Page 1

Educació

Núm. 11

Quatre refranys de sant Jordi: • Per sant Jordi, garbes d'ordi • Bon sol per Sant Jordi i per Sant

Marc, podràs beure el vi a raig. • Per sant Jordi vigila ton ordi; si en

veus una espiga aquí, altra espiga allà, vés-te'n a casa, que prou ordi hi haurà. • Quan per sant Jordi gela, mal any de

peres. • No diguis hivern passat, que sant

Jordi no hagi passat.

Pregària Senyor sant Jordi, patró, Cavaller sense por, Sempre a punt i alerta, l’escolta segueix el camí del nostre patró sant Jordi i el seu valent cavall

Guarda'ns sempre del crim De la guerra civil. Allibera'ns dels nostres pecats

1.- Perquè és el nostre patró

D'avarícia i d'enveja, del drac De la ira i de l'odi entre germans, De tot altre mal.

=

Ajuda'ns a merèixer la pau I salva la parla De la gent catalana. Amén (Salvador Espriu)

Associació Diocesana d’Escoltisme Menorca —————— Maig 2004

77 8

Prengueren com a patró sant Jordi perquè, de tots els sants, era l'únic que havia estat cavaller. Ell és el sant patró de la Cavalleria i també el d'Anglaterra. També és el patró de tots els escoltes d'arreu del món. Per tant, tots els escoltes han de conèixer la seva història. Sant Jordi nasqué a Capadòcia l'any 303 després de Jesucrist. Quan tenia disset anys, es va enrolar com a soldat de cavalleria i aviat esdevingué famós per la seva gosadia. Una vegada va anar a una ciutat anomenada Selem, prop de la qual vivia un drac que cada dia havia d'ésser nodrit

1


amb un dels ciutadans, escollit per sorteig.

mentre podia, va expirar.

El dia que sant Jordi arribà allí, el sorteig havia assenyalat la filla del rei, Cleolinda. Sant Jordi no va permetre que aquella al.lota morís; anà a cercar el drac, que vivia en un fangar prop de la ciutat, i el va matar.

“ Dacià, tan bon punt va expirar la seva esposa, condemnà Jordi a ser arrossegat per la ciutat fins arribar al lloc on havia de ser decapitat; l'endemà es va executar la sentència.

Sant Jordi és la figura típica del que ha d'ésser un escolta.

“ El sant, abans de morir, pregà al Senyor que es dignés a concedir a tothom qui li demanés res per mediació seva la cosa sol·licitada, i meresqué de sentir una veu que deia des de dalt: “Tingues la seguretat que aquest prec teu ha estat escoltat al cel i serà tingut en compte“. Tot seguit el botxí segà el cap de l'invicte màrtir. La seva mort ocorregué en temps dels emperadors Dioclecià i Maximià, que començaren el seu govern l'any 287 de l'era cristiana.”

Quan es trobava davant d'una dificultat o d'un perill, per més gran que semblés -àdhuc davant del perill d'un drac -, no el defugia ni el temia, sinó que l'afrontava amb tota la gosadia que ell i el seu cavall podien arribar a tenir. Per bé que anés insuficientment armat en la seva envestida al drac -només tenia una espasa -, l'atacà, hi posà tot el seu esforç, i finalment reeixí a superar una dificultat que ningú no havia gosat d'afrontar. Aquesta és exactament la manera com un escolta ha d'afrontar una dificultat o un perill, sense importar-li si li sembla molt gros o esgarrifós o si va mal equipat per a la lluita. L'ha d'afrontar a pit obert i amb confiança, posant en joc totes les seves forces per a superar-lo, i és ben segur que reeixirà. El dia de sant Jordi és el 23 d'abril, i en aquest dia tots els escoltes es recorden de la seva Promesa i de la Llei escolta. No és que les hagi d'oblidar mai, però aquell dia es fa un deure especial de pensar-hi. Recordeuho el 23 d'abril pròxim. SANT JORDI Segons en B.P. Escoltisme per a nois pag. 317

2.- La popularitat d'un sant Sant Jordi és un personatge paradoxal: és un dels sants que presenta més dades insegures sobre la seva història real i, al mateix temps, un dels més presents en la devoció popular i en la iconografia. Pel que fa a la seva figura històrica, allò que se'n pot dir és que es tracta d'un màrtir cristià oriental, que va ser mort en un any imprecís del segle IV, probablement a Lydda (actualment Lod, Israel), l'antiga Diòspolis dels greco-romans. El seu nom, d'origen grec, vol dir «agricultor», «pagès». Pel que fa a la devoció popular, en canvi, és un fet indiscutible que el culte a sant Jordi sorgeix poc temps després de la seva mort, primer, entre les comunitats cristianes d'Orient i, després, entre les d'Occident. La seva popularitat era tan gran que va rebre el nom de megalomàrtir, és a dir, «gran màrtir», «màrtir insigne».

Com en tants altres relats populars de martiris, darrere de les inexactituds històriques, s'hi La rosa, amaga la intuïció de veritats molt profundes. En el cas del martiri de sant Jordi, apareix amb Galanteria medieval molta claredat, per un cantó, la dimensió evan- En algunes llegendes de Sant gelitzadora del seu testimoniatge, i, per l'altre, Jordi, la sang del drac es l'exemple de caritat ardent que mostra amb la transforma en rosa, un efecte seva conducta. Allò que mou interiorment l'animós Jordi a que, com recorden F. Bofill i J. deixar la seva vida de soldat i dedicar-se a la Saw a Sant Jordi, estendard de predicador, és la força dinàmica i expansiva d'Europa, no és casual, ja que de la seva fe cristiana, que té necessitat de co- en la iconografia grega (Adonis) municar als altres les conviccions pròpies encara que la franquesa del testimoniatge provo- i cristiana (Jesús), de la sang de qui les ires del perseguidor i el dugui finalment les ferides també en neixen roses. a la mort. La mort martirial esdevé aleshores Igualment, de la sang de un signe clarament evangelitzador, capaç de suscitar en els qui el perceben (en aquest cas, Mahoma també en neixen dues la muller del governador) el moviment interi- roses, els seus fills Hasan i or cap a la conversió i la fe. Hussein. En les llegendes El martiri és, certament, un testimoniatge de jordianes que recullen el tema de la fe. Però és, sobretot, un testimoniatge de la la rosa, Sant Jordi l'ofereix a la caritat. La biografia popular de sant Jordi es complau a destacar el fet de la generosa distri- princesa, un gest de galanteria bució dels béns als pobres que l'invicte màrtir d'origen medieval que, a du a terme abans de dedicar-se a la defensa Catalunya, és un dels punts forts pública de la fe cristiana. És una manera plàstide la festa del 23 d'abril i un ca d'insistir en una veritat que sempre ha format part del nucli essencial del missatge cris- negoci que mou milions tià: no es pot separar la fe en Déu i l'amor d'euros. pràctic i concret als germans.

Ben aviat es troben esglésies dedicades a ell així

2

7


la seva pregària, que una ràfega de foc va baixar del cel, en un obrir i tancar d'ulls, va reduir a cendres el temple, les imatges i fins i tot els sacerdots pagans que promovien la idolatria. “Dacià digué aleshores a Jordi: “Ets el més abominable dels homes. ¿Com és possible que la teva malícia hagi arribat fins a 1 'extrem de cometre un crim tan horrible? “Jordi li respongué: “ - Senyor, no em jutgis tan severament. Vine amb mi veuràs com ofereixo sacrificis. “ - No aconseguiràs tornar-me a enganyar -contestà Dacià-. Ja sé què pretens; vols que t'acompanyi perquè la terra se m'empassí també a mi com es va empassar el temple i les imatges dels meus déus. “Aleshores Jordi l'increpà d'aquesta manera: “ - Digue'm, miserable, digue'm! ¿Com podran ajudar-te aquests déus que no s'han pogut ajudar ells mateixos? “A aquest diàleg, hi assistia Alexandra, esposa de Dacià. Aquest, adreçantse-li, exclamà: “- Oh esposa meva! És tanta la ràbia que sento en veure que aquest home m 'ha vençut, que crec que es morirà de despit. “Alexandra li respongué: “ - No m'estranyaria gens, oh tirà cruel! ¿No t'he dit infinitat de vegades que deixessis de perseguir els cristians? ¿No t'he advertit amb insistència que aquests homes compten amb la protecció del seu Déu? Doncs ara et dic encara més; presta atenció a les meves paraules: vull fer-me cristiana. “ Dacià, estupefacte, exclamà: “- ¿Què és el que sento? Però, ¿és que també t'han seduït a tu? “ En aquell moment el governador va manar que pengessin la seva muller pels cabells d'una biga í que l'assotessin sense pietat fins que morís en el turment. “ Mentre patia aquest suplici, Alexandra, adreçant-se a Jordi, li digué: “- Oh Jordi, llum de la veritat! ¿Què serà de mi , ja que estic a punt de morir i no sóc batejada? “ El sant li respongué: “ Filla meva! No et preocupis per això. La sang que estàs vessant té en aquest cas el mateix valor que el baptisme equival a una corona de glòria. “ Al cap d'una mica, l'esposa de Dacià, sense deixar de pregar al Senyor

6

El drac, la força de la terra Sant Jordi mata el drac, allibera la princesa i porta la pau al reialme. El drac és un animal mitològic present encara a moltes cultures d'Europa i Àsia -només cal mirar festes populars catalanes o qualsevol celebració xinesa per comprovar-ho, i amb uns orígens que es remunten als principis de la civilització, com ho demostra el Poema de Gilgamesh, escrit a Mesopotàmia, més de dos mil anys abans de Crist. El drac és símbol del poder de la terra, de l'energia del foc; per això sovint se l'associa amb volcans. Hi ha dracs bons i dolents, dracs pretensiosos, dracs malvats i dracs que ajuden els homes contra les forces del mal. A la llegenda de Sant Jordi, com en altres històries similars, el drac sorgeix d'un llac. Per això, en alguns indrets, l'aparició d'aquestes bèsties també va lligada a les tempestes i a la pluja.

com representacions pictòriques que al·ludeixen -les més antigues- a la seva condició de màrtir o bé -les més modernes- a la famosa llegenda de la lluita contra el drac per tal d'alliberar la princesa. La data més comuna per a celebrar l'aniversari del màrtir de sant Jordi ha estat la del 23 d'abril, que és la que encara continua vigent en el martirologi (la llista oficial dels sants) i el calendari litúrgic. Cal advertir que, contràriament al que es va dir quan l’any 1960 es va dur a terme una simplificació del calendari universal, sant Jordi no ha estat mai eliminat del santoral, sinó que únicament ha estat variada la categoria de la seva commemoració litúrgica: actualment, llevat dels llocs on és venerat com a patró, sant Jordi és objecte del que s'anomena una «memòria lliure». La migradesa de les dades veritablement històriques referents a sant Jordi és àmpliament compensada amb l'exuberància dels elements llegendaris amb què s'ha vist envoltat. Les llegendes sobre la seva figura es distribueixen en dues classes: la primera inclou les descripcions del seu màrtir, dintre del gènere clàssic d'acumulació inversemblant de tortures i prodigis; la segona abasta els relats d’inspiració mitològica que proclamen la gesta del combat contra la serp o el drac. No és gaire difícil d’imaginar-se l'origen de les llegendes del màrtir: en no haver-se conservat les actes autèntiques del màrtir de sant Jordi, se sent la necessitat d’omplir la llacuna amb unes actes apòcrifes, que tenen tendència a l’exageració, amb la finalitat d’exalçar com més millor la fortalesa del màrtir i de mostrar amb tota claredat la crueltat i la mala fe dels perseguidors del cristianisme. Es tracta d’un recurs molt freqüent en les biografies populars dels màrtirs.

En canvi, és més difícil d'endevinar l’origen de la llegenda èpica i heroica que presenta sant Jordi com un soldat o cavaller que, a peu o a cavall, empren una lluita contra un ésser monstruós que tenia atemorida tota una contrada, fins al punt que es feia pagar un tribut de vides animals o

3


humanes. En arribar el moment que la víctima oferta al monstre era la filla mateixa del rei, apareix el nostre heroi i, invocant el nom del Senyor, aconsegueix de vèncer l’enemic i d'alliberar la princesa i, amb ella, tots els habitants dels país. Sigui com sigui, la llegenda va captivar els cavallers que anaven a Orient amb motiu de les croades i ells es van encarregar de divulgar-la i fer-la famosa a tot Europa.

3.- Martiri i caritat És evident que les descripcions populars del martiri de sant Jordi no gaudeixen de cap versemblança històrica. Però, com tota amplificació llegendària, revelen un significat que té a veure amb dimensions profundes de la fe i de la vida cristianes. No resulta contraproduent el fet de prendre en consideració aquests relats fantàstics, si es té en compte el que realment són, és a dir, no pas testimoniatges fefaents de fets històrics, sinó símbols descobridors d'ideals i conviccions que no poden ser objecte de cap crònica. Llegim alguns fragments de la versió que de la passió llegendària de sant Jordi en va donar un autor del segle XIII –Iacopo da Varazze- en la seva cèlebre obra Llegenda àuria: “ En aquell temps, essent emperadors Dioclecià i Maximià, el governador Dacià desencadenà una horrible persecució contra l'Església, amb tal furor que en gairebé un mes van ser martiritzats disset mil cristians; i no hi hagué més víctimes perquè molts dels perseguits, vençuts per les tortures, van renegar de Crist i van consentir a oferir sacrificis als ídols. “Es conta que sant Jordi, interiorment afligit per l'espectacle d'aquelles matances i per les defeccions que es produïen entre els fidels, va renunciar a la seva carrera política i militar, va distribuir els seus béns entre els pobres i, vestint-se com acostumaven a fer en aquella època els cristians, es llançà al carrer i començà a predicar a les multituds repetint frases com aquestes: 'Els déus dels pagans són veritables dimonis. L'únic Déu veritable és el que va crear el ce! i la terra'. “El governador, en assabentar-se'n, va cridar el predicador i li preguntà: “-¿Amb quin dret anomenes dimonis els nostres déus? ¿Qui ets tu? ¿D'on ets? ¿En nom de qui dius tot això que vas dient? “El sant li respongué: “ - Em dic Jordi; sóc de Capadòcia*; pertanyo a una família de noble llinatge. He estat soldat; amb l'ajut de Crist vaig conquerir les terres de Palestina; però he renunciat al domini que em van reconèixer sobre elles, als meus títols i càrrecs i al meu ofici i a tots els bans que posseïa, per tal de, sense traves d 'honors i riqueses, servir directament el Déu del

4

La princesa, font de vida La figura femenina sempre és present, d'una manera o altra, apunten F. Bofill i J. Saw al llibre Sant Jordi, estendard d'Europa, en el mite essencial de la lluita amb el drac, tant als combats divins com als heroics. La dona és font de vida, la recompensa a l'heroi després de la lluita amb la bèstia. No podia faltar a la llegenda jordiana, tot i que, en aquest cas - contrà-riament al que passa en narracions anteriors-, el cavaller no s'acaba casant amb la princesa sinó que li mana portar el drac dins al poble i la fa servir de penyora per aconseguir la conversió del rei i els seus súbdits. Això sí, no s'oblida d'ella i li ofereix una rosa, sang del drac, energia de la terra, perquè la vida segueix.

cel. “El governador intentà de fer-li veure la conveniència de renunciar a la seva fe, però, en no aconseguir-ho, va ordenar que li donessin els següents turments: que el lliguessin a un poltre, que li esquincessin les carns amb garfis de ferro, que apliquessin teies enceses als seus costats, que li cremessin les entranyes després de posar-les al descobert i que li refreguessin amb sal tot el seu cos llatzerat. “Després d'haver-lo torturat d'una manera tan atroç; durant tot el dia, en arribar la nit el Senyor, envoltat de vivíssima claredat, s'aparegué al màrtir, el va consolar amb dolcíssimes paraules, i el va deixar tan confortat que a Jordi li va semblar que tot el que havia patit durant el dia no tenia cap mena d'importància. “Veient que amb amenaces i tortures no aconseguia res, Dacià va canviar de tàctica i va intentar provar fortuna recorrent al procediment dels afalacs i les promeses. “- Jordi, fill meu -li digué el governador- ja veus com en són de bons els nostres déus amb tu; blasfemes d'ells i no solament no s'enutgen, sinó que suporten amb paciència els teus atacs i es mostren disposats a perdonar les teves injúries si et converteixes a la nostra religió. Crec, estimadíssim fill, que has de fer el que t'aconsello; abandona aquestes supersticions cristianes i dóna culte als nostres ídols; no te'n penediràs, perquè ells i jo t'omplirem d 'honors. “Jordi, somrient, li contestà: “ -¿Per què en comptes de rabejar-te amb mi torturant-me sense pietat, no em vas dir això des de bon començament? Hauries d'haver començat per aquí. Això ja està més bé. Aquí em tens, disposat a fer el que em proposes.

“Dacíà no s'adonà de la ironia que implicava aquesta resposta i, ple d'alegria, va convocar tot el poble als sacrificis que Jordi, deposada la seva actitud anterior d'obstinació, oferiria finalment en honor dels ídols. A l'hora convinguda Jordi va entrar al temple, s'agenollà demanà interiorment al Senyor que, per l'honor degut al seu nom i per tal d'afavorir la conversió del poble, es dignés a destruir aquell edifici i les imatges dels ídols, de manera que no en quedés ni rastre. Encara no havia acabat

5

Mussol 77 (sant Jordi)  

• Per sant Jordi, garbes d'ordi • Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig. • Per sant Jordi vigila ton ordi; si en...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you