Page 1

Educació en la Fe i els valors

Jesús per la seva salvació hi ha deixat la vida per impulsar tot tipus de transformació personal i social…

Què demanes a l’escoltisme des de l’eix de la fe perquè hi hagi un compromís dins la societat?

-mitjançant el testimoni dels caps, uns referents que siguin creïbles i que generin confiança, tant en l’àmbit col·lectiu com en l’ educatiu. -la descoberta de la pròpia vocació, amb preferència per estar i servir els més pobres en tots els sentits. -els mitjans necessaris perquè arribi a possessionar-se –a favor del bé comú- a fer un servei concret a la societat: en el món de l’educació, de la família, de l’economia, de la política, del servei pastoral, social, etc. -una capacitat de diàleg intercultural, interconfessional i interreligiós, realitzat en la més plena secularitat, allà on els cristians som presents, perquè som com tots, però aportant-hi aquells valors que ens identifiquen. Hi ha alguns documents eclesials que podrien ajudar a sintetitzar en aquests moments aspectes concrets del compromís de l’escoltisme com a realitat d’església i presència d’església dins la societat, directament relacionats amb nosaltres:

Introducció

- “Ecologia i Turisme”, dels bisbes de les Balears (1991). Crec que ens defineix davant una problemàtica d’equilibri social en aquests moments. - “Constructors de solidaritat”, dels bisbes de les Balears (1995). Els valors que hem d’aportar en la nostra societat marcadament de mercat i consumista per fer-la de cada dia més fraternal i solidària. - Les propostes d’actuació de la nostra Assemblea Diocesana de Menorca (1998) i les del Sínode de Mallorca (1999), com les del Concili Provincial Tarraconense (1995), en quant assenyalen el tipus de presència evangelitzadora que en aquests moments podem dur a terme. Sebastià Taltavull Anglada, Vicari general i exconsiliari d’escoltisme

12

Núm. 7

Permeteu-me, en primer lloc, formular d’una altra manera el títol d’aquesta reflexió amb la següent pregunta: Com un escolta cristià viu la seva identitat en la seva relació amb els altres i en la societat? Associació Diocesana d’Escoltisme Menorca —————— Agost 1999

53

La seva identitat –la nostra identitat- ve configurada per una realitat interior, que és la fe cristiana, i per uns reptes que provenen de la relació que establim amb les altres persones i del món que ens envolta. Aquesta relació s’estableix entre la persona i el Déu de Jesucrist, entre la persona i la societat, entre el cristià i l’Església.

1


compromís. El problema es presenta quan vivim aquesta experiència com a realitat separada, sense connexió vital, la qual cosa origina una situació de fragmentació a l’interior de cada persona i en la manera concreta de relacionar-se amb els altres i amb Déu. Aquest fet adquireix unes dimensions més accentuades quan es dóna en persones que són educadores d’altres i, per tant, han de transmetre el que viuen. Sense adonar-nos, transmetem el que som i el que vivim; d’aquí la transcendència i importància de la nostra tasca educativa com a dirigents, caps i consiliaris dins l’escoltisme. He de parlar de l’eix de la fe i consider que la fe no és un “eix” com els altres, sinó que per a un cristià és l’eix que ajunta els dos altres que són els qui fan avançar pràcticament el projecte educatiu. Posar els tres eixos en el mateix nivell i sense establir una relació vital entre ells és fragmentar la persona, fer-la optar per compromisos que no l’ajuden a edificar la unitat interior. Per a l’escolta cristià, la fe és l’element aglutinador, unificador d’una determinada forma de viure com, a persona, en la societat i que ha d’optar per una pedagogia determinada per dur-la a terme.

El compromís és una forma d’estar present en el món, un estil de vida, una forma de ser que per ella mateixa interpel·la, desinstal·la, atreu, transforma, allibera… Però això no és res si no hi ha el motor i el foc que el posa en moviment… Els primers cristians i nosaltres avui, des de l’experiència de Déu i de la fraternitat assumida, celebrada i viscuda…, és possible que sigui testimoniada com la cosa més natural del món, perquè pertany no a l’àmbit del “tenir” ni del “fer”, sinó del “ser”. Allà on realment s’ha d’encarnar aquest “ser” és enmig de la societat, com Jesús amb tot el misteri de la seva vida, com la sal que es fon per donar bon gust (dins el saler això no és possible, només fa planta), com la llum que il·lumina (la llum apagada no existeix), com el ferment que fa esponjar tota la massa (pel dinamisme energètic interior que porta). La proposta creient-cristiana de l’escoltisme L’escoltisme, doncs, ha de proporcionar:

Els elements integrats en la pregunta En la pregunta que encapçala aquesta reflexió hi ha cinc elements que han de trobar el seu punt de confluència: -

2

L’escoltisme La fe El compromís La societat La persona concreta o el grup que ho ha d’assumir

-l’experiència de Déu (la seva gratuïtat, paternitat, proximitat, confiança plena…) -l’enamorament i seguiment de Jesucrist -la vivència de fraternitat (com a petita cèl·lula dins la societat) -el creixement personal i la inserció social mitjançant l’aprenentatge i la pràctica de la llei escolta, segons el procés de cada unitat i fins a l’edat adulta.

Parlem-ne, de cada un d’ells. Trobar la confluència demana tenir-los tots clars.

-el coneixement i l’estima de la realitat social i la sensibilitat per la seva problemàtica.

-L’escoltisme és una opció educativa individual i social -Es dóna en contacte amb la naturalesa

-tots els compromisos seculars són compromisos que la fe cristiana empeny i als quals dóna sentit… Déu estima el món i

11


-el grup de deixebles que “estan amb Jesús”

-Empra un mètode actiu i autodidàctic -S’adapta a les exigències físiques i espirituals de l’educand

-que estan atents a la seva ensenyança -que el segueixen -que es reuneixen entorn de la taula de l’eucaristia: partir, repartir, compartir… -eren constants: ensenyança, pregària, fracció, compartir els béns… -aconsellats i animats en els moments de dificultat, quan el compromís s’afebleix… -atents al que diu l’Esperit a les esglésies (Ap 2-3): als grups escoltes. -previsors en relació amb el possible “naufragi de la fe” assegurar molt l’acompanyament del procés espiritual de cadascú

-llops/daines -ràngers/guies -pioners/caravel·les -rovers o ruta -caps/pares

La identitat creient-cristiana de l’escolta L’eix de la fe troba el seu fonament en la intuïció de Baden Powell i en la mateixa dinàmica escolta. He llegit en la renovació del compromís en ocasió del 50 aniversari de la CICE (Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme) o de la CICS (International Catholic Conference of Scouting), els dies 11-13 setembre-98 a Roma:

-disposats a donar raó de l’esperança que tenim a tothom que ens ho demani

-En el seu dia, tots nosaltres vam fer la nostra promesa scout. Vam prometre complir els nostres deures amb Déu, amb els nostres països, amb el pròxim i amb la llei scout. (Paraules del secretari general)

El valor i el sentit del compromís cristià dins la societat (just uns curts apunts)

-Que la nostra promesa sigui la manifestació d’una voluntat compartida.

-integrats en la comunitat de comunitats: Església (treballar “en” i “amb”)

Tot això, però, per a fer-ho realitat en la societat. El compromís no es programa, es viu. El que s’ha d’assegurar és la motivació del compromís, com he dit abans. No confondre “accions” ni “activitats” amb

10

-Volem intensificar la nostra tasca en el moviment scout, treballant per la unitat en la diversitat, reforçant la dimensió espiritual de l’escoltisme, amb esperit obert al diàleg interreligiós i servint fidelment la causa del reconeixement i desenvolupament de l’escoltisme catòlic.

3


-Volem seguir educant els infants, els joves, els dirigents (caps) en l ’ h u m a n i s m e transcendent que fa de la vida humana el principal valor. -Volem animar els joves a descobrir l’Evangeli de Jesús, el camí de les benaurances i un sentit de solidaritat que els faci homes i dones per als altres. -Volem ajudar els joves a descobrir que la raó més alta de la dignitat humana és la seva vocació a la comunió amb Déu. -Volem continuar, en definitiva, la nostra tasca com a laics en l’Església i amb l’Església, col·laborant a trobar el llenguatge, els gestos, el lloc i les mediacions que millor contribueixin a la nostra missió amb els joves. -Som conscients de les dificultats i de la complexitat de la nostra societat actual, però sabem que més enllà de teories i tècniques, la profunda experiència de Déu i la trobada personal amb Jesucrist són una font inesgotable d’energia per transformar la nostra vida i deixar aquest món millor de com l’hem trobat. Paraules de Joan Pau II En aquesta mateixa trobada hi ha unes paraules significatives del é~é~= g ç~å= m~ì= ff que vull posar de relleu i que crec que il. luminen la reflexió que estam fent: -Fa un agraïment a Déu amb els homes i les dones que des d’un principi han participat en el moviment scout catòlic i han rebut una formació espiritual i humana exigent que els ha ajudat en la seva vida quotidiana.

4

-la crida dels deixebles: la vocació (Mt 4, 1822; Mc 1, 16-19; Lc 5, 1-11) -les noces de Canà: fer el que ell digui (Jn 2, 1-12) -la trobada amb el jove ric: procés d’alliberament interior (Mt 19, 1629) -l’acompanyament dels deixebles d’Emaús (Lc 24, 13-35) -la pregària del Parenostre: Déu és Pare i Mare i tots som germans (Mt 6, 5-15) -la pregària a l’hort de Getsemaní: capaços de vetlar (Mc 14, 32-42) -les paràboles (l’estil col·loquial que neix de la vida) -del sembrador (Mt 13, 1-23), -del tresor amagat (Mt 13, 44), -dels talents (Mt 24, 14-30), -de les deu al·lotes (Mt 25, 1-13) -del judici final (Mt 25, 31-46), -del bon samarità (Lluc 10, 25-37)… -la missió dels setanta-dos deixebles: (Lc 10): el valor de grup, de la unitat… L’ESGLÉSIA és un bon agrupament També així hi veig l’Església:

9


Jesucrist i l’Evangeli. D’aquí el nom d’evangelització que es dóna a l’orientació educativa que conté. -Per això, deim que el compromís és en el cor de la societat. -El terme d’aquest compromís podrà ser compartit amb tothom i podrà arribar allà on el mateix dinamisme interior que conté condueixi. -Els valors de l’Evangeli són alliberadors i les propostes més agosarades (Mt 5-7) que superen el que podríem dir una ètica “natural” en la línia dels drets humans, també poden trobar acollida en persones que encara no s’han trobat amb l’Evangeli Pensem, per exemple, en els extrems proposats per Jesús en l’evangeli de Mateu en totes aquelles proposicions sobre l’homicidi, l’adulteri, el divorci, els juraments, la venjança, l’amor als enemics, l’almoina, la pregària, el dejuni, el diner, el judici sobre els altres, el dir i el fer… i la mateixa definició davant la pena de mort…a Jn 8).

-Fa referència als consells de grup i als grups scout que es preocupen de proposar als joves de les ciutats i barriades marginals, sovint desocupats, l’ideal i la pedagogia de l’escoltisme. -L’escoltisme constitueix una vertadera dimensió de la fraternitat, que contribueix a l’evangelització de les persones freqüentment allunyades de Crist i de l’Església i al desenvolupament de la pau i de la col·laboració entre els homes i els pobles. -Valora l’actitud dels caps i dels joves del moviment escolta que afavoreixen la trobada amb els membres d’altres comunitats eclesials, amb esperit ecumènic, educant així en el diàleg i en el respecte envers els altres.

Afegim-hi Mt 6, 25-34: un text dins la pedagogia netament escolta)

-Sense negar els principis específics de l’escoltisme catòlic, aquesta obertura als joves d’altres cultures i espais religiosos permetrà que Crist sigui més conegut i més estimat.

-L’eix de la fe dins l’escoltisme no és una espècie d’IVA, una espècie d’impost d’un valor afegit, sinó més bé aquell valor que els aguanta tots i els dóna solidesa, perennitat, fidelitat, perseverança, referència…

-L’escoltisme és lloc de maduració de la vocació per als joves que desitgen c o mp r o m e t r e ’ s en e l sacerdoci, en la vida religiosa, en el matrimoni segons l’esperit de l’Església. En l’àmbit educatiu han de trobar en els caps i companys un estalonament fraternal i una ajuda important per al discerniment, en vistes a respondre plenament a la crida del Senyor.

Per això, no entra en competència amb ningú, sinó que és capaç de la màxima acollida i integració. JESÚS va ser un bon escolta .Hi veig Jesús dins l’educació escolta: -el pròleg de l’evangeli de Jn 1, 1-18: fills…Déu entre nosaltres! - la infància i creixement de Jesús (Lc 2)

8

-La fraternitat scout internacional crea vincles entre persones de cultura, llengua o confessió diferent i representa una possibilitat de diàleg entre elles.

vida, paraula, tenda,

5


Altres aportacions El secretari del Consell Pontifici per als Laics, Mons. Stanislaw Rylco, entre altres coses, subratlla: -el servei que l’escoltisme ha de fer als joves és avui molt important per la profunda crisi de valors que hi ha, on la cultura dominant proposa models de vida distreta, fàcil, superficial, orientada sobretot a la recerca del plaer i del consumisme. Aquesta és l’arrel d’un profund sentiment de desconcert, de confusió i de frustració. -és aquí on l'escoltisme catòlic té un paper important a desenvolupar, proposant als joves un ideal autèntic i un itinerari per viure’l… Crec que un dels nombrosos mèrits de l'Escoltisme catòlic és el de saber ajudar tants joves de cultura i tradicions diferents a descobrir aquesta riquesa, a ajudar-los en el creixement i a convertir-se en homes i dones plenament madurs, sense oblidar mai que la persona humana aconsegueix la seva plenitud només en Jesucrist… Baden Powell, l’any 1925, dirigint-se als escoltes britànics i amb el llenguatge propi de l’època, els diu: “Com exploradors, vostès no tenen dos caps, el seu únic cap és Déu i la seva Església. Els caps escoltes no sols són germans majors, sinó que el seu deure (compromís) és que us mostrin el millor d’ells perquè sigueu bons catòlics”. Una visió ja en aquells moments molt oberta de col·laboració entre escoltes de diferents confessions i religions. En el Seminari de la Regió Europa-Mediterrani, realitzat del 20 al 23 d’agost al Líban amb 60 participants, vinguts de 19 països, el bisbe scout Mons. Georges Scandar va definir el paper dels joves en el començament del tercer mil·leni i a partir del tema escollit per al Seminari: “Impulsats per l’Esperit vers el Regne”.

6

I l’antic comissari general dels Scouts del Líban va subratllar en el seu discurs l’acció de l’Esperit, evocant els problemes econòmics, morals, polítics i ecològics amb els quals s’enfronta el món d’avui. La humanitat ha de respondre amb valor i per instaurar un equilibri indispensable per a la pau universal. La joventut hi té un paper determinant. Partint d’aquests principis amples que donen una visió de confluència dels elements que hi ha en la pregunta que se m’ha formulat: escoltisme, fe, compromís, societat i persona, vull fer una aproximació concreta al que crec que sempre, però més en aquests moments, se’ns demana: -Un aprofundiment teòric i pràctic de l’ideal i del mètode escolta partint d’una lectura actual de l’esperit del Fundador. Baden Powell parla de les “possibilitats” que té tot individu. Ho defineix així: -fer de l’individu un ciutadà actiu i feliç; -conduir l’individu a comprometre’s amb la comunitat en què viu; -reforçar la mateixa fraternitat, creant una benevolença internacional que sigui un pas endavant vers la pau permanent.

L’escoltisme una escola de ciutadania a partir del model evangèlic -L’escoltisme està ubicat en la societat: és una escola de ciutadania. Però proposa, des de l’eix de la fe, una forma determinada de presència moguda per la motivació cristiana:

7

Mussol 53 (que demanes a l'escoltisme des de l'eix fe..  

Introducció Educació en la Fe i els valors -una capacitat de diàleg intercultural, interconfessional i interreligiós, realitzat en la més pl...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you