Page 1

R

E

V

I

c u r s 2 0 1 r e v i s t a d e

S

C

1 - 2 0 1 2 l ’ e s c o l a

O

L

A ’

T

| n ú m e r o 2 d ’ a r t d ’ e i v i s s a


índex EDITORIAL Miguel M. Martínez

3

jornada de portes obertes Miguel M. Martínez

4

ERASMUS, 25 AÑOS CAMBIANDO VIDAS Jorge Jiménez Corona

6

DECLARACIÓN DE LOS ESTUDIANTES “ERASMUS” Jorge Jiménez Corona

8

entrevistes PQPI Carmen Juan

10

ALUMNA DESTACADA EN ARTES INTERPRETATIVAS Harold Jiménez

12

L’ESCOLA REIVINDICA! Miguel M. Martínez

14

Mostra de treballs de forja i ebenisteria Tallers de forja i ebenisteria 15 recital poètic Miguel M. Martínez

18

JORNADES INFORMATIVES D’FP Sonia Meléndez Guerau,

20

HUMOR Elena de las Heras

22

HABLAR CON PALABRAS Harold Jiménez

23

PARKING DE BICICLETES Nadal March

43

Alumnes de 1º de Batxillerat Rita Bretones

44

baranes de forja Taller de forja

46

AUTODISEÑO DE IDENTIDAD Harold Jiménez

48

Reinterpretació de la Thinking Man’s chair Nadal March

50

baules de porta Nadal March

52

estada d’alumnes programa Leonardo a França Olatz Gómez

54

VISITA FIRA EIVISSA MEDIEVAL I AL GALEÓ Pep Planells i Amable Palacios

56

ADLIB 2012 Miguel M. Martínez

58

Visita d’alumnes de lycée des metier d’art Georges Guynemer, Usès Amable Palacios

60

ebenisteria i forja visita la casa Broner Amable Palacios

62

Promoció Segon de Batxillerat 2011-2012 Julia Fragua

64

CERTAMEN DE JOVES DISSENYADORS Miguel M. Martínez

66

Grau Superior de Moblament Francisco Javier Magriñá Hernández

68

OFERTA EDUCATIVA

74

© REVISCOLA’T Núm. 2 Escola d’art d’Eivissa

Dipòsit legal PM-1935-2010 curso 2011-2012

Carrer des Riu Duero 5 Can Sifre - 07819 - Sant Jordi Telèfon: 971 301 228 Fax: 971 391 653 Apt: 132 - 07800 - Eivissa escoladart.eivissa@educacio.caib.es www.escoladarteivissa.com

Disseny portada i contraportada: Julia Costa Varó Disseny gràfic i maquetació: Harold Jiménez | www.canizales.eu


Per se g on a n y, a c ud i m f i d e l s a l a cita a mb la nostra re v i s t a . H a p a s s a t u n n o u c u r s ple de vivències, de tr e b a l l , d ’ i l • l u s i ó i d e s u p e r a c ió. Ens t o c a v i u r e m o m e n t s d i f í c i l s i d’incertesa, on el no m d e l a r e v i s t a , “ Re v i s c o l a ’ t ”, adquireix més senti t q u e m a i , d o n c s h e m d e t r actar de superar l’actu a l s i t u a c i ó t o t i l a c o n e g u d a crisi econòmica, i l’in t e r è s d e l s p o l í t i c s p e r s o s c a var una cosa tan i m p or t a n t c om é s l ’ e d uc a c i ó . Af o r t u n a d a me nt , c o nt e m a m b uns a lia ts molt esp ec i a ls. U n a lu m na t i f a m í l i e s a m b una g ra n potencialit a t , u n c l a u s t r e d e p r o f e s s o r s sempre dispost i p art ic ip a t iu , i un p e r s o na l d ’ a d m i nistra ció i serveis t reba lla d or i s o l • l i c i t .

EDITORIAL Al ig u a l q u e e n l ’ a n t e r i o r n ú m e r o, fem un recull de d i f er en t s t r eb a l l s d ’ a l um ne s , a c t i v ita ts i esdevenimen t s e n e l s q u e l ’ E s c o l a h a p a r ticipat al llarg del curs. E s p e r e m q u e u s a g r a d i i q u e respongui a les vo str es ex p ec ta t i v e s . Vol dr ia a g r a ir a t o t s e l s q ue ha n fet possib le la realitza c i ó d ’ a q u e s t n ú m e r o , e l s e u esforç i dedicació d esi n t er essa d a .

O

L

A ’ T

No oblid eu q ue t e ni m a l t r a c i t a el proper curs i q u e ig u a l q u e a ra , he m d ’ a c o ns e guir rea litz a r un núme r o q u e su p e r i p e r p o c q u e siga a l’anterior en c on t in g u t s, id e e s , i l • l us i ó , e t c .

V I

S

C

“Allò qu e n o e m m a t a , m ’ a lim en t a ”. ( Fr id a Ka hlo ).

R

E

Mi g u e l M. Ma rt ín e z , Di r e c t or. e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

3


El passat 4 de Maig, l’Escola va realitzar una jornada de portes obertes, la qual volem continuar i consolidar al llarg dels pròxims cursos, donat l’èxit de participació i organització que va obtenir. Vàrem rebre la visita d’alumnes dels IES Santa Maria, Sa Colomina, Algarb i Quartó de Portmany, a més de visitants esporàdics. Els visitants pogueren gaudir de les demostracions i explicacions oferides en els tallers específics dels diferents cicles formatius per part de pro-

fessors i alumnes, contemplar de primera mà les aules específiques pròpies de la modalitat de batxillerat artístic i dels cicles formatius, assistir a explicacions sobre oferta educativa, etc. en un aula teòrica mitjançant la visualització de la pàgina web, i participar en activitats interactives. Esperem poder repetir aquesta activitat el proper curs i donar a conèixer la nostra Escola a més alumnes i persones interessades. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.


M ig u el M . Ma rt Ă­ n e z


Tengo que decir que al principio no tenía muchas ganas de acudir al 25 aniversario de las becas Erasmus, pero como becario me hubiese arrepentido si no hubiese ido.

González Canino. Director División Erasmus. OAPEE nos introdujo en el nuevo plan de ERASMUS FOR ALL (Erasmus para todos) en el que se pretende becar a alumnos de todo el Llegué al hotel Abades de mundo facilitando el interGranada algo cansado ya que cambio de culturas a nivel tuve que coger dos aviones. planetario sin dejar de lado Allí encontré a la simpática el espíritu Erasmus origicoordinadora del evento y me nal que tiene como base dio la acreditación. Europa y sus estudiantes . Me informó de que la cena Nos dividieron en varios era a las 21:00 y que allí cono- grupos de debate de unas cería a mis compañeros. 20 personas cada uno. A mí me toco el de financiaAl llegar a comedor me ción entre los que estasorprendí bastante pues había ban de Reconocimiento 120 jóvenes de toda Europa Académico , Empleabilidad que se habían desplazado y  Condiciones óptimas de hasta allí incluso desde Islanparticipación. dia. Fue muy enriquecedor , En Mi grupo teníamos aunque solo fuese una cena. como coordinador del debate a Mario Alarcón. Allí nos conocimos y hablamos Tesorero de ESN Internade nuestros países, de nuestra cional estancia Erasmus, de lo que Hay que decir que el implica ser becario Erasmus y debate fue muy intenso los cambios personales que se pero ordenado. Pienso que experimentan. todos tuvimos la oportunidad de expresar nuestras Fue todo tan cordial que demandas y soluciones decidimos dar una vuelta por con claridad y entusiasmo. Granada todos juntos, aunque Tuvimos más de una hora al final nos separásemos ya para ello y mis propias conque era muy difícil mantener clusiones básicas que pude a 120 personas moviéndose extraer son que tenemos en taxi. Fue muy divertido y si un ejercito de cerebros hubiésemos estado dos o tres jóvenes increíble dispuestos días mas hubiésemos hecho a comerse el mundo y a muchos más amigos. los que solo les faltan las armas, es decir, apoyo, meEl ambiente era muy cordial y dios , empatía por parte de con un sentimiento europeísta los organismos regidores muy fuerte. y sobre todo visibilidad y facilidades burocráticas. Al día siguiente nos llevaron en dos autobuses a la universidad Después de debatir nos de granada donde el rector unieron de nuevo a todos y dio el pistoletazo de salida expusieron las conclusiones a la jornada y José Manuel de cada debate que facilito en las siguientes páginas. 6

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

Jorge Jiménez Corona

Antes de nada me gustaría dar las gracias a todo aquel que hizo posible que yo y mis compañeros viviéramos esta experiencia.


Jorge Jiménez Corona

R

E

V I

S

C

O

L

A ’

T

DECLARACIÓN DE LOS ESTUDIANTES “ERASMUS” EN EL XX V A N I V E R S A R I O DEL PROGRAMA ERASMUS

8

Lo s e st u d ia n t e s re uni d os e n la U n iv e rs i d a d d e Gran a d a e l 1 0 d e m a y o de 2 0 1 2 e n e l e n c u e n t r o orga n iz a d o p o r e l O rgan i s mo A u t óno m o d e Prog r a m a s E d u c a t i v o s Euro p e o s ( OA P E E ) c o n mo t iv o d e la c e l e b r a c i ó n d el 2 5 a n iv er s a ri o d e l Prog r a m a E r a s m u s , e n repre s e n t a c i ó n d e l o s estu d ia n t es d e e ns e ña nza sup e r ior q u e p a rt i c i p an o h a n p a rt i c i p a d o e n el Pr o g r a m a E r a s m u s y a l a vi st a d e la pr o p ue s t a d e l a C omisió n E uro p e a para e l f u t u r o p r o g r a m a “Eras m u s p a r a t o d o s ” , han a c o r d a d o p r o p o n e r a l a C omisión E uro p e a , a l os Est a d os Mi e m b r o s y a la s in st it u c i o ne s d e ed u c a c ión su p e ri o r q ue el nu e v o p r o g r a m a t e n g a en c u e n t a lo s i gui e nt e : Estab l e c e r, m e j o r a r y actu a liz a r los ca na l e s d e i nfor ma c ión   a d e c uá ne

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d o l o s a las necesidades d e l o s estudia ntes: ofert a a c a démica , recono c i m i e n to a ca démico, l o g í s t i ca, financiación,… i nc l uy e ndo el uso de red e s s o cia les. • Re f o rz a r los meca ni s m os de garantía d e reconocimiento  de l o s estudios y la s p rá ctica s rea liz a dos e n las instituciones s o c i a s.

encia s en los sistemas de evaluación de los distintos pa íses a l a h ora de tra nsfe ri r l as ca lifica ciones. • Mej ora r el siste ma de distrib ución de la a yuda fina nciera en función del coste real de la vida en el país de destino.

• Utiliz a r la s a soci aciones de estudiantes y las redes sociales • A s e g ura r los compro pa ra fa cilita r el acces o m i s o s esta b lecidos a un tra b a j o com pate n los a cuerdos de ib le con la s estan ci as e s t udios por las tres forma tiva s que perp a r tes interesa da s. mita el a cceso al pro grama de un mayor • S o l uciona r los prob lenúmero de estudi m a s de reconocimienantes. t o y transferencia  de c ré ditos y ca lifica • Que se permita la c i o n es ob tenidos en lib re movilida d de l a s instituciones de Erasmus sin beca d e s tino, conociendo y económica . r e s peta ndo la s diferd

e

i

v

i

s

s

a


e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

L A ’ O C S I V

• Po t enciar las sinergias e nt re los servicios ofr e c i dos por la s insti• Luch a r por ma n ten er t uc i ones y la s a socia el va lor y el espí ri tu c i o n es de estudia ntes. orig ina l del programa: su importancia en • O p timiz a r la tra nsla consolidación de m i s i ón de la inforuna ciudadanía activa m a ción b a sa da en la europea  y el de s are x p eriencia de la s rollo del sus valores m e jores prácticas  de socia les. a q uéllos que ya h a n • Qu e se c er t i f i q ue n l a s d i s f ruta do de una es- Llamamos a todos los c a p a c id a d es l i ngüí s t a ncia E ra smus. a ctores implica dos en l a t i ca s a d q u iri d a s p o r ela b ora ción de los o blo s e s t u d i a n t e s e n l a • Re f orzar los vínculos j etivos del nuevo pro i nst it u c ión de d e s t i no d e   colaboración entre grama a que tengan en co m p a r á n d o l a s c o n l a s instituciones  de cuenta toda s esta s pro la s q u e p o se í a n a n t e s e d u ca ción superior puestas para asegurar d el in t er c a m b i o a c a y l a s empresa s pa ra otros 25 a ños de é x i to d émic o. a u mentar el número del prog ra ma E ra smu s . d e estudiantes que se • Fo me n t a r e n l a s i ns t i f o rma n en ella s. Solo me queda decir una tu c i o n e s l a m e j o r a d e fra se que a lg uien di jo l o s  ser vic io s d e a c o gi - • A s e g ura r la  preuna vez : E spero po der da  y m e d i d a s p a r a l a p a ra ción del estudih a b la r en un futur o de in t e g r a c i ó n s o c i a l d e a nt e de ca ra a l inLos Estados Unidos de lo s p a r t i c i p a n t e s e n e l t e r ca mb io: a spectos E uropa .

T

a ca démicos, a dmi n i s tra tivos, cultural es y ling üísticos.

E

p r o g ra ma .

R

• Se n s i b i l i z a r a t o d o s l o s a c t or e s i m p l i c a d os d e la n e c e s i d a d d e d e sa r r ol l a r y d a r a c on oc e r h e r r a m i e nta s p a r a m e j o r a r l a p r e p a r a c ión y l a s c a p a c id a d es li ng üí s t i c a s de l o s b e n e f i c i a r i o s , pr o p o r c i o n a n d o u n si st e ma d e a c re d i t ación d e n iv e l e s i g ua l p a r a t od os l o s p a í s e s .

9


Cristian i Pilar

Mari

vi i C ristia n

ro Bego i Ampa V I

S

C

O

L

A ’

T

Durant aquest curs hem volgut fer entrevistes a companys i companyes, professors i professores, amics i amigues per tal d’aprendre una mica més sobre el món laboral i que ajudi i guiï als nostres alumnes alhora de cercar feina i començar a treballar.

R

E

Esper que aquestes entrevistes ens haguin ajudat a conèixer les

10

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

avantatges i desavantatges laborals de ser treballador per compte propi o autònom i de ser treballador per compte aliè.


Miguel i Amparo

Elena i Isa ac

Hem volgut conèixer també les diferències que hi ha entre un treballador funcionari interí o de carrera, així com el que significa trobar-te en actiu o no, i cobrar o no el subsidi d’atur. També hem entrevistat a una companya que durant el curs passat va treballar en un sindicat.

S

C

O

L A ’

T

Aquestes entrevistes han estat molt il·lustratives i agraïm especialment a totes les persones que han participat, en Miquel, na Begonya, n’ Elena, na Mariví i na Pilar i personalment agraixo molt a tots els alumnes la seva implicació i participació.

e

s

c

o

l

V

I

Tot això i moltes més coses hem fet durant aquest curs dins de l’ assignatura OL (Orientació Laboral). a

d

a

r

t

d

e

i

v

R

E

C a rm e n J u a n i

s

s

a

11


H a s r e c i b i d o u n premio r e c i e n t e m e n t e , cuéntanos de q ué s e tr a ta .

¿En q u é f acetas ar tísticas está s i n v olucr ada?

Si, se trata de una mención de honor a mejor interpretación femenina en la fase autonómica en los premios Buero, con la obra “El Álbum Familiar”

Mi familia siempre ha sido muy artística, con lo que desde que me acuerdo ya cantaba y dibujaba, que siempre me ha tranquilizado, y ahora ya llevo 6 años haciendo teatro musical.

¿Cú al h a s i d o tu p a rti ci p ac ión e n e s e p r oy e cto?

¿C ómo contr ibuye a tu f ormación artística la escola d ’a rt d ’Eivissa?

He tenido que hacer el papel de una niña de 8 años, que no quiere crecer.

siendo arte, y ha sido una inspiración para mi estar envuelta constantemente en este ambiente. Ademas nuestra profesora de teatro, nuestro maquillador y costumer son ex-alumnos de Artes. Me gustaria mencionar la colaboracion de Jordi Riera un alumno de artes que nos hizo todas estas fotos y creo que aprendió hacerlo aquí.

La escuela de Artes no tiene nada que ver con el teatro pero sigue

N atasha Prokhorova A L U M N A D E S TA C A D A E N A R T E S I N T E R P R E TAT I V A S

R

E

V I

S

C

O

L

A ’

T

H a ro l d J i m é n ez

12

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

13


s, com alumne ts rs o ss fe ro p t ren Tan erit a les dife ens hem adh ivindicatives, a actuacions re stat convocada la les quals ha e ucativa, que s’han comunitat edfront les retallades dut a terme er Conselleria. plantejades p

!

Mi g u e l M. Ma r t í nez

! A C I D N I V I E R

R

E

V I

S

C

O

L

A ’

T

A L O C S L’ E

14

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


Mostra de treballs d’alumnes de forja i ebenisteria Ta ll ers de Fo r ja i E b en ister ia

Presentació de un projecte per una banqueta de bar

R

E

V

I

S

C

O

L A ’

T

Fo to s Jo r d i R i er a

Cadira realitzada per alumnes de segon curs de forja. Pletina de ferro curvada

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

15


Treball de torn realitzat per un alumne de segon curs d’ebenisteria. Fusta de sapelly i iroko

Vitrina realitzada per alumnes de primer curs d’ebenisteria. Fet amb fusta de pi

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Banc realitzat per alumnes de segon curs d’ebenisteria. Fet amb fustes de pi amb marqueteria

16

Banc realitzat per els alumnes de segon curs d’ebenisteria. Fustes de pi, iroko i sapelly

Banc realitzat per alumnes de segon curs d’ebenisteria. Fet amb fusta de pi e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


Alumne de primer curs treballa amb l’escairadora

Taula auxiliar realitzada pels alumnes de segon curs d’ebenisteria. Fusta de sapelly amb marqueteria

Detall de marqueteria de la base del banc

Alumne de primer curs amb el seu professor Toni Mari

I

S

C

O

L A ’

T

Un alumne d’ebenisteria a l’aula taller

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

R

E

V

Treball de marqueteria realitzat per alumnes de segon curs d’ebenisteria. Fet amb xapa de sapelly, faix, iroko i pi. a

17


R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Mi g u e l M. Ma r t í nez

18

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


O

L A ’

T

L’Escola va oferir el passat 23 de Març el seu tradicional recital poètic, que organitza amb motiu del Dia Mundial de la Poesia. Es tracta d’una activitat oberta en què participen tots els membres de la comunitat educativa, tant alumnes com professors o personal d’administració i serveis.

E

V

I

S

C

No només es recitaren poemes, també tingueren lloc lectures d’embarbussaments, de relats, lletres de cançons i fins i tot una actuació musical a capella.

R

Enhorabona a tots! e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

19


El grup d’orientadors/es de les Pitiüses va organitzar els dies 2, 3 i 4 de maig unes jornades informatives sobre formació professional al Club Diari d’Eivissa. Varen assistir uns 900 alumnes de 4t d’ESO de tots els centes públics de secundaria d’Eivissa i d’alguns centres concertats. També van participar els alumnes de 2n de batxillerat de l’Escola d’Art i alguns de l’Escola d’Adults.

V I

S

C

O

L

A ’ T

Foto: cortesia del Diari d’Evissa.

Un a un els professors i professores dels diferents centres de secundària públics que ofereixen Cicles Formatius van explicar l’oferta del seu centre i en concret el cicle A la inauguració va assistir la formatiu en el que trebaldirectora general d’FP, Margal- laven, incidint en que es podia ida Alemany, que va destacar: aprendre, titulacions exigides “L’FP és el millor camí cap a la per accedir-hi, quina titulació inserció laboral...”. obtindrien, les sortides professionals, les passarel·les entre

R E 20

L’Objectiu de la trobada era donar a conèixer i informar de la situació actual de la formació professional a Eivissa, recollir demandes, suggerències, propiciar el coneixement i l’intercanvi d’experiències.

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


cicles formatius i Universitat, així com les seves experiències i impressions. Durant el matí es feien dos sessions d’exposicions amb diferent alumnat, al final de les quals s’obria un torn de paraula i es podia preguntar dubtes. Les sessions es van desenvolupar de forma ordenada, resumida i amena.

L A ’

T

Com a conclusió de les jornades voldria agrair i felicitar al professorat assistent, remarcant el seu interès, implicació i ajuda per a que l’experiència fos positiva i enriquidora.

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

C S I V E R

JORNADES I NF O R M A T I V E S D ’ FP

O

Sonia Meléndez Guerau, orientadora de l’Escola d’Art

s

a

21


Elena de las Heras


Harold Jiménez

Hablar con imágenes www.canizales.eu

El desarrollo tecnológico siempre ha tenido importantes consecuencias en la manera en que nos comunicamos. La comunicación oral, el desarrollo de la escritura, la narración con imágenes, la creación de la imprenta, el desarrollo de diversas técnicas de reproducción a color, la era informática. En cada uno de estos momentos históricos el modo en el que nos comunicamos ha estado determinado por la técnica. Hoy en día la mayor parte de nuestro consumo de información se realiza enfrente de una pantalla, ya sea ésta de un ordenador, de un televisor, de un teléfono móvil o de una tableta.

Hay Un exceso de material a ser consumido, tenemos mucha información a nuestro alcance. Sólo aquella que es más atractiva, dinámica o cautivadora consigue que le dediquemos algunos segundos. Si algo es difícil, aburrido o monótono será abandonado a no ser que exista una obligación de mantener la atención sobre aquello, como en el caso de algunas lecturas obligatorias.

Los estudiantes de las escuelas de arte deben ser conscientes de que para conseguir expresarse y comunicarse deben lograr pasar todas estas barreras, deben conseguir que su material sea consumido por sus lectores objetivo.

o cómo conseguir que no sea aburrido leernos

Deben saber conjugar la cultura visual y comunicativa contenidos se consuman. Es aquí donde el diseño editorial resulta completamente vital. En este proyecto los estudiantes tenían que crear contenidos para una revista orientada a un público interesado en el arte, el diseño y el entretenimiento. Tenían que elegir el tema, investigar y desarrollar un artículo de su autoría. A partir de allí tenían que desarrollar también una composición tos esenciales de dicho texto y de diseño que permitiera conjugar imágenes y palabras. Igualmente, en esta edición de nuestra revista hemos intentado hacer un diseño editorial bastante dinámico y variado tanto su ojeado como su lectura sean placenteras.

En las páginas siguientes se pueden apreciar algunos de los trabajos desarrollados por alumnos y alumnas dentro de este contexto. Hay que tener en cuenta que


Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Texto y diseño Enrique López-Dufour

24

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

25


Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

R

E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Texto y diseño Jaume Boned

26

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


27


Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

R

E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Texto y diseño Noelia Tur

28

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T A ’ O L S C I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

29


Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

R

E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Texto y diseño Jorge Costa

30

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


31

R

E

V

I

S C

O L

A ’

T


Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Texto y diseño Pau Convalia

32

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

33


Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Texto y diseño Natasha Prokhorova

34

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

35


Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Texto y diseño Petar Petrov

36

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

37


Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Texto y diseño Mateo Castro

38

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

39


Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Texto y diseño Nerina Villegas

40

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


41


Proyecto de creación y diseño editorial de la asignatura de Medios Informáticos.

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Diseño Stani Stefanov

42

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


Ja tenim parking de

N a da l Mar ch

procés de fabricació i col•locació d’un pàrquing per a bicicletes a l’exterior de l’escola per part dels alumnes de forja i ebenisteria.

S

C

O

L A ’

T

a l’escola

R

E

V

I

Moltes gràcies a Nadal, Pep i als alumnes de forja e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

43


R

E

V

I

S C

O

L

A ’ T

Natàlia

44

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


Alumnes de 1º de Batxillerat del curs 11/12 Rita Bretones

Mides 50x40 e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

A ’ L O C S R E

La tècnica emprada és l’oli damunt teixit. Hem posat atenció als degradats del colors del fons que s’han deixat secar per mantenir la neteja dels colors. Per això s’ha treballat en dues sessions .

V I

Presenten dues obres fetes al Taller de Pintura.

T

Valeska

e

i

v

i

s

s

a

45


Treballs individuals corresponents a la unitat didàctica dedicada a tancaments

Imatges de distintes baranes de forja i de detalls constructius i estètics de les mateixes

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Ta ll er d e f o r ja

46

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

47


Harold Jiménez www.canizales.eu

AUTODISEÑO DE IDENTIDAD La imagen corporativa, el primer paso para el autoempleo exitoso. En un mundo con altos índices de desempleo en el que valores como la sensibilidad, la creatividad y la inteligencia se promueven cada vez menos con el fin de hacernos espectadores pasivos que consumimos sin cuestionar lo que se nos pone por delante y además pagando por ello, es vital dotar a los estudiantes de herramientas y habilidades que les ayuden a pensar y actuar de manera creativa para que puedan abrirse camino activamente en lugar de esperar sentados a que otros vengan a solucionarles los problemas.

unos cuantos clics. Para muchos de nuestros estudiantes, quizás la única opción viable será la generación de autoempleo. Una parte muy importante del espíritu emprendedor consiste en el desarrollo de una estrategia de negocio apoyada por una muy bien estructurada identidad corporativa. La identidad corporativa comprende muchos aspectos y uno de los más importantes es la filosofía o los valores esenciales que deberíamos proyectar para conseguir que los clientes, bombardeados de información, consigan notarnos.

ya que a partir de la anterior se desarrollan muchísimas más, si alguna es débil, esta debilidad se multiplicará exponencialmente. Por el contrario si es fuerte es posible obtener una marca destacable.

R

E

V

I

S C

O

L

A ’ T

El ejemplo con el que ilustramos este artículo es el resultado de la creación de una marca para una revista de arte, diseño y aficiones. Con diferentes grupos se desarrollaron diferentes nombres y a partir de allí se crearon varias propuestas de identidad visual. Para que una marca se pueda desarrollar de manera coherente El esquema tradicional de enviar se necesita pautar su correcta En ese proyecto de imagen currículums a saco y esperar utilización, es aquí donde entra ansiosamente una mágica llamada corporativa he querido que los el manual de imagen corporativa. estudiantes hicieran una aproxinos ha ido revelando que éste Como podemos ver en estas mación a este proceso. Les pedí páginas el objetivo es que la ya no se ajusta completamente que deberían desarrollar una idea marca sea siempre potente y en a la situación presente. Nunca antes habíamos tenido a nuestro de negocio a la cual realmente las más adecuadas condiciones les gustaría dedicarse. Una vez alcance tantas herramientas de presencia y visualización. establecidos los valores continuy opciones que posibilitaran amos con el paso de dar nomDesarrollar una marca potente una comunicación directa con bre, conocido también como debería ser el primer paso de un potenciales socios, clientes o camino de éxito en la creación colegas. Hoy es posible investigar naming. Cada una de las partes del proceso es muy importante de una empresa. modelos de negocio con sólo

48


R E

V I

S

C

O

L

A ’

T

Ejemplos: Jaume Boned

49


N a da l M ar ch

A ’ T

Treball col•lectiu dels alumnes de segon, com a desenvolupament de la unitat didàctica dedicada a mobiliari.

R E

V I

S

C

O

L

Reinterpretació de la Thinking Man’s Chair de Jasper Morrison

50

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

51


Fabricades pels alumnes de segon de forja, en la feina corresponent a elements decoratius per a objectes de fusta.

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Imatges de baules de porta, fetes combinant les tècniques de forja i calat en planxa

52

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I R

E

V

Nada l M a rch e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

53


R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Treballs estada d’alumnes programa Leonardo a França Olatz Gó m ez

54

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


E

V

I

S

C

O

L A ’

T

GUYNEMER a Uzés, França en el maig-juny de 2011, en el marc del programa europeu Leonardo da Vinci.

R

Imatges dels alumnes Olatz Gómez (ebenisteria) i Thomas Ward (forja) durant la seva estada al LYCÉE DES METIERS D’ART GEORGES

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

55


VISITA FIRA EIVISSA MEDIEVAL I AL GALEÓ Pep P la n ells i Ama b le Pa la c io s

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Grup d’alumnes i professors dels cicles de forja, ebenisteria i del PQPI de fusteria

56

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


Mantxa antiga

Taller de forja a l’Eivissa Medieval

Vista del galeó al port d’Eivissa

R

E

V

I

S

C

O

L A ’

T

Treball de forja

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

57


A ’ T C S V I R E 58

Un a n y mé s l’E s c o l a d ’Art d ’E ivissa ha p a rt i c i p at e n u n a n o v a e d i c i ó d e l a p a ssa r el• l a A d l i b . Co m se mp r e, d e i x a nt e l e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

ADLIB

http://www.youtube.com/watch?v=IJioyinZdUs&feature=player_embedded

O

L

Miguel M . Ma r tín ez

l l i s t ó molt alt i mostrant u n n i v ell excel•lent. E nho ra b ona a les a lumne s q u e h i pa rticipa ren, M a rg a Ja rrín, Julieta La rd

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

E

V

I

S

C

O e

R amon i Maria Ferrer G ua sch , a ixí com també a l’alumnat que va ajudar en les ta sques del backsta g e.

R

2 0 1 2

re a , E ster Molina , Ma rta B r o x , Nerea Laguna i H e l e na D íez . Menció e s p e c i a l a les profess o r e s Maria Anna Ferrer

59


Visita d’alumnes d’intercanvi i cap d’estudis de lycée des metier d’art Georges Guynemer, Usès Ama b le Pa la c io s

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

treballs i eines de torn

60

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


Visita a cala d’hort del grup d’alumnes i professors d’ebenisteria i director amb els alumnes d’intercanvi i cap d’estudis de lycée des metier d’art Georges Guynemer, Usès.

R

E

V

I

S

C

O

L A ’

T

Alumnes d’intercanvi de lycée des metier d’art Georges Guynemer treballen amb el torn al taller de l’escola d’arts d’eivissa

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

61


Taula dissenyada per Erwin Broner

R

E

V

I

S C

O

L

A ’ T

Grup d’alumnes i professors d’ebenisteria i forja visita la casa Broner Ama b le Pa la c io s

62

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


Detall de finestra de la casa Broner

R E

V I

S

C

O

L

A ’

T

Detall de la façana de la casa Broner

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

63


������������ �����

��� ������� ���

����������� ������

�����������

��� �����!� ���

�����������������

�������! ������

�� ����� �

�������������

��� ��������

���� ������ �

��$��������

��'���� ���

� ������"��� �

�"������� �

����' ����������

��"�������� ��

��������+����

�� ������ ��

R E

V I

S

C

O

L

����%������&� �

�������� ����

P 2n de Ba 201

"���������

�#���������

A ’ T

�� ��������� ��

64

�(�������� �����

e

s

c

o

l

���������)�������*

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


��������� ������

����������������

Promoció atxillerat 11-2012

���� ����������

����������� ��

�����������

���'��1�����

������������ ��

������������

���������

Jul i a Fra g u a �� ����� � ����������������������������������� ��� � ����� � �� �������� ���

%����&��"� ���� %����&��"� ����

�����������'����������������������������������(�����������������������������������������������������������)����*��

R E

V I

S

C

O

L

����%���� ��"����&

� $$����"�������

A ’ T

����������������������������� ��� �����"#������������� ���������� ���� ������ ��� ���!������������������������ ���!� �� �����"#�����

��% ������������������������������� � �� ���+���(������������������������,������������������������������� ��- ������.����������������������/������0����

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

65


R

E

V

I

S

C

O

L A ’

T

C E RTAMEN DE J O V E S D I S S E N Y A D O R S

66

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


El passat 30 de Maig 2012, va tenir lloc a l’Hotel Pacha una nova edició del certamen de Joves Dissenyadors de les Illes Balears.

e

s

c

o

l

a

d

E

Mi g u e l M. Ma r t í nez

V

I

S

C

O

L A ’

encomia b le de les pro fessores Maria Ferrer G ua sch i Ma ria A n n a Ferrer R a mon.

a l c u r s 11/12, i Nadege S e g ui n com ex a lumna . Fi n a l ment va resultar gua ny a dora la col• lecció “ C i s n e Blanco, Cisne N e gro” de N a Lucila M o uga n. E nh ora b ona ! C a l r e ssa lta r l’ a lt nive l l d e la resta de c o l • l e ccions i la tasca

R

La re p r e s e n t a c i ó d ’al u mn es i ex a l um nes d e l ’ E s c o l a d ’ A r t d ’Ei vissa va se r b e n no drida , I r e n e C o l o m a r, Sara C oloma r, J o r d i J . Coro n a , J u l i e t a La r r e a , Jen n ife r Lu d wi d , La ur a Ló p ez i Lu c ila M o uga n, com a l u m n e s m a t r i c u l a t s

T

http://www.youtube.com/watch?v=dpuhZALXdZQ&feature=player_embedded

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

67


Francisco Javier Magriñá Hernández, Professor de Projectes II del cicle de disseny d’interiors.

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Cicle Formatiu de Grau Superior de Moblament

68

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


aprofitarem aquesta oportunitat mostrant diversos exemples del que són capaços de fer. En el segon curs del cicle, quan ja coneixen el llenguatge arquitectònic, i posseeixen les suficients eines, necessàries per poder començar a projectar, els nostres alumnes realitzen quatre projectes. Els dos primers relatius al tema d’habitatge, un de relatiu

al disseny d’algun tipus d’element urbà, i finalment el disseny d’un local comercial.

E

V

I

S

C

O

L A ’

T

Alguns exemples de realitzacions sobre el tema d’habitatge que vam mostrar a continuació, han estat realitzats pels alumnes Carlos Leal, Frederic Torres, Montserrat Sola, Javier Villareal, Jesús Lucas i Juan Carlos Ribas.

R

Un dels cicles que s’imparteixen a l’Escola d’Art d’Eivissa, és el Cicle Formatiu de Grau Superior de Moblament, que pertany a la família de Disseny d’Interiors. És un cicle que pretén donar als futurs interioristes, una formació el més integral possible. La millor manera de mesurar la bondat d’un cicle, és veient els resultats dels treballs dels alumnes, i

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

69


R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Alguns exemples de realitzacions sobre el tema de el disseny d’elements urbans, que vam mostrar a continuació, com són quioscs de premsa, quioscs d’informació turística i stands per a informació en tot tipus de fires, han estat realitzats pels alumnes Andrea Kuchenbaur, Carlos Leal, Frederic Torres, Javier Villareal.

70

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

71


Les imatges que vam mostrar, són fotografies virtuals realitzades amb programes de disseny arquitectònic en tres dimensions, que són capaces de visualitzar els resultats del disseny realitzat amb el màxim realisme possible. A l’Escola tenim molt més material, que podem mostrar-te si aquestes interessat.

R E

V I

S

C

O

L

A ’ T

Alguns exemples de realitzacions sobre el tema de de el disseny de tendes, que vam mostrar a continuació, com són una tenda de venda de pasta fresca, han estat realitzats pels alumnes Andrea Kuchenbaur, Patrícia Prados i Frederic Torres.

72

e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a


T L A ’ O C S I V E R e

s

c

o

l

a

d

a

r

t

d

e

i

v

i

s

s

a

73


Carrer des Riu Duero nยบ5 Can Sifre - 07819 - Sant Jordi Tel: 971 301 228. Fax: 971 391 653 Apt:132-07817 - Eivissa. Escoladart.eivissa@educacio.caib.es www.escoladarteivissa.com


SORTIDES DEL BATXILLERAT D’ARTS ESTUDIS DE GRAU OFERTS PER LA UIB VINCULATS A LA BRANCA D'ARTS Estudis anglesos, filosofia, història, història de l'art, llengua i literatura catalanes, llengua i literatura espanyoles. Per altres estudis de grau (belles arts, fotografia, comunicació audiovisual, etc...), consultar altres comunitats autònomes. ESTUDIS SUPERIORS D'ARTS APLICADES I DISSENY escoles superiors de disseny (nivell 4).

ACCESOS BATXILLERAT D’ARTS A PRIMER CURS: 2n de Comuns, Graduat d’ESO, o 2n de BUP. Complet o amb dues pendents, o FPI, o Cicles Formatius de Grau Mitjà. A SEGON CURS: 3r de B.U.P., o Títol de Graduat en Arts Aplicades, o FP. II.

CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ DIRECTE: 2n de comuns, o Títol de Tècnic o Tècnic Superior d’Arts Plástiques i Disseny, i d’altres Cicles de la mateixa Família Professional. AMB PROVA ESPECÍFICA: Graduat en Educació Secundària, o 4rt. ESO,o 2n de BUP, o FP I AMB PROVA DE MADURESA I ESPECÍFICA: Majors de 17 anys (sense titulació)

Acreditant un any d’experiència laboral s’eximeix de la prova específica

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR A EIVISSA (ESTUDIS ARTÍSTICS PROFESSIONALS) disseny de moda (modelisme d'Indumentària) i disseny d'interiors (mobiliari). EN ALTRES ESCOLES D'ART cicles de les següents famílies professionals: arts aplicades a l'escultura, al llibre, al mur (mosaics), ceràmica,

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DIRECTE: 2n de Batxillerat d’Arts, o Graduat en Arts Aplicades, o Títol de Tècnic Superior d’Arts Plastiques I Disseny. AMB PROVA ESPECÍFICA: 2n Batxilerat, o FPII, o COU. AMB PROVA DE MADURESA I ESPECÍFICA: Majors de 19 anys (sense titulació)

Acreditant un any d’experiència laboral s’eximeix de la prova específica

joieria, disseny gràfic.

BATXILLERAT D’ARTS - LOE PQPI AUXILIAR DE FUSTERIA CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR


CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DISSENY DE MODA (MODELISME D’INDUMENTÀRIA) ASSIGNATURES

Modelisme Història de la Indumentària Tecnologia Tèxtil Formació i Orientació Laboral Color Dibuix Artístic Dibuix Tècnic Disseny Assistit per Ordinador Llengua Estrangera (Anglès) Marketing Audiovisuals

1r 8 4 3 2 4 6 2 3 2

2n 8 2 3 2 2 4 2 4 2 2 2

1r 4 2 4

2n

DISSENY D’INTERIORS (MOBLAMENT) ASSIGNATURES

Expressió Volumètrica Matemàtiques Dibuix Tècnic Audiovisuals Disseny Assistit per Ordinador Història de l’Arquitectura (Moble) Llengua Estrangera (Anglès) Formació i Orientació Laboral Dibuix i Color Tècniques i Sistemes Constructius Projectes Medicions i Pressupostos

2 2 2 2 2 5 10

2 6 2 2 2 2 7 10 2

CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ EBENISTERIA ARTÍSTICA FORJA ARTÍSTICA ASSIGNATURES

Taller Específic Dibuix Tècnic Llengua Estrangera (Anglès) Història de l’Art Volum Dibuix Artístic Materials Informàtica Bàsica Formació i Orientació Laboral

1r 12 2 2 2 3 4 2 3

2n 15 4 2 2 3 2

2


BATXILLERAT D’ARTS

PQPI AUXILIAR DE FUSTERIA

MATÈRIES COMUNS

1r 3 3 3 2 3 2

Llengua i Literatura Catalana Llengua i Literatura Castellana Llengua estrangera Educació Física Filosofia i ciutadania Religió Història d’Espanya Filosofia II MODALITAT D’ARTS

2n 3 3 3

3 3 1r

Dibuix Artístic Dibuix Tècnic Volum Cultura audiovisual Història de l’Art Disseny Tècniques d’expressió graficoplàstica

4 4 4 4

2n 4 4

4 4 4

A primer curs s’escolliran 3 assignatures de les 4 ofertades A segon curs s’escolliran 3 assignatures de les 5 ofertades

OPTATIVES DE MODALITAT

1r

Taller d’aplicacions Artístiques dels Sistemes de Representació Taller d’Escultura Taller de Ceràmica Taller de Fotografia Taller de Pintura Taller de Moda Taller de Volum OPTATIVES GENERALS

Segona Llengua estrangera (francès) Tecnologíes de la informació i la comunicació

2n 4 4 4 4 4 4 4

1r 4 4

2n 4

Entre les optatives de Modalitat i Generals s’escollir’a una assignatura a primer i una a segon curs

MÒDULS

Mòduls específics (taller)

15

MÒDULS FORMATIUS DE CARÀCTER GENERAL

Aprenentatges instrumentals bàsics Orientació laboral Tutoria

12 2 1


Revista Escola d'art d'Eivissa Núm. 2  

2da edición Revista de la escuela de arte de Ibiza, España Design by canizales.eu

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you