Els colors de Can Roca
I ara tu, pa d’arrels del blat et van caient paraules a sobre, escoltes el teus autors i els alimentes.
Perejaume
Promoció Elna - 12 anys
Introducció
A partir de l’obra de Perejaume, anomenada “Cerro del Otero”, vam començar a interessar-nos sobre la importància de les petites coses que, a vegades, no apreciem. Aquesta és una obra que ens va fer reflexionar molt, vam pensar en tots aquells detalls que amaga el bosc i que nosaltres no som capaços de veure. A partir d’aquesta conversa ens vam adonar que l’obra de Perejaume tenia molts aspectes en comú amb l’experimentació amb els tints que estàvem investigant paral·lelament en el projecte d’artística. Els pigments no els trobem a simple vista a la natura, però, tot i això, provenen d’allà.
A partir d’aquell moment, vàrem iniciar una recerca d’informació sobre la tinció natural: vam investigar l’extracció de color, els mètodes de conservació, les paletes que podíem obtenir, les modificacions de color a través dels canvis de pH… Tota la informació que vam trobar, ens va portar a investigar de manera científica les molècules i els àtoms que conformen els pigments.
Més endavant vam descobrir la Clara Infante, una artista que, a través de les xarxes socials, venia aquarel·les i espelmes fetes amb pigments naturals d’elements recollits de la natura. En aquell moment, vam pensar que l’extracció de pigments ens podia ajudar a preservar els colors i vam contactar amb ella per aprendre com realitzar aquest procés. També ens vam plantejar que la millor manera de transmetre a les altres persones la nostra descoberta dels tints, era fer una paleta de colors del bosc de Can Roca i elaborar el nostre propi pantone del bosc. A més a més, vam pensar que cada color podria anar acompanyat d’una prosa poètica.
Així que vam començar a dur a terme aquesta idea, vam anar al bosc de Can Roca a fer una recol·lecta de plantes i terres, vam llegir proses
poètiques
de la Mercè Rodoreda…
D'altra banda, a l’hora de la fabricació dels pigments vam poder comptar amb l’ajuda de la Clara Infante, l’experta en la fabricació de tints naturals.
Perejaume i Vinyoli
El bosc mostra i oculta. De fet, custodia més que no pas mostra. Davant l’arada, davant el camp obert de l’agrarietat, el bosc és un amagador: un camp cec. La majoria d’arbres porten ventura negra. I, vist de les clarianes de l’agrarietat estant, el que en el bosc realment es cultiva és la ceguesa i l’ombra.
D’altra banda, així que un camp es deixa inculte, així que un camp es deixa ermar, s’hi fa present l’afany d’aombrar-se, d’entenebrirse, fins que el bosc hi torna. Com si la feina no s’acabés mai i, en artigar un bosc, el bosc arrenqués, de fet, cap a retrobar-se un dia o altre.
Perejaume, Pagèsiques
El lloc
En arribar a l’indret dels roures i dels cedres, la vellúria dels quals fa remuntar-nos als besavis, se m’han tornat molt insignificants totes les coses, tots els passos fets fora d’aquí, l’insensat afanyar-se per caminar. Vers on? Només importa no moure’s, trobar el lloc.
Joan Vinyoli, Vent d’aramLlegim poemes de Joan Vinyoli, el poeta de la nostra classe, i ens cau a les mans el poema “El lloc“ que de seguida relacionen amb el que coneixem de l’obra de Perejaume. El poema ens parla del fet que un lloc és especial si nosaltres li donem importància, per molt que sigui un lloc casual o quotidià.Vinyoli ens convida a aturar-nos i fixar-nos en els detalls i en el sentit de les coses, igual que Perejaume. El que ens vol transmetre en aquest poema és que mirem el rerefons del nostre entorn. També ens explica que hem de saber apreciar els llocs i tot el nostre voltant, i que el caminar hauria de dur amb ell una actitud contemplativa.
Perejaume comparteix aquesta idea de buscar el sentit de tot allò que ens envolta i ens planteja un bosc que amaga i que reneix.
Introducció
En aquest projecte anomenat “tinta natural”, treballem i descobrim els recursos naturals que ens envolten i els usos que poden arribar a tenir. Aquest tema ens va cridar l’atenció, ja que era una manera de reutilitzar els residus que no féiem servir, precisament els dels aliments, quan encara, es poden fer moltes més coses, com, per exemple, extreure tints naturals. Vam iniciar aquest projecte amb una recerca inicial i, fent ús del mètode científic, a base d’experiments i errors, anem descobrint els processos d’extracció i conservació de pigments que ens funcionen millor.
Creiem que cal fer una reflexió sobre la importància del procés, pel fet que moltes vegades ens fixem en el resultat final, però no hi prenem atenció en els processos i experiències que han passat. És per això que volem investigar i aconseguir moltes experiències amb aquest projecte.
Recerca inicial
Les tintes vegetals són aquelles que s'obtenen de manera natural, és a dir, que s'extreuen dels vegetals i les converteixen en tintes hipoal·lèrgiques.
Estan basades en matèries primeres renovables d'origen orgànic. Partint d’una recerca inicial i de les plantes que tenim al nostre abast, comencem a investigar i experimentar amb la tinta natural. Recopilem informació, la contrastem i ens proposem començar a realitzar les primeres tintes vegetals. Provem dos processos d’extracció, per cocció i en fred, i diferents fórmules de conservació: cocció amb sal, amb vinagre o afegint a la tinta unes gotes d’oli essencial de gaulteria. Fent ús del mètode científic, a base d’experiments i errors, anem descobrint els processos d’extracció i conservació que ens funcionen millor.
Mètodes d’extracció de color:
Hi ha diferents maneres d'extreure el color.
1. Primer s’agafa el vegetal i el talles, ho poses tot dins d’una olla amb el que necessitis per fer el tint, aigua, sal i vinagre blanc. Es deixa coure una hora o fins que l’aigua es tenyeixi de color; es pot anar comprovant el color amb una tira de paper. Col·loques un filtre de cafè en un embut, ho poses en un pot de vidre. Per acabar s’anomena el tint.
2. Liqües el vegetal per extreure el suc, i ho bulls perquè tregui l'accés d’aigua.
3. Tallar a trossos el vegetal, deixar-lo en remull, en un dia de sol, i en uns dies el color s’extraurà.
Modificacions del color:
Quan ja tens el tint natural preparat, si tu vols modificarlo, has d'alterar el pH del tint, ja que normalment els colorants naturals són sensibles al pH. Pots canviar el color afegint alguna cosa àcida com llimona o vinagre o alguna ingredient que tingui el pH superior a 7.
Conservació del color:
Hi ha diversos mètodes de conservació.
1. Agafes un pot de vidre amb el tint i li afegeixes goma
aràbiga i li poses un clau sencer i unes gotes de l’oli de Gautèria.
2. No et passis de cocció perquè s’emporta tot el color.
3. Ho pots congelar per conservar el color.
Experimentació inicial
Per aconseguir aquests tints, els vegetals han hagut de passar per un procés. Hem experimentat amb diferents tipus de vegetals: col llombarda, cafè, espinac, remolatxa i cúrcuma. Hem fet servir dos processos diferents d’extracció: extracció per cocció i extracció en fred.
Tinta vegetal de remolatxa i de col lombarda
EXTRACCIÓ PER COCCIÓ
Per aconseguir l’extracció de tint per cocció hem fet els següents passos:
1. Tallem la remolatxa o la col llombarda per la meitat. En el cas de la remolatxa, l’hi hem tret prèviament la pell.
2. Ho tallem a trossets petits.
3. Escalfem aigua en una cassola
4. Afegir els trossets de remolatxa o col llombarda a l’aigua calenta.
6. Baixem la intensitat del foc i esperem que els aliments desprenguin el seu líquid, durant uns 20 o 30 minuts. Anem fent comprovacions de color amb unes tires de paper i observem que el color va variant en funció del temps de cocció.
7. Un cop passat el temps, i observant que ja ha deixat anar el color, ho treiem del foc i ho passem per un colador amb un filtre de cafè.
8. Afegim una gota d’oli de Gaulteria o sal per conservar la tinta. Altres mètodes de conservació, són la cocció amb aigua i sal. Experimentem amb els diferents processos per avaluar posteriorment els millors resultat.
9. Ho etiquetem posant el nom de la tinta, el conservant i la data.
EXTRACCIÓ EN FRED
Per aconseguir l’extracció de tint en fred hem fet els següents passos:
1. Tallem el vegetal en trossos petits.
2. Ho posem en un pot amb aigua durant dues setmanes.
3. Per conservar-ho experimentem amb dos procediments: Hi afegim sal a l’aigua o unes gotes d’oli de Gaulteria.
4. Ho etiquetem posant el nom de la tinta, el conservant i la data.
Tinta vegetal de cafè
EXTRACCIÓ PER COCCIÓ
1- Escalfem aigua fins arribar a ebullició.
2- Posem 3 cullerades de cafè en pols.
3- Removem el cafè, perquè no s'enganxi a la cassola.
4- El deixem bullir 10 minuts i posem una tira de paper per veure quin color té.
Posem la tira de paper cada 10-20 minuts (aproximadament) per comparar com el color van canviant. Fem aquest procediment tres vegades (al minut 10, al 20 i al
27)
6- Passats 30 minuts de cocció, colem el cafè per un filtre de cafè.
Quan veiem que no canvia de color, colem el cafè amb un colador
7- Afegim unes gotes d’oli de Gaulteria com a mètode de conservació
8. Ho etiquetem posant el nom de la tinta, el conservant i la data.
Tinta vegetal d’espinacs
EXTRACCIÓ EN FRED
1- Tallem la fulla dels espinacs en trossets petits.
2- Barregem els trossets d’espinacs amb aigua a temperatura ambient.
3- Triturem la barreja
4- Ho colem amb un filtre de cafè i guardem la tinta en dos pots de vidre per experimentar amb dues tècniques diferents de conservació.
5- A una de les extraccions li afegim unes gotes d’oli de Gaulteria i a l’altre pot vinagre. D’aquesta manera podrem observar quin és el millor conservant.
6- Ho etiquetem posant el nom de la tinta, el conservant i la data.
Tinta vegetal de cúrcuma
EXTRACCIÓ PER COCCIÓ
1- Posem a bullir l’aigua .
2- Quan comença a bullir li tirem una cullerada de sal. D’aquesta manera experimentarem amb la sal com a mètode de conservació.
3- Afegim una mica més d’una cullerada de cúrcuma.
4- Cada 10 minuts posem una tira de paper per veure com el color va variant al llarg del procés de cocció.
5- Quan han passat aproximadament 30 minuts, ho treiem del foc i ho colem en un filtre de cafè.
6- Ho posem en un pot i li afegim oli de gaultèria per conservar la tinta.
7- Ho etiquetem posant el nom de la tinta, el conservant i la data.
Documentació a través d’un quadern de treball il·lustrat
Per documentar els processos d’experimentació amb les tintes vegetals, hem creat un quadern de treball il·lustrat on anem descrivint els processos seguits a través de la paraula i la il·lustració.
Modificacions de color fent canvis al
pH
Durant la recerca inicial sobre les tintes vegetals, llegim que la col lombarda experimenta canvis de color al afegir-hi
llimona o bicarbonat. Ràpidament connecten amb
aprenentatges de l’any anterior, on van treballar el pH del sòl, i diuen:
- Això passa, perquè estan canviat el pH.
- Quan fem els tints i provem de canviar el color podríem fer un control de pH de cada tinta, abans i després
d’afegir-hi l’àcid (llimona) i el bàsic (bicarbonat), i així veuríem quin és el pH en cada moment.
Aprenentatges compartits
Sabem que els nois i noies de la Promoció Frida Kahlo, de 4t d’ESO, el curs passat van fer un projecte d’elaboració de cremes hidratants. En el seu procés, van fer un estudi del pH de la pell i van anar realitzant diversos controls en les cremes.
Per ampliar els nostres coneixements sobre el pH, demanem a la Júlia Pérez i a la Laia Melé, de la Promoció Frida Kahlo, que ens expliquin què és el pH i quin és el procés per realitzar la mesura.
Control de pH
A partir de les tintes vegetals obtingudes provem de fer modificacions de color a través de canvis de pH.
Primerament prenem les mesures de pH i després fem una segona mesura afegint llimona o bicarbonat. Anem documentant els canvis de color i els canvis de pH als quaderns de treball il·lustrats.
Proposen fer diferents proves afegint altres possibles modificadors del pH, com la sal o el vinagre, i fent la mesura corresponent.
Observem que algunes tintes experimenten canvis de color al modificar el pH, com la col lombarda, però altres com els espinacs o el cafè no.
Per què percebem els colors?
- És com la llum que no s’absorbeix i es reflexa.
El color i la química de les plantes
- Jo soc daltònic i no distingeixo bé els colors. La conversa ens porta a recordar què sabem sobre la percepció del color i a parlar de daltonisme.
Per què hi ha plantes de diferents colors? Què és el que fa que hi hagi un color o un altre?
- El verd és de la clorofila.
Parlen del procés de la fotosíntesi i com la planta absorbeix la llum solar. La lectura de l’article “Paleta de flors “, de la revista Mètode, ens permet posar nom a algunes de les molècules presents a les plantes.
Descobrim que els colors de les plantes, flors i fruits poden estar formats per diferents tipus de pigments i que la producció del color és deguda a l’estructura de la molècula que reflecteix la llum no absorbida. El pigment és un compost químic que absorbeix la llum amb un rang de longitud d’ona de la regió visible.
Algunes de les molècules de les que depenen els colors principalment són la clorofil·la (verd), els carotens (taronja), els licopens (vermell) i les xantòfil·les (groc).
Per què algunes tintes reaccionen amb el canvi de pH i altres no?
Creiem que es deu a les seves propietats i ho corroborem amb la lectura de l’article “Els colors de la vida“ de la revista Mètode, on descobrim que els canvis de color es deuen a la presència d’una molècula anomenada antocianina. També aprenem que antigament feien servir la col lombarda com a mesura indicadora de pH.
Totes aquestes preguntes ens porten a seguir investigant i a endinsar-nos en la química de les plantes i les molècules que les conformen.
Analitzem la molècula del caroté
Projectem l’estructura de la molècula del caroté, una de les molècules presents a les plantes que fa que percebem el color taronja.
Quins elements hi apareixen?
- En podem veure molts de coneguts, perquè els hem estudiat a la taula periòdica amb el Jordi.
- Hi ha hidrogen, 3 àtoms
- Hi ha Carboni, 1 àtom
- La P és fósfor
- Oxigen
Es pregunten quina diferència hi ha entre H3C i CH3. Saben que el nombre d’àtoms s’escriu darrere del símbol. Si en els dos hi ha 3 àtoms
d’hidrogen i un de carboni, perquè ho escriu diferent? Per fer el paral·lelisme i entendre del que estem parlant, recordem fórmules
químiques que coneixem, com el CO2, el diòxid de carboni, on hi ha dos àtoms d’oxigen i un de carboni.
També es plantegen què volen dir aquestes estructures:
- La seva organització dins la molécula
- La relació entre els àtoms
- La distribució en la que estan posades les molécules
Se’ns plantegen diversos dubtes i demanem ajuda a la Tània, professora de química de l’escola. Ens explica que les molècules són cadenes ramificades de carboni i que cada carboni té quatre enllaços que, en aquest cas, enllaça amb altres carbonis o amb hidrògens. Per comprendre-ho millor, representem els àtoms amb el nostre propi cos, sent les nostres extremitats els enllaços del carboni. D’aquesta manera, entenem perquè a l’estructura, alguns carbonis poden enllaçar amb hidrogens i en canvi altres, que ja tenen els quatre enllaços ocupats, no. Posteriorment mirem la fórmula del βcarotè, C40H56, i comptem conjuntament si realment ens surten els 40 carbonis i els 56 hidrogens.
Tornem a fer aquest exercici de representació i comptatge d’àtoms per consolidar aquest aprenentatge i, una setmana més tard, reprenem la conversa, posant en comú idees compartides també amb la família, que ens generen nous aprenentatges i interrogants per seguir indagant en la química de les plantes.
- Cada carboni té quatre connexions
- No són connexions, són enllaços
- El carboni connecta els 3 hidrògens
- El carboni es pot enllaçar amb quatre, i l’hidrogen amb 1
- La meva mare em va explicar que l’hidrogen només té un enllaç, per tant aquests hidrògens estan enllaçats amb els carbonis.
- Els carbonis que estan posats, recorden que allà hi ha un carboni
-
Els dobles enllaços, ocupen dos espais de les connexions que té el carboni.
- La doble ratlla es un enllaç doble.
- Continuen enllaçant-se al carboni, però com que hi ha un doble enllaç, encara s’enllacen amb l’hidrogen
- Com hem dit, quan comptem àtoms dona més de 56 hidrògens, perquè on havia doble enllaç, no s’ha de comptar si hi ha hidrogen. Si no hi posem el doble enllaç, sí que ens donarà 56.
Descobrim tots els colors del verd
Ens proposem realitzar una extracció de clorofil·la fent una cromatografia. La cromatografia és un mètode de separació de pigments de les plantes amb un procés físic: utilitzant un vehicle mòbil (l’alcohol en paper), de manera que segons la solubilitat els compostos es desplaçarien més o menys pel paper de filtre.
Apuntem el procediment per realitzar l’experiment i el duem a terme. Un cop fet, observem els resultats i extraiem les nostres pròpies hipòtesis i conclusions.
Passos per realitzar una extracció de clorofil·la
1. Tallem les fulles verdes. En el nostre cas ho provem amb bledes i espinacs.
2. Posem les fulles trossejades dins dels morters i les xafem bé.
3. Hi afegim una mica d’alcohol i remenem fins que quedi un líquid de color verd.
4. A continuació, posem el paper de filtre amb molta cura de no enfonsar-lo del tot.
5. Al cap d’una estona veurem que el paper ja ha absorbit el líquid i es poden distingir diferents franges de color
Posada en comú dels resultats obtinguts
Cromatografies de fulla verda d’espinacs
Pigments del bosc de Can Roca
Volem fer la paleta de colors del bosc de Can Roca
La idea de crear un mostrari dels colors de Can Roca va agafant força i discutim quina seria la millor manera. Ens plantegem fer targetes de colors, un petit llibre o un “pantone” com el dels pintors. Aquesta última proposta és la que finalment decidim que pot ser la més visual i que ens permet, a la vegada, acompanyar-ho amb les proses poètiques que escrivim de cada color.
Recollida de plantes i terres del bosc de Can Roca
Ens arribem fins al bosc de Can Roca i les Roques Blaves amb els ulls ben oberts per anar recollint flors, plantes i terres que puguin il·lustrar el nostre mostrari.
Visita de la Clara Infante
Arran dels problemes de conservació que hem tingut amb les tintes, pensem en la possibilitat d’extreure pigment en pols. Descobrim el treball amb pigment natural de l’artista Clara Infante a través de les xarxes socials i contactem amb ella per demanar-li ajuda en aquesta
fase del projecte. Ens visita a l’escola, ens explica els diferents processos d’extracció i ens acompanya en la primera fase d’extracció.
Extracció: Pigment de laca
1. Posem a bullir les plantes mínim dues hores a foc lent i les deixem reposar 24 hores.
2. Colem les fulles, un cop les plantes han deixat anar el tint a l’aigua.
3. Escalfem la tinta extreta
4. Preparem la solució d’alum escalfant la pols d'alum amb aigua en una petita olla a part. Per cada 100 ml de tint hem de posar-hi 25 g d’alum. Afegim la solució a l’extracció que tenim feta.
5. Preparem la solució de carbonat de sodi. Per cada 100 ml de tint hem d’afegir-hi 15 ml de carbonat de sodi
6. Afegim la solució de carbonat de sodi a l’extracció. Quan barregem l’alum i el carbonat de sodi es provoca una reacció química. Aquest procés fa que els pigments extrets es combinin amb les sals i els converteixen en insolubles en aigua.
7. Ho deixem reposar durant un dia
8. El filtrem amb tela o paper de filtre i deixem que a poc a poc vagi filtrant
9. En el paper o tela quedaran adherits els pigments. Els posem a secar per extreure posteriorment el pigment en pols.
Extracció: pigments de terres
1. Piquem la terra amb un morter.
2. Ho posem en un pot i li afegim 4 vegades el seu volum d’aigua.
3. La barregem dins del pot amb la tapa tancada perquè la terra i l’aigua es barregin.
4. Ho deixem reposar. Podrem observar que tot el que no és terra, és a dir impureses com petites branques, es queden a dalt i es deu al fet que tenen menys densitat que la terra.
5. Si ho deixem reposar uns minuts, podrem constatar que a baix de tot hi ha la terra, al mig el pigment, i a dalt de tot totes les impureses.
Per extreure el pigment podem utilitzar dos procediments, filtrant-ho
o per decantació:
Per decantació:
● Barregem i deixem reposar.
● Perquè el pigment quedi net, li traiem les impureses. Ens
podem ajudar d’una cullera, un tros de paper o els nostres dits.
● Anem repetint aquest procediment diverses vegades fins que traiem totes les impureses.
● Ho deixem reposar fins qu
● Després extraiem el pigment, vigilant no arribar a la franja de terra.
● Ho deixem en un plat i ho posem a secar.
Per filtració:
● Filtrem la terra i l’aigua barrejada en un colador amb una tela. A la tela quedaran les impureses, la terra i algun pigment. El que es filtrarà serà el pigment. L’avantatge d’aquest procediment és que en terres amb moltes impureses no cal fer la neteja, procés que resulta molt lent i complex.
Per altra banda, té com a desavantatge que en aquest procés de filtratge es perd molt de pigment.
● Deixem assecant el pigment de terra extret i aconseguirem el pigment en pols.
Paleta de colors del bosc de Can Roca
Seguint els processos d’extracció de pigments que vam aprendre de la mà de la Clara Infante, extraiem els pigments de color del bosc de Can Roca.
Per a l’extracció de pigments de les plantes utilitzem la tècnica d’extracció de pigments de laca i per a les terres fem servir el procediment d’extracció de pigments de terra.
Les primeres flors, fruits i plantes de les que extraiem pigment són: calèndula, flor d’ametller, aglans, escorça d’alzina, romaní, heura, pi, foixarda, caps blancs, esbarzer,... Per a les plantes i flors de Can Roca utilitzem la tècnica del pigment de laca. A partir d’una solució de pols d’alum i carbonat de sodi provoquem una reacció que combina els pigments amb les sals i els fa insolubles en aigua, fet que permet, per filtració, l’extracció el pigment.
Aquestes primeres experimentacions no ens acaben de donar els resultats esperats. Pensem que és degut a què no totes les plantes són tintòries i, en alguns casos, potser no n’estem utilitzant suficient quantitat.
Per a les terres fem servir el procediment d’extracció de pigments de terra. Aquest procés requereix diverses fases de neteja de la terra i repòs. Per decantació aconseguim separar l’aigua, el pigment i la terra. Els pigments de terra extrets són de farina de falla de les Roques Blaves, argila vermella i dos tipus diferents de pissarra.
L’extracció de pigment és un procés lent, que requereix molta cura i paciència. Aquest procés d’experimentació ens vincula de nou amb Perejaume, on en diverses obres, com Postaler o Pagèsiques, ens convida a reflexionar de nou sobre el fet de caminar, de la importància del procés més enllà del resultat final.
A partir dels pigments hem creat una paleta d’aquarel·les del bosc de Can Roca.
Personalitats
Vermell: Actiu, alegre, animat, apassionat
Taronja: Relaxat, tranquil
Les paraules dels colors
Ens preguntem si trobaríem poemes, proses poètiques, contes, on el color hi tingui una presència important. Descobrim publicacions, edicions de llibres diverses que ens fan adonar que el món de la literatura, de la creativitat en general, està plena de referències de colors.
Decidim parlar de la majoria de colors i donem a cada un unes característiques diferents, una personalitat pròpia.
Marró: Té mala sort, s’aparta, es sent petit
Groc: Tímid, generós, vergonyós
Verd: Lent, cansat, no fa massa
Blau cel: Simpàtic, pacífic
Blau fosc: Agressiu, manipulador
Lila: Segur de si mateix, es creu qui sap què, conquistador (?)
Blanc: Neutre, buit, no mostra emocions
Gris: Fort, recte, responsable
Rosa: Molt animat, romàntic, ‘’empalagós’’
Negre: Callat, senzill, refinat
Beix: Savi, tranquil, poc integrat
Verd aigua: Alegre, bona persona, simpàtic
Marró vermellós: Negatiu, mala persona, antisocial
Marró fosc: Vol cridar l’atenció (Com un nen)
Color galeta: Servicial, ‘’insignificant’’, ‘’estrany’’
Fúcsia: Dues personalitats: Introvertit, extravertit
Llegim Viatges i flors de la Mercè Rodoreda, concretament la part dedicada a les diferents flors, que ens introdueixen a la prosa poètica, en un univers de realisme màgic que volem transportar als nostres escrits sobre els colors.
Neu rosada
I és ara, les fulles retornen, les flors neixen, i es quan ella apareix en un trist arbre solitari per acompanyar-lo pel viatge de la joventut. La seva bellesa atrau els espectadors, pels colors neu i el rosa ballarina, delicada com la vida. El clima es transforma en vent geliu, i aquesta ballarina delicada sap que és l’hora d’acomiadar-se del seu solitari amic, l’arbre.
Blau fràgil
Blau fràgil, banyat dins el gris de la terra, com una mirada serena perduda en un pensament trist, ple de camins, possibilitats, respostes. Aquell que quan el vent bufa es lleva i s’aixeca, amagat entre les branques, buscant on refugiar-se del fred que vaga pel bosc. Amb el seu caràcter introvertit com els núvols que abandonen el cel al vespre i sensible com la seda, m’explica els seus secrets quan dorm.
Gris recordança
És un gris de color oblit, però et mira i et fa recordar les hores i moments que has viscut sobre d’ell. La petita fada amagada dins el color gris llença embruixos que porten a l’oblit dels instants.
El color és una gran casa que acull aquestes petites fades a canvi de l’encanteri de les grans ones, que provoca un gran capoll invisible sobre el color i que protegeix a tothom que passa una estona dins de les ones negatives i delinqüents.
Verd savi
El verd savi. El verd que t’acompanya amb la mirada allà on vagis, aquell que observa i no diu res. Deshonrat, s’amaga entre les branques del pi, però certament, les ganes impacients de descobrir li desborden la ment. En l’aire es belluga dins l’acollidora natura, i no sap per què, ni com, però tampoc busca respostes. És lent, però ho fa tot amb consciència. Desitja el millor pels altres, no obstant això, de vegades, s’oblida d’ell mateix.
Blau desgastat
Aquest blau amagat, que costa de trobar, sense ganes i apagat. Una actitud silenciosa. Quan t’acostes no té ganes de mostrar-se i, amb el seu color ja et transmet la sensació que has d’ aïllar-te davant d’aquell blau amb saviesa. És una tonalitat gairebé desconeguda, és únic i desgastat.
Vermell deteriorat Durant el dia, sens dubte podràs trobar-lo estirat a terra, als camins que porten cap als cims i cap als frondosos boscos, a plena llum del sol, que li crema la pell arrugada. S’amaga el rostre entre els braços, deformats i desproporcionats, com si haguessin estat alguna vegada majestuoses ales. No té pelatge ni plomes, i fa com a molt un pam. Odia rebre atenció dels visitants, i sempre que algú mostra interès, comença a gemegar i a queixar-se amb una veu esgarrifosa, fins que els viatgers escapen horroritzats, oblidant per complet el que han vist al cap de poques hores.
Vermell silenciós
M’espera silenciós a la vora del camí, fa callar a tothom, no li agrada el soroll. Ell, tan poruc com un arbre i tan cridaner com un pardal, s’amaga cada vegada que em veu. El seu vermell intens com la sang, s’enfosqueix i deixa pas a aquest vermell silenciós.
Groc sol
Ens aixeca tots els dies amb la seva lluentor, ens acompanya a l’anar-nos-en a dormir amb la seva vesprada. Tan groc com la llimonada, com la dent de lleó, ens alegra tot el dia amb el seu color sol. Però en realitat, què ens representa? Per què depèn de nosaltres? Per què el destruïm si és la raó de la nostra vida? El groc sol, el color que acompanya la tardor i la primavera és el color que defineix el dia.
Groc amable
Aquest color mai té cap problema, és molt tranquil, sempre té el que necessita i no vol més que el que l’hi fa falta. Ens posa alegres quan estem tristos i ens dona energia quan estem cansats; sempre porta la felicitat allà on va. Però quan cau pluja, la seva tonalitat clara es torna fosca i trista.
Groc joiós
Groc com el gira-sol, és el que fa el reflex en un mirall. Un color viu, cridaner i alegre. És vergonyós, no es troba en qualsevol lloc i les seves fulles són ben petites, però a l’hora boniques. I no és un color comú.
Negre obstinat
Sent que el món li va en contra, i ell dedica les hores a odiar a tot i a tothom, perquè no es pot suportar a ell mateix.
Parcialment se n’adona. De vegades prefereix no escoltar el que pensa. Detesta sentir-se mort, i menysprea la seva manera de sentir-se viu. Ningú mai no el podrà convèncer del contrari, totes les seves creences són sagrades. No sap el que vol i el que no, però tot aquell qui dubti de la seva voluntat està condemnat. Se sent fràgil, i es torna inaccessible per demostrar força. No tan a poc a poc com ell voldria, es torna fosc i vil com l’abisme al que ha estat abandonat.
Color adolorit
Aquest color transmet un gran dolor. A primera vista no diu res, un cop sentit el dolor i el patiment pots veure la seva composició: colors d’odi i mania a totes les coses.
En un passat ella era verdosa, groguenca i vermellosa, fins que un cop units tots els colors i aconseguí un gran odi.
Aquest color ve dels gran dolors de les plantes, aquest color és solitari per no preocupar l’alegria i transformar-la en amargor.
És un color especial; aquelles persones que no hagin sentit el dolor i odi suficient no poden admirar-la.
Vermell amarg
El vermell, que bé que n’hi ha pocs, és el color més rondinaire. No li agrada deixar-se veure i s’amagà encongint-se entre les fines branques d’un pobre arbre. Quan la gent se li apropa, només rebufa i evita començar una conversació. No té brillantor, no té ales, al contrari que els colors que l’envolten, però tampoc pensa en fingir, ser algú que no pot ser.
Blau enriquidor:
Lluny, en la tranquil·la i segura riera. Es pot veure l’autòcton blau grisós. Elegant i relaxat, ajagut a l ‘espès terra, immergit en el savi i calmat bosc. La seva vellura ens ha enriquit molt. És blava, com el cel el dia més lluent d’estiu, i és gris com un dia ennuvolat, però ¿és blava, blava o grisa?. Ho ha vist tot, però a la vegada no ha vist res. No hi vagis, o quedaràs embadalit per la seva atracció i elegància. Tots la visiten, però cap veu la veritable bellesa que mostra.
Marró poderós
És la força de la terra, és la fiabilitat de la xocolata, és aquella olor de cada matí a la cuina. Marró, és més que un color simple. Marró, gràcies a ell creixen sota terra arrels que es connecten per formar una delicada branca que amb el pas del temps serà un arbre que ens donarà la vida, Marró, el color que dona la vida, el color de la Terra.
Absència de color
El negre és modest i arrogant alhora i també és misteriós. És un color apagat com la nit on només es veu foscor ,és trist com els records. El negre pot obrir ferides, però també tancar -les; és com el carbó i també com la foscor. Sense ell cap color gaudiria d'intensitat.
Gris nostàlgia
Gris, com aquella nit serena. Com la vella enyorança que el transporten pels records de la infantesa. Els records que poc a poc s’obliden, perduts en el temps. Estrany com els dies tristos a la primavera. Traspassa els camins de la melancolia, tots els tons grisos s’encadenen a ell. Indiferent, ni blanc ni negre.
Verd esperança:
Profund i encisador, el verd esperança envaeix els marges dels camins. El trobo ajagut a la gespa, assegut sobre les fulles, penjat de les pomes... sempre despert, sempre atent. Ens guia pels camins tenebrosos, ens deixa fascinats.
El verd esperança s’endinsa en les profunditats dels boscos, és ofegós, però a la vegada fresc. És la seva frescor el que fa atreure a tothom, és la seva harmonia el que enamora tot el món.
