Issuu on Google+

DIBUIXOS REALITZATS PER LES NENES i ELS NENS DE P5A i P5B


Sant Jordi 2014 Amb l’arribada del mes d’abril a la nostra escola celebrem una de les festes més boniques de l’any, la diada de Sant Jordi. És la festa del llibre i la rosa, de la lectura, dels escriptors i escriptores, dels lectors i lectores, del valor de la literatura, de la poesia..., de la llengua catalana com a vehicle de comunicació, d’expressió i d’entesa amb totes les altres llengües d’arreu. És per això que un any més tenim el goig de presentar-vos la 12a edició de la Revista de Sant Jordi. Els temes dels textos estan relacionats amb l’eix transversal del curs, giren a l’entorn de la cura del medi ambient i del bosc, del consum responsable, de l’estalvi energètic, del reciclatge de les deixalles..., per això , en els contes, poemes, endevinalles, il·lustracions... hi trobareu reflexions, consells, recomanacions, valors... que afavoreixen el respecte per la natura i per l’entorn. A l’escola a més a més de la publicació d’aquesta revista, per Sant Jordi organitzem un reguitzell d’activitats totes elles relacionades amb els llibres i la lectura, així el tradicional acte dels Jocs Florals es celebra el mateix dia de Sant Jordi. Durant el matí l’alumnat des de P3 fins a 6è llegeix els seus textos treballats a l’aula i posteriorment es fa l’entrega per part de l’AMPA, de llibres a mode d’obsequi a les classes d’Ed. Infantil i Cicle Inicial i als nens i nenes de 3r a 6è pels treballs seleccionats. La 13a Exposició de dracs i dragones es pot visitar des del 22 d’abril fins el 9 de maig i des d’aquí animem a totes les famílies a participar-hi. També al voltant d’aquesta diada l’alumnat de 4t prepara una representació teatral de la llegenda de Sant Jordi. Durant el mes d’abril i maig comptarem amb les visites de diferents autors/es i il·lustradores: A Ed. Infantil, ens visitarà Ester Callao, bibliotecària ribetana molt avesada a contar contes i Alba Garriga, psicòloga i il·lustradora ribetana. Gaudirem també de la representació amb titelles de la llegenda de Sant Jordi a càrrec de l’alumnat de la USEE de l’IES Montgròs. El 24 d’abril tot l’al/umnat d’Ed. Infantil recitarà poemes pels avis i àvies del Redòs. A Cicle Inicial ens visitarà Mercè Arànega, (Badalona, 1948) escriptora i il·lustradora que ha publicat molts contes adreçats al públic infantil. A 3r podrem gaudir de la visita de Pep Molist, (Manlleu, 1965) bibliotecari i escriptor de molts llibres de literatura infantil i juvenil i guardonat diverses vegades. A 4t comptarem amb la presència de l’escriptora Cinta Arasa, (Tortosa, 1978) que ha publicat llibres per a infants i ha obtingut diversos premis. A Cicle Superior, compartirem una estona amb Jesús Ballaz, (Navarra, 1946) escriptor, editor i crític literari, ha publicat moltes novel·les infantils i juvenils i ha estat reconeguda la seva obra amb diferents guardons. Per últim, la segona quinzena de maig presentarem una exposició de fotografies de Vicky Planas, fotògrafa sitgetana que ha fet un treball recreat en diferents títols de contes infantils. Feliç diada de Sant Jordi 2014 Escola Els Costerets Abril de 2014


P3A


P3B


P4 A


P4 B


P5 A


P5 B


1r A


1r B


2n A


2n B


3r A LA BOMBETA Hi havia una vegada, en un poble anomenat Sant Pere de Ribes, una bombeta molt eixerida que donava energia a tot el poble. Un dia es va posar trista perquè no es trobava gaire bé. Els habitants que hi vivien al poble gastaven molta llum fent tonteries i la bombeta estava molt cansada. La gent del poble estava preocupada perquè no hi havia llum i tot estava a les fosques. Un bon dia, un nen anomenat Jordi va arribar al poble i els va preguntar: -Què passa que esteu tant tristos? -Que ens hem quedat sense llum, la bombeta ja no funciona, van respondre. -Què la fèieu servir molt? – va dir en Jordi. -Uf!! Sempre!!!! Tot és més divertit amb llum!!! -Això no pot ser!!! No podeu gastar tanta llum!!, hem d'estalviar-la!! -I com ho hem de fer? -Doncs només heu d'encendre el llum quan sigui necessari – va respondre en Jordi. I així ho van fer. Quan va passar un temps, la bombeta es va trobar millor i va tornar a il·luminar tot el poble. Com que en Jordi li havia salvat la vida es va convertir en el seu amic per sempre. Quan en Jordi va començar a fer-se gran, la bombeta pensava que s'oblidaria d'ella i no el tornaria a veure, però això no era pas veritat, en Jordi sempre se l'estimaria i estalviaria llum. De nom li va posar Brillanteta. A partir de llavors van recorren mil aventures junts. I vet aquí un gos, vet aquí un gat la llum hem d'estalviar!!!!

Pau Marcer

3r A


3r B CONTE DE SANT JORDI Hi havia una vegada un poble. Al costat hi havia un turó on tothom abocava totes les deixalles. Les rates, mosques i tots els olors pudents hi regnaven . L'alcalde del poble havia intentat de moltes maneres acabar amb aquell gran problema de contaminació. Un dia va aparèixer un noi amb una bicicleta i una càmera de fotos. El noi era ecologista i fotografiava la natura. Quan va veure el turó va decidir apropar-se al poble per parlar amb algú. Volia saber perquè estava allò així. Al arribar al poble si va trobar amb la filla de l'alcalde i li va explicar la seva preocupació. Ella li va comentar que el seu pare era l'alcalde i com havia intentat moltes vegades trobar una solució. Ell li va proposar trobar una solució entre tots dos. Van organitzar una gran festa on tothom del poble estava convidat i els hi van demanar que portessin cadascú fustes, una gran bossa buida i una mascareta. Quan tots van arribar, el noi , que es deia Jordi, havia construït amb les fustes una contenidors grans on havia escrit : vidre, plàstic, paper, cartró i mobles. Van organitzar grups i qui abans omplis el seu contenidor guanyaria un gran premi. En poc temps el contenidor de mobles vells estava ple i desprès el contenidor de plàstic, i també el contenidor de vidre i el contenidor de cartró i paper. En un tres i no res estava tot net i polit. Tothom va aprendre la lliçó. L'alcalde i tot el poble es van posar tant contents amb aquell noi que van decidir que treballes a l'ajuntament com a responsable del medi ambient. En Jordi va dir que era un noi lliure i li agradava fer fotografies. Un mes desprès els guanyadors van rebre una bonica fotografia del turó net, ple d'unes meravelloses i acolorides flors, on els insectes, les aus i molts d'altres animals vivien. Elena Contreras 3r B


4t A EL MEDI AMBIENT L'aigua no contaminarem i de la dutxa un bon us farem perquè a l' Africa la necessita la gent. Les fàbriques van bé però contaminen l'ambient perquè l'aire és ben ple de fum negre i pudent. El sòl és marró i a la primavera s'omple de colors però per què passi això l'hem de cuidar com en nadó. El bosc és ple d'animals, animals que hem de cuidar perquè el bosc estigui ple de colors i de bon ambient. No se si us ha quedat clar però l'ambient s'ha de cuidar Ariadna Junyent 4t A


4t B "EL BOSC DELS AMICS" Hi havia una vegada uns amics que van anar a caminar pel bosc. Van veure molta brossa al terra: ampolles buides, papers, plàstics, etc... Quan van baixar al poble van anar a l'ajuntament a parlar amb l'alcalde i li van explicar el que havien vist al bosc. L'alcalde els va dir que ja ho netejaria, però passava el temps i el bosc continuava molt brut. Llavors els amics van decidir anar ells pel seu compte i netejar el bosc. Al cap d'uns dies, la gent murmurava lo bé que ho estaven fent els nois del poble. Això va arribar a l'orella de l'alcalde, que es va apropar al bosc. Quan va veure com ho havien deixar de net, va proposar a la gent del poble d'anar tots i ajudar a netejar. Entre tots ho van deixar molt net. La gent del poble i l'alcalde, en homenatge a la colla dels amics que van començar a netejar el bosc, li van posar el nom "El bosc dels amics". Els amics van pensa que el millor seria posar contenidors de reciclatge al poble i conscienciar a la gent que quan anessin al bosc posessin tota la brossa en bosses i quan arribessin al poble la tiressin als contenidors. El bosc dels amics va ser un exemple per a tots els pobles del voltant, i tothom volia tenir uns boscos nets com aquell.

Ding Valero 4t B


5è A EN JORDI ESCOMBRIAIRE I EL DRAC DE BROSSA Vet aquí el poble més net del món, on a prop hi havia una cova màgica, plena a vessar de brossa. Era allà on el poble havia tirat tota la brossa, des de la Prehistòria, fins als dies d'avui. Hi havia tanta brossa, que es va crear un ésser viu. Era un drac enorme fet de brossa, que, en comptes d'escopir foc escopia deixalles i brutícia i, com més brossa menjava, més creixia. Va anar cap al poble, a veure si trobava més brossa. Quan va tornar a la cova, ningú sabia què fer, estava tot tan brut i feia tanta pudor... Però l'únic escombriaire del poble, que es deia Jordi, sabia el que calia fer. Va dir als habitants del poble, que havien de reciclar dividint la brossa en: Envasos, Paper i cartró, Vidre, Rebuig i Orgànica. I després de fer aquest petit discurs sobre el reciclatge, en Jordi va anar a reciclar el drac. I a cops d'escombra i reciclatge, el va vèncer!!!!!!!! Quan en Jordi va tornar, va deixar cada tipus de brossa en coves de colors diferents, sent així el creador dels colors dels contenidors. I des d'aquell dia, es va reciclar en aquell poble. I de mica en mica, el costum es va estendre als pobles i ciutats del voltant fins que ja tothom va reciclar sense cap esforç. I aquí, amics i amigues, s'acaba la història. Fi

Marc Marzal i Ton Soler 5è A


5èB ELS ESCOMBRIAIRES I EL DRAC Hi havia una vegada uns escombriaires que recollien la brossa de tots els carrers i ciutats. Un dia van trobar molta, molta brossa a un carrer fosc on hi havia un drac que sempre sortia a llençar tota la brossa que tenia a casa. Com que el drac no deixava els residus en els contenidors els escombriaires es van enfadar molt amb el drac i el van obligar a recollir tota la brossa del carrer fosc i de casa seva, perquè van pensar que així n’aprendria i ells no tindrien tanta feina. El drac hi va estar d'acord en el que van proposar i a partir d'aquest moment es va unir a ells i es va fer escombriaire. Desprès d'estar un any treballant d'escombriaire el drac va decidir anar-se'n perquè s'avorria molt i va dir: - Això fa molt de fàstic i a sobre arribo a casa brut, m'he de dutxar cada dia! Quan els escombriaires van sentir aquestes paraules es van enfadar molt i li van dir: - Aquesta feina no fa fàstic i, a més, tothom ens hem de dutxar cada dia. Faltaria més! Un dia que els escombriaires estaven classificant la brossa van trobar un diamant i, aleshores, el drac que corria per allà de seguida va dir: - Jo vull aquest diamant! Però els escombriaires li van contestar: - D'això res, que no te n'havies anat d'aquesta feina? Drac, mai no has pensat que si no hi fóssim nosaltres els carrers estarien tots plens de brossa? Almenys nosaltres recollim tota la brossa dels carrers i dels contenidors i ens esforcem perquè la ciutat estigui ben neta. Si tothom hi col·laborem, serà molt més fàcil. Llavors el drac va respondre: - D'acord. M'heu convençut. Em torno a unir a vosaltres, però compartirem el diamant, ehhhhhhhh? Hahaha. Els escombriaires van acceptar: - Està bé, compartirem el diamant, però tu no te'n podràs anar mai més d'aquesta feina. I així va ser com poc a poc van aconseguir que aquella ciutat fos un lloc molt agradable per viure-hi.

Arnau Regueiro i Kilian Cortés 5èB


6èA

UN MÓN MÉS NET Tot passejant pel bosc, de cop el dia se'm va tornar fosc... i allà on hi havia vida i arbres verds, només hi quedava cendra grisa i un món inert. Tot era ple de brossa inútil, papers i llaunes que algú va llençar sense cor, substituint les verdes planes i esborrant l'alegria de les flors. La contaminació és el nostre verí, apaga la vida a poc a poc, el mar i el bosc perden els colors, per als éssers vius això no és pas un joc! Vaig pensar en un món més net, on somrigui el sol i el blau del cel, i a la nit l'aire fos pur i fresc, i obrint els ulls hi brillessin els estels. La natura s'ha de cuidar i estimar, tots hi hem de participar, així tindrem més salut, i el nostre planeta serà menys brut. Carlota Corbella i Martina Rodríguez 6è A


6è B


ELS ESTELS

UNS NENS QUE VAN D’EXCURSIÓ Hi havia una vegada, uns nens que anaven d’excursió al Montgròs. Pujaven i pujaven, i van arribar en una hora i mitja. Al cim es van trobar que estava brut per tot arreu i van agafar les brosses i van recollir tota la brutícia del terra que van poder. Es van trobar: pots de vidre, bosses de patata, pots de suc, embolcalls... Van trigar dues hores i van marxar a casa molt cansats però contents. Gabriel Molina Valencia Estels



Revista sant jordi 2014