Page 1

LA VISTA

Quin és el defecte de graduació més freqüent a la nostra escola?

Projecte de recerca ESO 4 Emma Cardoner i Alex Spriggs


INTRODUCCIÓ

Som l’Alex Spriggs i l’Emma Cardoner, dues alumnes de 4t d’ESO i hem realitzat un projecte de recerca sobre el sentit de la vista. Ens hem centrat en l’àmbit dels defectes de graduació: presbícia, miopia, hipermetropia i astigmatisme. A la part teòrica explicarem com aquests defectes afecten la visió dels humans. Com a part pràctica hem realitzat un estudi estadístic a la nostra escola sobre aquestes anomalies de la refracció de l’ull. Vam triar aquest tema després de descartar-ne molts altres perquè ens interessa l’anatomia i perquè hem sentit a parlar molt dels defectes que explicarem a continuació, però no sabíem com afectaven realment la visió. A més, teníem el pare de la Emma, oftalmòleg, que ens podia ajudar en la verificació de la informació i ens podia proporcionar material per desenvolupar el nostre projecte. Amb la realització del treball ens fixem l’objectiu no només d’aprovar l’assignatura i aconseguir una bona nota, sinó també d’aprendre sobre els mètodes usats per a desenvolupar projectes d’aquest tipus, obtenir noves experiències educatives i, esta clar, aprendre sobre el sentit de la vista. Creiem

que,

desenvolupant

aquest

projecte,

millorarem

diverses

competències com el treball en equip, la organització d’un treball llarg, la recopilació i plasmació de la informació, la constància que requereix un treball d’aquestes dimensions i l’ús de les eines informàtiques usades. Pensem que la realització d’aquest treball ens prepararà per als possibles reptes del futur, i a saber aprendre dels errors. És una bona experiència que ens ajudarà a saber afrontar nous projectes, com el treball de recerca de 2n de Batxillerat, de manera que no l’afrontarem des de la ignorància.


ÍNDEX

TEORIA Els sentits

Altres patologies

4

La vista

4

L’oïda

5

L’olfacte

5

El tacte

5

El gust

6

Curiositat: per què tenim 2 ulls?

6

La vista - Introducció

7

Anatomia

7

Protecció

11

Tipus de lents

12

Segons l’ús

12

Segons la forma

14

Les diòptries

15

Defectes de graduació

16

Presbícia

17

Miopia

17

Hipermetropia

20

Astigmatisme

21

Curiositat: forat estenopeic

22

23

Cataractes

23

Glaucoma

24

Degeneració macular

24

Conjuntivitis

25

Mussol

25

Daltonisme

25

PRÀCTICA Enquesta

26

Respostes

26

Gràfics

27

Conclusions

30

Bibliografia

32


ELS SENTITS

Els sentits són funcions fisiològiques dels organismes que permeten percebre l’entorn i interpretar-lo. Alguns animals en tenen més que d’altres.

ELS CINC SENTITS

Són els principals sentits dels humans; la vista, l’oïda, l’olfacte, el tacte i el gust. Algunes persones creuen també en la existència d’un sisè sentit, però fins ara no s’ha pogut comprovar científicament. Nosaltres ens centrarem en el sentit de la vista.

LA VISTA Òrgans: L’ull i els seus components. Funció: Detectar imatges de llum visible a l’entorn. Com funciona: Funciona per un conjunt de receptors, transmissors i processadors que interpreten les característiques de la llum reflectida en objectes. Cadascun dels ulls rep una imatge diferent encara que molt similar, i aquestes dues imatges es fusionen. La vista s’enfoca bé gràcies al diafragma de la pupil·la que s’adapta a les condicions de lluminositat de l’entorn. Quan les imatges rebudes arriben a la retina es transformen en impulsos visuals, que s’interpreten al cervell. Deficiències possibles: Ceguesa, miopia, hipermetropia, astigmatisme, presbícia, etc.

4


L’OÏDA Òrgans: La orella i els seus components. Funció: Detectar sons en l’ambient i interpretar-los degudament. Com funciona: La oïda funciona pel recorregut que fan les ones sonores des del pavelló auricular al laberint vestibular. Deficiències possibles: Sordesa, que igual que a la vista pot ser de naixement o adquirida, temporal o permanent, i en diferents graus d’intensitat.

L’OLFACTE Òrgans: El nas i components. Funció: Detectar molècules oloroses en l’entorn. Com funciona: Els receptors d’odorants, trobats en les neurones olfactives del nas, detecten els odorants, les molècules químiques que fan la olor, i transmeten aquesta informació al cervell. Deficiències possibles: Anòsmia, disòsmia, paròsmia, etc.

EL TACTE Òrgans: La pell, principalment. Funció: Detectar qualitats de l’entorn com pressió, temperatura, duresa... Com funciona: A la pell es troben receptors encarregats de transformar els estímuls rebuts de l’exterior en informació que pot ser interpretada pel cervell. Deficiències possibles: Anestèsia tàctil, parestèsia, etc. 5


EL GUST Òrgans:

La

llengua,

amb

les

papil·les

gustatives; i el nas. Funció: Detectar el gust de substàncies com menjar, minerals, verins... Funciona en coordinació amb el sentit de l’olfacte. Com funciona: A la llengua es troben papil·les gustatives que transmeten impulsos nerviosos al cervell mitjançant els quatre nervis del crani, i en el cervell els senyals s’interpreten mitjançant un sistema complex de reconeixement d’un gust. Deficiències possibles: Hi ha persones que són insensibles a alguns gustos en concret, igual que en el cas del daltonisme.

ALTRES SENTITS DELS HUMANS

Altres sentits dels humans menys coneguts són el balanç i l’acceleració, la temperatura, el dolor i el temps, d’entre altres.

CURIOSITAT

Per què tenim 2 ulls?

Hi ha moltes respostes a aquesta pregunta però la més acceptada és la següent: A la natura hi ha depredadors i preses. Els depredadors s’alimenten de les preses i les preses de la vegetació. Els éssers humans som depredadors i com a tals, tenim els ulls situats a la part frontal del crani. Tenir dos ulls al davant ens dóna una visió binocular que ens permet calcular distàncies i percebre el relleu amb més exactitud. Aquestes qualitats les tenen els depredadors per una finalitat purament de caça.

6


LA VISTA INTRODUCCIÓ

El sentit de la vista és l’encarregat de captar les imatges del que ens envolta, convertir-les en impulsos nerviosos i transmetre-les al cervell perquè les interpreti. Consta d’un òrgan que capta les imatges: l’ull; i d’un nervi que les transmet al cervell: el nervi òptic.

ANATOMIA: PARTS

Es poden fer diferents classificacions de les parts de l’ull, aquestes són les que trobem més adients.

POL ANTERIOR La part visible de l’ull s’anomena pol anterior i està format per l’escleròtica, la còrnia, la pupil·la i l’iris. L’escleròtica és la porció blanca de la part externa de l’ull. És una cobertura dura que, juntament amb la còrnia, forma la capa protectora de l’ull. Protegeix i és l’estructura que dóna consistència a l’ull. La còrnia és la part anterior transparent de la capa externa de l’ull. Protegeix i funciona com una lent. L’iris és el teixit muscular amb pigments que es troba

darrera

de

la

còrnia i just davant del cristal·lí.

Dóna

color

a l’ull gràcies als seus pigments: blau, marró, gris

o

verd.

Regula

l’obertura de la pupil·la, el 7

forat

que

l’entrada de llum.

regula


POL POSTERIOR El pol posterior està format per la màcula i el nervi òptic. La

màcula

constitueix

una

zona reduïda de la retina que s’encarrega de proporcionar la visió clara central (o la línia recta). En llatí vol dir taca perquè és més fosca que la resta de la retina. Té la funció de l’agudesa visual màxima. El nervi òptic està format per fibres nervioses. Transmet el missatge visual des de la retina fins al cervell.

3 CAPES

El globus ocular està format per tres capes, d’exterior a interior: escleròtica, coroides i retina. La escleròtica és la porció blanca de la part externa de l’ull. És una cobertura dura que, juntament amb la còrnia, forma la capa protectora

de

l’ull.

Protegeix,

estructura, dóna consistència. La coroides és la capa vascular (de vasos sanguinis) intermèdia de l’ull i es troba entre la retina i la escleròtica. Alimenta, treu toxines, nodreix la retina i manté la temperatura de l’ull. La retina és la capa interna de l’ull formada per les cèl·lules nervioses sensibles a la llum. Les fibres de totes aquestes cèl·lules són les que formen el nervi òptic. Transforma l’energia dels fotons en energia elèctrica. 8


3 CÀMERES El globus ocular està constituït per tres càmeres, d’exterior a interior: càmera anterior (espai entre la còrnia i el cristal·lí), càmera posterior (espai entre el cristal·lí i l’humor vitri) i càmera vítria (espai ocupat per l’humor vitri, entre el cristal·lí i la retina). La càmera anterior és l’espai entre la còrnia i el complex iris-cristal·lí. Conté l’humor aquós. -

L’humor aquós és un fluid transparent que regula la pressió de l’ull, alimenta el cristal·lí i les cèl·lules de la còrnia.

La càmera posterior és l’espai entre el complex iris-cristal·lí i l’humor vitri. -

El cristal·lí és una lent transparent que es troba darrera l’iris subjectat per molts filaments disposats en forma radial. És l’encarregat d’enfocar la imatge a la retina. Funciona com una lent, enfoca la imatge.

La càmera vítria és l’espai que ocupa l’humor vitri, entre el cristal·lí i la retina. -

L’humor vitri és un fluid transparent que té una funció estructural.

9


L’ÚVEA El nom prové del llatí “uva”, que vol dir gra de raïm. I és que aquesta estructura esfèrica que està sota la escleròtica té un color entre marronós i violeta que el fa semblar un gra de raïm. La seva capa exterior és la coroides i està formada també per l’iris.

EL MÚSCUL CILIAR El múscul ciliar està format per molts petits filaments, les zònules, que regulen l’enfoc del cristal·lí. Quan aquest múscul es contrau, el cristal·lí adopta una forma més esfèrica per poder enfocar a la retina els objectes propers. Quan el múscul ciliar es relaxa, les zònules s’estiren i el cristal·lí agafa una forma més aplanada per poder enfocar a la retina els objectes més llunyans. Té una forma circular i es troba darrere l’iris. Fabrica l’humor aquós i regula l’enfoc del cristal·lí.

EL NERVI ÒPTIC El nervi òptic està situat a la part posterior de l’ull i és l’encarregat de transmetre la imatge al còrtex occipital, la part del cervell encarregada de fer conscient la imatge. Està format per fibres nervioses. Transmet el missatge visual des de la retina fins al cervell.

10


PROTECCIÓ

L’ull es troba protegit per la òrbita òssia i pel greix que l’envolta. La part anterior dels ulls està protegida per les parpelles i les pestanyes. El moviment de les parpelles és necessari perquè el fluid que segrega la glàndula llagrimall, les llàgrimes, es diistribueixi i així la còrnia es pugui mantenir humida i neta de les impureses que hi hagi a la superfície de l’ull.

ELS MÚSCULS DE L’ULL A part dels músculs de l’iris i del cos ciliar, l’ull està envoltat de 6 músculs que permeten un moviment en 3 eixos: vertical, horitzontal i anteroposterior. Són l’oblic superior, el recte superior, el recte lateral, el recte medial, el recte inferior i l’oblic inferior.

11


TIPUS DE LENTS TIPUS DE LENTS SEGONS L’ÚS LENTS NATURALS Les lents naturals són aquelles dues que té l’ull: la còrnia i el cristal·lí. La còrnia és responsable de dues terceres parts de la potència total de l’ull. En els humans, la potència de la còrnia és aproximadament de 43 diòptries. Tot i que la còrnia contribueix a la major part del poder diòptric de l’ull, no el pot modificar. En canvi, el cristal·lí es pot corbar i ajustar a l’enfocament depenent de la distància de l’objecte. El cristal·lí té una potència d’aproximadament 20 diòptries en estat relaxat. Amb aquestes dues lents positives el nostre ull és capaç d’enfocar les imatges a la retina, que està a uns 22 mm de la còrnia. 12


LENTS USADES PER ULLERES Les ulleres poden tenir 3 tipus de lents: monofocals, bifocals o progressives. Una lent monofocal només té un focus, mentre que la bifocal en té dos, un per lluny i l’altre per prop; i la progressiva té múltiples zones amb diferents focus, una de lluny, una intermèdia i una per prop.

LENTS DE CONTACTE D’altra banda, les lents de contacte són lents similars a les de les ulleres però amb un disseny diferent: són més primes i petites i poden ser toves o dures. Les toves són hidrofíliques i permeables al gas. Són les més usades.

LENTS INTRAOCULARS Les lents intraoculars són aquelles que es col·loquen dins l’ull: a la càmera anterior, a l’iris, a la càmera posterior o dins la càpsula del cristal·lí. Es col·loquen mitjançant la cirurgia amb la finalitat de treure’s les ulleres, quan hi ha una cataracta o quan ha tingut una perforació ocular traumàtica.

13


TIPUS DE LENTS SEGONS LA FORMA

Les lents es classifiquen segons la seva forma en: lents convergents o divergents (de forma esfèrica), les lents cilíndriques (en forma de mig prisma de base circular) i les lents prismàtiques, de forma més aviat piramidal.

LENTS CONVERGENTS

LENTS DIVERGENTS

Les lents convergents també s’anomenen

com a bicòncaves o negatives. Aquestes

biconvexes

lents

lents, també esfèriques, tenen menys

esfèriques que es caracteritzen per ser

gruix al centre que als extrems. Són les

més gruixudes al centre que als extrems.

més usades per corregir la miopia, ja que

S’usen per corregir la hipermetropia

allunyen la imatge i disminueixen la seva

perquè acosten la imatge. A més a més

mida. Igual que les convergents, aquestes

fan de lupa, augmenten la mida de la

lents enfoquen en un sol punt.

o

positives.

Les lents divergents també es coneixen Són

imatge.

Tipus:

Tipus:

14


LENTS CILÍNDRIQUES Les lents cilíndriques són, tal com indica el nom, de forma semblant a un cilindre i enfoquen en una línia. Sempre han d’estar en un eix determinat, i poden combinar-se amb lents convergents i divergents formant lents esferocilíndriques. Les lents cilíndriques s’utilitzen per corregir l’astigmatisme.

LENTS PRISMÀTIQUES Les lents prismàtiques desvien l’eix de direcció de la llum; per això s’usen per corregir l’estrabisme.

LES DIÒPTRIES

Per mesurar la potència de les lents s’utilitzen les diòptries. Per exemple, si una lent positiva té una diòptria, vol dir que enfoca a una distància d’un metre, mentre que una lent amb dues diòptries positives enfoca a una distància de mig metre.

15


DEFECTES DE GRADUACIÓ

ALTERACIONS

Els ulls porten contínuament les imatges de l’exterior al cervell, on es forma la nostra percepció de l’entorn. Poden patir alteracions que disminueixen la qualitat de la visió i de la percepció. Ametropia: és el nom genèric de totes les anomalies de la refracció de l’ull per les quals les imatges no es formen degudament a la retina. Totes les ametropies es poden corregir amb ulleres i lents de contacte. També es pot utilitzar la cirurgia refractiva, aquella que serveix per corregir les malalties relacionades amb la refracció, sovint anomenades defectes de graduació. Els ulls amb aquest tipus de defectes no enfoquen les imatges rebudes correctament a la retina i això fa que la imatge percebuda no sigui perfecta. Les imperfeccions de la graduació depenen més de les irregularitats (curvatures) i les proporcions que té l’estructura de l’ull que de la seva mida aparent. Hi ha 4 tipus d’anomalies de graduació: Presbícia, Miopia, Hipermetropia i Astigmatisme.

16


PRESBÍCIA Per enfocar els objectes més propers, el múscul ciliar es contrau de manera que els lligaments que sostenen el cristal·lí es relaxen i aquest, que és elàstic, agafa una forma més esfèrica. El cristal·lí va perdent elasticitat amb la edat i això impedeix que agafi la forma esfèrica dificultant així la capacitat per poder acomodar la visió als objectes propers, apareixent, a partir dels 45 anys, la denominada vista cansada o presbícia, que es corregeix amb lents positives. Aquesta imatge il·lustra el que veu una persona sense cap defecte de graduació en comparació amb una persona que té presbícia.

MIOPIA La miopia és una ametropia en la qual hi ha una bona visió dels objectes propers, però no dels objectes llunyans. L’ull miop és allargat i la imatge no es forma a la retina, on hauria de ser, sinó més endavant, de manera que el cervell percep una imatge borrosa. La miopia apareix habitualment entre els 6 i els 14 anys però també pot fer-ho abans o després. Creix, de mitjana, mitja diòptria cada any durant un temps variable. Per a corregir la miopia s’ha d’intentar que la imatge es formi més endarrere, fet que s’aconsegueix amb una lent còncava.

a) Ull miop mirant un objecte llunyà: En l’ull miop la imatge dels objectes es situen per davant de la retina produint una imatge desenfocada. b) Ull miop mirant un objecte proper: En canvi, els objectes propers es projecten sobre la retina produint una imatge enfocada sense necessitat de correcció. 17


Aquesta imatge mostra el que veu un miop amb correcció òptica i què veu quan no en porta.

Aquestes dues imatges representen l’error en l’enfoc de la miopia.

CAUSES DE LA MIOPIA

L’ull és miop per una alteració anatòmica. La miopia pot ser produïda per les següents causes: 1. Per tenir un globus ocular més gros. És a dir, tenir un eix anteroposterior més llarg del normal (més de 24 mil·límetres). És la forma més freqüent de miopia. 2. Per tenir un radi de curvatura de la còrnia més petit del normal. 3. Per tenir una potència del cristal·lí més elevada, de manera que enfoca massa a prop els objectes propers. També es pot donar una combinació dels punts anteriors (per exemple, un globus ocular gran i amb una curvatura més elevada de la còrnia). Hi ha dos tipus de miopia segons la causa del defecte:

Miopia axial: poder de refracció normal en un ull massa llarg. Miopia de curvatura o d’índex: excés de curvatura en la còrnia o el cristal·lí en un ull de longitud normal. 18


CLASSIFICACIÓ DE LA MIOPIA En relació al grau de miopia es distingeixen dos tipus: MIOPIA SIMPLE: és la més freqüent. Es produeix per una desproporció de les mesures anatòmiques normals de l’ull que són: la corba corneal, la potència del cristal·lí, la longitud axial i la profunditat de la càmera anterior. Apareix a una determinada edat, habitualment entre els 8 i 14 anys. Progressa durant uns anys i s’estabilitza. L’error refractiu (el nombre de diòptries) de l’ull és baix, generalment inferior a 6 diòptries. No existeixen alteracions oculars associades. No és, per tant, una malaltia ocular sinó un defecte òptic de refracció.

MIOPIA MAGNA: és molt menys freqüent. És la miopia produïda per una elongació excessiva del globus ocular (eix anteroposterior major a 26mm). S’inicia a la infància i sol progressar a la vida adulta. Depenent de la severitat de la miopia magna poden aparèixer canvis degeneratius associats a l’elongació excessiva de l’ull, especialment a nivell de la retina, com l’atrofia, el despreniment de retina, alteracions del disc òptic o degeneració macular, glaucoma i cataracta. L’error refractiu (nombre de diòptries) és habitualment superior a 6, pot arribar a sobrepassar les 20. Es considera una malaltia ocular i per tant l’oftalmòleg l’ha de controlar periòdicament. Haurà d’actualitzar la graduació de les ulleres i fer una exploració interna de l’ull per evitar complicacions futures. Conclusions Tenir miopia magna no consisteix únicament en tenir moltes diòptries. Les persones amb miopia magna tenen una major susceptibilitat de presentar complicacions oculars com cataractes, glaucoma o alteracions del pol posterior de l’ull (atrofia, despreniment de retina, alteracions del disc òptic o degeneració macular). Aquest risc és major quan més allargat està el globus ocular. 19


HIPERMETROPIA La hipermetropia és una ametropia en la que, si la persona té poques diòptries, veu bé de lluny però no de prop. L’ull hipermetrop és relativament més curt i enfoca els objectes darrere la retina, la qual cosa dificulta la visió de prop però no afecta la visió de lluny. Els infants i joves que tenen hipermetropia poden llegir, però amb esforç, perquè el múscul ciliar ha de contraure’s constantment per acomodar el cristal·lí. Aquest cansament visual produeix un rebuig inconscient de la lectura i a vegades s’associa amb el fracàs escolar. Es corregeix amb lents convergents.

Aquesta imatge mostra el que veu un hipermetrop:

Conseqüències de la hipermetropia: malgrat que la hipermetropia lleugera no és un factor de risc, l’increment de diòptries positives (hipermetropia elevada) és la principal causa d’estrabisme als infants i un important factor per l’aparició de glaucoma d’angle estret als adults. 20


ASTIGMATISME Es produeix degut al fet que la còrnia, en comptes de ser perfectament esfèrica, té forma de cullera: un eix és més corbat i l’altre eix més pla.

Quan un eix és més corbat que l’altre, enfoca més a prop, de manera que els dos focus no coincideixen en un sol punt i la imatge es percep de manera borrosa. Es corregeix amb lents cilíndriques. Normalment és congènit (de naixement) i no augmenta quasi mai, excepte quan és una malaltia de la còrnia. Molt sovint va associat a la miopia i a la hipermetropia, perquè un ull miop sovint té la còrnia deformada i això li produeix una mica d’astigmatisme. Quasi tots els ulls tenen una mica de deformació en la còrnia perquè les parpelles premen a dalt i a baix creant una mica d’astigmatisme.

21


CURIOSITAT

EL FORAT ESTENOPÈIC Què és? És un forat d’1mm de diàmetre perfectament rodó que, col·locat al centre d’una cartolina o superfície fosca i molt a prop de la còrnia, permet als ulls amb defectes de graduació veure-hi amb claredat, sempre que hi hagi llum, òbviament. Per tant serveix per diagnosticar un defecte de graduació: si una persona no hi veu bé naturalment però sí a través d’aquest forat, vol dir que té presbícia, astigmatisme, miopia o hipermetropia i per tant necessita correcció òptica, és a dir, ulleres o lents de contacte. Com funciona? Actua eliminant la aberració esfèrica. Totes les lents positives, incloses la còrnia i el cristal·lí, tenen errors que no permeten una convergència perfecta, com es veu en la següent imatge:

El forat estenopeic elimina tots els feixos de llum que van per la perifèria de la lent i que no convergeixen al mateix punt que els paral·lels, millorant així l’agudesa visual però disminuint molt el camp visual.

22


ALTRES PATOLOGIES Ordenades per freqüència.

CATARACTES

És la opacitat del cristal·lí o de la seva càpsula. Primera causa de ceguesa en el món. En estar situat darrera la pupil·la es distingeix fàcilment de l’opacitat de la còrnia. Les cataractes afecten només al cristal·lí (cataractes lenticulars), a la seva càpsula anterior o posterior (cataractes capsulars) o a ambdós components (cataractes capsulolenticulars). Les més freqüents (90% dels casos), les senils (provocades per l’edat), són les nuclears, les del nucli intern del cristal·lí. També són lenticulars. La cataracta és indolora i no s’acompanya d’inflamació. Produeix ceguesa perquè impedeix el pas de la llum i distorsió de la imatge. Per restaurar la visió és necessària la cirurgia amb la implantació d’una lent intraocular.

23


GLAUCOMA

És la lesió del nervi òptic produïda per un augment de pressió del líquid intraocular (humor aquós o vitri). Normalment no dóna cap símptoma i poc a poc va disminuint el camp visual fins que pot fer perdre totalment la visió de l’ull. S’atrofia el nervi òptic perquè es moren les fibres de les neurones que el formen, degut a que l’humor aquós de la càmera anterior no té sortida fàcil.

Es tracta amb col·liris i, si no n’hi ha prou, amb cirurgia. És la segona causa de ceguesa al món.

DEGENERACIÓ MACULAR

És molt freqüent i una gran causa de ceguesa també. Va relacionada amb l’edat: 70-90 anys. La màcula s’atrofia per l’edat i la retina s’espatlla. Símptomes: no es veu bé la cara de les persones, les línies rectes es deformen i

es veuen taques en la visió. No es pot llegir o cosir bé. Té un tractament llarg, difícil i moltes vegades poc eficaç. Quasi mai es tracta amb cirurgia, sinó amb làser i injecció de substàncies dins de l’ull.

24


CONJUNTIVITIS

És una inflamació de la conjuntiva, la membrana que uneix l’ull a la parpella. La causa pot ser una infecció o una al·lèrgia. Símptomes: vermellor, inflamació, sensació estranya al parpellejar i excés de sensibilitat de l’ull a la llum. En els casos greus es produeix una exsudació purulenta espessa. Si la causa és una infecció es pot arribar a presentar secreció de pus. Les conjuntivitis normalment són lleus i es tracten bé, excepte la gonocòccia del nounat i el tracoma (als països pobres) que són greus i poden afectar molt la visió.

MUSSOL

La malaltia més comuna de les parpelles és el mussol. És una infecció causada pel bacteri estafilococs que pot afectar als fol·licles de les pestanyes (allà on es fabrica la pestanya) o a les glàndules de Meibomio (les que fabriquen l’oli de la llàgrima). Símptomes: dolor, inflamació, vermellor.

Tractament amb antiinflamatoris, fred i neteja.

DALTONISME

Consisteix en la impossibilitat o dificultat de distingir determinats colors; generalment, els qui el pateixen confonen el vermell i el verd. És un defecte hereditari que transmeten les dones i pateixen només els homes.

25


PRÀCTICA

Com a part pràctica hem fet unes enquestes a alumnes de la nostra escola de 10 a 16 anys: dels cursos de 5è de Primària a 4t d’ESO. Hem enviat aproximadament 300 enquestes i n’hem obtingut 134 respostes, que constitueix un 45% de la mostra. L’enquesta constava de les següents preguntes: Portes correcció òptica?

Algú més a la teva família té el mateix

a) Majoritàriament ulleres

defecte de graduació que tu?

b) Majoritàriament lents de contacte

a) Sí

c) No

b) No

Si has dit que sí, quin defecte de graduació

Qui té el mateix defecte de graduació a la

tens?

teva família que tu?

a) Miopia

a) Germans

b) Hipermetropia

b) Pares

c) Astigmatisme

c) Oncles

Els resultats obtinguts són els següents: No tenen cap defecte de graduació: 93

Tenen astigmatisme: 7

Tenen miopia: 19

Porten ulleres: 5

Porten ulleres: 13

Porten lents de contacte: 1

Porten lents de contacte: 4

No porten correcció òptica: 1 Totals de tipus de correcció òptica

No porten correcció òptica: 2 Tenen hipermetropia: 14

Porten ulleres: 29

Porten ulleres: 10

Porten lents de contacte: 7

Porten lents de contacte: 2

No porten correcció òptica: 98

No porten correcció òptica: 2 A partir d’aquests resultats vam fer unes gràfiques i vam analitzar els resultats, extraient-ne unes conclusions.

26


LES GRÀFIQUES

27


28


29


LES CONCLUSIONS

Aleshores, analitzant les gràfiques i les respostes i comparant-les amb les dades, hem extret diferents conclusions:

Quin tant per cent d’alumnes usa correcció òptica? El 26% de la població, mentre que el 74% no n’empra. Hi ha 28 persones que porten majoritàriament ulleres (el 21% de 134 respostes) i 7 persones que, la major part del temps, duen lents de contacte (el 5%). Quin és el defecte de graduació més freqüent? La miopia, tot i que és més freqüent no tenir cap defecte de graduació. Després segueix la hipermetropia i el menys freqüent és l’astigmatisme. Quasi el 70% de la població no té cap deficiència de graduació, mentre que del 30% restant aproximadament 15% tenen miopia, 10% hipermetropia i un 5% astigmatisme. De fet, l’error més habitual és la hipermetropia, però d’una forma tan baixa (menys d’una diòptria) que no és necessari portar cap tipus de correcció òptica. Quin és el tipus de correcció òptica més usual? La majoria dels miops porten ulleres (70% aproximadament) mentre que només un 20% duu lents de contacte i el 10% cap correcció òptica. Normalment, en la miopia s’usen més les lents de contacte, ja que no disminueixen tant la mida de la imatge en estar en contacte amb l’ull. Tot i així, els nostres estudiants miops tenen poques diòptries, i aquest canvi només es produeix en persones que superen les 4 diòptries, que normalment és gent de major edat. La majoria dels hipermetrops porten ulleres, quasi un 70%. En aquest defecte de graduació el percentatge de gent que porta lents de contacte i que no porta cap correcció òptica coincideix: 15%. En l’astigmatisme un 60% aproximat porta ulleres, un 25% no porta cap correcció òptica i prop d’un 15% porta lents de contacte. No solen usar-se lents de contacte per a corregir l’astigmatisme ja que s’haurien de dissenyar específicament per la forma de la còrnia de la persona en qüestió. 30


Els tres defectes analitzats són hereditaris? Sí, com bé hem comprovat en els gràfics: la gran majoria dels alumnes tenen la mateixa anomalia que els seus pares. Això encaixa perfectament amb els fets, ja que és conegut que tots aquests defectes són de transmissió hereditària. Cap al final del projecte hem pensat que hauria estat bo analitzar si la miopia, a més de ser hereditària, pot aparèixer també degut a l’estudi de prop i l’ús de pantalles de nova tecnologia. Això s’hauria pogut fer comparant la quantitat de miops en mostres de persones que no treballen d’aquesta manera i persones que sí, però això s’hauria d’estudiar en adults; i se’ns ha acudit quan ja no donava prou temps per fer-ho de manera exhaustiva.

31


BIBLIOGRAFIA

LLIBRE: Refracción Ocular y Baja Visión.

Autors: Julián García Sánchez, Juan Antonio Cárceles, Andrés Martínez Puente i José Vicente Rodríguez. Editorial: Teresa Solans Barri Lloc: Sociedad Española de Oftalmología (S.E.O.) Data: 2003 VÍDEOS: Alteracions de la vista. Autor: Puleva. Data de consulta: 20 d’octubre de 2013 http://213.0.8.18/portal/educantabria/contenidosedu cativosdigitales/primaria/cono_3_ciclo/CONTENIDOS/ CUERPO%20HUMANO/DEFINITIVO%20NERVIOSO/Publicar/alteravista%5b1%5d.swf PÀGINES WEB I BLOCS: Viquipèdia: article “sentit” (en anglès). Autor: múltiples. Data de consulta: 17 d’octubre http://en.wikipedia.org/wiki/Sense Anatomia i estructura dels òrgans dels sentits humans. Autor: Antonio Zamora. Data de consulta: 17 d’octubre de 2013 http://www.scientificpsychic.com/workbook/chapter2.htm Els sentits: la vista. Autor: desconegut. Data de consulta: 20 d’octubre de 2013 http://213.0.8.18/portal/educantabria/contenidoseducativosdigitales/primaria/cono_3_ ciclo/CONTENIDOS/CUERPO%20HUMANO/DEFINITIVO%20NERVIOSO/Publicar/page6.html Viquillibres: Ciències de la naturalesa: els sentits. Autor: múltiples. Data de consulta: 8 de novembre de 2013 http://ca.wikibooks.org/wiki/Ci%C3%A8ncies_de_la_Naturalesa_(nivell_ESO)/Els_ sentits#Altres_sentits Correcció de defectes de graduació. Autor: grup Dr Soler. Data de consulta: 8 de novembre de 2013 http://drsoler.com/servicios/cirugias/correccion-de-defectos-de-graduacion/ 32


Miopia magna. Autor: desconegut. Data de consulta: 8 de novembre de 2013 http://www.miopiamagna.org/miopia-magna/ Parts i funcionament de l’ull humà. Autor: Patricia Alejandra Alegre. Data de consulta: 19 de novembre de 2013 http://www.apanovi.org.ar/iusaludparyfun.html Com funciona la vista. Autor: “marce-pau”. Data de consulta: 23 de novembre de 2013 http://comofuncionalavista.blogspot.com.es/2011/06/como-funciona-la-vision.html Viquipèdia: article “ull”. Autor: múltiples. Data de consulta: 14 de desembre de 2013 http://ca.wikipedia.org/wiki/Ull La visió. Autor: desconegut. Data de consulta: 14 de desembre de 2013 http://www.xtec.cat/~mgisbert/projecte/vista.html Lents: què és una lent? Autor: desconegut. Data de consulta: 20 de desembre de 2013 http://www.xtec.cat/~rmelia/optica/elements_lents.htm Viquipèdia: article “pupil·la”. Autor: múltiples. Data de consulta 5 de gener de 2014 http://ca.wikipedia.org/wiki/Pupil%C2%B7la Funcionament de l’ull humà. Autor: Mayerly Solano. Data de consulta: 5 de gener de 2014 http://mayerlysolano.blogspot.com.es/2012/09/funcionamiento-del-ojo-humano.html Viquipèdia: article “còrnia”. Autor: múltiples. Data de consulta: 12 de gener de 2014 http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%B3rnea

33


La vista  

Un treball sobre l’estructura i deficiències del sentit de la vista. Aquest treball va acompanyat d’un estudi de lesderficiències que es pro...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you