Issuu on Google+

Diuen   que   fa   molt   de   temps,   Déu   acostumava   a   passejar   per   la   Terra...   i   s’hi   quedava   llargues  temporades.  I  expliquen  que  un  dia,  un  pagès  ja  vell,  el  va  anar  a  veure  i  li  va   dir:   -­‐

Mira,  Déu,  per  molt  que  tu  hagis  creat  el  món,  hi  ha  una  cosa  que  em  sembla  que   t’haig  de  dir:  no  ets  pagès  i  no  en  coneixes  ni  les  beceroles,  de  la  pagesia.  Encara   tens  coses  que  has  d’aprendre.  

-­‐

I  quin  és  el  teu  consell,  pagès?  –li  va  dir  Déu.  

-­‐

Dóna’m   un   any   –va   contestar   el   pagès-­‐,   deixa’m   prendre   les   decisions   a   mi,   i   veurem  què  passa.  Ja  veuràs  com  haurem  acabat  amb  la  pobresa  en  el  món.  

Déu  va  acceptar  i  va  concedir  al  pagès  un  any.  És  clar  que  el  pagès  va  demanar  el  millor  i   només   el   millor:   ni   tempestes,   ni   ventades   massa   fortes,   ni   cap   perill   per   al   gra.   Tot   ben   confortable   i   ben   còmode.   El   pagès   era   veritablement   feliç.   I   el   blat   va   créixer,   aquell   any,  ben  alt.  Quan  volia  sol,  feia  sol.  Quan  volia  pluja,  plovia.  Tanta  aigua  com  calgués.     Aquell  any,  tot  va  ser  perfecte.   Llavors,  el  pagès  se’n  va  anar  a  veure  Déu  i  li  va  dir:   -­‐

Mira   el   gra.   En   tindrem   tant,   que   no   passaria   res   encara   que   la   gent   es   passes     deu  anys  sense  treballar.  Encara  en  tindríem  prou!  

Ara  bé,  en  el  moment  de  la  collita  del  blat,  el  pagès  es  va  adonar  que  els  grans,  tot  i  que   eren  de  molta  grandària,  eren  buits.  Llavors,  tot  sorprès,  va  preguntar  a  Déu:  

 

-­‐

Què  ha  passat?  Quin  error  he  comès?  

-­‐

Com  que  no  hi  va  haver  dificultats,  com  que  vas  evitar  tot  el  que  era  dolent,  el   blat  es  va  tornar  dèbil  i  impotent.  Una  mica  de  lluita  és  necessària  per  treure  de   l’interior  el  millor.  Les  tempestes,  els  trons  i  els  llamps  són  fets  necessaris  perquè   sacsegen  l’ànima  del  blat  i  la  fan  créixer  fèrtil  i  bona.  


Conte setmana 10