__MAIN_TEXT__

Page 1

Les escoles de Palma en temps de la Segona República Índex: Introducció i anàlisi de la situació Introducció Societat, política i educació a Espanya del segle XX Dades sobre analfabetisme a Espanya en el primer terç del segle XX La situació educativa a les Illes Balears Dades sobre analfabetisme a les Illes al primer terç del segle XX Dades sobre analfabetisme a Palma Els impulsors de la creació d’escoles El programa republicà d’educació La situació escolar a Palma Colonies escolars Guillem Forteza, arquitecte (1892-1943) Els centres escolars a Palma en temps de la II República

5 5 5 6 7 8 9 10 11 12 18 18 19

Els simbols: Escuts i bandera republicans

20

Itineraris en que agrupam a les escoles

23

Fitxes visuals de les escoles Escola Ses Finestres Verdes Escola de la Soledat Escola Jaume I Escola del Coll d’en Rabassa Escola de S’Arenal Escola de Sant Jordi Escola Sa Casa Blanca Escola del Secar de la Real Escola del Viver Escola de Son Ferriol Escola de Santa Catalina Escola de Son Espanyolet Escola de Son Serra Escola Graduada Escola pública Pere Garau Escola de Práctiques Institut Balear Escola Cecili Metel Escola Casa de la Criança

30 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48 50 52 54 56 58 60 62 64 66

Bibliografia

68

Mecenes cofinançadors del projecte a Verkami

70


En aquests anys totes les escoles públiques eren unitàries; això vol dir que compartien l’aula alumnes d’edats i nivells diferents amb un sol mestre, fins que, l’any 1909, l’Ajuntament de Palma va acordar la construcció d’una escola graduada. Era l’any 1912 quan fou inaugurat el nou edifici dissenyat per l’arquitecte Gaspar Bennàzar als terrenys lliurats amb l’enderrocament de les murades, a la zona de llevant de Palma. Per això s’anomenà Escola Graduada de Llevant. Escola Graduada de Llevant

Aquesta iniciativa innovadora no va tenir continuïtat immediata sinó que va ser un procés molt lent. El primer impuls fou el pla de construccions escolars aprovat a partir de l’assemblea de batles de 1926, promoguda pel l’inspector en cap d’educació, Joan Capó Vallsdepadrines, amb el qual s’aconseguí la construcció de noves escoles a disset pobles de les Illes. La segona empenta fou el Proyecto General de Construcciones Escolares de l’Ajuntament de Palma de 1931, ja en temps la II República. Dades sobre analfabetisme a les Illes Balears al primer terç del segle XX1 Si les dades que hem presentat corresponents a Espanya són dolentes, les referents a les Balears no són millors, com veurem a continuació: Dades de les Balears

1900

Homes

Dones

1910

Homes

Dones

Total de població Menors d'11 anys Diferència

311.649 71.527 240.122

150.739 36.111 114.628

160.930 35.416 125.514

326.023 74.166 251.857

155.842 36.961 118.881

170.181 3.205 132.976

Població sense estudis % total analfabets

240.065 77,03

107.831 71,53

132.234 82,17

220.513 67,64

96.792 62,11

123.721 72,70

Sense estudis, menors d’11 anys Diferència

66.054 174.011

33.031 74.800

33.023 99.211

64.889 155.624

31.946 64.846

32.943 90.778

% analfabets majors de 10 anys

72,47

65,25

79,04

61,79

54,55

68,27

Dades de les Balears

1920

Homes

Dones

1930

Homes

Dones

Total de població

338.894

161.273

177.621

365.512

176.348

189.164

Menors d'11 anys

69.357

35.441

33.916

70.777

36.270

34.507

Diferència

269.537

125.832

143.705

294.735

140.078

154.657

Població sense estudis

198.371

85.817

112.554

159.933

67.163

92.770

% total analfabets

58,53

53,21

63,37

43,76

38,09

49,04

Sense estudis, menors 11 anys

56.752

28.622

28.130

51.371

26.195

25.176

Diferència

141.619

57.195

84.424

108.562

40.968

67.594

% analfabets majors de 10 anys

52,54

45,45

58,75

36,83

29,25

43,71

La població analfabeta l’any 1900 era del 77% i, si ens referim a les dones, era superior al 82%, dades molt superiors a la mitjana espanyola. Això no obstant, vint anys després havia minvat fins el 58%. L’any 1930 aquesta taxa era del 43,7%, molt

1

Aquests quadres d’estadístiques són d’elaboració pròpia a partir de les dades que es poden consultar al web de l’INEbase. Anuario Estadístico de España y Censos de Población.

- 6-


Els símbols: Escuts i bandera republicans (corona mural) La simbologia republicana, mitjançant escuts amb corona mural, ha sobreviscut en comptades ocasions. La trobam a Ciutat en un monumental escut d’Espanya, en pedra maressenca, que es conserva a l’Escola de la Soledat, si bé a la part posterior de l’edifici en un lloc de difícil accés, a l’altura del primer pis, circumstància que en deu haver afavorit la conservació.

Escut republicà de pedra

Façana exterior de l’escola de la Soledat

A l’escola de Son Ferriol, a la paret que dóna al pati, es conserven uns escuts de xapa de forma ovalada amagats sota una gruixada capa de pintura verda obscura.

Escut metàlic Escola Son Ferriol

Escola de Son Ferriol

Ja fora de Ciutat, i a títol d’exemple, a l’escola des Capdellà se’n conserva un altre exemplar, de tipus ovalat, en xapa, recuperat i restaurat per un mestre a títol particular, que es trobava, totalment rovellat, a la façana de l’edifici que ocupava l’antiga escola. Ja fa més de 25 anys que es troba col·locat a l’escola nova. - 20 -


Escola del Coll d’en Rabassa C. Bailén, 38 - 07007 Palma. Tel. 971 267369 ceipcolldenrebassa@educacio.caib.es

Fou inaugurada el 14 d’abril de 1934 pel batle de Palma Emili Darder i el governador civil Joan Manent. Entre els parlaments del dia de la inauguració, destaca el del batle de Palma, Emili Darder en què, entre altres consideracions, felicitava el matrimoni Tomàs “que regalà una important porció del solar de l’edifici i la resta fou cedida, amb gran descompte a l’Ajuntament”, segons crònica del diari La Almudaina de dia 15 d’abril de 1934. El primer mestre de la nova escola va ser Miquel Vicens, procedent de l’escola unitària que hi havia abans.

En el Projecte general de construccions escolars aprovat per l’Ajuntament de Palma en la sessió del dia 9 de setembre de 1931, constava d’una secció de pàrvuls, dues de nines i dues de nins. El mes de març de 1932 l’Ajuntament de Palma va resoldre el Concurs de projectes escolars, atorgant, per unanimitat, la construcció d’aquesta escola segons el projecte del Sr. Casas. - 36 -


Posteriorment, tal com s’observa a la fotografia anterior, es va ampliar l’edifici.

Atès que fem aquest treball el curs 2008-09 ens hem trobat que coincideix amb el 75 aniversari de la seva inauguració. A la direcció del centre figuren dues fotografies emmarcades amb una llegenda que diu “Inauguración de la Escuela. 14 de abril de 1934”, que fotografiam i presentam com les dues primeres d’aquesta fitxa. La primera representa l’entrada principal de l’escola i la segona, la baixada al pati.

A les altres fotografies es poden observar aquests mateixos dos elements. La fotografia en blanc i negre (pati) és de principis dels anys 70 i les de color són actuals (2008). - 37 -


Escola Graduada C. Escola Graduada, 6 - 07002 Palma. Tel. 971 72 58 06 ceipgabrielalzamora@educacio.caib.es

La primera denominació va ser Escola Graduada de Llevant. L’any 1909, l’Ajuntament de Ciutat acordà construir un edifici, destinat a escola graduada. Adquirí, l’any 1910, el solar en pública subhasta, ja que es tractava de terrenys procedents de l’enderrocament de les murades. El mateix 1910 es col·locà la primera pedra i l’any 1912 fou inaugurada. El cost de les obres va ser de 88.000 pessetes.

“Pels anys 30 es projectà que els terrenys d’aquesta important escola es prolongassin, incloent l’actual plaça Porta des Camp fins al mar per a dotar-la de jardins i camps agrícoles, quedant un complex simètric al grup escolar Jaume I, de Santa Caterina. Però no passà de projecte.” (Jaume Oliver)

A

la fotografia veim els

mestres i practicants d’aquesta escola el curs 1934-35. - 56 -


BIBLIOGRAFIA 100 años de La Última Hora. Tom I. Palma: Última Hora, 1993. L’Arc. Revista de l’Institut de Ciències de l’Educació. Monogràfic sobre “Història de l’educació al segle XX”, núm. 5. ICE-UIB. Cinco años de promoción educativa. 1968-73. Ajuntament de Palma. Gráficas Jorvich, 1973. BELLO, Luis. Viaje por las escuelas de España. Madrid: Editorial Magisterio Español, 1926. CANUT, M. L.; AMORÓS, J. L.. Maestras y libros (1850-1912). Palma: Universitat de les Illes Balears, Institut Menorquí d’Estudis, 2000. COLOM, A. J. Assaig d'història de l'educació a la Mallorca contemporània. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1991, pàg. 69-76. COMPANY, Arnau. Emili Darder Cànaves. El darrer batle republicà de Palma. Ajuntament de Palma, 2008. (Col·lecció Biografies de Mallorquins, 21) L’escola en la memòria. Catàleg de Ses Voltes, gener-març 2007. Palma. FULLANA, M. “Guillem Forteza, arquitecte”. A Lluc, núm. 623 (febrer de 1973), pàg. 19. Gran Enciclopèdia de Mallorca. 19 toms. Promomallorca S.A., 1991. Censos de población. Instituto Nacional de Estadística. INEbase Historia. JANER MANILA, G. “Les escoles de Guillem Forteza”. A Lluc, núm. 776 (1993). “Els edificis escolars”. Editorial. A La Nostra Terra (novembre, 1929). “El problema escolar de Palma”. Editorial. A La Nostra Terra (octubre, 1931). Màgica. Revista del CP Sant Jordi de Palma. Edició extraordinària estiu 92 (1992). MAS, Joan. “La letra sin sangre entra”. Article a Diario de Mallorca (Almudaina), de 21 de maig de 2006. MAYOL, J.: “L’ARQUITECTURA ESCOLAR DE GUILLEM FORTEZA PINYA”. ED. LLEONARD MUNTANER. PALMA, 2012. MONER, Catalina. Emili Darder Cànaves (1895-1937): Vida i martiri. 2007. OLIVER I JAUME, Jaume (1977). “Educació i societat a les Illes (1910-1930)”. Dins SUREDA, B. [et al.]. L’educació a Mallorca (aproximació històrica). Palma: Editorial Moll, 1977, pàg. 141-186. OLIVER I JAUME, Jaume. Escola i societat. L’ensenyament a les Illes en el segle XX. Palma: Editorial Moll, 1978. -

68 -


Mecenes cofinançadors del llibre a través del projecte a Verkami Aquest llibre “Escoles de Palma en temps de la II República” s’ha pogut editar gràcies als mecenes cofinançadors a través del correponent projecte a VerkamiCrowdfunding. Aquestes són les persones i entitats que l’han cofinançat i, conseqüentment, l’ha fet possible. Moltes gràcies a totes elles.

- 70 -


Profile for Escolaweb10

Unes pàgines del llibre "Escoles de Palma..."  

Unes pàgines del llibre "Escoles de Palma en temps de la Segona República"

Unes pàgines del llibre "Escoles de Palma..."  

Unes pàgines del llibre "Escoles de Palma en temps de la Segona República"

Advertisement