Projecte Lingüístic Escola Montsant

Escola Montsant. Projecte Lingüístic

PROJECTE LINGÜÍSTIC. ESCOLA MONTSANT. ELABORAT EL CURS 1995/1996 ÚLTIMA REVISIÓ CURS 2014-2015

0. INTRODUCCIÓ.

1. ANÀLISI DEL CONTEXT LINGÜÍSTIC. 2. REFERÈNCIA AL MARC LEGAL SOBRE L’ÚS DE LES DIFERENTS LLENGÜES A L’ÀMBIT DOCENT. 3. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS EN RELACIÓ AL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES. 4. TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA. 4.1.

CONTINGUTS A TREBALLAR EN EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA.

4.2.

TEMPORITZACIÓ DE LES TIPOLOGIES DE TEXT.

5. TRACTAMENT DE LA LLENGUA CASTELLANA. 6. TRACTAMENT DE LA LLENGUA ESTRANGERA. 7. DISTRIBUCIÓ D’HORES EN L’ENSENYAMENT- APRENENTATGE DE LES DIFERENTS LLENGÜES. 8. ASPECTES METODOLÒGICS 9. LA RELACIÓ ENTRE LES LLENGÜES. 10. TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT. 11. ACOLLIDA DE L’ALUMNAT NOUVINGUT. 12. RECURSOS MATERIALS. 13. CONTINUITAT I COHERÈNCIA ENTRE CICLE I NIVELLS. 14. DISTRIBUCIÓ DEL PROFESSORAT. 15. ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS.

1

Escola Montsant. Projecte Lingüístic

0. INTRODUCCIÓ.

L’any 1967 en el moment de la seva fundació, l’Escola Montsant es constitueix plenament com a escola catalana i contempla el seu ideari educatiu, entre un dels seus punts bàsics el principi següent: “ (...) Que l’alumnat rebi una educació arrelada en el seu àmbit social y cultural; per tant l’escola és catalana” Aquest camí de lluita per l’escola catalana se seguí al llarg dels anys, amb avaluacions periòdiques fetes per l’equip pedagògic i amb el suport del seu consell escolar, màxim gestor de l’escola. Tant aviat com va ser possible sol·licitar la formalització de l’escola catalana va ser presentada la documentació adient.

Fins l’any 1972 tota la llengua parlada a l’Escola era el català: explicacions a la aprenentatge de la lectura rètols, murals, etc. La documentació, butlletes de programacions de caire oficial eren en llengua espanyola a causa de la situació del moment. Els comentaris o informes dirigits als pares, els avisos a la família documents interns eren en català.

classe, notes i política i altres

El curs 1972/73 l’equip pedagògic va allargar l’aprenentatge de la llengua catalana, a través de l’aprenentatge en català, fins a 2n de EGB. A partir de 2n curs es feien servir textos en llengua Espanyola, però es mantenia el tracte amb els nens en català així com també les explicacions a les classes. D’altra banda, en aquesta època, ja va ser possible començar a fer sortir alguns documents en català.

A partir del curs 1974/75, els alumnes que havien començat l’aprenentatge en català podien continuar en aquesta llengua fins al final de l’EGB. El 7 de desembre de 1979, la subcomissió mixta provincial ho aprova, i així consta al llistat d’escoles enviat per la inspecció tècnica de Tarragona on queda reflectit que l’escola Montsant fa l’ensenyament en català en totes les àrees i nivells.

Durant el curs 1980/81 amb motiu de la presentació de l’escola com a escola catalana al premi Baldiri Rexach, l’equip de mestres va consolidar aquest plantejament. El curs 1981/82, s’aconsegueix aquest guardó on consta: “En reconeixement de la seva llarga trajectòria a la normalització lingüística la qual acció ha estat realitzada amb una qualitat pedagògica remarcable” Des del primer dia hem volgut celebrar i viure amb els nens i les famílies les festes i les tradicions de Catalunya: Castanyada, Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi, Festa major etc. Aquestes activitats sempre han estat plantejades, no com un fet momentani sinó treballades al llarg d’un bon període del curs i integrades dins del currículum escolar en les diferents àrees, per tal de fer viure el tema de la festa i no aquesta exclusivament.

2

Escola Montsant. Projecte Lingüístic D’altra banda ens hem relacionat sempre amb aquelles escoles que també seguien uns mateixos camins pedagògics i lingüístics. Així pertanyíem a Rosa Sensat, a Coordinació escolar i al col·lectiu d’escoles per a l’Escola Pública Catalana (CEPEPC)

1. ANÀLISI DEL CONTEXT LINGÜÍSTIC L’ Escola Montsant es va integrar a la xarxa pública d’escoles el març del 1988. És una d’una línia, distribuïdaen 9 cursos des de P3 fins a 6è de Primària.

L’escola està situada als afores de la ciutat; el barri es troba en expansió, s’hi han construït una gran quantitat de vivendes, que han constituït un barri nou.. Els alumnes actualment procedeixen d’aquesta zona de Reus. Les famílies pertanyen a una classe social mitjana - alta i hi ha un alt percentatge de catalanoparlants, tot i que als cursos inferiors ens van arribant més nens de cultura llatina i magrebí, que passen a ser alumnes catalanoparlants, ja que a l’escola la resta parla

català, i això afavoreix aquesta situació d’immersió.

La gamma de professions dels pares és molt variada, d’un estatus cultural i econòmic que podríem definir com a mitjà. És una població arrelada a la ciutat amb funcions clarament participatives a la vida cultural, política i social.

El claustre està format per 15,5 mestres, tots en situació diverses: definitius, provisionals, interins; més una educadora i una Tècnic d’Educació Infantil.

Tots ells coneixen la llengua catalana i la majoria parlen un català central tarragoní (ja que som al Baix Camp), tot i haver alguns que parlen variants de la seva terra com ara el català de les Terres de l’Ebre, més oriental, o bé el valencià.

La distribució del personal és la següent: Nombre de mestres: 15,5, una TEI i una educadora Educació Infantil: 3,5 Educació Primària: 7 Especialista de Música: 1 Especialista d’Educació Física i Anglès: 1 Especialista d’Anglès: 1 Educació Especial:1 Terapeuta USEE: 1 Educadora: 1 TEI: 1 Tots els mestres tenen la capacitació d’ensenyar en català.

L’Escola Montsant manté la llengua catalana, segons la normativa vigent, tant a les activitats docents com a les de relació, les d’administració i a les activitats extraescolars.

L’Escola compta amb tres treballadors (conserge, administrativa, educadora i TEI) que pertanyen al sector de No Docents (PAS). Aquests depenen de l’Ajuntament i del Departament. La seva llengua de relació és igualment el català.

3

Escola Montsant. Projecte Lingüístic A més, cal afegir el personal contractat per l’AMPA per les activitats extraescolars i el servei de mitja pensió, on tothom coneix el català i la gran majoria l’utilitza com a llengua vehicular.

2. REFERÈNCIA AL MARC LEGAL SOBRE L’ÚS DE LES DIFERENTS LLENGÜES A L’ÀMBIT DOCENT D’acord amb allò que estableix la Llei 1/1998, de 7 de gener (DOGC 2553, del 30 d’agost), de política lingüística, la llengua catalana, llengua pròpia de Catalunya, és la llengua vehicular i d’aprenentatge pròpia també de la comunitat escolar.

La Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística de Catalunya, estableix el marc general que defineix el paper de la llengua catalana en el sistema educatiu de Catalunya i la normativa que la desenvolupa, que estipula uns mínims d’hores de docència en català i l’ús del català com a llengua vehicular d’ensenyament tant pel que fa als centres educatius en general com pel que fa al professorat, als alumnes i al personal no docent en particular.

El Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària (DOGC núm. 4915, de 29.6.2007), estableix en l’article 4 que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i comunicacions amb les famílies

1- Centre.

El Decret esmentat també estableix que tots els centres han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, que ha de ser autoritzat pel Departament d'Educació, en el qual s'adaptaran els principis generals derivats del Decret, a la realitat sociolingüística de l'entorn.

2- Alumnes.

El Decret 142/2007 disposa que l'alumnat té dret a rebre l'ensenyament en català en l'educació primària, i el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, i la capacitat de comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera.

3- Professorat.

Segons la Llei 18.1, de 7 de gener, de política lingüística (DOGC núm. 2553, de 9.1.1998), en el Capítol II, l’ensenyament: Article 20.1: “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius”.

4

Escola Montsant. Projecte Lingüístic Article 20.2: “Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes”.

Article 24.1: “El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l’ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües oficials i ha d’estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca docent”.

4- Personal no docent.

El decret 362/1983 de 30 d’agost estableix que, per tal de garantir el que estableix la Llei de Normalització Lingüística, el Departament d’ensenyament tindrà cura d’establir els mecanismes i les condicions d’assegurar el coneixement de les llengües castellana i catalana per part del personal no docent de l’administració educativa, destinant als centres d’ensenyament a les dependències administratives. Així doncs, s’haurà d’establir ensenyament gratuït de català per el personal no docent que el desconegui i, quan es tracti d’establir proves d’accés als llocs de treball corresponent a personal no docent, s’hi inclouran proves de coneixement de les dues llengües oficials de Catalunya.

El Projecte Lingüístic de l’Escola Montsant establirà uns principis d’actuació per al tractament curricular de cadascuna de les llengües que facin possible que l’alumnat, en finalitzar l’educació Primària, hagi assolit els objectius assenyalats al Decret 142/2007 de 26 de juny.

3. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS EN RELACIÓ AL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES: Llengua Catalana: Els alumnes, en finalitzar l’educació Primària, coneixeran i utilitzaran correctament i apropiadament la llengua catalana tant oralment com per escrit emprant-la normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

Llengua Castellana: Respecte a la llengua castellana, l’alumne, en finalitzar l’educació Primària, la coneixerà a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la apropiadament com a font d’informació i vehicle d’expressió.

Llengües estrangeres: En acabar l’educació Primària l’alumne serà capaç de comprendre i d’expressar, en llengua anglesa, missatges senzills dintre d’un context.

4. TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA Ensenyament en català 5

Escola Montsant. Projecte Lingüístic A les classes d’Educació Infantil, de Cicle Inicial, Mitjà i Superior de Primària la llengua vehicular de tot el treball escolar és el català.

El català com a llengua de comunicació i de relació escolar: Totes les situacions i documents que relacionen la família i l’escola són en català. Així, es fan en català els informes escolars, les circulars, les entrevistes i les reunions, tant les de les classes com les generals d’escola. En cas que es sol·licités es podria donar traducció.

En relació amb els alumnes, el català és la llengua que emprem per a tots els moments de la vida de l’escola. La relació amb el tutor, les assemblees de classe, la revista de l’escola –El Portaveu- els dossiers, murals, etc., són en català.

Quant a l’administració i altres situacions, totes les comunicacions i documents que surten de l’escola es fan sempre en català: cartes, impresos, felicitacions, programes de festes..

Coneixement de la realitat de Catalunya: D’una banda, l’escola fa viure aquesta realitat mitjançant la celebració de festes populars i de diades: 11 de setembre, Misericòrdia, Festa de Tots Sants, Santa Cecília, Nadal, Carnaval, Sant Jordi, etc.

De l’altra, una eina per aconseguir aquest coneixement és la realització de sortides de treball que a l’escola són programades des d’Educació Infantil fins als darrers cursos d’Educació Primària.

Educació Infantil: Sortides per a coneixement de l’entorn més immediat.

Cicle Inicial d’Educació Primària: Estudi de Reus i d’alguns pobles de la comarca en relació amb unitats de programació com ara la producció de l’oli, del vi, etc.

Cicle Mitjà d’Educació Primària: Estudi de la comarca del Baix Camp i de la IV Regió i/o comarques veïnes.

Cicle Superior d’Educació Primària: Sortides a les diferents comarques de Catalunya en relació amb les unitats didàctiques.

També s’ha de dir que el coneixement de Catalunya s’aconsegueix a través de la participació dels alumnes als esdeveniments de la vida de la ciutat i del país: visites a exposicions i museus; assistència a conferències, teatre, cinema i festes populars, i participació tant a concursos d’àmbit local o nacional com a activitats esportives de tota mena.

L’escola compta actualment amb l’ajut de diverses institucions, com ara Escoles de Natura, Ajuntament, etc. per aconseguir aquest objectiu.

Finalment, l’escola contempla la integració de la realitat catalana a totes les àrees: matemàtiques, socials, naturals, llengua, plàstica música, etc.

6

Escola Montsant. Projecte Lingüístic

4.1. CONTINGUTS A TREBALLAR EN EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA.

Creiem important en el tractament de la llengua incidir en 4 quatre continguts: 1) 2) 3) 4)

La llengua oral.

L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

La lectura.

L’ensenyament-aprenentatge de les diferents tipologies de text.

7

Escola Montsant. Projecte Lingüístic LLENGUA ORAL MODEL LINGÜÍSTIC

REPERTORI DE LÈXIC VARIAT I AMPLI

TIPOLOGIES D’EXPRESSIÓ

BONA PRONÚNCIA

NARRACIÓ

ÚS DE LA LLENGUA COL·LOQUIAL CORRECTE

DESCRIPCIÓ

ACTITUD POSITIVA DAVANT LES SITUACIONS COMUNICATIVES

ESCOLTA I EXPRESSIÓ DE LECTURES EN VEU ALTA

RECITACIÓ

INDIVIDUAL

PERSONES PROPERES

ESPERAR TORN DE PARAULA

LLOCS SIGNIFICATIUS

NO INTERROMPRE

ACTIVITATS A FER (fitxes, exercicis, jocs...)

ESCOLTA ACTIVA

FOMENT DE LES FORMES DE CORTESIA

DEMANAR BÉ LES COSES

REPRESENTACIÓ

ORAL

INSTRUCCIONS

DIFERENTS REGISTRES DE VEU

MÍMICA I GESTUAL

EXPLICACIÓ

SALUDAR

COL·LECTIVA

VIVÈNCIES

MEMORITZACIÓ DE

RODOLINS

EMBARBUSSAMENTS

DITES

1 POESIES

JOCS ORALS

Escola Montsant. Projecte Lingüístic APRENENTATGE DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

MATERIALS DE TREBALL

TIPOLOGIA DE TEXTOS

LLIBRES I QUADERNS

BUSCAR LA FUNCIONALITAT

RECURSOS I METODOLOGIA

BIBLIOTECA DE L’AULA I DE L’ESCOLA

JOCS DE VOCABULARI

FULLS DE LECTURA

DRAMATITZACIONS

RÈTOLS

VARIETAT DE DICTATS

TIC

TEXTS LLIURES

AUDIOVISUALS

TEXT AMB ELEMENTS O PARAULES DETERMINADES

2

Escola Montsant. Projecte Lingüístic

LECTURA

COMPRENSIÓ LECTORA

HÀBIT LECTOR

ACCÉS I SELECCIÓ D’INFORMACIÓ

ESTIMULACIÓ I PRÀCTICA

ESTIMULACIÓ DE L’HÀBIT LECTOR

ENTORN AFAVORIDOR

VELOCITAT I EFICÀCIA LECTORA

TIPOLOGIES DE TEXT

BIBLIOTECA D’AULA I PUNTEDU

RECOMANACIONS

INTERCANVI I COMENTARIS

3

Escola Montsant. Projecte Lingüístic TIPUS DE TEXTOS

DESCRIPTIUS

INSTRUCTIUS

RETÒRICS / POÈTICS

EXPOSITIUS

NARRATIUS

CONVERSACIONALS

IMATGES

CONSIGNES

POEMES / POEMES VISALS

CONFERÈNCIES

CONTES

DIÀLEG

PERSONES / PERSONATGES

ORDRES

DITES

MONOGRÀFICS

FAULES

ENTREVISTES

ANIMALS

RÈTOLS

RODOLINS

RESUMS

NOVEL·LES, NARRACIÓ FANTÀSTICA, DE POR, DE CIÈNCIA FICCIÓ

QÜESTIONARI

OBJECTES

REGLAMENTS

ENDEVINALLES

MAPES CONCEPTUALS

LLEGENDES

TEATRE

DEFINICIONS

RECEPTES

EMBARBUSSAMENTS

ESQUEMES / ESQUEMA GRÀFIC

RONDALLA

CÒMIC

DICCIONARI

ETIQUETES

CANÇONS

LLISTES

CRÒNIQUES

INVITACIONS

PAISATGE / CASA

INSTRUCCIONS APARELLS

ESLÒGANS / LLENG. PUBLICITARI

MENÚS

CARTES

NOTES

RETRAT

EXPERIMENTS

CAL·LIGRAMES / JOCS LINGÜÍSTICS

POSTALS

CARTELLERA

ENDEVINALLES

DICCIONARI

ACRÒSTICS

REPORTATGES

AUQUES

DIARIS: NOTÍCIES

VERDURA / FRUITS

PEU DE FOTO

FETS HISTÒRICS

MOMENT DEL DIA

EXPERIÈNCIES VISCUDES

4

FITXA DE BIBLIOTECA

Escola Montsant. Projecte Lingüístic

4.2. EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA. TEMPORITZACIÓ DE LES TIPOLOGIES DE TEXT. CEIP ESCOLA MONTSANT.

CONVERSACIONALS

NARRATIUS

TIPUS DE TEXTOS...

NOVEL·LES NARRACIÓ FANTÀSTICA NARRACIÓ DE POR N. DE CIÈNCIA FICCIÓ RONDALLA LLEGENDES CRÒNIQUES CARTES POSTALS REPORTATGES DIARIS:NOTÍCIES FETS HISTÒRICS EXPERIÈNCIES VISCUDES DIÀLEG ENTREVISTES QÜESTIONARI TEATRE CÒMIC INVITACIONS NOTES CARTELLERA

P-3

ED.INFANTIL P-4

P-5

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual oral visual

oral visual

CICLES INICIAL 1r 2n

MITJÀ 3r

4t

SUPERIOR 5è 6è

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

oral visual

5

Escola Montsant. Projecte Lingüístic

TIPUS DE TEXTOS...

INSTRUCTIUS

RETÒRICS POÈTICS

POEMES /POEMES VISUALS DITES RODOLINS ENDEVINALLES EMBARBUSSAMENTS CANÇONS ESLÒGANS / LLENGUATGE PUBLICITARI CAL·LIGRAMES ACRÒSTICS AUQUES CONSIGNES DE TREBALL ORDRES RÈTOLS REGLAMENTS RECEPTES ETIQUETES INSTRUCCIONS D’APARELLS EXPERIMENTS DICCIONARI

P-3

ED.INFANTIL P-4

P-5

CICLES INICIAL 1r 2n

MITJÀ 3r

4t

SUPERIOR 5è 6è

oral visual oral visual oral visual oral visual oral visual oral visual

oral visual oral visual

6

Escola Montsant. Projecte Lingüístic

DESCRIPTIUS

EXPOSITIUS

TIPUS DE TEXTOS...

CONFERÈNCIES MONOGRÀFICS RESUMS MAPES CONCEPTUALS ESQUEMA GRÀFIC IMATGES PERSONES ANIMALS OBJECTES DICCIONARI ENCICLOPÈDIA PAISATGE RETRAT ENDEVINALLES VERDURA / FRUITA PEU DE FOTO MOMENT DEL DIA FITXA BIBLIOTECA

P-3

ED.INFANTIL P-4

P-5

oral visual

oral visual

oral visual

CICLES INICIAL 1r 2n

MITJÀ 3r

4t

SUPERIOR 5è 6è

7

Escola Montsant. Projecte Lingüístic

8

Escola Montsant. Projecte Lingüístic 5. TRACTAMENT DE LA LLENGUA CASTELLANA. Quan iniciem el coneixement de la llengua castellana els alumnes ja en tenen una competència determinada pel context, en conseqüència el tractament serà més una sistematització que no pas una introducció. Tanmateix, caldrà contemplar la realitat que la llengua castellana no és la llengua familiar de la majoria de l’alumnat tal com hem explicat anteriorment, i per això cal donar-li un enfocament comunicatiu i potenciar l’expressió oral.

La sistematització escolar de la llengua castellana s’inicia Ed.Infantil a nivell oral amb cançons, contes...al Cicle Inicial de l’Educació Primària a nivell de comprensió oral. Tenint en compte el grau de competència comunicativa dels alumnes en llengua catalana, els hàbits d’ús d’aquesta llengua i el domini assolit dels mecanismes de lectura i d’escriptura en català, s’introdueix progressivament l’alumne a la llengua escrita també en castellà per tal de fer possible que l’alumnat, en finalitzar l’Educació Primària, hagi assolit els objectius assenyalats de conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit, de manera que pugui utilitzar-la apropiadament com a font d’informació i vehicle d’expressió.

La distribució horària de la llengua castellana a l’Educació Primària en el nostre centre es farà d’acord amb Decret de la LOMCE, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària.

6. TRACTAMENT DE LA LLENGUA ESTRANGERA. La llengua estrangera obligatòria serà l’anglès i començarà ja a Ed.Infantil, des de P3. El curs 2014-2015, i després d’haver intentat uns passos previs en cursos anteriors, es decideix implantar la llengua anglesa en una sessió setmanal molt lligada a la descoberta d’una mateix i de l’entorn, fent AICLE en la pràctica de la psicomotricitat. La continuació d’aquest tractament es donarà a l’Educació Primària a la qual es faran l’àrea de llengua anglesa i l’AICLE aportant dins l’àrea d’Ed.Física la llengua anglesa, per tal d’aplicar de foma competencial i funcional aquesta llengua. És important donar l’estimulació pertinent a la llengua. Cal preparar la base per l’aprenentatge d’aquesta. Tot i així, cal una gran competència lingüística per a poder mantenir una classe en anglès. És per això que l’escola s’acull a la vacant de caire estructural per poder mantenir el projecte AICLE d’educació física en anglès.

El calendari d’implantació de la llengua anglesa al centre es farà en funció dels recursos humans dels quals aquest disposi, mirant que garanteixi un ensenyament correcte d’aquesta llengua. La gradació d’aquesta implantació farà possible que l’alumnat, en finalitzar l’Educació Primària, hagi assolit els objectius assenyalats de comprendre i d’expressar missatges senzills dintre d’un context.

Degut a les característiques de l’alumnat d’aquests cicles i també degut a l’esperit amb que antigament la LOGSE i, seguidament la LOE i la LOMCE, demana que sigui introduïda la llengua estrangera, l’escola facilitarà sempre que sigui possible, l’organització en grups flexibles (normalment desdoblats heterogèniament). D’altra banda, també en la mesura que sigui possible el centre mirarà que els alumnes identifiquin persona i llengua. Si això no és factible, caldrà que el mestre busqui algun recurs que contribueixi a aquesta identificació.

Escola Montsant. Projecte Lingüístic

7. DISTRIBUCIÓ D’HORES DIFERENTS LLENGÜES. 

L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

DE

LES

Horaris Globals de l’educació primària: -



EN

Llengua i literatura catalana i castellana: 1050 h Llengua estrangera: 420 h

Horaris mínims per cicles: -

Cicle Inicial:  Llengua i literatura catalana i castellana: 350 h (5 h per curs)  Llengua estrangera: 140 h. (2h per curs)

-

Cicle Mitjà:  Llengua i literatura catalana i castellana: 350 h (5 h per curs)  Llengua estrangera: 140 h. (2h per curs)

-

Cicle Superior:  Llengua i literatura catalana i castellana: 350 h (5 h per curs)  Llengua estrangera: 140 h. (2h per curs)

A més a més, cal especificar de que de les 630 hores que queden per fer oferta dins el centre (3 hores per cada curs), 1 s’aplica a llengua i una altra a llengua estrangera. De manera que la dedicació queda establerta de la següent manera: -

Cicle Inicial:  Llengua i literatura catalana i castellana: entre 7 i 8h  Llengua estrangera: 2h

-

Cicle Mitjà:  Llengua i literatura catalana i castellana: entre 7 i 8h  Llengua estrangera: entre 2 i 3h

-

Cicle Superior:  Llengua i literatura catalana i castellana: entre 6 i 7h  Llengua estrangera: 3h. (2h per curs)

* Cal dir que la llengua estrangera té el complement de les hores d’Ed.Física, entre 1,5h i 2h, ja que es fa en anglès.

8. ASPECTES METODOLÒGICS S’haurà de configurar en una sola àrea les dues llengües oficials de Catalunya a fi d’evitar repeticions i afavorir la transferència d’aprenentatges entre elles. Per això, es garantirà 10

Escola Montsant. Projecte Lingüístic que les estructures lingüístiques comunes, que es faran en català, serveixin com a base per a l’aprenentatge de les dues llengües. Al llarg de tota l’etapa s’establiran en el projecte lingüístic criteris que permetin reforçar i no repetir els elements comuns. En relació amb la metodologia de la llengua catalana el mestre tindrà en compte la programació de les Estructures Lingüístiques Comunes i la de la llengua castellana per tal d’evitar repeticions innecessàries.

Cal ajustar l’enfocament metodològic de l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana a la realitat sociolingüística de l’alumnat del centre. Seria positiu fer una programació de llengua castellana i de llengua catalana amb uns mateixos objectius que estigués coordinada pel coordinador LIC. D’altra banda, també afavoriria a aquesta coordinació de les dues llengües el fet que se seguissin les mateixes editorials.

Pel que fa a la metodologia que seguirem en l’aprenentatge de la llengua estrangera, ha de basar-se en l’ús comunicatiu de la llengua. L’alumne ha d’estar exposat a la major quantitat de llengua oral possible. La llengua ha de ser significativa i ha de ser presentada dins d’un context que tingui en compte els seus interessos i coneixements. Les sessions han de ser freqüents i curtes. També es pot donar diversitat en llengües estrangeres com a unitats didàctiques excepcionals, per obrir-les a altres llengües i donar a conèixer diverses famílies de llengües. De la mateixa manera, en alguna àrea de descoberta del medi es podria realitzar alguna unitat en anglès. Considerem rellevant treballar la diversitat lingüística. En l’àrea d’Ed.Física, s’aprofitarà per aplicar en situació real, competencial i funcional la llengua estrangera, tenint rellevant importància el model que la mestra donarà.

9. LA RELACIÓ ENTRE LES LLENGÜES. A EI les llengües són en base a l’expressió oral. A final de CI s’ha d’haver assolit la lectoescriptura. La llengua castellana se sistematitzarà en una hora a la setmana per treballar-la a partir de cançons, endevinalles, jocs... de la mateixa manera que la llengua estrangera, la qual tindrà una aplicació vivencial des de la psicomotricitat.

A Primària es fan grups desdoblats, al menys una sessió per cada llengua. D’aquesta manera es pot treballar de forma més productiva l’expressió oral i l’expressió escrita. Es considera el teatre com un bon recurs per treballar la llengua oral, el qual s’aplica en activitats com el treball amb titelles i contes dramatitzats a Ed.Infantil i CI, el teatre de Sant Jordi a 3r, el teatre de la castanyada a 4t, la Mostra de teatre a 5è i els Pastorets a 6è El treball de la llengua castellana el considerem molt important a nivell oral, com si es tractés d’una segona llengua. Seria interessant que hi hagués un especialista per a l’etapa de tota la Primària i establir un departament de llengües.

10. PLA D’IMPULS A LA LECTURA El Departament d'Ensenyament participa en el Pla Nacional de Lectura presentat pel Govern de la Generalitat establint com a objectiu estratègic la millora de l'èxit escolar de tot l'alumnat. I ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'escolaritat bàsica per augmentar la competència comunicativa i lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, sense oblidar que la 11

Escola Montsant. Projecte Lingüístic competència lectora és la base de molts aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.

Des del curs 2013-2014, l’escola s’implica per tal de sistematitzar i millorar el treball de la lectura al centre. Aquest pla dura del 2013-2016, i ha suposat introduir ½ hora diària d’activitats de lectura planificades en tots els nivells de l’escola, dins les hores de llengua.

11. PROJECTE DE BIBLIOTECA Després d’haver fet el projecte de biblioteca PUNTEDU del 2006-2009 l’escola destina unes hores mínimes al desenvolupament de l’organització de la biblioteca per tal de: - Fer de la biblioteca un espai d’ús i servei a l’escola.

- Dinamitzar activitats relacionades amb la lectura.

- Tenir un fons bibliotecari adient a l’alumnat i el professorat.

- Vetllar perquè la biblioteca no perdi la seva funció dins l’escola.

12. TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT El punt de partida de tota acció educativa ha de tenir en compte que els alumnes són diferents entre ells. A l’hora de tractar les llengües, el mestre haurà de respectar les diferències de ritme d’aprenentatge, mirar de no convertir-les en desigualtats i remarcar que el respecte a la diversitat és una font d’enriquiment.

Per tal d’aplicar estratègies adients a fi de donar resposta als diferents interessos, capacitats, aprenentatges, etc. l’escola organitzarà, sempre que sigui possible, les classes de llengües en grups flexibles; això crearà les condicions adequades que permetran el progrés de cada noi i noia.

Serà important destacar la figura del coordinador/a LIC (Llengua, interculturalitat i cohesió social), que, juntament amb el claustre, haurà de promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe. A més a més, haurà de col·laborar en l’actualització dels documents d’organització del centre (PEC, PLC,RRI, Pla d’acollida i integració, programació de centre...) i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la cohesió en el centre.

L’escola també participa en el Pla d’Entorn de la ciutat, en el qual a partir de les activitats que es realitzin, es podrà afavorir en aquest treball de la llengua i la cohesió social.

13. ACOLLIDA DE L’ALUMNAT NOUVINGUT Partint de la possibilitat que cada curs va arribant més alumnat nouvingut, des del centre no ens plantegem cap programa d’immersió lingüístic ja que per la situació actual, no ho creiem necessari. Tot i així sí que ens plantegem uns procediments i criteris a seguir: 12

Escola Montsant. Projecte Lingüístic 1) Quan l’alumne nouvingut arribi a Educació Infantil, es realitzarà la immersió directament a l’aula.

2) Quan l’alumne arribi a Educació Primària, seguirà les classes en català. Intentarem comunicar-nos amb ell en català, però en cas que sigui dificultosa l’entesa, podrem utilitzar el castellà (si el coneix) per poder arribar més fàcil i afectuosament a tenir una comunicació amb ell, però només en aquells casos que sigui indispensable. A més: - es realitzarà la immersió a l’aula.

- Hores individualitzades de reforç de llengua, a canvi de sessions de desdoblament del seu grup, fins que arribi a poder seguir les classes amb cert coneixement.

- Suport Escolar Personalitzat - Adaptació del material de les classes.

- A més a més, se’ls oferirà el suport de l’estudi assistit, que rebem des del Pla d’Entorn de l’Ajuntament de Reus.

14. RECURSOS MATERIALS L’escola compta amb diversos recursos materials per a l’assoliment dels objectius proposats en aquest Projecte: biblioteca, fotocopiadora, màquina multicopista, aula d’informàtica, aparell de vídeo i televisió, DVD, canó de llum i ordinador portàtil, sala d’informàtica, 3 aules amb pissarres interactives, etc., a més de la possibilitat d’accedir al Centre de Recursos de la zona. L’escola intentarà ampliar aquests recursos, facilitar-ne la utilització i procurar el seu manteniment.

D’ altra banda, la creació de material amb els mateixos nens pot ampliar les possibilitats i ser alhora un objectiu pedagògic.

15. CONTINUITAT I COHERÈNCIA ENTRE CICLE I NIVELLS. El nostre centre disposa d’una gestió entre els cicles i nivells que faciliten aquesta continuïtat i coherència:  traspàs de la carpeta blava dels alumnes, on trobem les entrevistes, la fitxa personal de cada alumne, informació sobre revisions amb octometristes, gabinets... i altres informacions de cada alumne. Establim amb algun senyal (gomet vermell) en la carpeta blava, aquells alumnes que destaquen per alguna informació rellevant.  traspàs d’expedients i informes, a principi de curs, per tal que cada mestre conegui el seu grup. També ens reunim amb l’Escola Bressol Municipal Montsant, ja que molts dels seus alumnes passen al nostre centre posteriorment.  traspàs de les avaluacions finals a principi de curs, entre els mestres. 

realització d’actes d’avaluació de cada trimestre, amb breus comentaris rellevants de cada alumne. A més, queda constància informàticament, per si algun mestre necessita en un altre moment la informació. En aquestes avaluacions se segueix un ordre en parlar de cada alumne: actitud, nivell de llenguatge i matemàtiques, ritme 13

Escola Montsant. Projecte Lingüístic de treball i presentació dels treballs, a més de la informació important que calgui afegir.  les reunions de cicle entre CM i CS es realitzen conjuntes.  es realitza una reunió trimestral entre EI i CI, així com entre CI i CM.  pel que fa als continguts i objectius, se segueixen les editorials i s’està arribant a un consens en el projecte educatiu i curricular, actualment.  les sessions de les reunions de cicle són temporitzades i marcades al l’horari, amb l’objectiu que siguin seqüenciades i planificades.  Pla d’Impuls a la Lectura  Comissió de Biblioteca D’altra banda, tenim present que és necessària una formació conjunta de l’equip docent en llengua per acordar temes relacionats amb la lectura, escriptura i ensenyament de les llengües i establir acords..

14. DISTRIBUCIÓ DEL PROFESSORAT A l’hora de fer la distribució del professorat en relació amb el tractament de les llengües, l’escola tindrà en compte els aspectes abans esmentats d’identificació dels alumnes, (mestre llengua) i les possibilitats de cada mestre en funció de la seva especialitat.

15. ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS Quant a l’assoliment dels objectius, cada final de curs s’haurà de valorar els aspectes positius, els aspectes negatius i quines propostes de millora es poden realitzar.

Reus, setembre de 2014

14