arbustos: NOM CIENTÍFIC- CATALÀ- CASTELLÀ Arbustus unedo
Arboç Madroño
Erica arborea
Brezo Bruc
Quercus coccifera
Coscoll o garric. Coscoja
FULLA
ESTRUCTURA FLOR
FRUIT
PROPIETATS
Fulles lluents lanFloreix d’octubre a La cirera d’arboç Es fan confitures amb el fruit. ceolades finament febrer. Les flors són es un un fruit coCal tenir en compte que el dentades amb el blanques de corol·la mestible. Presenfruit quan és madur, conté pecíol curt. Les fulles petita amb forma de ta una superfície petites quantitats d’alcohol. Per s’alternen a la tija vas. granelluda i és això, tradicionalment amb les vermell quan és cireretes d’arboç es preparava madur. Triga un una beguda similar a la sidra i any a madurar . vinagre casolà.
Fulles linears i molt Floració: de febrer El fruit, molt petit, Amb les arrels es fan les petites de 3 a 4 mm. a maig . Les seves és una càpsula cassoletes de les pipes de flors oloroses són que s’obre en fumar ja que tenen la capacitat molt petites, de co- quatre valves on de suportar el foc. Antigament lor blanc o lleugera- estan les llavors s’utilitzava per fabricar carbó . ment rosades i amb forma de campana. S’agrupen formant ramells amples al llarg de les tiges.
Fulles petites, en- Abril -Maig. Té flors Fructifica a l’agost La seva fusta dura i de durides i lluents a masculines (petites, del segon any. qualitat, degut a les petites ambdós costats: de color groc i agru- El seu fruit és dimensions, únicament s’utilitza Són de color verd pades en penjolls) la gla, de pe- com a combustible i per obtenir fosc a l’anvers i més i femenines (poc duncle molt curt carbonet. pàl·lides per revers. visibles i solitàries) i de cúpula amb Punxen perquè tenen en el mateix arbre. escames rígides i dents acabades en penjants. una espina.
NOM CIENTÍFICCATALÀCASTELLÀ Cistus
monspeliensis
Estepa negra Jaguarzo
FULLA Té fulles són enganxoses, largues, estretes i d’un color verd focs. No tenen pecíol i presenten 3 nervis principals.
ESTRUCTURA FLOR
FRUIT
PROPIETATS
Les flors són blanques El fruit s’obre en cinc La planta desprèn un valves i conté llavors aroma característic, amb cinc pètals i no petites rugoses. produït per la presència gaire grosses, de 2 a de glàndules. S’utilitza en 3 cm d’amplada. perfumeria com a fixador Floreixen d’abril fins a i es cultiva com a planta finals de juny. ornamental. El seu nom “monspeliensis” fa referència a que creix a la regió de Montpeller, al sud de França.
Fulles perenne de color Floreix de març fins El fruit és una a juliol . Les flors càpsula ovoide que Cistus Albidus grisenc o blanquinós són d’un delicat color s’obre en 5 valves Estepa blanca (d’aquí el seu nom: rosa amb els pètals (característica Estepa blanca “albidus”). Es disposen lleugerament rebregats comuna al gènere de forma oposada a la que tenen entre 5 i 6 Cistus ). Dins de cm d’amplada. la càpsula estan tija, són peludes, d’un contingudes les tacte que recorda al llavors que presenten del vellut, i no tenen una mida molt pecíol. reduïda. Presenten 3 nervis principals ben marcats.
Aquesta planta sovint es cultiva com ornamental. Habitualment creix en indrets assolellats secs i calcaris.
Presenta fulles com- Març a Maig. Les flors Els fruits surten a la La seva saba s’anomena postes formades per masculines s’agrupen tardor. Primer són màstic i s’utilitza per a la Llentiscle un nombre variable de en raïms de color vermells i quan són producció de goma o làtex Lentisco, mata foliols sempre parell vermellós i sempre madurs es tornen molt aromàtic que serveix que acaben amb un es troben en plantes negres. per fabricar ciments dentapetit mugró. diferents que les femeris i per fer venis. També nines. (El llentiscle és s’utilitze en pastisseria i en dioic). fabricació de licors. Pistacia lentiscus
Lonicera etrusc Lligabosc mediterrani Madreselva
Fulles oposades, sèssils, ovals, coriàcies i enteres. L’anvers és lluent i el revers mat i groguenc.
Maig Juliol . Les flors El fruit és rodó i ver- Les baies no són comessón grogues i presen- mell quan és madur. tibles, però les flors són ten un tub llarg sovint calmants. enrogit que s’obre en dos llavis desiguals.