Page 1

T R I M E S T RAL 1r TRIMESTRE CURS 2010-11


Amb sal i pebre NOUS HORITZONS PER ALS TIMBALERS I quan diem nous horitzons, no estem parlant en sentit figurat: són nous, són horitzons I sobretot són molt amplis perquè el nou emplaçament d’aquesta activitat és a l’exterior, al límit de la tanca de l’Escola…així, els practicants d’aquest “esport de risc”, tenen l’ocasió d’exercitar la seva activitat preferida mentre gaudeixen d’unes meravelloses vistes a la muntanya de la Santa Creu… i , mentre ells repiquen; les orelles de tots els altres mestralers poden descansar! La veritat és que aquesta iniciativa que des de l’interior de l’Escola agraïm profundament, potser toparà amb els interessos dels esportistes veïns: Els jugadors de tennis… ja que és molt possible que en el crític moment d’una pilota de joc, set o partit, un BARRABUUUUM d’aquests ben criminals faci desviar la trajectòria del projectil i acabi botant fora. Esperem, que des de l’Escola no estiguem avortant la brillant trajectòria tennística de cap Nadal en potència…Mentrestant anem ajornant la nostra visita a Gaes uns quants anyets! L’HORT DE QUI? Pel que podem observar, l’hort de la nostra escola no només permet educar els alumnes en el respecte per la natura, l’ecologia, el medi ambient i les ciències naturals… sinó que també és un espai per als aprenentatges transversals: les ciències socials i la literatura també hi tenen el seu raconet. De sobte, d’un curs per l’altre, ens trobem que, les que eren les nostres terres, ara tenen amo; i experimentem, en la pròpia pell, el pes que suposa estar sotmès a un poderós cacic, un Sebastià de la Terra Baixa… Esperem que “l’amo de tot” sigui bondadós i compassiu amb nosaltres, pobres desconeixedors de l’ecoagricultura sostenible… La situació, però, també permet una altra lectura molt més revolucionària: “LA TERRA PER AL QUI LA TREBALLA!!”… Oi Pere?

A L’ESCOLA MENGEM FRUITA Però no de l’hort!! Desenganyats per la baixa producció de les nostres terres, incapaces d’alimentar ni una sola família: la mestralera; hem demanat a la Generalitat que ens doni un cop de mà i ens abasteixi de fruita per esmorzar i així, un cop al mes, hem substituït els perniciosos i colesteròlics bollicaos o entrepans de fuet de Vic per uns saludables grans de raïm o grills de mandarina. La croada contra el greix està sent tot un èxit i els nostres alumnes gaudeixen d’un complet assortit de vitamines que els fa més sans, més forts i més guapos. Veient com les criatures degusten amb delit aquestes menges, ningú diria que són els mateixos a qui s’ha de perseguir per la poma de les postres… si és que la canalla quan vol…

BENVINGUTS AL FUTUR No es tracta d’un anunci de Neutrex… estem parlant de l’aula de 1r d’ESO que a primer cop d’ull sembla treta de l’episodi pilot d’Star Trek. Asèptica, neta i electrificada va ser, a l’inici de curs, el hit de l’escola i, a cada canvi de classe hi havia visitants que venien… a mirar! inaugurant, així, un nou tipus de turisme: el turisme d’escolar (un sector en alça que algú amb iniciativa empresarial s’hauria d’estudiar). La primera cita és a les guixetes amb combinació: un artilugi metàl.lic, imponent, que ara l’alumnat maneja amb destresa però que els primers dies eren el trencacaps de molts: 45 minuts, amb tres professors, va costar aprendre a utilitzar el codi de cadascú… passat aquest temps n’hi havia que ja no sabien on tenien l’esquerra ni la dreta i les consignes eren:” Gira cap a la porta!! Cap a la finestra”. Talment un concurs televisiu! El segon atractiu turístic és la pissarra digital que un cop calibrada, controlada i dominada fa les delícies d’alumnes i professors. Els ordinadors personals són un altre element important: el turista que ens visiti podrà apreciar el temperament, nervis d’acer i “pufessionalitat” d’un professorat altament entrenat per a les més delicades missions i així, a més de donar classe, aquests soldats de l’educació resolen problemes de connectivitat, de codis i llicències, de bateries descarregades; controlen que l’alumnat no es connecti a llocs desautoritzats, gravi imatges; procuren que es motivi, s’interessi, aprengui, tingui una actitud col.laboradora, practiqui la transversalitat, domini les tic, les tac i les que calgui; no cridi, no s’esveri, sigui responsable…. AAAAAHHHH!!! Segur que molts pagarien per veure aquest espectacle de llums i color (que surten del cap del professor, evidentment!) Totes aquestes novetats han fet de l’aula de 1r d’ESO la vuitena meravella del món… la novena són els propis alumnes de 1r que en tot moment s’han mostrat il.lusionats i participatius en el projecte.

* Disseny de la portada elaborat amb treballs de plàstica de 1r i 2n d’ESO.


Editorial

trimestre 2010-2011

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:

Els professors i professores que han treballat amb els grups:

Elisabet Ramírez, Raquel Puig, Anna Garcia, Carme Bosch, Alèxia Jansana, Víctor Querol, Pere Carrera, Susagna Font, Jordi Guirado, Montse Vinyoles, Eulàlia Riera, Mercè Carulla,Esther Alenyà, Josep Marí, Ruth Zamora, Estel Andreu. Supervisant treballs d’alumnes:

Alèxia Jansana, Vicenç del Hoyo, Dani Urbano. Dissenyant la portada: Lala Blay.

Havia promès que no ploraria i no va plorar… gaire!!!! La Tina, com que no havia promès res, va plorar molt i la Isabel no es va quedar curta… van ser llàgrimes carregades de records, d’alegria i de nostàlgia: Era la festa de comiat de la Núria de secretaria. Una festa petita i discreta però on no hi faltava cap detall. Una festa genuïnament Núria; el reflex de com l’hem coneguda aquests anys: sempre atenta amb tothom, disposada a qualsevol tasca i a col.laborar, amb la seva incondicional ajuda, a l’objectiu més important de l’Escola: l’educació; atenent els 400 alumnes i escaig, les seves corresponents famílies i la trentena de mestres i professors, com si, tots, fóssim un de sol. Una auca, que li vam escriure per a l’ocasió, començava amb un rodolí que feia: “La Mestral no seria Mestral sense la Núria al portal” . Ara la Mestral ja no hi té la Núria, al portal; hi té l’Àlex, que n’ha estat una digna succesora i s’ha esforçat perquè tot continués com sempre; però tot i comprovar que pot estar ben tranquil.la, que ens ha deixat en bones mans; ens reservem el dret a enyorar-la i a tenir-la encara al portal de la nostra memòria.

Des de la matèria de Llengua i comunicació:

Suport informàtic: Carlos Iglesias

A tots ells, moltes gràcies!

EulàliaRiera

1r trimestre

Marc González, Miquel Àngel Grau, Júlia Lin, Guillermo López, Àlex López, Ricard Oliva, Jordi Olivella, Laia Pahissa, Mar Prieto, Júlia Rolduà, Víctor Sánchez, Pau Vicens , Enric Vila, Eulàlia Riera.

03


l’aparador

P3

Els pianos Aquest curs les classes de parvulari tenen noms ben sonors... els dels instruments musicals! Els nens i nenes de P3 van escollir el piano. Aprofitant que a l’Escola tenim l’Adrià Arribas de 1r de batxillerat, que en sap un munt, de tocar aquest instrument, li vam demanar que ens en fes una petita demostració... i tots vam quedar ben encisats amb el bonic so que sortia de les seves tecles! Clàudia Treviño

Escola Mestral

Jan Lucas

04

Roger Juandó

Bernat Palanca

Max López

Laia Gurrrea


La classe de les trompetes

l’aparador

P4

L’Àlvaro Rojas ha vingut a l’Escola amb la seva trompeta i ens ha fet una petita demostració. Jan Vela

Gerard Sánchez

Teo Bazín

Pau Juvanteny

Ferran Bustos

Pau Portabella

Ariadna Gibert

Oihane Coves

1r trimestre

Laia Urpí

05


l’aparador

P5

Escola Mestral

La classe de les guitarres

06


O L L HA

N E E W

English Corner

On Halloween Day the boys and girls doing the “English festivities and traditions” workshop prepared activities and games for the children from P3 to 6è. When the kids in Parvulari were in the playground, we dressed up with our Halloween costumes and we went there to scare them. It was fun for us, but a lot of the children were crying!!

After that, Maria F., Mireia L., Laia C., Marta B., Laia T. and Cristina’s group went to the classrooms to explain the activities about pumpkins, bats and witches. When they finished we gave them sweets and they were very happy!

The same group went to 1st and 2nd Primary. They had to write the names of Halloween typical things and then colour a mask and some small pictures. We also gave them sweets at the end of the activity. Joan G., Ferran and Xavi went to 3rd and 4th Primary. We prepared four activities and they had to make groups. The group that finished first and the answers to the activities were correct, was the winner. The activities were a wordsearch, a memory, a description game and a very nice postcard with the words “Happy Halloween” and they had to draw pictures.

1r trimestre

Mireia R., Quim, Gerard and Manel prepared a treasure hunt for 5th and 6th Primary. They had to do mimics, complete a Halloween story... but the funniest game was bobbing for apples! They played in groups of 5 or 6 and we all had a great time!

07


l’aparador 1r

QUÈ VULL SER QUAN SIGUI GRAN...?

Ser futbolista perquè vull marcar 2 gols. (Gabriel Andreu) - Tenir una botiga d’animals i vendre. (Laura Pascual)

- Ser viatgera i voldria anar a Tarragona. (Valeria Titos) Ser arquitecte i vull tenir eines. (Gerard González) Ser paleontòleg per descobrir fòssils i ossos de dinosaures. (Martín Ortiz)

Ser cuiner perquè puc guanyar diners. (Pere Torras)

Ser metge per treure bebès de la panxa. (Berta Ruiz) Ser mag i sorprendre a tots! (Marc Pineda)

Ser vaquera per muntar a un cavall. (Emma Sánchez)

Ser pintora de cases. (Clàudia Ruiz)

Escola Mestral

Conduir un fórmula 1. (Guillem Salas)

08

Ser guitarrista. (Arnau Vela)

Ser arquitecte com el Gaudí. (Adrià Bosch)


l’aparador 2n Ser ballarina, sortir a l’escenari, tenir tres fills i que tinguin el cabell llis. (Clàudia Luque)

Ser paleta i arreglar les cases dels altres i ser jugador de bàsquet professional fins als 36 anys de vida, que espero que no em mori abans, li dic a Déu si us plau, el que està allà dalt. (Oriol Rubira)

Ser cantant, m’ho passo molt bé. Anar de gira per totes les ciutats i anar amb limusines és el meu somni. Cantaré en molts idiomes com: català, castellà, italià... (Emma Taulé)

Estar embarassada i tenir dos fills. També vull ser botiguera de roba i que vingui molta gent. (Júlia Pedroso) Ser grangera, cuidar els animals i estar a la naturalesa. No m’agradaria collir caques. (Maria Badia) Ser professora de segon. (Ana Hernández)

Ser pintora. Vull pintar quadres preciosos. Jo desitjo de tot cor que la gent compri els meus quadres. Aquest és el meu desig. (Ariadna Figueras) Actuar en secret. (Lluc)

Treballar de perruquera i tenir un gos. Viure a un pis de Castellbisbal i tenir un marit i fills. (Paula Medina)

Ser corredor (Raül Padilla)

Ser futbolista. Estic segur que passaré al base. (Pau Gil)

1r trimestre

Tenir un gos, ser mestra de guarderia i cantar i ballar. També tenir una casa molt gran amb una granja, un jardí i una piscina. (Èlia Bosch)

09


l’aparador 3r

Experiències en l’àrea de Coneixement del Medi Natural

En l’àrea de Coneixement del Medi hem treballat els temes de les plantes, els peixos i els sentits. Hem realitzat una sèrie d’experiències per exemplificar els coneixements que hem anat adquirint.

SENTITS En la primera ens vam fer un forat a la mà. Vam demostrar que cada ull envia una imatge diferent al cervell i aquest les ajunta. En la segona vam comprovar com la nineta o pupil·la s’obria o es tancava segons la quantitat de llum. I en la tercera ens vam escoltar la nostra veu i vam comprovar que la sentíem diferent perquè a nosaltres ens ressona dins.

Escola Mestral

PLANTES Per comprovar l’existència dels vasos llenyosos vam deixar uns dies una branca d’api amb aigua i colorant.

10

Vam observar el creixement d’una llavor de mongetera i estudiar les seves parts. Vam posar a crèixer una llavor a les fosques i al cap d’uns dies li vam obrir una finestreta i , quina va ser la nostra sorpresa ! la mongeta va sortir per la finestra.

PEIXOS Dins de l’estudi dels peixos vam anar a l’Aquàrium a observar-los i a realitzar el Taller de “Mira un peix”, a l’aula. En grups de tres i equipats amb guants i pinces, vam observar les diferents parts del peix: brànquies, aletes, escates,…


l’aparador 4t

Visita al mercat de Molins de Rei

1r trimestre

“El dimecres 27 de setembre, vam anar al mercat de Molins de Rei. Hi anàvem a fer un treball de recerca. Quan vam entrar al mercat ens va impressionar a tots perquè vam exclamar: ‘ooohhh’ tots a la vegada...tanta llum natural, tants colors, tan ampli, tantes olors... La parada que més em va agradar va ser la de fruites i verdures Areste,era petita però ampla i tenia moltes fruites i verdures. Només hi treballava una noia molt simpàtica. La parada era bastant bonica perquè moltes parts eren de fusta. Molt ben posades hi havia cebes, pastanagues, pomes, melons, síndries, pinyes, plàtans, peres i moltes més verdures i fruites diverses que donaven molt color a la parada. El mercat de Molins té 4 peixateries, 8 fruiteries i verduleries, 9 carnisseries, una parada de menjars preparats i dues parades d’alimentació biològica. A la part de sota hi ha un supermercat,un forn de pa i una cafeteria on s’hi accedeix per unes escales mecàniques. Quan vam entrevistar a un botiguer, els del meu grup vam triar el de la polleria Joan, que evidentment Joan era el seu nom. Ens va dir que es lleva cada dia a les 6 del matí i plegava a dos quarts de tres del migdia, fa trenta anys que treballa al mercat, normalment hi compra gent gran, més que gent jove, i l’oferta del dia eren les salsitxes....després ens va donar un caramel i ens va dir que érem molt educats!! Ens va agradar moltíssim anar al mercat perquè vam descobrir que és tot un món i que la gent que hi treballa són simpatiquíssims !!” Miguel Arjona

11


l’aparador 5è Les matemàtiques a la vida quotidiana Més enllà dels llibres, les fórmules i les fitxes de matemàtiques, des de la quotidianitat de les notícies de premsa o de les experiències entorn la vida real dels propis alumnes, aquest espai proposa viure i descobrir unes matemàtiques a través d’un suggeridor format que consisteix en posar en marxa els coneixements matemàtics treballats a l’aula des d’una perspectiva pràctica que permeti contextualitzar clarament allò que aprenem. L’iniciativa parteix del treball en equip, integrant d’aquesta manera, la voluntat de treballar per la inclusivitat dels diferents nivells d’aprenentatge en les nostres activitats. “El rescat dels miners de Xile” o “Folrem els suros de la classe” en són dos exemples. Els descomptes en els creuers” A partir d’una propaganda del diari ens organitzem per entendre què és un descompte, com es calcula i com s’aplica.

En els treballs utilitzem diferents recursos pràctics.

Escola Mestral

És important que aprenguem a familiaritzar-nos amb els diferents instruments matemàtics i a comprendre bé quines són les seves utilitats.

12

“Els miners de Xile” El nostre tutor s’assegura que tots participem de manera activa en l’aprenentatge.

Aquesta manera de treballar ens permet aprendre a posar en comú tots els nostres coneixements i veure quins són els dubtes que tenim i com els podem solucionar entre tots.


L’aparador 6è

Diari de l’hort

Aquest inici de curs hem estat responsables de l’hort de l’escola. Durant unes quantes setmanes hem dut a terme diferents tasques abans no hem pogut plantar i sembrar. En primer lloc, vam haver de treure les males herbes i deixar-les assecar per, més tard, posar-les al compostador. A continuació tocava remoure la terra i marcar les parcel·les i, per acabar, calia adobar i regar la terra. Finalment, juntament amb els alumnes de parvulari i cicle inicial, va arribar l’hora de la plantada i la sembra. Esperem que tinguem una bona collita! De tot això, hem anat fent el diari de l’hort. L’hort d’en Pere, l’hem anomenat! Aquí teniu una mostra d’alguns fragments.

Abans de baixar a l’hort per primera vegada hem vist un video sobre un hort ecològic per a les escoles. A tots ens ha semblat força divertit perquè ser responsable d’un hort és una cosa molt nova per a nosaltres! La feina més dura ha estat arrencar les males herbes de l’estiu (...) Héctor Bustos

(...) Avui hem anat a l’hort, però ha estat diferent a la resta dels dies. Entre altres coses, hem hagut de collir les pastanagues que encara quedaven de l’estiu. Ens ho hem passat pipa! També hi havia maduixes vermelles com tomàquets. El que m’ha cridat més l’atenció ha estat l’olor de les plantes aromàtiques i medicinals. Marc Badia

Avui a l’hort hem tret les males herbes que quedaven. Després hem remogut la terra amb el caveguet, l’eina de fusta amb la part inferior de ferro i forma de pala que serveix per remoure la terra. Això ens ha portat una bona estona (...) Joan Gil

(...)La feina del Marc i l’Helena ha consistit en acabar de marcar l’hort amb un fil. Com que no podíem tallar-lo li hem hagut de dir al Pere que el cremés amb un encenedor. Després el problema ha vingut quan el fil no s’apagava! Finalment hem enterrat el fil en flames sota la terra humida i s’ha apagat com si res. En fi, avui ha estat un dia molt divertit a l’hort d’en Pere. Joan Arcas

1r trimestre

Avui, en acabar el pati del matí, hem anat a l’hort d’en Pere .Quan ja hi érem, en Pere ens ha dit que acabéssim de remoure la terra seca del segon dia. Després hem aplanat la terra i hem posat les tanques amb els martells petits i els fils per marcar l’hort (…) Xavi Taulé

13


L’aparador 1r EL PROJECTE EDUCAT 1X1 El projecte 1X1 em sembla que és molt interessant, ja que hem viscut molts canvis. El primer i més important de tots ha estat el canvi de primària a l’ESO perquè a primària et tractaven més com un nen petit i ara a l’Eso és molt important no perdre el fil t’adones que t’has de fer gran. Laia Ginestà

La nostra experiència amb l’1X1 crec que ha estat fantàstica. A tots ens ha agradat conèixer una nova manera de treballar i a la vegada aprendre coses noves. Hem tingut alguns problemes perquè tot és nou però amb el temps tot es solucionarà i treballarem molt i molt contents.Sònia Marías

Això de l’1X1 em va semblar, de seguida, una bona idea, em feia molta il.lusió tenir, per fi, un ordinador a l’escola per a cada un de nosaltres. Quan em van entregar l’ordinador vaig tenir una gran alegria. Ara, però, penso que l’escola va tenir una gran idea al comprar llibres sociabilitzats, perquè va molt bé per si no pots entrar en el llibre digital.Quim Agell Des del principi de curs esperàvem ansiosos l’ordinador i finalment ens els van portar. Aquella tarda va començar el nou projecte 1X1 i fins ara hem estat treballat en ell. A part del portàtil ens hem trobat amb altres objectes com la pissarra digital, les guixetes amb combinació i els llibres sociabilitzats. Ara, ja som tots uns informàtics i dominem bé aquest tema. Tot i que ens ha costat una mica.Júlia Bonet

Crec que la nova manera de treballar és per a gent responsable i que té cura de tot. L’ordinador és molt pràctic tot i que també porta alguns problemes. Les guixetes van prou bé i funcionen bé, són molt segures. Amadeu Juvanteny

Escola Mestral

A mi m’agrada treballar amb l’ordinador. Em fa gràcia i personalment m’agrada més escriure a l’ordinador que no a la llibreta perquè a l’ordinador sempre et quedarà el text net sense tippex ni taques de boli petat. Però l’ordinador, quan es penja o un llibre digital no funciona... ja no fa tanta gràcia... pel demés tot bé.David Sánchez

14


l’aparador 2n

REFUGEES AND EXILES

This year, an African guy called Modika came to our school. First, we thought that it would be a boring conference. But when he started to talk, we were impressed. Before that, in class we were working about refugees and their lives and we were reading, searching information about this and we made a presentation about how human Agencies, such as UNHCR help those people. He talked to us about refugees and exiles and he told his experiences to us. Modika told us that he escaped from the police because he wanted to leave Gambia. Then he went to Paris, and his boss called him to tell him: - don’t go back to Gambia; The Police are searching you. After a while, he moved to Barcelona without his family and friends. In the end, he said to us that the next month he was flying back to Gambia, after such a long time.

If Modika hadn’t come here to the school, would we have been thinking and talking about refugees and exiles?

1r trimestre

We think that Modika opened our eyes. His experience is a lesson to us and we can’t forget it. We are living in a world with millions of people like Modika.

15


l’aparador 3r

THE COMENIUS PROJECT

This year we have started a new project, the Comenius project.

This project is about working on wiki, a virtual class on the internet. For 2 years we are going to work on 4 projects with other 3 schools in Denmark, England and the Netherlands.

This year we are going to make 2 projects: European Teenage Values, which will start this term and will end in February. The other project is Water Management that ends in the 3rd term. All the schools received a grant to finance the project from the European Union.

Escola Mestral

The project is a new way to learn with other European students. The teachers have made groups of students from the 4 countries to work better. We are so excited, we want to work a lot!

16


Pensem-hi una mica

FILOSOFIA EN IMATGES I EN PARAULES

“Una imagen vale más que mil palabras”- Pero una imagen no gozaría de tal valor si antes simples palabras no hubiesen sincerado la razón de su importancia. Filosofar no podría ser en el total de su existencia si el habla (ya sea callada o ensordecedora) no hablase (en la plenitud de su ser). Y gracias a ellas, o por desgracia de quienes visten su mente a diario, empapándose de ese sin vivir, son quienes nos llevan a la satisfacción o a la desesperación. Quienes nos hacen pensar, que más allá de una imagen se encuentra el sentimiento, la indiferencia, el lamento o, complejamente, el tiempo. Las preguntas que pueden surgir de un ver, (ya sea o no, adrede, ciego) no son más que la recolecta de palabras, (cosas, cosas irreconociblemente importantes) que nos llevan a lo más puro aunque quizás un tanto sucio por no sacar agua cristalina de nada cuando el preguntar lo es todo y respuestas no se hallan. Una imagen, una pregunta. Tras miles de respuestas convertidas en piezas de puzle, y ahora, a saber quien las encuentra. Y quien las entrelaza de forma perfecta. Y quien las habla, y quien las cuenta. Pero lo más importante, ¿quién las encuentra y seguidamente, entiende? Paula Herrero, 1r Batxillerat.

Però de la filosofia el que és difícil és defensar la seva pròpia existència malgrat la seva inevitable presència. I aquesta està adherida d’una manera no sempre visible a les paraules. -¿En qué piensas en este mismo instante? -En nada. -¿Qué quieres decir? -Algo que en realidad miente. -¿Al referirte a “nada”, englobas el silencio, el quedarse en blanco, el ser impermeable, el callar cuando no se debe y el amor, verdad? -Por supuesto. Aunque permíteme; discrepo abusivamente de una de las palabras que tú has escogido para mi pensar. Des de mi punto de vista, “amor” es algo inexistente. ¿Qué es el amor? ¿Por qué nos enamoramos? -Como ya sabrás, “amor”, la palabra en si, carece de significado. Puede, incluso, que hasta de valor. Pero a lo que yo me refiero es al por qué del “amor”. Un folio virgen te inspira esas cuatro letras compuestas por sonido. Y nada más. Porque si hay algo que desconocemos, (me refiero a algo más) debe permanecer muerto. “Amor” es inexistente, sí; pero algo en lo que no haya nada puede significarlo todo e inspirarte algo inexistente, palpitante. Como que de un papel en blanco (NADA) surja este algo (TODO) por mera arte de magia. (Refiriéndome a “arte de magia, como a “algo” inexistente) Paula Herrero, 1r Batxillerat.

Si viure és morir, morir és viure?

Irene Subirana 1r Batxillerat

Quant de fràgil és la vida?

Adrián Valls 1r Batxillerat

1r trimestre

Fotofilo és el projecte de pensar amb imatges, de fer de la imatge fotogràfica el suport de les idees. Aquesta imatge, per tal que emfatitzi el seu significat, va acompanyada per una pregunta. Per què? Perquè al preguntar ni s’afirma ni es nega que és el que fem quan descrivim la realitat. El projecte de fotofilo és compartit amb molts altres centres educatius. El bloc on es troben els resultats de la indagació filosòfica dels nostres alumnes és a "http://blocs.xtec.cat/filomestral/"

17


L’aparador 4t

JOAN MARAGALL: LA LLEI D’AMOR Teatre al TNC

És una obra com n’he vist poques. A través de la poesia ens fan “sentir” la vida de Joan Maragall… i quin millor moment per fer-ho que aquest any, el cent cinquanta aniversari del naixement de Joan Maragall? I a Catalunya, la pàtria on va viure? L’obra et fa reflexionar entre altres coses, sobre els problemes polítics de Catalunya en aquell moment… i els d’ara, que són força semblants! Ruben Marías

Aquesta obra és bastant diferent a d’altres obres. Té una estructura molt entretinguda per ser tot de l’obra poètica de Joan Maragall. Els actors ho fan realment molt bé i reciten espectacularment. Trobo que el director ho tenia molt difícil per enllaçar-ho tot i en canvi ho ha fet de manera genial; perquè fas un passeig per la vida de Joan Maragall a través de la seva literatura, sense cap mena d’interrupció, amb una continuïtat que captiva el públic. Eudald Mas

M’ha semblat una obra força “abstracta” ja que m’esperava una cosa amb més moviment i acció; però, tot i així, l’ he trobat impactant. És una difícil tasca saber posar en escena poemes d’un gran poeta com era Maragall. Crec que no hi ha personatge principal sinó que, cada un, és, durant algun moment de l’obra, una part de la intrèpida vida de l’autor. Cada un té l’escena en la qual el representa, i ho demostra recitant un poema que expressa la situació en la que es troba. Cada actor ha fet una gran feina, perquè cada un té el seu moment “Maragall”. Els directors, sens dubte, s’hi han esforçat, ja que era difícil posar en escena un munt de poemes. Roger Medina

Escola Mestral

Va ser un espectacle complet. Tot estava molt clar. Es deixaven coses sobreenteses, com ara que tots els personatges eren Maragall; però, si et centraves, ho entenies. Tot i que hi havia molta informació i molta poesia per recitar, van saber trobar la manera adequada perquè no es fes pesada. Era una obra diferent a les que havia vist fins ara però em va agradar més del que m’esperava. Clara Vila

18


L’aparador Batxillerat

“Misteri de dolor” és una obra d’Adrià Gual, dirigida per Manel Dueso. Com a actors principals trobem Mercè Arànega, representant Mariagna, Maria Rodríguez Soto com a Mariagneta, i Ernest Villegas, com a Silvestre. El tema principal de L’obra és el triangle amorós entre Mariagna, en Silvestre, el seu marit del que està completament enamorada tot i que és bastant més gran que ell, i Mariagneta, la filla de Mariagna, que sent una atracció passional (corresposta) pel seu padrastre. Manuel Dueso, ha traslladat cronològicament 60-70 anys ( des del 1902 fins al 1967) l’obra original d’Adrià Gual. De fet, es poden observar elements propis d’una època més moderna, tals com el fanal elèctric, la motocicleta, i les ràdios. Els personatges es mouen en un ambient rural i tancat, on tothom es coneix. Tota l’obra succeeix en el mateix espai, és a dir, el portal de la casa de Mariagna i Silvestre, una casa humil, que denota la procedència dels personatges. El vestuari està ben ambientat en l’època, als anys 60-70, on es comencen a veure canvis, sobretot pel que fa a la dona, que vesteix més alliberada. La il·luminació simula el pas del dia a la nit i s’intenta obtenir una certa naturalitat. Paral·lelament, darrere els decorats, apareixen imatges en diferents moments de l’obra, com elements simbòlics que fan referència a la situació que s’està produint, com per exemple la mort de Mariagna. Altres elements simbòlics tenen un significat important en el context de la trama: la font i l’aigua que es relacionen amb la vida, la puresa, i la llibertat que apareix quan Mariagna mor, permetent així a Mariagneta i Silvestre que puguin estimar-se. Mariagna, per tant mostra una gran capacitat d’estimació, perquè, tot i la traïció, els seus sentiments cap al marit i la filla no varien . La interpretació dels actors és molt bona, encara que en certs moments s’ observa una sobreinterpretació en els papers, sobretot en el cas de Mariagneta, que es deixa endur massa per l’amor passional cap a Silvestre, fins al punt que sembla que no tingui en compte les conseqüències ni el mal que pot causar a la seva mare. En canvi, Silvestre, es mostra més centrat, encara que també es deixa endur per l’amor passional al besar Mariagneta mentre aquesta li curava unes ferides. Hi ha moltes escenes en les que es mostra molta sensualitat, a vegades exagerada i repetitiva. Es podria justificar pel fet que són unes relacions asimètriques. Mariagna, al ser més gran que Silvestre, té la necessitat de saber constantment si el que sent ella cap a Sivestre, es correspon amb l’amor d’ell cap a ella. Com a conclusió, podem dir que tot i les diferències respecte al que va escriure Adrià Gual, es veu un gran treball d’adaptació per part del director i una gran interpretació dels actors en el seu paper. Júlia Andelo (Literatura universal 1r ) Pol Pinyana (Literatura catalana 2n)

1r trimestre

ADRIÀ GUAL: MISTERI DE DOLOR Teatre al TNC

19


Món Científic

LA CONSTRUCCIÓ D’UN TELESCOPI: Treball de recerca de batxillerat “Allò més incomprensible de l’ Univers, és que sigui comprensible.” Aquesta frase va ser pronunciada per Albert Einstein després de publicar el que seria una revolució en la comprensió de l’Univers i en general, en tota la física moderna: la teoria de la relativitat. L’astronomia ha estat, des dels inicis del pensament i en totes les civilitzacions, objecte d’estudi. Ha centrat l’estudi de grans intel·lectuals al llarg de la història, com és el cas de Ptolomeu a l’antiga Grècia; Copèrnic a la frontera entre l’edat Mitjana i la moderna; Kepler Galileu ja a la moderna; Newton també a la Moderna, i finalment, l’ementat Einstein a la contemporània. Aquest fenomen d’interès i estudi ha persistit fins als nostres temps amb rellevant importància, ja que és una ciència en la que els seus aficionats hi poden participar activament degut a la facilitat a l’hora d’obtenir l’instrument principal: el telescopi. Amb aquesta eina, ja es pot participar fent ciència, ja sigui observant simplement, fent seguiments de cossos celests o astrofotografia. De fet, és gràcies a aquest instrument que avui es comprenen la major part de fenòmens de l’Univers, la realitat que ens envolta i en la que vivim. Aquest seguit de fets ens ha motivat a què en el treball de recerca Disseny i Construcció d’un telescopi, ens haguem plantejat com a objectiu primordial arribar el més a prop possible a aquesta ciència construint un telescopi, principal eina de l’astronomia, i del qual en derivarà el segon objectiu, fer alguna observació astronòmica.

Escola Mestral

El telescopi construït és un Newtonià amb muntura Dobson. Això vol dir que és un telescopi que no funciona amb lents, sinó amb un seguit de miralls que agafen la llum provinent dels objectes observats i la concentren en un punt per poder observar, l’objecte en qüestió, molt augmentant. El seu nom deriva del fet que és el tipus de telescopi que Newton es va inventar. La muntura, que és la En aquesta imatge es part que subjecta el telescopi, és una Dobson, com es pot veure a la figura 1. pot veure el resultat del És així pel fet de ser una muntura poc complexa de realitzar i els materials telescopi construït. necessaris per la seva construcció són accessibles al mercat. La muntura i el telescopi construïts es poden veure a la figura 1. El Treball, a part de constar d’una breu introducció al món de l’astronomia i citar tot el procés de construcció, també dedica unes pàgines a fer un seguit d’observacions ja sigui de la lluna com de júpiter. A la figura 2 es veu una fotografia de la lluna presa amb el telescopi.

20

Aquesta imatge de la lluna ha estat obtinguda amb el telescopi construït.

Del treball se n’ha pogut extreure que és plenament factible complir amb tot el procés de construcció d’un telescopi de mides adequades amb un pressupost reduït, i amb uns resultats acceptables. Així, s’ha pogut concloure que apropar-se a la ciència, o fins i tot, per als més agosarats, fer ciència, no és una activitat reservada als científics, sinó tot el contrari. Arnau Serra - 2n Batxillerat


Noticiari

Actualitat de Batxillerat

CINC PREMIS PER A L’ESCOLA EN LA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA El dia 17 de novembre vam celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2010. Els nostres alumnes de primer de batxillerat han participat en la Mostra de fotofilosofia. L’acte de lliurament de premis va tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Els alumnes premiats van ser: Adrian Arribas, Laia Baleta, Paula Herrero, Irene Subirana i Ben Xie. Podeu veure tots els treballs dels alumnes clicant el botó " Fotofilo” de la pàgina web de l’escola.

NOU PREMI CIRIT PER A L’ESCOLA El treball de recerca “Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània II” d’Alba Prieto Fitó (alumna de 2n de Batxillerat del curs passat) ha guanyat un dels Premis Recerca Jove, que atorga el Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica per fomentar l’esperit científic del jovent. Des de la Web de l’Escola podeu enllaçar amb la pàgina d’aquests premis.

PRIMER PREMI DEL II CONCURS DE TREBALLS CIENTÍFICS El treball “Una gramínia que atempta contra la biodiversitat?” de Natàlia Garcia Garrido (alumna de 2n de Batxillerat) ha estat guardonat amb el 1r Premi del II Concurs de Treballs Científics convocats pels CESIRE (Centres Específics de Suport a la Innovació i Recerca Educativa), en el marc de la 15a Setmana de la Ciència, organitzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Talència (Catalunya Recerca). Des de la Web de l’Escola podeu enllaçar amb la pàgina d’aquests premis.

3r trimestre

NOU IMPULS AL SERVEI D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL Des de l’escola, com sempre, treballem per tenir la màxima cura del guiatge dels nostres alumnes de quart d’ESO i batxillerat perquè creiem que són uns cursos decisius de cara a determinar el que ha de ser el seu futur acadèmic i, a la llarga, professional; i que, aquest, determinarà també la seva realització personal. És per això, que responent a la nova organització del batxillerat, hem impulsat el gabinet de SOP (servei d’orientació professional), gestionat per Vicenç del Hoyo, cap d’estudis de secundària; augmentant-ne la coordinació amb els tutors: Estel Andreu, Viqui Burgués, Jordi Gómez i Dani Urbano; i donant-li caire obligatori per a tot l’alumnat. Amb la combinació d’aquestes entrevistes personals i les sessions de tutoria, en grup; els nois i noies poden anar perfilant, de manera realista, la seva vocació i assegurar així l’èxit en el que ha de ser la seva primera decisió important.

L’ESCOLA MESTRAL NOVAMENT EN LA DISTINCIÓ DE LES PAU La nostra alumna Eugènia Poveda Santiago va ser mereixedora de la Distinció de les Proves d’Accés a la Universitat que s’atorguen a aquells estudiants de 2n de batxillerat de Catalunya que han obtingut una nota de PAU superior o igual a 9 punts en la fase general. L’acte de lliurament va tenir lloc, el juliol passat, al Palau de Pedralbes i va ser presidit per l’Honorable Senyor Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa.

21


Escola Mestral

El racó del Consell rector

22

Diuen que les empreses les fan les persones. Els grans projectes també. Tots nosaltres, els pares i mares que llegim aquesta revista, tenim un projecte comú: una escola, l’escola Mestral, l’escola dels nostres fills. Si els nostres fills són el més important que tenim, la nostra escola hauria de ser per a nosaltres un puntal al que voler cuidar, mimar i vetllar per fer-la, des del punt de vista educatiu i social, més gran, més rica i més preparada per al futur que ha de venir. Què fem cada un de nosaltres per impulsar que la Mestral creixi com a escola ? Volem convidar-vos a fer aquesta reflexió. Dediquem una mica de temps a pensar i/o cooperar en l’escola que està formant això que és tan important per a nosaltres: els nostres fills ? Fem alguna cosa ? Ho hem fet en el passat ? Tenim idees de millora que fa temps que ens ronden però que no proposem ? Podríem aportar els nostres coneixements a projectes que estan duentse a terme a l’escola ? Tenim algun contacte que podria obrir nous camins per explorar? ... Potser la majoria mai no ens hem parat a pensar en tot això. I és bo que ho fem. I és bo que passem de veure l’escola com aquesta institució que està allà per educar els nostre fills, a sentir-la nostra. Perquè és NOSTRA, en el sentit més ampli de la paraula. Som cooperativa, i ser soci/a d’una cooperativa porta un compromís implícit de participació activa. Delegats, membres del Consell Escolar, pares i mares del Consell Rector, interventors, membres de l’associació esportiva, .... tenim moltes figures des d’on nosaltres, els pares i mares, podem aportar a l’escola i fer-la crèixer. Us convidem, com ho hem fet sempre, a què en formeu part en algun moment del pas dels vostres fills per l’escola. Però per participar no cal necessàriament ser delegat o interventor o membre del Consell Rector o qualsevol de les altres figures que us hem anomenat. Simplement com a pares i socis que sou podeu participar en allò que us faci il.lusió, aportant idees, contactes, coneixements, material, creant un grup de treball que busqui sol.lucions i propostes de millora a temes que us preocupin, que estiguin al vostre abast, en el vostre àmbit de coneixement, etc. I sobretot, feu-nos-ho saber. Des del Consell Rector us donarem el recolzament que calgui. Diuen que les empreses les fan les persones. Els grans projectes també. Entre tots podem fer crèixer molt més el nostre projecte. Per què allò que, com a pares, deixem de fer per a la nostra escola, probablement no ho farà ningú.


Noticiari

PREMI SANT FELIU INNOVA L’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha premiat el nostre moodle com a millor projecte d’introducció de les TIC en l’àmbit educatiu: el moodest de l’escola Mestral. El moodest ens permet millorar la comunicació entre els membres de la comunitat escolar mitjançant Internet i accedir a recursos, compartir materials, tenir espais de discussió, realitzar activitats, etc. DIA DE LA CIÈNCIA Per commemorar “la setmana de la ciència”el grup de biologia de 1r de batxillerat va preparar unes activitats al laboratori per a l’alumnat de1r i 2n d´ESO. Les activitats descrivien processos bàsics de la ciència i mostraren una nova i divertida forma de descobrir i aprendre ciència

1r trimestre

A L’ESCOLA MENGEM FRUITA El Pla de consum de fruita a les escoles, al qual, a l’escola, ens hem adherit, es basa en una iniciativa de la Unió Europea liderada, a Catalunya, pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, en col·laboració amb el Departaments de Salut i el d’Educació. Consisteix a distribuir gratuïtament fruita fresca (de qualitat) als escolars d’educació primària, durant tres dies de cada mes, d’octubre a juny. El projecte ha estat rebut amb entusiasme pels alumnes que han descobert en la fruita una alternativa saludable als esmorzars tradicionals.

EL PROJECTE EDUCAT 1x1 A 1r D’ESO És un projecte nou, impulsat per la Generalitat, que consisteix en facilitar l’accés a les TAC als alumnes. Cadascú disposa d’un netbook des del qual es poden treballar, digitalment, continguts curriculars. L’aula de primer s’ha equipat, també, amb una pissarra digital interactiva per tal de complementar així la tasca realitzada des dels ordinadors. Per tal que els “entrebancs” propis del món de la informàtica no interfereixin en el dia a dia de les classes, l’escola ha comprat els llibres de text, en format paper, que s’han sociabilitzat; és a dir, seran compartits (en ús i despeses) per quatre generacions de l’escola. La iniciativa s’està duent a terme amb èxit i s’està realitzant un important treball d’equip per tal d’anar adaptant-nos a aquest nou sistema d’aprenentatge

23


El Safareig LA CASTANYADA Com cada any, la Castanyada va ser una festassa a l’Escola. De bon matí els de primària i parvulari van rebre bons ensurts amb el Halloween dels de cicle superior; i, a la tarda, la castanyera, tot i ser tan velleta i estar tan atrotinadeta, va baixar des del Montseny per venir a fer-nos una visita, portar-nos castanyes i panellets i comprovar que tots ens hem fet una mica més grans... Hem preguntat als nens i nenes de P4 i P5 què els va semblar la castanyada:

Escola Mestral

Què et va agradar la castanyada? Teo Bazin: Menjar castanyes Ariadna Givert: Els panellets Èlia Soliva: Menjar panellets Alex Algava: Menjar castanyes Vau menjar panellets o castanyes? Tots: SÍ!!! Què preferiu castanyada o halloween? Teo Bazin: Halloween, perquè ens podem disfressar! Ariadna Givert: Castanyada Èlia Soliva: Halloween Alex Algava: Halloween Us ha agradat la castanyera? Tots: Sí, ens va agradar!!

24

S! ANS I PETIT R G E D A T S UNA FE


ENTREVISTA A QUATRE ALUMNES DE 3r DE PRIMÀRIA EN OCASIÓ DE LA SEVA ESTRENA COM A PARTICIPANTS DE LA GIMCANA DE LA CASTANYA: Què us ha semblat la gimcana? Ferran Montero: Molt bé Anna Carreras: Bé Lucía Fernández: Bé Jordi Brustengsa: Molt bé Us ha agradat el Turner del terror o us a fet por? Ferran Montero: No vaig entrar Anna Carreras: Em va fer por però em va agradar

Lucía Fernández: Les dues coses Jordi Brustenga: Em va fer molta por i vaig sortir plorant Quina prova us va agradar més i quina menys? Ferran Montero: La que més em va agradar era Tria i remena, i la que menys Tir al blanc. Anna Carreras: Tot em va agradar molt. Lucía Fernández: Tot em va agradar molt. Jordi Brustenga: La que em va agradar més és el Gimnas, i la que menys el Tunel del Terror perquè feia molta por.

Noticiari

Entrevistem dos membres de la nova colla de grallers i el seu director: el Biel Per què una nova colla de grallers? Biel: Perquè de aquí 2 anys els grallers marxen del col·legi. Com vas fer publicitat de la gralla? Biel: Dibuixant personatges famosos amb la gralla... es a dir publicitat enganyosa. 3.- Hi va haver molta expectació o al final no has va apuntar la gent? Biel: Es van apuntar molts nois i noies de primària.

Com van els assajos? Biel: Bé! però som tants que encara esperem les gralles. Quan començaran a tocar (perquè a la castanyada van tocar els altres)? Biel: Si estudien moltíssim podríem fer una cançó pel concert de primavera. Es difícil la gralla? Mireia: Sí, una mica. Queralt: Una mica. Rocío: Sí.

1r trimestre

RENOVACIÓ GENERACIONAL GRALLERA:

25


El safareig

ENTREVISTA A NOUS MESTRALERS

Escola Mestral

Entrevista a l’Àlex, secretària. Com va ser el teu primer dia? va estar molt bé peró tenia nervis Et va ser difícil agafar al lloc? Per agafar el lloc vaig haver de fer unes entrevistes i el procediment va ser lent. Et vas adaptar bé? La Núria em va ajudar a adaptar-me millor. Ara conec tot el professorat i poc a poc les famílies i els nens i nenes. Trigues molt en venir. Vius molt lluny? Trigo tres quarts d’hora perquè sóc de Corbera Que t’ha sorprès més de l’escola? El tracte amb molts nens i el bon rotllo que hi ha entre el professorat; i que els nens petits s’hagin après tan ràpid el meu nom. T’hi trobes bè aquí? Si, molt bé.

26

Entrevista a Jordi Guirado, tutor de cinquè de primària: Com vas arribar a l’escola?Coneixies algú? Vaig arribar a l’escola perquè coneixia a una antiga mestra que es diu Montse Margenat que era una mestra meva de la Universitat Blanquerna. Què és el que t’agrada més de l’escola? I el que menys? El que més m’agrada de l’escola és el fet de poder observar l’ evolució dels nens des de d’infància (P3) fins a la seva plena adolescència (batxillerat) Com es porten els nens? Els nens es porten bé, tot i que socialment vivim en un moment difícil pel que fa al respecte a qualsevol autoritat. És estrany entrar en una escola nova a donar classes? Sí, per a mi ho és doblement perquè acabo de sortir de la universitat per tant se’ m fa tot nou. T’agradaria estar a primària o secundària? Primària, i fins i tot infantil.

Entrevista a l’ Anna Fuster. Professora de matemàtiques de secundària. Com vas arribar a l’escola? Coneixies algú? No coneixia ningú, vaig arribar perquè sabia que hi havia una oferta de feina i perquè m’agradava molt el projecte educatiu. Que es el que més t’ agrada de la escola?I el que menys? M’ agrada que els grups poden ser reduïts i d’aquesta manera es facil solucionar problemes entre els alumnes. Encara no sé res que no m’agradi. Com es porten els nens? Hi ha dies de tota mena. Es estrany entrar a una escola nova a fer classe? Home, el principi costa una mica perquè no et coneixen però poc a poc et vas adaptant el ritme de la classe i activitats. T’agradaria estar a primària o a secundaria? M’agrada estar a secundària o fins i tot batxillerat perquè va molt lligat amb els meus estudis.


El safareig

ELS NOUS ALUMNES! uts g n i v Ben

Entrevista al Jan, el David i la Júlia de P3 Us agrada l’escola? Sí. Ens agrada l’ escola Vau plorar el primer dia? David, Jan i Júlia: Sí, vam plorar una mica. Heu fet molts amics? Tots:Hem fet molts amics. Jan i David: Nosaltres som amics. David: Jo tinc una cosineta petita que es diu Mariona i me l’estimo molt. Què feu a les hores del pati? Tots: juguem al sorral i fem castells de sorra. Què és el que us agrada més de l’Escola? Tots: El que ens agrada més és jugar al pati amb els amics.

Entrevista a la Núria Lin de segon i a la Júlia Lin de tercer d’ESO: Us agrada l’Escola? Sí. Vau rebre una bona acollida per part dels companys? Sí. Quins canvis heu notat? Creiem que és més difícil que a l’altra escola. Sobretot per coses d’altres cursos que nosaltres no hem treballat. Quina és la vostra matèria preferida? N.: Plàstica i matemàtiques. J.: Matemàtiques.

1r trimestre

Hem entrevistat als alumnes nous de primer d’ ESO que són l’Ariadna, la Raquel, l’Èlia, els Davids i el Jia-lè: Per què us vau canviar d’escola? Ariadna, David S. i Èlia: perquè s’acabava a sisè de primària. David R. i Raquel : perquè està a prop de casa. Jia-le: perquè he vingut a viure a Sant Feliu. Vau rebre una bona acollida per part dels alumnes? Us va costar molt integrar-vos? Tots: Ens van rebre molt bé i va ser molt fàcil la integració al grup. Quina matèria us agrada més? David R. i Raquel: educació física. Ariadna: tallers. David S.: plàstica. Èlia: tecnologia. Jia-le: cap. Quins canvis heu notat? Ariadna, David R. i Jia-lè: el nivell és més alt. David S. i Èlia: l’escola és més petita. Raquel: Anem sense uniforme. Feu alguna activitat extraescolar? Quina? Ariadna i Èlia: Sí, ball. David S.: Sí, anar amb skate. David R.: Sí, jugar a basquet. Raquel: Sí, jugar a tennis. Jia-le: no.

ola! c s a l’E

27


Profile for Escola Mestral

Revista Trimestral desembre 2010  

Revista Trimestral desembre 2010 1r Trimestre curs 2010-11

Revista Trimestral desembre 2010  

Revista Trimestral desembre 2010 1r Trimestre curs 2010-11

Advertisement