L'aventura - Classe Arc Sant Martí - 6 anys

L’AVENTURA IMAGINADA I FETA REALITAT Arc de sant Martí ,6 anys

Imaginar és atrevir-se a pensar que les coses poden ser d’una altra manera.

Maxine Greene

- Podríem anar per alguns llocs de caminades d’hores llargues i portar alguna cosa per dormir quan ja s’estigui fent de nit, i al matí buscar coses per allà i després tornar...

Proposar-nos reptes per ser compartits ens porta a imaginar un trajecte en comú, ens proporcionarà vivències que ens ajudaran a conèixer-nos, a identificar les nostres possibilitats i limitacions, a sentirnos capaços d’emprendre projectes que són assequibles perquè els fem acompanyats.

El nostre compromís ens porta a preparar, calcular, organitzar els preparatius per fer possible el propòsit. Tenim a punt tot el que està a les nostres mans de fer i , com passa en les coses que són reals, sempre hi ha quelcom que s’escapa del nostre control: l’última decisió la pren la meteorologia per nosaltres! Les abundants pluges d’aquesta tardor ens fan ajornar l’aventura fins la primavera.

L’espera fa créixer i enforteix el desig de dur a terme l’aventura i converteix la decepció inicial en una oportunitat d’aprendre. Ens cal gestionar aquest sentiment per comprendre que hi ha coses que s’escapen del nostre control.

En els temps que vivim on tot està al servei de la immediatesa la meteorologia ens dona l’oportunitat per aprendre a esperar.

No ens falta coratge, el grup ens enforteix.

Tirar endavant el propòsit està a les nostres mans. La presa de decisions com a conseqüència de saber, ens mou a descobrir com funciona la realitat i ens col·loca al nostre lloc de ciutadania.

-(...) Ens cansarem massa!

-però una aventura és una aventura! i qui fa una aventura es cansa -jo sé on podem anar: a l’ermita del Puig perquè he pensat en un lloc segur i pla.

-però hauria de ser una mica d’aventura... perquè l’ermita del Puig és un lloc que ja el coneixem.

-a les Roques Blaves hi ha unes roques que són amb puntets blaus i a vegades per allà hi passen cabres.

-Can Paloma és una masia. Una masia és com una casa que hi ha una mica de bosc potser. És una casa clavada, i a vegades hi ha cavalls, animals. i hi viu algú.

-al camp de cirerers del meu avi -a les coves de Collbató -ho podem fer a Montserrat, a la “Roca Foradada” és que a Montserrat no es pot acampar, m’ho van dir els meus pares perquè a l’estiu i a vegades es fa foc i es crema.

-a Montserrat no ens podem posar a la punxa de dalt de tot perquè la tenda caurà avall.

-doncs podríem pujar una miqueta de tros però no gaire més. només una mica perquè no ens quedem a baix de tot i comenci a ser una aventura però no molt amunt -podem anar al Bruc, a can Marquès, que hi ha un camp molt gran.

-doncs jo visc al bruc!

-la meva proposta és el Pla de les Bruixes. és com una muntanya que no has d’escalar ni res i has d’anar-hi caminant. li diuen pla de les bruixes perquè com que està tan planet...a vegades s’hi posen les bruixes.

Bbusquem un lloc que no tingui perill: que no hi hagi una riera a prop perquè si plou s’acumularia molta aigua.

Que no hi hagi cap precipici i que sigui gran perquè hi càpiguen totes les tendes, i també ha de ser un lloc pla i que no tingui gaire pedres perquè no se’ns clavin.

Valorem les diferents propostes d’espais que hem proposat per muntar les tendes i finalment decidim anar a can Marquès del Bruc.

-aquests quadrets marrons poden ser cases.

-poden ser pobles o ciutats perquè n’hi ha molts de junts -aquest tros blanc i marró deuen ser muntanyes -aquest camí amb ratlletes blanques, o punts potser són del cremallera o d’un tren.

-potser el camí de punts pot ser un camí per on caminar.

-els camins blancs més gruixuts poden ser rius -aquestes ratlles blanques i vermelles potser són autopistes.

-els camins semblen les venes del nostre cos.

-aquí diu Collbató, quan siguem allà sabrem que estem a mig camí.

-aquest quadret verd potser és un camps de futbol, o un jardí, o una botiga de fruita...

-aquests quadrats llargs potser són edificis o cases juntes.

-si ens trobem algun animal només serà un porc senglar o una cabra.

La Marta i el Manolo que són els pares del Marcos ens expliquen com actuar si ens trobem a un porc senglar.

-necessitem una alarma a la tenda per si ve un os bru.

-els animals tenen por de les persones, perquè hi ha caçadors que els cacen.

-potser ve una guineu o un llop -jo no m’espanto dels animals!

-si algú té una polsera de mosquits que la porti -podríem tenir una càmera vigilant què hi ha fora de la tenda -no pot entrar ningú perquè les tendes tenen sostre, parets, terra...

-si anem a la muntanya de Montserrat no passarà res perquè només hi ha cabres doncs anirem a una muntanya segura que no hi haurà res.

-però llavors no serà divertit!!!

Va creixent en el grup el desig d’emprendre una aventura, acompanyat d’atreviments i de pors, d’inconsciència i planificació, d’intuïcions i verificacions...

L’aventura pren forma d’expedició.

I amb actitud exploratòria comencem a fer-nos nostra la realitat, coneixent-la, veient les dificultats i els perills, que alhora ens motiven a conèixer les nostres possibilitats.

-penseu que hauríem de portar caputxes per si plou i si fa molt vent pot caure una branca L’Helena que és la iaia de la Marina i la Valèria, i la Natàlia que és la mare del Nil, són excursionistes i ens venen a donar uns quants consells.

La Natàlia i l’Helena ens han dit que cadascú de nosaltres podem portar 2 quilos i 300 grams.

Fem proves amb el pes de les pedres per aproximar-nos-hi i comprendre aquesta magnitud.

-La tenda pesa 4 quilos i 300 grams.

Això és un problema.

-és que les pedres són més dures i el sac no.

-si tenim una bossa amb les pedres ens les clavarem.

-la tenda pesa 4 quilos i 300, és un problema. ...

-podem pesar la motxilla amb pedres , pesarà molt.

-no servirà de res fer això.

-posem un sac, roba, una samarreta, aigua, menjar, farmaciola, -la jaqueta, llanterna, necesser, impermeable.

-un sac de dormir és molt gran però pesa poc amb comparació a una pedra que pesa molt i és petita -ocupa espai el sac.

-ho portem a fora

Ser curosos amb el pes que pot portar cadascú ens porta a haver de pesar les motxilles. Ens cal descobrir el funcionament de la balança.

-l’agulla està al 0, vol dir que ara no té pes perquè no hi ha res al plat.

-les ratlletes petites potser són de 20 en 20 o de 30 en 30.

-aquí posa 300 i aquí 400 doncs les ratlletes són les que sumen dins el 340, 350 fins a 400.

-el 0, 1, 2 són els quilos.

-jo veig una cosa 0 i 100,200,300,40...1 i torna a repetir i fan com parelles.

-a partir del 900 torna a començar, hi ha 1 i llavors torna a començar.

-les ratlletes grans quan arriben a 900 posa 1 quilo després 900 i 2 quilos. Si fem tota la volta són 3 quilos

Comprovem el pes de cadascuna de les motxilles carregades amb el sac, l'aïllant, la llanterna la cantimplora, els mitjons, les calces o calçotets i la samarreta.

Alguns els cal buidar una mica la motxilla.

Ens cal entrenament; caminem , ens enfilem, ajupim, fem equilibris amb la motxilla carregada a l’esquena.

Comencem a caminar a les 9 i quan siguin les 10 ja farà una hora que caminem.

Aquestes hores dormirem

La necessitat de controlar el temps ens ajudar a organitzar com s’aniran succeint els esdeveniments, els àpats, les aturades...

Portem un doble comptatge. Les hores que marca el rellotge i les hores que estem fora de l’escola.

Cadascú es menjarà dues pilotes a l’escudella

Hem anat apuntant 1 persona 2 pilotetes, 2 persones 4 pilotetes i anem comptant de 2 en 2 fins a 32 persones

32 pilotes una per cadascĂş i 32 mĂŠs

Les ratlletes representen persones i cadascuna li hem fet dos puntets que sĂłn les dues pilotes.

Com podem comptar quants litres de caldo necessitem?

A cada ampolla hi ha caldo per 5 plats. Necessitem 7 ampolles i ens en sobrarĂ .

Com podem comptar quants pans necessitem per dinar?

Hem estat mirat a casa o als forns de pa, quantes llesques hi ha en un pa rodĂł de mig quilo. 10,13,16,12,15...

Dibuixen per comprendre. S’adonen que si comprem pans amb 10 llesques seran mÊs gruixudes. Si els comprem de 17 llesques seran molt primes.

Decidim comprar pans de 10 llesques.

Per dinar menjarem pa amb tomĂ quet i pernil i formatge. CadascĂş necessita 2 llesques.

Com podem comptar quantes galetes hem de comprar?

Ens entrenem a muntar i desmuntar les tendes i preparem unes instruccions de muntatge per si ens n’oblidem.

-no tindrem tantes tendes de campanya...ho hem de comptar hem de tenir tendes perquè hi pugui dormir tothom

Ens posem 7 a cada tenda i a l’última hi ha dues persones

Hem poat 1 a cada tenda, després un altra, després una altra ...

Quan n’hi havia 6 quedaven dues persones i també les hem posat.

3 tendes amb 6 persones i 2 tendes amb 7 persones.

-és molt a prop -però a peu és més lluny!

-potser és 3 o 4 quilòmetres -hi ha el Bruc de baix, el del mig i el de dalt -hem de saber si el camí fa moltes pujades i baixades perquè portarem la motxilla i podríem caure endavant o endarrere.

-també si és un camí que té forats al costat, que té “precipicis” -si ens parem triguem més a arribar. Hem de saber si estem molta estona caminant o no -hem de triar llocs que no estiguin molt lluny d’aquí perquè hi ha llocs que hi anem amb cotxe però s’hi va més ràpid i no et canses però caminant ens cansarem més i si triem un lloc lluny no hi podrem anar caminant -si anem corrent gastem molt ràpid l’energia i si caminem en tindrem més

La Maria té una pregunta: -durant una hora, quants quilòmetres fem?

-hauríem de fer alguna cosa caminant una hora i ficar un rellotge i mirem quina hora és abans de marxar i després ho mirem quan hagi passat una hora.

-jo tinc un rellotge que marca quanta estona has caminat què ens diuen els rellotges?

-quina hora és.

-i quanta estona passa -una hora és uns quants minuts...

-és 60 minuts -una hora és els minuts que passa -és el temps del rellotge que va passant, no el temps de ploure -són números que vas comptant molt lentament

-un quilòmetre són mil metres. i 2000 metres són dos quilòmetres -mil seria caminar molt, molt, molt -fins a l’Àfrica -s’ha passat!!!

-doncs fins a la xina!

-mil seria fins a París, seria molt!

-doncs a mi em sembla que des d’aquí Esparreguera fins a Collbató són vuit quilòmetres -mil metres són un quilòmetre, mil més son dos quilòmetres, mil més són tres quilòmetres...mil més són quatre quilòmetres...fins a vuit quilòmetres.

-mil metres seria fins a molt! seria fins a París, fins a Londres...

-mil quilòmetres és impossible d’arribar en una hora -nosaltres hauríem de fer quilòmetres com 8 o 7 o 6, perquè si caminem més hauríem d’anar molt lluny els quilòmetres què són?

-les hores que passen -les estones que fem -no, jo crec que són les passes que fem -les passes són quilòmetres -es fan amb estones de segons

-anem a buscar les cintes mètriques -en un metre hi ha 100 centímetres -si ajuntem tots els números potser ens surt un que pot ser els quilòmetres.

-jo amb avió vaig fer molts quilòmetres -a peu coixet amb un dia ens cansaríem i hauríem caminat molt poc

Descobrim que amb la llargada d’un metre, l’Arlet fa dues passes.

-amb mil metres seran 2 mil passes!

Ens proposem trobar una manera de comptar quants quilòmetres caminem en una hora.

Ho fem de dues maneres diferents.

Un grup ha provat de marcar amb la cinta mètrica 10 metres i durant mitja hora comptar quantes vegades recorren aquells 10 metres.

S’organitzen. Uns controlen el temps amb el rellotge, els altres registres les vegades i els altres caminen.

hem arribat a 165 vegades quan hem arribat a 200, ja no ho sabíem comptar hem apuntat les vegades que caminàvem els 10 metres.

Amb mitja hora caminem 165 vegades l’espai de 10 metres.

L’altre grup es proposa comptar les passes que fa durant mitja hora. Uns caminen i compten passes i els altres controlen el temps.

De mica a mica es van descomptant i van abandonant .És de gran complexitat gestionar el comptatge de les passes.

Ho proven durant un minut. Descobreixen que els resultats són molt diferents entre les diferents persones.

Finalment es donen les mans amb la intenció d’igualar les passes.

Decideixen que el dia de l’aventura ho mesurarem amb el compta passes que tenen uns pares.

Foto mòbil

- Aquí a la pantalla posa que hem caminat un 2, un 1, un 6, un 7 i un 2.

- Vol dir 21.672 passes.

- També posa hores 2h.

- No allà...

- Aquí posa 10,45 quilometres, vol dir des de l’escola fins a Can Marquès..

- Això són 4 hores i 47 minuts - No posa quants quilòmetres caminem tota una hora.

- Ho haurem de calcular - Ho hem de restar.

-Si sabem 4 hores hem de restar 3 hores per saber-ne 1 - Hem de tirar 3 hores enrere.

La dificultat per pensar resoldre la nostra pregunta és complexa.

Quants quilometres caminem en una hora?

La Jana proposa de dibuixar el camí de 10 quilòmetres i ho fem (la línia negra). Apuntem els números fins a 10 que són els quilòmetres caminats.

Podem provar si caminem dos quilòmetres cada hora (ho apuntem amb color vermell). Però amb 4 hores no arribem als 10 quilòmetres.

Si ho fem amb 3 quilòmetres cada hora (ho apuntem amb color blau). Llavors ens falten quilòmetres?

Ho tenim difícil.

- És que no sempre caminàvem igual.

- Podem posar la primera hora 3 quilòmetres, la segona també 3 quilòmetres la tercera hora 2 quilometres i la quarta hora 2 quilòmetres.

- primer caminem més i després menys.

Com ho expliquem a les famílies?

Haver-ho planificat , calculat i preparat tot, ens fa estar molt tranquils. Ho tenim a tocar.

Cal convèncer als pares que estem a punt. Com en tota expedició, busquem els suport de les persones properes.

-a vegades el meu pare ha d’anar a unes reunions dels diables i jo hi vaig anar. Tota l’estona estaven dient coses, es diuen paraules i quan ja ho saben tot perquè van parlant.

-també es pot dir reunió familiar perquè és una reunió amb tota la família també explicant coses de l’aventura ensenyant com ho hem pensat tot per fer l’aventura -les reunions són que estem tots xerrant i anem explicant coses que proposem i les aclarim -les reunions de diables diuen: -tu reparteixes els petards, tu encens, tu portes el carro, un reparteix les forques... tota la gent s’aclareixen i es diuen com s’han de fer les coses el dia que les fan -qui la farà aquesta reunió?

-nosaltres!

Teníem contemplades moltes variables i moltes controlades... Però descobrim que el temps atmosfèric és difícil de preveure i impossible de controlar.

Busquem previsions, van canviant a mesura que passen els dies i hem de prendre decisions. Els dies 30 i 31 d’octubre plourà; ajornem l’aventura una setmana.

Després, quan veiem que el dia 8 i 9 de novembre també hi ha previsió de pluja l’ajornem fins la primavera.

Hem hagut de prendre una decisió que no havíem contemplat, aquest fet ens remou i esdevé una oportunitat d’aprenentatge valuosíssima. em sento trist i content. content perquè sé que les plantes estaran vives perquè no s'assecaran perquè la pluja és bona per nosaltres i per les plantes i els cargols, és important pel planeta que plogui. i em sento trist perquè sé que tots volien anar-hi i jo també i no hi hem anat. em sento trist perquè tenia molta, molta il·lusió i no hi hem pogut anar. i tinc una cara trista. els meus pares em van dir que no passa res, que ja ho podrem fer un altre dia

cada vegada que afegíem més coses i en sabíem més em posava encara més content i em feia molta il·lusió. però nosaltres no podem manar sobre el temps i per això estic molt trist

tinc ganes que sigui la primavera per fer-la. ara estic trista però puc pensar que igualment la podrem fer i quan la fem disfrutarem més.

... ara sento que no l’hem pogut fer i no ens ho esperàvem però el temps és el que toca això ho ha decidit el temps. ho vam mirar a molts llocs i ens va dir que plouria avui i per això no hem pogut fer l’acampada. quan vam pensar això vam pensar que faria bon temps i ja fa dos que ho hem intentat.

– jo em sento molt enfadat! m’he enfadat molt amb la pluja perquè jo no volia que plogués i llavors com que ha plogut no hem pogut anar a l’aventura. els meus pares em van dir: -doncs ja hi anireu un altre dia!

La nostra decepció ens porta a conèixer altres aventurers d’Esparreguera. Amb el Josep Estruch compartim aquest sentiment, que ell ha viscut en grans expedicions.

Ens explica les vegades que ha travessat l’Atlàntic en les seves expedicions i que, davant la incertesa del temps, la prioritat ha estat sempre la seguretat.

Ens recomana que ens preparem físicament i mentalment per aconseguir-ho en un altre moment.

Tenim algunes provisions comprades.

Com sabem si ho podem guardar -podem provar-ho, si té mal gust és que han caducat.

-també podem mirar el color.

-o si fa mala olor.

-hi ha uns números que ho diu.

-els números volen dir els dies, els anys, els mesos i les hores…

Arriba un punt en que ens trobem en una situació complicada perquè tenim moltes ganes de fer l’aventura no serà possible. El contacte amb l’obra del Joan Fontcuberta i Villà en la que crea muntatges documentals ens proporciona un possible enfocament al nostre treball. Ens ha permès jugar amb la imaginació a partir de “trucar” fotografies i escriure un relat fabulat. Parlem de la línia tan fina que separa la mentida de la fantasia.

En el desig hi ha un joc entre allò que pots -i sentir que pots és la voluntat- i allò que -encara- no pots, i que fa esperar el demà. (...) Ja sigui per l’ajornament, ja sigui perquè allò que desitgem és mig indeterminat, tenim el camp obert per a imaginar-ho. La imaginació treballa sobre l’obertura del desig, també amb la sort que ella mateixa ja és plaent. Hi ha satisfacció en el joc, en les fantasies, en les vides imaginades…

Josep Maria Esquirol, La penúltima bondat

El temps d’espera ens dona l’oportunitat d’imaginar una versió de la nostra aventura. De la mà de Joan Fontcuberta, ens endinsem en un món en el que dubtem d’allò que percebem. A través de la fotografia, imatges històriques o fictícies, i el seu context, entrem en contacte amb la idea de la «mentida plausible».

Juguem a imaginar que hem fet l’aventura i creem la documentació -narració i imatges- que la farà creïble.

El Serpill i la Cagiratporc dos ĂŠssers que descobrim i fotografiem en la nostra aventura

per autentificar la mentida plausible elaborem una entrevista periodĂ­stica.

Ha arribat el moment. La nostra experiència ens porta a conversar sobre les probabilitats d’acabar fent o no l’aventura

De 9 possibilitats, només en 2 hi ha la possibilitat de fer l’aventura. Tenim dubtes en dues situacions i hi ha 5 possibilitats que no la fem.

Ho tenim difícil!

-Pot ser que hi hagi boira -Llavors què passaria?

-Llavors no ens veurem a molta distància -Aniríem així?

-NO!! perquè no podríem veure'ns a distancia i podríem desviar-se del camí i perdre’ns.

- Segur que l’home del temps ho sap perquè l’home del temps té uns satèl·lits connectats i sap el que farà - Però des de el Satélite es veu el futur?

- Sí que es veu perquè té unes càmeres - Podem apuntar amb groc les que podem anar i vermell que no podem anar

De les 13 variables només hi ha 5 possibilitats que fem l’aventura.

Els proposem de dibuixar un mapa del recorregut per recordar i poder repetir en el futur el trajecte fet.

Recordar col·lectivament l’aventura feta, fa aflorar les vivències personals i proporciona una oportunitat per reviure-les.

Aquesta cartografia representa les idees i l’experiència; són un dibuix del pensament lligat a la vida.

El mapa no és el territori Alfred Korzybski

Tota experiència a la vida t’ensenya, però si és extrema, t’ensenya molt més. Aprens a conèixer-te molt bé i això és important quan hi ha problemes. Si no et coneixes bé ets molt dèbil. (…) Tens una responsabilitat integral: cada aventura és gestionar un projecte des de l’arrel, planificar, pensar, vendre, organitzar, executar, comunicar… És un projecte integral.

Albert Bosch, aventurer i emprenedor