Issuu on Google+

CARACTERÍSTIQUES DE L’INFANT DE TRES ANYS Tots els infants tenen unes característiques personals i individuals que vénen donades per la seva dotació genètica i la interacció que fa cadascú amb el seu entorn més proper, el medi familiar i social. Els nens i les nenes de tres anys avancen considerablement en les adquisicions psicomotrius, en el llenguatge i en la simbolització. Gràcies a aquests nous aprenentatges tenen un coneixement més ampli de la realitat que l’envolta. El seu llenguatge s’enriqueix gradualment amb l’adquisició de vocabulari i d’estructures bàsiques de la llengua, i guanya seguretat en la seva comunicació. Comunicació que, d’altra banda, troba noves vies en l’expressió corporal i plàstica. Les seves actuacions estan marcades per una forta individualització. Necessita centrar-se en sí mateix i en el seu propi cos i, a la vegada, cerca la intervenció de l’adult per consolidar la pròpia identitat. És capaç de relacionar-se amb altres nens/es de forma molt sovintejada. Aquesta relació té un caire egocèntric: l’altre nen/a és un bon mirall per reflectir-se. Inicia la seva capacitat d’establir relacions mentals, sobretot a partir de les percepcions sensorials i dels objectes que hi ha en el seu entorn i també de la comparació d’objectes i el reconeixement de les característiques físiques (color, forma,...). El coneixement pràctic de les relacions entre els objectes adquireix una connotació funcional i espontània. El seu desig de conèixer i integrar tot el que té lloc al seu voltant passa per una gran activitat: tocar, comprovar, manipular, etc... . Desitja també verbalitzar les accions que realitza. La utilització activa del llenguatge possibilita un enriquiment del pensament, ja que pot pensar allò que pot expressar, i pot expressar allò que pot pensar. Des de el punt de vista estrictament psicològic i atenent als tres aspectes que integren les persones en totes les seves manifestacions, caldrà fer referència: - Desenvolupament cognitiu o intel·lectual. Les característiques del pensament de l’infant d’aquesta edat és intuïtiu, no lògic. - Desenvolupament motriu. És caracteritza per una gran activitat que porta més a fer que a pensar. - Desenvolupament afectivo-social. L’aspecte més significatiu és que l’infant comença a prendre consciència de sí mateix.

1


ELS HÀBITS I LA SEVA IMPORTÀNCIA EN EL DESENVOLUPAMENT DE L’INFANT DE TRES ANYS Els hàbits són formes de comportament adquirides mitjançant un aprenentatge repetitiu o per mitjà de l’experiència. Els hàbits que els nens i les nenes adquireixen en aquesta etapa els han de ser útils per aconseguir el màxim grau d’autonomia possible, la qual cosa els ajudarà a obtenir una millor adaptació social, un millor desenvolupament de les seves possibilitats i l’adquisició d’aprenentatges. A l’escola treballem: 1. Hàbits d’autonomia personals:  Esmorzar: - agafar el tovalló - seure bé a la cadira - no fer potineries amb el menjar - ser capaç de recollir el tovalló - selecció dels diferents tipus de paper de deixalles 

Anar a -

fer pipí: Ser capaç de demanar-ho Eixugar-se Estirar de la cadena

Rentar-se les mans i cara: - Després d’esmorzar - Quan calgui - Ser capaç de mocar-se

2. Hàbits de socialització         

Rebudes i acomiadaments Control d’assistència (passar llista amb el tren i la caseta) Càrrecs (col·laborar en les tasques de la classe) Aniversaris Ser amable i respectuós amb els companys/es Saber donar les gràcies Fomentar la integració de cada nen o nena al grup classe Acceptar i complir les normes Respectar l’entorn

2


3. Hàbits d’ordre       

Endreçar la roba al penjador i saber-se la posar Demanar ajuda per cordar-se la bata o les sabates Aprendre a compartir les joguines o el material Recollir bé les joguines Aixecar la mà per parlar i saber esperar el torn de paraula Parlar sense cridar Mantenir una postura adequada

És molt important que des de la primera etapa escolar, el nen i la nena ja vagi adquirint els hàbits que li permetin una millor realització de les activitats quotidianes amb més seguretat. L’escola és només una col·laboradora d’aquest procés d’adquisició d’hàbits que ha de començar a casa.

3


ELS HÀBITS QUINES COSES PUC FER I COM EM PODEU AJUDAR A CASA

QUINES COSES PUC FER?

COM EM PODEU AJUDAR?

Trobar el penjador i penjar-hi la cartera, l’abric…. Cordar-me i descordar-me els botons. Començar a vestir-me i despullar-me sol/a. Rentar-me la cara i les mans quan vaig brut/a, sense mullar-me la roba.

Posant el penjador al meu abast i una beta gran a les peces. Posant-me botons grans i traus a la mida. Heu d’indicar-me com ho he de fer i donar-me el temps necessari. Posant-me roba amb mànigues que pugui arremangar-me fàcilment. Tenint sabó i tovallola al meu abast. Fer pipí i caca sense mullar-me ni Posant-me roba còmoda i fàcil de embrutar-me. treure, sense cinturons ni elàstics. Beure aigua tot/a sol/a. Posant al meu abast gots que no es trenquin i fàcils d’agafar. Menjar de tot i mastegar-ho. M’heu d’acostumar a anar deixant costums alimentaris de petits: biberó, farinetes (papilles) Seure a taula correctament i menjar M’heu de fer entendre que ja puc sol/a. controlar el meu cos, les mans, que no he d’embrutar-me per sistema ni aixecar-me de taula abans d’acabar. Recollir les joguines i posar-les al Posant-me dibuixos indicatius d’on seu lloc quan acabo de jugar. va cada cosa. Que sempre tingui un lloc fix. Conservar i respectar el material de M’heu de fer sentir que no tot el que classe i tot el que hi ha a casa. el que m’envolta és meu i per tant, haig d’aprendre a valorar-lo i respectar-lo com si ho fos. Saber quins jocs es poden fer a la M’heu de fer veure que cada cosa té taula, al terra, al pati, al parc... el seu lloc i el seu moment. Escoltar i comprendre ordres i Escoltant-me, responent les indicacions adequades a la meva preguntes que us faig i anomenant edat. les coses pel seu nom. Saludar quan entro o surto d’un lloc. Deixant-me que pugui compartir Donar les gràcies quan se m’ajuda, o experiències amb d’altres nens/es. dir “si us plau” si demano alguna Sortint amb la meva família a veure cosa. coses que m’agradin. 4


TRETS GENERALS SOBRE LA PROGRAMACIÓ I METODOLOGIA Al llarg de la programació del curs de P3, es pretén que els nens i les nenes vagin desenvolupant unes determinades capacitats: 

Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional que correspon al seu moment maduratiu i anar-se formant una imatge positiva d’ells mateixos i dels altres.

Progressar en el coneixement i domini del seu cos i de les seves possibilitats adquirint hàbits bàsics de salut i benestar.

Comportar-se d’acord amb uns hàbits i normes que els portin cap a una autonomia personal i cap a una col·laboració amb el grup social.

Observar i explorar, relacionar i retenir dades de l’entorn immediat amb una actitud de curiositat i respecte.

Comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges: corporal, verbal, plàstic, musical i matemàtic.

Discriminar, relacionar i retenir dades sensorials.

Respectar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.

Establir relacions entre els objectes aplicant les estructures del pensament intuïtiu, elaborant una primera representació mental de l’espai i, a partir de les pròpies vivències, una representació mental del temps.

Conèixer, mitjançant la participació en manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques, signes d’identitat propis de Catalunya.

Des de el punt de vista metodològic i donades les característiques dels infants d’aquesta edat, és especialment important en aquesta etapa conduir els processos educatius a través de l’experiència personal dels nens i de les nenes: l’activitat, el joc i l’aprenentatge a través del descobriment.

5


Creiem que l’enfocament globalitzador i personalitzat és el més indicat per a aquest cicle ja que contribueix a la construcció d’aprenentatges significatius, és a dir aquells aprenentatges que parteixen dels coneixements previs de cada infant per construir-ne de nous. Per aconseguir aquests objectius generals la tasca educativa s’organitza en tres grans àrees:   

Descoberta d’un mateix Descoberta de l’entorn natural i social Intercomunicació i Llenguatge

Descoberta d’un mateix Els infants tenen el seu cos com a eina principal de relació amb el món. coneixement d’ell mateix el portarà a construir la seva identitat.

El

El treball d’aquesta àrea s’ha de fer des de totes les vessants que el cos ofereix: les sensacions, el moviment, els desplaçaments, la manipulació...

Descoberta de l’entorn natural i social La descoberta de l’entorn es fonamenta en l’observació, la manipulació i l’experimentació. Cal potenciar la curiositat per obtenir informació respecte de l’entorn més proper, ja sigui el medi natural o les persones. Les festes a l’escola ajuden a entendre la realitat cultural del medi social. Les sortides i excursions són importants per aconseguir els objectius pretesos. Les sortides que farem aquest curs escolar seran les que s’indiquen en l’últim full.

Intercomunicació i Llenguatges En aquesta àrea s’inclouen els llenguatges verbal, matemàtic, plàstic i musical. Els diferents llenguatges tenen tres funcions: lúdico-creativa, comunicativa i representativa.

6


Dossier 3 anys