Projecte Lingüístic Escola Montsant v1.0

PROJECTE LINGÜÍSTIC. ESCOLA MONTSANT.

ELABORAT EL CURS 1995/1996 ÚLTIMA REVISIÓ CURS 2019-2020

ÍNDEX 1.

INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................... 4

2.

ANÀLISI DEL CONTEXT LINGÜÍSTIC ....................................................................................... 5

3. REFERÈNCIA AL MARC LEGAL SOBRE L’ÚS DE LES DIFERENTS LLENGÜES A L’ÀMBIT DOCENT ............................................................................................................................................ 7 4.

OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES ................................................................................ 9

5.

FORMULACIÓ D’OBJECTIUS EN RELACIÓ AL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES: ........... 9 En relació a l’assoliment de la competència lingüística en llengua catalana i llengua castellana..................................................................................................................................... 10 En relació a la comunicació oral ................................................................................................ 10 En relació a la comprensió lectora ............................................................................................. 11 En relació a l’expressió escrita................................................................................................... 11 En relació a la dimensió literària ................................................................................................ 11 En relació a l’assoliment de la competència lingüística en llengua anglesa .......................... 12 En relació a la comunicació oral ................................................................................................ 12 En relació a la comprensió lectora ............................................................................................. 12 En relació a l’expressió escrita................................................................................................... 12 En relació a l’educació literària .................................................................................................. 13

6. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS EN RELACIÓ DE L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES .............................................................................................................................. 13 6.2 TRACTAMENT DE LES LLENGÜES CATALANA, CASTELLANA I ANGLESA. .................... 9 Llenguatge oral (comprensió i expressió) .................................................................................. 10 Comprensió lectora.................................................................................................................... 16 Expressió escrita ....................................................................................................................... 19 Llengua estrangera .................................................................................................................... 21 7.

RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTARIS ........................................................................ 23 7.1. ELS RECURSOS COMPLEMENTARIS ................................................................................ 23 PLA D’IMPULS A LA LECTURA ................................................................................................ 23 PROJECTE DE BIBLIOTECA .................................................................................................... 24 REPRESENTACIÓ D’OBRES DE TEATRE............................................................................... 24 PADRINS DE LECTURA ........................................................................................................... 24 REVISTA PORTAVEU ............................................................................................................... 25 TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT LIC .................................................................................. 25 ACOLLIDA DE L’ALUMNAT NOUVINGUT LIC.......................................................................... 25 7.2. LES ACCIONS COMPLEMENTÀRIES .................................................................................. 26 -

PARTICIPACIÓ EN EL PLA EDUCATIU D’ENTORN ......................................................... 26

-

L’ESTUDI ASSISTIT. .......................................................................................................... 26

-

INFANTS CIUTADANS....................................................................................................... 27

-

LÈXCIT ............................................................................................................................... 27

8.

-

COMPARTIM...................................................................................................................... 27

-

FIRST LEGO JUNIOR ........................................................................................................ 27

-

TASTET DE CIÈNCIA ........................................................................................................ 29

-

APADRINEM EL NOSTRE PATRIMONI............................................................................. 29

-

JOCS FLORALS ESCOLARS DE CATALUNYA ................................................................ 29

-

E-TWINNING ...................................................................................................................... 30

LA COMUNICACIÓ INTERNA I LA RELACIÓ AMB L’ENTORN.............................................. 30 8.1. La comunicació interna ....................................................................................................... 30 8.2. Projecció del centre ............................................................................................................. 31

9.

-

Pàgina web del centre ........................................................................................................ 31

-

Xarxes Socials .................................................................................................................... 31

LA FORMACIÓ I L’ACREDITACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT ............................... 31

1. INTRODUCCIÓ L’any 1967 en el moment de la seva fundació, l’Escola Montsant es constitueix plenament com a escola catalana i contempla el seu ideari educatiu, entre un dels seus punts bàsics el principi següent: “ (...) Que l’alumnat rebi una educació arrelada en el seu àmbit social y cultural; per tant l’escola és catalana” Aquest camí de lluita per l’escola catalana se seguí al llarg dels anys, amb avaluacions periòdiques fetes per l’equip pedagògic i amb el suport del seu consell escolar, màxim gestor de l’escola. Tant aviat com va ser possible sol·licitar la formalització de l’escola catalana va ser presentada la documentació adient.

Fins l’any 1972 tota la llengua parlada a l’Escola era el català: explicacions a la classe, aprenentatge de la lectura rètols, murals, etc. La documentació, butlletes de notes i programacions de caire oficial eren en llengua espanyola a causa de la situació política del moment. Els comentaris o informes dirigits als pares, els avisos a la família i altres documents interns eren en català.

El curs 1972/73 l’equip pedagògic va allargar l’aprenentatge de la llengua catalana, a través de l’aprenentatge en català, fins a 2n de EGB. A partir de 2n curs es feien servir textos en llengua Espanyola, però es mantenia el tracte amb els nens en català així com també les explicacions a les classes. D’altra banda, en aquesta època, ja va ser possible començar a fer sortir alguns documents en català.

A partir del curs 1974/75, els alumnes que havien començat l’aprenentatge en català podien continuar en aquesta llengua fins al final de l’EGB. El 7 de desembre de 1979, la subcomissió mixta provincial ho aprova, i així consta al llistat d’escoles enviat per la inspecció tècnica de Tarragona on queda reflectit que l’escola Montsant fa l’ensenyament en català en totes les àrees i nivells.

Durant el curs 1980/81 amb motiu de la presentació de l’escola com a escola catalana al

premi Baldiri Rexach, l’equip de mestres va consolidar aquest plantejament. El curs 1981/82, s’aconsegueix aquest guardó on consta: “En reconeixement de la seva llarga trajectòria a la normalització lingüística la qual acció ha estat realitzada amb una qualitat pedagògica remarcable” Des del primer dia hem volgut celebrar i viure amb els nens i les famílies les festes i les tradicions de Catalunya: Castanyada, Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, Festa major etc. Aquestes activitats sempre han estat plantejades, no com un fet momentani sinó treballades al llarg d’un bon període del curs i integrades dins del currículum escolar en les diferents àrees, per tal de fer viure el tema de la festa i no aquesta exclusivament.

D’altra banda ens hem relacionat sempre amb aquelles escoles que també seguien uns mateixos camins pedagògics i lingüístics. Així pertanyíem a Rosa Sensat, a Coordinació escolar i al col·lectiu d’escoles per a l’Escola Pública Catalana (CEPEPC)

2. ANÀLISI DEL CONTEXT LINGÜÍSTIC L’ Escola Montsant es va integrar a la xarxa pública d’escoles el març del 1988. És una d’una línia, distribuïda en 9 cursos des de P3 fins a 6è de Primària.

L’escola està situada als afores de la ciutat; el barri es troba en expansió, s’hi han construït una gran quantitat d’habitatges, que han constituït un barri nou.. Els alumnes actualment procedeixen d’aquesta zona de Reus. Les famílies pertanyen a una classe social mitjana - alta i hi ha un alt percentatge de catalanoparlants, tot i que als cursos inferiors ens van arribant més nens de cultura llatina i magrebí, que passen a ser alumnes catalanoparlants, ja que a l’escola la resta parla català, i això afavoreix aquesta situació d’immersió.

La gamma de professions dels pares és molt variada, d’un estatus cultural i econòmic que podríem definir com a mitjà. És una població arrelada a la ciutat amb funcions clarament participatives a la vida cultural, política i social.

El claustre està format per 16 mestres, tots en situació diverses: definitius, provisionals, interins; més una educadora i una Tècnica d’Educació Infantil.

Tots ells coneixen la llengua catalana i la majoria parlen un català central tarragoní (ja que som al Baix Camp), tot i haver alguns que parlen variants de la seva terra com ara el català de les Terres de l’Ebre, més oriental, o bé el valencià.

La distribució del personal és la següent: Nombre de mestres: 16, una TEI i una educadora Educació Infantil: 4 Educació Primària: 7 Especialista de Música: 1 Especialista d’Educació Física: 1 Especialista d’Anglès: 1 Educació Especial:1 SIEI: 1 Educadora: 1 TEI: 1 Tots els mestres tenen la capacitació d’ensenyar en català.

L’Escola Montsant manté la llengua catalana, segons la normativa vigent, tant a les activitats docents com a les de relació, les d’administració i a les activitats extraescolars.

L’Escola compta amb d’altres treballadors que pertanyen al sector de Personal d’Atenció i Serveis (PAS) i Personal d’Atenció Educativa (PAE). Aquests depenen de l’Ajuntament i del Departament. La seva llengua de relació és igualment el català.

A més, cal afegir el personal contractat per l’AMPA per les activitats extraescolars i el servei de menjador, on tothom coneix el català i l’utilitza com a llengua vehicular.

3. REFERÈNCIA AL MARC LEGAL SOBRE L’ÚS DE LES DIFERENTS LLENGÜES A L’ÀMBIT DOCENT El Projecte Lingüístic de l’Escola Montsant establirà uns principis d’actuació per al tractament curricular de cadascuna de les llengües que facin possible que l’alumnat, en finalitzar l’educació Primària, hagi assolit els objectius assenyalats a la normativa vigent de referència.

-

Marc Europeu comú de referència per a les llengües.

El Marc Europeu Comú de Referència europeu per a les llengües reconeix el paper del coneixement de llengües en el desenvolupament personal i professional, i estableix orientacions concretes per a desenvolupar polítiques de proximitat i metodologies comunicatives vers l’aprenentatge eficient, plurilingüe i intercultural de les llengües.

-

Llei Catalana d’Educació (LEC). Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació: títol II, del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, articles del 9 al 18 (DOGC núm.

5422, de 16.7.2009).

Article 9. Règim lingüístic Article 10. Dret i deure de conèixer les llengües oficials Article 11. El català, llengua vehicular i d’aprenentatge Article 12. Llengües estrangeres Article 13. Competència lingüística del professorat, dels professionals d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis Article 14. Projecte lingüístic Article 15. Programes d’immersió lingüística Article 16. El català, llengua oficial de l'administració educativa a catalunya Article 18. Ús i foment del català

-

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius: article 5.1.e (DOGC núm. 5686, de 5.8.2010).

Pel que fa al Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, ens referenciem a l’ article 5.1.e (DOGC núm. 5686, de 5.8.2010): El projecte lingüístic (PLC) s’ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l’entorn i d’acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis.

El PLC aporta criteri en relació al tractament i l’ús de les llengües en el centre i recull els aspectes que determinen les lleis sobre la utilització del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, així com la continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes.

El projecte lingüístic també dóna criteri sobre l’aprenentatge de les dues llengües oficials i de les llengües estrangeres. Així mateix, determina quina llengua estrangera s’imparteix com a primera i quina o quines com a segones. Quan, d’acord amb el projecte lingüístic, el centre acordi impartir continguts curriculars en alguna de les llengües estrangeres, ha d’obtenir autorització del Departament d’Educació.

-

El Decret 181/2008, de 9 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil apunta el següent en l’article 4: El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular de d'ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa i en funció de la realitat sociolingüística de l'alumnat, els centres podran implementar metodologies d'immersió lingüística de la llengua catalana amb

la finalitat de

potenciar-ne l'aprenentatge. A més, el centre podrà decidir, si aquest context sociolingüístic escolar ho permet, iniciar, especialment en el darrer curs del cicle, una primera aproximació a l'ús oral d'una llengua estrangera.

-

Finalment, el DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, recull el règim lingüístic en el que es basa el desplegament curricular (art. 4), defineix les competències pròpies de l’àmbit lingüístic que ha d’assolir un alumne en finalitzar l’etapa, així com la distribució horària mínima de les diferents àrees. També s’estableix que els centres han d’assegurar, a cada nivell, una

dedicació diària mínima de 30 minuts dedicats a la promoció de l’hàbit lector (art.9).

4. OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de conèixer, com a mínim, una llengua estrangera per tal d’esdevenir usuaris aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plural, multilingüe i multicultural.

L'aprenentatge d'una llengua estrangera i la formació de parlants plurilingües respectuosos amb la interculturalitat, amb una actitud positiva vers la diversitat lingüística i amb el desig d'aprendre altres llengües és un dels reptes de la nostra educació.

La llengua estrangera obligatòria serà l’anglès i començarà a Educació Infantil, si els recursos humans ho permeten. El calendari d’implantació de la llengua anglesa al centre es farà en funció dels recursos humans dels quals aquest disposi, mirant que garanteixi un ensenyament correcta d’aquesta llengua. La gradació d’aquesta implantació farà possible que l’alumnat, en finalitzar l’Educació Primària, hagis assolit els objectius assenyalats de comprendre i d’expressar missatges senzills dintre d’un context el més real possible.

L’escola facilitarà, sempre que sigui possible, l’organització en grups flexibles, normalment desdoblats heterogèniament. Durant aquestes sessions s’intentarà treballar l’expressió oral i l’expressió escrita.

Durant el curs escolar 2019-20, es començarà a fer la plàstica a Cicle Superior en anglès, és a dir, Arts and Crafts, ja que els recursos personals ho permeten.

5. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS EN RELACIÓ AL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES: La llengua catalana és la llengua habitual del centre i s’utilitza com a llengua vehicular i de convivència, així com per l’assoliment dels aprenentatges en tots els seus àmbits educatius, tant oral com escrit, excepte en les àrees corresponents a la llengua castellana, la llengua estrangera (anglès) i, en alguns cursos, en l’àmbit plàstic de l’educació artística.

La llengua catalana no és únicament una llengua d’aprenentatge. És la llengua d’ús habitual a tots els espais del centre, en les festes i en les comunicacions amb les famílies, els

documents oficials i les xarxes socials. Per tant, és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones de l’Escola.

L’Escola Montsant pretén que l’alumnat del centre, en finalitzar l’educació Primària, els següents objectius: -

Conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana tant oralment com per escrit emprant-la normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

-

Utilitzar a nivell oral i escrit la llengua castellana de manera que pugui utilitzar-la apropiadament com a font d’informació i vehicle d’expressió.

-

Comprendre i expressar missatges senzills dintre d’un context en llengua anglesa.

El tractament de les llengües, dins d’aquest marc lingüístic, és el següent: -

La gestió del català, com a llengua vehicular d’aprenentatge i de convivència escolar.

-

Les llengües curriculars (català, castellà i anglès), com a estratègies d’aprenentatge i

adquisició de destreses acadèmiques.

-

Les llengües no curriculars que tenen els alumnes des de les cultures d’origen, si

s’escau, com a estratègies complementàries a l’adquisició de nous coneixements lingüístics.

-

La inclusió d’altres llenguatges de comunicació com el llenguatge audiovisual,

corporal, musical…, entenent que el llenguatge global inclou tots els sistemes que ens permeten comunicar missatges i idees i tenint en compte la inclusió de tot l’alumnat.

En relació a l’assoliment de la competència lingüística en llengua catalana i llengua castellana En relació a la comunicació oral 1. Comprendre 2. Produir

textos

textos

orals.

orals de

tipologia

diversa

adequats

a

la

situació comunicativa.

3. Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa, utilitzant estratègies conversacionals.

En relació a la comprensió lectora 4. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos en diferents formats i suports.

5. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.

6. Utilitzar, per comprendre un text, l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.

7. Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement propi.

En relació a l’expressió escrita 8. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i el destinatari.

9. Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.

10. Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació.

En relació a la dimensió literària 11. Llegir fragments d’obres i conèixer alguns autors i autores significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

12.

Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions.

En relació a l’assoliment de la competència lingüística en llengua anglesa També treballem l’aprenentatge de la llengua anglesa a partir dels objectius del marc curricular impulsat pel Departament d’Educació on hi estableix els objectius a assolir:

En relació a la comunicació oral 1. Obtenir informació bàsica i comprendre textos orals senzills.

2. Planificar i produir textos orals breus i senzills adequats a la situació comunicativa.

3. Emprar

estratègies

d’interacció

oral

d’acord

amb

la

situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

En relació a la comprensió lectora 4. Aplicar estratègies per obtenir informació bàsica i comprendre textos escrits senzills.

5. Interpretar els trets visuals, discursius i lingüístics bàsics d’un text d’estructura clara, per comprendre’l.

6. Utilitzar eines de consulta per accedir a la comprensió de textos.

En relació a l’expressió escrita 7.

Planificar textos senzills a partir de l identificació dels elements més rellevants de la situació comunicativa.

8.

Produir textos senzills amb adequació a la situació comunicativa i amb l’ajut de suports.

9.

Revisar el text per millorar-lo en funció de la situació comunicativa amb

l’ajut de suports específics.

En relació a l’educació literària 10.

Comprendre i valorar textos literaris senzills, adaptats o autèntics, adequats a l’edat.

11.

Reproduir oralment i reescriure textos literaris senzills per gaudir-ne i fomentar el gaudi dels altres.

6. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS EN RELACIÓ DE L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES

Creiem important en el tractament de la llengua incidir en 4 quatre aspectes: i.

La llengua oral.

ii.

L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

iii.

La lectura.

iv.

L’ensenyament-aprenentatge de les diferents tipologies de text.

Graella 1

Graella 2

Graella 2

Graella 3

Graella 4

EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA. TEMPORITZACIÓ DE LES TIPOLOGIES DE TEXT. ESCOLA MONTSANT.

CONVERSACIONALS

NARR ATIUS

TIPUS DE TEXTOS...

NOVEL·LES NARRACIÓ FANTÀSTICA NARRACIÓ DE POR N. DE CIÈNCIA FICCIÓ RONDALLA LLEGENDES CARTES POSTALS DIARIS:NOTÍCIES FETS HISTÒRICS EXPERIÈNCIES VISCUDES DIÀLEG ENTREVISTES QÜESTIONARI TEATRE CÒMIC INVITACIONS NOTES CARTELLERA

P-3

ED.INFANTIL P-4

P-5

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

CICLES INICIAL 1r 2n

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual oral visual

oral visual oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

MITJÀ 3r

4t

SUPERIOR 5è 6è

TIPUS DE TEXTOS...

INSTRUCTIUS

RETÒRICS POÈTICS

POEMES /POEMES VISUALS DITES RODOLINS ENDEVINALLES EMBARBUSSAMENTS CANÇONS ESLÒGANS / LLENGUATGE PUBLICITARI CAL·LIGRAMES ACRÒSTICS AUQUES CONSIGNES DE TREBALL ORDRES RÈTOLS REGLAMENTS RECEPTES ETIQUETES INSTRUCCIONS D’APARELLS EXPERIMENTS DICCIONARI *Escriure una parauleta

P-3 oral visual oral visual

ED.INFANTIL P-4

P-5

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual oral visual

oral visual*

oral visual*

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

CICLES INICIAL 1r 2n

MITJÀ 3r

4t

SUPERIOR 5è 6è

DESCRIPTIUS

EXPOSITIUS

TIPUS DE TEXTOS...

CONFERÈNCIES MONOGRÀFICS RESUMS MAPES CONCEPTUALS ESQUEMA GRÀFIC IMATGES PERSONES ANIMALS OBJECTES DICCIONARI ENCICLOPÈDIA PAISATGE RETRAT ENDEVINALLES VERDURA / FRUITA PEU DE FOTO MOMENT DEL DIA FITXA BIBLIOTECA

P-3

ED.INFANTIL P-4

P-5

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual oral visual oral visual

oral visual oral visual oral visual

oral visual oral visual oral visual

oral visual oral visual oral visual oral visual

oral visual oral visual oral visual oral visual*

oral visual oral visual oral visual oral visual*

CICLES INICIAL 1r 2n

MITJÀ 3r

4t

SUPERIOR 5è 6è

6.1. DISTRIBUCIÓ D’HORES EN L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LES DIFERENTS LLENGÜES. El Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, estableix els horaris mínims i globals d'etapa de la següent manera:

Horaris Globals de l’educació primària:

-

Llengua i literatura catalana i castellana: 1050 h Llengua estrangera: 420 h

Horaris mínims per cicles:

-

Cicle Inicial:

  -

Cicle Mitjà:

  -

Llengua i literatura catalana i castellana: 350 h (5 h per curs) Llengua estrangera: 140 h. (2h per curs) Llengua i literatura catalana i castellana: 350 h (5 h per curs) Llengua estrangera: 140 h. (2h per curs)

Cicle Superior:

 

Llengua i literatura catalana i castellana: 350 h (5 h per curs) Llengua estrangera: 140 h. (2h per curs)

A més a més, cal especificar de que de les 630 hores que queden per fer oferta dins el centre (3 hores per cada curs), 1 s’aplica a llengua i una altra a llengua estrangera. De manera que la dedicació queda establerta de la següent manera:

-

Cicle Inicial:

  -

Cicle Mitjà:

  -

Llengua i literatura catalana i castellana: entre 7 i 8h Llengua estrangera: 2h Llengua i literatura catalana i castellana: entre 7 i 8h Llengua estrangera: entre 2 i 3h

Cicle Superior:

 

Llengua i literatura catalana i castellana: entre 6 i 7h Llengua estrangera: 3h. (2h per curs)

* Cal dir que la llengua estrangera té el complement de les hores d’Ed. Visual i Plàstica a cicle superior, entre 1,5h i 2h, ja que es fa en anglès.

8

6.2 TRACTAMENT DE LES LLENGÜES CATALANA, CASTELLANA I ANGLESA. A l’Escola Montsant considerem que el treball de la competència lingüística és una eina indispensable per accedir al coneixement i entendre el món. El desenvolupament d’aquesta competència no ha de ser exclusiu de l’àrea de llengua (catalana, castellana i anglesa), sinó que és responsabilitat de totes les àrees. Tots els mestres, són mestres de llengua i per tant, models lingüístics del nostre alumnat. És per això que, durant el curs 19-20, s’ha constituït una comissió de llengua que serà l’encarregada de vetllar pel correcte tractament de les llengües a l’escola.

D’altres accions que faciliten aquesta continuïtat i coherència són el traspàs de la carpeta blava dels alumnes, on trobem les entrevistes, la fitxa personal de cada alumne, informació sobre revisions amb optometristes, gabinets psicopedagògics... i altres informacions de cada alumne. El traspàs d’expedients i informes, a principi de curs, per tal que cada mestre conegui el seu grup. El traspàs de les avaluacions finals a principi de curs, entre els mestres. La realització d’actes d’avaluació de cada trimestre, amb breus comentaris rellevants de cada alumne. I el treball en les sessions de les reunions de cicle, temporitzades i marcades al l’horari, amb l’objectiu que siguin seqüenciades i planificades.

La primera llengua estrangera, l’anglès, s’introdueix a P4 i P5 fent una sessió setmanal de mig grup. L’objectiu és familiaritzar aquests infants de l’escola en l’escolta i experimentació d’una llengua estrangera, fent-la servir en situacions comunicatives lúdiques i significatives per a ells.

A educació infantil les llengües són en base a l’expressió oral. A final de CI s’ha d’haver assolit la lectoescriptura. La llengua castellana se sistematitzarà en una hora a la setmana per treballar-la a partir de cançons, endevinalles, jocs... de la mateixa manera que la llengua estrangera, la qual tindrà una aplicació vivencial des de la psicomotricitat.

A educació primària es fan grups desdoblats, al menys una sessió per cada llengua.

D’aquesta manera es pot treballar de forma més productiva l’expressió oral i l’expressió escrita. Es considera el teatre com un bon recurs per treballar la llengua oral, el qual s’aplica en activitats com el treball amb titelles i contes dramatitzats a Ed.Infantil i CI, la Mostra de Teatre a 1r, el teatre de Sant Jordi a 3r, el teatre de la castanyada a 4t i els Pastorets a 6è.

A l’etapa d’educació primària ens basem en el desenvolupament les competències bàsiques que ens marca el currículum.

9

Llenguatge oral (comprensió i expressió) Atenent al DECRET 119/2015, de 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, en la dimensió de comunicació oral, La comunicació oral consisteix en la capacitat de comprendre i expressar missatges orals tenint present la situació comunicativa. Escoltar i parlar, en la major part dels casos s’associen, perquè es produeixen en un context d’interacció en el qual els interlocutors són alternativament emissors i receptors. Hi actuen, per tant, les capacitats de comprendre, expressar-se i dialogar o conversar.

La comprensió de textos orals és una de les habilitats que els alumnes necessiten per comunicar-se en situacions habituals, formals i no formals, i per aprendre i adquirir la llengua estrangera.

La competència oral constitueix un factor d’integració social de les persones; saber escoltar i saber parlar bé són qualitats imprescindibles per poder desenvolupar unes bones relacions personals i socials en els nostres alumnes i també els facilitarà un millor aprenentatge i un bon desenvolupament professional al llarg de la vida.

Aquesta competència facilita, a través dels intercanvis amb els altres, l’elaboració i l’expressió d’idees, opinions i sentiments, i la construcció del propi pensament.

L’expressió oral implica el coneixement d’un lèxic, i d’unes estructures morfosintàctiques i textuals. Les paraules, amb el seu significat, amb els seus matisos i les seves accepcions, i amb les seves característiques morfològiques, permeten que el parlant elabori unes oracions que segueixen unes lleis organitzatives pròpies de cada llengua. Les frases poden matisar i completar el seu significat en organitzar-se en una estructura textual que proporciona una informació més complexa.

Cal preparar els alumnes per als dos tipus de discurs existents: el produït per una sola persona, com en el cas d’una xerrada, una ponència o un recital de poesia i per al plurigestionat, és a dir, quan intervenen diferents persones que intercanvien contínuament els papers d’emissor i receptor del missatge.

10

En la interacció oral és on es posen en joc els processos de la comprensió i l’expressió de forma conjunta. És molt important practicar-ho en contextos relacionats amb la vida escolar i de l’entorn, per tal que els alumnes s’expressin amb claredat i rigor. També és important que els mestres cerquin espais i temps per portar a terme activitats ben planificades que facin que l’alumne pugui avançar en el seu discurs oral i s’adoni del seu progrés.

Un comunicador competent també utilitza elements comunicatius no verbals i aplica els coneixements lèxics, gramaticals i textuals per interpretar i expressar missatges orals.

Aquesta dimensió està integrada per tres competències: Competència 1. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.

Competència 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.

Competència 3. Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa utilitzant estratègies conversacionals.

A l’etapa d’educació infantil la metodologia a seguir serà participativa, interactiva i lúdica.

En el cicle es treballa la llengua oral diàriament.

-

A partir de les converses dels alumnes i de l’explicació de les seves vivències.

-

A partir del joc simbòlic.

-

En el treball de resolució de conflictes.

-

A partir d’objectes o material que aporten en els diferents projectes o centres d’interès, els alumnes fan petites exposicions davant dels companys i amb la guia del/la mestre/a.

-

En l’explicació setmanal del cap de setmana.

-

En l’exposició de la mascota de la classe quan la prenen a casa.

-

Treball de vocabulari específic dels diferents centres d’interès.

-

Treball de la seqüenciació en els fets.

11

-

Treball de l’estructura de la frase, temps verbals...

-

Afavorir l’audició de contextos comunicatius com a bon exemple de comunicació.

-

Exercicis

bucofonatoris,

cançons,

dites

i

cantarelles,

onomatopeies,

embarbussaments, activitats de discriminació fonològica...

En el cicle inicial el llenguatge oral es tracta de forma transversal a partir de: -

Vivències

-

A partir d’unes imatges es treuen temes diferents.

-

Parlem de les activitats de l’escola.

-

Assemblea

-

Valors

-

Textos orals

-

Audicions (contes, cançons, embarbussaments,..)

-

Instruccions

-

Lectura d’un llibre

-

Exposicions orals

-

Teatre

-

Lectura de poemes

Al cicle mitjà tenim establertes un seguit d’activitats que concretarem amb les competències esmentades: -

Treball de valors i Assemblea de classe. Amb aquesta activitat setmanal afavorim un espai perquè l’alumnat s’expressi i aporti la seva opinió. És important l’ordre de paraula, el saber escoltar, saber exposar idees davant d’un grup i saber fer-se entendre i entendre el que diu l’altre.

-

Exposicions orals: La finalitat és l’expressió adequada sobre temes treballats en les diferents àrees curriculars. En aquest tipus de treball hi ha una planificació i preparació prèvia de l’estructura, el vocabulari, la temporització i els elements que configuren un acte de comunicació en públic com: la projecció de la veu, la mirada, la postura, el ritme i l’entonació, els suports i recursos que els pugui ajudar.

-

Resolució de problemes: Per saber entendre cal saber-ho explicar posteriorment.

12

En aquest tipus d’activitat es fomenta que l’alumnat expliqui com arribar a la resolució del problema. Compartir i escoltar les diverses explicacions i/o opinions serveix per aprendre.

-

Treball de camp a les sortides de cicle mitjà: Les sortides trimestrals d’estudi del Baix Camp i de les comarques veïnes es preparen prèviament amb el grup classe.

La finalitat és que l’alumnat, per mitjà de preguntes a la gent dels pobles, obtinguin informació natural i social de cada indret visitat. Posteriorment es fa un buidatge de les dades i respostes obtingudes a nivell oral i escrit per tal de confegir el treball.

-

Teatre. El teatre és una de les activitats establertes al centre. Concretament, a 3r fem Sant Jordi i a 4t fem La Castanyada. Són petites representacions que fomenten el treball lector i oral de tot el grup classe. Es fomenta la projecció de veu, la dicció i entonació, l’expressió corporal i l’expressió no verbal.

-

Salutacions de cortesia. En entrar i sortir de classe es potencia la salutació entre els membres de la classe i de la comunitat educativa. Fomentar els hàbits de salutació, de mirar als interlocutors, parlar de forma clara i expressiva... i també utilitzar la fórmula del vostè amb persones que no coneixen o que són més grans i amb qui no hi ha un tracte quotidià

-

Recomanacions de llibres. Aquesta activitat, relacionada amb el gust per la lectura, potencia que l’alumnat expliqui i expressi des del seu punt de vista l’opinió que té sobre el llibre llegit. És important una estructuració prèvia de l’explicació a compartir. A més de fer un breu resum, cal donar importància a la part emocional de l’alumne en expressar la seva opinió personal.

-

Treball de poemes, rodolins, dites... a més de fomentar el treball memorístic, aquest treball serveix per acostar la cultura popular i també diversos autors. Aquí s’incideix en el treball de la dicció, entonació, ritme, etc.

-

Comentaris orals

al treball de diferents tipologies de textos i recursos

audiovisuals al llarg del cicle. La comunicació oral sempre està vinculada a la lectura i a l’escriptura. És per això que amb el treball de les diferents tipologies de 13

text, ja sigui llegit o escrit, sempre dona peu a parlar i comentar el text treballat: comentar una notícia, un article, un guió de teatre... com hem dit en altres apartats, serà necessari la preparació prèvia de l’estructura, el vocabulari, la temporització i els elements que configuren un acte de comunicació en públic.

-

Jocs orals de llengües. Els jocs orals són una part bàsica i motivadora per generar comunicació oral i potencia el grup. El joc sempre aporta aprenentatge.

Al cicle superior es treballen a partir dels tres tipus de comprensions: inferencial, literal i crítica.

Les activitats que es desenvolupen en aquest cicle són les següents: -

Exposició A partir d’un guió relacionat amb un tema es fa el discurs.

Prèviament el guió s’ha de completar amb informació i després es desenvolupa la part oral.

S’executa a partir de l’exposició de diferents treballs on tenen una informació que donar i fer entendre a la resta dels companys.

L’expressió oral es treballa individualment i en grup. A partir de debats, treballs en equip, recerca de reptes, curiositats, assemblea… Els temes sempre estan relacionats amb l’entorn proper de l’alumnat, temes d’actualitat, d’opinió i interès.

Es realitza a partir de la visualització de vídeos, lectura de textos, narracions, notícies, inquietuds, partint de les experiències de l’alumnat.

A partir de diferents jocs de llengua també practiquem aquesta expressió i el vocabulari, com per exemple el tabú, el pasapalabra,...

-

Interacció social Saber el registre que han d’utilitzar en cada moment segons la situació i la persona que tenen davant.

14

Utilitzar les normes bàsiques de comunicació lingüística, de convivència (bon dia, gràcies, perdó, adéu…) i el saber estar.

Conèixer la comunicació no verbal adequada en cada cas ( postura corporal, entonació, expressió facial i contacte visual). Fem molta incidència en els diferents registres de la llengua, per saber en cada cas que no sempre es pot utilitzar el llenguatge no formal. Podem utilitzar un llenguatge col·loquial però no vulgar. És important que es sàpiguen comunicar adequadament a l’entorn social on estan immersos utilitzant el registre adequat.

Lectura oral a partir de diferents textos propis o donats es treballa l’entonació, dicció , la comunicació no verbal… adequant el treball a la situació comunicativa.

En definitiva, pretenem que els infants siguin capaços d’elaborar un discurs estructurat i coherent en funció de la seva edat. També propiciarem l’ampliació del lèxic que poden utilitzar segons les explicacions que hagin d’exposar. L’expressió oral no es centrarà merament en aspectes acadèmics, evidentment s’extrapolarà a tots els àmbits de comunicació oral que sorgeixin en l’àmbit escolar (expressar sentiments, crítiques, exposicions de continguts, entrevistes...). En cursos superiors es treballarà l’exposició oral dels treballs elaborats per l’alumnat. Per tal d’aconseguir una bona exposició oral se’ls donaran pautes de planificació del discurs, el registre que cal utilitzar, el to de veu i la velocitat, la durada... Les exposicions es duran a terme davant dels propis companys, de les famílies o de companys d’altres cursos.

Convé fer un treball de sistematització en cada un dels àmbits de la llengua especialment en la fonètica i el lèxic. És a dir, cal aprendre a pronunciar bé, per comunicar-se millor.

En l’aspecte de la fonètica hi ha dues línies de treball clares: la correcta pronunciació de tots els sons de la llengua i la lectura en veu alta de qualsevol mena de text. Pel que fa al primer aspecte, l’objectiu s’hauria d’assolir al final de l’educació infantil o en algun cas excepcional al cicle inicial.

Per ajudar a treballar aquest aspecte, es poden utilitzar les lectures en veu alta, els embarbussaments, els poemes, rodolins i tots aquells recursos que la tradició oral ens ha deixat.

I pel que fa a l’entonació, cal treballar-los des de bon principi i de manera sistemàtica fent-ne 15

veure el lligam amb l’ortografia (signes de puntuació) i la sintaxi (tipus de frase).

Per poder consolidar tot aquest procés invertirem mitja hora diària (ILEC) a fer un treball sistemàtic de la lectura, on hi haurà propostes com: la lectura en veu alta de produccions pròpies, la biblioteca d’aula o de l’escola, els models lectors o els padrins de lectura, entre d’altres.

També treballem l’expressió oral en les sessions setmanals d’assemblea. En aquest espais l’alumnat pot emetre queixes, propostes o felicitacions sobre qualsevol aspecte escolar. El treball assembleari ens ajuda també a escoltar diferents opinions, respectar-les i rebatre-les o recolzar-les quan sigui necessari.

A les reunions amb els representants de la revista Portaveu, de biblioteca i d’escola verda hauran d’escoltar i saber traslladar les informacions i els acords als seus companys de classe o als més petits de l’escola, quan sigui necessari.

A l’assemblea general, els presidents i els secretaris exposaran totes les inquietuds que els han transmès els seus companys i els exposaran els acords als qual s’arribi.

Comprensió lectora A partir del treball de diverses tipologies textuals, els infants seran capaços de comprendre allò que llegeixen. Per tant el treball a l’entorn de la lectura no és només l’oralització mecànica d’un text i les preguntes retòriques per comprovar que hi ha comprensió, sinó la seqüència didàctica de les activitats que es proposen va adreçada a descobrir l’estructura del text, les parts que el conformen i el vocabulari que s’utilitza.

Per analitzar-ne l’estructura els alumnes hauran d’ordenar el text, comprovar la certesa d’afirmacions, ordenar seqüències.. activitats totes orientades al fet que cada alumne desenvolupi estratègies de comprensió. És per això que donem molta importància a la lectura de tot tipus i a potenciar el plaer de la lectura, que els conduirà a una comprensió òptima dels textos que llegeixin.

Evidentment els textos que han de comprendre i interpretar seran la base dels seus aprenentatges. Els serviran per adquirir informació, per buscar-ne, per resumir, per seguir instruccions, per interpretar gràfics, consultar els horaris del tren, un catàleg, un programa de festes, etc...

Per tal d’avaluar aquesta comprensió lectora comptem amb les proves estandarditzades ACL, proves d’avaluació diagnòstica o de competències bàsiques d’altres cursos i d’altres proves elaborades pels mestres.

16

A Educació Infantil es treballa a partir del mètode ECLÈCTIC O MIXT: Es tenen en compte diversos aspectes positius dels mètodes analítics i sintètics i s’adopten els avantatges que ofereixen els altres mètodes.

Es comença per les majúscules (el traç és més senzill) Es parteix de la idea que tots saben llegir i escriure. (reforç positiu i ajuda a llençar-se a la piscina...)

Els errors no es corregeixen (procés de construcció) El mestre accepta el ritme d’aprenentatge de cada alumne.

No utilitzem cap llibre de text ni carpeta de fitxes de cap editorial, el material es realitza i s’adapta al ritme de classe.

L’abecedari forma part de l’aprenentatge, a p-3 i a p-4 amb lletra de pal i imatges, a p-5 amb lletra de pa imatge i lletra lligada.

Els cartells nominals que hi ha informant dels objectes i racons de la classe, afavoreixen l’aprenentatge global de la lectura.

A partir del nom de l'alumne es comença a motivar i a fer veure la necessitat de llegir i saber què diu en els diferents espais de l'aula, escola, casa, carrer... i el descobriment de la lectura de contes, i desenvolupar la creativitat i desenvolupar el pensament .

L'avaluació serà continuada, a partir del procés de l'alumne, de forma oral i a partir de les activitats i petites fitxes de treball que es realitzen a l'aula i a l'escola.

Es realitzaran proves sistematitzades de lectoescriptura: A P-3 es realitzarà una prova a finals de curs.

A P-4 es realitzarà una prova a finals de curs.

A p-5 es realitzaran 3 proves, una cada trimestre.

A cicle inicial es treballa el coneixement i la identificació vocals i consonants, la classificació de les paraules segons les vocals, paraules curtes i paraules llargues, segons els cops de veu, segons es situen les consonants...

La identificació de les paraules i/o frases correctes.

La consciència fonològica, l’ordenació de frases. La relació frase i/o paraules amb imatges.

També l’exercitació de les lectures que es llegeixen a classe i a casa, per treballar la fluïdesa lectora així com la lectura de diferents tipologies de texts.

17

Es proposen activitats diverses de comprensió lectora (preguntes tipus text, completar frases, poemes, cançons, petits paràgrafs...)

També es potencia la lectura silenciosa individual i col·lectiva en veu alta.

Es treballem estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura. I s’utilitzen textos escrits com a font d’informació i d’aprenentatge i com a mitjà de comunicació. (Programes de festes escolars, convocatòries de reunions, lectura de cartells, invitacions,...).

També es treballa el reconeixement del significat d’expressions d’un poema, l’anàlisi d’informació rellevant en un text i la formulació d’una pregunta a partir d’una lectura.

A cicle mitjà, a més de les proves ACL a l’octubre i al maig per tal de saber el nivell en que es troba l’alumne i de quina manera el podem ajudar a millorar la seva comprensió, es fan d’altres comprensions lectores al llarg del curs des de les àrees de català, castellà, resolució de problemes,...

Cada vegada que hi ha una prova, a la classe, es fa un treball previ on, a través de la lectura en veu alta, es repassen tots els continguts que l’alumnat ha d’assolir.

Amb el suport de la pissarra digital i/o ordinadors es poden realitzar diverses activitats per reforçar aquest aspecte.

Cada dia es fa mitja hora de lectura individual.

Diàriament es llegiran diferents textos en les diferents àrees.

Es treballa en el projecte Padrins lectors.

Les maletes viatgeres és una activitat de la biblioteca que es fa durant tot el curs.

Es practica el modelatge de lectura per part dels mestres.

Es fan representacions teatrals: de Sant Jordi a 3r i La Castanyada a 4t.

Es reciten poemes, dites i rodolins...

Es fa un treball sobre l’ús del diccionari.

També es treballen diversos textos de noticies del diari, articles,...

I finalment, hi ha una preparació de les sortides de estudi.

A cicle superior es treballen els tres tipus de comprensions la inferencial, literal i crítica.

S’utilitzen estratègies de comprensió: abans (activar coneixements previs del tipus de text, prediccions, propòsit de la lectura…) , durant (comprendre el text, rellegir, recapitular

18

informació…) i després de la lectura (preguntes, reflexionar, organitzar informació a través d’esquemes, resum, subratllar el més important)...

Llegir el text com a mínim dos cops, mirar si s’ha entès tot. Sinó s'entén alguna cosa buscar al diccionari, internet, preguntar…

Contestar les preguntes amb frases llargues utilitzant l’estructura sencera (articles, noms, verb, complements, adjectius…).

La comprensió de textos es fa a partir de temes d’actualitat, interessos, continguts de les altres matèries (per exemple medi, valors…)

Expressió escrita La llengua oral i la llengua escrita estan íntimament relacionades. No es poden treballar l’una sense l’altra. Els infants adquiriran la destresa de l’expressió escrita a partir de l’ús de les paraules i dels fonemes que han après. Poc a poc aniran confegint frases i finalment textos de diverses tipologies.

Tota aquesta feina anirà acompanyada d’un treball de sistematització en cada un dels àmbits de la llengua: l’ ortografia, el lèxic, i la gramàtica.

El treball de l’ortografia requereix una sistematització des de Cicle Inicial a Cicle Superior.

De manera que, quan acabin l’escolaritat, haurien de tenir fixades les normes d’ortografia bàsiques.

Caldrà tenir en compte, a més, la memorització de grafies de paraules i d’estructures bàsiques o molt utilitzades ( hi havia, vaig, hi ha ...). És convenient, a més, ajudar els alumnes a conèixer la seva capacitat (més auditiva o més visual) i a actuar en conseqüència a l’hora de memoritzar la grafia de les paraules.

A part de treballar de manera recursiva i d’acord amb l’edat l’ampliació de vocabulari bàsic, cal deixar l’alumne en condicions per a adquirir nous significats i noves paraules de manera autònoma. Per això cal dotar-lo de dos tipus de coneixements: a) Maneig i ús dels repertoris lèxics. b) Establiment de relacions entre paraules tant pel significant ( derivació, composició) com pel significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, usos figurats, etc.).

L’ús del diccionari s’iniciarà a tercer, i es continuarà treballant de manera sistemàtica a quart de primària. En el cas concret de la llengua, cal relacionar la consulta del diccionari amb les lectures dels diferents textos proposats.

19

Els alumnes haurien d’aprendre que el diccionari és una gran eina que els pot ajudar a resoldre no solament la recerca d’un significat o un sinònim desconegut, sinó també els dubtes ortogràfics, de morfologia,.. Aquest diccionari també pot ser digital.

Pel que fa al segon aspecte, cal partir del treball simple de la derivació (relació entre paraules per la forma) i anar progressant fins a atènyer els conceptes que regulen les relacions semàntiques. Cal fer un treball més sistemàtic amb mots polisèmics, sinònims i antònims. Potenciar l’ús de recursos expressius (comparació, refranys, dites, frases fetes i locucions) en contextos adequats.

El treball del lèxic és un dels més importants durant tota l’Educació Primària, tant a dins com a fora de l’àrea de llengua. Cal que el mestre estigui atent a sistematitzar les noves adquisicions i a fer veure o establir relacions entre paraules en tot moment, tant si es treballa el coneixement de l’entorn, les matemàtiques, la llengua,..

Els mestres avaluaran els textos ajudant a l’alumnat a localitzar els seus errors de coherència, ortogràfics, lèxics, morfosintàctics i de presentació.

Els alumnes aprendran a autoavaluar-se i a corregir aquestes errades. En cursos superiors, s’avaluaran els textos tenint en compte els criteris de correcció de les competències bàsiques de 6è de primària.

A cicle inicial es presenten les normes bàsiques per a la bona presentació dels textos escrits i s’apliquen els coneixements sobre el funcionament de la llengua en la producció de textos escrits. Es plantegen estratègies per a la producció de textos escrits: planificar, escriure i pensar. I es treballen les normes ortogràfiques senzilles d’ús freqüent. De forma progressiva, s’aprofundeix en la correspondència entre els sons i les grafies treballades. Es fa una reflexió lingüística sobre la construcció de paraules, oracions i textos. Es treballa l’ordre adequat i concordança dels mots en una oració. També el sentit literal i figurat dels mots i expressions, així com els mecanismes de derivació i les categories gramaticals bàsiques.

A cicle mitjà es treballa amb la minuta text: Per fer-ho, donarem unes pautes a nivell oral i escrit dels aspectes que se’ls hi valorarà en cada text.

Es treballaran diferents tipologies textuals.

Hi haurà una preparació de dictats.

20

S’Inicia al resum. Per fer-ho es donaran les pautes necessàries perquè seleccionin les idees principals d’un tema i les traspassin a un text escrit.

Participació en la revista Portaveu. A partir d’un tema treballat a classe es farà un text trimestral per la revista.

Amb el suport digital es poden realitzar diverses activitats per reforçar aquest aspecte.

Treballem les sortides d’estudi a partir de la planificació a la llibreta de sortides i els aspectes a descobrir. A la sortida es recull la informació i posteriorment a la classe es farà tot el buidatge.

Durant el curs es faran diferents treballs en equip, en diferents àrees, on l’alumnat haurà de confeccionar textos diversos (murals).

També incidirem en la confecció de rètols i cartells per treballar de forma funcional la llengua.

A cicle superior es treballa l’expressió escrita de manera regular a l’aula i s’intenta fer a les sessions de desdoblament, ja que es considera que amb mig grup es pot treballar de manera més acurada aquest bloc de la llengua. Un cop treballada la tipologia textual, es proposa un tema a l’alumnat i aquests han d’escriure de manera lliure i autònoma un petit text. Es fa una pluja d’idees relacionades amb el tema i posteriorment es treballa l’estructura i el guió que ha de tenir aquest per tal que sigui escrit de manera ordenada.

La correcció dels textos es fa seguint els criteris de correcció que s’utilitzen a les proves de Competències Bàsiques de 6è, on cada ítem queda valorat en un màxim de 2 punts: AC: Escriure un text adequat i coherent al que es demana, amb idees ben relacionades entre si.

L: Utilitzar un vocabulari apropiat i variat.

O: Aplicar les normes ortogràfiques.

M: Construir oracions ben estructurades i amb concordances correctes.

P: Presentar un text amb grafia, espais i marges correctes.

Un cop corregits els textos, es comenten les errades comeses més freqüentment, a nivell global de la classe, per tal que no es tornin a repetir.

Llengua estrangera Pel que fa a l’aprenentatge de la llengua estrangera, l’ensenyament de l’anglès s’inicia a educació infantil, concretament a P4 on es fa una sessió per cada mig grup setmanal. A 21

P5, a més del desdoblament, tot el grup conjuntament fa una altra sessió a la setmana. Es tracta que els infants aprenguin anglès de la manera més natural possible i que, poc a poc, vagin augmentant el seu vocabulari, les seves produccions orals i millori la seva comprensió. Pel que fa a la metodologia, s’utilitzen diverses cançons tant per treballar rutines com continguts específics, a més d’històries, diversos jocs i recursos audiovisuals.

Es treballa mitjançant la repetició d’estructures i s’engresca a l’alumnat a participar en anglès.

La llengua anglesa a cicle inicial es tracta de forma oral i de manera progressiva s’introdueix l’expressió escrita tot reproduint mots simples treballats prèviament a l’aula.

Les activitats orals són interactives, diverses, properes a la realitat dels infants i adequades al grup i a l’alumnat corresponen. Es treballa a partir de recursos didàctics com ara contes, flashcards, jocs, dramatitzacions, balls, ...

Es dedica 1 hora setmanal amb tot el grup classe i 1 hora setmanal amb mig grup.

Quant a l’ensenyament de la llengua estrangera a cicle mitjà i superior, se segueix treballant de manera molt lúdica, es continua donant molta importància a la part oral i, progressivament, i es treballa per tal que els i les alumnes millorin les competències de comprensió lectora i expressió escrita. L’alumnat treballa tenint en compte els diversos agrupaments existents, des d’activitats que inclouen tot el grup-classe, com el gran grup, el petit grup, el treball per parelles i el treball individual. Sempre, a l’hora d’escollir l’agrupament de l’alumnat és té en compte l’objectiu i la complexitat de l’activitat. Pel que fa tant a l’expressió oral com escrita, sempre es donen pautes als nens i nenes perquè guiïn a tots els infants i ajudin als que tenen més dificultats. Quant a la comprensió lectora, es treballen diferents estratègies que els i les alumnes poden aplicar per entendre un text escrit. La comprensió oral es treballa tant mitjançant de l’exposició contínua a la llengua anglesa dins l’aula com a traves de cançons, àudios i vídeos que s’analitzen per tal de facilitar la comprensió de l’alumnat.

A més, a l’àrea d’anglès també es treballen les diferents festivitats o esdeveniments típics de la cultura anglesa. Aquest treball inclou un treball cultural propi de la cultura anglesa així com en treball sobre el vocabulari i expressions típiques de cada festivitat.

A cicle superior s’intentarà que s’utilitzi la llengua anglesa en altres activitats o projectes que es realitzin al centre per tal de donar-li la importància que li pertoca des d’un enfocament plurilingüe. D’aquesta manera, l’anglès s’utilitzarà en projectes com l’Apadrina o bé en activitats de temàtica diversa, com podria ser la conscienciació de l’alumnat pel 22

canvi climàtic.

També es realitzaran diversos projectes e-Twinning en llengua anglesa per tal de compartir experiències educatives i activitats amb altres centres d’educació primària d’altres països.

AICLE (Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera)

Aquest curs 2019-20, iniciem a cicle superior Arts&Crafts impartint

1 hora o 2 hores

setmanals (segons el curs) continguts no lingüístics de visual i plàstica en llengua estrangera (AICLE, Aprenentatge integrat de continguts en llengua estrangera. L’objectiu principal és millorar la competència lingüística comunicativa en llengua anglesa.

ASPECTES COMUNS

Es treballaran en cadascun dels cicles les festes anglo-saxones (Halloween, Easter, Christmas,..), el docent de llengua anglesa tractarà i prepararà projectes relacionats amb aquestes celebracions.

La utilització de les TAC en tots els cicles afavorirà un aprenentatge comunicatiu i audiovisual significatiu i motivador.

7. RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTARIS 7.1. ELS RECURSOS COMPLEMENTARIS -

PLA D’IMPULS A LA LECTURA

El Departament d'Ensenyament participa en el Pla Nacional de Lectura presentat pel Govern de la Generalitat establint com a objectiu estratègic la millora de l'èxit escolar de tot l'alumnat. I ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'escolaritat bàsica per augmentar la competència comunicativa i lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, sense oblidar que la competència lectora és la base de molts aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.

Des del curs 2013-2014, l’escola s’implica per tal de sistematitzar i millorar el treball de la lectura al centre.

23

-

PROJECTE DE BIBLIOTECA

Després d’haver fet el projecte de biblioteca PUNTEDU del 2006-2009 l’escola destina unes hores al desenvolupament de l’organització de la biblioteca per tal de:  Fer de la biblioteca un espai d’ús i servei a l’escola.  Dinamitzar activitats relacionades amb la lectura.  Tenir un fons bibliotecari adient a l’alumnat i el professorat.  Vetllar perquè la biblioteca no perdi la seva funció dins l’escola.

-

REPRESENTACIÓ D’OBRES DE TEATRE

Com s’ha comentat en punts anteriors, a l’escola es representen diverses obres de teatre.

Alguns dels guions estan redactats pels propis alumnes, d’altres els escriuen els mestres i d’altres són textos publicats. Tenim establert que els alumnes de 1r participaran en la Mostra de Teatre, els alumnes de 3r actuaran per Sant Jordi, els de 4t representaran una obra per la Castanyada i, finalment, els de 6è interpretaran els Pastorets. És un projecte interdisciplinari i transversal, on els diferents llenguatges, verbal, plàstic, musical i d’expressió corporal, es posen de manifest de manera simultània.

Els alumnes de l’escola seran els espectadors d’aquestes obres de teatre, en algunes ocasions també es convidarà a les famílies. Cal tenir en compte que l’aforament és limitat.

-

PADRINS DE LECTURA

El treball dels Padrins de lectura pretén reforçar i potenciar la lectura en l’alumnat.

Intercanviar un moment de plaer per la lectura de llibres. Mantenir una bona actitud davant la lectura. Establir relacions d’ajuda i col·laboració entre infants d’edats diferents. Aprendre a ser responsables, a organitzar-se. Per tal d’aconseguir-ho aparellem el diferents nivells. Els alumnes de 4t apadrinen als de p5, els de 5è als de 1r i els de 6è als de 2n. Durant dos trimestres es fan diverses trobades on els padrins es preparen les lectures adequades a l’edat i al nivell dels fillols. Padrins i fillols no es troben aleatòriament, els tutors proposen les parelles per tal que les trobades tinguin la major qualitat possible. Cada any canviem els padrins per tal de ampliar els models lectors. En algunes ocasions, els padrins regalen 24

textos produïts per ells mateixos als seus fillols i els llegeixen junts. També preparen jocs de llengua per reforçar el vocabulari.

-

REVISTA PORTAVEU

La revista de l’escola és el Portaveu. Està feta pels alumnes i per als alumnes. És un treball pluridisciplinar on l’alumnat escriu la major part dels seus articles i il·lustracions. La revista de l’Escola Montsant pretén aconseguir que els infants esdevinguin els portaveus de la vida quotidiana del centre. La revista s’edita en format paper un cop al trimestre. També la podem trobar en format digital a la pàgina web de l’escola.

-

TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT LIC

El punt de partida de tota acció educativa ha de tenir en compte que els alumnes són diferents entre ells. A l’hora de tractar les llengües, el mestre haurà de respectar les diferències de ritme d’aprenentatge, mirar de no convertir-les en desigualtats i remarcar que el respecte a la diversitat és una font d’enriquiment.

Per tal d’aplicar estratègies adients a fi de donar resposta als diferents interessos, capacitats, aprenentatges, etc. l’escola organitzarà, sempre que sigui possible, les classes de llengües en grups flexibles; això crearà les condicions adequades que permetran el progrés de cada infant.

Serà important destacar la figura del coordinador/a LIC (Llengua, interculturalitat i cohesió social), que, juntament amb el claustre, haurà de promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe. A més a més, haurà de col·laborar en l’actualització dels documents d’organització del centre (PEC, PLC, Pla d’acollida, programacions de centre...) i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la cohesió en el centre.

L’escola també participa en el Pla d’Entorn de la ciutat, en el qual a partir de les activitats que es realitzin, es podrà afavorir en aquest treball de la llengua i la cohesió social.

-

ACOLLIDA DE L’ALUMNAT NOUVINGUT LIC

Partint de la base que a la nostra ciutat hi ha matrícula viva, cada curs va arribant més 25

alumnat nouvingut al sistema educatiu català. Des del centre ens plantegem uns procediments i criteris a seguir:

1) Quan l’alumne nouvingut arribi a Educació Infantil, es realitzarà la immersió

directament a l’aula.

2) Quan l’alumne arribi a Educació Primària, seguirà les classes en català. Intentarem

comunicar-nos amb ell en català, però en cas que sigui dificultosa l’entesa, podrem utilitzar el castellà (si el coneix) per poder arribar més fàcil i afectuosament a tenir una comunicació amb ell, però només en aquells casos que sigui indispensable. A més: 

Es realitzarà la immersió a l’aula.



Hores individualitzades de reforç de llengua, a canvi de sessions de desdoblament del seu grup, fins que arribi a poder seguir les classes amb cert coneixement.



Suport Escolar Personalitzat



Elaboració d’un Pla Individualitzat.



Adaptació del material de les classes.



A més a més, se’ls oferirà el suport de l’estudi assistit, que rebem des del Pla d’Entorn de l’Ajuntament de Reus.



Recorrerem al nostre referent ELIC sempre que sigui necessari.

7.2. LES ACCIONS COMPLEMENTÀRIES -

PARTICIPACIÓ EN EL PLA EDUCATIU D’ENTORN.

L’Escola participarà en diverses activitats proposades per l’ajuntament de Reus i en les Activitats i Recursos Educatius (ARE).

Alguns exemples són: -

L’ESTUDI ASSISTIT.

Un parell de dies a la setmana i amb el paraigües de el coordinador ELIC del centre i de l’ajuntament de Reus, un educador acull una sèrie d’alumnes per reforçar les mancances curriculars. Des del centre es planteja que un d’aquest dies es dediqui als alumnes nouvinguts.

26

-

INFANTS CIUTADANS.

L’alumnat de 5è participa en el projecte en que dos dels companys esdevenen els representants de l’escola per tal de formar part del Consell Municipal d’Infants.

-

LÈXCIT

LECXIT és un programa que té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. La clau de LECXIT està en treballar de forma lúdica i amena gràcies al voluntariat i a la implicació de l'entorn dels nens i nenes que participen en el programa. El projecte es va iniciar el curs 2011-2012 i aquest curs es duu a terme en més de 200 Punts LECXIT d'arreu de Catalunya. A Reus es dinamitza des de la Biblioteca Central Xavier Amorós.

-

COMPARTIM

Els alumnes exposen a alumnes d’altres centres el seu treball sobre l’apadrinament de la plaça del Mercadal. Aquest acte està organitzat pels Serveis Educatius del Baix Camp.

-

FIRST LEGO JUNIOR

El projecte de Junior First Lego, és un projecte que portem a terme al nostre centre educatiu, a 4t de primària.

Aquest projecte té una durada d'un trimestre i el desenvolupem dins de la metodologia de l'enfocament del treball per projectes: - treball cooperatiu.

- aprenentatge per descoberta.

- compartició d'aprenentatges - Producte final 1. El repte.

Per a començar, des de la plataforma Lego se'ns proposa un repte a treballar. Aquest repte 27

serà el motiu de descoberta de l'alumnat.

Fem 4 equips dins el grup classe.

2. Fase d'investigació.

Cada grup investiga sobre el tema proposat. És important posar en comú els coneixements previs i acordar què volem aprendre. A partir d'aquí, cada grup es fa les seves preguntes necessàries per poder obtenir informació. Cada alumne és responsable de cercar informació, imatges, recursos... que a les següents sessions haurà de compartir amb els seus companys de grup i resta de la classe.

3. Fase de creació i producte final Aquesta fase té dos apartats: la maqueta i el mural.

Amb la maqueta, cada grup s'ha de posar d'acord per crear una maqueta amb peces lego sobre l'aspecte o tema triat per resoldre el repte. És necessari que les idees que han extret a la fase d'investigació les puguin traspassar a aquesta maqueta després de concretar una planificació i un disseny. En tot moment, el grup interactua amb sí mateix però també amb els altres grups i amb el mestre, el qual va mediant a base de preguntes. En aquest apartat també iniciem l'alumnat en la robòtica amb els lego Wedo. Entren en el món de la programació i de la robòtica d'una forma senzilla i on l'alumnat pot compartir les estratègies que van aprenent.

Pel que fa al mural, és important ja que en aquest es pot reflectir tot el procés del treball que s'està fent amb la informació obtinguda, els acords presos i les imatges del tema investigat i del procés de tot el treball. Per tant, treballem el llenguatge visual, plàstic i escrit, així com el digital.

4. Fase d'exposició Un cop cada grup ha preparat els seus treballs d'investigació amb la maqueta i el mural pertinent, és hora de compartir-ho amb altres grups i altres escoles. Per a fer-ho, cada grup prepara la seva exposició oral fent-se un guió que els ajudi a organitzar-se. És important preparar-se per a una exposició en públic, ja sigui en un aula o en un auditori: fórmules de cortesia, projecció de la veu, expressió gestual, vocalització correcta, estructuració del missatge... tots aquests aspectes són important a l'hora de posar en pràctica la comunicació oral. És necessari estructurar i planificar l'exposició, així com practicar-la i preparar-la. En aquesta part també són molt important les preguntes i dubtes que surten als receptors de l'exposició, el que fa que calgui pensar bé les respostes sense precipitar-se. Compartir les idees i els dubtes ens fa aprendre a tots.

28

-

TASTET DE CIÈNCIA

La Fira és un espai de divulgació científica escolar on els centres educatius de Serveis Territorials de Tarragona exposen a la ciutadania els seus treballs científics per tal de fomentar la curiositat i la inquietud per la investigació científica, matemàtica i tecnològica.

Tot i que els objectius del Tastet de Ciència són divulgar, per part d’alumnat i professorat, experiències de referència científiques, matemàtiques i tecnològiques. Fomentar la competència comunicativa de l’alumnat dels centres educatius basada en el coneixement de les

ciències.

I despertar vocacions científiques en l’alumnat d’educació obligatòria i postobligatòria que facilitin una orientació professional. L’escola es proposa un altre objectiu relacionat amb l’àmbit lingüístic. Ens proposem que els nostres alumnes siguin capaços d’exposar amb correcció i coherència les seves propostes davant del gran públic (famílies, companys i ciutadans en general).

-

APADRINEM EL NOSTRE PATRIMONI

Des del CRP es rep la proposta de participar en el projecte Apadrinem el nostre territori. A cicle superior no es plantejava cap estudi de la ciutat i esdevé tot un repte.

El projecte d’apadrinament promou la dimensió significativa, comunicativa, d’acció i de projecció de l’aprenentatge. Aquestes quatre dimensions permeten situar l’alumne com a subjecte actiu del seu aprenentatge, promovent la seva implicació en el territori i la societat a través d’un concepte de ciutadania crítica i responsable.

A partir de la visita a la plaça del Mercadal, de l’observació directa i de les interaccions que tindran amb els comerciants i/o vianants, l’alumnat proposarà activitats d’investigació per tal d’aprofundir en la vessant cultural, arquitectònica, històrica, civil, festiva de l’espai.

Esdevindran guies turístics per exposar el què han après.

-

JOCS FLORALS ESCOLARS DE CATALUNYA

La convocatòria dels Jocs Florals Escolars de Catalunya s’adreça als centres d’educació primària i educació secundària obligatòria amb la finalitat d’estimular l’expressió escrita dels alumnes, aprofitant una tradició cultural ben arrelada a Catalunya que molts centres escolars de fet ja celebren als seus municipis o comarques.

29

El Departament d’Ensenyament convoca els Jocs Florals Escolars de Catalunya amb l’objectiu de potenciar i estimular l’expressió i producció escrita dels nois i les noies i fomentar una tradició cultural pròpia i arrelada al país.

L’Escola Montsant hi participa en la modalitat de Conte audiovisual il·lustrat. Els alumnes s’organitzen en grups i inventen un conte relacionat a un valor concret. Un cop tenen la història definida, han de redactar-la tenint en compte la coherència, el lèxic, l’ortografia, la morfosintaxi i la presentació. A continuació elaboren un guió. Acte seguit hauran de decidir quines arts plàstiques utilitzen per elaborar els decorats i la banda sonora que acompanyarà la història. Arribats a aquest punt, procediran a la gravació del conte i a la seva edició.

Finalment el presentaran als seus companys.

-

E-TWINNING

Pel que fa l’àrea d’anglès, es participa en el projecte eTwinning. Etwinning és una plataforma a nivell europeu per tal de compartir pràctiques docents i activitats fetes per l’alumnat de l’escola entre diferents escoles d’arreu d’Europa. Es comencen a realitzar activitats a partir del curs 2018-2019, en el que es participen en diferents projectes (en alguns de col·laboradors però en d’altres d’organitzadors).

El fet d’oferir a l’alumnat una oportunitat per comunicar-se amb altres nens i nenes de diferents països d’arreu d’Europa fa que aquests li trobin un sentit utilitari a l’aprenentatge de la llengua anglesa. A més a més, és una molt bona manera de motivar-los.

Durant el primer curs es van realitzar activitats d’expressió escrita (intercanvi de cartes a través de correu postal) i també activitats d’expressió oral (vídeos). A més a més, totes aquestes activitats serveixen per consolidar els continguts treballats a l’aula i per poder posar-los en pràctica en situacions comunicatives de la vida real.

8. LA COMUNICACIÓ INTERNA I LA RELACIÓ AMB L’ENTORN 8.1. La comunicació interna Tal com estableix el Pla de Comunicació de Centre l’escola vetlla perquè les 30

comunicacions d’escola es facin en català i utilitzant un llenguatge clar, entenedor i no excloent.

Els comunicats es faran a través del correu electrònic o de la plataforma Tokapp.

Quan un imprès s’hagi de retornar al centre signat, es facilitarà en paper.

Les famílies nouvingudes rebran informació a través d’entrevistes personalitzades. Si és necessari es traduirà a la llengua d’origen.

Per tal d’atendre les famílies amb deficiència visual, se’ls enviaran els documents en format editor de textos.

La revista Portaveu s’editarà un cop al trimestre. Per aquells alumnes o familiars invidents, es traduiran a llenguatge Braille aquells articles que els poden interessar, a més d’enviar-los la revista en format d’editor de textos.

8.2. Projecció del centre -

Pàgina web del centre La nostra pàgina web està adreçada a la comunitat educativa i al públic extern. Està editada en llengua catalana, però hi poden ser presents les llengües castellana i anglesa. En ella es publiquen notícies relacionades amb l’Escola. També hi podem trobar informació pràctica del curs i la documentació del nostre centre (PEC, NOFC, PLC...), així com el Projectes que es duen a terme i els serveis que s’ofereixen. https://agora.xtec.cat/ceip-escola-montsant-reus/

-

Xarxes Socials L’escola publica a les xarxes socials Facebook i Instagram diverses notícies del dia a dia del nostre centre. La llengua habitual també serà la catalana. https://www.facebook.com/escolamontsantdereus/ https://www.instagram.com/escolamontsantreus/?hl=es

9. LA FORMACIÓ I L’ACREDITACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT L’equip pedagògic de l’Escola Montsant té l’acreditació per ensenyar en les llengües catalana i castellana.

31

El centre ha participat en el programa d’innovació pedagògica Impuls de la lectura i, la majoria dels docents compta amb aquesta acreditació.

També tot l’equip docent participa com a grup impulsor en la Xarxa de Competències Bàsiques.

Els especialistes en llengua estrangera (anglès), també compten amb la titulació pertinent.

Els docents responsables de la biblioteca participen en el Seminari de dinamització del la Biblioteca escolar.

Versió

Comentaris

1.0

Aprovat i revisat pel Claustre del dia 27 de novembre de 2019 Pendent d’aprovació pel Consell Escolar del dia 23 de gener de 2020

32