Page 1

TRIMESTRAL 3r Trimestre Curs 08-09


Amb sal i pebre DIMARTS 13 (Una història de por...) Hi havia una vegada una professora que vivia feliç. Cada dilluns realitzava el seu servei de passadís de segon torn amb absoluta diligència i professionalitat. A l’hora en punt es dirigia al lloc de vigilància on després d’una amable salutació rellevava la seva també diligent i bona professional companya d’educació infantil i es disposava a garantir l’ordre i la tranquil.litat escolar durant l’horari de migdia. La situació era tan òptima que, fins i tot, la feliç professora, (passats els primers dies en què els de 4t de primària no havien assolit encara els hàbits de veïns mestralers del “pis de dalt” i feien mil-i-un camins per anar a buscar el llapis, la goma o la llibreta de socials…) es deleitava amb la relectura dels apassionants llibres de la matèria de literatura universal; i així van passar per les seves mans Tristany i Isolda i El Rei Lear Shakespearià… Però amb l’arribada del març al calendari i del segle XIX al temari…la cosa havia de canviar…perquè de canviar es tractava precisament: el dilluns pel dimarts. D’entrada el repte no va espantar massa l’abnegada professora, versàtil i adaptable com era… el que no sabia aquella incauta professora és que el canvi portava “suplement”… un petit “obsequi de la casa” anomenat: “Assaig del grup de teatre de sisè”. En primer lloc cal tenir en compte que es tracta d’un assaig molt dinàmic i actiu on, a més de treballar el text i la interpretació, es treballen les habilitats plàstiques del grup a través de la realització de decorats. Així doncs, el hall de l’Escola es va convertir, durant uns quants dimarts, en un gran taller artístic, amb mestres, voluntaris i actors, per terra, dissenyant tota mena d’artilugis a partir de capses de cartró (és d’admirar la de gent que es canvia la nevera, la rentadora i el rentaplats en aquestes dures èpoques de recessió!). Un cop donades les formes pertinents, va arribar el moment de la tasca més difícil:” Xapa i pintura” i, evidentment, això comportava el trasllat de tot el material cap a l’aula de plàstica. Algú és capaç d’imaginar-se una cabina telefònica, tipus anglès, de tamany natural, traslladada per diversos… incomptables , alumnes de sisè, escales amunt, passadís enllà? Si algú és capaç que s’ho imagini perquè dubto que quedi cap testimoni presencial supervivent. Atenció, no oblidem que el temps passa volant i, passats vint o vint-i-cinc minutets, la cabina tornava, de plàstica cap al lloc original… En resum, la professora acabava d’inaugurar una nova etapa en la seva vida professional; i

mentre Emma Bovary anava fent de les seves entre les pàgines del llibre, abandonat a mig passadís, la seva absent lectora s’ensinistrava en les tècniques de control de trànsit al més pur estil Policia municipal. En el moment d’escriure aquestes línies l’obra de teatre encara no s’ha estrenat; el que us pot assegurar qui les escriu és que el paper no sé si l’nterpretaran bé però la forma física dels actors, de tant anar amunt i avall és de primera qualitat!. *Dedicat a M.C. Que té ganes de fer passadís perquè es pensa que hi podrà llegir Madame Bovary...

MESTRAL HILL Les mares de l’Escola, ex-alumnes del centre, hem tingut sempre molt present la ubicació de la Mestral: molt amunt i molt lluny del poble. Ho tenim així de clar per dos factors importants: Primer perquè quan, en la nostra època d’estudiants, perdíem l’autocar, havíem de pujar, cames ajudeu-me, per la, llavors inhòspita, carretera de la Sànson (és important la col.locació de l’accent en el mot) i arribar, esbufegant, a les classes del, sempre i a tothora puntual, Pasqual. I, en segon lloc, perquè si algun dia ens havíem de quedar, per alguna activitat, a la tarda i, a l’hivern, ja fosquejava; temíen, durant el trajecte de tornada, l’atac de tots els “limones”, “naranjos”, “camperas” i quinquis santfeliuencs en general . Per tot això les esmentades mares que, evidentment van fent anys en paral.lel a la institució ; vèiem amb certa recança la proposta de “bicicletada popular” des de la Plaça de la Vila a la Mestral... Però, que no es fa per un fill...? Bicicleta enllustrada, samarreta “engreixadora” i a pedalar falta gent!. La pujada de la piscina ja va ser un preavís... però es va fer curteta i la moral estava molt alta...així doncs Rambla avall, cap a buscar la temuda Carretera Sansón: Les marxes de la bicicleta s’anaven fent, per art de màgia, curtes i insuficients; no hi havia prou plat ni prou pinyó que fes córrer aquella andròmina del dimoni i pedalar sí que pedalàvem! La sang s’anava acumulant a la cara i la castigada musculatura anava dient prou... Per sort, tot arriba en aquest món, i el cim, coronat per la insigne escola, s’anava fent present... Un minut i mig per recomposar-se i endavant: “No si no n’hi ha hagut per tant!” i una llicència nutricional. totes les calories cremades per un got de xocolata i un croissant.


HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Els professors i professores que han treballat amb els grups: Raquel Puig, Eli Ramírez, Marta Montserrat, Carme Bosch, Anna Torres, Víctor Querol, Susagna Font, Montse Vinyoles, Roser Nogués, Mariona Garcia, Eulàlia Riera, Estel Andreu, Ruth Zamora. Explicant-nos experiències: Lala Blay Dissenyant la portada: Víctor Querol. Des de Llengua i comunicació: Àlex Antonio, Aleix Chico, Albert Ferraz, Ariadna Isla, Alba López, Héctor Martínez, Júlia del Pino, Laura Ramírez, Carla Rolduà, Eulàlia Riera. Suport informàtic: Bernat Romagosa Arxiu fotogràfic: Josep Marí, Vicenç del Hoyo A tots ells, moltes gràcies!! Eulàlia Riera

Acabem el curs! Quin curs més intens, ple d’activitats engrescadores, celebracions i motius per sentir-se contents i satisfets! Quantes experiències noves que han fet una mica més grans els nens i nenes, nois i noies de l’Escola; que han fet que tots i totes ens sentim una mica més mestralers! La celebració del quarantè aniversari de l’Escola ha estat l’eix vertebrador de moltes propostes que, de ben segur guardarem per sempre en el record; però també el “dia a dia”, tota aquella feina menys vistosa però també positiva i necessària ha anat deixant la seva empremta inesborrable... El dia que vaig anar a recollir el premi Baldiri Reixac, presidia l’acte el molt honorable Sr. Ernest Benach, que va tenir la paciència (junt amb les altres personalitats que l’acompanyaven) de saludar, un per un, tots els premiats. Quna va ser el torn de la nostra Escola, em va dirigir un moment la mirada i em va dir “Gràcies per la feina feta” aquesta frase em va causar molta emoció... hores més tard, tornant amb el cotxe, pensava perquè aquestes paraules, dites segurament de manera irreflexiva, m’havien causat un efecte tan positiu... llavors se’m va acudir que el Sr. Benach sabia molt bé el que es deia: no era una frase adreçada a una persona en particular, a una tasca en concret... era una frase dirigida a una professió: La de professor; i la tasca (que a ell com a president del Parlament del nostre país li toca de molt a prop) feia referència a la de formar els ciutadans i ciutadanes del futur... i és per això perquè les paraules em van arribar tan a fons; perquè aquelles paraules eren un reconeixement a la tasca col.lectiva, anònima i constant d’aquesta que, afortunadament, vaig triar ara ja fa uns quants anys! Per adonar-se de tot això no calen gaires premis... només cal que algú t’ho recordi de tant en tant!

3r trimestre

Timestre 2008 - 2009

Editorial

03


Noticiari Premi Baldiri Reixac a la Revista

Escola Mestral

Obrim el darrer número d’aquest curs tan especial (l’any que hem celebrat el quarantè aniversari) amb una notícia que ens va omplir d’alegria: la Revista Trimestral, la Revista de l’Escola Mestral havia rebut el Premi Baldiri Reixac. Els Premis Baldiri Reixac, convocats per la Fundació Lluís Carulla, són destinats a l’estímul i promoció de l’Escola catalana i, per la seva tradició (enguany s’ha celebrat la seva XXXI edició) i el seu bon criteri, són considerats un referent dins del món de l’educació d’aquest país. Aquesta important distinció no és una novetat per a la nostra Escola; tenim l’honor i el mèrit d’haver-ne rebut en d’altres ocasions; fins i tot, aquest mateix curs, Laura Pascual, alumna de 2n de batxillerat ha rebut aquest premi pel seu treball de recerca “adaptacions vegetals i cromatisme estacional al Pati de les tortugues”. El premi a la Revista és, però, un premi molt significatiu perquè és un premi al treball cooperatiu i en equip. La Trimestral és un signe d’identitat de l’Escola que, dins de la diversitat de nivells educatius, situacions personals i interessos; ens distingeix i ens aglutina. Tot això, sense que estigui escrit enlloc, és sabut per tota la comunitat escolar que sempre, en la seva totalitat (alumnes petits, alumnes grans, mestres i professors), i malgrat la feina afegida que això representa, està disposada a col.laborar i participar. El mes de maig passat, vaig anar a la seu de l’AEC (Agrupació escolar catalana) per formar part del jurat dels Jocs Florals que organitzen, allí hi vaig veure que hi tenien una gran pissarra amb un lema; es tractava d’un proverbi africà que deia: “si vols anar de pressa vés sol, si vols arribar lluny vés acompanyat” ja us podeu imaginar, malalta de Trimestral com estic, en què vaig pensar de seguida. Dies després, la concessió d’aquest Premi ha donat sentit a aquell senzill lema, escrit en guix, que m’havia quedat ballant pel cap. Arribi doncs, la felicitació per aquest premi a mestres, professors, col.laboradors i alumnes de l’Escola, en especial al grup que ha cursat 3r d’ESO enguany i que van ser responsables de les tres revistes que vam presentar a concurs; i a Carme Duran, Directora del centre, que sempre ha impulsat, des del seu càrrec, aquesta activitat tan important a l’Escola. Una menció també a Josep Marí, professor de ciències, col.laborador incansable. Vull agrair, també, des d’aquí, a la Sra. Olga Adroher, Directora dels Serveis territorials d’ Educació de la Generalitat al Baix Llobregat-Anoia i a l’Agrupació escolar catalana la seva felicitació. Eulàlia Riera Responsable de la revista

04


l’aparador

P3

Àlex Bronchal

Berta Escrigas

Pau Garcia

Pol Aguilà

3r trimestre

Hem anat a l’hort de l’Escola

05


l’aparador

P4 Sortida al Parc Güell

Escola Mestral

M a r i o A r j o n a

06

C a r l o s H e r n á n d e z

V a l e r i a T i t o s


l’aparador Visita al Museu de la Xocolata

P5

Blanca Rubira:

“Vaig veure un escut del Barça.”

Pau Gil:

“Quan escoltava a una senyora.”

Sofia García:

3r trimestre

“Està fent unes coses molt bones.”

07


l’aparador 1r Unes colònies a la vora del mar... radat… g a a h és m’ m e u El q

-Quan em mullava els peus a l’aigua de la platja. (Maria P.)

La platja. Perquè hem jugat a la sorra. (Víctor G.)

-L’excursió al bosc. Perquè vam jugar al memory. (Núria F.) -Quan vam anar a dormir, jugant a la discoteca. (Pablo B.)

-Quan tocava el cogombre de mar. (Maria M.)

Escola Mestral

-El toca-toca. Perquè he après moltes coses dels animals d’aigua. (Mònica L.)

08

-Els jocs de nit del Pirata Punta-Mora. (Gerard R.)

-Quan vam anar a buscar el tresor. (Gerard G.)


l’aparador 2n ... Colònies a Tamarit A mi em va agradar molt el dia que vam anar a la platja i vam fer un forat molt gran i hi vam trobar aigua. (Berta J.)

A la platja em vaig mullar els peus, les cames i una mica els pantalons. Quan vam arribar a la casa de colònies estava esgotat. (Guillem L.)

Vam veure un esquirol que a la mà tenia una pinya, estava saltant de branca en branca. (Maria Q.) Quan vam anar al bosc vaig aprendre el nom d’algunes plantes: llentiscle, margalló i estepa blanca. (Lourdes C.) Vam fer gresca a l’habitació amb música incorporada. (Sergi M.)

3r trimestre

A la platja jugàvem a fer el pi i rodes i quan ho fèiem, rèiem. (Clara T.)

09


l’aparador 3r i 4t Aquest any hem anat a l’Alt Empordà de colònies. El centre d’interès ha estat la història i la natura empordanesa, per tal de poder treballar un ecosistema marí i conèixer una mica la història d’una comarca a partir de l’observació d’unes restes arqueològiques que ens parlen del passat. El nom de la comarca ve de la deformació del nom Emporion, que en grec significa mercat. Aquesta ciutat grega va ser fundada per a l’intercanvi comercial entre els grecs i els pobles ibers. L’any 218 seria la porta d’accés dels romans a la Península ibèrica. Les illes Medes són un conjunt de set illots situats davant de la costa de l’Estartit. Des del 1983 són una reserva de flora i fauna marines molt importants a la Mediterrània, que han permès la recuperació de diverses espècies marines i terrestres. A banda d’aprendre moltes coses noves, també ha estat molt important la convivència. La valoració que n’hem fet és molt positiva. Aquest és un recull de fotos que vol mostrar el que han estat aquestes colònies.

Port pesquer de l’Escala Visita a les Illes Medes

Escola Mestral

Després d’observar la fauna i flora de les dunes

10


Colònies a L’Escala Visita a les ruïnes greco-romanes d’Empúries

3r trimestre

Moments de convivència a l’Alberg

11


L’aparador 5è i 6è Concurs de fotografies del Delta de l’Ebre

Escola Mestral

Aquest any, les colònies de Cicle Superior han estat al Delta de l'Ebre. Hem pogut gaudir d'unes platges paradisíaques, camps infinits d'arrossars, d'una gran diversitat de fauna i flora, d'una excursió amb bicicleta, d'una escapada amb vaixell per la desembocadura del riu Ebre, ..., i d'un concurs de fotografia que intentava recollir algunes de les imatges més especials. En aquestes pàgines ens agradaria compartir amb vosaltres una petita mostra de les fotografies que han participat en el concurs. Desitgem que a través d'elles us pugueu submergir en el món de petites belleses que ens ofereix el Delta de l'Ebre.

12

SEGUEIX EL TEU SOMNI M’agrada molt aquesta fotografia perquè es veu el sol enmig dels arbres. Els seus raigs brillants s’enmirallen en un camp d’arròs. Aquesta imatge em transmet alegria i em convida a pensar que sempre he de seguir el meu somni, i que, sigui on sigui, he de procurar estar contenta. Anna Badal

EL REFLEX El reflex de la torre i dels núvols al riu és meravellós. Si només fos pel cel, la foto no seria tan bonica però la torre fa que sigui preciosa. Aquesta imatge ha agradat molt a la classe. La intenció de la fotògrafa?: fer una fotografia als peixos!. Sònia Marias

CORALL D’ARGENT Aquesta fotografia m’agrada molt perquè és molt curiosa. Hi ha un corall que té uns colors magnífics; violeta per dalt, color de plata… Si observeu bé veureu un peix que hi neda al seu darrere i, al seu davant, una fantàstica petxina. És una imatge molt bonica. Mireia Duran

ESQUITX Això és un esquitx d’aigua fet pel vaixell amb el que anàvem. Sembla com si fos l’onada mateixa. Nosaltres ens divertíem posant-hi les mans mentre ens mullàvem els uns als altres. Això sí!; havíem d’anar amb molt de compte que no ens caiguessin les càmeres! Laia Juvanteny


QUIN OBJECTE NO ENCAIXA? Posem-nos en situació. Estem en una platja plena de dunes, una sorra ben fina i una mar cristal.lina. És paradisíac. I ara....em plantejo...: Quin objecte no encaixa?

ESCALANT Quan em vaig creuar amb aquest arbre, em vaig quedar encuriosida per saber com seria, vist des dels ulls d’una formiga. M’ he adonat que les formigues que viuen en aquest arbre tenen una vista molt bonica i relaxant. Laia Battestini

FOTO DINS L'AIGUA La meva intenció era fotografiar un silur dins un aquari, però no em vaig adonar que tenia el flash posat. Vaig pressionar el botó de la càmera i… ja en veieu el resultat… una imatge ben original! Laia Battestini

M’HE QUEDAT ENGANXADA

VAIXELL, RIU I TERRA... SIMÈTRICS

Tinc cinc potes pesades, vermelles i carnoses. Elles són les que no em permeten avançar en el meu camí, ja que m'han deixat enganxada entre pedres i roques. Enric Vila

Aquesta fotografia sembla un mirall sense horitzó, que ens permet gaudir de la puresa i la tranquil·litat d’aquest meravellós paisatge. Això només ho trobes al Delta de L’Ebre, un racó únic en tot el món. Elies Delgado

3r trimestre

Ivan Godoy

13


L’aparador 1r Treball de síntesi de l’aigua a la Vall de Núria Aquests dies que vam estar a la Vall de Núria, tots junts, vam fer moltes coses. Vam fer excursions per la muntanya, activitats esportives relacionades amb la neu i tir amb arc. També vam poder completar el treball de síntesi de l’aigua que havíem començat a l’Escola, mentre gaudíem d’aquell paisatge meravellós. En aquesta fotografia estàvem preparats per escoltar les explicacions del que havíem de fer aquell matí en el treball de síntesi. Es tractava de pintar amb tècnica impressionista un paisatge, que posteriorment havíem de descriure en anglès. Ens va agradar molt fer-ho ja que encara que feia una mica de fred (i costava ser precís amb el pinzell amb les mans gelades), el paisatge de la Vall de Núria demanava ser pintat. Ens va sortir prou bé!

Escola Mestral

Quan vam fer aquesta foto estàvem a dalt del Pic de l’Àliga. Fèiem cara de cansats perquè vam estar dues hores pujant per la neu. Una vegada a dalt teníem set, gana, calor i fred, però sobretot ens sentíem orgullosos de nosaltres mateixos. Ho havíem aconseguit! Des de dalt es veien unes vistes impressionants i tothom va fer moltes fotos.

14

En aquesta foto estàvem passant-nos-ho d’allò més bé en una festeta que ens havien organitzat, l’última nit, a l’alberg. Al principi ens feia vergonya ballar, però de seguida ens vam animar i vam ballar moltíssim. Per grups vam fer coreografies que ensenyàvem als altres entre aplaudiments. Ens van posar un pica-pica mentre ballàvem. L’ última cançó va ser la de la “Bomba”, i la vam ballar tota la classe alhora.


L’aparador 2n

Esquiant a la Molina Aquestes colònies van ser molt blanques. Vam anar tot segon a la Molina, a esquiar i passar-ho bé. Ens van dividir segons el nivell que teníem i el més nombrós va ser el de debutants. El primer dia vam començar amb una pregunta bàsica: “Què hi ha a terra?” i l’últim dia vam acabar gaudint amunt i avall de la Pista llarga. Al principi, la majoria de gent que no havia esquiat tenia força por. Només posar-se les botes ja era un repte però a mida que anaven passant els dies vam anar agafant confiança i l’últim dia va ser el millor. Aquesta experiència serà inoblidable. Sandra Roig Aquestes colònies van ser molt divertides i inoblidables. Vam anar tot segon d’ESO, quatre dies, amb l’Eulàlia i el Xavi i ens vam fer aquesta foto de grup. Cada dia ens llevàvem a les 8, esmorzàvem i anàvem, a les pistes de la Molina. Tot el matí el dedicàvem a l’aprenentatge de l’esquí, amb el nostre monitor Raül un noi jove però amb experiència. Jo en vaig aprendre molt d’ell. Després descansàvem i dinàvem en un restauranrt al costat de les pistes i el menjar estava deliciós. Després de dinar esquiàvem de 3 a 5. Com que estava en el grup intermig baixava blaves i fins i tot em vaig atrevir a baixar una vermella tot i que no hi tornaré fins que no agafi més pràctica. El primer dia, baixava les pistes indecís però al final de l’estada em llançava més atrevit. Aquests dies m’ho vaig passar molt bé i m’agradaria tornar-hi a anar amb tota la classe. Héctor Martínez

3r trimestre

Aquestes colònies van ser divertides i genials. Tot 2n d’eso vam anar a la Molina a esquiar amb el Xavi i l’Eulàlia. Durant tres dies vam esquiar fins a les 5 de la tarda. Jo i altres nens anàvem al grup alt i baixàvem tot tipus de pistes. El nostre monitor David era molt simpàtic. El segon dia vam fer una activitat que consistia en baixar una pista lligat a una altra persona amb una corda. També vam baixar bastants cops l’estadi. En un d’aquests cops, per culpa d’un bot, vaig baixar un tros de genolls. L’últim dia vam fer una activitat de raquetes. Vam caminar més d’una hora per la neu. Han estat les millors colònies que he fet mai amb la classe. Carla Rolduà

15


l’aparador 3r Primera estada a les Planes de Son

Per primera vegada els alumnes de 3r d’ESO hem fet el Treball de síntesi sobre la terra al centre bioclimàtic de les Planes de Son. Ha estat una experiència extraordinària i molt enriquidora! L’edifici únic a Europa Hem passat uns dies fabulosos a l’únic centre bioclimàtic d’Europa, un espai de natura i totalment sostenible.

Escola Mestral

Hem estat la primera escola que arriba al Pla de la Font! Sort que som alumnes amb una bona constitució física perquè en una de les excursions més maques que vam fer al Refugi del Pla de la Font vam necessitar unes bones cames! Després d’esmorzar, ens vam equipar amb la carmanyola, unes bones botes i les raquetes i cap a la neu falta gent! Vam veure paisatges blancs d’alta muntanya molt bonics i no només nosaltres deixàvem rastres! Els animalons també! I el Moisès i la Marta, els monitors que ens acompanyaven, ens ajudaven a identificar-los. Vam ser la primera escola que es va atrevir amb aquesta excursió i el resultat: immillorable!!

16

Centre de Fauna Només tenim una paraula per al centre de fauna i els seus col·laboradors: admirable! No n’havíem sentit a parlar mai. Tracten animals que de ben petits s’han quedat orfes per algun motiu , com és el cas de la geneta que encapçala la pàgina. El Pepe, el director del centre, modifica l’empremta a aquests animals i els fa creure que els humans som de la mateixa espècie i així els animals salvatges es deixen ajudar i poden sobreviure.

Tallers sorprenents! Entre d’altres emocionants activitats, vam disseccionar una egagròpila, vam veure Saturn de molt, molt a prop, vam fer de periodistes, fotògrafs diürns i nocturns...


l’aparador 4t Our trip to London, April 2009

In the beginning, we were very excited. Soon we realised that the families spoke very quickly, and we didn’t understand them. However, the families were so friendly, and they spoke with us very slowly. So, in the end, we didn’t have any problem, and now we understand and speak English better than before and we have less fear to speak than before, too. Paula Herrero, Carla Pedrol I Oriol Massagué

Comparing our schools The Winston Churchill School of Woking is very different from our school, because that school has many different buildings. They haven’t got one classroom for each year group, they have one classroom for each subject instead and the students have to change classrooms. They rarely use blackboards, they have a computer on the teacher’s table and use a projector or a DVD. The classrooms are more decorated than here. The cantine is very big and there are so many very long tables along the room. Natàlia, Carla Benítez, Queralt Ollé, Lídia Mestres i Carla Bonsoms. The English are weird! Day by day we realised that the English people are strange and always do the opposite things to the EU. When we were in London we noticed that the English for example, go by car on the left side of the road. And another one is that almost all of the schools in England are private. We also saw that the currency is different; they use the pounds and pennies. In all we think that they area a little bit strange people because they go at the opposite of the world. Àlex Casas, Jordi Güell, Albert Garcia

3r trimestre

Communicating with them A few weeks ago we went to Woking on a school trip. We went there by plane and we were all really nervous. When we arrived there we met our English mates. Since then we had to manage to communicate with out English mate. At first, it was very difficult but in a few hours we could speak very fluently and all of our fear had gone. During the week we had the opportunity to enjoy the beautiful city of London, and spend the time improving our English. All in all, it was a very good experience and we are looking forward to repeating. Laura Duran, Alba Ramon, Marta Duran i Cristina Subirana.

17


L’aparador Batxillerat Visita cultural a Donosti entorn de l’obra de Eduardo Chillida Aquesta primavera hem viatjat al País Basc amb els alumnes de batxillerat per parlar de l'art i de l'espai i de la relació que tot això té amb l'home. Tots aquests temes han anat sorgint davant l'obra d'un dels escultors més importants del segle XX, Eduardo Chillida. En altres números d'aquesta revista els alumnes us han exposat algunes conclusions pròpies. En aquesta edició us presentem algunes imatges del viatge acompanyades de reflexions del mateix escultor. Voldríem que serveixi de record per a les persones que hi heu anat i d'estímul per als alumnes que aviat iniciareu el batxillerat.

¿No es el arte algo que le ocurre al hombre ante sí mismo y ante un testigo implacable: la obra? ¿No será el arte consecuencia de una necesidad, hermosa y difícil, que nos conduce a tratar de hacer lo que no sabemos hacer? ¿No será esta necesidad prueba de que el hombre no se considera terminado?

Escola Mestral

En una línia el mundo se une, con una línea el mundo se divide, dibujar es hermoso y tremendo.

18


El Safareig Teatre 1r ESO: Anna Frank El grup de teatre de 1r d’ESO ha treballat de valent per dur a l’escena un repte: L’obra teatral basada en el diari d’Anna Frank. El resultat: Una posada en escena commovedora i magnífica. Hem entrevistat Montse Vinyoles, la directora del grup Ha sigut molt complicat organitzar l’obra? Molt. En un primer moment estàvem tots molt il.lusionats. després vam tenir molts moments de crisi però ens en vam sortir. Quin és el moment que més et va agradar de l’obra? Vull quedar-me amb molts petits moments viscuts durant el procés però sobretot em quedo amb el gran esforç de tots. Va ser emocionant veure com tot l’esforç es traduïa en aquest bon resultat? No hi ha paraules per descriure la satisfacció que, m’atreveixo a dir, tots vam tenir. Tu que ets amant del teatre: El pots definir en tres paraules? Qué difícil... Creació, art i il.lusió... Gràcies Montse i l’enhorabona!

Teatre 4t ESO: Cyrano de Bergerac

Entrevista a Laura Duran i Alba Ramon: Quant de temps heu dedicat a l’obra? Vam començar al novembre. però ens hi vam posar seriosament a finals de l’any passat. Era un paper diferent, als que havíeu interpretat fina ara? En quin sentit? Sí, cada any és diferent i, al principi, costa una mica però aquesta és la màgia del teatre... Quin és el record que quedarà més marcat després d’ haver fet aquesta obra? L’últim dia. Perquè vam fer un assaig general i vam passar un dia intensiu de teatre que ens va unir molt.

3r trimestre

El grup de Teatre de 4t d’ESO es va acomiadar del seu director, Toni Majó amb la posada en escena d’un clàssic: Cyrano de Bergerac. L’esforç i el treball realitzat es van veure recompensats amb una posada en escena molt digna que es va endur els aplaudiments del públic assistent.

19


...In Corpore sano Preparats? Llestos? Ja!: Cursa d’iniciació atlètica del quarantè a parvulari i 1r i 2n de primària

Divendres 15 de maig, els nens i nenes de parvulari i 1r i 2n de primària van poder gaudir de l’esport i l’esportivitat. Una cursa ben popular en la qual van córrer al costat dels seus companys i companyes, animats per un públic molt especial: la família i els amics. Entrevista a atletes de Parvulari: L’Ariadna, la Sofia, l’Anna, el Robert,

Escola Mestral

Us va agradar participar a la cursa? Tots: Sí molt. Qui us animava? Ariadna, Sofia i Anna: El papa i la mama. Robert: La tieta, la mama i la Marta, la meva mestra. Us vau cansar molt? Tots: Sí, era molt difícil. Us agradaria tornar a participar? Tots: Sí!! Us va semblar molt llarg? Robert, Ariadna i Sara: Sí, molt. Anna: No

20

Entrevista a atletes de 1r i 2n de primària: El Joan S., el Víctor, la Mariona, l’Arnau, El Joan A. i el Jan: Estàveu emocionats? Joan S.,Víctor,Mariona: Sí A:Poc Jan: Molt Joan A.: Bastant. Vau acabar molt cansats? Tots: Sí! Vau donar el màxim de vosaltres? Tots: Sí Tornaríeu a fer la cursa? Tots: Sí. Qui us animava? Tots: la família. Mariona: El meu tiet. Us va semblar divertit? Tots: Síííí!


Streetball El passat dia 15 de maig es va celebrar, a l’Escola, l’streetball, una competició de bàsquet on hi participaven tots els nens i nenes que volien a partir de 4t de primària fins a 2n de batxillerat. Hi competien per cicles i eren partits amistosos que tenien una durada de 12 minuts. després dels partits, podien anar a refrescar-se al bar, després d’haver fet un bon exercici físic. Tots els alumnes de l’Escola s’ho van passar molt bé, gaudint del seu esport preferit.

Torneig esportiu

3r trimestre

El dia 13 de juny, al pavelló municipal de Sant Feliu hi va haver una gran jornada esportiva mestralera amb partits de futbol, de bàsquet i d’handbol. Va ser un torneig molt disputat i divertit. Per finalitzar la jornada hi va haver la recollida de medalles i de trofeus i tothom va marxar satisfet cap a casa.

21


Ball modern

Escola Mestral

Tot fent música:

22

Concert de primavera

Diumenge 17 de maig vam tenir la tradicional cita de l’Escola amb la música. De bon matí, els més petits, els nens i nenes de parvulari, van delectar un públic, entregat des d’un principi, amb un repartiment alegre i primaverenc. Més endavant, els nens i nenes de 1r i 2n i 3r de primària ens reservaven una sorpresa molt ben guardada: Van cantar un cançó d’aniversari per a l’Escola i ho van fer molt i molt bé. El matí avançava i van fer acte de presència els alumnes més grans, amb un repertori molt marxós i amb el qual els nois i noies es sentien molt identificats. Això es podia observar perquè els joves músics no només ho feien molt bé sinó que van gaudir de la seva pròpia interpretació. Felicitem i agraïm al Biel la feina realitzada, que va més enllà d’un concert.


Noticiari: Visites il.lustres Visita de membres del Consistori municipal Durant les festes del quarantè vam rebre la visita del Síndic de Greuges de la nostra ciutat, el Sr. Magí Boronat; acompanyat de diversos regidors de la nostra ciutat: la Tinenta d’alcalde, delegada de cultura, Sra. Lourdes Borrell; la Tinenta d’alcalde, delegada d’educació i infància, Sra. Maria Tobella; la regidora delegada del programa de la dona, discapacitats, convivència, civisme i participació ciutadana, Sra. Teresa Calzada i el regidor delegat de medi ambient, esports, manteniments i serveis municipals, Sr. Joan Grisó. Tots van mostrar la seva admiració cap a la feina realitzada que van poder contemplar en les diferents exposicions de l’Escola. La condició d’antic pare de la nostra escola del Sr. Síndic va convertir la visita en una estona amena, plena de bons records i velles anècdotes.

El Sr. Magí Boronat contemplant moments viscuts de la línia del temps de l’Escola

Josep Mª Terricabras amb Carme Duran

Aquest curs hem tingut dues xerrades excepcionals: “Tertúlia amb un fracassat escolar” i “l’Escola, dels anys 60 al s XXI” a càrrec de Quim Monzó i Josep Mª Terricabras respectivament. Les conferències anaven adreçades a pares, mares i alumnes a partir de quart d’ESO. Ambdues xerrades van ser enriquidores i ens van donar algunes claus per reflexionar sobre un tema tan rellevant i controvertit com és l’educació en els temps actuals. Instantània de la xerrada amb Quim Monzó

3r trimestre

Conferències-tertúlia sobre educació

23


El Safareig Una escola sobre rodes: La bicicletada del quarantè! Aquest any les festes de primavera van començar de manera especial. De bon matí la plaça de la vila es va omplir de bicicletes disposades a emprendre una aventura: anar tots junts, petits i grans, pedalant, cap a l’Escola! Hem entrevistat a Maria Badia, Emma Tauler, Marc Bonet i Àlex Algaba de parvulari. Vau anar-hi tots a la bicicletada ? Maria:Sí, Emma:Sí que vam anar-hi Marc:Sí, va ser molt divertit. Àlex: Sí, vaig anar-hi molt content Anàveu sols, amb la vostra bicicleta, o amb la dels vostres pares ? Maria: Jo sola, amb els pares d'una amiga meva. Emma: Sí, amb la meva bicicleta. Marc: Sí, vaig anar-hi amb el meu pare Àlex: Sí, anava tot sol amb la meva bicicleta, tocant el timbre. Us va agradar? Maria:Sí, em va agradar molt. Emma:Sí, el que més em va agradar va ser que després vam fer una botifarrada. Marc i Àlex : Sí, ens va agradar molt . Vau sentir emoció en arribar a l'escola ? Maria i Marc : Sí, perquè ho vam pujar tot. Marc i Àlex : Sí , perquè vam haver de pedalar molt .

Escola Mestral

Entrevista Laia Rodríguez i Josep del Pino de primària: Vau pujar des de la plaça de la Vila fins a l'escola ? Laia : Sí , però em va costar una mica. Josep: Si, però, quan estava a punt d'arribar, em vaig cansar. Us va agradar ? Laia: Molt , perquè no havia anat mai a una bicicletada. Josep: Molt ,perquè va ser una experiència divertida . Vau sentir emoció a l’ arribar a l'escola? Laia: Sí, quan vaig veure totes les activitats i la xocolatada per descomptat. Josep:Sí , perquè vaig arribar dels primers .

24


El Safareig Un dissabte 100% mestraler rbre a ’ l e d Festa Dissabte 16 de maig de 2009 va ser un dia de festa per a la família “mestralera”. Després de la bicicletada ens esperava un matí alegre i divertit. Xocolata, maquillatge, danses i cançons per celebrar que estàvem d’aniversari i que teníem ganes de celebrar-ho. El moment més epecial d’aquell matí va ser la plantada de l’arbre dels nens i nenes de P3 que van regar amb emoció l’arbre que els acompanyarà en l’aventura de fer-se grans! Tots ho van passar molt bé i volen que l’arbre creixi molt i es faci molt frondós.

Tot va començar de bon matí. Una “brigada” d’improvitzats cuiners van organitzar un muntatge digne dels càterings més prestigiosos . Però, anem a la cosa més important “El Dinar” , segur que alguns uns preguntareu quantes persones hi eren presents. Doncs 360 ni més, ni menys. Tot va anar molt bé i l’ organització de pares i mares, va merèixer un gran aplaudiment.

3r trimestre

Operac ió “Bot ifarra”

25


Palmarès Un cop més, l’alumnat de l’Escola ha estat reconegut fora de les seves aules. Enguany s’han rebut els següents premis i mencions: Premis Baldiri Reixach. Treballs premiats: Adaptacions vegetals i cromatisme estacional al Pati de les Tortugues. Treball de recerca de Laura Pascual. Trimestral: la revista de l’Escola Mestral. VIII Trobades de Recerca Jove del centre d’estudis Comarcals del Baix Llobregat.Treball premiat: L’Aula didàctica d’arqueologia de Carla Mas III Concurs de Fotografia Científica del Centre de Documentació i Experimentació en ciències (CEDEC).Treballs finalistes: Gestió de residus de Sergio García. Hibiscus de Jordi Badet, Policromatografia de Jordina Colom, Albert Gómez, Alba Prieto i Ariadna Simón III Fòrum de Treballs de Recerca del Baix Llobregat.Treballs premiats: És el Dadaisme un moviment coherent amb la seva època? de Carla Moreno. Adaptacions vegetals i cromatisme estacional al Pati de les Tortugues de Laura Pascual. Certamen Literari de sant Jordi. Ajuntment de Sant Feliu de Llobregat. Poesies Premiades: Pau Godoy, Anna Badal, Helena Alemany, Joan Güell, Roger Medina, Helena Mirabet. Narració premiada: Rubén Marías Jocs florals de la Federació de Cooperatives escolars de Catalunya. Poesies Premiades: Pau Godoy, Anna Badal, Helena Alemany, Elies Delgado. Programa Joves i Ciència de la Fundació “Terra i Paisatge” de la Caixa de Catalunya: Alba Ramon, alumna seleccionada per participar-hi.

Escola Mestral

el Bloc TRANSformació: escollit per l'àrea TAC del Departament d'Educació com a Bloc destacat durant la setmana del 23 al 27 de març a l'espai XTEC Blocs.

26

Article, al butlletí digital del CRARC (Centre de recuperació d’amfibis i rèptils de Catalunya) dedicat a la tasca que s’està fent des de l’Escola per a l’estudi d’osteocronologia de la Testudo Hermani, amb especial menció al Treball de Recerca de David Bretones. VII Festa de l’esport de Sant Feliu de Llobregat. Campions de la categoria aleví: Equip d’handbol de sisè de primària


Consell Rector

Des de l’equip coordinador de les festes del 40è, volem, en aquest espai, agrair de tot cor aquelles col·laboracions que hem tingut i que, sense elles, no hauria estat possible aconseguir unes festes de celebració com les que hem tingut. Volem donar les gràcies a tots els socis i sòcies ; tant els que vàreu participar com especialment els qui, a més a més , vàreu ajudar en tasques concretes (vénent samarretes, fent botifarres, pensant logos, transportant materials, preparant el sopar….), També volem agrair el suport que hem rebut de part de tots els treballadors i treballadores de la Cooperativa i per últim (i no per això menys important) volem donar les gràcies a totes les institucions i empreses que ens han ajudat econòmicament . Això és especialment meritori si tenim en compte que malgrat la situació actual les aportacions han estat més generoses que mai.

Moltes gràcies a tothom!!! Institucions que han col·laborat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Diputació de Barcelona.

Experiència plàstica, dels alumnes de cinquè de primària. Pintura acrílica sobre acetat. Construcció amb volum: EL MAR...LES ONES”

3r trimestre

Empreses que han col·laborat: Niza Tours, Caixa del Penedès, La Caixa, Eroski, Tesco, Set, Treballs Plàstics, Escala, Banc de Sabadell, Cruïlla, Maheso, Eat Out, SunnyD, Reebok, Cobega, Running, Abacus, MRW, Europastry, Estatus Service, Timontaje, Opac, Llibreria Bruch, Lampisteria Dalmases, Assessoria Cases Alemany, Peixos Montse, Carns Santiga, 7itria, Jorge Botella, Mates Vera, Mercafruits, Lidera, Aceites Escorial, Romeu, Anaya-Barcanova, Caja Madrid, Foldin, Nestle, Cal Dalmases, Forn La Puríssima, ,

27


ESCOLA MESTRAL CENTRE CONCERTAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA COOPERATIVA DE PARES www.escolamestral.cat

Trimestral, juny 2009  

Trimestral, juny 2009