Issuu on Google+

MOSTRA LITERÀRIA

SANT JORDI 2013


P3


P4


ELS DOFINS FEM RODOLINS

. EN MARTÍ TOCA EL VIOLÍ . LA JULIETA TÉ UNA SAMARRETA . LA RATETA PUJA A LA BICICLETA . EL GAT ES MENJA UN GELAT . LA GALA BAIXA DE L’ESCALA . LA RATETA ES COMPRA UNA SAMARRETA . LA PAULETA ES MENJA UNA PIRULETA . EN PAU TÉ UN GRIPAU . LA GALA EM DEIXA LA PALA . L’ESQUIROL ÉS AMIC D’UN

CARGOL

. LA CARLA VALL SENT UN GALL . LA MARTINA ES MENJA UNA MANDARINA . LA RATETA PUJA A UNA ESCALETA . EL GIRA-SOL PREN EL SOL . LA GALA HA PERDUT LA PALA . LA RATETA VA EN BICICLETA . AVUI HE VIST UN ESQUIROL, JUGANT AMB UN CARGOL. . EN PAU ES BANYA AMB UN GRIPAU (P4)


P5


PRIMER


LA PRINCESA I EL DOFÍ Hi havia una vegada una princesa que es deia Sofia. A la Sofia li agradaven molt els dofins i va aconseguir que la seva mare la portés al zoo a veure´ls. Es van asseure i van mirar l’actuació. El dofí va tirar la pilota amb el morro i va anar a parar a les mans de la Sofia. La princesa va baixar a tornar-la i l’entrenadora la va fer pujar a sobre del dofí. Fan fer uns quants tombs de piscina i la Sofia es va sentir molt feliç. Gemma

LA GRANOTA I EL PEIX La granota està saltant perquè li agrada molt i el peix està nedant. Els dos sóns molt amics. Un dia un pescador va pescar el peix i la granota va dir: -

Jo et salvaré!

Se’n va anar a casa del pescador i va entrar. I com que el senyor estava distret va agafar el peix, el va tornar al riu i van tornar a ser molt feliços. Miryam


SEGON


LA LLUNA ESTÀ EMBARASSADA

La Lluna està embarassada. Tindrà milions de bebès de color daurat. Els escamparà per tot el món i cada nit brillaran com fanals. Jordi Galindo 7 anys 2n. LA NENA I EL GLOBUS

Una nena que es deia Sara pesava molt poc i volia comprar un globus i la mare li deia: -”No, no, que peses molt poc”. Però la Sara insistia i la mare li va comprar el globus. La nena el va agafar i la Sara i el globus van sortir volant. La mare va anar corrents fins que es van poder agafar les mans. Llavors la Sara va començar a menjar fins que va pesar molt.

Maria Massot 7 anys


2n.

TERCER


Els animals en la volta a Catalunya Hi havia una vegada un mono,una girafa,i un ocell. El mono deia: - El meu cotxe esportiu és el mes ràpid del món. La girafa va dir: - Ni parlar-ne el meu autocar és el més ràpid del món. I l'ocell va dir: - Ni parlar-ne la meva moto, tota verda, és la més ràpida del món. I van decidir fer una carrera. Van començar la carrera i van avançar, avançar i avançar...però van tenir un problema, van passar per un pont i el pont es va deixar anar! Es van adonar que estaven els vehicles aixafats al fons del barranc. La girafa va estirar el coll tant com podia i tots tres van pujar amunt i van seguir avançant. Quan van arribar a la meta tothom els va aplaudir i es van adonar que lo important no era guanyar sinó que era l'amistat. Pol F.


ELS CONTES MÀGICS

Una vegada els personatges de les històries van sortir dels contes. Eren les 12:00 del matí .La Ventafocs va voler anar a donar un passeig i en un tres i no res es va perdre al mig del bosc .Quan la caputxeta l'estava esperant per prendre un cafè es va adonar que portava un rato esperant, la va trucar i la Ventafocs no li contestava perquè al bosc no hi havia cobertura. La caputxeta es va espantar i va anar a dir-li al capità dels contes. Una estona després el capità dels contes va fer una reunió i va dir: Princeses i prínceps, mags i animals, la caputxeta ha dit que fa molt temps que no veu a la Ventafocs, la tenim que anar a buscar ! I van anar a buscar a la Ventafocs. Quan van anar al bosc es van trobar a una bruixa que li havia fet un encanteri a la bella dorment. L'encanteri consistia en que la bella dorment quedes dormida . Fins que va venir un cavaller i li va donar un petó i es va despertar van seguir un llarg camí. Va aparèixer un drac dolent i va sortir un jove príncep i va matar al drac i.... darrere estava la Ventafocs ! La van agafar i se la van emportar . Al cap d'una estona van tornar els llibres . Anys després el Pablo va llegir la història de contes màgics que tractava d'uns personatges de contes que vivien una aventura buscant a la Ventafocs. Lucia


QUART


Anna Mor EN PIULET I EL SEU AMIC Era un dia calorós. En Piulet, un ocellet, vivia en una casa molt maca. Però ell no suportava més aquella situació. Sempre estava engabiat! Ell volia conèixer món i voltar per camps, pobles i ciutats. Fins que un dia es va poder escapar i va anar volant fins al turonet de la ciutat. Va pujar cel amunt per conèixer més ocells. Hi havia orenetes, garses... Ell, el que volia trobar era el seu amic. També era un ocellet com ell, molt alegre i espavilat. El seu amic tenia unes taques negres i grogues i

unes

plomes molt claretes. Li agradava molt volar, però era molt atrevit i de vegades pujava molt amunt per explorar els núvols. En Piulet es preguntava: -On estarà el meu amic? No el trobo ni pels camps ni pels nius... Ja sé

on

anar! Volaré fins a Mercuri, fins a Venus o fins a Neptú. -Què dic jo!No hi ha vida tant lluny! Va tornar a la ciutat on vivia. I cansat de tant volar, es va asseure al banc d'un parc. Va sentir un soroll darrere d'uns arbustos. Va anar a mirar què passava i allà hi va veure ple d'ocellets menjant pa que una senyora els hi havia donat. Entre ells, hi va trobar per fí el seu amic! Com que havia estat allà amagat en Piulet no l'havia vist. Quan es van veure es van posar molt contents i van decidir que anirien a veure món junts i que mai més no es tornarien a separar.


TONI VIATGE PEL MÓN EN PEL.LÍCULES

A la sabana africana hi vivia una família de lleons. Un dia una lleona va parir i va néixer un petit lleó que es deia Pinto. El petit lleó anava creixent, creixent i creixent, fins que va ser un lleó gran. La seva mare que es deia Lola li va dir un dia: -Avui t'ensenyaré a caçar. I el Pinto va dir: -Molt bé! La seva mare li va explicar com es feia. El Pinto ho anava provant, provant i provant fins que al final va caçar una zebra. La zebra li va suplicar, suplicar i més suplicar que no la matés i Pinto al final va dir: -Val, no et menjo, però ves-te'n. La zebra va dir: -Gràcies, gràcies! El Pinto tenia 5 anys i se n'havia d'anar de la manada, però la seva mare va enviar a la Tina, una altra lleona de 5 anys, perquè el vigilés. El Pinto anava per la sabana sense saber que la Tina el vigilava. Un dia el Pinto es va trobar 10 hienes i els va preguntar: -Qui sou? Les hienes li van dir: -Som la Paquita, la Xina, la Dona, el Xoco, el Congo, en Xico, en Floquet, en Xebo, la Zuba i el jefe el Sanguer. En Pinto es va espantar i va rugir molt fort i les hienes el van atacar. La Tina ho estava mirant i va saltar i va ajudar a el Pinto. Els dos van espantar les hienes. El Pinto li va donar les gràcies i la Tina va dir: -De res. El Pinto li va preguntar -Com et dius? -Em dic Tina, i tu?


- Jo em dic Pinto. Desprès Pinto li va dir: -Què fas aquí? -La teva mare m'ha enviat. -Per què? -Per vigilar-te -Està bé. En Pinto va dir que si volia vigilar-lo havia de fer-li cas. La Tina hi va estar d'acord. Un dia la Tina va anar a caçar, va tornar amb una zebra morta i el Pinto li va donar les gràcies. El Pinto va provar la carn i va anar a vomitar. La Tina li va dir: -Estàs bé? -Sí, sí. En Pinto va menjar herba, arrels, fulles i fruits. La Tina ho va veure i li va preguntar: -Estàs bé ? -Sí, sí. -Doncs perquè menges vegetals. -Perquè m'agrada l'herba, la fruita i les fulles. La Tina quasi es mareja de la bogeria i va cridar: -Com que t'agraden els vegetals!!! El Pinto li va dir: -Calla, calla, calla i calla! -Per què? -No vull que s'assabenti ningú. -D'acord. Van caminar, caminar fins que van arribar a la costa del Mar Mediterrani. Van agafar un vaixell enorme sense que ningú se n'adonés. La Tina va dir: -On anem? -Anem on ens porti aquest trasto enorme. -Molt bé! Van arribar a la costa de França i van baixar del vaixell, van arribar al casino i


van veure que estaven gravant una pel·lícula, Madagascar 3 de marxa per Europa. La dolenta de la pel·lícula es va equivocar i va empaitar el Pinto i la Tina i no a Àlex el lleó, Martin la zebra, Balmen la girafa i Glòria l'hipopòtam i els pingüins. L'Àlex el lleó i el grup van dir: -Què passa? El Pinto i la Tina no sabien res de què passava. Van pujar a una camioneta. El Pinto com que no sabia conduir, va fer el que podia, esquivant gent, trencant cases i tendes. La policia els perseguia disparant dards. Van caure per un edifici. La Tina es va trobar 3 lèmurs, Julian, Moris i Mort. Mort es va ficar a la cara de Pinto, i van caure a una piscina. Tots van sortir i en Julian va dir: -A quina escena estem? El Pinto va respondre: -Escena ? Què és una escena? Moris va dir: -Una escena és un moment de la pel·lícula i una altra cosa, com us dieu vosaltres. -Jo Pinto i ella Tina. -Hola. -Hola. -I vosaltres? -Moris, Julian i Mort. -Hola. Van anar a port i van agafar una barca fins al port Nort i es van ficar a la pel·lícula de Ice Age 4 . Es van espantar i estaven morts de por i de fred. Mani el Mamut els va agafar amb els seus ullals i els va enviar a la Xina i es van fica a la pel·lícula de kung fu panda . Tigresa els va donar una patada i van anar a rebotar a la panxa d'en Po el panda que els va enviar a Àfrica. Van tornar amb la seva manada. El Pinto i la Tina van viure junts i van tenir 5 cries: 3 mascles i 2 femelles que es deien Valentin, Vicent, Vicentin, Lola i Tinda. Les cries es van fer grans i van tornar a repetir la història.


CINQUÈ


UN CAMP MÀGIC Fa més o menys uns trenta anys, va haver-hi a la ciutat de Londres, un camp de futbol on l'equip local era el London F.C. Tothom deia que aquell camp era màgic perquè quan jugaven un partit sempre guanyava l'equip local. El fet és que passaven coses molt estranyes. Quan l'equip contrari xutava, la porteria desapareixia i no tenien ni idea de cap a on havien de dirigir la pilota per marcar un gol. La gran afició del London deia que quan l'equip visitant sortia a l'atac, el camp es movia i el jugadors contraris es marejaven i acabaven perdent la pilota. Pel contrari, la porteria on el London havia de marcar, es movia cap al costat on el jugador tenia intenció de dirigir la `pilota i llavors el pobre porter no se n'adonava i pensant que estava ben situat, acabava encaixant un gol darrera un altre. Per tot allò, el London F.C. Guanyava tots els partits oficials de la lliga anglesa i el pitjor de tot és que, ni tan sols els mateixos àrbitres se n'adonàven de res, tot i que d'alguna manera, notaven que alguna cosa estranya estava passant. Però, un bon dia, el millor jugador que tenia el London i que per cert era el capità, va dir que el seu equip no volia guanyar d'aquella manera poc justa pels equips visitants. Estava segur que el seu equip era prou bo per guanyar als contraris amb igualtat de condicions, així que, una nit que el cel estava tot ple d'estrelles, va reunir a tots els seus companys en el punt just del centre del camp. Van asseure's al mig del cercle central i es van agafar de les mans tot fent una rotllana. Aleshores van mirar la pilota que havia just al davant de tots ells i van cridar a l'hora: “Som un gran equip i no ens cal res més que el nostre esforç. Volem que la màgia d'aquest camp, que tant ens estimem, sigui igual per a tots” De sobte i per uns segons, el camp va tremolar com mai ho havia fet. Les porteries es van aixecar dos metres del terra i una llum molt forta i brillant


va sortir de la gespa il·luminant tot el cel. Després d'aquell dia, l'equip del London va decidir canviar el nom del seu camp. El van batejar com “L'ANDROIDE ARENA”. A tots els equips visitants els hi encantava anar-hi perquè, tot i que el camp continuava fent de les seves, no afavoria ni als uns ni als altres i jugar-hi era molt divertit; era com anar a un parc d'atraccions però amb una pilota als peus. Des d'aquell dia, tot i que el London F.C. Ja no guanyava tots els partits, la seva qualitat va fer que fossin, un any més, campions de la lliga anglesa i aquest fet els va fer més grans com a equip. De fet, a l'entrada del camp hi ha una placa que hi diu: “AQUEST CAMP ÉS MÀGIC PERQUÈ ELS SEUS JUGADORS SÓN ESPECIALS” Gerard Abril


LES AVENTURES D'AYLA L'Ayla era una nena de cinc anys, que va viure a l'època de la prehistòria. Un dia l'Ayla va voler anar a banyar-se a un riu que hi havia a prop del seu poblat. Mentre s'estava banyant va haver-hi un terratrèmol a on els seus pares van desaperèixer. L'Ayla es va quedar sola, no va trobar a cap persona del seu poble. Durant molts dies i moltes nits, va caminar sola sense saber a quin lloc anava, ni si trobaria a algú. Menjant les herbes i les fruites que trobava. Tenia molta por; mentre anava caminant, la va sorprendre una tormenta i li feia molta por perquè plovia molt i feien llamps i trons. Es va amagar sota un arbre, amb tanta mala sort que li va caure un llamp i li va fer molt de mal. Va quedar inconscient més d'un dia. Quan es va despertar, va veure uns micos molt simpàtics que la duien en braços, que la portaven a veure el metge que estava prenent un suc de fruites. Tots els animals s'havien reunit per veure-la. El metge era un lleó cavernari, el més gran de tots els animals. Els hi va dir a tots que l'havien d'ajudar a curar-li les ferides. Quan es va recuperar, l'Ayla va veure que tots els animals parlaven el seu idioma. Es va posar molt contenta, els hi va explicar la seva història i tots li van dir que es podria quedar a viure amb ells perfectament i ella va acceptar; llavors van fer una gran festa. Pol Cordero Moreno


SISÈ


El meteorit Hi havia una vegada un científic que no tenia gaire experiència en aquests temes, però l'hi interessaven molt les roques. Es deia Pep Newton, no era gaire alt i portava unes ulleres que les duia des de que tenia cinc anys. Tenia un ajudant que ja us podeu imaginar també com era, es deia Nil Copernic. Un dia en Pep i el seu ajudant, van fer un invent per convertir en gegantina una roca. Van construir una mena de pistola que disparava un raig verd, i aquest raig estava format per mil substàncies que ni ell recordava les combinacions que havia posat. Per fer una prova, va disparar el raig sobre una roca d'un color més aviat marronós, i la roca va passar de tenir la mida d'un cargol a tenir la mida d'una ciutat gegant, però no els va esclafar, perquè va sortir disparada abans que creixés del tot. Els dos van córrer a buscar la raó del què havia sortit disparada, no imaginàven què havia pogut passar. Van estar dies i dies buscant, fins que en Nil li va dir que sense voler havia abocat la substància “palomita”, és a dir, que feia l' efecte de les crispetes a l'olla o el microones, s'inflen i surten disparades. Per tant, això és el que havia passat. Ja no hi van donar més importància. Al cap de dos anys, es va donar l'alerta a la Terra de que estava caient un meteorit, que encara estava molt lluny, però s'acostava ràpidament. El científic, per totes les descripcions que es feien, es va adonar que aquell meteorit que s' apropava i que gairebé havien oblidat, era la seva roca. Va quedar sorprès i espantat i va pensar que havia de fer alguna cosa per ajudar a desfer el seu disbarat, així que van decidir de fer el mateix raig però amb


l'efecte contrari. Ell i el seu ajudant, es van posar a treballar amb molta cura per combinar tots els elements i aconseguir exactament el raig invers, el van anomenar “encongidor plus”. El meteorit estava cada vegada més pròxim, queia a una velocitat d'uns 750km per hora, tenia un diàmetre entre 900m i 1km i un pes d'unes 15 tonelades. Si caigués sobre la Terra provocaria catàstrofes a la natura i molt mal als humans. Un cop fet el raig i aconseguit l' efecte contrari que necessitàven, es van adonar que el meteorit s' apropava a massa velocitat i que faltava més potència al raig. En Pep, no es va donar per vençut, i va aprofitar un dels seus últims invents, encara no perfeccionat, que servia per fer flexibles les roques.

Van afegir el material “xiclet” i en fer la prova, van poder observar que aquest invent realment funcionava i que tot es tornava flexible amb el seu contacte. No tenien massa temps i el meteorit s' apropava cada cop més, així que va decidir utilitzar-lo amb ell mateix. Quan estava a punt d'impactar amb la Terra, el científic es va injectar la substància nova en el seu propi braç i de cop aquest es va fer flexible i va allargar-se ràpidament. En Pep amb el raig a la seva mà, es va apropar al meteorit i li va disparar ben fort al damunt. El meteorit va començar a encongir-se i perdre potència i de cop, va tornar a ser de la mateixa mida que al principi. Va caure al costat dels peus d' en Pep, ell el va agafar i el va guardar per continuar fent més investigacions. Encara que l'invent pogués haver provocat una catàstrofe, ell estava content i satisfet amb el final de la història, així que va seguir treballant dia a dia per arribar a ser un gran científic i no fer mai més aquests errors. Isaac Garcia , Pau Grané, Pau Martínez


Mousse de llimona

Si vols menjar una mousse de llimona, t’has d’esperar una estona. Primer l’hem de preparar i després a la nevera refredar.

De tan bon gust que té a l’estiu en menjaré. És tan refrescant que em noto elegant.

Té un color groc fluix i una textura suau com un cotó-fluix. Quina cara de babau!

Pau Martínez


FI


MOSTRA LITERÀRIA 2013