PEC v1.0

PEC Projecte Educatiu de Centre (Darrera revisiรณ: setembre 2019)

Escola Montsant

C. Borges del Camp, 2, 43203 Reus https://agora.xtec.cat/ceip-escola-montsant-reus

e3007105@xtec.cat

1. ANÀLISI DEL CONTEXT ..................................................... 2 1.1. Història 1.2. Recursos materials i humans 2. TRETS D’IDENTITAT/DEFINICIÓ INSTITUCIONAL ............... 7 2.1. Confessionalitat 2.2.Llengua d’aprenentatge 2.3.Línia metodològica 2.4.Pluralisme i valors democràtics 2.5.Coeducació 2.6.Tractament de la diversitat 2.7.Gestió institucional 2.8.Formació permanent 3. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS ........................................... 12 3.1. Àmbit pedagògic 3.2.Àmbit humà i de serveis 3.3.Àmbit administratiu 3.4.Àmbit institucional 4. CRITERIS D’ESTRUCTURA I GESTIÓ ................................. 17 4.1. Criteris d’organització pedagògica 4.2. Criteris d’estructura i de gestió 4.3. El Projecte Lingüístic 5. AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU ............ 31 6. APROVACIÓ I DIFUSIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU .......... 36

1

1. ANÀLISI DEL CONTEXT 1.1 HISTÒRIA i SITUACIÓ

L’ESCOLA MONTSANT va néixer a començaments de setembre de 1967, gràcies a la participació i l’esforç d’uns mestres i d’uns pares que veient les mancances escolars que presentava la ciutat de Reus, es van animar a tirar endavant una escola que entronqués amb la tradició pedagògica de l’Escola Catalana d’abans de la Guerra Civil.

La filosofia que ens va moure era aconseguir una escola que fos: activa, democràtica, plural, catalana –ben arrelada al país- i que tenia com a finalitat el desenvolupament integral del nen.

Per això, ja des dels seus inicis, sempre hem tingut nens en règim d’integració dintre de les classes, presentant tot tipus de necessitats educatives especials, tant físiques com psíquiques.

La primera ubicació de l’escola fou a Mas Vilella amb nens de maternal i pre-escolar. L’escola va anar creixent en nombre d’alumnes i es féu necessària la construcció d’un nou edifici que vam poder inaugurar el curs 1974-75. Situats ja definitivament al carrer Borges del Camp es féu realitat el nostre projecte educatiu que incloïa nens de 2 fins a 14 anys. El pas a l’escola pública ens va obligar a separar administrativament la maternal de la resta de l’escola, si bé continuem lligats pedagògicament pel mateix projecte. Actualment, la maternal ha passat a ser Escola Bressol Municipal Montsant i depèn de l’Ajuntament.

Junt amb altres escoles actives de Catalunya, durant la dècada 60-70, formàrem “Coordinació Escolar” dins el grup de mestres “Rosa Sensat”.

Aquest moviment pedagògic es va constituir en un col·lectiu anomenat CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana), que tenia com objectiu la integració d’aquestes escoles a la xarxa pública. El març de 1988 l’Escola Montsant s’integra a la xarxa d’escoles públiques amb voluntat de continuar lluitant pel millorament i la qualitat de l’escola del nostre país. Des d’aquest moment la titularitat, amb el nom “Escola Montsant” és del Departament d’Ensenyament.

L’escola es troba situada en un barri d’habitatges unifamiliars i edificis, separat del centre de la ciutat per la via fèrria. És un barri poc organitzat 2

com a tal. No disposa ni de centre cívic ni d’altres estructures que l’aglutinin a nivell cultural o social. En general la llengua vehicular de la població escolar i de les famílies és la catalana. La gamma de professions és molt variada, però d’un estatus cultural i econòmic que el podríem definir com mig - alt: professions lliberals, petits empresaris, assalariats qualificats, etc. .. És una població arrelada, amb funcions clarament participatives a la vida cultural, política i social de la ciutat.

1.2 RECURSOS MATERIALS I HUMANS 1.2.1. RECURSOS MATERIALS

L’edifici és una estructura d’obra vista en dues plantes construït l’any 1974 en una primera fase; al 1978 la segona fase. Consta de: - 3 aules d’Educació Infantil, equipades amb el material necessari per les classes amb l’alumnat. Amb lavabos interiors, dues d’elles; amb pissarres digitals interactives.

- 6 aules d’Educació Primària, equipades amb el material necessari per les classes amb l’alumnat. Amb pissarres digitals interactives.

- 2 aules d’Educació Especial, equipades amb el material necessari per les classes amb l’alumnat.

- 1 aula de psicomotricitat, equipada amb terra de parquet, espatlleres i material de psicomotricitat com peces d’escuma, pilotes, cercles, cordes, i altres materials per a la pràctica d’aquesta àrea de descoberta.

3

- 1 aula d’ordinadors, equipada amb projector.

- 1 aula taller de plàstica, adequada per fer activitats artístiques de llenguatge plàstic amb un grup de 15 alumnes.

- 1 biblioteca, dotada amb col·leccions, contes i revistes per a l’alumnat amb les edats en què hi treballem.

- 1 aula de música i anglès, dotada amb els recursos necessaris per fer les dues àrees. Disposa de pissarra digital interactiva.

aula d’usos múltiples - 1 (menjador), adaptada per fer petits actes amb escenari, teatre de titelles, equip de so i possibilitat de fer audiovisuals.

Amb tot l’equipament necessari per portar a terme el servei de menjador.

- 1 sala de professors, per fer les reunions de treball de l’equip docent.

- 2 despatxos, de direcció del centre i de la secretaria.

- 1 tutoria d’ed.infantil, per a entrevistes i suport escolar.

- 1 tutoria d’ed.primària, per a entrevistes i suport escolar - 1 cuina per l’ús de l’Escola Montsant - 1 pati de llums intern amb rentadora, assecadora i espai de magatzem.

- 1 ascensor i rampes homologades.

- Vestíbul 1a planta optimitzat per treballar amb l’alumnat.

4

El pati l’escola té una pista poliesportiva i una zona coberta amb servei de wàters, vestidors amb dutxes i jocs pintats al terra. La resta del pati està envoltada d’arbres i el sòl és de terra, amb elements lúdics com gronxadors, caseta amb tobogan, un sorral amb joguines, hort i unes casetes per propiciar el joc simbòlic.

1.2.2. RECURSOS HUMANS

La plantilla docent és de 16 mestres, una educadora d’ed. especial, una Tècnica d’Educació Infantil. A més a més, en funció del suport necessari, el Departament hi ha cursos que ens dota amb un nombre determinat d’hores de vetllador/a, CREDA i CREDV. El nombre d’alumnes és aproximadament de 230 nens.

5

En ser una escola que pertany al Departament d’Ensenyament, es disposa amb el suport de tots els serveis que aquest aporta com l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), suport en Personal d’Atenció i Servei (PAS) i en Personal d’Atenció Educativa (PAE).

D’altra banda, es rep el suport de l’Ajuntament de Reus pel que fa a manteniment de l’edifici però també en iniciatives pedagògiques que reverteixen en l’alumnat i en la ciutat, propiciant activitats relacionades i participant en el Pla d’Entorn.

Finalment cal dir que a l’Escola Montsant, en passar a pública, des de l’equip de fundadors es crea la Fundació Montsant, amb l’objectiu d’aportar als alumnes de Reus suport econòmic, social i pedagògic per a diferents iniciatives, i també concretament segueix ajudant a l’escola i a l’EBM Montsant en algunes iniciatives com la Revista Portaveu o amb la subvenció en petites activitats o algun recurs material, de forma anual.

6

2. TRETS D’IDENTITAT / DEFINICIÓ INSTITUCIONAL 2.1 CONFESSIONALITAT

L’Escola respecta les diferents tendències religioses i ideològiques dels mestres, pares i alumnes, i renuncia a qualsevol tipus d’adoctrinament ideològic. Respectant l’opció religiosa de cada família, l’escola entén que la formació religiosa dels alumnes correspon als pares.

2.2 LLENGUA D’APRENENTATGE

L’Escola es defineix com a Escola Catalana, oberta a la realitat del nostre país i al seu coneixement. El català és la llengua d’aprenentatge i és la llengua vehicular.

L’Escola té un projecte lingüístic on s’especifica tot el procés d’aprenentatge.

2.3 LÍNIA METODOLÒGICA

La línia metodològica de l’Escola té com a finalitat el nen o la nena; procurant que desenvolupi al màxim la seva personalitat.

Per això pretén: - Que es manifesti lliurement. Tenint en compte que cada infant és un ésser únic i lliure, en edat i maduració, no podem pretendre de fer un alumnat en sèrie, sinó d’ajudar que cadascú desplegui les seves activitats i qualitats pròpies.

- Que sigui responsable dels seus actes. Ja de petit el mestre/a procura no caure en la solució fàcil del càstig o el premi, sinó que porta l’infant a reflexionar sobre la seva actitud.

- Que sigui adaptat primer a l’ambient i més tard a la societat. En la primera etapa del seu ensenyament hem d’assegurar el món propi de l’infant. En la segona, hem d’ajudar-lo a passar el pont de la seva personalitat perquè arribi a la cultura d’un país.

7

- Que rebi una educació arrelada en el seu àmbit cultural i social. És important el coneixement de la realitat local i comarcal per tal que els alumnes puguin participar activament amb esperit cívic en la vida de la ciutat.

- Que tinguin una actitud de respecte a totes les persones sense discriminació de cap classe amb esperit solidari i de companyia, així com també cura de l’entorn natural i material que l’envolta.

- Que sigui alegre i sincer. L’espontaneïtat del nen en la seva primera infància no és tancada per l’escola, més al contrari, fomentada amb converses i jocs perquè es mantingui i continuï sempre.

- Que tingui una base cultural que el faci participatiu adquirint una actitud curiosa, critica i investigadora que fomenti l’activitat i la iniciativa enfront de la recerca de coneixements.

Per portar a terme aquesta idea d’educació, l’escola és val d’uns mitjans de tipus general: ALUMNAT: Segons l’edat i els condicionaments de l’infant, així com de les exigències del projecte pedagògic. Qualsevol mètode ha de sortir del mateix nen i ha de tenir en compte els principis de l’ensenyament significatiu, que ens fa reflexionar en cada moment sobre les característiques pròpies i els coneixements previs de l’alumnat.

EQUIP EDUCATIU: En tot procés educatiu és molt important el paper de l’equip educatiu, per això és imprescindible una actitud oberta per part dels docents que els permeti ser receptius als canvis de tot tipus; és necessària la seva implicació en un procés de renovació i reciclatge pedagògic continuat. La preparació ha d’ésser tant intel·lectual com humana, i és necessari el treball en equip del personal i amb xarxa amb d’altres centres educatius.

L’Escola no pot tenir autosuficiència, ha d’estar en contacte amb altres escoles, mestres, i oberta a tot nou suggeriment. Si bé sempre ha d’ésser estudiat i madurat abans d’implantar-lo.

L’equip educatiu buscarà l’ajuda necessària d’especialistes, segons el moment: famílies i altres especialistes a l’abast i serveis educatius (EAP; CREDA; UTAC; CEEPSIR, entre d’altres).

8

CONTINGUTS: A l’hora de programar i seqüenciar els continguts s’ha de partir dels coneixements previs i no donar a l’alumnat continguts superiors a la seva edat mental.

El treball en cadascun dels àmbits ha de ser progressiu, coordinat, consensuat, interdisciplinari i globalitzat a la vegada que potenciï en l’alumne l’hàbit de l’esforç i el del gust de la feina ben feta.

Per una motivació positiva cal tenir unes classes àmplies i espaioses. Un nombre d’alumnat per aula que permeti una bona relació entre ells i amb el docent. Un límit de classes a l’escola. Un pati on el nen tingui contacte amb la natura i els iguals.

2.4 PLURALISME I VALORS DEMOCRÀTICS

L’Escola es defineix pluralista i assumeix els principis democràtics i de convivència. És dóna importància a la llibertat i al respecte dels drets humans dels infants i es compta com a base el no adoctrinament i no autoritarisme. A desenvolupar la capacitat d’intercanvi personal a partir de les expressions dels propis punts de vista i la capacitat d’escolta i entendre els altres per poder experimentar sentiments de pertinença al grup i a la col·lectivitat de l’Escola, que s’han de traspassar a altres àmbits de la convivència quotidiana; això comporta la implicació en problemes que són de tots i el compromís en la solució d’aquests.

Els nens i nenes han de ser capaços, a partir d’un model assembleari i la dinàmica de les classes, de respectar i assumir les normes de convivència i utilització d’espais, saber respectar-les en les activitats de grup i responsabilitzar-se dels càrrecs col·lectius.

2.5 COEDUCACIÓ

Ens regim pel principi de coeducació, entenent-la com un intent d’educar per a la igualtat sense cap mena de discriminació per raó de sexe. En qualsevol activitat evitem conductes que posin èmfasi en els papers tradicionals atribuïts a l’home i a la dona i intentem proporcionar a l’alumnat imatges diversificades d’un i altre gènere.

9

L’Escola ha de contribuir a l’educació sexual i la perspectiva de gènere que ha de conduir l’alumnat cap al respecte a la pròpia persona i a la de l’altre.

2.6 TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT

Vetllem per treballar la diversitat de tot el nostre alumnat. Gestionem els horaris per tal de poder atendre tot l’alumnat de forma individualitzada.

També es proposen hores d’atenció a l’aula i hores de SEP en horari extraescolar.

El projecte educatiu del centre contempla el principi de facilitar a l’alumnat les eines per desenvolupar l’aprenentatge en funció de les seves necessitats individuals i també aquelles necessitats específiques de suport educatiu.

Anteriorment al Decret 150/2017 de 17 d’octubre, ja era voluntat de l’equip educatiu de l’escola, incloure en el sistema educatiu ordinari tot aquell alumnat que necessitava una ajuda pedagògica especial, de forma temporal o permanent per assolir el màxim nivell educatiu, d’acord amb les seves necessitats, de manera que es treballa en un marc de sistema educatiu inclusiu.

Un cop efectuada la matriculació, l’equip educatiu inicia un procés de valoració psicopedagògic i multidisciplinari per tal d’especificar els mitjans i recursos, d’ordre material i personal que ens caldrà per aconseguir aquest objectiu fonamental: que l’alumne sigui capaç de participar en situacions educatives normalitzades tant com sigui possible, en àmbits dels que pot participar, a curt o llarg termini.

L’Escola té un Pla d’Atenció a la Diversitat. Un cop a la setmana es reuneix la Comissió d’Atenció a la Diversitat, la qual està formada per l’equip de diversitat, la psicopedagoga de l’EAP i un representant de la direcció del centre. Un cop al mes, s’estableixen també les CAS (Comissió d’atenció social) on, a més del representants esmentats anteriorment, hi assisteixen una educadora social de Serveis Socials de Reus i la treballadora social de l’EAP. Tot aquest desplegament de recursos està enfocat per afavorir l’assoliment de les competències bàsiques de tot el nostre alumnat. En aquesta comissió es decideixen els recursos que s’aplicaran a cada alumne, així com les propostes d’elaboració dels Plans Individualitzats que siguin necessaris 10

2.7 GESTIÓ INSTITUCIONAL

L’Escola es vol definir en un model democràtic de gestió i això implica la necessitat d’una participació real i efectiva de tots els estaments que la componen per mitjà dels seus representants elegits.

El consell escolar del centre és l'òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. En el consell escolar hi ha representats tots els col·lectius que intervenen en la comunitat educativa: director, professorat, alumnat, personal d'administració i serveis, etc.

En els centres públics, la funció principal del consell escolar és participar en la presa de decisions en relació amb aquells temes importants per al funcionament i l'organització del centre: el projecte educatiu, la programació general, la gestió econòmica, etc.

Els membres del consell escolar són elegits per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys.

2.8 FORMACIÓ PERMANENT

L’escola afavoreix la participació de l’equip docent en activitats de formació permanent. Serà aquest equip el que, prèvia sol·licitud del mestre o bé per necessitats de l’Escola, potenciarà l’assistència a cursets, seminaris i jornades d’aprenentatge. Els criteris que prevaldran seran d’ordre pedagògic i necessitats escolars abans que personals i laborals.

11

3. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS 3.1 ÀMBIT PEDAGÒGIC  Millorar els resultats educatius a partir de l’assoliment de les competències bàsiques i del màxim aprofundiment educatiu per part de l’alumnat.  Cultivar la investigació, l’adquisició de coneixements, la sistematització científica de cara a una utilització pràctica i evitar que hi hagi desconnexió entre la teoria i la pràctica, entre el treball i l’estudi.  Fomentar l’activitat i la iniciativa per damunt de les activitats memorístiques.  Intentar aconseguir de l’alumnat una actitud oberta i receptiva envers els canvis que el progrés i les noves tecnologies ens reporten.  Donar una base cultural arrelada al país tant pel que fa a la llengua com als continguts. És a dir: Escola Catalana.  Desenvolupar la capacitat d’observació donant importància a l’experimentació i la constatació de dades.  Tenir en compte la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals.  Procurar una ambientació tant a l’escola com a la classe que sigui viva i alegre, alhora que lligada a la realitat que en cada moment treballem.  Desenvolupar la consciència de la necessitat de ser respectuosos amb el medi ambient, valorant especialment les actuacions dirigides tant a l’estalvi i aprofitament de recursos com a la recollida selectiva de deixalles.  Aconseguir que l’alumnat se senti membre actiu de l’escola.

12

 Desenvolupar en l’alumnat la concentració, la tenacitat i l’ordre.

Donar les pautes per aconseguir l’adquisició d’hàbits de treball i de conducta.  Treballar perquè aprenguin a dominar els estris de transmissió i intercanvi cultural i a conèixer els diferents codis i llenguatges de comunicació per saber buscar informació.  Planificar de manera gradual els deures i tasques que realitza l’alumnat a casa, per aconseguir que en acabar l’escolaritat siguin capaços d’organitzar-se i planificar-se de manera autònoma.  Desenvolupar l’esperit crític i la recerca.  Procurar l’equilibri físic i emocional dels nens i nenes partint del propi coneixement i de l’assumpció de les limitacions per aprendre a acceptar els altres i respectar-los.  Desenvolupar hàbits saludables, d’higiene, alimentació, exercici físic i esbarjo. Facilitar el coneixement del propi cos i les atencions que requereix.  Potenciar el treball en equip docent mitjançant l’activitat dels equips de cicle i de la realització de programacions didàctiques coordinades.  Desenvolupar els aspectes formatius en l’alumnat tot proporcionant-los una orientació escolar i professional durant tota la seva escolarització, en una tasca coordinada entre els tutors i la mestra d’Educació Especial.  Proporcionar una formació als pares dels alumnes centrada en les funcions que els pertoca com a col·laboradors amb l’Escola en l’educació dels seus fills, com també en la seva qualificació per entendre i participar en la gestió del centre.  Facilitar la participació de l’equip docent en activitats de formació permanent, sobretot quan aquestes reverteixen en un benefici per a la totalitat de l’escola.

13

 Potenciar l’intercanvi d’experiències amb les escoles de la zona i la participació en programes conjunts.  Realitzar anàlisis freqüents del treball professional mitjançant la reflexió en comú sobre la pràctica i des d’una perspectiva d’investigació en l’acció.

3.2 ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS  Orientar i ajudar l’alumnat en l’aprenentatge de la convivència i de la solidaritat, sense dogmatismes ni imposicions arbitràries.  Fomentar l’equitat, la coeducació, la inclusió i la igualtat de gènere.  Ajudar-lo a adquirir un esperit plural que no exclogui ningú per causa de procedència, religió, ideologia, sexe o nivell econòmic aconseguint una veritable inclusió educativa.  Ensenyar a divergir, argumentar i contrastar opinions. Desenvolupar l’esperit crític d’una manera constructiva i ajudar a mantenir relacions positives.  Mantenir l’alegria, espontaneïtat i la sinceritat que són pròpies de l’infant.  Desenvolupar la capacitat d’organitzar-se en grup i gestionar conjuntament els aspectes propis de la classe, escola, ciutat i país per facilitar la seva participació progressiva.  Dotar els elements necessaris perquè l’alumnat puguin sentir-se arrelats al lloc on viuen, a partir del treball, de les tradicions, cultura i llengua del país. Potenciant el coneixement del nostre àmbit cultural i el d’altres cultures.  Garantir el comportament dels nens en qualsevol activitat dins i fora del marc escolar i en les sortides que realitzin.  Valorar el nen com a persona.

14

 Realitzar una avaluació formativa per saber si el nivell d’aprenentatge assolit per l’alumnat és suficient per prosseguir amb garantia d’èxit l’aprenentatge d’altres continguts.  Identificar l’avaluació com un procés de revisió de la tasca educativa i actuar en conseqüència.  Vetllar perquè el servei de menjador sigui una continuïtat de la tasca educativa i fomentar l’adquisició d’hàbits alimentaris correctes.  Aconseguir unes relacions interpersonals satisfactòries entre els mestres que facin possible la satisfacció en el treball i la implantació de tots en el desenvolupament del PEC.  Aconseguir la implantació, el respecte i l’observança de les Normes d’Organització i Funcionament del Centre (NOFC) i del Pla de Convivència.

3.3 ÀMBIT ADMINISTRATIU  Desenvolupar i utilitzar mètodes i instruments per una bona comunicació interna i externa.  Portar al dia la documentació acadèmica de l’alumnat i facilitar el seguiment dels expedients acadèmics per part del professorat.  Vetllar per l’eficàcia del treball de Secretaria introduint l’ús de la tecnologia per garantir una rendibilitat del temps emprat.  Administrar i planificar els recursos econòmics, humans i materials, per dotar el centre del elements necessaris. Gestionar subvencions i ajuts de diferents entitats.

15

 Fer un seguiment dels pressupostos i la seva correcta aplicació, vetllant per la transparència de la gestió econòmica.  Facilitar l’accés dels pares i mares a la secretaria i el contacte amb els mestres. Establir canals de comunicació que permetin el coneixement per part de tots els estaments dels diferents aspectes de la vida de l’Escola.  Facilitar el treball als pares, mestres i òrgans de gestió amb el suport administratiu convenient.  Gestionar el manteniment i conservació del centre.

3.4 ÀMBIT INSTITUCIONAL  Tenir una línia metodològica homogènia, establir reunions per tal de coordinar els continguts.  Procurar a través de l’escola i de l’administració educativa, que tots els infants considerats amb necessitats educatives especials, rebin els ajuts pedagògics o serveis específics que complementin els que s’adrecen a tots els alumnes.  Estudiar, valorar i si s’escau aplicar per part del claustre totes aquelles innovacions pedagògiques que se li presentin.  Donar informació als estaments que componen l’escola de les decisions que agafa el claustre vers les innovacions pedagògiques.  Fomentar la participació de mestres, pares d’alumnes i treballadors no docents perquè intervinguin en el control i la gestió del centre.  Establir relacions d’intercanvi de treball amb la resta d’escoles.  Potenciar i afavorir la formació permanent de l’equip docent.  Afavorir la formació permanent dels pares i mares per dinamitzar la seva intervenció a l’Escola.  Vetllar per les relacions entre l’Escola i les diferents administracions.

16

4. CRITERIS D’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I DE GESTIÓ 4.1. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA

• Atenció a la diversitat per arribar a tots dels nostres alumnes.

• Escola Verda amb projectes com la reutilització de llibres, Let’s clean up Europe, la recollida selectiva i l’hort.

• Desdoblaments a educació primària en les àrees instrumentals: català, castellà, anglès i matemàtiques.

• Pla Català de l’esport a l’escola.

• Àmplia participació en el Pla Educatiu d’Entorn, en les Activitats i Recursos educatius (ARE) i en les propostes de Reus Esport i Lleure (Cap nen sense saber nedar i l’Olimpíada Escolar) que ofereix l’Ajuntament de Reus i el Consell Esportiu del Baix Camp.

• Participació en les trobades esportives de centres de primària organitzades pel Consell Esportiu Baix Camp.

• El projecte de Biblioteca i l’Impuls a la Lectura (ILEC). El Projecte LÈCXIT i l’Estudi Assistit.  Desenvolupament del Programa “Suport Vital Bàsica les escoles” a Educació Infantil i Primària.

• Treball per ambients/microespais a Educació Infantil.

• Inici als escacs i matemàtiques manipulatives a Cicle Inicial.

• Treball d’àmbit artístic amb la representació de diverses obres de teatre i d’altres activitats durant tota l’escolaritat. Celebració de les Festes populars com a motiu de treball interdisciplinar. Participació en l’Aplec Baix Camp, la cantada de la gran Nadala, la gravació de la Nadala al Canal Reus. I també gaudint d’audicions musicals i teatre en anglès.

• Projecte de l’hort, Explica’m i del Baix Camp a 3r.

17

• Projecte Junior First Lego, coneixement de les comarques veïnes, Explica’m, l’hort i Fem Coral a 4t.

• Participació en el Consell d’Infants, la Mostra de Teatre i al Tastet de Ciència a 5è.

• Projecte i activitats d’emprenedoria, i el projecte d’innovació Apadrina a 6è.

• Participació als Jocs florals de Catalunya en la modalitat del conte audiovisual il·lustrat a cicle superior.

• Snappet a cicle superior.

• Organització de la Trail-kids Montsant amb finalitats solidàries.

• Organització de sortides pedagògiques i vivencials i colònies.

• Treball emocional i de convivència a partir d’un model assembleari.

• Revista escolar trimestral El Portaveu, com a treball interdisciplinar lingüístic i artístic fet per l’alumnat.

• Col·laboració amb l’AMPA en la Jornada Esportiva, la Sortida en família, la Jornada Familiar “Montsart” i les activitats extraescolars.  Tarda de Projectes i Ambients: Treball del medi, experiments, jocs matemàtics, participació dels pares.

18

4.2. CRITERIS D’ESTRUCTURA I GESTIÓ

 ORGANIGRAMA

 ÒRGANS UNIPERSONALS

Són òrgans unipersonals els càrrecs de direcció, cap d’estudis secretaria. Els tres junts, constitueixen l’Equip Directiu del centre.

i

El Director/a té caràcter electiu. L’elecció es fa a través d‘una comissió de selecció que fa una valoració de mèrits relacionats amb la competència i l’experiència professional, així com la formació específica i, per altra banda, també es valoren el projecte de direcció presentat i la capacitat de lideratge. El director/a designa els altres membres de l’equip directiu.

L’equip directiu desenvolupa aquelles funcions que estan regulades específicament per la LEC (Llei d’ Educació 12/2009, de 10 de juliol) i en el Decret155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent .També aquelles altres que la pròpia normativa de funcionament del centre (NOFC) facin necessàries per aconseguir una escola oberta, activa i funcional que potenciï la línia metodològica del centre, a partir de les línies d’actuació establertes en el projecte de direcció.

19

 ÒRGANS COL·LEGIATS - El consell escolar És el màxim òrgan de participació i govern del centre, així com l’òrgan de programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats. Hi són representats els diferents estaments que componen la comunitat educativa: professorat, personal d’administració i serveis, famílies i ajuntament.

El nostre Consell Escolar està format per: - El director, que n’és el president.

- El cap d’estudis.

- Sis mestres, elegits/des pel claustre de professors.

- Sis pares/mares, elegits pels pares/mares del centre - Un representant de l’AMPA, designat per aquesta associació.

- Una representant de l’ajuntament - Una representant del personal d’administració i serveis (PAS), elegit entre els membres d’aquest col·lectiu.

- Una representant del personal d’atenció educativa serveis (PAE), elegit entre els membres d’aquest col·lectiu.

- La secretària del centre, que actua com a secretària del Consell formant part del mateix, amb veu però sense vot.

El Consell Escolar es renova per meitat dels seus membres electors, cada dos anys. Les funcions del Consell escolar són aquelles que venen regulades pel decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius. (DOGC núm. 5686).

El Consell Escolar es reuneix preceptivament, una vegada al trimestre, i sempre que el convoqui el/la seu/seva president/a o ho sol·liciti un terç dels seus membres.

Les decisions en el sí del Consell Escolar es prenen, sempre que sigui possible, per consens. Si no fos possible arribar a un acord, es determinarà la decisió per majoria del membres presents, sempre que la normativa no determini un altre tipus de majoria qualificada.

Dins el Consell Escolar s’estableixen diferents comissions de treball. En el consell escolar de l’escola tenim establerta la comissió econòmica, prescriptiva segons la normativa, i les comissions de convivència, de 20

reutilització de llibres i permanent. D’altra banda, existeix un representant de coeducació.

- L’equip educatiu.

Està integrat per tot el personal docent del centre i és l’òrgan de participació i decisió dels docents. Té la responsabilitat de planificar, coordinar, decidir i informar de tots els aspectes relacionats amb la docència del centre.

Les reunions del Claustre són setmanals, tenen una durada de dues hores i es fan en un horari adient per facilitar l’assistència de tots.

L’assistència als claustres és obligatòria per a tots els seus components.

Aquestes reunions de Claustre tenen caràcter ordinari.

L’Equip Directiu es reuneix dues vegades a la setmana i elabora l’ordre del dia per les reunions del Claustre.  ÒRGANS DOCENTS - Els Cicles El Claustre està dividit en 4 cicles: Educació Infantil, Cicle Inicial, Cicle Mitjà, i Cicle Superior.

Cada cicle es reuneix en una periodicitat setmanal. Als cicles els correspondrà:  Redactar les unitats de programació de les diverses àrees tot coordinant-se amb els altres cicles.  Participar en la redacció del Projecte Educatiu del Centre.  Avaluar el PEC.  Observar les actituds dels alumnes i els seus resultats.  Coordinar el treball entre les classes.  Connectar amb els altres cicles per tal de coordinar tota l’escola.  Organitzar i participar en les festes que siguin de caire popular o escolar.  Programar i portar a terme seminaris o cursets per la formació dels 21

mestres segons les necessitats escolars.  Participar en totes aquelles activitats organitzades per altres entitats sempre que siguin interessants per l’escola.  Escollir coordinador de cicle.

- El Claustre

Delega responsabilitats entre els seus membres per aconseguir agilitat i eficàcia en la vida escolar.

CÀRRECS • Coordinadors/es de cicle o etapa, 1 hora setmanal: Vetllen per la coherència i la continuïtat de les accions educatives al llarg de tota l’etapa educativa. (3-12 anys).

•Coordinador/a de Tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC), 1 hora setmanal: Vetlla pel correcte funcionament de tot el maquinari del que disposa el centre, així com del seu manteniment conjuntament amb el tècnic informàtic del Departament. Assessora al professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diferents àrees del currículum i els orienta en la seva formació permanent.

•Coordinador/a de riscos laborals (RL), 1 hora setmanal: coordina i promou les actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre. Realitza conjuntament ambla direcció el pla d’evacuació.

•Coordinador/a per a la llengua i la cohesió social (LIC), 2 hores setmanals: Vetlla, coordina i promou les actuacions previstes en el Projecte lingüístic i en el Pla d’Impuls a la Lectura de Centre (Biblioteca). És la persona encarregada de donar suport lingüístic a l’alumnat nouvingut que ho necessiti. A més a més, coordina el projecte de la revista escolar de l’escola, el Portaveu.

• Coordinador del Pla català de l’Esport, 1 hora setmanal: Coordina les activitats esportives escolars dins de l’horari lectiu i es 22

coordina amb el coordinador d’Esports de l’AMPA, per tal de fomentar l’esport a l’escola.

• Coordinador d’Escola Verda, 1 hora setmanal: Porta a terme el projecte d’escola sostenible dins dels Marc d’Escoles Verdes de Catalunya.

COMISSIONS Tots els mestres pertanyen a alguna comissió de treball.

• Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), 1 hora setmanal: en formen part el director o el cap d’estudis, la mestra d’ed. especial i la mestra de l’aula de Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva (SIEI) i el representant de l’EAP.

Aquesta comissió es reuneix setmanalment, o sempre que es cregui oportú. Vetlla per la coherència en les actuacions amb els/les alumnes que necessiten atenció a la diversitat i promou el treball conjunt amb els/les tutors/es i els/les mestres especialistes que intervenen el procés educatiu d’aquests alumnat.

• Comissió d’Escola Verda. 1 hora quinzenal: Porta a terme el treball de la sostenibilitat amb la Comunitat Educativa de l’escola, sobretot amb els nens. El seu objectiu és incidir al màxim en la sostenibilitat del dia a dia a l’escola, des d’accions petites fins a d’altres de més dimensions.

• Comissió de Cultura Digital /TAC, 1 hora quinzenal: Aporta la visió global de la tecnologia a l’escola i del seu ús didàctic.

Vetlla pel bon manteniment del maquinari i proposen els criteris d’ús dels aparells i de la competència digital.

• Comissió de Biblioteca, 1 hora quinzenal: És la comissió encarregada del bon funcionament d’aquest espai.

Aporten propostes per fomentar l’hàbit lector i el gust de la lectura proposant dinàmiques organitzatives i d’animació a la lectura.

• Comissió de Portaveu, 1 hora quinzenal: És la comissió encarregada de la preparació de la revista de l’escola que 23

surt cada trimestre. Organitzen les temàtiques i proposen els criteris a seguir per l’edició d’aquesta.

• Comissió d’ambientació, 1 hora quinzenal: És la comissió que porta a terme els criteris i el repartiment de tasques, a més d’aportar idees, per a la decoració de les cartelleres i dels espais comuns de l’escola.  Comissió e-twinning, 1 hora quinzenal: És la comissió encarregada de planificar el treball des de la plataforma e-twinning.

 Comissió de treball pedagògic de matemàtiques, 1 hora quinzenal: És la comissió encarregada de vetllar pel bon tractament dels aspectes matemàtics en tota l’escola i afavorir una línia de treball conjunta.  Comissió de treball pedagògic de llengües, 1 hora quinzenal: És la comissió encarregada de vetllar pel bon tractament dels aspectes lingüístics i comunicatius en tota l’escola i afavorir una línia de treball conjunta.

24

- Les Tutories Els mestres han de vetllar per afavorir la maduració i el progrés dels alumnes, exercint la seva funció d’educadors que guien, orienten i basen la seva intervenció en relacions obertes i tranquil·litzadores.

La funció tutorial dels mestres implica: - Envers els alumnes: Seguir el progrés individual. Fomentar la integració de cada alumne al si del grup. Afavorir l’expressió i la creativitat. Reforçar i sistematitzar l’adquisició dels hàbits de treball.

Valorar positivament l’esforç de l’alumnat. Afavorir la participació de l’alumnat en les diferents activitats de la ciutat i del país.

- Envers els altres mestres: Coordinar els continguts que es van donant. Facilitar el coneixement dels alumnes individualment i com a grup. Promoure la relació positiva entre els altres que formen l’equip. Coordinar el cicle amb els altres cicles dins de l’escola.

Coordinar el treball dels especialistes i de qualsevol persona que treballi amb els alumnes. Relacionar-nos amb les professionals, tot participant en seminaris, cursets,...

- Envers els pares: Donar informació dels objectius de la classe; reunions en començar el curs, o altres si semblen necessàries.

Mantenir intercanvi d’opinions sobre cada un dels alumnes: contacte personal, entrevistes pares-tutors; contactes per escrit a partir dels informes que s’envien al llarg del curs.

25

- L’horari

L’horari del centre és de 8.30 a 12h i de 15 a 16.30h.

- Pla d’acollida

El centre disposa d’un Pla d’Acollida dels alumnes, de les famílies, dels mestres i del personal no docent.

-

-

Avaluació

 ED. INFANTIL (P3, P4 i P5) 2 informes: un de personalitat, a final del 1r

trimestre; i un altre de rendiment escolar, a final de curs.



EDUCACIÓ PRIMÀRIA (1r a 6è) 3 informes: 1 per trimestre; el 3r informe correspondrà al de final de nivell.

- Proves de Competències Bàsiques de 6è.

- Proves d’Avaluació Diagnòstica a 2n.

- Proves d’Avaluació de la Comprensió Lectora: proves internes del centre.

Al setembre i al maig.

- Proves de velocitat lectora: proves internes del centre, des de 1r fins a 5è.

Al setembre i al maig.

- Prova Cangur de matemàtiques, a 5è i 6è: prova concurs de resolució de

problemes, a Catalunya.

26

 L’ALUMNAT

L’escola potencia al màxim la participació dels alumnes en el funcionament del centre. Es per això que a partir de l’últim curs d’Educació Infantil, edat en què comencen a fer-se conscients de la globalitat de la classe, estan organitzats en Assemblees de classe.

Aquesta assemblea es reuneix dins de la classe amb una periodicitat setmanal, i allí es parla de diferents aspectes: normes, càrrecs, organització d’activitats, comunicació d’actes escolars, segons les possibilitats de cada edat.

L’assemblea la presideix el president i el secretari que han estat elegits per votació i que, en els últims cursos, han fet campanya electoral.

Els càrrecs son repartits a nivell d’assemblea i es procura que tothom en tingui. N’hi ha uns més vinculats a la resta de l’escola com són el Portaveu, l’Escola Verda o la Biblioteca.

Assemblea General d’Escola: a aquesta assemblea hi van dos representants per curs, es fa una vegada cada dos mesos i es parla de temes generals i hi aporten propostes concretes de l’assemblea de classe.

La resta de càrrecs són en benefici del bon funcionament de la classe.

27

 ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES

Des de la fundació, la participació dels pares és bàsica i, gràcies a la seva col·laboració, l’Escola ha assolit la línia actual. El funcionament democràtic del Consell Escolar, on hi ha presents els pares, al nostre centre ja era realitat des dels seus inicis.

L’AMPA (Associació de Mares i Pares) de l’ESCOLA MONTSANT és una entitat sense ànim de lucre pensada i creada per col·laborar estretament amb els mestres i l’Equip Directiu del centre per millorar, en tot el que es pugui, la qualitat de l’educació que reben els infants a l’escola.

Què fa l’AMPA? És el principal interlocutor entre l’escola i les famílies, i, junt amb el centre, articula els mecanismes necessaris per facilitar i garantir la informació a tots els pares i les mares d’alumnes.

Participa, per llei, en la presa de decisions i en el govern de l’escola mitjançant un representant al Consell Escolar de centre.

Fomenta la participació de les famílies a l’associació, com a mitjà per acostar-se a l’escola.

Organitza activitats i serveis que complementen la tasca educativa que realitza el centre, tals com activitats extraescolars, serveis d’ampliació horària, venda de llibres, celebració de festes, sortides…

Els recursos econòmics de que disposa l’AMPA provenen bàsicament de les quotes anuals que paguen els associats, i dels beneficis que generen altres activitats realitzades per a la recaptació de fons. Aquests recursos s’utilitzen per organitzar les activitats extraescolars, per comprar material per a l’escola, per quotes de federacions, etc.

28

Tothom que sigui soci de l’AMPA pot venir a les reunions de la Junta, que se celebren trimestralment. La col·laboració de tots és importantíssima.

Per tant us convidem a participar.

Som membres de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC).  SERVEIS - Menjador.

El servei de menjador s’entén com una continuïtat del procés educatiu dels nens i nenes, que poden utilitzar-lo de manera fixa o eventual.

La gestió del menjador és portada a terme, de manera conjunta, per part de l’AMPA i de l’Equip Directiu. A tal efecte funciona la comissió de menjador que té les següents funcions:  Decidir sobre el personal a contractar pel servei de cuina i menjador.  Elaborar la normativa d’hàbits i costums en el menjar i de comportament en el menjador.  Elaborar la llista de menús i donar-la a conèixer als pares.  Controlar la gestió econòmica: pressupost, compres, etc.  Tenir cura de la revisió i conservació del material.  Vetllar perquè els pares rebin informació sobre les actituds, hàbits i alimentació dels seus fills.  Revisar de manera periòdica el funcionament del menjador.  Fer reunions periòdiques amb els pares per explicar els hàbits i funcionament del menjador.  Coordinar les feines de tot el personal adscrit al menjador repartint les responsabilitats.

29

 Potenciar des de la classe els hàbits i maneres d’una correcta alimentació dintre de la formació humana de l’alumne.  Col·laborar i participar en les campanyes d’educació per la salut, promocionades per altres institucions.

- Activitats extraescolars.

Com a continuïtat del treball escolar i entenent que forma part de la formació integral del nen l’Escola organitza activitats fora de l’ horari lectiu.

L’organització i control d’aquestes activitats correspon a la Junta de l’AMPA i l’Equip directiu, amb la col·laboració de mestres i l’aprovació del Consell Escolar.

Malgrat que aquestes activitats han de tenir caràcter voluntari, es potencia la participació del màxim nombre d’alumnes entenent que formen part del Projecte Educatiu.

Les activitats s’organitzen en tallers d’expressió i creació, d’idiomes, de TAC i lúdico-esportives.

30

4.3 El Projecte Lingüístic El projecte lingüístic és el document que recull els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre educatiu.

En aquest document queden definits el tractament de la llengua catalana com a llengua vehicular i d'aprenentatge, el procés d'ensenyament i aprenentatge de la llengua castellana, les diferents opcions amb referència a les llengües estrangeres i els criteris generals per a les adequacions de les llengües a la realitat sociolingüística del centre.

Aquest document es troba annexat al PEC. 5 AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU  Mecanismes d’avaluació L’avaluació i revisió del Projecte es concretarà en l’elaboració de la Programació General Anual i serà revisat en acabar cada curs.

Si convé alguna modificació del Projecte Educatiu serà el Consell Escolar qui la portarà a terme.

En començar el curs es farà una reunió de l’equip docent on es llegiran els principals punts del Projecte Educatiu per tal de recordar-los i donar-los a conèixer a les persones que s’incorporin a l’equip docent de l’Escola.

També es procurarà facilitar-lo a les famílies noves, les quals en rebran una explicació en una de les primeres reunions de curs i es disposarà a la pàgina web del centre.

31

La filosofia que ens va moure era aconseguir una escola que fos: activa, laica, democràtica, plural, catalana – ben arrelada al país – i que tenia com a finalitat el desenvolupament integral del nen.

 Indicadors de progrés a) Indicadors de context Indicadors Índex de demanda d’escolarització a P-3

Fonts dades

Instruments

Responsable

Alumnes P3

Indicadors Centre

Direcció

Criteri d’acceptació

Valoració

95%

Índex d’alumnes nee motrius, físiques i sensorials (tipus A)

Registre alumnes

Indicadors Centre

Administració

Índex d’alumnes nee amb situació econòmica desfavorida (tipus B)

Registre alumnes

Indicadors Centre

Administració

Índex d’alumnes de nova incorporació al sistema educatiu català (tipus C)

Registre alumnes

Indicadors Centre

Administració

Índex de famílies associades a l’AMPA

AMPA

Llistats AMPA

AMPA

95%

Índex de famílies que assisteixen a les reunions de classe.

Registre

Llistat alumnes

Tutor

90%

32

Percentatge de mobilitat dels mestres

Claustre

Nomenaments

Administració

Percentatge de mobilitat de l’alumnat

Registre

RALC

Direcció

2% (5 alumnes)

b) Indicadors de recursos

Indicadors

Fonts dades

Ràtio alumnes/mestres Ràtio global alumnes/grup Ràtio personal educatiu

de

de

centre

Instruments

Responsable

Alumnes i mestres

Indicadors de Centre

Administració

Alumnes i mestres

Indicadors de Centre

Administració

Personal assignat

Administració

suport Personal suport

Personal de centres externs

Personal

Personal assignat

Administració

Hores de mestres

Claustre

Registre de cursos de formació

Mestres i direcció

formació

dels

Criteri d’acceptació

Valoració

30h

33

c) Indicadors de processos D’aula

Indicadors

Fonts dades

Instruments

Responsable

Criteri d’acceptació

Mestres

Registre entrevistes

Cap d’estudis

99%

Mestres

Registre valoracions

Cap d’estudis

3/1

Fonts dades

Instruments

Responsable

Criteri d’acceptació

Coordinadors

Actes coordinacions

Cap d’estudis

90%

Grau de satisfacció de l’acollida dels nous mestres, alumnes i/o famílies.

Mestres, alumnes i famílies

Enquesta

Director

95%

Percentatge de participació en les eleccions del Consell Escolar

Famílies i mestres

Cens famílies i mestres

Director

35%

Nombre d’entrevistes a famílies realitzades per alumne i curs Nombre de sortides i colònies per grup

Valoració

De centre

Indicadors Nombre de reunions àmbit de coordinació

per

Valoració

34

Grau de satisfacció de les famílies.

Nombre realitzades.

d’assemblees

Nombre de projectes d’innovació o bones pràctiques educatives.

Famílies

Enquesta

Director

90%

Tutors/director

Actes assemblees

Direcció

90%

Mestres

Projectes

Cap d’estudis

1/any

d) Indicadors de resultats

Indicadors

Fonts dades

Instruments

Responsable

Criteri d’acceptació

Índex d’alumnes que superen les àrees instrumentals a final de cicle.

Alumnes primària

Acta avaluació

Cap d’estudis

95%

Índex d’alumnes que superen l’Avaluació Diagnòstica a 2n de primària.

Alumnes 2n primària

Proves avaluació diagnòstica Departament d’Educació

Cap d’estudis

90%

Índex d’alumnes que superen les Competències Bàsiques a 6è de primària.

Alumnes 6è primària

CCBB Departament d’Educació

Cap d’estudis

95%

Índex

Alumnes 6è primària

CCBB Departament d’Educació

Cap d’estudis

5%

d’alumnes

que

no

Valoració

35

superen les Competències Bàsiques a 6è de primària. Índex d’alumnes que superen les Competències Bàsiques a 6è de primària en la franja mitja-alta.

Alumnes 6è primària

CCBB Departament d’Educació

Cap d’estudis

70%

6 APROVACIÓ I DIFUSIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU Els membres de la Comunitat Educativa han de conèixer el PEC. L’equip directiu és el responsable de fer-ne la difusió. El document es lliurarà a les famílies que s’incorporen al centre i es pot consultar a la pàgina web de l‘escola.

El PEC és un document viu que cal seguir construint a través de les propostes de millora aportades per l’equip educatiu i el Consell Escolar.

ANNEX Projecte Lingüístic de Centre Versió

Comentaris

1.0

Aprovat i revisat pel Claustre del dia 2 d’octubre de 2019 Aprovat pel Consell Escolar el dia 3 d’octubre de 2019

36