Page 1

n.64 desembre 11

revista

de

l'Escola

B

Pia

O

de

N

Matar贸

N

A

D

A

L

!


SUMARI 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

EDITORIAL

OPINIÓ 275 ANYS 275 ANYS PARE JOAN PARE JOAN PARE JOAN PARE JOAN PARE JOAN PARE JOAN PARE JOAN PARE JOAN PARE JOAN PARE JOAN AMPA GEGANTA BENVINGUTS BENVINGUTS INFANTIL INFANTIL PRIMÀRIA PRIMÀRIA ESO ESO BATXILLERAT BATXILLERAT FP FP NADAL NADAL GRUPS AMISTAT GRUPS AMISTAT EDUCACIÓ DELS FILLS LLEGIR ESPORTS LLIBRES

CONSELL DE REDACCIÓ: Marta Montserrat/ Infantil - Esther Sinol / Batxillerat - Sònia Hita / Infantil - Àlex Fernández / Formació Professional - Sara Bruguera / Primària - Roser Cusachs / Primària - Paola Abellan / ESO - Josep M. Codina / Disseny i compaginació -Rosa M. Torroella / AMPA - Esther Sino / Assessora Lingüística - David Gallemí / Director


EDITORIAL

editorial

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


OPINIÓ OPINIÓ 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


275 ANYS

PARAULES DEL PARE PROVINCIAL Bona tarda : Bon any !! 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Benvolgudes i benvolguts tots : M’han encomanat que us adreci unes paraules que serveixin de “tret de sortida” a la celebració dels 275 anys de l’Escola Pia de Mataró, celebració que ha de durar tot un any. He acceptat amb goig i amb agraïment, l’avinentesa s’ho val. Volia començar recordant que els escolapis vàrem arribar per primer cop a Catalunya el 1683, a Moià concretament; a Mataró hi vàrem arribar 54 anys després, el 1737, 14 anys després de l’ensulsiada de 1714, en la qual Catalunya perdé la condició d’Estat. Tan gran convulsió no va espantar els escolapis d’aquell temps, sinó que es varen embrancar en l’expansió: 14 anys després de la desfeta s’obria Puigcerdà, 18 anys després s’obria Igualada i 22 anys després Mataró, quan la ciutat tenia 6.000 habitants. I avui som aquí i m’atreveixo a dir que hi som per encetar els propers 275 anys: no és que ara vulgui dir com serem el 2286, quan ja en farà 550 d’estada a Mataró, però sí que m’atreveixo a dir on serem, serem aquí, potser aquí mateix, si Déu vol. Vull dir, doncs, que no comencem una celebració de passat, sinó que iniciem una celebració de futur, de llarg futur. Dir tot això en el moment de crisi econòmica, política, social, cultural i eclesial en què ens trobem sembla, pot semblar, una desmesura: qui es podia pensar el 1737 que, al 2011, estaríem aquí ¡¡¡ celebrant !!! impossible de preveure i de programar una cosa així. 40 anys després de la nostra arribada ja eren alumnes de l’escola, en Jaume Creus i Martí (1760-1825) (arquebisbe de Tarragona), Antoni Puig i Blanch (1775-1840) (literat precursor de la Renaixença) Damià Campeny i Estrany (1771-1855) (escultor neoclàssic) A les llindes dels balcons de la façana de l’Ajuntament hi ha uns medallons amb les cares d’aquests tres alumnes i podem dir que, situats on estan, també representen les cares dels milers d’alumnes que hem passat, estan passant i passaran per l’escola. Volen simbolitzar i significar la religió, les lletres i

l’art: hem d’interpretar aquest fet com un senyal del servei i de la influència de l’escola en els homes i les dones, i en la ciutat de Mataró. No vull fer un llistat dels prohoms de Mataró que han passat per les nostres aules, seria massa llarg, me n‘oblidaria més d’un i no serviria de gran cosa perquè avui celebrem la festa de tots, de les generacions senceres d’alumnes. Una altra cosa fora un recorregut pels plafons del retaule de l’altar major de l’església: ens seria de més utilitat, perquè allí hi figuren moments cabdals de la nostra història i s’hi representa la dedicació i la influència de l’escola en els diferents àmbits de l’ensenyament al llarg del temps. Contemplant els plafons aprendríem que hem passat moments més durs que l’actual, perquè hem passat crisis, desgavells, guerres, · · · però també prosperitats, joies i alegries: diguem que hem viscut amb la ciutat i els ciutadans de Mataró tant moments de vaques grasses com moments de vaques flaques, el que “ha tocat” fos el que fos, i sempre ens hem mantingut al peu del canó, al nostre lloc, a l’escola, en el terreny de l’educació i de la formació, tant humana com cristiana [si és que avui s’hi pot fer alguna diferència !!!]. Com serà l’escola el 2286 ?? Com dir-ho si no s’hi atreveix ni el cine a imaginar-.ho !!! però si no sabem ni què ens vendran d’aquí a dos dies quan se’ls hagin acabat el stok’s d’iPods i d’IPhone’s i de tots els estris que fem anar ara !!! Què farà l’escola el 2286, d’aquí a uns altres 275 anys ? Això sí que ho podem dir !!! Educar !!! Buscar la cohesió social. Mirar de crear convivència, solidaritat i comunitat.Practicar i predicar la pau. Treballar per la sostenibilitat i la millora de la casa de tots. Viure la unitat universal dels homes i dones, no només la global. Fomentar el tenir personalitat pròpia essent -assenyats -trempats -eixerits


275 ANYS Ja sé que us “predico” una utopia, però no per un lloc i per un futur que mai serà, sinó que us “presento” una utopia que, en gran manera, ja és, no una utopia que voldríem que fos, sinó que ja la tenim a les mans; nosaltres, els que estem avui aquí, ja l’estem construint. Per què? Perquè ja eduquem. Em vull atrevir a tornar a dir el programa, la utopia, la intuïció de Calassanç que hem dut a terme durant 275 i que segur que ens servirà per 275 anys més Ho faig perquè estic convençut que fem possible el futur perquè recollim la tradició del passat. Els que esteu aquí ja eduqueu: quan diem que el centre de l’escola és l’alumne, el noi, la noia, volem dir la persona sencera, entera, completa; entesa i presa de forma holística [com en tornen a dir ara]. I a aquest noi, a aquesta noia, el volem “savi”: destre, erudit, enginyós, fins i tot astut. Espavilat !!!!, que no es deixi enganyar quan li toqui anar per la vida. També el volem entenimentat i intel·ligent, que sigui capaç de conèixer el sentit de les coses: us recordeu d’aquells apòstols que els costava d’entendre? que fins llavors no varen entendre el sentit de les escriptures?... Volem, doncs desvetllar i educar aquest sentit de la intel·ligència que és capaç d’arribar al fons de les qüestions i que inclou ser capaç d’entendre’s, d’arribar a pactes, com aquells dos rius que, en una bona entesa, s’ajunten i segueixen el seu curs. I no només volem que s’entenguin sinó que siguin capaços de preguntar, de consultar i als quals els puguem demanar consell. També volem homes i dones “forts”, potents, valents, ferms, que en una situació dura i tensa sàpiguen estar al seu lloc. Que siguin vigorosos d’ànim. Que tinguin aquell coneixement que els permeti saber, trobar coses noves, aprendreles i ensenyar-les, que sàpiguen conèixer i reconèixer. Que se’ls pugui aplicar allò que diu el llibre dels Proverbis [1,4]: “Volem proporcionar sagacitat als inexperts,

als joves, coneixement i prudència” I tot això ho volem expressat en el lema “Pietat i Lletres ”, no una pietat carrinclona, de coll tort, sinó en aquella pietat de Miquel Àngel, de la mare que estima el fill que té mort als braços i no es desespera. Em diuen que Sant Calassanç, quan deia “Pietat i Lletres”, més aviat volia dir “Esperit i Lletres”, on aquest Esperit/Pietat és respecte, veneració als pares, als fills, als parents, als amics, als majors i avantpassats, a la pàtria, a Déu; i que inclou delicadesa i tendresa. Com la Mare de Déu de la Pietat. Com resumir-ho, voldríem que en acabar l’escola, els nostres alumnes haguessin assolit el seny, un sentit bo i prudent, una intel·ligència amb criteri, que arribessin a tenir un sentit de “témer” no fer-ho bé, però barrejat amb un sentit de ganes de fer i de construir. Una barreja de temor, veneració, confiança, respecte i obediència: ser capaços de “disfrutar”, de gaudir vivint i fent una cosa ben feta. Que arribessin a ser emprenedors, amb gust i amb ganes, havent perdut la por a enfrontar-se a la vida, no essent temeraris ni inconscients, sinó assenyats i assenyades. Tot això és el que volem per als alumnes i les alumnes d’aquest curs, però a la vegada és el que hem volgut els 275 cursos anteriors i el que volem per als 275 cursos següents, amb els mitjans i les tècniques que en cada moment disposem i tinguem a l’abast. Voleu dir que el P. Joan no va dedicar tota la vida a fer precisament això? i ho va fer primer en ell mateix i també amb la seva permanent intenció educativa: quin exemple que ens ha deixat, no ens lamentem pel seu traspàs, tinguem-lo viu entre nosaltres recollint-li el testimoni. Seguim fent-ho doncs. Per molts anys: com a mínim per 275 més. Moltes gràcies!!! P. Jaume Pallarolas Pare Provincial Escola Pia de Catalunya 25.11.2011

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


PARE JOAN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


PARE JOAN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


PARE JOAN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


PARE JOAN

ESCRIT AL P.JOAN Quan dissabte a la tarda va sonar el mòbil, vaig fer allò que fem la majoria quan no arribem a temps a contestar. Veure qui ha trucat. Llegir Àngels em va fer pensar que alguna cosa no anava bé. De seguida vaig fer la torna i en sentir la seva veu, vaig confirmar que tenia una mala notícia per a donar-me. Malauradament em va dir: “El pare Joan s'ha mort”. El primer minut vaig rondinar, vaig dir algun renec i em vaig sentir desconcertada. Vaig preguntar pels fets formals i poc més. Quan vaig penjar i ho vaig anar posant tot en ordre, em va entrar una fluixera de cos i de ment, una tranquil·litat no-natural, un començar a treure arguments d'aquells que sembla que reconforten i justifiquen a tothom en aquests moments: “és que pobret estava fomut”, “ja sabíem que era complicat, que podia passar però no hi comptàvem...” etc., etc., etc. Però a mida que han passat les hores i he pogut fer un exercici més profund i serè, m'he permès pensar què li vull dir ara que ja no el veuré més. Joan, em permetràs que et parli de tu, amb tota l'estimació i el respecte que et mereixes: - sempre recordarem i segur que en parlarem, d'aquells partidets de futbol que expliquen els teus ex-alumnes quarantins, que diuen que feies, amb la sotana arromangada. - sempre ens quedarà la visió a l'església amb tota la mainada, cantant el “mans a les mans” i el Virolai, amb aquella il·lusió que t'il·luminava. I el dia dels teus 80 anys, amb aquell sentiment culé. - sempre ens quedarà la disciplina que qui bé et coneixia diu que sempre imposaves i que, molts i moltes de nosaltres hem viscut, a l'hora de demanar una fotocòpia quan ens deies: “Oh! A veure si us aclariu, perquè aquesta ja me l'han demanada”. Tot i aquesta disciplina, teníem la dolçor de l'anisset. - sempre em quedarà la imatge de quan venia a demanar-te còpies i et veia llegint algun llibre, “de moda”, “dels mediàtics” i em feies la crítica i en més d'una ocasió me'l deixaves per a poderne acabar de parlar després. - sempre em quedaran aquelles converses generacionals que teníem, jo controlant el teu aniversari, ets de la quinta del pare. - sempre em quedaran les aturades que feies davant del despatx preguntant com anava tot. - sempre recordaré com, darrerament passaves i em deies: “tinc una cosa aquí dins”, “passarà el que hagi de passar” i jo et deia: “ a veure P. Joan, tindrà la Moreneta al costat i tot anirà bé”. Segur que ella t'acompanya. -sempre t'agrairem el costat que ens has fet quan hem perdut éssers estimats. - sempre t'agrairé el lligam que has tingut amb la família: ens has casat, has batejat la nostra filla, has tornat a casar els pares quan van celebrar els seus 50 anys junts...i tot amb aquella il·lusió que en tot moment has desprès. - i sobretot, sempre em quedarà la tristor que veig avui en grans i petits. - sort però, que sempre ens quedaràs TU. Una forta abraçada siguis on siguis. La teva escola

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


PARE JOAN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


“Aquest camí tan fi, tan fi ¿qui sap on mena? ¿Qui sabrà mai aquest matí a què em convida? I tu continuaries, amb el mig somriure penjat dels ulls: Ai!! I és el camí incert cada matí, n’és cada vida. I què t’hem de dir? Que sí, que val la pena viure, fer, sentir, parlar, compartir i gronxar-se amb les estrelles.

PARE JOAN

Això, Pare Joan, li vaig dir a un amic que va marxar abans que tu cap a...no ho sé pas... I també t’ho dic a tu: I que bé que t’ho haguessis passat l’altre dia anant amunt i avall entre tota aquella munió de gent que ens vam reunir aquí, aquí mateix per dir-te adéu... donant conversa a tots, pendent de tots amb la teva discreció i veient com al teu voltant s’han teixit tants llaços de seda resistents i fins com puntes de coixí fetes a mà, com les d’abans i que ni el pas del temps ni la mort pot trencar. Deixo per la nostàlgia el que vas ser, el que vas fer, de què estan plenes ara les teves butxaques... En un moment que ens creiem immortals, un bany d’humilitat ens va bé. ( La mort para el temps, ni que sigui per un instant i en podem parlar) Amb la teva mort hem aturat uns segons el nostre temps, ha paralitzat la voràgine que ens xucla i, nedant contracorrent, he reflexionat. I et dic, us dic, el que em sembla que he après?: Que sí, que val la pena el viatge que fem tots plegats. I els que ens heu precedit, com tu, deixeu petjades i grans de sorra. I ens feu dir, massa fluixet a vegades , que sí, que val la pena guardar temps per una conversa pausada, aguantar la mirada a un adolescent desafiant i espantat, per dubtar, feinejar tots plegats i per atrevir-nos a ser feliços, fins i tot per cordar la bata de la Júlia, per pregar, per creuar un somriure despistat o contemplar com el sol es pon, sense presses i mandrejant. Sí, val la pena recórrer els passadissos notant la vida que bull, trobant gent i fer-la part del nostre paisatge. Sí, amb senzillesa com tu, val la pena ensenyar, educar, compartir, créixer junts... I tu ara potser ens diries, fent-te el poeta: ”Vigila esperit, vigila, no perdis mai el nord...” I nosaltres , que potser encara estem intentant trobar aquest nord, que encara estem penjats de la cançoneta incerta, ens morim de ganes de preguntar-te:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


PARE JOAN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

AL PARE JOAN

El nen que s’ofereix voluntari per anar a fer fotocòpies, esperant rebre el teu anís acompanyat d’un somriure. La nena que arriba mitja hora abans de començar les classes per anar a la pregària del matí. El monitor que puja al pis de dalt sabent que serà rebut amb els braços oberts. L’infant que es prepara per la comunió, tot escoltant les teves històries i cantant el “mans a les mans”. El participant al Futbol Solidari que, en algun moment del cap de setmana, rep el teu agraïment... Totes aquestes persones som nosaltres, alumnes i exalumnes que et tenim i et tindrem present. Santa Anna ha perdut una persona molt especial, però els que hem tingut la sort de conèixer-te ens quedem amb uns valors i amb el compromís de continuar-los transmetent. Pare Joan, estem segurs que seguiràs fent-ho allà on siguis, però no dubtis que, aquí baix, seguirem “estimant-nos els uns als altres tal com tu ens has estimat”. Exalumnes, monitors i monitores del grup d’esplai l’Erol i Mou-te


Com antic alumne d’ aquesta escola, recordo la figura del Pare Joan, com la d’ aquell escolapi que coneixia a cadascun de nosaltres, que ens esperava al final de l’ escala de la porteria quan baixàvem, i repartia anissos, i a qui ja esperàvem. Aquell anís es convertia en quelcom excepcional, doncs essent només això, un anís, era lliurat amb aquell somriure i tendresa, que es convertia en la definició material de la paraula estimació. Ja de més gran, i amb els meus fills com alumnes de la mateixa escola on vaig començar la meva formació, he tingut el privilegi de saber quelcom mes del pare Joan. Aquella estimació i tendresa que jo recordava, la seguia tenint també amb els adults, als qui recordava de petits, i seguia saludant amb el mateix somriure i afecte. També he sabut que, ja malalt, el pare Joan anava a visitar persones grans la condició física de les quals els impedia sortir de casa seva, i els escoltava tot oferint-los senzilles paraules de consol i ves a saber si també algun d’aquells anissos miraculosos, sempre amb el mateix somriure que tots recordem. El pare Joan , és la definició d’ una persona bona, que ha donat la seva vida a estimar els altres, i que alhora, ha rebut l’ estimació de tots els qui l’ envoltàvem, i que seguirà present entre tots nosaltres cada cop que ens preguntem el significat de la paraula estimar. ANTONI AGUSTI I GALLIFA President AMPA

PARE JOAN

EL PARE JOAN

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


PARE JOAN

En record del Pare Joan Diu un article de la constitució i regles de l’orde de l’Escola Pia:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

La missió escolàpia La família religiosa escolàpia, amb humilitat i gratitud, es reconeix com a obra de Déu i de la feliç i perseverant iniciativa de sant Josep de Calassanç. ell, en efecte, il·luminat per l’Esperit Sant, es va dedicar plenament al ministeri de l’educació cristiana del nois, principalment dels pobres, en l’esperit de Pietat i Lletres Reflexionant sobre aquest escrit de la Missió escolàpia, hom pensa que hi troba un paral·lelisme obvi amb les aptituds i atributs que Pare Joan ens ha ensenyat i inculcat a tots nosaltres. Si Sant Josep de Calassanç aixequés el cap veuria que la tasca que van engegar ja fa 400 anys, i més concretament 275 a Mataró, continua viva i intacte com els seus inicis. Quantes hores destinades a donar la mà, sense esperar res a canvi. Quantes hores dedicades a escoltar, sense fer cap retret. Quantes hores dedicades a educar amb vocació i fe. Quantes hores dedicades a estimar, sense esperar cap petó. Quants batejos, comunions, casaments i funerals, amb l’únic esperit de servir els altres. Quants milers i milers de còpies, quants anissos regalats, quants somriures d’infants agraïts. El Pare Joan ha marxat sense fer soroll, de la mateixa manera que va arribar, però ens ha deixat un empremta inesborrable que en el temps perdurarà. Poques persones hauran donat tant de si, com el nostre estimat Pare Joan. Xavier Manrique i Quintana Mataró, 18 d’octubre de 2011


PARE JOAN

Els alumnes de formació professional potser ja no teníem una relació tan directa amb tu, pare Joan. Segurament molts ja ni et coneixien, però els que vam estar amb tu hem intentat transmetre als nostres companys tots aquells valors que ens vas ensenyar de petits, com l’esforç, el respecte, el compromís amb la feina i les ganes de fer-la ben feta. Que aquests valors continuin ben vius entre nosaltres per sempre. Preguem. Alexandre Castany i Sergi Agustí, CFGS AIF

PARE JOAN, UN PARE PER A TOTS Pare, Bondat, Catequesi, Generositat, Capellà, Amabilitat, Anís, Simpatia, Sotana, Elegància, Religió, Responsabilitat, Fotocopiadora, Humilitat. Aquestes paraules i moltes més són les que ens venen al cap quan pensem en el Pare Joan. Valentina Borrego i Alejandro Martínez

Aquestes són algunes de les dedicatòries que els nens i nenes de primària hem escrit per al pare Joan i que quedaran recollides en un àlbum de record. Pare Joan, aquí sempre seràs recordat i estimat. Per totes les coses que has fet per l’escola i per Mataró. Sempre t’estimaré com un més de la família, i sempre recordaré el teu somriure quan ens donaves anissos. El pare Joan era un bon home, disposat a ajudar a tothom sense dir que no a ningú. Sempre amb els braços oberts cuidant-nos com a fills. A tots ens agradava cantar amb ell. Tots l’estimàvem i mai deixarem de fer-ho. Pare Joan, m’ha agradat molt tenir-te aquests anys a l’escola. Ets la persona que té el cor més gran de totes les persones de l’escola. Per mi, que t’hagis anat és una gran pena perquè per nosaltres ets com un més de la família. Pare Joan, tu ens has ensenyat i ens has recordat la Pau quan fèiem guerres. Tu has escoltat a tothom i has donat les teves opinions, i quan algú es sentia sol tu sempre l’has consolat i escoltat. Un petó. Jo me l’estimava molt perquè era molt bo amb tothom. Sempre que anaves a fer fotocòpies et donava alguna cosa i estava per nosaltres. Jo crec que és un exemple a seguir perquè mai l’havia vist enfadat ni trist. Sempre tenia alguna cosa alegre per dir-te. Per mi era una persona especial i per tothom també. Encara que ja no hi siguis, mai t’oblidarem. Alumnat de primària.

AL PARE JOAN Sí, ho hem sentit i llegit aquests dies: “el Pare Joan ha estat un referent a Santa Anna, i a Mataró”. I és cert. Ha estat una persona molt important a les nostres vides, sobretot per molts i moltes de nosaltres que fa anys que estem a Santa Anna. Com costa entrar a l'escola i saber que no et trobaràs el Pare Joan. I ...se'ns fa difícil passar per davant del despatx de pastoral i veure la porta tancada i saber que ja no el veurem més assegut davant una petita Bíblia oberta i rellegida milions de vegades. Quin esforç és passar per davant de l'aula de les fotocòpies i no sentir com funcionen les màquines, o senzillament que no estigui oberta i per tant saber que no podem anar a demanar res. Se'ns fa igualment difícil entendre que no ens el trobarem nerviós i atabalat o alegre i amb ganes de conversar. Els mestres ens neguem a canviar el càrrec que tenim a l'aula i que posa “anar al pare Joan”. A tots els nens i nenes era el càrrec que més els hi agradava fer ja que a més de moure's una estona per l'escola tornaven amb recompensa. A qui no li ha agradat al principi d'entrar a treballar a Santa Anna que li preguntessin com anava tot. Ell sempre ho feia. Quan s'acabava el curs, passava per totes les classes a recollir les plantes que hi teníem, per a cuidar-les tot l'estiu i ens les tornava perfectes. Ens agrada encara imaginar-lo amb el “micro” a la mà, vestit amb la sotana i amb l'església plena de nens i nenes contestant les seves preguntes aleatòries i evidents per acabar resant a la Mare de Déu que ell tant venerava i finalment cantar tots junts el Virolai. Ens agradaria definir-lo i ens vénen al cap paraules com: entregat, amable, alegre, responsable,... bona persona,... més senzill, el Pare JOAN era una PERSONA BONA. Núria R. Àngels B Roser C. Mataró, 17 d'octubre de 2011

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


AMPA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Benvinguts a tots al nou curs que acabem d’ encetar. Un curs, ple de reptes, tant individuals com col.lectius, amb la finalitat de formar i educar els nostres fills com a bones persones. Acabada de ser nomenada la nova junta de l’ AMPA, a l’ Assamblea General, celebrada el passat 3 d’ octubre us voldriem fer novament una petita explicació de quina és l’ Associació que representem i quina és la tasca que duu a terme. L’ AMPA és l’ associació de mares i pares, legalment constituida i amb uns estatuts propis que ens representa davant les institucions en general, i davant l’ escola en particular. Les línies d’ actuació de l’ AMPA, les podríem desglossar en cinc apartats. 1-POLÍTICA- En primer lloc, podríem dir que hi ha una vessant que en podriem dir més política. Aquí hi inclouríem una comissió de la Junta que té reunions amb la direcció de l’ escola periòdicament, per intercanviar punts, i on aquesta ens posa al corrent de les novetats que es van succeint a l’ escola. La participació d’un membre de l’ AMPA en el Consell Escolar, així com la Comissió de Disciplina, estarien també dins aquest d’àmbit. Dir que també tenim relació amb AMPAS d’ altres escoles, a través de la Federació d’ AMPAS de l’ Escola Pia de Catalunya, i de la Confederació cristiana d’associacions de pares i mares d’ alumnes de Catalunya (CCAPAC) on podem conèixer periòdicament i de primera línia el seu funcionament, i on es poden intercanviar experiències (Projecte Compartit). També dir que, som presents a la majoria d’ actes festius de l’ escola (Certamen Arts, cantada nadales, actes esportius oberts,…). 2-ECONÒMICA- La segona línia d’ actuació la podriem definir com la línia econòmica de l’ AMPA. Aquí és on s’ hi destina la gran majoria dels recursos del pressupost, de manera que mitjançant les beques, els alumnes que tenen la desgràcia de perdre el pare o la mare en la

seva etapa d’ escolarització al centre, tenen becat com a mínim un 80% del rebut escolar i dels llibrers. Així, podríem definir que la quota anual que es paga a l’AMPA, opera com una assegurança per si té lloc aquesta fatalitat. La resta de recursos es destina al suport d’activitats diverses de l’ escola. 3-LÚDICA- La tercera línia d’ actuació, seria la més LÚDICA de l’ AMPA, buscant a través d’ aquestes comissions una tasca de cohesió social. Aquí hi trobaríem, relació amb l’ organització, o a través del suport econòmic (la colla de la Geganta, orquestra, organització de cursos diversos, escola de pares, els vespres de Santa Anna (conferències), l’ organització de sortides i excursions familiars, així com l’ organització de la Festa de l’ escola. 4-SUPERVISIÓ- A través de comissions es supervisa la qualitat dels serveis rebuts (comissió menjador, extraescolars,….), i si fa falta, a través de les reunions periòdiques amb l’ escola, es comenten per intentar millorar-los. 5-INICIATIVES- Aquí es recullen iniciatives com la del reciclatge de llibres, on es busca tant el benefici econòmic de les famílies que en gaudeixen, com la transmissió de valors de sostenibilitat. Aquí també volem fer arribar als alumnes becats que els llibres que els hi ha costejat l’ AMPA, els lliurin a final de curs a les campanyes de reciclatge, perquè un altre company els pugui utilizar. Aquest any, coincidint amb el 275 è aniversari de l’Escola Pia de Mataró, també farem un esforç especial en donar suport a les activitats que es facin des de l’ escola. Així doncs, els membres de la junta de l’ AMPA, intentem ser membres d’ una Associació VIVA, on tothom qui vulgui, s’hi senti representat i hi pugui dir la seva. Una Associació de tots i per a tots. Esperant ser mereixedors de la vostra confiança, esperem que tingueu tots plegats un mólt bon curs. ANTONI AGUSTI I GALLIFA


GEGANTA

7È ANIVERSARI DE LA GEGANTA ANNA El dia 27 de novembre varem celebrar el 7è aniversari de la Geganta Anna. La festa es va iniciar amb una cercavila pel centre de la ciutat, on van participar en Cisquet, en Joaquim i la Maria, en Pau (nou gegantó del l’escola del Cor de Maria), en Mia, la Lourdes, l’Executiu, l’Isidre, l’Iris, l’Amador, la Rosa, en Cisquet i en Mingu, el Negrito, en Perich, en Toti, en Wally i l’Anna. vuit colles convidades, 9 gegants, 9 gegantons, 280 geganters i el grup “grallers, quina canya”. Un cop finalitzada la cercavila, al poliesportiu, va tenir lloc el ball de gegants, on tothom va poder gaudir dels balls i la música dels grallers i timbalers de les colles. La fi de festa, va anar a càrrec del grup d’animació “Punky Fruti”, que va fer ballar a grans i petits, i ho vam passar d’allò més bé. Esperem que tots els que ens vàreu acompanyar passéssiu una bona estona, ja que la festa estava pensada perquè tots els alumnes i familiars de l’escola poguessin viure amb nosaltres aquest dia tan especial. La colla està molt satisfeta de com va anar el matí. Volem agrair a tota la gent que ha fet possible aquest aniversari, especialment a les colles convidades, a l’Escola Pia i als membres de la nostra colla, que desinteressadament han col·laborat en la preparació d’aquesta festa. Aquesta celebració s’emmarca dins dels actes de commemoració del 275è aniversari de l’Escola Pia Santa Anna a Mataró. L’Anna i els nans volen aprofitar per desitjar-vos BONES FESTES !!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


BENVINGUTS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


A L'ESCOLA!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


INFANTIL

AQUEST CURS, A P- 4, HEM INCORPORAT UN “CARRO” PLE DE CONTES, REVISTES.... QUE ENS PORTEN MILERS D’ HISTÒRIES I QUE COMPARTIM AMB ELS COMPANYS DE LES ALTRES CLASSES. AMB AQUESTA ACTIVITAT APRENEM A RESPECTAR-LOS I A CUIDAR-LOS, I APRENEM TOT DIVERTINT-NOS !!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


INFANTIL

COM MANA LA TRADICIÓ, P-5 DECOREM EL PASSADÍS AMB TOT EL QUE ELS NENS I NENES HAN TROBAT AL BOSC A LA TARDOR.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


PRIMÀRIA

ELS NENS DE PRIMER EXPERIMENTEM

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Els nens de primer estem treballant els animals aquàtics i hem fet una observació directa a la classe. Els hem manipulat i després els hem classificat en peixos i no peixos. Alumnes de 1r

LA CASTANYADA

Primer les mestres ens van dir a quina classe havíem d'anar perquè ens vam barrejar els nens de totes les classes. Després, a la classe que ens va tocar vam fer i decorar les paperines per les castanyes. Quan vam acabar les paperines vam anar al pavelló i vam fer rotllanes per esmorzar tots junts. Vam menjar castanyes i begudes que havíem portat de casa i després vam ballar moltes cançons com ara “Marrameu torra castanyes”. Després vam jugar una mica i ens va agradar molt! Mireia Bravo Agustí i Berta Feliu Carracedo. 2n B

TALLER DE JOCS I JOGUINES Aquest any, els alumnes de 5è hem fet el taller de jocs i joguines a l'escola. En Xavier ens ha explicat els perills que tenen moltes joguines: si són jocs de peces petites cal vigilar els nens i nenes de menys de tres anys, ja que se les poden posar a la boca i es poden ennuegar. També hi ha joguines tòxiques com algunes nines i si els petits les mosseguen o llepen es poden intoxicar. Ens va fer adonar que cal que mirem bé les capses ja que hi ha tota la informació sobre el joc de l'interior. Els videojocs també porten símbols: l'edat adequada per poder jugar, com l'aranya, que representa que pot fer una mica de por i altres serveixen per informar que són bons per aprendre a jugar, compartir,... Després d'aquest taller ens hem adonat que davant d'un joc cal mirar no només la joguina sinó tots els consells i informacions que porta la capsa. Ens ha agradat molt i el recomanem pel proper curs! Sergi V. i Adriana D. - 5è C


Fa un mes vam començar a conèixer la vida de Dalí i per això vam haver de buscar informació sobre ell. Vam trobar que es va casar amb una dona que es deia Gala i que la va conèixer a França. També vam aprendre que a Dalí li agradava pintar mosques, ous, rellotges tous... i li agradava dibuixar el Cap de Creus. Després d’aprendre tot això vam fer un rellotge tou amb boles de paper. Primer vam fer les boles de paper, vam enganxar-les, vam posar un paper de seda blanc a sobre i després el vam folrar pel voltant amb més paper de seda. Al final vam fer les agulles i els números. Una anècdota de Dalí li agradava posarse mel als bigotis per atreure mosques i abelles!

PRIMÀRIA

TALLERS DE PLÀSTICA

Alexandra – 6è C

HEM TREBALLAT UN ARTISTA MOLT IMPORTANT Els nens i nenes de tercer i quart de primària hem treballat la vida I l’obra de Picasso. Cadascú de nosaltres ha buscat informació de les seves èpoques: Època realista Època blava Època rosa Època cubista Època expressionista. Hem treballat diferents tècniques segons l’època que hem estudiat. Hem fet treballs en grup i hem fet treballs individuals. Hem anat a Barcelona a visitar el Museu Picasso i hem fet un taller que ens ha ajudat a conèixer encara més la seva obra. El Museu és molt bonic i veus les obres de “veritat”. Treballar i estudiar aquest artista ens ha ensenyat a saber mirar millor un quadre i també que va ser un geni molt treballador. Nens i nenes del cicle mitjà.

A SCOTTISH AT SCHOOL! Hello Everybody! My name is Chris and I’m from Scotland, Edinburgh. You’re probably thinking who is this person and what is he doing here. Well, I am going to be here until June 2012 and my job is being a ‘Conversation assistant’. What this is, is basically somebody who talks to the children around school and helps them and teachers with their English and only ENGLISH! I don’t speak Catalan and I’m learning Spanish. This is a great opportunity where English is involved because it means the children have to speak in English to me and practice with me. This will help them to improve their pronunciation and their English speaking ability. At the moment I’m currently getting involved with English, Music and Physical Education classes and having a great time! What do you think about Chris, the Conversation Assistant? A mi m’agrada en Chris perquè ens contesta totes les preguntes en anglès i perquè quan no pronunciem bé una frase en anglès ens ajuda a dir-la bé! Àlex i David. 4t A

Ens agrada estar amb en Chris i ens ho passem molt bé! És molt divertit! Alexandra, Romina i Shayma - 4t A

Ens ho passem molt bé amb en Chris a P.E. i a English. Estem aprenent moltes coses amb ell i riem molt quan ens diu les paraules en anglès. Ens ajuda a preparar els diàlegs i les històries que fem d’expressió oral (Act-outs). Alèxia, Mar i Jana - 4t A

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


ESO

BUSQUEM TERRATRÈMOLS

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

En motiu de la Setmana de la Ciència, el dia 3 de novembre, els alumnes de l’específica de biologia i geologia de 4t d’ESO van assistir a la xerrada de l’activitat Busquem terratrèmols, organitzada des de l’àmbit de Ciències i amb la participació del CSIC (Centro Superior de Investigaciones Científicas). L’activitat constava de 3 etapes: 1.Xerrada sobre el terratrèmols, on s’aprofundia en els coneixements explicats a l’aula i, es tractaven temes com les causes que els originen, on es produeixen més terratrèmols, com es detecten i com es mesuren i quines conseqüències tenen. 2.Instal·lació d’un sismòmetre (s’ha instal·lat a la Mediateca) per tal de detectar possibles sismes de qualsevol part de la terra superior a una magnitud 5.5-6 de l’escala de Richter. El sismòmetre estarà mesurant contínuament durant les 3 setmanes que estarà instal·lat. Les dades enregistrades en temps real es poden consultar a l’ordinador que hi ha connectat a l’aparell. Tothom qui ho vulgui pot passar per la mediateca per veure l’aparell i les mesures. 3.Al cap de 3 setmanes, el dia 24 de novembre, tornarà a venir l’expert del CSIC per analitzar i comentar els resultats. Esperem que l’experiència sigui un èxit i que l’any vinent es pugui tornar a repetir, fins i tot, deixar instal·lat permanentment un sismòmetre i formar part de la xarxa d’estacions sísmiques que detecten i analitzen els terratrèmols que es produeixen a qualsevol part del planeta. És important remarcar que els terratrèmols són fenòmens naturals que es produeixen diàriament, i amb gran quantitat, i que ens ajuden en l’estudi de les capes internes de la terra, la qual cosa seria impossible sense la col·laboració de les estacions sísmiques. Us animem que aneu a fer un cop d’ull a l’aparell i a les dades (entenent que es tracta d’una experiència científica i que és important no manipular la instal·lació) i que ens consulteu qualsevol dubte que us pugui sorgir. Núria Benaiges i Quim Martí, professors de l’Àmbit de Ciències

JUGAR A BÀSQUET Som les capitanes de les extrescolars de bàsquet, a l´equip som més noies que nois. Nosaltres venim de Santa Anna centre, portem un temps jugant a bàsquet i abans de baixar a secundària vam demanar si es podia fer un equip de bàsquet a l´escola, perquè no n´hi havia. Amb totes les NOSTRES FORCES ho vam acconseguir. Quan jugem ho fem per la Comarca del Maresme, ja portem 3 partits jugats i els hem guanyat amb gran diferència de punts, esperem seguir així, tot i que els resultats no són el més important. Continuem amb la mateixa entrenadora, l'Anna. Estem molt satisfetes ja que totes les extraescolars estan molt ben muntades i preparades. A Santa Anna centre feiem més o menys el mateix, però no guanyàvem tants partits. És molt divertit! Laia Rodón i Laia Vilaseca. (1rESO)

ANADA A LA PLAÇA SANTA ANNA Els dies 24 i 27 d´octubre, els alumnes de 2n d´ESO de l´optativa de català vam anar a Santa Anna Centre a explicar uns contes elaborats per nosaltres en grups de quatre. Un cop allà, ens vam distribuir. Dilluns a segon i dijous a tercer de primària de manera que tots els nens acabessin sentint els 5 contes preparats. Quan vam haver acabat les històries, la canalla havien de realitzar un dibuix del relat que més els havia agradat i després enviar-los a l´escola de Mar perquè en poguéssim parlar a l´optativa. L´experiència va ser força positiva per nosaltres perquè això ens ha permès expressar-nos davant d´un grup-classe i a vegades això imposa,i per ells perquè van estar entretinguts escoltant els nostres escrits i participant molt en tot plegat. OPTATIVA CATALÀ 2N


ESO

SANT JOSEP DE CALASSANÇ

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


BATXILLERAT 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

EXPOSICIÓ

Esther Carbonell, alumne de batxillerat artístic, presenta el seu treball d’il.lustradora amb Roser Capdevila i Cristina Losantos. El passat diumenge 16 d’octubre, es va inaugurar a Sant Pol de Mar l’exposició d’il·lustració ‘’Anem a la plaça’’, amb la col·laboració de grans personatges del dibuix com la Cristina Losantos o la Roser Capdevila, la il·lustradora de la famosa sèrie infantil Les tres bessones, que ha vist créixer a moltes generacions. L’exposició consistia en representar l’antic mercat de Sant Pol en una paret de mida real. També hi havia vitrines amb alguns dibuixos, llibres i altres que havien fet els participants mateixos. Va tenir l’honor de participar en aquest projecte una de les alumnes de segon de batxillerat de la nostre escola, Esther Carbonell que, amb un dibuix seu representant una peixateria, va poder exposar al costat d’aquestes conegudes i respectades persones. L’Esther, però, no era la primera vegada que exposava un dels seus dibuixos, ja que fa dos anys va ferne una altra a Sant Pol, també, amb el seu pare. A la primera exposició es va dedicar a parlar amb tothom que anava a veure-la. A La segona, en canvi va fer un petit discurs explicant l’esforç invertit en els dibuixos que, segons ens diu, va ser enorme per la pressió a la que estava sotmesa i pel poc temps del que disposava. Ella afirma, què la seva tècnica la fa sentir-se còmode i que des de petita ha tingut clar a que volia dedicar-se i aquesta, ha estat una gran oportunitat per donar a conèixer el seu talent. Ha estat tota una experiència per a aquesta alumne i, tot i que no ha rebut cap premi, es sent premiada amb el fet d’haver pogut exposar amb tota aquesta gent a la qual li té molta admiració. Marina Llorca, Andrea Villaverde i Laura Frau

EL BATXILLERAT

El Batxillerat: quan els somnis passen per l'esforç. Sembla ahir quan vam creuar les portes de l’escola de secundària, i pensar que fa ja mesos que estem a Batxillerat. Són aquests moments en la vida on realment ens adonem que ens estem fent grans. El que comporta la llibertat però, sobretot, la responsabilitat. És la primera vegada que estudiem per voluntat pròpia. Cada persona amb una finalitat diferent: anar a la universitat, anar a treballar, fer un cicle de grau superior o, fins i tot, anar un any a l’estranger. Però tots aquests objectius s’assoleixen mitjançant el mateix camí: el batxillerat. Molts s’han espantat; altres segueixen, com diuen irònicament alguns professors, a “cinquè de la ESO”, però la majoria té clar que aquest repte comporta esforç, i l’esforç, la seva recompensa. Carla Lek, Paula Serra, Elena Torrell, Carla Nigra


En Guillem Deus i Lluís Laguarda guanyen dos premis en la modalitat científica dels concursos EIDÉA i de RECERCA JOVE. Guillem Deus Garcia i Lluís Laguarda Sánchez, alumnes del batxillerat científic de l’escola Pia Santa Anna, van obtenir el segon premi de la modalitat científica del concurs EIDÉA i el premi RECERCA JOVE amb el treball ‘‘L’homosexualitat més enllà de l’orientació sexual’’ tutorat per la professora Anna Maristany. EIDÉA és un concurs d’investigació organitzat per l’Escola Hamelin Internacional Laie que premia el treball i l’esforç dels joves catalans i valora la originalitat de la temàtica i el rigor en el mètode seguit. Els premis de Recerca Jove (antic CIRIT) volen fomentar l’esperit científic de la joventut amb l’objectiu d’impulsar la creativitat científica i d’investigació dels participants, premia que també ha rebut l’escola com entitat que foment i impulsa la creativitat. El treball de Guillem Deus i Lluís Laguarda es basa en l’estudi comparatiu de la personalitat dels homes homosexuals respecte les dones i homes heterosexuals, alhora portant-la a l’àmbit neuroanatòmic mitjançant ressonàncies magnètiques i buscant com a objectiu si les persones homosexuals segueixen uns patrons semblants als dels heterosexuals. Van realitzar un test psicoclínic i després un anàlisi estadístic. Les conclusions que van poder extreure demostren que els homes homosexuals són com ‘’híbrids’’: porten trets dels homes i de les dones heterosexuals alhora. Alma Clarós, Clàudia Rosalén i Laura Frías

“EM TOCARÀ ESTUDIAR MOLT, MOLT I MOLT...” NOU PREMI CIRIT PER A L'ESCOLA ``Una ex-alumna de segon de Batxillerat d'itinerari humanístic, Chantal Poch, ha guanyat el premi CIRIT pel seu treball de recerca que ha estat tutorat per la professora de llengua i literatura castellana Eva García.. El treball ''Adaptacions literàries al cinema. Creació d'un guió a partir d'una novel·la de Mercè Rodoreda'' d'aquesta alumna consistia en crear un guió de cinema a partir de la novel·la Jardí Vora el mar de Mercè Rodoreda. La Chantal per redactar el guió primer va haver de triar el llibre que havia de ser transmès més tard a guió. Va passar-se tot l'estiu buscant llibres adients a la idea que tenia ella per a fer el treball i va dedicar-se a fer una lectura global de llibres de crims i policíacs, però quan va decidir descansar de tanta criminologia, va trobar-se amb el llibre de Mercè Rodoreda i, a mesura que el llegia, es va adonar que aquell era el llibre indicat. També va dedicar molt de temps a la redacció perquè es trobava que moltes de les paraules que hi ha en el vocabulari castellà o anglès no tenen traducció fixa a la llengua catalana i va haver de buscar i canviar el vocabulari . L’últim inconvenient va ser el fet de conèixer i indagar en la època històrica del llibre per evitar cometre anacronismes en una obra ambientada als anys 30. El resultat final ha estat un excel·lent guió cinematogràfic que ha tingut el seu premi. Laura Frías. Alma Clarós i Claudia Rosalén

En Marc Rovira Navarro, alumne brillant de batxillerat de l’escola, amb una 9 de nota de selectivitat, en una entrevista ens explica el seu pas pel batxillerat i com ha aconseguit arribar on es ara, Enginyeria aeroespacial. Per quins motius vas fer el batxillerat científic? Un cop hi vas ser, vas notar un gran canvi respecte l’ESO ? Durant l’ESO vaig tenir certs dubtes sobre quin batxillerat triar. Tot i que les ciències m'agradaven molt, també m'agradava llegir, escriure, la historia i, en general, les humanitats. No obstant, vaig pensar que si escollia el batxillerat científic tenia la possibilitat d'aprofundir en matèries com matemàtiques i física sense oblidar la història, el català, ... Cosa que no em permetia cap altre tipus de batxillerat. El canvi respecte la ESO va ser notable, però el salt més important el vaig trobar en el pas de primer de batxillerat a segon. Malgrat tot, haig de dir que el canvi és més brusc del batxillerat a la universitat . Alhora d’estudiar per a la nota de tall, vas seguir un ritme d’estudi constant com el del curs o vas fer un esforç extra? A què vas haver de renunciar? Vaig anar estudiant durant tot el curs intentant assimilar bé tots. Els continguts d'aquesta manera estudiar per selectivitat va consistir en repassar tot el que ja sabia i posar en ordre els meus coneixements. Està clar que les hores d'estudi em van impedir algunes coses. Però vaig continuar fent el que feia durant el curs, anar al gimnàs, sortir amb els amics, veure a la “nòvia”, ... Amb una bona organització és possible fer-ho tot, però això sí, si estàs disposat a tenir un dia ple de coses sense ni un minut per estirar-te al sofà. Una vegada superada la prova d’accés i amb tan bona nota, creus que va valer la pena? Ara que estàs estudiant i que t’agradaria ser de gran? L'esforç va merèixer molt la pena, la nota em va fer sentir molt satisfet amb la meva feina. A més a més em va permetre entrar a la carrera que volia, Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials. Espero poder acabar aquest grau i tenir la sort de poder-me especialitzar en el disseny de coets i satèl·lits per en un futur treballar en projectes que realment em suposin un gran repte. Però això sí, tocarà estudiar molt, molt i molt...

BATXILLERAT

PREMIS DE RECERCA JOVE

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


NOUS EMPRENEDORS

FP

El dia 20 d'octubre de 2011 els alumnes del CFGS d'Administració i Finances de 1r, van anar a la conferència NOUS EMPRENEDORS que va tenir lloc al TecnoCampus de Mataró. La conferència va ser presentada per un emprenedor català director general d’una “start up”, que significa nova empresa en català, però que encara no ha estat llençada al mercat. És co-fundador d'Openbravo i ara té en ment un altre projecte “wineissocial”. Ens va donar alguns consells, vàries tècniques motivadores per emprendre, i com hem d’avaluar les nostres idees per tirar-les endavant. Com a curiositat, ens va explicar la seva trajectòria emprenedora que ben mirat ha estat un èxit. Ens va deixar ben clar que a EEUU i a Espanya no tenen la mateixa idea de fracàs. A EEUU es veu el fracàs com una via d'èxit per tornar a emprendre i no caure en els mateixos errors, en canvi a Espanya mal vist. Personalment, i en nom de la resta de companys, va ser una conferència molt interessant i motivadora que esperem que ens serveixi pel nostre futur projecte d’empresa. SOFIA CEBRIAN MONTIEL MARC GONZÁLEZ AGUSTÍ CFGS Administració i Finances 1

ELS 10 FACTORS D’ÈXIT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

El passat dia 20 d’octubre, vam anar al Tecnocampus Mataró-Maresme d’excursió. Un cop allà, ens van fer una xerrada dels “10 factors d’èxit” què va ser molt interessant. Després d’aquesta xerrada vam fer un cas pràctic, on havíem d’analitzar a una parella d’emprenedors que volien muntar una guingueta, però no eren molt prudents. També ens van explicar l’estructura del Tecnocampus i quin tipus d’empreses hi estan instal·lades. Ens van posar un vídeo sobre una noia que ha muntat la seva pròpia empresa de LEDS amb l’ajuda de Caja Banesto, ja que aquesta a través d’un concurs, ajuda nois i noies entre 18 i 30 anys que volen ser emprenedors i tenen una idea amb possibilitats. Va ser una xerrada molt interessant, en la qual vam aprendre moltes coses que en un futur ens podrien servir per a crear la nostra pròpia empresa.

VISITA A LA FÀBRICA DAMM El dijous 3 de novembre de 2011 els alumnes del CFGS de Gestió Comercial i Màrqueting i del CFGS d'Administració i Finances II vam visitar les instalacions de la fàbrica del Grup Damm que té al Prat de Llobregat. La visita va estar dirigida magistralment pel responsable de comunicació externa de l'empresa, Carles Cervantes, qui va transportar-nos al món de la cervesa amb les seva xerrada sobre màrqueting, logística i altres qüestions. Durant el recorregut per la fàbrica vam poder gaudir de les seves explicacions i finalment també d'una petita degustació de cervesa. Tothom va quedar molt satisfet al veure una empresa real on s’apliquen els coneixements que hem après a classe. Joan Díaz CFGS Gestió Comercial-Màrqueting

Celia Jiménez CFGM 2n Gestió Administrativa

TALLER D´EMPRENEDORIA El dia 25 d'octubre de 2011 els alumnes del CFGS d'Administració i Finances de 1r, van anar a un taller D´EMPRENEDORIA que es va donar lloc al TecnoCampus de Mataró. El taller va ser dirigit als alumnes pre-universitaris per tal d'identificar les aptituds emprenedores i conèixer eines per millorar-les. Primer de tot ens va donar una serie de consells i idees per poder emprendre. Se’ns va dir que no resulta dificultós trobar idees innovadores. Seguidament, després de la xerrada, ens va fer realitzar un cas pràctic de creativitat amb el que havíem après. L’activitat consistia en buscar simplement dos conceptes i a partir d'aquí fer una pluja d’idees per escollir la millor. Tot seguit, en acabar l'activitat, vàrem fer una visita al TecnoCampus per conèixer les seves instal·lacions i serveis. La veritat és que el fet de posar l’emprenedoria en pràctica, va fer que aprenguéssim més i va obrir-nos les portes en aquest món emprenedor. SOFIA CEBRIAN MONTIEL MARC GONZÁLEZ AGUSTÍ CFGS Administració i Finances 1

El dia 25 d’octubre vam poder gaudir d’un espectacle molt interessant. Alguns cursos de FP vam anar a la gravació de “Atrapa un millón”, va ser una sortida molt agradable, on vam poder veure com és tot a la televisió en realitat. Les bromes del presentador, en Carlos Sobera, van ser molt bones i la tensió que vam tenir en algunes preguntes va ser mol estressant. Realment va ser una sortida per repetir, on també vam poder sortir una mica de la rutina i riure amb els companys i professors. Celia Jiménez CFGM 2n Gestió Administrativa


FP

Parlem amb... Jordi Trunyó i Sergi Vila, docents PQPI de l'EP Mataró

“És més important ser educador que ensenyar una matèria” Anualment, més de 50.000 joves * entre 16 i 18 anys no segueixen un itinerari formatiu ‘estàndar’ a l’Estat espanyol. Sense haver aconseguit el títol d’ESO, una gran majoria d’aquests cursen programes de qualificació professional inicial, més coneguts com a PQPI. Per a molts d’ells, provinents de nivells socioeconòmics molt baixos i en un alt risc d’exclusió social, sembla l’última possibilitat de no sortir totalment del sistema. Sergi Vila, professor i tutor de PQPI elèctric, i Jordi Trunyó, de PQPI administratiu, mai no havien imaginat que acabarien treballant amb ells colze a colze, tots dos a Mataró. Entre d’altres raons, perquè el programa no existia quan ells estudiaven i les seves formacions inicials els portaven per altres camins. Avui, tots dos asseguren haver trobat aquí la seva veritable vocació: la d’educadors. Tots tenim molt clar què és la Primària o el Batxillerat. Quan heu d’explicar a algú en què treballeu, com definiu el PQPI? Jordi Trunyó És una sortida per a aquells nois i noies que tenen 16 o més anys i que, pels motius que sigui, no se n’han sortit a l’ESO. Queden al marge del procés formatiu i amb el PQPI poden reenganxar-s’hi. Què estudien durant aquest curs? Matèries bàsiques, tenen tutories i segueixen tallers. Sergi Vila Aquesta formació és una alternativa potent per als nois i noies que no han acabat l’ESO, un curs important que els permet créixer com a persones i explorar aspectes emocionals. Tothom ha de tenir oportunitats per estudiar. Avui, trobar feina és difícil! I a més, si no tens l’ESO i encara ets jove… més encara! Quin és l’objectiu del PQPI? Jordi Trunyó El PQPI té un doble objectiu: que aquests nois i noies continuin formant-se (accedeixin a la prova de cicles formatius mitjans, per exemple) o la seva inserció al mercat laboral. De fet, fan pràctiques a empreses. Cal que siguin més responsables, puntuals, educats… d’aquí al món laboral. Però ara això és molt complicat! En realitat, però, el que menys importa és el contingut acadèmic d’aquest curs. Amb ells és important treballar hàbits, com l’estudi, i habilitats socials, relació, normes de convivència- que els permetin sortir-se’n en el dia a dia. La prioritat és que se centrin, que tornin a tenir ganes de ser en un futur. Avui, la majoria continuen estudiant un cicle mitjà. Però hi ha una minoria que potser no poden fer-ho. Cal orientar-los, cap a una fundació, un centre, un curs ocupacional… Quan acabem el curs, al 100% els hem orientat. Sergi Vila EL PQPI és una formació curta. Caldrien dos cursos! És cert que la vessant acadèmica queda més coixa. No saben estudiar, fer resums… Com puc arribar a explicar Quim Monzó si a classe comencen el curs venint amb cascos d’escoltar música? Dels 19 de l’any passat, 15 han passat a Grau Mitjà. Si no els acompanyem, allà es tornaran a perdre. Els professors de Graus han d’adaptar-se al nou perfil que els arriba a l’aula. En la vostra opinió, quines són les principals diferències entre el curs d’aquests alumnes i els de la seva edat a la formació reglada? Sergi Vila Diferències? Per començar, el tracte personalitzat i diferenciat. El bloc tutorial és important: les dinàmiques de grup, tutories individuals i grupals,

com afrontar una exposició oral… això els fa créixer! Però també el tracte adult que reben: han de saber solucionar problemes i adonar-se que no poden ser irrespectuosos ja que van a empreses a fer pràctiques. Hi ha una cosa que marca la diferència molt clara en aquest sentit: el dia de matricula, aquí vénen els alumnes. No hi ha pares ni mares matriculant, com a ESO o Batxillerat. Els PQPI viuen sols, han madurat més ràpid i així els hem de tractar. Com són els alumnes que teniu a les aules? Sergi Vila Son nois i noies rebotats: que arriben de serveis socials, famílies desestructurades o amb problemes de consum. Nois i noies desmotivats, amb un fort sentiment de viure sols. Joves que necessiten referents i que, en un any, cal tornar a situar. Gent emocionalment dèbil i desbordada a nivell de límits i hàbits. Alhora, són un col·lectiu molt agraït, que valora coses com “que ens escoltes, puc parlar amb tu, puc comunicar-me”. Busco ser rígid però escoltar-los també. Això fa que s’apeguin i ens trobem amb la necessitat d’ensenyar-los a ser autònoms. Programa diferent, alumnes diferents… professors diferents? Jordi Trunyó Nosaltres no diem només bones vacances i ja ens veurem… o no. Quan acaba el curs, tenim clar què faran el proper curs i si cal, els acompanyem a inscriure-s’hi. Vénen de realitats complexes i necessiten orientació i acompanyament. I aquesta és una feina molt important per a nosaltres. Creieu que el PQPI podria desaparèixer? Sergi Vila Si a l’ESO es treballés millor la diversitat, no s’abandonessin els més complicats pel camí… potser no ens arribarien aquí. Ara per ara, ESO i Batxillerat són academicistes: els exàmens, els treballs tenen molt pes. Adquirir els coneixements marcats. A PQPI, si treus un deu a l’examen però arribes tard… no serveix de res! Al sistema reglat hi ha casos que es perden i al PQPI es veuen motivats i reïxen. Aquest és un problema del sistema educatiu en general: és academicista. I hi ha gent a qui això no li serveix. Hem de preparar persones competents, no acadèmics. Això ho demostra que no parem d’inventar possibilitats. Ara, per exemple, el Projecte Singular, pensat per a nois i noies que tenen 15 anys, que són brillants per acreditar l’ESO però tenen una actitud problemàtica. Com vau arribar a ser professors i tutors de PQPI? Jordi Trunyó Hi porto quatre anys però la veritat es que no sabia on venia. No coneixia això del PQPI, ni d’oïdes. Quan jo estudiava, no existia. Vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la universitat i, quan vaig acabar la carrera, vaig veure que no volia dedicar-me a l’empresa. Així que vaig decidir començar el doctorat. Com que tenia hores lliures, vaig començar a fer unes classes al matí… i m’ha agradat! Estic encantat. Sergi Vila Vaig estudiar Filologia Catalana i vaig oferirme per fer classes a l’escola. Vaig entrar com a professor en un programa de garantia social fa 8 anys. Em va agradar i vaig decidir fer Educació Social, per tal d’ajudar més els alumnes i d’una forma més global. Aquests estudis, que encara no he acabat, m’han ajudat a entendre casos concrets i situacions. Per a mi, és més important educar, ser educador, que ensenyar català o una altra matèria. Acompanyar l’alumnat. Et sents molt orgullós amb el seu èxit. Més quan veus que després del PQPI passen als Cicles de Grau Mitjà o Superior o fins i tot, tinc un ex alumne a Magisteri! * dades 2007, Ministeri d’Educació

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

P E S S E B R E

Enric-Cristòfol Ricart (1893-1960) va ser un gravador i pintor vilanoví de reconeguda trajectòria


Un any més que ja s'acaba, i a la Plaça de Santa Anna paradetes de colors llums, corrúpies i cançons Celebrem que ja és Nadal un Nadal d'aniversari són dos-cents setanta cinc una rumba ballem tots avui Seguim agafant pinzells i dibuixant els camells que carregats de farcells atravessen els deserts Seguim aprenent el vers que en el dia de Nadal entonem “a crit pelat“ a la cadira enfilats. Un any més que ja s'acaba, i a la Plaça de Santa Anna paradetes de colors llums, corrúpies i cançons Celebrem que ja és Nadal un Nadal d'aniversari en record a tots aquells que a l'escola van passar-hi.

UN NADAL D'ANIVERSARI

Seguim fent servir les mans quan ens costa de contar; embrutem bates cada any que la mestra sap cordar. Seguim tots junts celebrant el Festival de Nadal afinant fins on podem les cançons tradicionals Un any més que ja s'acaba, i a la Plaça de Santa Anna paradetes de colors llums, corrúpies i cançons Celebrem que ja és Nadal un Nadal d'aniversari Cuinem tots un gran pastís amb cert regustet d'anís (BIS)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


enes ens i n molt n r e p t çat rma lets, fo i hem comen ça i el r a S C T e E CARL any el grup d , és nombrós de coneixen natge o Aquest è de primària vam fer jocs cker, un pers lguna o u a ia J q , d l in ts r e c a e de ixer rim tivit ts. El p nt ja va aparè t diverses ac sionat. Les a v ti o m e següe Hem fe ar uns és coh dissabte m coneixent. a cop està m e en van falt nens u ls d te que es r, i el grup ca estre, tot i q nèixer amb e flexió im o re e c tr r r a r n a n e a c u v l a i tot l prim n èxit. Es s e n d rsió fi s , c a ie x u piny t, l’e u riac, colòn van ser tot n a lt e o m m a r ur , ad quants grups i vam fe istat. Malaur l Castell de B ns io a d’altres mes com l’am ue era pujar de les condic anar q m te a , e s sobre er trimestre ades a cau o hi poguér . Al g n del prim l·lat dues ve ima vegada l dia a l’escola junts u lt e n ’ú t a tots L to a . r s s’h gique i vam passa rups i dinàrem p va jugar lò o r o mete va ploure er g l gru grups r, tot e tivitat p perquè m fer una ac prés de dina ibar els altres molt r s m a r matí, v e l’escola. De tarda van a abitual. Este més h m la d al pati t de futbol i a ri de l’esplai estre tingue ses!! a r ti im o r o c tr a h s un p uir l’ egon ar-vos mé ue al s am seg i ens v i esperem q uguem explic ts p conten del Jocker i s ie c s notí Ferrere Eulàlia

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

MOLLERICS El dissabte 22 d’octubre, els Mollerics vam anar a conquerir la creu de Canet! Va ser una excursió fàcil sense cap complicació. Tota una gran oportunitat per poder conèixer-nos entre tots, compartir el pica-pica abans de dinar i gaudir de unes grans vistes des d’allà dalt! Som-hi Mollerics, que això només acaba de començar! Quim, Helena, Carla i Carlota

PETS Els g DE LLOP r excur ans de l’E sió p rol, e prelit e oral C l s c i n g l e l s P e t s d s de e Llo Garrig atala B p n força a, i d’allà v a. Els pa ertí, situa , vàrem f e arem res e ts a l desniv ns va Duran a ser r una fer un ell. r n a t alada r l p ’ u e o t xc a de m rt comp l i r , i e ursió cada és de ar fins a la veies scú te ren d 10 Km amb peton algú posa ’allò més nia una m rares s, etc nt pe issió Ens v . s dres a la mi divertide ecreta qu a s cingle m cansar o t xilla o ! De so e b bt inten v a l g u s, els vam astant, pe tant f e r er simplet l a p e n a vorejar i v ò un cop a Això s ment espe t o t a l a c àrem com rribats a da a p b u s c í, vàrem p ctaculars!! m i n a d a . rovar que lt dels ar de erdre Les ! v i s t e havia Pep C e s ere arbó n o u , p e r ò l tren, i els n pares ens e ho v a m p ns van ve n assa r g e n ir a ial!!

Els grups Mou-te hem començat el curs amb molta força, amb més de 50 participants repartits en 6 grups diferents. El passat 11/11/11, vàrem fer la primera edició del CINEMOU-TE. Unes 30 persones entre nens, pares i monitors ens vam reunir a la sala d’actes de l’escola per veure la pel·lícula d’animació “UP”, tot menjant unes crispetes. Va resultar que, a més de divertida, la pel·li era tant per nens com per “no tan nens”. En acabar, vam fer grups, i vam fer unes petites reflexions a través de situacions de la pel·lícula. Vam parlar temes com els ídols i models a seguir, la manera com ens aferrem als records, la persecució dels somnis, la gent gran, el tracte que tenim amb els nostres fills, etc. Vist l’èxit del Cinemou-te, al segon trimestre ho repetirem amb una altra pel·lícula, on hi estareu tots/es convidats!! Pep Carbó


olets del ntra els b o c S L rs L u c E n T o ull però, PINE ’un c er del Mir er mitjà d d p o s p ll l te e e ir in ten ntir el Els P odíem se conseguir p a o m n a i v s à r ll e d ar al més en tenir el po decidir an ia m rv a e v s u s ti n o r de què e r aquest m vam pode lia dir? Pe e Mar on o d v t s e ra n u e q lg a s e e qu ià a M les person cesc Mac ajuda de l’ b di que o m Parc Fran c a l , e a obrint imcan c g s e a d n r u a r b a aca rofitar realitz llà vàrem ll. Vam ap a u r ir a M b l o e tr b m em ens vam icar-nos a que estàv tia comun torn en el e n e rm l’ ns e e p ra d s g ir n e ud els bé, per ga gar amb m ju , ta s , e n ió e li s u a ro ti l’oc les q hi per grans res entre s u o g n fi tts n n ra a orrar i geg tot ti mes d’esb dir de les o u g a i g s i s te n e a que aquin tobog ntàstic dia bolets, m fa l s e e d rm s o ré n LLS, Desp havia e M PINETE dalenes. O g S a ; ir m d e e d u tot tipus uè millor q tots junts q r a s RSIÓ! s E a p IV D vam E LA D S C A R C SOM ELS at rn e B An n a

Aquest any, a finals d’agost, vam marxar disposats a gaudir de una magnífica setmana de colònies! I, per seguir la dinàmica de cada any, així va ser! Els més grans van marxar una dia abans a fer una ruta que començava a la Vall de Núria i acabava a la casa de colònies Mas Cabàlies (Ogassa), tots van arribar rebentats però orgullosos del camí que van aconseguir fer. Les colònies van passar molt ràpid per tots però tot i així les vam gaudir al màxim. Cada dia començava ple d’activitats, continuava amb una estona de relax a la piscina abans de anar a dinar, amb aparicions de personatges ben estranys, i acabava amb noves amistats fetes! Gràcies per aquells dies! Molts records dels vostres monitors de colònies! Carla González XAMPINY ONS El passat dissabte 22 de no l’esplai, els vembre e Xampinyo ls més pe ns, teníem trobar els tits de una feina Midims qu molt impo e estaven com ens h rtant: a magats al avia indica t el Pare N bosc! Així, al Parc Fo a tal tu restal. Allà ra, vam an vam conè ar d’excurs i els vam ixer aques oferir la n ts persona ió ostra ajud confiança a per gua tges . Amb un nyar-nos “súper joc perquè cre la ” s e eva ls essin nove v s medicine am aconseguir herb alguns de s es ! ls valors Fins ara h qu em recupe respecte rat a la natura e els Midims hav ie , l’amista poc, ens e t. De man n perdut: el ndinsem d era que, ins el seu i aprend poc a món per a r e ’n m é nar-los co s v a lo r s neixent q u e e ls d e fi n e ix Berta Ara en! cil

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


LA FLEXIBILITAT EN L’EDUCACIÓ DELS FILLS Esther Aragon Gatell Psicòloga

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

La setmana passada feien una pel·lícula per televisió que tenia com argument de fons l’embaràs prematur d’uns adolescents, i com afrontaven la complexa situació les famílies implicades, especialment els futurs avis de la criatura que havia de néixer d’uns pares encara immadurs. Una frase pronunciada per la futura àvia paterna em va cridar l’atenció: “A vegades no podem conduir els fills, els hem de seguir”. ¿Què és el que realment fem, el que de veritat perseguim a l’hora d’educar? Un podria pensar que és necessari mantenir els fills pel camí segur de la vida, donar-los seguretat, eines que els apartin de les males companyies. En definitiva, ferlos a imatge i semblança del que som els pares, o pitjor encara, esculpir-los a imatge i semblança d’un ideal, format a partir de tot allò bo que hem rebut de la vida, retallant de la seva vida tot el que ens va fer mal en la nostra. Però la vida és única, per cadascun dels éssers vius que habiten la terra. Més enllà de la càrrega genètica que ja ningú discuteix avui en dia, el caràcter de cadascú es composa de l’herència rebuda pels avantpassats, però també, i de manera especial, de les experiències viscudes, en cadascun dels moments que transcorren a partir del moment de la concepció. No és el mateix ser el germà gran que el petit, haver nascut home o dona. No és el mateix poder créixer en el si d’una família unida que haver de fer-ho amb uns pares separats. Tanmateix, no és el mateix ser introvertit que estar dotat d’una predisposició innata a establir i mantenir relacions interpersonals. Totes aquestes diferències ens parlen d’una qualitat: la diversitat que existeix entre les persones, que és la mateixa diversitat que existeix a la natura: no hi ha dues roses exactament iguals en tot l’univers. Tampoc els infants són iguals, ni els germans, tot i tenir els mateixos pares. Aquest fet tan evident ens obliga a dotar-nos d’una flexibilitat a l’hora d’educar-los. I què significa o què implica aquesta flexibilitat? Doncs la capacitat d’adaptar-nos a les seves necessitats, a les seves possibilitats reals, a la seva idiosincràsia. Això no equival a navegar en un vaixell sense timó. Els pares continuem sent el capità del vaixell, som qui coneixem allà on ens volem dirigir. Però seran els fills qui, en definitiva, facin el seu propi viatge. La flexibilitat no és el mateix que la

negligència. La flexibilitat és l’oposat a la rigidesa. I la rigidesa en educació es correspon, en la majoria dels casos, a l’autoritarisme. Tant la negligència com l’autoritarisme són models educatius que no condueixen a una educació fonamentada en la recerca de la llibertat i el respecte, ni en els valors. En la primera hi ha una carència de l’acompanyament imprescindible per a poder créixer personalment de forma integral. En el segon hi ha un excés de normativa, un encaixonament que restringeix tota llibertat personal, que elimina tota possibilitat de respecte per les diferències abans esmentades, que obliga de forma categòrica a que l’altre sigui com volem que sigui, o com hem estat nosaltres, o com voldríem haver estat. No hem d’ensenyar a no caure en els mals tràngols de la vida, sinó a saber aixecar-se. No hem de dirigir els altres als èxits com a úniques metes, sinó a saber treure un profit dels propis errors. No hem d’evitar-los les frustracions, sinó fer-ne d’elles una font d’aprenentatge. L’educació té la responsabilitat i la finalitat de potenciar el millor dels desenvolupaments possibles en els infants. I la flexibilitat dota de permís, d’un permís i un respecte perquè cada ésser humà sigui com és en la seva essència, i així s’accepti, i així s’estimi. No podem demanar, per exemple, a un nen hiperactiu que s’estigui quiet en una cadira dues hores seguides, com tampoc podem empènyer a un introvertit que esdevingui l’ànima d’una festa. Com, doncs, ens ho hem de fer per donar a cadascú allò que necessita? En primer lloc, tenint clar els valors que de fons volem transmetre. En segon, posant molta consciència i atenció al que som, però també al que no som. Admetent les nostres qualitats, els nostres punts febles, sense perdre de vista la nostra capacitat per educar, que alhora implica una responsabilitat com a adults. Però no des del pedestal de la omnipotència de la rigidesa. Si ens mostrem flexibles, podrem emmotllar-nos a les circumstàncies, en un respecte per la vida de qui està encara en les nostres mans, que són els mateixos que un dia hauran de volar sols inevitablement. Si som flexibles podrem entendre que l’acompanyament en el camí de la vida convida a voltes a posar-se al davant dels infants, altres cops al costat i d’altres, com en la pel·lícula, a seguir-los.


COM FER QUE ELS NENS I NENES LLEGEIXIN MÉS Un lector és aquella persona que s’hi posa de manera voluntària, lliure i desitjada. És la persona, ja sigui gran o petita, que es posa a llegir per gaudir una estona. Tots sabem que llegir és molt important. Potser que de tot el que aprenem és el més important. Però com aconseguir que s’interessin per la lectura?. Què ho fa que hi ha nens que llegeixen per ells mateixos i d’altres que els costa posar-s’hi?. També ens trobem que els nens i nenes que llegeixen més (per norma general) són més bons estudiants, mostren major predisposició a atendre les explicacions, es concentren més, augmenten la capacitat de memoritzar, comprenen millor els conceptes nous. Petits “trucs” per fer que els nens i nenes ODÏIN els llibres: 1. Destaquem els errors. 2. Obliguem a llegir. 3. No fem cas dels seus gustos. 4. Controlem tot el que llegeixen. 5. Recordem constantment els beneficis de la lectura. 6. Relacionem la lectura amb els deures. 7. Castiguem si no llegeixen. 8. Fer dell llibre un objecte “sagrat”. Petits “trucs” per a fer que els nens i nenes LLEGEIXIN MÉS: 1. Valorem el fet de llegir. 2. Expliquem contes. 3.Que ens vegin llegint. 4. Fem del llibre un objecte quotidià. 5. Parlem de llibres. 6. Llegim amb ells. 7. Regalem llibres. 8. Animem-los a escriure. Per acabar, la millor manera de fer fills lectors és que ENS VEGIN LLEGINT!!!! Roser Cusachs

Per a saber-ne més: Llegir ens fa grans. Guia pràctica per a fer fills lectors. Generalitat de Catalunya. Joan Carles Girbés.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


ESPORTS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

FORMACIÓ PER JUGADORS I ENTRENADORS DE L'ESCOLA PIA STA.ANNA El passat mes d'octubre , els jugadors federats de l'escola van gaudir del primer entrenament professional amb el seleccionador de Rumania de futbol sala. El seleccionador i professor d'entrenadors de la federació de futbol sala, Sito Rivera , va treballar aspectes tàctics de mobilitat que ajuden a millorar la competència esportiva dels jugadors i entrenadors de l'escola. Gràcies a la col·laboració amb el Club Futsal Mataró es realitzaran més entrenaments durant la temporada per facilitar l'aprenentatge d'aquest esport .


LLIBRES

LLIBRES PER LLEGIR AQUESTES VACANCES

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39


BON NADAL

Revista de l'Escola Pia de Mataró n.64  

n.64 desembre 11

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you