projecte lingüístic ZER MEDITERRÀNIA

Page 1

Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

1


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

0. Introducció 0.1. Presentació del document.

1. Constitució de la comissió lingüística 2. Marc legal 3. Context sociolingüístic 3.1. Alumnat 3.2. Entorn

4. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge. 4.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència. 4.1.1. El català, vehicle de comunicació. 4.1.2. El català, eina de convivència. 4.2 L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana. 4.2.1. Programa d’immersió lingüística. 4.2.2. Llengua oral. 4.2.3. Llengua escrita. 4.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita. 4.2.5. La llengua en les diverses àrees. 4.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells. 4.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular: 4.2.7.1 Alumnat que desconeix les dues llengües oficials. 4.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana. 4.2.8. Atenció de la diversitat. 4.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua. 4.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua. 4.2.11. Materials didàctics. 4.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe. 4.3.1 Informació multimèdia. 4.3.2 Usos lingüístics. 4.3.3 Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum. 4.3.4. Català i llengües d’origen.

5. La llengua castellana 5.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: 5.1.1. Introducció de la llengua castellana. 5.1.2. Llengua oral. 5.1.3. Llengua escrita. 5.1.4. Activitats d’ús. 5.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques. 5.1.6. Alumnat nouvingut.

2


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

6. Altres llengües 6.1. Llengües estrangeres. 6.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa. 6.1.1.1. Desplegament del currículum. 6.1.1.2. Metodologia. 6.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera. 6.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera. 6.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula..

7. Organització i gestió 7.1. Organització dels usos lingüístics. 2.4.1.1. Llengua del centre. 2.4.1.2. Documents de centre. 2.4.1.4. Comunicació externa i Llengua de relació amb famílies. 2.4.1.7. Llengua i entorn. 7.2. Plurilingüisme al centre educatiu. 2.4.2.1. Actituds lingüístiques. 2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació). 7.3. Alumnat nouvingut. 7.4. Organització dels recursos humans. 7.5. Organització de la programació curricular. 7.5.1 Estructures lingüístiques comunes. 7.6. Biblioteca escolar. 7.7. Projecció del centre.

8. Concreció operativa del projecte (Pla anual) 8.1 Distribució horària de llengües: mínima per cicles i per àrees i cicles.

9. Annexos Annex 1: Objectius generals referents a les àrees de llengua. - Llengua catalana i literatura i llengua i literatura castellana. - Àrea de llengua estrangera. Annex 2: criteris d’avaluació àrea de llengües. - Llengua catalana i literatura i llengua i literatura castellana. - Àrea de llengua estrangera. 3


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

0. INTRODUCCIÓ

Entenem el projecte lingüístic com un instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin, d'acord amb la normativa vigent, però de manera autònoma, determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús de les llengües al centre (llengua vehicular i llengua d’aprenentatge) i al tractament curricular de les diferents llengües que hi són presents. Els objectius del projecte lingüístic són: - Consolidar la llengua catalana, com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe. - D’acord amb les competències bàsiques, permetre a l’alumnat el dret a rebre l’ensenyament en català en l’educació primària, i el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori i la capacitat de comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera. En aquest cas, l'anglès. Per tal d’aconseguir aquests objectius i d’adaptar els principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l'entorn, hem realitzat una anàlisi del context sòcio-lingüístic i de l'ús de la llengua en els diferents àmbits de la zona. Aquest projecte lingüístic ha estat elaborat per una comissió lingüística representativa de tots els estaments i àmbits escolars i és fruit de la reflexió conjunta. Es tracta d'un instrument que vincula a famílies, alumnat, professorat i personal del centre respecte a l’objectiu comú de fer efectiva la normalització de les llengües. Com a part del projecte educatiu, té una vigència llarga i tracta de recollir globalment tots els aspectes de la zona educativa rural. La direcció de la ZER vetllarà per la seva distribució i coneixement per part de tota la comunitat educativa.

4


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

1- CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA L’actual context social i escolar, amb una presència significativa d’alumnat procedent d’altres cultures i que desconeix la llengua del sistema educatiu, obliga a una nova definició del Projecte Lingüístic de centre (PLC) que consideri aquesta nova realitat. Així, el PLC ha de possibilitar al centre gestionar el procés de tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, articular els aspectes referents al tractament de les llengües curriculars i, alhora, fer de la llengua catalana un instrument de cohesió social en un marc plurilingüe. L’equip directiu de la ZER Mediterrània, així com tot el claustre que l’integra, en el curs 07/08 han vist la necessitat funcional de realitzar el projecte lingüístic de ZER donat que el que teníem no tenia en compte el context actual de la ZER i, a més a més, s'ha contemplat la modificació curricular a cicle inicial. -DECRET 142/2007, de 26 de juny. A fi de fer-ne la redacció s’ha creat una comissió integrada per dos membres de l’equip directiu de la ZER en el curs actual i 9 mestres components del claustre. Aquesta comissió s’ha reunit mensualment i ha tractat els diferents punts de l’índex proposat per l’equip directiu de manera prèvia. A fi de facilitar la gestió i redacció de l’esmentat projecte, s’ha fet un treball previ a cada centre de forma particular, a partir d’unes preguntes guia sobre l’estat del tractament i ensenyament-aprenentatge de les àrees de llengües en cadascun dels centres. Aquest treball previ ha estat proposat i dirigit per la directora de cada centre que n’ha fet una recopilació a fi d’afavorir una redacció més ràpida i acurada de les idees que s’han volgut transmetre per escrit. La Comissió s’ha reunit en sessió de claustre en els dies establerts en el calendari anual i a partir d’una pluja d’idees, així com de l'intercanvi d’experiències i opinions entorn un punt concret de l’índex marcat, se n’ha fet l’esbós. S’han recollit les diferents aportacions i l’equip directiu de ZER ha estat l’últim responsable de la redacció del document. En finalitzar el temps previst per a la gestió i redacció de l’esmentat projecte s’ha aprovat el projecte lingüístic de la ZER Mediterrània en sessió de claustre de ZER en data 10 d’abril de 2008.

5


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

2. MARC LEGAL El present projecte i les propostes d’actuació que es fan als apartats corresponents s’inspiren i tenen en compte la normativa vigent que apareix als documents següents: 1.- Constitució, 1978 (art. 27). 2.- Estatut d'Autonomia (art. 3 i art. 15). 3.- Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya. 4.- Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya. 5.- Decret 94/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació infantil. 6.- Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació primària. 7.- Decret 362/1983, de 30 d’agost, sobre l’aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística de Catalunya, a l’àmbit de l’ensenyament no universitari (DOGC núm. 359, de 31.8.1983). 8.- Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (DOGC núm. 2553, de 9.1.1998).

3. ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC.

3.1 Alumnat i entorn Per elaborar aquest punt, hem preparat unes enquestes com a pas previ per poder perfeccionar el Projecte Lingüístic, analitzant la situació sociolingüística -a nivell personal, familiar, social i professional- de l’alumnat. La ZER Mediterrània es troba situada en una àrea geogràfica de Catalunya on la majoria de la gent és catalanoparlant. En general no sorgeixen problemes en quant a emprar el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, tot i que cal tenir en compte que en un dels tres centres que integren la ZER, n’és present l’augment constant de l’alumnat de nacionalitat estrangera.

6


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

Tot el professorat utilitza la llengua catalana, amb domini oral i escrit, per comunicar-se entre ells i amb l’alumnat. L'entorn de les nostres escoles està marcat per la llengua i la cultura catalana: les festes, els ajuntaments, les associacions i les botigues... És la llengua d’ús social. Cal, però, tenir en compte l’augment de la població immigrant en una de les poblacions i, per tant, en un dels tres centres.

Prop del 60% de les famílies que formen els tres pobles de la ZER són catalanoparlants (variant occidental del català). El 40% per cent restant, correspon al 20% de famílies de parla castellana i 20% de famílies d'origen divers: Romania, Rússia, Marroc, Brasil, Polònia, Ucraïna, República Dominicana, Moldàvia... Cal, però destacar, que a dia d'avui al CEIP del Poble Nou del Delta no hi ha famílies immigrants i al CEIP Setze de Febrer (Els Muntells) no arriba a l'1% de la població. Per tant, el tant per cent especificat pel que fa a la població immigrant correspon íntegrament al CEIP Marjal, Les Cases d'Alcanar. 3.2. Àmbits de l'escola El català és la llengua vehicular a tots els centres, tant pel que fa a l'ús general i comunicatiu de la vida quotidiana a nivell oral, com per a la correspondència escrita. L'àmbit de relació en llengua catalana és molt ampli, fins al punt d'estar present sempre i d'una manera molt natural, tant a nivell oral com escrit. Per tant, el català, és la llengua de: 1. Reunions dels òrgans col·legiats: Claustre i Consell Escolar. 2. Reunions amb el professorat i les mares i pares dels alumnes. 3. Comunicacions dels/les mestres amb l'alumnat i la resta de professors/es, tant dins com fora de l'aula. 4. Els respectius avisos i comunicats. 5. Els anuncis del tauler. 6. Les circulars internes i externes. 7. Els informes dels/les alumnes.

7


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

En l'àmbit administratiu, la llengua catalana és emprada en la documentació de l'escola, i en aspectes de tipus ambiental: 8. retolació, 9. cartells, 10. actes dels claustres, 11. actes dels consells escolars, 12. correspondència oficial, 13. actes d'avaluació, 14. llibres de registre, 15. informes, 16. instruments de gestió, 17. material informàtic, 18. certificacions.

En les activitats complementàries i extraescolars, el català és la llengua de relació habitual; per exemple: teatre, revista de la ZER Mediterrània, activitats esportives, sortides, i d'altres...

4. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D'APRENENTATGE

4.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència

4.1.1 El català, vehicle de comunicació

El català serà la llengua utilitzada en totes les activitats acadèmiques i serà l'eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre. Es preveuran mecanismes de seguiment i d'avaluació de l'ús del català en totes les activitats.

4.1.2 El català, eina de convivència. El centre educatiu acorda generalitzar l'ús del català en tots els àmbits de convivència. S'impulsaran accions concretes que posteriorment s'avaluaran per millorar les intervencions en aquest sentit.

8


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

4.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 4.2.1 Programa d’immersió lingüística. L'equip docent actualitzarà les metodologies d'ensenyament de segones llengües (PIL). Serà un projecte compartit per tota la comunitat educativa (pares i mares, personal no docent ...), a la qual se l'informarà i demanarà la seva col·laboració.

4.2.2 Llengua oral. El centre prioritzarà el treball de la llengua oral en tots els seus registres. Per al centre el paper de la llengua oral és fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar i exposar i dialogar per aprendre. Un bon domini de l'expressió és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions. El centre treballarà en els cursos inicials la variant pròpia del català de la zona (en el cas de l'alumnat d'incorporació tardana també s'introduirà en primer lloc la variant de la zona). Posteriorment s'introduirà el coneixement de la resta de les variants de la llengua. En acabar l'ensenyament obligatori, l'alumnat ha de tenir un bon coneixement de la variant estàndard del català de la zona. Es treballarà habitualment la llengua oral en tots els cicles i es treballaran les diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació ...) tant a l'àrea de llengua com a la resta d'àrees. El docent serà el model que l'alumne seguirà, per tant haurà de tenir cura en la utilització de la llengua oral en la variant pròpia del català de la zona.

4.2.3 Llengua escrita. L'ensenyament de la llengua escrita tindrà com a objectiu aconseguir al final de l'ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir aquest objectiu s'aplicaran les orientacions que dona el currículum i es planificaran activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té l'alumnat en els diversos nivells. Hi haurà un plantejament global sobre l'ensenyament de la lectura i l'escriptura tenint en compte que és un procés complex que cal abordar des de totes les àrees de currículum. Les activitats que es proposin de lectura i escriptura tindran uns objectius clars que es compartiran amb l'alumnat i s'establiran mecanismes de revisió per millorar cadascuna 9


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

de les dues habilitats. Aquestes activitats estaran seqüenciades en funció del procés d'ensenyament.

4.2.4 Relació llengua oral i llengua escrita. En el plantejament integrat de l'ensenyament de les habilitats lingüístiques la relació que s'ha d'establir entre la llengua oral i la llengua escrita haurà de ser recíproca. Hi haurà activitats en que aquesta relació serà inherent: la lectura expressiva, el teatre ... Hi haurà un plantejament integrat de les quatre habilitats (comprensió i expressió, oral i escrita) Aquest plantejament serà compartit per tot el professorat. Es planificaran activitats des de totes les àrees en que la interrelació de les habilitats serà present. Hi haurà una gradació pel que fa a la dificultat de les activitats.

4.2.5 La llengua en les diverses àrees. L'aprenentatge de la llengua serà responsabilitat del professorat de totes les àrees, el conjunt del claustre n'haurà de ser conscient i actuar en conseqüència. Per tal que l'alumnat assoleixi el nivell d'expressió i comprensió en català concretats en els criteris del projecte lingüístic de centre, l'equip docent aplicarà a l'aula metodologies que estimulin l'expressió oral i escrita amb suports didàctics en català. Es preveuran els mecanismes adequats de seguiment i avaluació.

4.2.6 Continuïtat i coherència entre cicles i nivells.

L'equip docent haurà de disposar d'un espai per coordinar-se i consensuar els principis metodològics que han d'orientar l'ensenyament de les dimensions que marca el currículum, per acordar els usos lingüístics que s'han d'emprar i el seu ensenyament i per fer el traspàs de la informació sobre les característiques de l'alumnat i sobre els valors que es volen transmetre i treballar. El centre disposarà de documents que concretin aspectes metodològics i organitzatius. Aquests documents s'elaboraran participativament i el professorat els aplicarà. Les programacions i els criteris d'avaluació es revisaran conjuntament. Es disposarà de protocols per fer el traspàs d'una promoció de l’alumnat quan hi ha un canvi de professorat, d'etapa i de cicle. S'establirà coordinació amb els centres de secundària que rebin els alumnes, tant del traspàs de la informació de l'alumnat com d'aspectes metodològics. 10


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

4.2.7 Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular:

El centre que rebi alumnat nouvingut aplicarà estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d’aconseguir que aquest alumnat rebi una acollida al centre i una atenció lingüística de qualitat, de manera que se li faciliti l’accés a la llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu de Catalunya en les millors condicions possibles. El centre tindrà un pla d'acollida on es recolliran i se sistematitzaran les actuacions que s'han de posar en marxa per facilitar la incorporació de l'alumnat nouvingut. S'establiran mecanismes d'avaluació del compliment del objectius del pla i per actualitzar-lo en funció dels canvis que es puguin produir en el centre.

4.2.7.1 Alumnat que desconeix les dues llengües oficials.

En les dues tipologies d'alumnat, el centre en rebre alumnat nouvingut que desconeix les dues llengües oficials del sistema educatiu de Catalunya, aplicarà estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d’aconseguir que aquest alumnat rebi una atenció lingüística personalitzada de qualitat que permeti l’accés en les millors condicions possibles al currículum ordinari.

4.2.7.2 Alumnat sud-americà de parla hispana En el cas de l'alumnat sud-americà de parla hispana s’utilitzarà la proximitat de les llengües catalana i castellana (estructures lingüístiques) per facilitar els aprenentatges, la comunicació i l'ús de la llengua vehicular des de l'inici de la incorporació de l'alumnat nouvingut.

4.2.8 Atenció de la diversitat. El centre ha de definir com organitza l’atenció a la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, fet que, en temes lingüístics, s’ha de centrar fonamentalment a reforçar el desenvolupament de la llengua oral a parvulari, l’assoliment de la lectura i l’escriptura en el cicle inicial de l’educació primària i el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en la resta de cicles i nivells. S’han definit els mecanismes que s’han de posar en funcionament per 11


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

assolir aquests objectius, els quals fan referència a l’adaptació del currículum, als aspectes organitzatius i a les orientacions metodològiques, comptant amb el suport dels serveis educatius. Es tindran en compte estratègies que faci referència a la participació de l'alumnat en el seu propi aprenentatge, a la col·laboració entre iguals i a l'ús de materials multinivells. 4.2.9 Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua. El centre organitzarà la programació curricular i l’avaluació per potenciar l’ús del català. També s’organitzaran activitats que tinguin com a finalitat potenciar aquest ús.

4.2.10 Avaluació del coneixement de la llengua. El conjunt d’actuacions previstes pel centre, en relació amb les diferents fases de l’avaluació de l’aprenentatge i l’ús de la llengua, inclourà la valoració dels processos d’ensenyament-aprenentatge de les dimensions comunicativa i literària, la gestió del currículum i els mecanismes de coordinació entre el professorat. S'aplicarà l'avaluació com una part del procés d'ensenyament-aprenentatge que, en part, haurà de servir per responsabilitzar l'alumnat del seu propi aprenentatge. S'establiran indicadors i mecanismes de seguiment, que incloguin l'ús de la llengua, per coordinar l'aplicació dels criteris d'avaluació al llarg dels cursos. S'avaluaran les competències relacionades amb la dimensió comunicativa i literària en contextos comunicatius i de treball per tasques, sense prioritzar el moment de l'avaluació final.

4.2.11 Materials didàctics. El centre, a l’hora de determinar els material didàctics per a l’aprenentatgeensenyament de la llengua catalana entesos en un sentit ampli (per tant, també s’han de tenir en compte els materials de les àrees no lingüístiques), aplicarà uns criteris clars i coherents sobre quines han de ser les seves funcions, sobre les característiques que han de tenir i sobre l’adequació al currículum, incloent-hi la dimensió literària. S'aplicaran criteris compartits per a la selecció de materials, entesos com tots aquells recursos que poden servir per crear situacions d'aprenentatge. 12


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

4.3 . El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe

4.3.1 Informació multimèdia La incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació al sistema educatiu respon al desenvolupament de la societat del coneixement en l’àmbit formatiu. Des d’aquest punt de vista, hi ha una relació directa entre el desenvolupament de les TIC i la llengua com a vehicle de comunicació i de convivència. El centre aplicarà de manera continuada un criteri de desenvolupament del programari i dels suports digitals que produeix basat en la priorització de la llengua vehicular i, en conseqüència, hi haurà adaptat plenament les eines digitals amb que ha de treballar.

4.3.2 Usos lingüístics. La complexa situació sociolingüística de la societat catalana fa que el professorat de llengua treballi explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, per tal de fer de la llengua catalana la llengua d’ús habitual. La resta del professorat hi col·laborarà des de les àrees. El centre treballarà explícitament els usos lingüístics de l'alumnat, ja que la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum planteja continguts relacionats amb els usos socials en un context multilingüe com és el de Catalunya. A part del professorat de llengua s'hi implicarà tot l'equip docent.

4.3.3 Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum.

Per formar parlants plurilingües i interculturals cal l'assoliment de la competència plena en català, la llengua pròpia de Catalunya, i en castellà com a garantia que l'escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats; també el respecte per la diversitat lingüística i el desig d'aprendre altres llengües i d'aprendre de totes les llengües i cultures. A més, la diversitat lingüística present a les aules del centre i a l’entorn del centre s’aprofitarà per fer activitats relacionades amb el currículum.

13


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

4.3.4 Català i llengües d’origen. Ha d’existir una relació directa entre l’aprenentatge de la llengua i l’establiment de vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d’origen de l’alumnat. Per això, els equips docents han de disposar d’informació sobre les diverses llengües familiars presents a l’aula per fer-ne ús. També han de tenir present la interdependència lingüística i l’assoliment de les competències comunes per millorar l’aprenentatge de tothom. Es reconeixerà i valorarà la llengua d'origen de l'alumnat. Es preveuran estratègies d'avaluació i seguiment en l'aprenentatge del català.

5. LA LLENGUA CASTELLANA 5.1

L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana El centre, atesa la composició sociolingüística de l'alumnat i la participació o no en un

programa d'immersió, assegurarà una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua castellana al llarg de l'etapa i estableix criteris que permetin reforçar i no repetir els continguts comuns que s'ha programat fer-los en el currículum de llengua catalana. Segons el context sociolingüístic i el projecte educatiu propis, es vetllarà per fer un desplegament del currículum incorporant el treball de les formes d'ús de la llengua castellana menys conegudes pel seu alumnat. S’atendran les atencions individualitzades en llengua castellana. 5.1.1. Introducció de la llengua castellana Es tindrà en compte la realitat sociolingüística de l’alumnat i es buscaran els materials adequats a la realitat del centre i a la realitat individual de cada alumne. Hi haurà continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en castellà: es tindrà clar que l’objectiu final és que l’alumnat tingui el mateix nivell de llengua catalana que de llengua castellana. •

L’ensenyament del castellà tindrà garantida la presència adequada en tot el currículum de l’ensenyament primari, de manera que tot l‘alumnat en tindrà un coneixement per a poder-la utilitzar adequadament.

14


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

Els centres organitzaran en el primer cicle d’educació primària l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en català i introduiran la llengua castellana al primer curs a nivell oral, per arribar, al final d’aquest cicle, a transferir al castellà els aprenentatges assolits.

Els centres vetllaran perquè en finalitzar la seva escolaritat al centre, l'alumnat conegui la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la apropiadament com a font d'informació i vehicle d'expressió.

5.1.2 Llengua oral El centre tindrà present que l'enfocament emprat en l'aprenentatge i ús de la llengua castellana inclogui activitats perquè l'alumnat adquireixi habilitats lingüístiques, fent especial èmfasi amb la competència oral en els primers cursos. Es treballarà bàsicament la variant estàndard del castellà, però es valoraran les altres variants del castellà, que cada cop són més presents al centre. Es treballarà habitualment la llengua oral en tots els cicles de primària atenent a modalitats de textos orals diversos (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...) Es tindran en compte els diversos registres de la llengua.

5.1.3. Llengua escrita Se seguirà l’enfocament metodològic que dona el currículum. Hi haurà un plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura. Les activitats que es proposaran de lectura i escriptura tindran uns objectius clars que es compartiran amb l’alumnat i s’establiran mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats. Estaran seqüenciades

en funció del procés d’ensenyament i es treballarà en

coordinació amb el professorat de llengua catalana. 5.1.4 Activitats d’ús El centre preveurà l'ús de la llengua castellana en la projecció dels resultats del treball curricular fora de l'aula d'aprenentatge mitjançant: suports comunicatius a l'ús, com ara la revista, la pàgina web, la ràdio o contactes amb altres centres d'indrets de parla castellana amb qui tinguin un programa conjunt.

15


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

El centre assegurarà la presència dels recursos TIC i audiovisuals en l'aprenentatge de la llengua castellana: com a mitjà d'accés a material divers, per atendre els diferents estils i ritmes d'aprenentatge de l'alumnat, per la vàlua afegida que aquestes eines tenen en el desenvolupament d'estratègies per al tractament de la informació i per a la difusió dels resultats de les tasques d'aprenentatge. S’impartirà l’assignatura de llengua castellana, però es tindrà en compte si aquesta llengua és usada o no en altres contextos de l’alumnat.

5.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques El centre planificarà impartir blocs de continguts curriculars d'àrees no lingüístiques en castellà. En la programació d'aquesta opció s'utilitzarà la metodologia pròpia de l'àrea i s'inclourà suport lingüístic per tal de facilitar la compleció de les tasques i assegurar l'aprenentatge dels continguts. Les àrees no lingüístiques s’impartiran en la seva totalitat en català. Encara que s’utilitza tant el català com el castellà de manera indiferent per a la recerca d’informació.

5.1.6 Alumnat nouvingut El centre posarà els mecanismes necessaris per tal que l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu i que no coneix cap de les dues llengües oficials, en acabar l’ensenyament, les conegui ambdues de la mateixa manera. En una primera fase, s’ha assegurarà un nivell bàsic de llengua catalana de l’alumnat nouvingut. Posteriorment s’iniciarà un ensenyament de la llengua castellana que tindrà present el que ja sap l’alumnat de llengua catalana i la gran presència del castellà en la societat.

6. ALTRES LLENGÜES 6.1.- Llengua estrangera: Anglès 6.1.1 Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa. 6.1.1.1

Desplegament del currículum

Dur endavant el PLC no es pot fer des d’un marc d’accions aïllades i desconnectades entre sí. Al contrari, s’ha de fer d’una manera global tenint en compte que la llengua és

16


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

part de la nostra identitat del poble i que no es pot deslligar del projecte educatiu. Les estratègies i activitats que es desenvoluparan al llarg del curs per tal d’aconseguir els objectius s’han d’entendre com accions que es complementaran unes amb altres de manera coherent. I en serà el conjunt que permetrà aconseguir un projecte d’escola integradora, oberta, i respectuosa amb les altres cultures. La primera llengua estrangera que s'introduirà en la nostra zona serà l'Anglès. Aquesta àrea serà impartida per un docent especialista.

L'aprenentatge d'aquesta llengua es realitzarà des d'un enfocament comunicatiu, participatiu i molt gradual, anant de la comprensió oral i escrita a l'expressió oral per acabar en l'expressió escrita. L'anglès serà la llengua vehicular pel que fa al desenvolupament de la classe, s'utilitzarà aquesta llengua en totes les activitats orals i escrites: les exposicions del professorat, el material didàctic, els llibres de text, les proves,... Per a qüestions personals i explicacions que ho requereixin es podrà usar la llengua habitual.

Els/les alumnes s'iniciaran en l'aprenentatge de l'Anglès al Cicle Inicial de manera oral, i amb una metodologia bàsicament lúdica i comunicativa. Es podrà iniciar, l'anglès a infantil, tenint en compte la disponibilitat de cada centre. A Cicle Mitjà es farà especial èmfasi en la comprensió i l'expressió oral, mentre que al final d'aquest Cicle i al Cicle Superior es treballarà, a més, l'expressió i comprensió escrites. Si els centres disposen d’especialistes d'anglès que puguin disposar de suficient temps, es podrà impartir, al Cicle Superior, una àrea no lingüística en aquesta llengua estrangera.

6.1.1.2

Metodologia

La metodologia, en tots els nivells, està dirigida a la comunicació real, començant per la destresa oral des del primer dia de classe i passant després a la destresa escrita. Aquest ús pràctic abraça una gran varietat de situacions quotidianes de la vida familiar, social i escolar de l’alumne.

17


Projecte Lingüístic de ZER

6.1.1.3

ZER MEDITERRÀNIA

Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera.

En tots el nivells s’utilitzaran els recursos disponibles i necessaris per a cada situació, objectiu i segons les característiques del grup classe: titelles, llibre, fitxes, contes, dibuixos, fotos, flashcards, CD,DVD, cançons, rimes, teatrets, adhesius, etc…

6.1.1.4

Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera.

Vídeo, TV i DVD: la imatge aporta informació, canalitzant l’atenció.

CD: efectes sonors que faciliten la comprensió i afegeixen informació sobre el contingut. Material molt important que anirà lligat a la introducció i/ o reforçament del centre d’interès que s’està treballant: cançons, contes situacions, diàlegs…)

Canó : versátil i amb moltes possibilitats. Ordinador: la tecnologia de la informació s’utilitzarà com un recurs important d’aprenentatge per a l’alumne. D’aquesta manera els xiquets poden reforçar les seves destreses auditives, lligades als continguts de la unitat de programació que es treballa. El treball amb l’ordinador centra l’atenció, és motivador i amb resultats immediats.

Aquests recursos resulten molt adients; doncs, la imatge aporta informació nova i ajuda a comprendre el contingut. Però tindrem en compte diferents aspectes: –

La durada ha de ser curta.

El vocabulari ha de ser precís.

Les frases curtes i estructurades de forma ordenada.

Els elements sonors i visuals han de reforçar els missatges.

18


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

6.1.1.5 L’ús de la llengua estrangera a l’aula El més important a l’hora de treballar a l’aula d’anglès és el desenvolupament de les quatre habilitats lingüístiques: l’expressió oral, la comprensió oral, comprensió escrita i expressió escrita. Al nostre centre, entenem la llengua anglesa com una eina de creixement personal. Saber la llengua anglesa ens ajuda a desenvolupar-nos millor en la vida quotidiana; a ser persones més competents i més ofertes a les oportunitats d’una societat cada vegada més oberta i plural i a créixer personalment. L’ensenyament de la llengua anglesa al nostre centre es proposa un objectiu global: que des dels primers contactes amb l’anglès, els alumnes adquireixin progressivament capacitats comunicatives que els permetin defensar-se en l’idioma estranger en situacions quotidianes pròpies de la seva edat. Posarem, un esment especial en les destreses orals: (Speaking i Listening). A partir de cicle mitjà i sobretot, a cicle superior es valora cada cop més l’aspecte de comprensió escrita. (Reading Comprehension, Vocabulary and Structures) i en darrer terme, l’expressió escrita (Writing). Es valora també el grau de participació a classe, l’actitud envers l’àrea, la motivació que demostra i el compliment de les tasques proposades.

7- ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 7.1 Organització dels usos lingüístics

7.1.1 Llengua del centre Els centres que conformen la ZER, tenen establert promoure l’ús del català en diferents àmbits, com per exemple, l’ús de la llengua per part dels mestres donat que totes les àrees s’imparteixen en català, exceptuant l’àrea de llengua castellana i de llengua

19


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

estrangera. També s’ha acordat seguir un criteri lingüístic favorable a l’ús del català en l’ambientació, decoració i rètols de senyalització dels centres.

7.1.1.1. Comunicació externa i Llengua de relació amb famílies El català, com a llengua vehicular de cada un dels centres de la ZER Mediterrània, serà la llengua de treball i projecció interna i externa. La llengua catalana s’utilitzarà com a llengua de comunicació externa amb les diferents institucions públiques d’àmbit català i també amb les famílies. Es tindran en compte, sempre què sigui possible, les llengües de la nova immigració especialment en el moment de l’acollida de nous alumnes al centres. A fi de facilitar la comunicació amb les famílies de l’alumnat nouvingut amb llengües diferents del castellà i català, s’empraran uns documents prèviament traduïts a l’idioma d’origen, proporcionats pel Departament d’Educació. El desconeixement del català per part d’alguns alumnes i famílies no ha de comportar la renúncia per part del professorat a l’ús i promoció de la llengua. Per això s’ha acordat que tots els professionals dels diferents centres s’adreçaran als alumnes i famílies majoritàriament en llengua catalana a fi de promoure’n l’aprenentatge i la integració en la nostra cultura lingüística.

7.1.2 Documents del centre

Els centres de la ZER estem en procés de revisar i actualitzar els diferents documents que esdevenen marc de referència de l’acció educativa. S’ha fet constar la necessitat de revisar els continguts dels documents pel que fa als temes lingüístics i d’ajustar les actuacions als principis expressats en els documents. En els documents bàsics del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista fomentant l’ús de vocabulari genèric què englobi ambdós sexes.

20


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

7.1.3 Llengua i entorn A nivell de relació amb l’entorn s’atén a la promoció d’activitats complementàries i extraescolars en llengua catalana, bé per part de l’AMPA com del mateix centre, contactant amb associacions i entitats del nostre àmbit lingüístic. Els pobles d’Amposta i Alcanar tenen engegat el Pla Educatiu d’Entorn, en el qual s’ha acordat treballar els usos lingüístics favorables a la llengua catalana. Des dels centres es vetllarà, per a què s’utilitzi la llengua catalana com a vehicular en les diferents activitats extraescolars.

7.2 Plurilingüisme al centre educatiu

A l'Educació Infantil es comença el procés d'aprenentatge de la llengua catalana, procurant desenvolupar el llenguatge verbal per començar més tard la preparació a la lecto-escriptura. A més a més, s'introdueix en el coneixement de la llengua anglesa un nivell molt bàsic: nom dels colors, dels nombres, de les parts del cos, de roba i d'animals. El claustre de la ZER estableix que l'anglès sigui la primera llengua estrangera de la ZER mentre que la segon llengua estrangera seria el francès, per raons de

similitud i

proximitat geogràfica.

Al Cicle Inicial d'Educació Primària, s'introdueix el castellà, diferenciant un tractament oral en el primer nivell per començar l'escrit al segon; també es continua amb la llengua anglesa ampliant i aprofundint en els conceptes iniciats a infantil.

Cal destacar la utilització de la variant occidental de la llengua estàndard, ja que l’I.E.C. (Institut d’Estudis Catalans) n’ha acceptat una bona part del lèxic, així com els pronoms demostratius i possessius i les formes verbals valencianes del subjuntiu, molt semblants a les nostres. Aquesta decisió es va prendre per quatre raons: - En la nostra àrea es parla la variant occidental del català, que té diferències importants amb la variant oriental que s’empra en els materials escolars. - No hi ha variants correctes i incorrectes d’una llengua ja que l’I.E.C. accepta una variant occidental de la llengua estàndard. 21


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

- Esta variant acceptada és més pròxima al nostre parlar (encara que no idèntica: mai l’estàndard és idèntic a cap parla). - Creiem que serà més fàcil que els nostres alumnes aprenguin la variant occidental de l’estàndard, en primer lloc, ja que és la llengua de relació i d'ús social de les nostres Terres, sense deixar de banda per això, el coneixement de la llengua estandarditzada que se'ns presenta als llibres de text i a la majoria de fonts d'informació i consulta. D'aquesta manera, es fomentarà la nostra parla. (Tot i que l’I.E.C. no ha acceptat tots els detalls de la proposta d’estàndard occidental de J. S. Beltran, el seu llibret –que hi ha a totes les escoles- és una bona guia. Per al lèxic, s’haurà de consultar el diccionari de l’I.E.C. )

7.3 Alumnat nouvingut Els centres educatius de la ZER, tenen en compte la diversitat lingüística de l’alumnat del centre i es viu la mateixa, en un clima favorable i sense ocasionar-se conflictes greus derivats d’aquestes realitats lingüístiques concretes. Ens adonem que fa falta incorporar programes específics sobre diversitat lingüística a fi d’afavorir i tractar adequadament i positivament la diversitat cultural. Es tindrà molt en compte l’acollida de nou alumnat promovent activitats de coneixement de la cultura i llengua d’origen. Els alumnes nouvinguts romandran en la classe ordinària i serà el tutor/a qui assegurarà a través de diferents recursos el progrés lingüístic de l’alumne en qüestió. Per tal d’afavorir d’una manera normalitzada l’adquisició de la llengua catalana, s’utilitzarà el català amb una metodologia adaptada, destacant la necessitat de comunicació, a fi d’afavorir la integració i l’autoestima. Els centres vetllaran perquè l'alumnat nouvingut de llengua familiar diferent, així com també tots aquells que s'incorporin tardanament al sistema educatiu i els/les alumnes amb necessitats educatives específiques rebin el suport i ajuda necessària en l'aprenentatge del català. Per organitzar els recursos humans i materials dels quals disposen els centres, la Comissió d’Atenció a la Diversitat promourà la realització del Pla d’Acollida per part del coordinador de llengua i Cohesió social (en coordinació amb l’assessor de la zona), a fi d’assegurar una bona integració de l’alumnat nouvingut.

22


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

7.5 Organització dels recursos humans

Aquest curs 07/08 la ZER Mediterrània ha elaborat el Pla de formació de centre. A partir de l’elaboració del mateix els tres centres han fet una autodiagnosi sobre les necessitats de formació a nivell general. L’instrument utilitzat per a detectar les necessitats ha estat una graella en la qual s’han posat de manifest els punts forts i febles del funcionament de la ZER. A l’hora d’organitzar globalment la programació curricular de les àrees de llengües, ha sorgit com a punt feble i, per tant, com a aspecte a millorar, la coordinació entre el professorat d’un cicle o dels nivells dels diferents centres que formen part de la ZER. S’ha acordat buscar alternatives organitzatives a fi de promoure i facilitar la coordinació entre professionals de cicles o nivells iguals, però què pertanyen a centres diferents dins d’una mateixa zona rural. També des de la Comissió d'Atenció a la Diversitat es constata la necessitat de la realització dels Plans Intensius Individuals (PII) per a aquells alumnes nouvinguts a fi d’assegurar l’assoliment d’uns objectius i continguts lingüístics prèviament adaptats. L’estructuració i documentació específica dels PII serà explicitada en el Pla d’Acollida de la ZER. I també, des de la mateixa Comissió, s’atendrà a la configuració i distribució dels recursos humans de la ZER (horaris) a fi d’atendre a la diversitat d’alumnat dels tres centres de la manera més òptima possible, per a promoure l’aprenentatge de les llengües en l’alumnat nouvingut.

7.6 Organització de la programació curricular

7.6.1 Estructures lingüístiques comunes El claustre ha reflexionat entorn les llengües concretes de les quals se’n fa ús i tractament a l’escola: llengua catalana, llengua castellana i llengua estrangera, els aspectes relacionats amb cada una d’aquestes àrees ha estat especificat en punts anteriors. També, però, s’han tingut en compte les estructures lingüístiques comunes entre el català i el castellà. L’acord del tractament de les llengües i les estructures involucra tot el professorat de l’àrea de llengua, tot considerant diferents aspectes que permeten un millor tractament de les mateixes: 23


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

- Evitar la repetició de continguts: les adquisicions que l’alumne ha fet a partir de les activitats en català s’aniran transferint a les altres llengües, evitant així repeticions innecessàries - Evitar l’anticipació d’aprenentatges: introduir els aprenentatges de manera coherent, sense treballar aquells continguts que tenen relació amb les dues llengües abans que hagin estat tractats en llengua catalana. En l’ensenyament de la llengua castellana caldrà incidir en els aspectes , les normes i els usos que són diferencials, que presenten alguna dificultat, què li són propis.

7.7 Biblioteca escolar Entenem la biblioteca com un espai d’aprenentatge i un banc de recursos que donen suport al desenvolupament de les diferents àrees curriculars. Els nostres centres compten amb un espai físic adequat quant a aspectes formals i compten amb volums de documents que s’han d’anar actualitzant i renovant sobretot pel que fa a llibres de coneixement. Quant a la llengua, es prioritza què hi hagi nombre de volums en català però també en les altres llengües del currículum. Des de l’entorn de la biblioteca es planifiquen activitats concretes de foment de la lectura i també del gust per la lectura. S’atén al treball de diferent tipologia de text: poesia, narració, contes,llegendes, diaris, còmic, rodolins,etc També cal tenir en compte què la lectura es promou no solament des de les àrees de llengua sinó que des de qualsevol àrea del currículum. El professorat té present el necessari foment d’estratègies lectores diverses: recerca de la idea principal, comprensió crítica del text, ordenació lògica de text, etc. Als tres centres, es realitzen diferents activitats concretes de foment per la lectura, impulsades per diferent professorat des de la biblioteca i des de les aules. Se’n fa un recull de les mateixes a fi de fer un dossier on s’hi especifiquen les fitxes de les diferents activitats detallant objectius i continguts treballats. Caldrà atendre en el futur a la promoció concreta d’activitats encaminades a l’adquisició de la capacitació informacional, que té com a objectiu treballar les habilitats per reconèixer la informació necessària, com localitzar-la, com avaluar-la i com comunicarla de forma efectiva, amb l’objectiu de transformar aquesta informació en coneixement personal. Per a l’assoliment d’aquesta finalitat es promocionarà l’ús de les noves tecnologies i dels recursos audiovisuals i multimèdia amb què compten els centres i 24


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

sempre què sigui possible dins l’espai de la biblioteca donat que també l’entenem com un banc de recursos.

7.8 Projecció del centre

És necessari la projecció dels diferents centres a la comunitat educativa, és a dir, a l’alumnat, als pares i mares i també entre el professorat. Per a això es promouen diferents activitats que permetin l’assoliment d’aquest objectiu. Comptem amb la revista de la ZER Mediterrània com a recurs compartit pels diferents membres de la comunitat educativa que serveix per treballar amb l’alumnat, amb les noves tecnologies i també el llenguatge periodístic. Es tracta també de promoure l’intercanvi i la interrelació entre l’alumnat dels diferents centres que integren la ZER. També es creen iniciatives relacionades amb el món de les noves tecnologies que es concreten cada curs escolar segons les directius del SATI i de la seqüenciació de continguts. Alguns exemples d’iniciatives han estat la creació de la pàgina web, creació de blog, intercanvi de correu electrònic,etc.

8- CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE (PLA ANUAL) L’aprenentatge de la llengua de l’escola és una de les primeres necessitats de l’alumnat que, sense conèixer-la, s’incorpora a les escoles de Catalunya. Per això, a més a més, de les activitats docents dedicades directament a l'ensenyament de la llengua catalana, tota la comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar l’aprenentatge de la mateixa. Per a tal fi i ,després de l’exposició del context social de la ZER Mediterrània, queda justificat la redacció d’aquest projecte lingüístic. Per tal de garantir l’eficàcia del Projecte Lingüístic de la ZER cal tenir en compte els següents aspectes: - Què s’ha tingut en compte l’adequació a la realitat sociocultural actual i què caldrà ser revisat. - Que l’elaboració ha estat feta amb el consens dels professors i de la resta de la comunitat educativa, representants del consell escolar de zona. - Que tots els components del centre hi estan vinculats.

25


Projecte Lingüístic de ZER

ZER MEDITERRÀNIA

La difusió del PL es farà donant a conèixer el PEC, ja que el PL n'és una part del mateix, entre el professorat del centre i tota la comunitat educativa que n'estigui interessada. Així mateix, l'equip directiu vetllarà per un correcte i ampli coneixement del PL, com per tenir cura d’una correcta aplicació dels criteris que en ell s’hi descriuen. Concretament per a assegurar el compliment del PLZ s’atendrà a:

- Els principis del PLZ seran revisats i concretats cada any en el projecte anual de centre. - Les direccions dels centres vetllaran perquè cada un/a dels professors/es que s’incorporen als centres coneguin i comparteixin els principis del PLZ. - Les direccions dels centres vetllaran perquè cada una de les persones que tenen contacte amb els centres coneguin i comparteixin els principis del PLZ. També es té en compte que el projecte lingüístic serà revisat, si les circumstàncies i l’entorn varien susceptiblement i es precisa una actualització del PLZ. La Comissió lingüística serà l’encarregada de fer aquesta revisió.

8.1 Distribució horària “ S’adjunta al següent full. “

26


Distribució mínima segons Decret 142/2007:

Mínims

Mínims

C. Inicial

C. Mitjà

Llengua i literatura catalana

140

140

140

420

--

420

Llengua i literatura castellana *

140

140

140

420

--

420

Estructures lingüístiques comunes

105

70

70

245

--

245

Llengua estrangera

70

105

140

315

105

420

HORARIS EDUCACIÓ PRIMÀRIA

C. Superior

Mínims

Diferència

Mínims

Etapa

mínims/ globals

Globals Etapa


Distribució horària de les àrees lingüístiques per cicles: Llengua catalana 1r curs (CI) 2n curs (CI) 3r curs (CM) 4t curs (CM) 5è curs (CS) 6è curs (CS)

Hores per curs

Estructures lingüístiques comunes

Horari lliure disposició

70 70 70 70 70 70 420

52.5 52.5 52.5 52.5 52.5 52.5 315

35 35 35 35 35 35 210

157.5 157.5 157.5 157.5 157.5 157.5 945

40 40 40 40 42,5 42,5 245

110 110 110 110 112,5 112,5 665

35 35 52.5 52.5 35 35 245

70 70 105 105 105 105 560

Total Llengua castellana 1r curs (CI) 70 2n curs (CI) 70 3r curs (CM) 70 4t curs (CM) 70 5è curs (CS) 70 6è curs (CS) 70 Total 420 Primera llengua estrangera (Anglès) 1r curs (CI) 35 2n curs (CI) 35 3r curs (CM) 52.5 4t curs (CM) 52.5 5è curs (CS) 70 6è curs (CS) 70 Total 315 Les Cases d’Alcanar, 14 de març de 2008 La secretària

Míriam Claudio Gombau

Blocs de continguts

Vist i plau El director Hermínia Marí Pons

Totals


Aquest Projecte Lingüístic de la ZER Mediterrània fou aprovat pel claustre de la ZER Mediterrània en reunió del dia 10 d’abril del 2008. Per la qual cosa queda derogat l'anterior Projecte Lingüístic.


9- ANNEXOS ANNEX 1: OBJECTIUS GENERALS REFERENTS A LES ÀREES DE LLENGUA ÀREA LLENGUA CATALANA I LLENGUA CASTELLANA En les àrees de llengua i literatura catalana i llengua i literatura castellana de l’educació primària, la ZER Mediterrània té com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:

1. Prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop més global. 2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres. 3. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita. 4. Desenvolupar la competència en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l’educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials. 5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos. 6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de l’aula. 7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper. 7. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera. 9. Comprendre textos escrits que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper. 10. Comprendre textos audiovisuals i fer-ne una lectura crítica i creativa. 11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.

- 30 -


12. Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum. 13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports. 14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic. 15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradició literària. 16. Comprendre textos literaris de gèneres diversos. 2. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües.

ÀREA DE LLENGUA ANGLESA

EDUCACIÓ INFANTIL - Aconseguir sensibilitzar i iniciar els nens i les nenes de P4 i P5 d’Educació Infantil en l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

- Estimular el desig de jugar i aprendre en anglès.

- Promoure la participació activa dels xiquets i les xiquetes

en el seu procés

d’aprenentatge , fent servir l’anglès de forma creativa i significativa a l’entorn social de l’aula.

- Contribuir al desenvolupament integral del nen ( físic , social emocional, psicològic i cognitiu ).

CICLE INICIAL: - Potenciar la comprensió i l’expressió oral.

- Fixar bases sòlides des del punt de vista auditiu i fonètic.

- 31 -


- Utilitzar l’anglès com a llengua vehicular a ser possible dins i fora de l’aula. - Obviar , en un principi , l’error deixant clar que l’important és comunicar-nos en anglès. - Generar multitud de situacions i ocasions per a l’ús de la llengua donant a la vegada moltes eines i recursos per a la utilització de la mateixa.

- Valorar el coneixement de les llengües estrangeres com a instrument de comunicació entre les persones.

- Mostrar-se receptiu i interessat davant la diversitat lingüística a través del contacte amb uma nova llengua. - Gaudir de l’anglès i de l’aula com un espai lúdic i de diversió i inconscientment ser un lloc d’aprenentatge.

CICLE MITJÀ - Expressar-se oralment amb la pronunciació , l’entonació i el ritme adequats a la seva edat.

- Participar activament a classe , respectant les aportacions dels companys i les companyes. - Fomentar l’aprenentatge cooperatiu amb activitats en parella o en grup.

- Produir missatges orals senzills utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics ,en situacions habituals de la vida quotidiana ,per aconseguir que la comunicació sigui fluida i satisfactòria, demostrant respecte i interès per comprendre i fer-se comprendre. - Reconèixer i utilitzar les normes bàsiques d’ortogràfia i lèxic de la comunicació.

- 32 -


- Produir frases i textos escrits senzills amb finalitats diferents i adequats a situacions de comunicació diverses.

- Millorar la competència comunicativa, tant expressiva com comprensiva.

- Participar em intercanvis lingüístics senzills amb finalitats lúdiques ( representacions, jocs, utilització de la mímica, etc.).

CICLE SUPERIOR - Motivar els nens a utilitzar l’anglès mitjançant activitats i jocs entretinguts que presenten reptes cognitius.

- Fer que les activitats estiguin centrades em la gramática adequada a la seva edat. - Fer que l’aprenentatge de l’anglès sigui significatiu relacionant-lo amb altres àrees del curriculum. - Facilitar el desenvolupament cognitiu del nens em uma varietat d’habilitats diferents com ara l’observació , l’autoaprenentatge i la memória.

- Oferir als nens informació real i alhora interessant en anglès. - Preparar als nens pels reptes que els esperen a l’Educació Secundària estimulant la reflexió i coneixements dels mecanismes de funcionament de la llengua.

- Estimular els nens pera conseguir que siguin uns aprenents autònoms.

- 33 -


ANNEX 2: CRITERIS D’AVALUACIÓ ÀREA DE LLENGÜES LLENGUA CATALANA CASTELLANA

I

LITERATURA

I

LLENGUA

I

LITERATURA

• Participar activament en les converses de classe. • Diferenciar entre les idees principals i les secundàries. • Exposar temes de manera ordenada i comprensible de totes les tipologies a partir d’un guió. • Realitzar breus intervencions. • Llegir de manera autònoma i comprensiva, mostrant interès per llegir tot tipus de textos. • Aplicar estratègies afavoridores del procés de comprensió abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, inferències, entre altres). • Conèixer el funcionament d'una biblioteca escolar i iniciar-se en l’ús de les virtuals. • Escriure textos de diferent tipologia a mà i amb ordinador aplicant-hi els coneixements ortogràfics i textuals treballats. • Revisar el text que s’ha escrit i millorar-ne la coherència i la cohesió, el lèxic i la puntuació. • Valorar els avenços en escriptura i consciència de les mancances. • Mostrar seguretat en l'ortografia de base i coneixement de les normes ortogràfiques que responen a lleis constants. • Tenir capacitat per observar el funcionament de la llengua: els canvis de significat quan s'hi fan transformacions, la formació de les paraules, la relació

entre puntuació i

sentit o el llenguatge literari. • Mostrar autonomia progressiva en l'aprenentatge: reflexió en el procés, organització i planificació del treball, acceptació de l'error, autocorrecció. • Participar en lectures conjuntes per aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratègies lectores i aprendre a interpretar el llenguatge literari. • Escriure poemes i textos narratius fent atenció a l’estructura i al llenguatge. • Produir textos audiovisuals senzills tenint en compte els elements bàsics del llenguatge audiovisual per expressar idees, emocions, records. • Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i tenir interès per comprendre-les. • Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències. • Tenir una actitud crítica cap a els estereotips lingüístics i audiovisuals que - 34 -


reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes. • Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i tenir interès per comprendre-les. • Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències. • Tenir una actitud crítica cap a els estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.

Primera llengua estrangera • Captar el missatge global i específic de les produccions i interaccions orals més habituals que es produeixen a l’aula. • Captar el sentit global de missatges orals i escrits sobre temes familiars, coneguts i d’interès. • Emprar la llengua estrangera en situacions pròpies d’aula. • Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciació, ritme, entonació per explicar fets i conceptes relacionats amb ell mateix el món que l’envolta o per transmetre informació d’altres àrees curriculars. • Extreure informació de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una finalitat comunicativa concreta. • Escriure frases i textos curts significatius en situacions quotidianes i escolars a partir de models amb una finalitat determinada i amb un format establert, tant en suport paper com digital. • Usar algunes estratègies per aprendre a aprendre, com demanar aclariments, comunicar amb gestos, utilitzar diccionaris il·lustrats, i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor. • Mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora de resoldre les situacions d’aprenentatge. • Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació i participar amb interès en les activitats en què s’usa la llengua estrangera. • Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències.

- 35 -


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.