Camí d'arbres, camí de carrers - Classe dels Cargols - 2 anys

Classe dels Cargols 2 anys

l’escola Els nens indaguen un món que els és del tot desconegut amb tots els recursos sensitius alhora. Ho fan al mateix temps per gust i per necessitat. Estan aprenent a viure en un medi que els és estrany i que els cal anar coneixent i reconeixent.

Eulàlia Bosch

Els més petits de l’escola han fet tot just dos anys, acaben d’arribar. L’espai els hi és totalment desconegut.

Igual que els cargols quan surten de la closca traient les banyes i observant el seu entorn, aquests infants també han descobert amb admiració que més enllà de la seva classe on es troben segurs i reconfortats, hi ha un espai exterior ple de possibilitats per gaudir.

El taller on la pintura, el fang, els pinzells... esdevenen elements per expressar-se lliurement, on cada producció està plena d’emoció.

Salten s’enfilen a la caseta, es gronxen, baixen pel tobogan, s’amaguen al tub i exploren l’entorn.

- jo faig pastissos de xocolata, jo una sopa i un flam.

L’espai d’aventura també forma part de la vida de l’escola.

EL TOBOGAN FEM UN PASTÍS DE XOCOLATA “GONXADOR” “ENGONXEM” UNA CASETA PER “ECALES” I PUGEM - TENIM UNA FINESTRA -

- CORREM - JUGO AMB L’ARES A FER PASTISSOS DE VAINILLA - UN TUB MOLT GRAN - BAIXEM ESTIRATS DE CAP - AL TOBOGAN AMB EL CAP - I EL CUL - AMB ELS PEUS SALTEM PER TREURE LA SORRA

Els instruments, els titelles, el maquillatge, la roba, les sabates... formen part de la vida del teatrí, un espai on gaudir i deixar que la imaginació vagi més enllà de la realitat i faci que tot sigui possible.

Entre matalassos, pilotes, cercles, i d’altres materials a l’espai del gimnàs es van descobrint a ells mateixos i les seves possibilitats.

Salten, corren, s’enfilen, juguen, investiguen, interactuen amb els altres, un entorn càlid i reconfortant que els hi proporciona benestar.

És així, com aquests nens i nenes han fet les seves descobertes, passejant-se pels espais amb la mirada molt atenta a tot allò que passa, una mirada curiosa, que interroga i que necessita respostes. S’han fet un lloc dins de l’escola, a partir d’ara aquest viatge que tot just comença, serà un trajecte compartit, ple d’experiències que els ajudarà a créixer.

És així com representem allò que ha passat a l’escola en cada un dels espais i les experiències què hem viscut.

Camí d’arbres, camí de carrers

Cada dia que passa coneixem millor la nostra escola, però, que passa més enllà d’aquestes parets? Que hi ha als carrers i a les places del nostre poble? En sabem unes quantes, però volem saber moltes més.

Marxem de l’escola per investigar què hi trobem...

Parlem de les coses que es troben pel carrer quan van amb la família a passejar a comprar quan venen a l’escola i com són aquests carrers.

- Una moto - Bicis - Arbres - Botigues del Patufet - Gent que porten gossets - Una senyora que porta un gos amb una corda - Una paret que no es pot pintar, que lleig!

- Una guineu i ocells - Porquests - parcs Ens engresquem a sortir al carrer a veure què trobem.

Aquestes sortides són amb una intenció. Tenim pares i mares de la classe que treballen a l’escola o a prop, així doncs, caminant podem arribar-hi.

Hem d’anar a comprar unes gomes i uns clips.

Volem anar a la perruqueria de la Marga, la mare de la nora. Ella en sap molt de fer cues i pentinats. Quan anem a les botigues necessitem diners per pagar tot allò que comprem.

Nosaltres aquí a la classe no tenim diners, així que decidim anar a veure la Marta la mare del Biel, que és la gerent de l’escola i creiem que ella ens pot ajudar.

Pensem que amb 20 euros ja en tindrem prou.

Com encara no sabem escriure els hi demanen als nens i nenes de la classe de la Lluna si ens ho poden fer ells.

Nomes arribar ens trobem amb les secretà ries de l’escola que ens donen la benvinguda.

Quan arribem al despatx de la Marta li expliquem el que necessitem, quin és el nostre propòsit i li donem el paper on hi ha escrit el número vint.

Necessitem diners per anar a comprar.

Ens dóna un bitllet de vint euros.

Un altre dia vindrem a portar-li els diners del canvi quan ja hàgim anat a la botiga.

- VOLÍEM DINERS - PER COMPRAR CLIPS I GOMES, PER ANAR CAMINANT - LES LLUNES ENS VAN FER UN PAPER QUE VAM VEURE QUAN CAMINÀVEM PEL CARRER? - COTXES, UN CAMIÓ I UNES ESCOMBRARIES - TAMBÉ BOTIGUES DE MENJAR, BOTIFARRA I GRANOTES - QUAN VAM ARRIBAR A L’ESCOLA DELS GRANS VAM VEURE EL PAPA DEL JAN

- I MOTOS

QUÈ FA LA MARE DEL BIEL? - FA PAPERS COM ÉS QUE ELLA TÉ DINERS? - PERQUÈ ELS GUARDA - TENIA UNA COSA AMB BOTONS I SURTIEN FOTOS - PODEM PREGUNTAR A LA MARTA COM ES DIUEN AQUESTES NOIES (les secretàries)

Ja hem anat a comprar les gomes i els clips i anem a la perruqueria de la Marga.

- MIRA UNA AMBULÀNCIA

- UNA BOTIGA QUE VEN FORMATGE, TRUITA PERNIL

Ens espera molt contenta i ens explica quina ĂŠs la seva feina.

Ens ha preparat uns caps de nina perquè els hi pintem els cabells i els hi puguem fer pentinats.

Nosaltres li ensenyem les gomes i els clips que hem anat a comprar per poder fer cues i pentinats.

- PINTÀVEM ELS CABELLS AMB UN PINZELL - POSÀVEM UNES COSES ELS CABELLS QUE ES DIU “CLUS” (RUL·LOS) - EM VAN FER UNA CUA I CLIPS

-

PENTINÀVEM LES NINES AMB UN RASPALL I PINTES I POSÀVEM PINTURA DE COLOR BLAU I ROSA EL JAN NO LI AGRADA QUE LI TALLIN ELS CABELLS

MOLTES GRÀCIES!

Connectats amb tot el que ens trobem fora de l’escola, encetem una nova experiència descobrint i aturant-nos per observar petits de detalls que ens atrauen.

Les vivències amb tot el grup ens fa créixer, compartint les passejades ens adonem que tenim moltes curiositats, que ens divertim tots junts, gaudint de cada unes de les caminades.

L’Eduard el pare del Jan és el cuiner de l’escola. Cada dia ens prepara el dinar per tots nosaltres.

Volem veure com ho fa i com són les olles i les cassoles que necessita per cuinar.

Quan sortim de l’escola els hi preguntem com podem arribar a l’escola de primària i on és la cuina - Capa allà dalt - Cap a Montserrat!

Ens trobem la porta tancada.

Què hi haurà al darrera?

Entrem, ens vénen a rebre l’Eduard i la Consol.

Mirem per tot arreu.

- És molt gran!

Estant preparant el dinar.

- Una cassola - Una gran i una petita Què necessiten per fer el dinar?

- Patates - Tomàquets - Espaguetis - Sopa

-

Oli Sal Pollastre “arbossat” A mi “m’agada” la sopeta A mi la fideuà

L’Eduard ens explica per cuinar fa sevir olles, cassoles, paelles i el forn.

Nosaltres ens ho mirem molt interessats

Ara ens estan preparant l’esmorzar, la Consol ens ha preparat un pa de pessic i l’Eduard està fent xocolata desfeta.

- És una olla de cuinar

-

REMENEM L’OLLA ÉS MOLT GRAN I UNA DE PETITA NO HI HA RES

Moltes grĂ cies Eduard i Consol!

Si fem coses reals, també són reals les seves conseqüències.

Loris Malaguzzi

Marxem d’excursió quina il·lusió!

L’abril viu a Olesa de Montserrat en una casa situada al bosc. L’Olga, la seva mare ens explica que tenen gallines, galls, oques, cabres, paons, ànecs i gossos.

Parlant de tot el que tenen va creixent el desig d’anar-ho a veureu.

Però si està lluny de l’escola com ho podem fer per arribar-hi?

- Podem anar amb cotxe - Però no hi cabem - Anem per la carretera L’Olga ens diu que l’Abril cada dia agafa un autobús per venir a l’escola.

Ens anem animant i emocionant. Durant la conversa, altres nens i nenes de la classe expliquen que també han fet algun viatge amb autocar, així doncs preguntem com és.

-

L’AUTOBÚS TÉ ESCALES PER PUJAR SÓN GRANS PODEM POSAR CADIRETES A DINS L’AUTOBÚS HI HA SEIENTS ENS HEM DE CORDAR EL CINTURÓ I MARXAR SI NO CAUREM!

- MIRA EL CAMPANAR! - I MOLTS ARBRES UN DOS TRES, QUATRE, VUIT...

- CASES - UNA ESCOLA DE PETITS - NÚVOLS AL CEL - HEM FET UNA VOLTA Observem el paisatge i descobrim que tot és diferent, des de d’alt tenim una altra perspectiva.

Veiem un riu, ponts, túnels, cases, arbres i fins i tot el campanar d’Esparreguera.

El que més ens atrau és la muntanya de Montserrat que ens acompanya tot el trajecte.

Quan arribem, anem a veure les gallines i els hi donem menjar. Les toquem, les agafem, mirem com es mouen i com corren.

- VAM VEURE GALLINES “COCCOC-COC...”

- UNES GRANS - VAM DONAR ENCIAM

- SÓN UNA MIQUETA BLANQUES - I MARRÓ

Coneixem la Rita i la Katy, són dues cabres de color negre, quan arribem ja ens vénen a veure. Els hi donem un menjar especial que ens dóna l’Olga.

Després obrim la porta i marxen corrents muntanya avall.

Anem a veure les oques, els ànecs i els paons.

- Els ànecs són petitons - Estan a l’aigua

Volem anar al bosc, trepitjar les fulles seques i veure els arbres.

Ens estirem i ens impregnem de l’olor que desprèn aquell lloc.

Quina tranquil·litat tot és diferent al nostre dia a dia.

Ens trobem pinyes, branques, aglans, pedres ho anem agafant ens ho volem endur a l’escola.

-

HI HAVIA PINYES, FULLES TRONCS VAM AGAFAR TOTS ENS VAM ESTIRAR TENÍEM FULLES I PINYES A L’ESQUENA

El dia s’acaba hem de tornar a l’escola, sempre tindrem a la memòria aquest dia tan especial.

Com ens agrada la nostra muntanya de Montserrat!

L’existència humana es desenvolupa com la inacabable i inacabada història d’aprendre –i desaprendre- a viure junts.

Marina Garcés