Page 1


Amb sal i pebre

L'Hèrnia de la Delo No heu sentit mai la dita “vinga noi que no t'herniaràs!!!”? Nosaltres fins fa pocs mesos pensàvem que aquesta popular expressió de la nostra estimada llengua tenia, com moltes altres, un sentit figurat, jocós i lúdic...però ara sabem del cert que no, que mai més hem de fer servir mots tan amenaçadors i profètics... perquè... a nosaltres... la Delo... se'ns va herniar. I un bon dia, tot obrint la persianeta del seu llogarret va descobrir, amb inquietud, que no ho tenia tot a lloc!! Ella, ordenada de mena, ja va veure que allò no podia ser bo!! I tant que no ho era!! De seguida el consell de saberuts mestralers va començar a fer pronòstics que no l'animaven massa... hores més tard un altre savi ( i aquest amb el títol adequat penjat a la paret) confirmava el dictamen: “això només s'arregla a cop de tisora”. Després d'apuntar-se en una llaaaaaaaarga llista d'espera, la Delo va tornar a viure tranquil.la i feliç, fotocòpia va, plastilina ve. Fins que va arribar el moment de la fatídica trucada. Podríem intentar quedar bé i explicar que la pacient va respondre amb serenitat i valor... però el nostre rigor periodístic ens impedeix de fer-ho. Per sort, de mestralers n'hi ha molts i a tot arreu: també en les entranyes dels quiròfans. I així, aquell indret fred i inhòspit es va fer, gràcies a una mare de 3r de primària, més càlid i acollidor; i la Delo va superar, amb nota, la prova. Ara torna, contenta i apedaçada, a feinejar per l'escola... “Vinga Delo que no t'herniaràs!!!... o sí!!!

La Tira by Èlia Fort & Joan Güell

Allibereu en Willy (Return) Qui no es recorda de les mítiques pel.lícules en les quals una pobra orca vivia trista i solitària en un parc aquàtic de mala mort? En el moment de màxima emoció, la pobra bèstia feia un gran salt i abandonava aquella piscina plena de molsa i ferum de peix i iniciava una nova vida, lliure i feliç, al costat de les seves amigues orques i orquetes, lliures i felices com ella. Bé! Fa pocs dies, a l’escola, vam viure una nova versió d’aquests films dels anys 90 en la figura de les nostres estimades tortugues. Nascudes entre les parets del pati de les ídem, aquestes tortugues han viscut una vida regalada des que van treure els seus menuts capar ronets de tortuga de la seva closca d’ou de tortuga, mimades, cuidades i contemplades pel sector biosanitari del nostre alumnat… Però ara la bona vida se’ls ha acabat. -”Ja n’hi ha prou tortuguetes de viure de la moma!!! Lligueu-vos ben fort la closqueta i a viure, que són dos mil dies!!!” I un fresquet matí de tardor, els “xicots d’en Marí” van enfilar-se en el monumental vehicle del “Boss” carregats amb aquests preciosos animalons i es van dirigir cap al Garraf. Allà les nostres amigues es trobarien amb molts altres exemplars com elles que també esperaven retrobar-se amb la natura… Adéu tortugues, esperem que us vagi molt bé! I vosaltres mestralers, quan aneu d’excursió, aneu alerta, vigileu on trepitgeu!!! Que no haguem de lamentar cap accident!!! * Per a una informació més rigorosa sobre l’esdeveniment, llegiu l’article de “Món científic” d’aquest mateix número de Trimestral.


HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Els professors i professores que han treballat amb els grups: Marta Montserrat, Eli Raquel Puig, Núria Susagna Font, Montse Mariona Garcia, Eulàlia Urbano.

Ramírez, Anna Rovira, Garcia, Víctor Querol. Vinyoles, Jordi Guirado, Riera, Estel Andreu, Dani

Explicant-nos experiències: Pere Carrera, Josep Marí.

Supervisant treballs d’alumnes:

Àlexia Jansana, Josep Marí, Ruth Zamora. Dissenyant la portada: Laura Grifell.

Des de Llengua i comunicació:

Ariadna Fernández, Abril Fernández, Èlia Fort, Laia Ginestà, Miquel Àngel Grau, Joan Güell, Roger Güell, Amadeu Juvanteny, Laia Juvanteny, Sergi Hernández, Eulàlia Riera. Suport informàtic: Carlos Iglesias.

A tots ells, moltes gràcies!!

Eulàlia Riera

Caram quin començament de curs!!! És ben cert que cada setembre iniciem la vida escolar amb alguna sorpresa, alguna novetat que posa algun tipus d’emoció al fet de començar... però aquest any les expectatives s’han superat de ple! Sis persones molt estimades de l’escola han tancat la seva etapa a la Mestral per començar-ne una de nova que ha de ser igualment rica i profitosa. Fa molt poc, encara, però ja trobem a faltar la Maricel, la Montse, la Tina, la Tere, la Josepa i el Pasqual. Sis persones que han desenvolupat tasques ben diferents a l’escola però que ens deixen una empremta que serà inesborrable. Sis persones que sempre ens han demostrat que estimaven tant l’Escola com l’Escola els estimava a ells. Des d’aquí volem agrair-los la seva tasca i dedicació, amb la certesa que, de manera silenciosa i constant han col.laborat a fer-nos una mica més competents, una mica més savis, més feliços... Una mica millors. Des del treball de la matemàtica o l’ortografia, la història i la geografia, ensenyant-nos les lletres de pal, embolicant la fruita com si fos un regal o tenint cura que mengéssim de tot i bé, la Tere, la Tina, la Maricel, la Montse, la Josepa i el Pasqual ens han donat una de les millors lliçons que existeixen: l’excel.lència en el treball.

Esperem que els vagi molt bé i ens vinguin a veure de tant en tant!!

Disseny de la portada realitzat amb dibuixos de parvulari elaborats dins del treball de la Castanyada

1r trimestre

Timestre 2011 - 2012

Editorial

03


Observem la tardor al Montseny

l’aparador

P3

Escola Mestral

Max Alemany

04

Adriana Ferrer

Júlia Gràcia

Arnau Ruiz


l’aparador

P4

Júlia Salazar

Bernat Palanca

Marcos González

1r trimestre

Alba Rofes

05


l’aparador

P5

Montserrat Puertas

Ariadana Gibert

Arnau Serrano

Escola Mestral

Joan Haro

06

Marta Figueras


l’aparador 1r

Què és tenir un amic? Els nens i nenes de 1r hem començat amb molta il.lusió una nova etapa. D´entrada pensàvem que ens costaria però, tot i els molts canvis que això ha suposat, estem ben adaptats i feliços de ser-hi! En aquest primer trimestre hem hagut de fer moltíssima tutoria, per això hem necessitat tractar diversos temes gairebé a diari, i això ha ajudat a què tot vagi agafant més forma: Hem après com cal anar per l´escola, saber fer fila, quan és el moment d´entrar del pati, fer encàrrecs a la primària o altres indrets de l´escola i de manera més individual saber respectar-nos, acollir una alumna nova, adonar-nos que tots els nens en aquesta edat tenim pors, sobretot a les nits, començar a reconèixer l´error, treure´n profit i millorar, recolzar i preocupar-nos d´un company i fer-nos adonar que, poc a poc, això forma una part indispensable del nostre” jo” i del “nosaltres”. Per això hem volgut reflectir, a la revista, com a treball de tutoria, el tema de l´amistat. Què és tenir un amic? Aquí us deixem unes quantes opinions perquè us en feu una idea…..

estimar-lo, jugar, Tenir un amic vol dir mpartir…Annariure, divertir-nos i co Jing Guardiola

Tenir un amic és jugar, és q uedar amb ell i riure junts ! Àlex Algaba

s meus amics, jugo M´agrada estimar el es amigues i ens ho a pilota amb les mev em fa mal quan em passem molt bé i ! Sara Licona diuen coses lletges

Tenir un amic va molt bé p erquè si no tens amics t´ avorreixes m o lt . De vegades explico als meus am ics com em sento. Íñigo G urrea

Arnau Casola

Àgata Escribà

Jordi Cendrós

Laura Gálvez

3r trimestre

M´agrada jugar a pilo ta amb ell, canviarli cromos de la lliga, jugar a Pokémon i de vegades a la case ta del pati! Carles Urpí

07


l’aparador 2n

Jordi Codinachs

Treballem el respecte i la convivència

A tutoria hem parlat que totes les persones hem de ser tolerants i respectar a tothom i per aconseguir-ho hem de començar pels nens i nenes i que tenim més a prop, que són els nostres companys. Quan un company s’ho passa malament perquè algú l’ha insultat, maltractat o pegat, hem de ser valents i ajudar-lo. Perquè l’harmonia i la solidaritat arribin a tots els nens i nenes, hem de ser bons companys i així millorarem la convivència entre tots.

Emma Sànchez No entenc perquè hi ha canals amb tanta violència i també no entenc perquè els nens, a vegades, peguen sense motiu. Hi ha nens que mai ajuden els demés quan ploren, i hem de ser bons companys.

Gabriel

Clàudia Ruiz Per ser bons companys jo crec que hem de respectar-los. No fer lluites; i si algun dia veiem algú barallant-se hem de dir-li que no faci lluites perquè no és un joc sa. Segur que alguna vegada hem vist una pel·lícula de por o alguna cosa per la tele que ens ha fet venir ganes de plorar i ens posem tristos perquè peguen algú o fan lluites.

Escola Mestral

Núria Cruz

08

Laura Pascual No hem de pegar els companys. Tampoc no els hem d’empènyer ni parlar-los malament.

Valèria Titos Hem de respectar els companys, no pegarlos. No hem de riure si algú s’equivoca i hem d’escoltar tots als companys. Marc Pineda

Rosa Carreras No podem maltractar les persones, ni pegar-les, ni insultar-les. Perquè no passi això hem de respectar totes les persones i, si alguna vegada ho veiem, hem de dir que això no és un joc sa. Mariona Palanca Jo no entenc perquè fan aquestes bestieses que fan per la tele de violència i a més fan plorar. M’agradaria que no ho féssim. El que no es pot fer és insultar, pegar, segrestar. Que deixin els nens lliures i en pau és el que volem.


l’aparador 3r

Descrivim els companys de la classe

A la classe d’expressió escrita els alumnes de tercer s’han descrit uns als altres. Han escrit...

*És alta, prima i morena. Els cabells els té castanys, els ulls marrons i el nas petit com un cigró. És

1r trimestre

estudiosa i se li dóna bé el treball. Li agrada jugar, riure i ballar. És simpàtica i de vegades carinyosa. Li agrada portar leggins, texans i polseres amb campanetes de colors. Robert Soliva És amable i carinyós, no s`enfada tant i diu gràcies i sisplau. És un bon amic. Nerea Treviño *Jo tinc molta relació amb ella. De vegades ens barallem però som amigues i a més m’agrada ser la seva amiga i a ella també. Emma González. *És alta, té el cabell i els ulls marrons. És guapa, llesta i simpàtica. Li agrada jugar amb tothom, i jo m’ho passo molt bé amb ella. És molt divertida i sempre riu molt.... Quan ve a casa meva juguem a fer tendes de campanya i berenem a dintre de la tenda. Júlia Carbonell. *Sempre porta cintes al cabell que el té molt negre. En canvi té la pell molt blanca i ells ulls marrons. Anna Botella. *No és ni alta ni molt baixa. Té els ulls castanys, els ulls marrons i porta serrell....És molt tranquil·la i treu molt bones notes, sempre està contenta. Li agrada anar a les anelles i caçar insectes. Juga amb mi i és molt amiga meva. Anna Hernández *És simpàtic, agradable. Juga molt bé al pati. A futbol li agrada sobretot ser porter. Caça “saltamontes”, “mantis” i insectes pal, li agrada mirar-los moltes vegades. També li agrada córrer i saltar. És molt amic meu treballem molt bé junts, ens relacionem molt. Bernat Ferrer *L’aspecte extern de la meva companya no és ni alt ni baix. És una mica prima, de braços mitjans i té els cabells rossos com un plàtan. Té una cara normal, poc allargada, els ulls són blaus com el mar i té una boca que fan que sembli alegre. És molt bona nena, li agrada jugar amb les seves amigues, corre molt i li agrada ballar. És molt elàstica i molt riallera. Eric Márquez

09


l’aparador 4t

ZONA TINTI´I´N N

Escola Mestral

Aquest primer trimestre, els nens i nenes de 4t de primària, hem fet un treball xulíssim sobre aquest personatge tan de moda: en Tintín. Tot va començar perquè molts de nosaltres arribàvem engrescats comentant la pel.li que fan al cinema. Aleshores la Susagna ens van dir que en Tintín, ja feia molts anys que existia i la Maria, la bibliotecària, va venir un dia, a la nostra classe, a fer-nos una xerrada sobre el món d’en Tintín... a partir d’aquí vam començar a fer-ne un treball de recerca: buscant fotos, informació sobre l’autor: Hergé, portant i llegint molts dels còmics editats, recopilant objectes molt característics de totes les seves aventures i confeccionant un tríptic on es recull tot aquest treball...ens ho vam passar tan bé fent-ho!! El resultat va ser una petita exposició a la nostra classe, anomenada ZONA TINTÍN, on vam convidar alguns cursos de primària, i vam poder gaudir plegats de les aventures d’aquest noi pèl-roig tan famós i aventurer.

10


L’aparador 5è

Si tu haguessis fet el món, l’hauries fet millor?

Un dia, després d’una reflexió entorn d’una lectura, als alumnes de cinquè se’ns va plantejar el següent... : Hi ha qui diu que en aquest món hi ha moltes coses que no van bé Si tu haguessis fet el món, l’hauries fet millor? Mireu què en pensem…

Jo crec que l’hauria fet igual…perquè a mi ja m’agrada aquest món! Jo ja el trobo bastant bé.(…) Marta Juvanteny Faria que tothom estigués content ajudant la gent; curant-la, construint una casa…. (….) Maria Querol Jo hagués dividit bé el territori i demanaria que cada país pagui per ell, no pel del costat!(….) Nil Agell Que no hi haguessin guerres i que compartissin mig país cadascú. (….) Clara Taulé Fent que hi hagués més comunicació… (…) i que deixessin de fabricar kits kats i així no haurien de talar tants arbres (….) Sergi Muñoz Que el Consell Escolar posés menys deures ; parlaria amb ells, els donaria la mateixa paga i que treballessin menys! Víctor Querol Jo no hauria fet gent dolenta (…) i explicaria als països que estan en guerra que les guerres no valen per a res, que són la conseqüència de l’egoisme de les persones (…) Guillem Lozano Contaminant menys, anant a peu a l’escola, reutilitzant els fulls i aprofitant-los bé (…) Arnau Congost Estaria bé que tothom fos feliç amb el que té i que no faltés menjar, aigua ni diners per a ningú (…) Berta Martínez Que tots els països tinguessin el mateix diner i que hi hagués igualtat entre races (…) Arnau Herrero Que ens portéssim bé entre tots els països i així no hi hauria guerres (….) Marta Battestini Jo l’hauria fet amb pau, que tothom fos generós i ho compartíssim tot. Així no hi hauria guerres i no moriria ningú per xorrades (…) Víctor Gort Sí, l’hauria fet millor. Demanaria que no es llencessin cigarrets a terra per tal d’evitar incendis ni deixalles a l’aigua per no contaminar els rius (…) Sofia Domènech Es pot millorar el món si no fem servir tant el cotxe (…) Aina González Jo crec que la gent cada cop està pitjor en tots els sentits i això s’hauria d’arreglar (….) Jan Andelo Podríem millorar el món si compartíssim les nostres vides i fóssim els blancs i els negres amics. (…)

millor i ho podem aconseguir! (…) Berta Juvanteny Que la gent es respecti i no contamini la Terra ni el món (…) Pau Godoy Jo hagués fet cada país de la mateixa mida i així no discutirien per si tenen més o menys territori (…) Cristina Amades El que realment funcionaria és treure alguns homes i dones de l’atur (....) Marina Castellanos Jo l’hagués fet sense terroristes ni assassins (...) Pau Villa

1r trimestre

Miquel González Jo hagués fet el món amb escoles, però sense deures ni exàmens (…) Ah! I que tothom fos immortal! Míguel Arjona Que no hi hagués tantes fàbriques perquè contaminen molt i destrossen la naturalesa (…) Maria Barahona M’agradaria que no hi hagués tristesa perquè ens fa plorar (…) Jana Duran Una mesura podria ser fer anar els cotxes amb electricitat, oblidant-nos de la benzina! Héctor Godoy Jo faria que no estiguéssim en crisi, demanant que es fessin molts diners, guardant-los i no fent-los servir per xorrades. Aleshores, com que ja no hi hauria crisi, enviaria menjar a les persones pobres…(…) Lourdes Carreras Que tota la gent estigui feliç com és i que estigui agraït pel que té. Hi ha gent que no té res… Tot pot ser

11


L’aparador 6è

El Bingo matemàtic

Escola Mestral

Els nens i nenes de 6è de primària vam pensar que havíem de trobar alguna manera divertida per poder fer càlcul mental. Ja sabem fer operacions sense comptar amb els dits i sense paper, utilitzant només el nostre cap; però al principi de curs, el nostre tutor, en Jordi Guirado, ens va dir que havíem de ser molt ràpids i àgils en aquest sentit. Ens va explicar que per aprendre bé tot el que haurem de començar a fer, a partir d’ara, a matemàtiques és molt important que tinguem molta rapidesa de càlcul. Mig en broma, mig seriosament ens va dir que havíem de ser “calculadores humanes”. Així que vam decidir pensar en fer activitats que ens ajudessin a millorar el càlcul mental i se’ns va ocórrer que podríem fer un “BINGO MATEMÀTIC”.

12

Hem d’omplir 15 caselles d’una graella amb números de l’1 al 50 (sense repetir-ne cap!) i estar ben atents a les operacions que en Jordi diu en veu alta i apunta a la pissarra. S’ha de ser molt àgil en calcular el resultat i comprovar si és un dels números que tens anotats en el teu “cartró”. Els guanyadors o guanyadores són aquelles persones que completen una línia horitzontal (mai en vertical ni diagonal) i, a més, també hi ha un guanyador final, que és aquella persona que aconsegueix acabar tots els números del “cartró”. Per exemple: 72:8=................. (S’hauria de buscar el número 9 en el nostre cartró) Durant el trimestre, en Jordi ha anat variant els tipus d’operacions. Hem fet fraccions, potències, seqüències de sumes i restes, arrels quadrades, etc... I és clar, cada vegada sabem fer operacions més difícils i el “Bingo Matemàtic” cada cop es va complicant més i s’hi van barrejant més operacions diferents!


L’aparador 1r La descripción de personalidad: Un buen amigo

Yo tengo un amigo muy simpático y amable con los demás. Siempre que necesitas alguna cosa él te la da muy amablemente, si le cuentas algún secreto, él te lo guarda como si le fuera la vida. A veces es un poco testarudo y se empeña en conseguir lo que se propone y, de vez en cuando, hace un poco “el burro”, como toda persona, normal… Es muy ordenado y en su rostro siempre hay una sonrisa dibujada. También es una persona muy inteligente y valiente, a quien ningún reto, sea de la clase que sea, se le consigue resistir. Por increíble que sea, él es mi mejor amigo… un amigo de cuento de hadas. Pau Abad

Isabel es una chica de mi edad. Es amable y pacífica. Es simpática y cordial. Siempre lleva una hermosa sonrisa en el rostro y nunca la he visto disgustarse. A veces es un poco parlanchina, pero es dulce y dócil como un cordero… Cuando se enfada se vuelve un poco seca, desabrida e irritable, pero su temperamento es, de natural, plácido como la mar calmada.

El día que la conocí estaba un poco tímida e introvertida pero ahora confía en mí y somos muy buenas amigas. Es muy carismática y complaciente. Me alegro de haberla conocido por su agradable temperamento y su forma de ser, dulce como la miel. Laia Rodríguez

Es una gran persona, que te entiende, que te ayuda… Simpático, agradable… Te sientes feliz cuando estás con él, te sientes apoyado, sientes como un frescor en tu cerebro… Lo conozco desde los cuatro meses y es parte de mi vida. Te puedes enfadar con él pero al día siguiente…tan amigos, como siempre. A veces, es un poquito vago pero si se propone una cosa, lo consigue y está contento. Roger Ferraz 1r trimestre

Es uno de mis mejores amigos. Siempre viene a mi casa a jugar. Es muy educado y, cuando gana él, me deja jugar hasta que al final gano yo. Siempre hablamos de nuestras cosas y nos lo pasamos muy bien. A veces nos ayudamos con los deberes y así no tenemos que preguntar a nuestros padres cuando están muy ocupados. Es muy parlanchín, incluso, a veces, un poco pesado, pero es muy buen amigo. Cuando voy a su casa, está en su habitación, viendo la televisión. Hacemos salidas a la montaña, de vez en cuando y siempre ganamos a nuestros padres que nos acompañan para que no nos hagamos daño. Siempre seremos amigos y nunca nos diremos mentiras. Raül Valls

13


L’aparador 2n i 3r

Sortida al teatre: Una vella, coneguda olor de Josep Mª Benet i Jornet

Anna Badal, Berta Amades, Víctor Sánchez

Escola Mestral

Francesc Baltasar, Aleix Díaz, Roger Güell i Mar Pons

14

L’altre dia vam anar a veure “Una vella coneguda olor”, una obra de teatre escrita per Josep Maria Benet i Jornet. La vam anar a veure al Teatre Nacional de Catalunya. Vam estar-ho treballant prèviament a classe. Gairebé tots els actors eren coneguts. Es tractava d’un pati de veïns del barri de St. Antoni, a mitjans dels anys 60. La protagonista era una noia que estava farta de treballar sempre en aquell barri i estar en aquell pati. També, estava farta que hi hagués tant masclisme i que menyspreessin les dones. A ella li agradava un noi del seu pati, però ell ja estava promès amb una rica i ella no ho sabia. A l’acabar l’obra, l’Imma Colomer ens va fer una petita xerrada sobre l’obro, i l’època en què estava representada.

Aquesta obra l’ha escrita Josep MªBenet i Jornet i està ambientat en un barri antic dels anys 60 que volen tirar a terra per construir una avinguda. És una obra dramàtica, sobre una noia jove, que no li agrada viure allà i que no suporta els veïns. Aquesta noia s’acaba enamorant d’un veí també jove, anomenat Joan, però ell vol casarse amb la rica del barri per tenir un bon futur i poder sortir d’allà. La mare de la noia, es pren les coses massa seriosament i en canvi la noia té una perspectiva diferent a la mare, i això els fa tenir moltes discussions. Els veïns són molt tafaners, sobretot la veïna del pis de dalt, que sempre acaba sabent tot el que passa al pati, com el veí que hi ha a sobre del Joan, que és el Sr. Quimet (un vell jubilat). Per anar a veure l’obra, vam sortir des de l’escola a les 15:30 per poder arribar amb antelació. A l’arribar, les professores ens van donar a cadascun tres galetes i un tros de xocolata per poder berenar, ja que l’obra acabava a les 19:00. Al finalitzar l’obra vam parlar amb l’ Imma Colomer, que ens va explicar els secrets de l’obra i vam tornar amb l’autocar cap a l’estació.


L’escenografia és el que em va impactar més perquè les rajoles del terra -que fins i tot semblaven tacades d’humitat!- estaven fetes amb fusta! La il·luminació era increïble, perquè quan era de nit abaixaven la claror i quan era de dia, tot tenia molta més intensitat; i quan els personatges eren dins de casa, la llum es veia entre les persianes. Tot plegat, molt realista!

M’agradaria veure l’obra una altra vegada perquè, a la segona, entenc diferents coses i penso diferent. Aquesta obra m’ha semblat molt útil perquè he pogut conèixer la vida d’uns personatges dels anys seixanta a Barcelona.

Crec que el vestuari i l’escenografia han estat molt treballats ja que, a partir d’un exercici del dossier, he comparat fotografies familiars de l’època i s’assemblen molt.

M’ha agradat moltíssim l’obra de teatre. La recomano a les persones que valoren poc el que tenen i a aquelles persones adultes que creuen que els seus fills són un pou de perdicions. En aquesta obra es mostra com s’han d’entendre els sentiments de cadascú.

1r trimestre

M’ha agradat moltíssim, però he trobat a faltar un final feliç o, si més no, un final més acabat, definit. M’he quedat amb la incògnita!

15


l’aparador 4t

New topic for the Comenius project: “Working with energy” Last year, we started a Project called “Comenius”, which basically consisted of working with other students from three different European countries (England, Denmark and Holland) through a website called “wiki”, which is specially made to work online. This year, we are continuing with the second part of the project. Last year the topics for the Comenius Project were “Teenage Values” and “Water Management”, but this term the topic we have worked on is “Working with Energy”. One of the assignments for this term’s project was making an experiment to show it later to the other countries, so our experiment consisted of creating a solar oven. Cristina De Elías We placed a small cardboard box into a bigger one. We covered everything with aluminium foil to make sure that it was going to keep the temperature. In the small box, we placed a black tray to attract the heat. Then we made a flap covered with aluminium foil which reflected the sun light directly onto the black tray. Víctor Garrido After four or five hours, we went to the courtyard where there were the solar ovens and with a temometre we measured the temperature of the water. We realized that if we put a crystal on the top, the water was hotter, if the solar oven was better covered with aluminium foil, the water was hotter too, after that, we compared the different temperatures of the water, and we realized that if in the glass there was more water, it was less hot. In some solar ovens the water evaporated. Isabel Encinas

Escola Mestral

After about five hours exposing the glass with the water to the sun, we went to the place to check if the water temperature had increased. We could see that the temperature had increased about 20 ºC, so the experiment had worked! When we exposed the glass, the water was about 21 ºC, and when we checked it after 5 hours, it was about 40ºC or 45ºC. In this experiment we could see that we can increase the water temperature with sunlight, so we can save a lot of energy making a simple oven with some cardboard. Guillem Arcas

16

To calculate the efficiency of a solar oven you have to follow these steps: Firstly, you have to search for the solar irradiance, which in our case was 350 W/m2 and then you have to know the input power that enters through the plastic lid (Solar Irradiance[W/m2] x surface[m2] x time[sec.]). Then you have to search for the useful energy (Q=m x CH2O x ∆T) when you have this number you have to apply the formula to calculate the total efficiency of the solar oven (Efficiency=useful energy/input power x100). Marc Olivella


L’aparador Batxillerat

Sortida al teatre: El Comte Arnau de Joan Maragall

Els timbals de l'orgia ofenen l'aire de l'hora matinal, que encara guarda les quietuds de l'aire de la nit. I surt dalt de cavall el comte Arnau, que porta la capa blanca i va a veure a l'abadessa del convent de Sant Joan.

El passat 27 de novembre, els alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat vam tenir l’oportunitat d’assistir a la posada en escena de l’obra de Joan Maragall “El Comte Arnau”. El director responsable d’aquest muntatge és Hermann Bonnín que va tenir la gentilesa de parlar amb nosaltres abans de començar l’obra. Ens va donar una sèrie de claus imprescindibles per interpretar-la. Aquestes, junt amb el treball previ que n’havíem fet a classe, ens van permetre gaudir d’una interessant i intensa tarda de teatre.

1r trimestre

Els pastors, per les muntanyes, tots de lluny guaiten com passa; els pagesos tots tremolen... «És el comte Arnau!»

17


Món Científic

Primer alliberament a la natura de tortugues nascudes a l’Escola

Escola Mestral

Aquest ha estat el primer any que hem alliberat a la natura exemplars juvenils de tortuga mediterrània (Testudo hermanni) nascuts a l'Escola. Recordem que el Pati de les tortugues és una instal·lació col·laboradora del DMAH de la Generalitat de Catalunya per a la cria d'aquesta espècie protegida amb l'objectiu de la seva repoblació en indrets naturals. Per això aquest primer alliberament representa un fet molt especial i molt esperat, però no s'ha pogut fer abans per diverses raons. Per una part, per l'edat de les tortugues, ja que les més velles només tenen 4 anys, però sobretot, perquè aquestes tortugues han format part de diversos estudis sobre la biologia d'aquesta espècie (procés d'ossificació de la closca, comparativa entre exemplars que hibernen i els que no ho fan, variacions de pes durant el procés d'hibernació, selecció de sexe, etc.), alguns dels quals tot just acaben de finalitzar. Aquests estudis han estat especialment destacats (Figura 1) per Joaquim Soler i Albert Martínez, responsables del CRARC, en el curs "Programes de cria en captivitat de la tortuga mediterrània" realitzat el passat mes d'octubre al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, al que vàrem tenir l'oportunitat d'assistir. En aquest curs descobrírem que la investigació és la principal tasca de la nostra instal·lació -la número 39- en comparació a les altres, que tenen una funció més clarament reproductiva i que són més eficients que la nostra des d'aquest punt de vista. De les 17 tortugues juvenils que tenim, vam seleccionar-ne 5 per alliberar, concretament les que havien assolit una mida més gran en relació a les altres. Les seleccionades van ser la M2, la B2, la E1, la E2 i la J2 (Figura 2). Abans de ser alliberades, les tortugues han de ser marcades seguint

18

un codi establert pel CRARC. Aquest codi consisteix en fer una petita osca en les plaques laterals per assignar un determinat número d’identificació a cada una (Figura 3). Les nostres tenen el número 1623 (M2), 1624 (B2), 1625 (E1), 1626 (E2) i 1627 (J2) (Figura 3). L’alliberament va ser el dia 3 de novembre de 2011. Ens vam dirigir cap al massís del Garraf i ens vam reunir amb Joaquim Soler del CRARC i amb altres criadors de tortuga mediterrània. Comptant les nostres es van alliberar un total de 548 tortugues (la gran majoria procedents del CRARC). Quan li ensenyàrem les nostres tortugues al Joaquim perquè comprovés si estaven ben marcades; va dir que sí i va comentar que hi havia 4 femelles i un mascle (J2). Això ens va sorprendre perquè, en teoria, el sexe de la tortuga mediterrània no es pot saber fins que assoleix una edat de 5 o 6 anys, però en Joaquim ens va fer veure que el dimorfisme sexual (dimensions de la cua i forma de les plaques anals en


Sergio García - Xavier Hernández - Juan Maria Jurado (2n Batx)

aquesta espècie) ja era visible en les nostres tortugues, possiblement degut a què tenien una mida més gran que la que els hi correspondria per edat. Aquesta ràtio de 4:1 (femelles:mascles), la més favorable de totes les instal·lacions col·laboradores segons Joaquim Soler, concorda amb el fet que a l'escola es seleccionen temperatures d'incubació altes per tal d'obtenir més femelles (és el que més interessa de cara a una repoblació més ràpida). Un cop vam arribar a la zona prevista per l'alliberament (després d'una bona estona de trajecte per indrets només aptes per circular amb 4x4) i en presència d'agents forestals, vam col·laborar en aquest procés, que va durar aproximadament una hora. Cada un de nosaltres va agafar una caixa amb tortugues i les vam anar deixant, ben separades entre si, en una àrea bastant gran (figura 4). Les nostres 5 tortugues les vam deixar juntes i vam poder observar que una d’elles va començar a menjar una planta que mai havia vist abans (Figura 5); sembla ser que no els hi costarà gaire adaptar-se.

La fotografia "Gegant alat" de Laia Baleta (2n de Batxillerat) ha guanyat el 3r premi de Bioimatges 2011, organitzat pel Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBCAT). Aquest concurs bianual té com a principals objectius realçar visualment els valors del món biològic, disposar d'una col·lecció de fotografies de temàtica biològica amb finalitats pedagògiques i preparar una exposició itinerant amb les imatges de major qualitat. Malgrat les altres fotografies enviades no han guanyat cap premi, el jurat del concurs ha comunicat que havia seleccionat (perquè formin part de l'exposició degut a la seva qualitat fotogràfica, estètica i pedagògica) fotografies dels alumnes següents: Exalumnes: Alba Ramon, Albert Marsà, Ariadna Simón, Francesc Polls 2n Batxillerat: Irene Subirana, Juan Maria Jurado, Laia Baleta, Natàlia Garcia, Oriol Valls, Paula Herrero, Sergio García, Xavier Hernández 1r Batxillerat: Albert Ferraz, Carla Rolduà, Sandra Roig 4t ESO: Alba Teuler, Dídac Gascón, Júlia Alguacil, Júlia Lin, Mireia Gallego, Marc Olivella, Núria Barrios, Pau Díez, Pol Madorell, Sergi Grau, Txell Bosch, Víctor Garrido 3r ESO: Bernat Baleta, Blanca García, Júlia Escudero, Laia Battestini, Mar Prieto

Premis Recerca Jove 2011 Antics Premis CIRIT

Els treballs de recerca: “Optimització de les condicions de vida de la tortuga mediterrània a l’Escola” d’Alba Ramon i “Anàlisi del funcionament del Motor d’Stirling” de Francesc Polls; alumnes de 2n de Batxilerat del curs passat, han estat guardonats amb el Premi Recerca Jove d’Enguany. Aquests premis són concedits per l’agència de gestió d’ajuts universitaris i recerca de la Generalitat de Catalunya i són considerats els nous premis CIRIT per fomentar l’esperit científic dels joves. El fet que, en una mateixa convocatòria es premiïn dos treballs procedents de l’Escola representa un important reconeixement a la tasca realitzada en els Treballs de Recerca de Batxillerat en el nostre centre. Ens en sentim molt satisfets i felicitem ben sincerament els guanyadors.

1r trimestre

Premis Bioimatges 2011

19


Pensem-hi una mica..

AGENDA 21 / ESCOLA VERDA

Escola Mestral

Aquest any hem renovat el distintiu d’Escola Verda per al trienni 2011/2014. Des de l’any 2005, en què ens adheríem al Pla d’Acció ambiental de l’Ajuntament de Sant Feliu, fins avui; hem anat normalitzant petites accions que són molt importants en l’educació dels alumnes. Aquest primers anys, l’objectiu central ha estat la reducció de residus. Gairebé ha desaparegut el paper per a les notificacions a les famílies, a les classes reciclem i reutilitzem el paper, En la producció de fotocòpies sempre es busca l’optimització de recursos (fer-ho amb DIN-A3, a doble cara, ...), els alumnes més grans (a partir de 5è de primària) utilitzen el Moodest per enviar treballs als mestres, l’ús del paper d’alumini per l’esmorzar és mínim, tenim papereres d’envasos als patis, es fan tallers amb materials reciclats, ... També podem dir, tal i com es mostra a l’apartat “English Corner”: “The School vegetable garden”; que l’ hort, s’ha convertit en un espai, on l'alumnat aprèn, de manera pràctica, conceptes i valors relacionats amb el medi ambient i el treball en equip, del tot consolidat. Després de l’estiu, l’hort és com una “selva”. Els alumnes de 6è són els responsables de deixar-lo en condicions per a la plantada del nou curs. Durant un mes i mig realitzen les feines imprescindibles per fer-ho possible (treure males herbes, remoure la terra, marcar parcel·les,...). En aquest temps, aprofitem la motivació i experiència per elaborar un dossier, en llengua anglesa, que inclou el recull d’activitats i vocabulari de les eines, plantes... així com un diari de seguiment de les feines realitzades. Finalment, el dia de la plantada, en un treball cooperatiu amb Ed. Infantil i Cicle inicial, els alumnes de 6è ajuden els petits a sembrar i plantar la nova collita. Després, al llarg del curs, totes les classes van realitzant diferents activitats, relacionades amb l’hort, a través de tallers que s'ofereixen a primària. Pel que fa a l'alumnat de secundària; aquest curs, dins de la matèria optativa de petites investigacions de 2n d'ESO, s'està engegant la “compostadora” per tal de reciclar la matèria orgànica generada pel menjador de l'escola. Els nous objectius d’aquests propers anys, a part de continuar tot el que fem i millorar-ho, serà consolidar el comitè de “delegats verds” de les classes per tal de ferlos protagonistes i responsables de les decisions que es prenguin i començar un projecte sobre l’energia per tal de reduir el consum, tant des d’ESO amb la participació del Projecte Comènius de “L’estudi de la gestió eficaç de l’energia a casa i a l’escola” com a Parvulari i Primària portant a terme una auditoria energètica de l’escola.

20

Moltes gràcies a tothom per la vostra col·laboració


English corner

THE SCHOOL VEGETABLE GARDEN 1st day: Today we go to vegetable garden for the first time. The grass is very very high. It looks like the jungle. The weeds are so high we can’t see the scarecrow. We almost can’t go in!!!! 2nd day: Today we finish pulling the weeds up, we are using the rakes and the hoes. It is dangerous because they cut a lot, so you have to be careful. Wow! There are three melons!! But we accidentally cut two of them…

3rd day: Today is the third day in the vegetable garden.The melon is bigger now. We continue working with rakes and hoes and pulling the weeds up. We find a big rhino beetle, a mushroom and a rat!

4th day: Today we go to vegetable garden after watching the video of Gaspar Caballero de Segovia. We start measuring the plots in the vegetable garden with the system “Parcel·les en crestall” and we throw the fertilizer onto the earth. Finally we water it.

5th day: Today we finish working in the vegetable garden. It’s very beautiful now. We take a photo of all of all the people that are working in the vegetable garden with Pasqual and Pere, the teachers that help us.

1r trimestre

6th day: It is the last day of our work in the vegetable garden and we have to do the planting with the younger children. We plant strawberries, onions, garlic, lettuces, carrots and potatoes. We are very happy and the little boys and girls are having a good time with us!

21


El Safareig

La Castanyada

Una vegada més hem celebrat la castanyada a l’escola. Com sempre, una castanyera “professional” ens va venir a fer una visita i a explicar-nos coses de la muntanya. Nosaltres, per la nostra banda, li vam oferir unes danses i cançons molt boniques i variades que, ens sembla, que li van agradar molt. Després vam anar a les classes i vam menjar-nos castanyes i panellets. Tot plegat va ser una festa molt lluïda i tardorenca.

Escola Mestral

HEM FET UNA ENTREVISTA A ALUMNES DE P4 I P5 SOBRE LA CASTANYADA: Alumnes: P4: Marcos, Julià i Teo. P5: Pau, Teo i Ariadna. Us va agradar la castanyada? Vàreu ballar? T, M, J i P: Sí! A i T: Sí, van tocar instruments. Us agraden les castanyes? M,T,J, P i A: Sí, molt. T: Sí, però estava malalt.

22

Era simpàtica la castanyera? P: No A,T i M: Sí, molt. J: Si, perquè ens va explicar moltes coses. T: Sí, era molt guapa. Què us va explicar la castanyera? P:No me’n recordo. A,T, M,J i T: Que venia de la muntanya de Collserola. Que vau fer quan vau marxar del Hall? M,T,A, T: Vam anar a menjar panellets. J, P: Vam anar a menjar castanyes.


El safareig

La Gimcana de la Castanya

1ª Gimcana sense Túnel del Terror... I la vida continua!!!

Aquest any hem celebrat la 1ª castanyada des que tenim els vestidors nous. Com us podeu imaginar, això era bastant incompatible amb el tètric i esgarrifós túnel del terror de 2n d’ESO. Després d’unes quantes rondinades i lamentacions, els de 2n ho van entendre i, junt amb els de primer van esforçar-se perquè la gimcana fos igualment un èxit. Des d’aquí els felicitem perquè ho van fer molt bé!!!

3r trimestre

Entrevista als nens de 1r de primària: Clara, Anna i Robert: 1.Us va agradar la gimcana? A,R: Sí, molt. C: Sí, però va ploure. 2.Quina es la prova que mes us va agradar? A:Un berenar accidentat. C: La de la màgia R: Els multijocs 3.Teniu ganes de tornar-hi l’any que ve? A,R,C. Sí, moltes!!

23


El Safareig

Noves cares a l’Escola

Escola Mestral

NÚRIA GARCIA (TUTORA DE 2n DE PRIMÀRIA) T'has adaptat bé a la escola? Sí, molt bé. T'agraden els alumnes de 2n? Sí, molt. Encara que de vegades fan entremaliadures. Abans treballaves en algun altre lloc? No, vaig venir aquí a fer pràctiques. Tens alguna anècdota relacionada amb l'escola? Sí, el primer dia em van confondre amb una alumna

24

EVA (SECRETARIA) T’has adaptat bé a l’escola?Sí, molt bé. Abans on treballaves? Vaig treballar en una empresa de cafès com a administrativa. Què és el que t'agrada més i què menys de la teva feina? El que més és el bon tracte amb els alumnes i el que menys arxivar. T'agraden els alumnes de l'escola?Sí, molt. T'agrada el menjar?Si, és molt bo. Tens alguna anècdota? Sí, quan vaig arribar no sabia a qui obria la porta i no coneixia cap professor ni les classes que feien.

Quantes novetats aquest curs!!! Els reporters de la Trimestral, hem trobat moltes cares noves per l’Escola!! Vet aquí unes quantes entrevistes que hem pescat al vol!!! LAURA (PROFESSORA DE SOCIALS DE 1r D'ESO) T'has adaptat bé a l'escola? Sí, ràpidament. Els teus alumnes són nerviosos? Depèn del dia. Abans treballaves en alguna altra escola? Sí, a Thau. A Barcelona. T'agrada el menjar de l'escola? Sí Fas alguna classe a part de 1r? Sí. En faig als nens més petits. A parvulari.

SÒNIA (CAP DE CUINA) Què et va fer venir a la Mestral de cuinera? Hi havia una vacant i aquesta és la meva feina. De fet, fa dos anys que ajudo a la cuina durant les festes de primavera. Quin creus que és el menjar que té o que tindrà més èxit? La pizza amb diferència. De què treballaves abans de venir aquí? De cuinera en una residència de jubilats. Què és el que més t’agrada de l’escola? I el que menys? El que més m’agrada és... més o menys tot m’agrada. El que menys és haver-me de posar una mica seriosa quan els alumnes no volen menjar. Tens alguna anècdota? De vegades en comptes de dir-me Sònia em diuen Tina.


El Safareig

Entrevista a nous alumnes Fa molt poc que vénen a l’escola però ja se senten com a casa! Els de revista hem entrevistat a alguns dels nenes i nenes que han vingut nous aquest curs. Anna 1r primària T’agrada el nou pati? Sí, m’agrada molt el nou pati perquè jugo a la caseta. T’agrada l’escola nova? Sí, perquè faig racons. Quina matèria prefereixes? Taller de ioga amb la Carme Bosch Quina matèria t’agrada menys? M’agraden totes. T’agrada el menjar de l’escola? Sí, el meu menjar preferit són els macar rons. T’agraden els racons? Quins hi ha? Sí, la botiga la pintura i el lego Has fet nous amics? Sí la Berta, l’Eulàlia i la Júlia

1r trimestre

ENTREVISTA ALS NENS DE P-3 Ivet Fernàndez, Bernat Gibert, Pol Argenter, Pau Ensenyat, Júlia Garcia i Adriana Bertran. Quin animal sou? Tots: Som dofins Us agrada el col·legi de grans o preferíeu el de petits? Ivet: L’escola de petits. Bernat: L’escola de grans. Pol: L’escola de grans. Pau: L’escola de petits. Julia: L’escola de grans. Adriana: L’escola de grans. Us posen molta feina? Ivet: Crec que tinc pocs deures. Bernat, Pol, Pau, Julia i Adriana: Creiem que tenim pocs deures però a l’escola de petits no ens en posaven gens. Heu fet molts amics? Quina són? Ivet :Sí, n’he fet molts, però les meves millors amigues són la Mireia i la Núria. Bernat: Sí, l’Ona i el Martí Màrquez. Pol:Sí, la Maria i l’Àlex. Pau:Sí, la Mireia i la Núria. Julia:Sí, n’he fet molts, però les meves millors amigues són la Mireia i la Núria. Adriana:Sí, la Mireia i la Núria. Amb quins jocs jugueu a la classe? Ivet: Jo jugo principalment a la cuineta. Bernat: El que jugo principalment és a la caseta. Pol: A mi m’agrada jugar a la cuineta i a cotxes. Pau: Amb el que jugo és a la caseta i a la cuina. Julia: Al que jugo principalment és amb la caseta. Adriana: A mi m’agrada jugar amb totes les joguines.

25


El Safareig especial Entrevista al PROFESSOR: Pasqual Navarro Campos

Escola Mestral

Un dilluns, mentre fèiem revista, vam trobar-nos el Pasqual, per l’Escola, que havia vingut supervisar com anava l’hort. Vam estar molt contentes de tornar-lo a veure i li vam demanar si la setmana següent podia venir perquè li féssim una entrevista... Va passar una setmana i allà el teníem, ben puntual a la cita. Durant aquella setmana, havíem pogut confirmar el que el curs passat vam experimentar en la nostra pròpia pell: El Pasqual ha estat un professor excepcional en la història de l’Escola que molta gent estima i en té un gran record. Estem orgulloses d’haver estat les responsables de ferli aquesta entrevista, en el moment de la seva jubilació.

26

Què ha estat per a tu l’escola Mestral? L’escola ha figurat una part molt important dins teu? Des del punt de vista humà i laboral ha estat una part molt important de la meva vida perquè he conegut molta gent, tant companys com alumnes, molt diferents, que m’han enriquit com a persona i com a professional de l’ensenyament. Quants anys has estat treballant a l’escola? Des dels 25 quasi 26, als 65 anys. Uns 40 anys, si fa no fa. Quines diferències trobes entre ara i quan vas començar? Quan vaig començar, l’escola Mestral era una escola petita. No hi havia gaires alumnes i estaven repartits en dues torres, a la rambla Marquesa de Castellbell, en una d’elles, que encara existeix i està habitada per una família, hi havia el parvulari. A l’altra, coneguda amb el nom de “Torre Bonica, hi havia l’EGB, on els alumnes feien classe, fins i tot, al soterrani. Ara, és una escola relativament gran amb molts més cursos i alumnes, amb més mestres, i lògicament amb una estructura i funcionament diferent. Ara que t’has jubilat què trobes a faltar de l’escola? Per què? Trobo a faltar moltes coses: la relació diària amb els companys de treball, la relació constant amb els alumnes, la satisfacció

d’ajudar a persones i comprovar el seu aprenentatge constant i sobretot, insisteixo l’escalfor que dóna el contacte humà amb ells. Explica alguna anècdota: N’hi ha hagut moltes. Però ara em ve al pensament: El dia que van proclamar Barcelona Ciutat Olímpica. Tots els alumnes estaven al Hall de l’escola. Hi havia una televisió davant la porta de la sala dels professsors encarada cap al Hall. Imagineu-vos-ho! La gent, estàvem tots atapeïts amb un silenci sepulcral. Tots estàvem en silenci esperant que l’Antoni Samaranch pronunciés el nom de la ciutat escollida. En el moment en què aquell personatge va pronunciar la frase “ à la ville de...( I va comencar a desembolicar la papereta molt lentament) Barcelona”!!! Hi va haver un esclat ensordidor, tots cridaven, s’abraçaven, es llançaven per terra, es feien petons, botaven,... com si estiguessin bojos! I jo que estava entre els alumnes només mirava que ningú prengués mal...! Aquesta anècdota no l’oblidaré mai.

GRÀCIES PER TOT, PASQUAL! i nosaltres no oblidarem mai el llamp, ni oblidarem el tro... ni el nom dels arbres d’aquest paisatge.


Escollir escola per als fills és una decisió difícil. Tots hem passat per això i sabem els dubtes, les pors i les inquietuds que aquest moment genera. Tots nosaltres vam acabar escollint la nostra escola, la Mestral, pels nostres motius concrets però de segur que per a tots o, si més no, per a la majoria; un dels motius i potser el més rellevant, va ser la confiança que, després del pas per aquesta escola, els nostres fills estarien preparats per poder viure per ells mateixos i construir-se un futur, com a persones madures i felices però també, per descomptat, realitzats professionalment. Avui volem donar-vos quatre dades que avalen aquella decisió que vàrem prendre i que demostra que la nostra escola aconsegueix l’objectiu de preparar els alumnes per afrontar el repte de tirar endavant. La primera dada significativa són les proves de competències bàsiques en les árees de llengua catalana i castellana i de matemàtiques que el Departament d’Ensenyament passa als alumnes de 5è de primària de tots els centres, públics i concertats de Catalunya. Enguany han assolit les competències el 100% dels alumnes de 5è pel que fa a les llengües catalana i castellana i un 92% pel que fa a matemàtiques. En el mateix sentit, la competència de l’alumnat de Catalunya es torna a avaluar en unes altres proves corresponents a 3r d’ESO. Aquestes han estat superades pel 100% dels alumnes en català i matemàtiques i per un 97% en castellà. Tot i que el departament no ens ha facilitat dades globals de Catalunya amb les que poder comparar-nos, no cal dir que, per si sols, aquests són uns molt bons resultats. La tercera dada significativa són els resultats de les PAU (les proves d’accés a la Universitat) dels nostres alumnes de 2n de batxillerat. Enguany la nota mitjana que han obtingut ha estat un 7.3 enfront del 6.2 de Catalunya, diferència que es manté quan mirem els resultats acumulats dels últims 10 anys (6.7 enfront el 5.7). Treure aquestes bones notes a les PAU ha propiciat que el 87% dels alumnes de l’escola que han passat les PAU en els últims deu anys, hagin entrat a la carrera que havien triat (enfront el 73% a Catalunya), és a dir, han fet allò que havien escollit. Per últim, en els últims 5 anys hi ha hagut, sempre, almenys un alumne de la nostra escola que ha aconseguit una distinció en les notes de les PAU superant la nota de 9. I a part d’aquestes quatre dades, pel camí ens deixem molts reconeixements i premis que ha obtingut tant l’escola, com els treballs dels alumnes i dels professors. Un exemple recent: el passat dia 10 de Desembre els Treballs de Recerca de dos alumnes de l’escola van ser guardonats amb el premi de Recerca Jove de la Generalitat de Catalunya. Tot això ens porta a pensar que estem en el bon camí. Ara bé, tots plegats: Consell Rector, direcció, mestres, personal de l’escola, pares i mares hem de seguir treballant per matenir la qualitat de la nostra escola i ajudar així els nostres fills a construir el futur que es mereixen.

1r trimestre

El racó del Consell rector

27


Trimestral desembre 2011  

Revista Trimestral desembre 2011 de l'Escola Mestral

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you