Page 1

La sardana

NOM : MBALLO BALDE ,TOBO ASSIGNATURA: SEP PROFESSOR : Carles Vi単allonga NIVELL: 2N C.S.E.P CURS : 2013 -2014 ESCOLA: Joan Sanpera i Torras


Índex 1.INTRODUCCIÓ

1.INTRODUCCIÓ

2.QUI VA SER LA PERSONA QUE VA INVENTAR EL BALL?

3.HISTORIA DE la SARDANA ?

4.COM ES BALLA LA SARDANA ?

5.COM ES LA SARDANA CURTA?

6.I LA LLARGA ?

7.QUE ES LA DIADA DE LA SARDANA ?

8.LA COBLA

9.LA SARDANA ACTUAL 10. TIPUS DE SARDANES .


1.INTRUDUCIÓ . He triat aques tema perque m’ha agrada perque m’adraden moltes tipus de ball i la sardana es un dels tipus de ball que m’agraden més .

2.QUI VA SER LA PERSONA QUE VA INVENTAR EL BALL? La dansa és la més antiga de les arts, la seva creació es creu anterior a la de la música, la pintura o l'escultura. Tal és així que per parlar dels orígens del ball cal remuntar-nos a l'època de les cavernes, ja que ballar és gairebé tan primitiu com existir. Els homes primitius són els inventors del ball.

3.HISTORIA DE la SARDANA ?

Per això són tan abundants les llegendes que fixen el seu principi a l'antiga Grècia, on les danses circulars, donant-se les mans, ja abundaven, segons es desprèn d'algunes representacions escultòriques. Posteriorment van ser adoptades per pobles ibèrics i ballades a les riberes de la Mediterrània. Sense arribar al mateix grau de normalització coreogràfica i elaboració instrumental, similars danses circulars enllaçades en compàs de 6/8 es troben també en altres zones de Provença, Galícia, Astúries, Castella i Portugal.


4.COM ES BALLA LA SARDANA ?

La sardana és una dansa realitzada en grup i en cercle, que es balla a Catalunya i Andorra. Formen una rotllana de cara al centre ,movent-se de costat a,marquen puntejant amb els peus els compassos de la música .

5.COM ES LA SARDANA CURTA?

Durant la primera meitat del segle XIX el contrapàs sofreix una davallada, i es redueix el nombre de les seves representacions. Al mateix temps, aquella última figura del contrapàs agafa personalitat pròpia i substitueix el contrapàs mateix. Aquesta primera versió independent s'anomena sardana curta, té una forma musical de vint-i-quatre compassos amb una extensió melòdica definida i fixa que no representava cap dificultat pels balladors, que repartien de forma igual els passos a totes les sardanes. Aquesta dansa, molt rudimentària i monòtona, acompanyada per instruments populars diferentment escollits segons la comarca, es va estenent per les dues vessants pirinenques i convenint, a principis del segle passat, amb les primeres "sardanes curtes" que no van ser més que la vitalització de certs ritmes que després van constituir la base de la veritable sardana que en la seva forma més primària o «curta» es va ballar tant al Rosselló com a l'Empordà i la Garrotxa


6.I LA LLARGA ?

Durant el segon terç del segle XIX la sardana curta experimentà una progressiva modificació i es va allargant, donant lloc a la sardana llarga. Les melodies comencen a copiar el model d'òperes italianes, de manera que els balladors, no acostumats a tenir més passos que els habituals, no poden acabar correctament la sardana i treure el ball en el moment que s'acaba la música. Per contextualitzar aquest canvi, cal tenir en compte que les cobles no eren estables, variaven sovint els seus components i no eren professionalitzades. Això feia que els agradés incloure músiques de moda d'aquella època per a fer el ball més popular i festiu. La sardana curta va representar una nova actitud social, posant la sardana com a nou ball de moda, per contra de l'antic contrapàs.Durant el segon terç del segle XIX la sardana curta experimentà una progressiva modificació i es va allargant, donant lloc a la sardana llarga. Les melodies comencen a copiar el model d'òperes italianes, de manera que els balladors, no acostumats a tenir més passos que els habituals, no poden acabar correctament la sardana i treure el ball en el moment que s'acaba la música. Per contextualitzar aquest canvi, cal tenir en compte que les cobles no eren estables, variaven sovint els seus components i no eren professionalitzades. Això feia que els agradés incloure músiques de moda d'aquella època per a fer el ball més popular i festiu. La sardana curta va representar una nova actitud social, posant la sardana com a nou ball de moda, per contra de l'antic contrapàs.


7.QUE ES LA DIADA DE LA SARDANA ?

La Diada de la Sardana és una festivitat que se celebra anualment a Catalunya, des de 1960, el diumenge entre la diada de Sant Jordi i el dia de la Mare de Déu de Montserrat (27 d'abril). Està organitzada per l'Obra del Ballet Popular per tal de fomentar les ballades de sardanes i el sardanisme. Els principals actes tenen lloc a l'anomenada ciutat pubilla, diferent cada any (per exemple, l'any 1960 va ser Girona), però simultàniament és celebrada en moltes poblacions catalanes i en altres d'arreu del món on hi ha nuclis de catalans residents.

8.LA COBLA


La cobla es l'orquestra popular catalana de la sardana. Aquesta orquestra posseeix des de principis del segle XX la següent configuració amb onze músics i dotze instruments: •

El flabiol, flauta de dimensions reduïdes que serveix per interpretar l'inici i els contrapunts de la sardana (primera fila; un músic; primer per l'esquerra; es toca amb la mà esquerra). El tamborí, tambor menut altrament conegut per tabal, que també toca el flabiolaire (està lligat al braç esquerre i es toca amb la mà dreta, amb una baqueta). El tiblel , instrument de fusta, de doble canya, amb un aspecte similar a l'oboè (primera fila; dos músics; segon i tercer per l'esquerra). La tenora, també un instrument de fusta de doble canya, més gran que el tible, i acabat en una campana metàl·lica (primera fila; dos músics; quart i cinquè per l'esquerra). La trompeta (segona fila; dos músics; primer i segon per l'esquerra). El trombó, normalment de pistons, més rarament de vares (segona fila; un músic; tercer per l'esquerra). El fiscorn (segona fila; dos músics; quart i cinquè per l'esquerra) El contrabaix, qus sol ser de tres cordes a les activitats a l'aire lliure i de quatre cordes als concerts (segona fila; un músic; sisè per l'esquerra)


9.LA SARDANA ACTUAL . Durant el primer quart del segle XX hi ha una intensa activitat sardanista. Sorgeixen ateneus, casals i associacions que es reuneixen periòdicament i amenitzen les trobades amb cançons populars i ballades de sardanes. La dansa va arrelant en la consciència col·lectiva com a símbol de solidaritat i germanor, a més a més s'hi afegeixen interessos polítics i intel·lectuals que l'aniran convertint en la dansa nacional de Catalunya. Un dels polítics que va ajudar a la propagació i simbolització nacionalista de la sardana fouFrancesc Cambó que des de la regidoria de l'Ajuntament de Barcelona, va incloure la sardana en les programacions oficials i va enfortir l'associació de conceptes catalanisme-sardanisme.

10. TIPUS DE SARDANES • Sardana de concert: tot i que pot ser ballada, és més apropiada per escoltar en un concert. Les sardanes que s'interpreten en un concert usualment ho són en quatre tirades: dues de curts i dues de llargs.


Sardana coral: la cobla té l'acompanyament d'una coral, de manera que la sardana permet ser cantada. Sardana obligada: en la cobla destaca la melodia d'un instrument (o més d'un) que és protagonista per sobre dels altres, bé sigui la tenora, el tible, el fiscorn, el flabiol o qualsevol altre. Sardana de lluïment: generalment es tracta d'una colla sardanista que balla de manera uniformada i homogènia i se sol ballar en concursos i exhibicions. Si es tracta d'un concurs l'objectiu és competir entre diferents colles per valorar quina balla millor, tant en la interpretació com en l'execució de la mateixa. Sardana de punts lliures: els dansaires introdueixen jocs de peus sense deixar el compàs o la rotllana. La dificultat rau en què tots els dansaires han d'estar coordinats i atents per ballar els passos que prèviament s'han inventat i memoritzat. Un dels dansaires va anomenant els diferents noms dels passos i tota la colla els ha d'executar en el moment precís. Generalment es balla en concursos i es valora no només la coordinació sinó la sincronia amb la música i els diferents punts ballats. Sardana de germanor: aplega la totalitat dels participants, els quals formen una única rotllana. Se sol ballar al final d'un concurs, festa o aplec, i consta habitualment d'una tirada de curts i una tirada de llargs. Sardana manresana: també anomenada sardana de set tirades. És una sardana que té 3 tirades de curts i 4 de llargs, amb l'esquema 2 curts-2 llargs-1 curt-1 llarg-1 contrapunt-1 llarg. Aquest tipus de sardana és cada cop més freqüent que la de deu tirades. S'interpreta tant en ballades de sardanes com en concursos de colles. Sardana revessa: el compositor posa a prova els oients i dificulta la distinció entre els curts i els llargs, de manera que suposa un repte per als dansaires que han d'esbrinar-ne el tiratge. Generalment se n'interpreta una en els


concursos de colles. TambĂŠ hi ha concursos individuals de sardanes revesses; en aquests, els concursants, que no ballen, han d'endevinar el tiratge d'un cert nombre de sardanes revesses.


La sardana  

treball sobre la sardana

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you