Page 1

VIVIM LA NATURA!

ECOLOGIA

Maria Basté Jubert Anna Gomis Renieblas Patrícia Soler Penya

ESO4- Joan Miró Escola Sadako Curs 2013


L’ALZINAR L’ALZINAR:

L’alzinar és un dels ecosistemes mediterranis més característics. És un bosc dens que forma un estrat arbori continu i ombrívol, no gaire alt (de 5 a 10 m), dominat per l’alzina. El sotabosc, és a dir, l’estrat arbustiu és molt ric, espès i dens. Per contra, l’estrat herbaci és poc abundant a causa de la manca de llum. L’alzinar cobreix completament el territori que ocupa i manté el color verd fosc durant tot l’any. Normalment s’explota pel sistema de bosc menut, per producció de llenya. Es troba en ambients poc humits i assolellats. Per aquest motiu les espècies que hi viuen disposen de nombroses adaptacions per aprofitar al màxim l’aigua: tenir fulles persistents i petites o les arrels profundes per captar l’aigua del subsòl.

DISTRIBUCIÓ MUNDIAL DELS ALZINARS:

DISTRIBUCIÓ DELS ALZINARS A LA PENÍNSULA IBÈRICA:

DISTRIBUCIÓ DELS ALZINARS A CATALUNYA:

ON ES TROBA? L’àrea de distribució mundial dels boscos Quercus ilex es concentra a les ribes del Mediterrani, especialment a l’àrea del nord i a l’oest. La major proporció de superfície es troba a la península Ibèrica i Itàlica. A Catalunya, els alzinars se situen preferentment a les serralades prelitorals, especialment a les àrees més plujoses del quadrant nordoriental.


TIPUS D’ALZINARS:

LA SERRALADA DE COLLSEROLA:

A CATALUNYA: Es distingeixen diferents tipus d’alzinars segons l’associació i la subassociació:

1) ALZINAR TÍPIC:

SITUACIÓ SERRALADA

o Alzinar amb arboç (cirereta d’arboç)

COORDENADES

o Alzinar amb falzia negra

CIMS DESTACATS COMPOSICIÓ MATERIALS GEOLÒGICS

o Alzinar amb roure cerrioide o Alzinar amb roure valencià

Serralada Litoral Catalana

COTA MÀXIMA 516,2 msnm

DISTRIBUCIÓ TIPUS D’ALZINARS A CATALUNYA:

o Alzinar amb marfull

Barcelonès, entre els rius Llobregat i Besòs.

o Alzinar amb boix

FAUNA

41º24’43.56’’N 2º4’26.18’’E Tibidabo, Turó del Puig, Puid d’Olorda, Turó de Valldaurada, Turó de la Margarola, Sant Pere Màrtir, Puig Madrona, Roques metamòrfiques Tortuges mediterrànies, diverses espècies de serps, gripaus, granotes, tritons i salamandres. Mamífers: porcs senglars, gineus, esquirols. Més de 130 espècies d’aus: Abunden el pitroig, la cadernera, el colom, l’esparver, l’aligot i la merla.

vegetació: La vegetació predominant de la Serralada de Collserola és l’ALZINAR AMB MARFULL (en bona part del vessant obac) i l’ALZINAR AMB ROURE CERRIODE. En la part solei hi predomina l’ALZINAR DE CIRERETA D’ARBOÇ.

2) ALZINAR MUNTANYENC:

FORA DE CATALUNYA:

A causa de l’alteració humana (incendis, pasturatge, etc) la major part de la serra està coberta per pinedes de pi blanc.

En algunes zones de la Serralada Cantàbrica hi ha l’alzinar cantàbric, proper a l’alzinar típic.

Bosc d’alzines i roure.

Alzinar muntanyenc a Montserrat

3) CARRASCAR:

En les illes Balears hi ha l’alzinar

balear.

Immens alzinar al vessant d’una muntanya de la Serra Tramuntana.

La font groga es troba en un alzinar amb roures.


EL ROURE:

VEGETACIÓ OBSERVADA AL LLARG DE L’EXCURSIÓ:

El roure és un arbre de la família dels Quercus. En llatí rep el nom de Quercus Cerriodes, en castellà es anomenat “Roble”. És un arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d’alçada. Viu indiferentment en sòls calcaris o sicilis i necessita un clima temperat, marítim, mitjanament humit. És una espècie endèmica de Collserola i altres àrees properes a la ciutat de Barcelona.

ZONA solana:

Fulles i glans.

És el vessant muntanyenc on més toca molt el Sol, i per tant, és la zona més càlida i assolellada. El vessant solei barceloní està més sotmès a l’acció humana pel contacte amb la ciutat, és més sec i també més pendent.

La seva escorça és fosca i arrugada i la fusta és dura i compacta, sent utilitzada per a la construcció, per a la fabricació de mobles i altres objectes.

ESTRAT ARBOri:

El roure floreix durant els mesos d’abril i maig i té flors masculines i femenines a la mateixa planta. Les flors femenines formen grups de 2 a 5 inflorescències d’ 1 a 3 cm d’alçada. Les flors masculines formen penjolls de 3 a 8 cm de llargada.

L’ALZINA: L’alzina és un arbre de la família dels Quercus. En llatí rep el nom de Quercus Ilex i en castellà és anomenat “Encina”. L’alzina, l’arbre ibèric per excel·lència, és robust, de fort brancatge que suporta amb una resistència increïble la duresa del clima mediterrani amb estius eixuts i calorosos i amb pluges a la tardor i primavera.

Fructifica a la tardor i el seu fruit és el gla.

EL PI BLANC:

Es tracta d’un arbre de llarga vida, ja que passa els 800 anys i pots passar els 20 metres d’alçada. Conserva durant tota la seva vida la capacitat de rebrotar d’arrel, el que li permet sobreviure a les tales, focs i plagues.

El pi blanc és un arbre de la família de les pinàcies. En llatí rep el nom de Pinus halepensis i en castellà es anomenat “Pino carrasco”. Aquesta espècie d’arbre, com la majoria de les pinàcies, es troba als voltants del Mediterrani, entre el nivell del mar i els 1000 metres. És un dels arbres més resistents a la sequera, i el seu clima ideal és un clima càlid i una mica sec però també necessita pluges! No resisteix les glaçades intenses i persistents.

L’alzina està formada per una capçada ampla i arrodonida, profundament ramificada i amb una gran massa de fullatge. És espessa i la seva escorça és fosca i esquerdada de manera que el tronc no és una superfície llisa sinó que és gravada i granulada a diferència del plataner, per exemple. Aquestes denses capçades de l’alzina creen al sotabosc unes condicions climàtiques que fan possible la presència de gran diversitat espècies .

El pi blanc pot arribar als 20 m d’alçada i excepcionalment els pot superar. El seu creixement és ràpid i pot arribar a viure de 250 a 300 anys.

Detall de l’escorça.

És un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. Les fulles presenten un color verd intens a la part superior i un color grisenc i pelut a la part inferior, sobretot les fulles més velles. L’alzina floreix als mesos d’abril i maig i el seu fruit és el gla que madura al començament de la tardor. La fusta de l’alzina és dura i compacta i s’utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques sempre s’han utilitzat per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent.

Detall de l’escorça.

Els roures fan una gran i ampla capçada, tot i que no es tan espessa com la de les alzines. Les fulles que formen aquesta capçada tenen el marge lobulat, per l’anvers són de color verd clar i pel revers, moltes vegades, són de color verd grisós amb petits pèls, fan entre 4 i 15 cm de longitud i són més o menys dures segons les espècies.

Fulles i flors.

Glans

Està format per una capçada poc densa, esclarissada i, en els exemplars joves, és cònica, però amb el pas dels anys es torna irregular. És un arbre perennifoli. Les seves fulles acostumen a ser bastant fines i flexibles, de color verd relativament clar i tenen una longitud d’uns 6-12 cm. Són fulles molt primes amb forma d’agulla disposades de dues en dues sobre curtes tiges. Floreix els mesos d’abril a maig i té flors masculines i femenines separades en el mateix arbre. Els seus fruits són les pinyes, abundants quan l’arbre és adult, de forma cònica. La fusta d’aquest arbre es fa servir per fer caixes d’embalatge, taulers d’aglomerat i pasta de paper. És un gran productor de resina que s’extreu per obtenir diferents productes útils per a la indústria química. És utilitzat en la repoblació forestal per la seva capacitat per colonitzar terrenys pobres i secs. Per aquest motiu, actualment és una espècie freqüent als turons de Hollywood, a Califòrnia.

Fulles i glans.


arbustos: NOM CIENTÍFIC- CATALÀ- CASTELLÀ Arbustus unedo

Arboç Madroño

Erica arborea

Brezo Bruc

Quercus coccifera

Coscoll o garric. Coscoja

FULLA

ESTRUCTURA FLOR

FRUIT

PROPIETATS

Fulles lluents lanFloreix d’octubre a La cirera d’arboç Es fan confitures amb el fruit. ceolades finament febrer. Les flors són es un un fruit coCal tenir en compte que el dentades amb el blanques de corol·la mestible. Presenfruit quan és madur, conté pecíol curt. Les fulles petita amb forma de ta una superfície petites quantitats d’alcohol. Per s’alternen a la tija vas. granelluda i és això, tradicionalment amb les vermell quan és cireretes d’arboç es preparava madur. Triga un una beguda similar a la sidra i any a madurar . vinagre casolà.

Fulles linears i molt Floració: de febrer El fruit, molt petit, Amb les arrels es fan les petites de 3 a 4 mm. a maig . Les seves és una càpsula cassoletes de les pipes de flors oloroses són que s’obre en fumar ja que tenen la capacitat molt petites, de co- quatre valves on de suportar el foc. Antigament lor blanc o lleugera- estan les llavors s’utilitzava per fabricar carbó . ment rosades i amb forma de campana. S’agrupen formant ramells amples al llarg de les tiges.

Fulles petites, en- Abril -Maig. Té flors Fructifica a l’agost La seva fusta dura i de durides i lluents a masculines (petites, del segon any. qualitat, degut a les petites ambdós costats: de color groc i agru- El seu fruit és dimensions, únicament s’utilitza Són de color verd pades en penjolls) la gla, de pe- com a combustible i per obtenir fosc a l’anvers i més i femenines (poc duncle molt curt carbonet. pàl·lides per revers. visibles i solitàries) i de cúpula amb Punxen perquè tenen en el mateix arbre. escames rígides i dents acabades en penjants. una espina.

NOM CIENTÍFICCATALÀCASTELLÀ Cistus

monspeliensis

Estepa negra Jaguarzo

FULLA Té fulles són enganxoses, largues, estretes i d’un color verd focs. No tenen pecíol i presenten 3 nervis principals.

ESTRUCTURA FLOR

FRUIT

PROPIETATS

Les flors són blanques El fruit s’obre en cinc La planta desprèn un valves i conté llavors aroma característic, amb cinc pètals i no petites rugoses. produït per la presència gaire grosses, de 2 a de glàndules. S’utilitza en 3 cm d’amplada. perfumeria com a fixador Floreixen d’abril fins a i es cultiva com a planta finals de juny. ornamental. El seu nom “monspeliensis” fa referència a que creix a la regió de Montpeller, al sud de França.

Fulles perenne de color Floreix de març fins El fruit és una a juliol . Les flors càpsula ovoide que Cistus Albidus grisenc o blanquinós són d’un delicat color s’obre en 5 valves Estepa blanca (d’aquí el seu nom: rosa amb els pètals (característica Estepa blanca “albidus”). Es disposen lleugerament rebregats comuna al gènere de forma oposada a la que tenen entre 5 i 6 Cistus ). Dins de cm d’amplada. la càpsula estan tija, són peludes, d’un contingudes les tacte que recorda al llavors que presenten del vellut, i no tenen una mida molt pecíol. reduïda. Presenten 3 nervis principals ben marcats.

Aquesta planta sovint es cultiva com ornamental. Habitualment creix en indrets assolellats secs i calcaris.

Presenta fulles com- Març a Maig. Les flors Els fruits surten a la La seva saba s’anomena postes formades per masculines s’agrupen tardor. Primer són màstic i s’utilitza per a la Llentiscle un nombre variable de en raïms de color vermells i quan són producció de goma o làtex Lentisco, mata foliols sempre parell vermellós i sempre madurs es tornen molt aromàtic que serveix que acaben amb un es troben en plantes negres. per fabricar ciments dentapetit mugró. diferents que les femeris i per fer venis. També nines. (El llentiscle és s’utilitze en pastisseria i en dioic). fabricació de licors. Pistacia lentiscus

Lonicera etrusc Lligabosc mediterrani Madreselva

Fulles oposades, sèssils, ovals, coriàcies i enteres. L’anvers és lluent i el revers mat i groguenc.

Maig Juliol . Les flors El fruit és rodó i ver- Les baies no són comessón grogues i presen- mell quan és madur. tibles, però les flors són ten un tub llarg sovint calmants. enrogit que s’obre en dos llavis desiguals.


ZONA obaga

FALGUERES: NOM CIENTÍFIC- CATALÀ- CASTELLÀ

La vessant obaga és la zona de més ombra. Es conserva millor la humitat, tot i que també és més freda.

Asplenium

diantum-nigrum

Falzia Negre Adianto Negro

enf iladisses: NOM CIENTÍFIC- CATALÀ- CASTELLÀ Rubia Peregrina

Rogeta Rubia

FULLA lanceolades i disposades en agrupacions de 4 o 5 unitats al voltant de la tija.

ESTRUCTURA FLOR Flors molt petites d’uns 5 mm de diàmetre i de color groc pàl·lid.

Equisetum arvense

Cua de Cavall FRUIT Drupes negres: Esfèric de 4-6 mm de diàmetre llisos i negres a la maduresa.

PROPIETATS L’arrel d’aquesta planta es feia servir per fabricar tint vermell per a la roba. És per això que s’anomena roja.

Cola de Caballo

CIENTÍFIC- CATALÀ- CASTELLÀ Viburnum tinus

Fulles lluents. Les que es troben en les branques tenen un nervi principal i són triangulars. La resta són pentagonals i presenten 5 lòbuls.

Smilax Apera

Són perennes, i Les flors són verdes Els seus fruits lluents, esparses. i grogues i formen apareixen entre Presenten 5 nervis ramells. És una octubre i gener. principals al limbe i espècie dioica. Són carnosos, tenen una forma que esfèrics, de color recorda a la d’un vermell i formen cor. Tenen espines. raïms.

Heura HIedra

Aritjol Zarzaparrilla

Presenta flors de coloració verdosa reunides en umbel·les.

Els seus fruits apreixen al començament de la primavera. Són carnosos globulars i negres quan són madurs.

Els fruits s’utilitzaven com a purgants (laxants). Els fruits són lleugerament verinosos

Marfull Durillo

Amb els seus fruits es fan begudes refrescants. L’arrel d’aquesta planta té propietats estimulants i depuratives. Antigament es va fer servir per tractar les malalties venèries. Degut a aquesta suposada propietat molts emperadors romans com Claudi, Calígula o Domicià, prenien preparats d’aquesta planta amb finalitats preventives.

PROPIETATS

Les fulles poden fer fins a 40 centímetres i tenen el pecíol negre i tant o més llarg que el limbe. Són coriàcies (consistència similar al cuir), lluents i fosques, en forma triangular i pinnades 2 o 3 cops. Aquesta espècie viu a la vora dels corrents d’aigua, en llocs ombrívols i humits. Dels nusos surten les fulles petites amb un nervi central no ramificat. Les fulles s’agrupen als nusos formant verticils.

arbustos: NOM

Hedera Helix

ESTRUCTURA FULLA

Ruscus aculeatus

Galzeran Rusco

FULLA

ESTRUCTURA FLOR

FRUIT

En la medicina natural aquesta és una de les plantes més utilitzades. Habitualment es pren en infusió, després de bullirla uns minuts .Té propietats diürètiques, depuratives i antihemorràgiques. Té un alt contingut en silici, per aquesta raó,té un tacte aspre característic.

PROPIETATS

Amples, oposades Entre gener-maig Els fruits són És un arbust mel·lífer ja que de 4 a 10 cm, les abelles s’aprecien força té flors blanques, drupes petites ovades, perennes, petites d’uns 6 mm ovoides i de color les seves flors. Les fulles persistents, de verd en infusió tenen propietats blau metàl·lic fosc intens, lluents i es troben formant antifebrífuges. Els fruits s’han ramells. quan són madurs. a l’anvers i peludes emparat com a purgants pel revers. Al marge Flors agrupades en contra l’estrenyiment. La de la fulla hi ha una tintura de marfull s’utilitza corimbes. filera de pèls visibles en fitoteràpia com un a contrallum. remei contra la depressió. Algunes varietats de marfull s’utilitzen com a plantes de jardí perquè s’adapten perfectament als llocs més ombrívols i no necessiten un sòl excessivament mineralitzat. Fulles anomenades cladodis que acaben en punta rígida i punxant . Són diminutes i apareixen a l’axil·la dels cladodis.

És una planta dioca El fruit apareix Aquesta planta s’utilitza com que floreix a la a la tardor-hia ornament nadalenc, per la primavera. Les flors vern. És vermell i qual cosa, cal protegir-la apareixen al centre esfèric d’1 cm de Les baies són tòxiques, però de les falses fulles, diàmetre. avui dia té una certa imporsón de mida reduïtància comercial perquè a da i de color verd partir dels rizomes es preblavós. paren certs medicaments i cosmètics.


BIBLIOGRAFIA:

Google imatges Viquipèdia http://www.parcnaturalcollserola.cat/ http://www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?Parc=8 http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/ index%20.htm http://waste.ideal.es/primeraplantas.htm http://portales.gva.es/benlloch/Projecte/m6/alzina.htm

L'alzinar collserola  

Visita a un alzinar a la serralada de Collserola, zona de la Font Groga, i estudi de la seva vegetació.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you