__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Diàleg des de casa amb en Jordi Alcaraz, Jordi Larroch Sobre el seu treball “Bellota, Gla” Nois i noies de cinquè PRI, 11 anys de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Des de petit volia fotografiar el que imaginava, no el que veia pels ulls Desde pequeño quise fotografiar lo que imaginaba, no lo que veía por los ojos.

Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

2


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Aquest treball recull el diàleg virtual amb l’artista Jordi Alcaraz que es va iniciar mitjançant l’enviament d’uns quants elements del BOSC i amb els quals li proposàvem que ell realitzés una creació artística en línia a les seves creacions fotogràfiques. Això va ser possible a partir de l’observació de bona part de les obres que aquest artista-fotògraf té exposades a les xarxes i que amb tanta generositat comparteix amb tothom qui les vulgui observar. L’artista rebia per correu urgent un dia abans del tancament de l’Escola un petit paquet amb : llavors, fulles, escorces, branques...El repte era molt gran i una vegada més en Jordi ens va respondre amb el seu treball que es pot contemplar a les pàgines següents. El paquet anava acompanyat d’una carta que, redactada entre tots i totes, explicava la proposta que li fèiem a l’artista 1. Quan l’Escola ja estava tancada rebíem l’obra d’en Jordi Alcaraz que vam compartir, en la distància, amb una gran il·lusió. Per poder dialogar amb el treball que ens enviava de forma virtual els nois i noies i mestre compartien entre d’altres aquestes idees: En Jordi Alcaraz és un hereu, un seguidor de Joan Brossa i de forma especial dels seus poemes visuals i poemes objecte. Res del que surt a la imatge és perquè sí o superflu. Tot té un significat i cal que com si es tractés d’un jeroglífic tracteu d’apropar-vos-hi. Recordeu que podeu fer dos treballs un d’escrit i un amb imatge. Us convido a pensar-hi tot observant la imatge. • • • • • • • •

Què es veu? Com és que la mirada se’n va cap a l’aglà que a la vegada és el títol del treball. Amb què compara l’aglà en Jordi? Què us transmet? Penseu igual? De tot el que li vam enviar: fulles, escorça, branques… ha escollit l’aglà que és una llavor? Què t’arriba a tu a part de si t’agrada més o menys? Respondreu amb una reflexió? Amb un poema?

1 Trobareu la carta que els nois i noies van enviar a en Jordi Alcaraz al final d’aquest treball.

3


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Des de casa seva, els nois i noies han admirat i reflexionat sobre la creació que ens havia fet arribar en Jordi Alcaraz. Fruit d’aquestes reflexions fetes en llargues jornades de confinament arribaven imatges i textos per poder dialogar amb l’artista. Aquestes creacions dels nois i noies les reproduïm aquí i també les seves fotografies realitzades amb els elements i material que tenien més a l’abast. Cal posar en valor que les aportacions i reflexions de tots els nois i noies van ser realitzades voluntàriament i comptant amb els recursos disponibles a casa i amb l’ajut imprescindible de les seves famílies. Dialogar amb l’art és un procés d’abstracció molt complex i per tant molt adequat i d’alt valor pedagògic per posar en mans dels nois i noies. Expressar amb paraules o imatges la sensació d’un treball realitzat per a ells i elles els ha fet trobar nous llenguatges i cercar més enllà d’allò evident i de les primeres sensacions. És molt lloable que l’acte de contemplació s’hagi materialitzat en forma de textos i imatges sabent que formarien part d’un diàleg amb l’artista. Sovint la contemplació d’obres d’art en un món excessivament carregat d’imatges fa més volàtil el seu processament i per descomptat la interrogació personal que tota obra d’art proposa. Aquest no ha estat el cas tal com es desprèn del treball que s’exposa a continuació. El treball realitzat, en el marc del projecte dedicat al BOSC, ha portat a nois i noies a observar detingudament totes les fases del projecte que van des de la descoberta a la creació o la co-creació. En aquesta fase de creació, que se situa en el punt més alt de les habilitats de pensament, la proposta que ve a continuació vincula amb la transferència de llenguatges i de diàleg amb l’art. Llegint les intervencions de nois i noies constatem que s’ha produït un fenomen de seducció intel·lectual i emocional que sobrevola totes les aportacions que han fet en forma de text o imatge. Les realitzacions s’han fet en companyia de les famílies i de les llars durant aquests dies ben especials on trobar moments per a reflexionar enmig d’un allau de notícies i incerteses s’ha fet, segur, ben difícil. Recollir les aportacions en aquest document vol substituir la riquesa que suposa la contemplació d’una obra d’art en grup compartint idees i punts de vista. Els nois i noies només han pogut llegir què deien els seus companys i companyes dins de la fredor de l’espai del DRIVE de Google-

4


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Suite fet que encara fa augmentar la nostra admiració per aquests pensaments ben exposats i argumentats en definitiva de forma excel·lent. L’obra “Bellota, aglà” de Jordi Alcaraz ha arribat als nois i noies i aquests han escrit i fotografiat les seves respostes. Aquestes realitzacions posen veu i paraules a infinitat de silencis i admiracions enmig de ratlla i ratlla o de píxel a píxel. Moltes gràcies Jordi Alcaraz, Jordi Larroch per haver dialogat amb nosaltres. Allò que han vist els nostres ulls ens ha fet volar la imaginació. La veu del mestre Patrici Batalla Serra Mestre Tutor

Bellota,gla, Jordi Alcaraz, abril 2020

5


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Reflexions dels nois i noies realitzades des de casa seva Crec que l’aglà representa una joia molt valuosa, la natura. És més fosca perquè fa pensar que li dóna més importància que a la resta. La mà representa als humans. Penso que vol dir que la natura està a les nostres mans i que també està per sobre nostre, com la posició de l'aglà. Es veu ombra i molta il·luminació. Crec que encara que no es veu, representa que hi ha sol, i que és molt important tant com per la natura i per nosaltres. Jo ho veig d’aquesta manera però crec que segurament una altra persona ho veuria diferent o fins i tot no hi veuria res més que una mà i un anell d’aglà. Júlia La imatge m’impacta perquè veus primer l’aglà en lloc de veure una pedra valuosa però també t’impacta que l’aglà a la vegada pot ser valuós. L’aglà significa per mi, una llavor que dóna vida, fa créixer molts altres aglans. La llavor creix com la natura perquè la natura avança igual que la llavor. A mi la imatge d’en Jordi em sembla un poema tranquil com aquest poema que he fet jo però aquest no es visual es titula “Bonic aglà”. Bonic aglà, què fas en aquell maniquí quan ara hauries d’estar dalt de l’arbre pujat. L’anell està situat en el dit índex. Amb aquell dit es fa de tot. També pot marcar el camí, és el centre d’atenció. La llum que incideix en la imatge fa que l’aglà sigui com el més bonic, com el més poderós, sembla que estigui fet amb or. Èrika

6


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

A mi aquesta obra d'art del Jordi m'ha agradat molt. Per mi és com si un humà li donés la seva mà a la natura com si li hagués donat l’anell de la vida. D’aquesta manera no hi hauria tanta contaminació i desordre amb la natura. L'anell donaria vida i natura viva a tot el planeta. L’humà està agafant l'aglà que és la natura per treballar juntament amb ella, cuidar i estimar el planeta. Potser m'hagués agradat més que el fons de la fotografia tingués més color en comptes de blanc i negre. En primer pla hi ha una mà amb un anell que és un aglà. Per mi la fotografia diria que expressa :llibertat, equilibri i justícia. Per mi el conjunt és perfecte. Roc A mi aquesta obra m'ha agradat molt perquè m’ha fet pensar en el valor que té la natura. Un anell pot arribar a ser molt maco i molt valuós. Jo crec que per en Jordi la natura és molt valuosa perquè ha posat un aglà, que és part de la natura, en el lloc que es posen les coses que donen valor a l’anell: pedres precioses, diamants...etc. Molta gent li dóna més importància a un anell normal que a la natura, en el fons és el que ens manté vius. Després de tot a mi m'hagués agradat que la foto tingués més color o destacant en color alguna cosa en concret. Per a mi la mà significa que la natura depèn de nosaltres i nosaltres depenem de la natura i és també com que ens deixa una altra oportunitat: la natura ens deixa fer servir un aglà i a canvi que nosaltres la respectem, i l’hem d’aprofitar per sobreviure i conviure millor amb la natura. Sobre la il·luminació trobo que ha fet servir blanc i negre perquè segurament volia destacar l’anell que és d’un color platejat i fa que ressalti més que tota la resta. Jaume Jordi m'ha agradat molt la teva foto a mi m'ha fet pensar molt en el bosc, m'ha fet pensar que l'aglà era com una cosa molt valuosa i la mà és una persona que li agrada molt el bosc i vol cuidar-lo. M'ha fet pensar que la persona que porta aquest anell veu el bosc i el veu d'una manera molt creativa. Laura

7


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Jo crec que és una obra que al principi i a simple vista dius que és una mà amb un anell, però desprès penses moltes coses i sobretot preguntes perquè és molt estranya. Sembla que és la mà d’una persona que està tranquil·la i qui li agrada molt la natura sembla que intenta entrar dins de la natura o que vulgui conèixer els seus secrets i misteris. És una obra que fa imaginar molt perquè és una foto que per cada persona és un món diferent depèn de com la imaginis . Per mi cadascú imagina una cosa, depèn de l'estat que està per exemple si està content imagina coses divertides i molt alegres i si està trist doncs quelcom trist. Jo m’he imaginat que estic a un turó al mig del bosc. Jo m'he fet dues preguntes que volia compartir perquè m’han semblat que fan pensar : • En quin estat està la persona en aquell moment? • Allò que porta al dit és un anell? • Què vol dir l’anell? Són tres preguntes que crec que hem de respondre per saber el significat de la fotografia. Però el més important es que les preguntes no tenen resposta i la fotografia tampoc, això és el que fa que cadascú la vegi diferent. Jo el veig com un quadre tranquil que et porta tranquil·litat. Jana C. Jo crec és molt freda com el Pol Nord, i a més és molt delicada. La mà així tallada és com que no té vida. Això em deixa intranquil. Li faltaran arrels. Els seus dits són macos i fins. Són fins, però tot és massa blanc i grisós. A mi m'agrada més els colors de la Natura. Però l’anell en el seu dit índex amb l’aglà ens indica la proximitat al bosc. També en fa recordar el dia que vam anar a plantar els aglans al bosc i el treball en grup que vam fer. Ara el trobo a faltar aquest treball en grup. A la imatge li sobra fredor i li falta energia. Pot ser els veiem diferents no tots tenim els mateixos gust. M’agradaria estar dins de la fotografia, si i tant per donar-li color i alegria. Jo li posaria música “chil-out” per acompanyar la imatge. Com a títol li posaria “La mà del destí”. Abraham.

8


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Aquesta obra del Jordi, la primera vegada que la veus penses que només és una cosa sense importància, poc profunda, però quan la mires més detalladament i en detall et vas fixant en tot el que la imatge ens explica que són moltes coses. A mi aquesta imatge em fa pensar molt, perquè l´humà sempre ha estat fent mal a la natura i és aquesta imatge és com si féssim una “treva” i humanitat i natura s'unissin com si fossin una sola cosa. Jo m'he inventat aquest poema titulat “La joia”. Joia Bosc, joia immensa, ple de fruits i de llavors, d’arbres i de muntanyes. Una joia que brilla fins i tot adormida.

El bosc és la veritable joia del món i una joia que brilla fins i tot adormida vol dir que nosaltres sempre pensem en el bosc de dia però a la nit és quan brilla més perquè nosaltres no hi som i hi ha més animals. “bosc, joia immensa”. En el fons la veritable joia de la terra és la natura , encara que no ens ho pensem. Durant molts anys la raça humana no l’hi ha donat valor a la natura, sempre pensem en les coses fetes per nosaltres, en allò artificial. “Ple de fruits i de llavors” Aquesta joia no està sola, vol dir que la cosa que la fa bonica és la barreja d’elements. Els fruits i les llavors són el que fan créixer aquesta joia, sense ells tot això no hauria passat. “Una joia que brilla fins i tot adormida” El bosc de nit sorprèn molt encara que no t’ho puguis imaginar. Moltes persones només pensen que per fer un poema visual els poetes agafen la primera cosa que tenen damunt la taula però no! Un poeta visual primer ha de pensar el que vol expressar i després ha de pensar com ho pot fer en pocs objectes. Joan

9


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

L’aglà que és com un diamant molt bonic representa com que estem comprant diamants i ens estem gastant una fortuna en diamants. Si ho fem amb un aglà queda millor i representa que estem deixant a part el bosc i així destruirem encara més bosc. Jo crec que abans de diamants hauríem de plantar més aglans.

Mariona

Veig una mà delicada, que representa la natura i que porta un aglà com si fos una joia molt valuosa. Els aglans quan els plantem al bosc, germinen i fan que creixin uns arbres i per la natura això és molt important perquè sinó no existiria la natura ni nosaltres. El que es veu més a la imatge és l’aglà, però sense la mà aquest anell no el podem veure, igual que a la natura, l’aglà sol no podria viure si no el plantem a la natura. La llum més clara que es veu a sobre de l’aglà és com la llum del sol que fa viure la natura. Em fa sentir tranquil·litat i si la tingués a casa cada vegada que la veiés em recordaria al bosc i als millors moments en que he estat en pau i relaxat al bosc. Em fa sentir alegria perquè aquest aglà es transforma en un bosc sense color però em recorda a l’amistat i a trobar nous amics que faig quan vaig enmig de la natura. A partir d’ara, quan passegi pel bosc i vegi els arbres grans i bonics, recordaré que sense els aglans i les llavors aquests arbres no existirien, així que no els trepitjaré i aniré en compte. Els boscos i la natura són bons pel canvi climàtic. Abans a la gent no els importava el canvi climàtic, i potser fa uns anys aquesta foto no l´hauria fet ningú. Albert

A mi em provoca una sensació molt bonica, perquè crec que aquesta imatge que ens ha enviat el Jordi Alcaraz representa l'amor pel nostre estimat bosc. Crec que l'aglà representa el bosc i l'anell representa l'amor, tot junt simbolitza la unió que les persones tenen amb la natura. També penso, que la mà podria representar el cop de mà que les persones poden donar al bosc per cuidar-lo i conservar-lo. Jo penso que el color que hauria d'anar amb aquesta imatge, que m'ha agradat tant, és el color verd, perquè és el color amb què normalment es representa la natura. Veig que la mà està en primer pla, això podria representar el treball que poden fer les persones per mantenir bé el bosc. Marc

10


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Quan jo miro aquesta imatge la mirada se’m desvia cap a l’aglà. Provablement a tots ens passa això perquè trobem poc corrent que un aglà formi part d’una joia valuosa. Jo crec que representa que l’aglà és una joia de molt valor per a nosaltres o un vincle amb la natura. Aquesta obra em provoca una sensació de serenitat i de pau, potser m’ho fa pensar la col·locació de la mà. Està una mica oberta i no està fent força, està relaxada i depèn de com t’ho miris sembla que estigui fent un gest perquè ens apropem. Aquest gest per mi representa com si la mà volgués que ens uníssim amb la natura. La fotografia és en blanc i negre i la llum està enfocant a l’aglà potser per això al principi ens fixem més en l’aglà, però també podria representar com si l’aglà tingués molta importància. Aquesta imatge també podria ser misteriosa ja que cadascú té una opinió diferent sobre aquesta obra. A mi m’ha fet sentir unió i confiança amb la natura i m’ha fet recordar els moments al bosc plantant aglans. Jana A. A mi la fotografia del Jordi m'ha semblat bonica i original. Veig una mà d’un maniquí , com els de les botigues de roba, amb un anell que sembla un diamant a un dit de la mà. És una fotografia de color gris i blanc , el color va canviant des d’una punta de la foto gris fosc a una altra punta més blanca , en aquesta zona més clara de la foto és on està l’anell d’aglà . Aquests colors tan apagats fan que quan miro la foto tingui la sensació que sigui tristesa , perquè no té colors vius, i el gris i blanc son apagats , en canvi el verd ,el marró i el natural de la pell serien més alegre i naturals . Jo hagués fet la fotografia amb el fons del bosc i la mà que hagués sigut de veritat i l’aglà que hagués sigut més gran i arrodonit i colors foscos. Jo crec que ha utilitzat un aglà com a joia per dir-nos que les llavors del bosc són molt importants, és més o menys de el que va significar plantar les llavors d’aglà al bosc . Nosaltres els dilluns al bosc vam sembrar els aglans per ajudar el bosc després de l'incendi , han sigut com petites joies per nosaltres i així ajudar a reviure el bosc . Per posar-li musica a aquesta fotografia jo escolliria una cançó però sense veu, només s’escoltarien els instruments de manera tranquil·la, relaxada. Al Jordi li trobo molt de mèrit fer aquestes fotografies perquè a mi no se m’acudiria, i et fan pensar una mica, perquè jo li veig una explicació per anar els dilluns al bosc i pot ser que altres persones ho vegin diferent. Ruth

11


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

A mi aquesta obra d’art em sembla una persona que està amb la natura, li agrada molt perquè el seu anell és diferent, i molt bonic i sorprenent; és com si es volgués casar amb la natura. Els colors que ha posat són el blanc, gris i negre. Jo penso que ha posat aquest colors perquè és com si l’anell representés la natura i com que la natura està desapareixent l’anell s’està apagant. A mi em transmet els sentiments: negatiu i a la vegada feliç però no molt. El sentiment negatiu em ve perquè la natura està desapareixent. La felicitat me la suggereix perquè encara ho podem frenar i salvar la natura o el canvi climàtic. Jo penso que aquesta fotografia està molt ben feta perquè està utilitzant la regla dels terços. M’ha agradat molt, moltíssim la seva obra és molt inspiradora. Jo li respondria amb una imatge. Explicació regla dels terços. Paula A mi l’obra m’ha fet sentir que s’ha “casat” per dir-ho així amb la natura i que vol dir que sempre estarà amb ella i que mai se separarà d’ella. Jo a l’obra he sentit com un tipus d’amor cap a la natura i que he pensat bastant amb nosaltres a l’hora d’anar al bosc,(podríem dir que estem connectats amb la natura com a l’obra). També mostra com que amb molt poques coses podem ser feliços perquè no cal tenir una joia a l’anell, cal conformar-se amb el que tenim més al costat com el bosc. Jo crec que ho ha fet també per això, perquè últimament aquests últims anys no fem cas del que realment importa de veritat. Jo li respondria amb un dibuix. Personalment crec que és un molt bon treball encara que sigui senzill però explica molt bé el què vol dir. Judith

12


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Aquesta imatge a simple vista sembla que no és res però si t’hi pares a pensar el cap et comença a donar voltes i més voltes. Quan vaig veure la imatge vaig pensar que l’home i la natura eren un, que una petita llavor insignificant pot ser una joia, un diamant… I encara que sigui una cosa petita pot crear coses grans com un arbre…Crec que ha fet aquesta comparació perquè en el fons no som tan diferents, tots dos tenim una llavor dintre que ens fa créixer. A continuació he fet un poema per dialogar amb la fotografia d’en Jordi: Vida Bonica llavor que sempre portes vida ets com una pedra preciosa, però tu ets més valuosa. Aquesta imatge és freda en el sentit dels colors però en el sentit del significat es molt càlida, és a dir que diu molt. Jo crec que en Jordi va tenir la idea perquè pensava com nosaltres, pensava que el bosc és vida, pau, tranquil·litat, cooperació" El cor de la vida” . Marina M’ha sorprès com ha fet una obra que fa pensar molt, amb coses que li vam enviar. Per mi l’obra és molt bonica amb els tons grisos. La imatge és senzilla sense massa coses, a mi em transmet tranquil·litat. Aquesta tranquil·litat és la mateixa que sento quan estic al bosc i tanco els ulls, és com si la mà estigués al bosc. Quan estic mirant l’obra, la mirada se me'n va a l'aglà, per això crec que l’obra es diu Aglà. El que més destaca és l’aglà com anell, per mi representa el símbol de la unió entre l'home i la natura. A mi m’ha agradat molt però li posaria una mica de color, perquè així té més vida com la natura. Esther

13


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

A mi m'ha agradat molt abans de tot i m’ha representat mentalment moltes coses i sentiments molt interessants. M’ha impressionat com l'aglà que representa un anell sembla uneixen el tresor de la vida enmig del paisatge. El que m’ impressiona és que la mà representa la humanitat i l'aglà el símbol de la natura. És com si les paraules de la vida et sortissin de forma natural. T'inspira a fer poesia amb el paisatge que és del bosc dels núvols. Mirant la fotografia penso amb l’aigua , sembla que la sento, és fascinant. M'ha fet sentir com si estigués allà mateix en el bosc per un moment . Òria: Jo he sentit un calfred quan he vist la fotografia per què està molt sola. Els aglans, a la natura, sempre n’hi han molts tots junts. Sento que pot arribar un moment que els aglans desapareguin, que desapareguin en general tots els arbres. Potser els aglans seran tan valuosos que ens semblaran joies. El blanc i negre em fa sentir trist perquè no té els colors de la natura, han desaparegut igual que els arbres. El títol que li posaria seria “Natura Morta”. Bruno Jordi Alcaraz a mi m’ha agradat molt la teva obra perquè em fa pensar en moltes coses. A mi em fa pensar en que la natura i els humans estem units. També m’ha agradat molt que amb els nostres materials has fet una obra que ens fa pensar . M’agraden els colors blanc i negre , i la mà que està en primer pla i trobem “L’ANELL AGLÀ”. Tot junt fa una obra fantàstica .També m’ha semblat que em fa recordar que nosaltres cada dilluns anem al bosc i trobem una relació amb la teva obra. Moltes gràcies per haver-nos contestat amb la teva obra. Núria.

14


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Quan miro l’obra “Aglà” de Jordi Larroch veig una mà dreta d’un maniquí amb un anell en el dit índex que és un aglà. Aquesta imatge em suggereix tranquil·litat perquè quan la miro em fa sentir i em fa recordar que estic al bosc i a mi el bosc em dóna molta calma, pau i tranquil·litat. El Jordi ha fet una fotografia en blanc i negre, horitzontal i buscant la part lateral de la mà. Quan miro aquesta foto se’m va la mirada a l’aglà perquè el dit índex està com aixecat i el color de l’aglà és el gris més fort que hi ha. La llum de la imatge està situada al fons de la fotografia i sembla infinit, com l’univers. És una imatge molt senzilla, amb només dos elements, però que em diu moltes coses en relació al bosc. Per a mi l’anell, la “joia”, és una aglà que simbolitza el bosc i la natura. I la mà seríem nosaltres perquè està a les nostres mans que aquest aglà pugui brillar i convertir-se en una gran joia. Nosaltres hem plantat aglans amb les nostres mans per tal que aquesta llavor doni pas a un arbre i l’arbre a un bosc. Jo mai he vist una fotografia igual o semblant però m’ha agradat molt com ho ha fet. No la canviaria perquè la trobo perfecta. Té molt de mèrit que amb només dos elements es puguin dir tantes coses. Tot i que m’agrada molt mirar-la perquè em fa pensar en la natura i el bosc, el fet que només hi hagi una mà no em dona gaire confiança per tenir-la a casa, però crec que en un museu hi podria ser. No m’agradaria estar a dins perquè el fet que hi hagi només una mà em fa una mica de por. Tot i que m’agradaria molt tenir un anell d’aglà. Si estigués exposada en un museu crec que la gent quan la mirés contemplaria la seva senzillesa i la gran majoria pensaria en la natura, perquè la imatge de l’aglà és molt potent. Per gent de diferents cultures podria ser que l’aglà no el coneguessin i llavors s’hauria de posar una altra llavor més coneguda. Per tots i totes els bruixots, després de participar en “la gran bellotada”, aquesta imatge és molt més significativa. Possiblement per aquelles persones que no tenen gaire relació amb la natura veure aquesta imatge els pots despertar emocions i sensacions totalment diferents. Crec que la música que pot encaixar amb aquesta fotografia seria els sons d’un bosc: el silenci, el so del vent en moure els arbres, el piular dels ocells… El nom que li ha posat el Jordi Larroch m’agrada molt perquè vol marcar el que realment és important: AGLÀ. No el canviaria però pensant podria proposar posar-li el nom “JOIA”. Aina

15


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Això és una obra d’art, una imatge que es nota que s’ha esforçat per transmetre una sensació que et fa ser i sentir millor i en aquesta obra ho pots veure tot. L’aglà de sobre l’anell em sembla que representa un diamant ben lluent, la fotografia està feta curosament per tal de que es vegi bé l’anell. La mà es veu relaxada com si no hagués de fer res, i amb l’anell ben mudada sembla que vagi a un casament. Et desprèn tranquil·litat amb els colors que dominen no gaire animats i tota neutra s’ha quedat, però es veu l’aglà ben ressaltat i la mirada se te'n va cap allà. Per aconseguir aquest efecte t’has d’esforçar i no desesperar perquè la veritat és que no és fàcil de trobar. Això no és una simple mà amb un anell si no que és una creació preciosa que al darrera porta molt esforç i pensament, hi ha gent que això no ho entén perquè no es fixen amb els petits detalls més corrents. A mi em desperta el pensament i em fa reflexionar sobre el que representa aquesta fotografia tan ben aconseguida i pensada tranquil·lament i em recorda que sense fer-li mal a la natura pots fer grans coses d’allò més sorprenents. Per això jo vull dir que aquesta obra d’art és una autèntica preciositat. Jordina A mi la teva obra em suggereix amor a l’ humanitat i amor natural. Veig a la teva obra molta poesia, creativitat i medi ambient. Tinc una sensació de llibertat perquè es veu la part del bosc i la part humana que els uneix igual que un nuvi i la seva esposa quan estan enamorats. M’ ha agradat molt el fons blanc i grisós perquè depèn si fiques diferents fons et fan rumiar diferents coses i està molt ben pensat de posar pocs objectes perquè així et fixes millor amb l’ obra. També he trobat molt interessant la llum difuminada i em dona la sensació de profunditat. Crec que a primera vista no es veu l’aglà i penses que és una altra cosa però després si mires bé es veu brillant per ressaltar la joia del bosc. M’ agradaria tenir aquesta obra d’ art a casa meva perquè quedaria molt bé en un racó que només hi hagués això i tindria a prop una joia de veritat, el bosc i per recordar que l’ hem de cuidar. Si tanco els ulls i m’ imagino l’ obra d’ art em ve al cap música d’ ocells i de natura com per exemple “Greensleeves” de David Nevue que és la composició que actualment estic tocant amb la flauta travessera. La meva experiència en fer la meva obra d’ art d’imatge amb la qual et respondré ha sigut molt interessant, m’ he inspirat amb la teva obra i amb pocs elements de la natura i molta creativitat. Moltes gràcies per compartir la teva obra d’ art amb nosaltres. Oriol

16


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

La imatge és pensativa, perquè si ens fixem es veu una mà que representa l’ésser humà que destrueix la natura. He arribat a aquesta conclusió perquè l’Aglà està atrapat a la mà de l’home. La llum i els colors utilitzats són tristos i apagats, on la mirada se te’n va a la part més clara on està l’Aglà entenent que vol ressaltar el poder de la natura. El Jordi Alcaraz ha jugat amb la il·luminació, també ha provat de ficar la càmera a diferents llocs. Això està molt bé perquè vol que l'espectador vegi que no ha fet la foto perquè sí. Ell vol que la gent es fixi des de quin angle està fet el toc d'il·luminació que li ha ficat a la fotografia. A mi m'agraden les fotos com les del Jordi Alcaraz que fan pensar, potser que hi hagi algú que no li agradi les fotos com les del Jordi Alcaraz jo ho respecto molt perquè hi han fotos que fan pensar menys i altres que fan pensar més. Això és la gràcia de les fotos del Jordi Alcaraz i d’altres fotògrafs, però en aquest cas el Jordi Alcaraz. Aquesta obra és com una música trista, perquè el Jordi Alcaraz penso que volia que pensem el que està fent l’humà matant a la natura, el títol que jo li voldria posar a la fotografia seria ”El poder” significa que com he dit unes quantes vegades que l'home està destruint la natura i això jo crec que el Jordi Alcaraz ho ha ficat per fer pensar a la gent. Per això li dono gràcies al Jordi Alcaraz per ensenyar-nos aquesta foto molt pensativa. Biel A mi aquesta imatge m’ha agradat molt. Jo veig una mà amb un anell en què la joia és un aglà. A mi em suggereix la idea que un aglà és com una joia. Que encara que sigui molt petit, té molta força. Jo crec que els colors que dominen la foto són bastant foscos, com el negre i el gris, tot i que també hi ha el blanc. La foto sembla que estigui fotografiada des d’un angle. Jo en primer pla veig la mà, però quan mires més amunt veus un aglà brillant i això m’agrada molt. El fons és de color blanc i una mica gris. Jo no he vist cap imatge semblant a aquesta, però m’agradaria veure’n més perquè són molt boniques. La fotografia m’expressa tristesa, perquè els colors són molt foscos i els colors foscos em fan sentir trista. A mi em semblava una foto normal, però quan t’hi fixes i t’imagines alguna història, entens millor la fotografia. A mi m’agradaria veure-la sovint i penjar la foto a alguna paret de casa que es veiés molt, perquè així quan algun convidat vingui a casa i vegi la foto, s’entretingui mirant-la. També perquè sabés que la natura és molt important.

17


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Jo crec que moltes persones ho veuen diferent a mi, perquè tothom pensa diferent i tothom pot imaginar-se una altra cosa. Si hagués d’explicar una història que comencés amb aquesta fotografia, seria protagonitzada per un rei, el rei de la natura, per això porta aquest anell. Al rei li agradava mirar el paisatge de la natura. Un dia, uns senyors van començar a tallar tots els arbres. Després van començar a cremar-se tots els boscos i no quedava natura al món. Però sort que el rei tenia l’anell i de l’anell va sortir un gran arbre màgic. Aquest arbre va fer que tornés la natura a tot el planeta. Jo si hagués de posar una música a la foto seria la cançó de “Someone you loved”, de Lewis Capaldi. Sí. M’agradaria estar a la foto. Si hi pogués estar, jo seria molt petita i escalaria la mà com si fos una muntanya. Quan arribés a l’aglà, seria com si em trobés una joia, un tresor. Si hagués de posar un títol a la imatge seria “Tresor”. Gal·la Quan miro aquesta imatge, em ve a la ment, la relació entre els humans i la natura. Aquesta unió està representada per l´anell que porta la mà. La mirada se’n va primer a l´aglà, perquè la llum enfoca a la part de l´anell, la mà queda com més apagada, però igualment, totes dues parts per mi són igual d'importants. Si els humans no posem de la nostra part i no la cuidem, la natura es destruirà. Aquesta unió és molt important, perquè al igual que la natura ens cuida a nosaltres, nosaltres hem de cuidar d'ella. Amb aquesta imatge amb només dos objectes, ha pogut representar moltes coses importants de la nostra vida, i que hem pogut viure els dilluns al bosc. L´aglà és una llavor, i un fruit, que ens donen molts arbres i també alimenta a molts animals, per això ho ha escollit, perquè és el principi de molts arbres com a llavor i aliments per la fauna. Jo si estigués en aquesta imatge sortiria agafant l´aglà amb les dues mans i molt fort. Moltes persones es pensen que les joies només són els diamants, l´or, plata… i no ens donem compte de les joies que ens dona la natura. Poema per dialogar amb la fotografia: Aquest aglà que surt d’un humà, una joia no per tots valorada, només cal estendre-li la mà i et deixarà meravellada. Carla

18


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

A mi la imatge del Jordi m’ha agradat molt, m’ha inspirat molt. A mi la imatge m’ha agradat tant, perquè ha unit coses del bosc amb coses de la vida quotidiana molt importants. La foto del Jordi que utilitza un aglà com anell m’ha semblat important perquè sembla un anell de casament. Jo crec que en Jordi ens volia transmetre amb la imatge que la humanitat s’uneixi més al bosc, que el cuidi més, així el bosc tindrà cura de nosaltres. La imatge pot semblar senzilla però igual de fàcil és cuidar del bosc. A mi la imatge em transmet igualtat. Com he dit abans a mi la imatge em recorda a un casament. Tal i com nosaltres cuidarem el bosc ell ens cuidarà a nosaltres, però si no el cuidéssim ell no ens cuidarà llavors així es crea igualtat, llibertat, alegria i moltes més emocions positives. Jo crec que en Jordi ha utilitzat el blanc i el negre perquè és un color inspirador perquè a la vegada diu molt i a la vegada diu poc, perquè el blanc és un color lluminós però el negre és un color fosc però tots dos junts són molt bonics i donen molta inspiració. Jo amb la imatge d’en Jordi faria un text d’una noia que li agrada molt el bosc i un dia el bosc li regala un aglà brillant gros i molt bonic i a la nena com que li agraden molt els glans la plantaria i creixeria una Alzina molt bonica, molt alta i resistent. Clàudia Moments de treball virtual...

19


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Imatges que dialoguen amb la fotografia “Bellota, gla” de Jordi Alcaraz...

Aina. Niu Aina. Niu

20


DiĂ leg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Esther. Quin ĂŠs el veritable tresor Albert. Llum

21


DiĂ leg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Bruno. Cigonyes

Bruno Cervell

22


DiĂ leg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Carla. Felicitat

ClĂ udia. El cicle de la vida

23


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Èrika.Rosa

Èrika.Rosa

24


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Gal·la. Rusc d’abelles

Marc. Observem la natura

25


DiĂ leg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Oriol. Igualtat

Oriol. Igualtat

26


DiĂ leg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Joan. Planeta verd

Marina. Corall

27


DiĂ leg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Jordina. Arrelats.

Jordina. Arrelats 2

28


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Júlia. Natura

Núria. Alegria

29


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Roc. Colom blanc

Ruth. Trípode

30


DiĂ leg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Biel. Mirada fixa.

Biel. Misteri

31


DiĂ leg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Biel. Escalant cap el cim.

Biel. Natura morta

32


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Biel. Naixement

Biel. Tranquil·litat

33


DiĂ leg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Biel. Ventada forta

Biel. Veritats ocultes.

34


DiĂ leg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Biel. Viatge etern

35


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Carta que vam enviar a en Jordi Alcaraz/Jordi Larroch proposant el joc d’imatge, poesia i BOSC. Esparreguera 12/3/2020 Hola Jordi Som els nois i noies de la Classe del Bruixot de 5è de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera. Recordes que vam respondre’t amb poemes a les teves obres a #Fotopoemari de Fundació Brossa. Molts dels teus treballs hem vist, per internet que els fas amb coses de la naturalesa combinades amb coses reals...el cigne que era un all, o el globus que era també una cabeça d’alls, el raïm que semblaven globus volant. Per això vam anar al bosc a buscar elements de la natura dins del Projecte d’aquest any que dediquem al BOSC. Et proposem que amb aquests elements del BOSC que trobaràs a la caixeta, si tu vols, ens facis una fotografia d’aquelles que ens han fet pensar tant. Sabem que estàs molt enfeinat i amb una fotografia estaríem molt contents i contentes. Nosaltres també farem el mateix procés i compartirem amb tu les nostres elaboracions i fotografies. Quan tinguis la idea la compartirem de seguida. Tant el teu treball com els nostres mirarem de publicarlos al llibre d’enguany que recull tot el Projecte sobre el Bosc de l’Escola que fem des de P2 fins a 4art d’ESO. Moltíssimes gràcies!!! Adéu i molts petons. Seguirem en contacte Nois i noies de la Classe del Bruixot de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera

36


Diàleg amb Jordi Larroch, Jordi Alcaraz

Aquest treball recull totes les aportacions fetes pels nois i noies. Hem fet també una presentació “on-line” amb versió bilingüe per tal de poder compartir el treball realitzat. Aquesta versió conté fragments dels textos i algunes de les imatges aportades entre tots i totes al treball. Seguiu l’enllaç: https://view.genial.ly/5ea5a0039c52390da1c1507a/presentation-larroch

Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera. Abril de 2020.

37

Profile for Escola Cooperativa El Puig

Diàleg amb Jordi Alcaraz "Bellota,gla"  

Diàleg amb Jordi Alcaraz "Bellota,gla"  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded