Page 1

Projecte lliure dels alumnes de SEP.

Andreu Ginestet Marina Girbau Úrsula Gontán Arnau Juàrez Rubén Lorenzo Estefania Mateos Laia Pola Berta Vidal


L’ESPORT 1. LA HISTÒRIA DE L’ESPORT 1.1.El naixement de l’esport 1.2.L’esport més antic 1.3.L’esport més modern 1.4. El primer esportista 1.5. Origen de les olimpíades

2. TIPUS D’ESPORT 2.1. Que és esport i que no 2.2. Els esports que existeixen 2.3. Els més valorats i els menys valorats 2.4. Les olimpíades 2.4.1. Esports que es practiquen 2.4.2 Els paralímpics 2.5. Enquesta

3. LA SALUT I ELS ESPORTS 3.1. Les lesions. 3.1.1 Fractures 3.1.2. Esquinços 3.1.3. Luxacions 3.2. Com prevenir les lesions 3.3 El dopatge. 3.4. Fer esport competitiu d’alt rendiment, és saludable. 3.5. Va bé l’esport per a la salut.

4. L’ESPORT: FAMA I CULTURA 4.1. Esportistes famosos. 4.2. Esports d’altres cultures. 4.3. Països que són les potències mundials.


1 .LA HISTÒRIA DE L’ESPORT 1.1.El naixement de l’esport

No se sap concretament la data en que es va començar a practicar l’ esport, però hi han diferents teories d’altres països, com ara:

XINESOS: Hi ha proves com aparells i estructures que suggereixen que ja practicaven activitats esportives des del 4000 a.C.

ANTIC EGIPTE: Els monuments dels faraons indiquen que una quantitat considerable d’esports, com la natació i la pesca esportiva, foren dissenyats i regulats fa milers d’anys.

Dibuixos: 1r- baralles (lluita lliure), 2n- (actualment hoquei) i el 3r- (ara ho anomenem natació)

ANTIGA GRÈCIA: Els esports van augmentar la seva capacitat d' organització i regulació hi s’ han conservat fins a l’ actualitat.

SOCIETAT INDUSTRIAL: En el primer país que assoleix aquest estadi, la Gran Bretanya. Als XVIII s’inicià la introducció del sentit competitiu en els jocs físics i nasqué un interès a reglamentar- los.

Ciutats industrials de l’atletisme


1.2.L’esport més antic L’esport més antic es l’atletisme. Segons el rei Ifitos de Elis que va proposar celebrar uns jocs per complaure els Déus i portar a pau a la Terra a causa de la caiguda després de la Guerra.

Atletes preparant-se per a sortir.

Símbol Internacional de l‘atletisme

1.3.L’esport més modern Contínuament s’estan fent esports nous, és a dir, esports que ja existeixen barrejats amb altres que ja és practiquen i se’n formen de nous.


Ping - pong futbol

Aquest esport és juga amb les

Korfball

Aquest altre, és juga amb les normes del

bàsquet, normes del ping – pong i les del

però amb una cistella de vímet,

obligatòriament futbol barrejades i amb algunes

han de jugar-hi nois i noies en un mateix

equip i variacions.

els nois han de defensar als nois i les

noies defensen a les noies.

1.4. El primer esportista Va ser el grec Koroibos de Elis, va rebre el 1r premi per córrer al voltant de l‘estadi d’Olímpia, en el 776 a. C. Amb aquesta victòria la tradicional llista dels guanyadors s’inicia i també el resultat històric-cronològic, és a dir el millor resultat amb cronòmetre o temps de la història.

Escut de Koroibos

Estatua de Koroibos de Elis

1.5. Origen de les olimpíades Els jocs olímpics comencen a l’antiga Grècia, concretament a la ciutat d’Olímpia situada a 320 km d'Atenes, es deien jocs antics. El nom de jocs olímpics prové d’aquella ciutat. Tot comença l’any 776 a. C, a la ciutat d’Olímpia, situada a 320 km d'Atenes. Els jocs es celebraven cada quatre anys i només podien participar-hi homes.


Durant les tretze primeres olimpíades, només es realitzava una prova. Es tractava d’una cursa a peu coneguda amb el nom d’ "Stade". L’any 708 a. C es van introduir bastantes varietats esportives: lluita i disciplines atlètiques com el llançament de disc o de javelina. Els jocs tenien la finalitat d’adorar el seu Déu, Zeus. Va començar com una competició del poble, però poc a poc van arribar competidors d’altres ciutats i regions. Els jocs van anar creixent durant segles i segles fins que l’any 393 a. C, l’emperador romà Theodocius va prohibir totes les festes a Grècia.


2. TIPUS D’ESPORT

2.1 Què és esport i que no

L’esport és qualsevol joc o activitat de lleure basada en un reglament estricte (una “pauta” reglamentada i competitiva que procura millorar el benestar físic i mental de les persones). No es considera un esport, un joc violent i sense cap valor educatiu.

2.2. Els esport que existeixen

Hi ha moltíssims esports, però en podem nombrar uns quants:

Terrestres: • Gimnàstica: Gimnàstica artística • Esports de raqueta: Tennis • Arts marcials: Karate • Esports de muntanya: Alpinisme • Esports de gel: Hoquei sobre gel • Esports de neu: Esquí • Esports de pilota: Bàsquet • Esports de corre: Atletisme

Un esport terrestre conegut: el futbol.


Aquàtics: • Natació • Natació sincronitzada • Waterpolo • Piragüisme • Ràfting • Surf

Un exemple d’esport aquàtic: la natació sincronitzada.

Aeris: •

Ala delta

Paracaigudisme

Parapent

Un exemple d’esports aeris és el parapent

Mentals: •

Escacs

Un exemple d’esports mentals són els escacs


2.3. Els més valorats i els menys valorats

En general, els esports que tenen més aficionats i practicants són els més valorats sobretot al dels jocs olímpics d’estiu: futbol, natació, atletisme, tennis, bàsquet...

Podríem dir “esports minoritaris” els que, als que es practiquen a una àrea geogràfica concreta, o bé als que són seguits i practicats per poca gent. A les olimpíades també hi ha esports que són minoritaris tot i que després en creixi la popularitat. Podem destacar-ne: el bàdminton i el cúrling.

2.4. Les olimpíades

Cada quatre anys, en un dels continents del món, milers de millors esportistes del planeta, desenes de milers de treballadors, entrenadors i periodistes, i centenars de milers d'espectadors es reuneixen en una ciutat. El seu objectiu és senzill: organitzar, presenciar, participar i informar sobre el major espectacle del món: els jocs olímpics.

El Jocs Olímpics són una competició internacional d'una sèrie d'esports seleccionats.

2.4.1. Esports que es practiquen

A les olimpíades d’estiu s’hi practiquen molts esports però podem destacar-ne uns quants:


Atletisme, Basquetbol, Beisbol, Boxa, Ciclisme, Futbol, Gimnàstica artística, Gimnàstica rítmica,

Handbol, Judo, Lluita, Natació, Natació sincronitzada,

Piragüisme, Salts, Taekwondo, Tennis, Tir amb arc, Vela, Voleibol, Waterpolo...

I a les olimpíades d’hivern destaquem: Esquí, Hoquei gel, Patinatge artístic sobre gel, Patinatge de velocitat sobre gel, Salts d'esquí, Snowboard...

2.4.2. Els paralímpics

Els Jocs Paralímpics són un esdeveniment internacional on hi participen esportistes amb alguna discapacitat física i que se celebra cada quatre anys, durant les setmanes posteriors als Jocs Olímpics.

En els jocs paralímpics d’estiu podríem trobar:

Aixecament de pes, atletisme, bàsquet, ciclisme, futbol, judo, natació, rugbi, tennis,tir amb arc, vela, voleibol...

Alguns esports que formen part dels Jocs Paralímpics d'hivern són:

Esquí alpí, esqui nòrdic, hoquei gel, curling...

Jugador de bàsquet paralític


2.5. Enquesta

Persones de 6è que practiquen un esport

Fan esport No fan esport

Més del 70% dels alumnes de 6è practiquen esports.

practiquen a 6è Tipus d'esports que es practquen

Futbol Ballet Dança Atletisme Natació Bàsquet Hípica Voleibol Karate

L’esport més practicat a 6è és el futbol , seguit del bàsquet , la natació i de l’atletisme.


3. LA SALUT I ELS ESPORTS

3.1. Les lesions

Una lesió esportiva és un tipus de malaltia lligada a la pràctica d' un esport.

Segons la part del cos afectada, les lesions esportives es poden classificar-se com: -

Lesions musculars: enrampades, contusions...

-

Lesions de les articulacions: luxacions i subluxacions. Lesions dels lligaments, del cartílag, i del menisc...

-

Lesions dels tendons: tendinitis, distensió, trencaments complets...

-

Lesions dels ossos: fissures, fractures, periostitis...

Les lesions esportives més freqüents que es donen a l' aparell locomotor durant la pràctica esportiva es classifiquen en tres grans grups: les fractures, els esquinços, i les luxacions.

3.1.1. Fractures

Una fractura es quan et trenques un ós però tot i que és complicat trencar-se un ós pot passar si és un moviment amb molta pressió a l’ós. Les fractures més freqüents es produeixen per tres motius diferents: -

En esports de contacte.

-

Forta palanca sobre l’ós superior a la resistència de l’ós.

-

Per moviments traumàtics lleus però repetitius.

Fractura de cúbit


3.1.2. Esquinços

Un esquinç és la deformació del teixit lligamentós pel fet d' estirar-se més del compte i no recuperar la seva longitud inicial immediatament. Quan una articulació s’estira o es torça més enllà dels graus que es consideren fisiològics, es pot produir una luxació o un esquinç. Després d’un esquinç caldrà tornar l’articulació a la seva posició natural. Així doncs es recomanarà fer repòs.

Esquinç el turmell

3.1.3. Luxacions

Luxació: és quan els ossos que formen una articulació surten del seu lloc. Es produeix per un impacte directe o indirecte. Per curar una luxació, un professional en medicina, té que recomanar la manera de recuperar-te.

Luxació d’espatlla

3.2. Com prevenir les lesions Per a prevenir les lesions hem de: -

Escalfar: preparar el cos abans de practicar l’activitat física.

-

Estirar: fer exercicis per a estirar la musculatura al qual forçarem.


-

Constància al fer esport: l’exercici moderat i practicat de forma contínua ajuda al benestar físic i mental.

-

Material esportiu: quant fas un esport tens que anar amb el material adient d’aquell esport. Si no pots patir una lesió muscular.

-

Proteccions: per fer un esport tens que protegir-te les zones on reps més cops.

Escalfant per un partit de futbol

Proteccions

3.3. El dopatge

El dopatge consisteix en la utilització de productes que augmenten el rendiment a través de diferents mitjans com per exemple l' augment de la massa muscular o la resistència al dolor. Els esports on s’utilitza més el dopatge és el ciclisme, atletisme, natació... Hi han varies agències internacionals que vetllen pel control de l’ús de substàncies dopants (com AEA, AMA, WADA...) Un dels clars exemples ara fa poc és el de Lance Armstrong.

El que fa el dopatge

Lance Armstrong


3 .4. Fer esport d’alt rendiment, és saludable

Aquesta taula es veu segons el nivell que fas esport el risc que tens de tenir una lesió:

1. La gent que no fa esport. 2. La gent que fa l’activitat bàsica que és camina una mica i poc més. 3. La gent que córrer o fa esport lleugerament però poc. 4. La gent que fa esport 3 o 4 cops per setmana. 5. La gent que fa esport i està ben entrenat. 6. La gent que fa esport professional.

3.5. Va bé l’esport per a la salut

Sí perquè millora la teva salut i és una eina de prevenció, millora l’aspecte físic, actua com a desestressant, bon humor i més autoestima, reactiva la memòria, més qualitat a l’hora de dormir, s’està més actiu en el dia a dia, et dona múltiples opcions per escollir, pots perdre pes i pots establir nous vincles d’amistat.


Kilian Jornet un gran esportista que fa un gran esforç físic


4. L’ESPORT: FAMA I CULTURA

4.1. Esportistes famosos.

Hi ha molts tipus d’esportistes famosos:

Esportistes que s’han fet famosos per ser guapos, per sortir a la televisió, per ser models, per dopar-se, pels èxits que han aconseguit…

Cristiano Ronaldo (futbolista) s’ha fet famós per ser futbolista d’èxit, sortir a la televisió i ser model.

Ben Johnson (atleta) es va fer famós per dopar-se.


Lionel Messi (futbolista) s’ha fet famós per ser el millor jugador de la història.

4.2. Esports d’altres cultures.

En altres llocs del món hi ha gent que practica esports que ni tan sols aquí coneixem i alguns d’ells són practicats per molta gent i altres que són antics.

Exemples d’esports en altres continents:

Amèrica: Ra’chuela -Ra’chuela: s’assembla al hockey. - Ulama: és un joc en que es te que colpejar la pilota amb la cintura. - Lluita Tarahumara: és lluita entre dos homes o dones.

Àsia:

-

Kendo: és un art marcial japonès, equipats amb armadura (bogu) i un sabre de bambú (shinai).


- Sumo:Lluita lliure que es practica dins un cercle.

sumo

Àfrica:

- Laamb: és lluita lliure. - Zulu: tipus de lluita que es practica amb un pal.

Zulu

Laamb

4.3. Països que són les potències mundials.

No es pot dir que un país és la potència mundial per què depenent de l’esport que es practica, cadascun té la seva potència.

Per exemple:

EE.UU: és la potència mundial en natació.

China: és la potència mundial en salts.

Gran Bretanya: és la potència mundial en ciclisme en pista.

Revista els esports  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you