Issuu on Google+

Com gestionar la gelosia davant l'arribada d'un germà petit

Ja en l'etapa de l'embaràs, els pares poden sentir preocupació per si el naixement del nou membre de la família els durà conflictes. D'entrada, han de tenir en compte que la gelosia és normal fins a cert punt, i que hi ha maneres senzilles de controlar-la. La rivalitat, en major o menor mesura, és quelcom que pot aparèixer a qualsevol família quan aquesta s’amplia. Una de les actituds més recomanables en una situació així, segons els especialistes, és la normalització. Fer entendre al germà gran que seguirà tenint l’afecte dels pares és bàsic, com també ho és que siguin el pare i la mare els que expliquin conjuntament la situació. La tendència a discutir i a barallar-se és normal entre germans, i es fa més gran com menor és la diferència d’edat. És bo permetre que solucionin ells mateixos els conflictes. La gelosia es manifesta sobretot quan el fill descobreix que la mare sent interès per fer altres coses, a banda d’estar amb ell. Això li sembla una pèrdua inevitable de privilegis, fins i tot quan encara no hi ha un germà petit en camí. Però la gelosia és universal, i no cal parlar-ne amb els nens com si es tractés d’una cosa negativa. Pot ser fins i tot bo parlar-ne, així el teu fill comprovarà que no és l’únic que pot sentir-se així. Existeixen moltes maneres de manifestar la gelosia. Molts nens ho diuen sense embuts. En altres casos poden alterar la conducta, com ara fent més malifetes per cridar l’atenció, enutjant-se amb la mare o, fins i tot, amb si mateix. Alguns també experimenten un retorn a l’infantilisme, per exemple recuperant l’ús del xumet o plorant molt més sovint. També cal tenir en compte que la gelosia dependrà del nombre de germans. Per exemple, el gran ha estat fill únic per un temps, i el naixement d’un germà sempre li pot afectar. Sol adoptar el paper de model, i té autoritat i responsabilitat. Els fills mitjans, en canvi, tenen un rol una mica més complicat, ja que de vegades es consideren massa petits per a certes coses i massa grans per a d’altres. En els germans petits, la dependència dels grans és el principal defecte a evitar. Els especialistes també adverteixen que poden tenir inseguretat, tossuderia i, en alguns casos, inestabilitat. Contràriament al que molts pensen, els fills únics també poden sentir gelosia. Han gaudit sempre de la dedicació a temps complet dels pares, la qual cosa els pot fer adoptar un perfil capritxós i egoista. Una bona manera de mitigar la gelosia és demanar opinió al nen, i si cal un canvi d’habitació, s’haurà de fer de bon principi. Així, per exemple, una bona pràctica pot ser fer-lo partícip de les tasques que comporti el nadó, i els pares poden donar-li a entendre que la seva col·laboració és necessària. També és una bona idea acostumar-lo a veure nadons, per exemple visitant amics o familiars en la mateixa situació.


Una altra manera de fomentar la convivència és permetre que el nen escolti els batecs i les puntades de peu durant l’embaràs, i deixar-li clar que no perdrà el lloc. Davant qualsevol conducta de gelosia, és important ser comprensiu i no dramatitzar-ho. És positiu deixar que expressi el malestar, i fins i tot explicar al nen les nostres vivències personals de quan érem petits. En aquesta etapa, també és important fer més cas dels èxits personals, i transmetre al nen que se l estima. De tant en tant, funciona molt bé recordar els avantatges de ser el germà gran. Els pares mai no han d’ocultar el sentiment amorós cap al nadó. En tot cas, poden explicar-li al nen que la gelosia desapareixerà. És important que mai no facin comparacions, o comentin a altres adults aquest tipus de problemes en presència del nen. Si el cas és greu, no s’ha de renunciar a consultar amb un especialista. Font: Ministeri d’Educació, Cultura y Deport


Com gestionar la gelosia davant l