. Aquestes roques, que s’anomenen calcàries, es dissolen mitjançant un procés de meteorització química que s’anomena carbonatació. Quan la dissolució es dóna en superfície produeix esquerdes, forats i solcs. Aquest tipus de paisatge s’anomena lapiaz. Si la dissolució es dóna a l’interior de la roca, es creen coves subterrànies amb galeries. A vegades, el sostre d’aquestes galeries es desploma i s’originen uns enfonsaments que s’anomenen dolines. Dins les Per cercar... coves o galeries, si les sals dissoltes precipiten es Saps si a Catalunya hi ha alguna formen les estalactites (al sostre) i estalagmites (al zona amb modelat càrstic? sòl). S’hi s’uneixen, s’anomenen columnes.

relleu  

cicle geologic i processos geologics externs

Advertisement