Una goma especial Patrícia Sánchez Primer premi de prosa de 2n d’Eso B
Us explicaré la meva història, la d’una goma que va viure moments durs pel fet de ser diferent de les altres. Tot va començar quan em vaig extraviar; era a la fàbrica a la secció de gomes d’esborrar com jo, de color rosa, i anàvem a la caixa més petita, però gràcies a un home que es veia que no tenia gaire experiència, em va col·locar a la caixa gran, la de les gomes blanques. Ja us podeu imaginar, la por que tenia jo, ja que moltes companyes meves, m’havien dit que les gomes blanques eren les més antipàtiques i orgulloses, les que es creien més importants ja que eren “naturals”, és a dir, sense cap tipus de colorant especial que els canviés el color. Els primers dies van ser durs, sempre estava sola, en un racó de la capsa, on cap goma es dignava a parlar-me i des d’on podia sentir els xiuxiueigs desagradables de les meves companyes parlant de mi. I així vaig estar durant deu dies, els dies que va durar el viatge cap a una botiga de la ciutat de Barcelona on seríem comprades per la gent que ens necessités. A la mestressa de la botiga, tampoc li vaig fer molta gràcia jo, perquè es veu que odiava les gomes de colors i em va tirar amb força al calaix des d’on vaig esperar impacient que algú em tragués d’aquell botiga on no havia estat gens benvinguda. Van passar unes quantes setmanes, potser un mes, no n’estic segura, quan un home molt alt, forçut i amb barba va obrir el calaix, va remenar totes les gomes blanques i finalment, amb molta cura em va agafar i em va comprar. Per fi sortia de la botiga per tenir alguna utilitat i esborrar línies! Em vaig passar unes quantes hores en un tren amb el Sergi, el meu nou amo, i aquest es va passar tot el viatge dibuixant un riu i altres paisatges molt bonics, i quan em necessitava, li esborrava tot el que ell m’ordenava. En baixar del tren,
paraules de paper · 83