Issuu on Google+

10 de desembre del 2013

TALLERS a cicle mitjà

ESTADÍSTICA I PROBABILITAT

A càrrec dels alumnes de 4t. curs de Magisteri infantil i primària de la udg, dins l’assignatura “Investigació matemàtica a l’aula d’infantil i Primària”.

PROFESSORA: PAULA LÓPEZ


El 2013, Any Internacional de l’Estadística. Però que és això de l’estadística? Ho sabeu? No? A veure que diu el diccionari...? 1.

L'estadística és la ciència que fa servir les matemàtiques per a l'estudi i el coneixement en general de fenòmens que no es coneixen en detall.

2.

Disciplina que té per objectiu reunir, classificar i comptar tots els fets que tenen una determinada característica en comú, per poder arribar a conclusions a partir de les dades numèriques extretes.

3.

Conjunt de dades recollides i classificades.


Què heu entès d’aquestes definicions?...

A veure si podem trobar més informació... http://aprenestadistica.gencat.cat/primaria/activitats/estadistica/estadistica.shtml#anchor


I amb alguns exemples encara ho entendreu millor...


La nostra definició:

L’estadística és una part de les matemàtiques que serveix per comptar i classificar fets que passen a la realitat per treure’n conclusions i decidir les accions que podem fer.


Aquesta tarda vindran estudiants de magisteri que ens han preparat uns tallers molt interessants sobre aquest tema. Fareu grups de quatre i anireu passant pels diferents tallers. Fixeu-vos-hi bé perquè després cada grup haurà d’explicar un dels tallers... No us oblideu de fer alguna fotografia...

I fins i tot, com que segurament no tindreu temps de passar per tots, els haureu de muntar i preparar pels vostres companys...


TALLERS


• Havíem de contestar una sèrie de preguntes amb dues, tres o quatre respostes possibles, per exemple: el nombre de germans que teníem, el nombre de nens o nenes a la classe, si escrivíem amb la mà dreta o la mà esquerra... Després havíem d’enganxar gomets per representar aquestes respostes. Ens sortia una gràfica que representava els resultats.


• Aquest joc consistia en què teníem tres pedres a dins d’una bossa: dues blaves i una verda. Després havíem de posar la mà a dins de la bossa i treure dues pedres. A continuació apuntàvem a una pissarreta el color de les pedres que havien sortit. Finalment agafàvem unes xinxetes transparents o blanques que representaven si havia sortit BV o BB. Moltes més vegades sortia BV.


• Teníem tres bossetes. A la primera hi havia quatre pedres de color blau i quatre de color verd. A la segona hi havia vuit pedres de color blau i a la tercera hi havia vuit pedres de color verd. Una nena o un nen havia de treure dues pedres de la mateixa bossa. Es tractava d’endevinar de quina bossa els havia tret.


• Teníem uns gots amb arròs. Hi havia gots que estaven plens d’arròs, d’altres mig plens i d’altres quasi buits. Havíem de col·locar unes targetes amb diferents hàbits com: llegir, escoltar música, mirar la tele, jugar a vídeojocs... davant dels gots, pensant la quantitat de nens de Catalunya que ho feien: molt, poc o poquíssim. Un granet = un nen. Algunes targetes ens va costar col·locar-les. Després vam ajuntar diferents gots, pesant-los amb una bàscula, per intentar superar el que està més ple.


•Teníem tres samarretes de colors diferents: verda, groga i taronja i dues bufandes: negra i lila. Havíem de fer totes les combinacions possibles entre les tres samarretes i les dues bufandes.. Ens van sortir sis combinacions possibles. Després les havíem de dibuixar en una fitxa.


• Teníem un got de plàstic, una maquineta i dos papers. Primer havíem de posar un gomet a com pensàvem nosaltres que cauria l’objecte a terra. Després ho comprovàvem llançant l’objecte a terra vàries vegades. •Entre tots treiem conclusions i veiem el costat de l’objecte que tenia més possibilitats de sortir.


• Havíem d’aconseguir treure un parell de guants de dins d’una capsa. La capsa tenia un forat a la tapa i hi posàvem la mà per treure’n un guant. Havíem de comptar les vegades que trèiem un guant fins que trobàvem la seva parella. Anàvem anotant els resultats en un paper.


• La màquina de Galton. La màquina tenia diferents camins que al final anaven a parar a sis porquets. Aquests porquets tenien molta gana i volien menjar. El menjar eren cigrons. Havíem de pensar quin dels sis porquets menjaria més. La majoria vam dir que el que menjaria més seria el porquet número 1. Nosaltres havíem de tirar els cigrons i passaven pels tubs. Després contàvem quants cigrons havien arribat a cada porquet. Vam comprovar que el porquet número 1 era el que menjava més. I per què passava això?


• Primer ens van ensenyar unes galledes plenes de cigrons. I ens van preguntar quants cigrons pensàvem que hi havia a cada galleda. Ens van deixar tocar els cigrons perquè ho poguéssim endevinar. Tots vam dir números diferents i després comprovaven quants n’hi havia (a grapats). Ens semblava que n’hi havia pocs, però els comptàvem a grapats i vèiem que n’hi havia molts.



Estadistica