“Hem anat sortint per torn a la pissarra...”
cotxes que ja començaven a circular per la ciutat. Per diferenciar la quadrícula, va idear alguns carrers més amples que uns altres com el carrer Aragó, el Passeig de Gràcia.... També va idear la Diagonal que, en creuar-se amb altres carrers, li servia per a construir-hi places amb monuments per tal que la gent pogués situar-se. La nostra ciutat està formada per: la ciutat antiga i els barris que són els antics poblets que hi havia als afores de Barcelona com Sarrià, Gràcia i l’Eixample entre d’altres.
SOBRE LA BARCELONA QUE HI HA SOTA TERRA
Miguel Ángel Nicolàs El Sr. Nicolàs, pare de la Mariona, ens ha explicat la Barcelona que hi ha sota terra. Ens ha comentat que, com que altres pares ja havien explicat coses de la superfície de la ciutat, ell ens volia explicar tot el que es pot trobar a sota i que nosaltres no ens podem ni imaginar. S’ha centrat en quatre serveis imprescindibles per al bon funcionament de qualsevol ciutat: l’aigua, el clavegueram, el servei d’escombraries i el transport. Per començar, ens ha fet pensar d’on ve l’aigua neta que surt quan nosaltres obrim les aixetes; on va a parar l’aigua que nosaltres llencem per les canonades quan ens dutxem, quan tirem la cadena del vàter, o on va l’aigua bruta que surt de la rentadora de roba o dels plats. Després, per tal que ho poguéssim entendre, ens ha fet un plànol a la pissarra de les canonades que entren i surten dels edificis de la ciutat i que estan connectades a una gran xarxa de canonades molt més grossa que hi
ha al subsòl de Barcelona. Això ho ha enllaçat amb els túnels del metro que també travessen Barcelona, els refugis antiaeris que es van construir durant la Guerra Civil... També ens ha explicat el servei de la recollida d’escombraries. Hi ha carrers on els usuaris dipositen les escombraries en uns tubs que van a parar a sota terra, que s’afegeixen a la xarxa de camins subterranis. Hem pogut constatar que el subsòl de Barcelona està foradat per tot arreu i que està ple de carrers, túnels i passadissos. Finalment, ha donat a cada alumne un dossier informatiu molt complet amb fotografies i dibuixos de la ciutat sota terra i cada nen se l’ha pogut endur a casa seva.
El Sr Boncompte ens ha donat molta informació de cada un dels edificis: l’autor, l’any, l’estil, on es troba, quan es va fer i el perquè. Ens hem adonat que, en alguna zona de la ciutat, hi havia tantes fotografies d’edificis importants que les havíem de posar una a sobre de l’altra i que aquests edificis eren molt antics: estàvem observant el nucli històric de la ciutat. També hem vist la Barcelona modernista de Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, situada a l’Eixample que va sorgir a causa de la gran expansió que hi va haver en enderrocar les muralles de l’antiga Barcelona. I, finalment, que els edificis més moderns estan situats a la perifèria de Barcelona i que n’hi ha molts menys que al centre. Ens ha agradat molt la manera de presentar la conferència ja que l’ha fet en forma de joc. Tots els nens han participat i han après molt.
SOBRE ELS EDIFICIS MÉS EMBLEMÀTICS DE LA CIUTAT
Josep Boncompte
SOBRE LA FUNCIÓ DE L’AJUNTAMENT
Òscar Campos El Sr. Boncompte, pare del Guillermo, ha començat la seva exposició posant un gran plànol de la ciutat de Barcelona a la pissarra. Després, ha repartit unes targetes entre els nens on hi havia fotografies de diferents edificis de la ciutat. Cada nen ha anat sortint per torn a la pissarra i havia d’anar dient de quin edifici es tractava, a quin lloc creia que es trobava de Barcelona i qui n’era l’autor. Després, ho hem anat enganxant sobre el plànol, de vegades equivocadament, però generalment amb encert gràcies a la feina prèvia que havíem fet en fer una volta amb el bus turístic de la ciutat. Cada nen també s’havia preparat una petita conferència dels diferents llocs d’interès que visitàvem amb el bus i, com els pares, ho havien exposat oralment a la classe davant dels seus companys. 21
El dia 19 de febrer de 2009 ha vingut el Sr. Campos, pare de la Carla, i ens ha parlat del funcionament dels ajuntaments. Dir ajuntament és el mateix que dir empresa pública de serveis. És una empresa perquè té estructura d’empresa, és pública perquè els diners es guanyen mitjançant els impostos i les taxes i és de serveis perquè ens presten serveis al territori i a les persones: com ara la neteja, el servei sanitari, els transports, la seguretat... L’ajuntament és el lloc des d’on es governa. El cap de l’ajuntament és l’alcalde. Després hi ha el consell d’administració que són els regidors i el personal de l’ajuntament que són els funcionaris.