Page 37

ADAPTACIONS VEGETALS I CROMATISME ESTACIONAL al Pati de les tortugues  

  Enfiladisses (verd):    1  Passionària  2  Vinya verge  3  Heura    Falgueres (lila):  1  Herba de pou (Adiantum capillus veneris)  2  Asplenium adiantum nigrum         

3. La vegetació aquàtica        3.1 Metodologia    La metodologia emprada amb la vegetació aquàtica no és més complexa que la ja explicada per a  la vegetació terrestre, però per raons òbvies requereix una postura de treball més incòmoda i cal  vigilar que el material amb el qual treballes no caigui al fons del bassal i que tu tampoc ho facis.  Per a la plantació de plantes aquàtiques no utilitzem el mateix procediment que en les terrestres,  aquestes  les  plantem  fent  un  forat  directament  a  terra  però  les  primeres  s’han  de  plantar  en  testos  especials amb forats laterals i amb pedres a dalt perquè s’enfonsin, dins a la profunditat  requerida per cada espècie. Quan es va dissenyar i construir el bassal (Castro i col. 2003) ja es va  tenir en compte aquest fet, de manera que facilités plantar‐hi espècies de profunditats diferents  (Fig. 58).  Quant  a  els  tipus  de  materials  utilitzats,  hem  reutilitzat  tots  els  que  ens  han  estat  possibles  (testos, terra, cordes, canya de bambú...) i també, com veurem en el proper apartat, canvis en les  bombes  hidràuliques.          3.1.1 Accions per a millorar la circulació de l’aigua     En el disseny del bassal va influir‐hi l' interès per tenir‐hi diferents plantes aquàtiques; és per això  que  té  zones  amb  diferents  fondàries  i  zones  amb  diferents  moviments  d'aigua:  el  rierol  i  el  bassal.  Aquest sistema de circulació s’ha mostrat prou eficaç (Cusó, 2007) però amb els anys les bombes,  malgrat la seva potència, han perdut rendiment i al cap de 5 anys de funcionament, en el decurs  del meu treball ho han deixat de fer. Una, la més gran, va deixar de funcionar a primers de juny i  va ser substituïda per una altra d’equivalent, però més eficient i potent. A finals de setembre es va  espatllar l’altra, la del brollador. El Marí, però, va substituir una peça (de la que s’havia espatllat al  juny)  i  va  aconseguir  fer‐la  funcionar  i  encara  funciona,  tot  i  que  segurament  es  farà  necessari  substituir‐la aviat.  En  qualsevol  cas,  amb  aquestes  operacions  el  cabal  de  l’aigua  circulant  s’ha  incrementat  visiblement.  També  s'ha  canviat  el  tipus  de  raig  d'aigua  que  sortia  pel  brollador,  per  un  de  més  prim i  alt (Fig. 41). 

37 

Profile for Escola Mestral

Adaptacions vegetals i cromatisme estacional al Pati de les tortugues  

Treball de recerca de Laura Pascual i Montero, tutoria de Josep Marí i Torres. Escola Mestral, gener del 2009.

Adaptacions vegetals i cromatisme estacional al Pati de les tortugues  

Treball de recerca de Laura Pascual i Montero, tutoria de Josep Marí i Torres. Escola Mestral, gener del 2009.