__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

a i d ECIBa l REVISTA D'ESCOLA CATÒLICA DE LES ILLES BALEARS MARÇ 2021. NÚMERO 2


ECIBa l d i a

Contingut

3 10 15

Centres ECIB San José de la Montaña Palma

6 Petjades de centre Pureza de María Manacor Moments Viscuts

Coordinació Xavier Muntaner Disseny i maquetació Vicenç Sastre Correcció lingüística Miquel Angel Llabrés

Consell de redacció Conxita Moragues Xavier Muntaner Anna Núñez Joan Miquel Riera Llúcia Salleras Vicenç Sastre

13

Coneixem a... Dolors García-Carpintero

Opinió Bernat Alemany

www.ecib.info @ECIBescoles @ECIBescoles escolacatolicailles


ECIBa l d i a A la zona més meridional del país valencià es troba un poble anomenat Pilar de la Horadada. Us demanareu quin interès hi tenim a ECIB en aquesta població alacantina. Doncs a Pilar de la Horadada, cada any al voltant dels mesos de febrer i març, s’hi celebren unes Jornades gastronòmiques que duen per títol “Sabors de la Quaresma”. Un títol fortament inspirador i que ens duu a demanar-nos de què té gust la nostra Quaresma? No podeu negar que alguns tot d’una heu pensat… de bacallà, de verdures i hortalisses com les bledes, els espinacs, les carxofes, d’ous, d’espàrrecs de marge o de qualque llegum. Però no, no estam parlant d’aquest tipus de sabors. Ens demanam si la nostra Quaresma té gust de començar de nou, de reconciliació i d'acceptació personal, d'oració, d'estar amb Déu, de saber-nos mirats per Ell, de parlar de tu a Tu… escoltant-nos, escoltant-Lo. Si té gust d'enfortir la voluntat pròpia exercitant l’autodomini, de solidaritat sense oblidar que el dejuni i l'abstinència que Déu vol és sobretot el de la compassió. Si la nostra Quaresma té gust de travessar fronteres i de sortir de totes les rutines, les esclavituds i zones fosques, d'aixecar-se en les caigudes, de conèixer i assaborir la Paraula de Déu, de realisme, de saber viure amb l'essencial. Si té gust de perdó, de la gran experiència d’estimar i de saber-nos estimats. I gust d’esperança? L’esperança que fa que els nostres centres s’omplin de somriures. Bon camí de Quaresma cap a l’alegria de la Resurrecció!

2


ECIBa l d i a

Centres ECIB

“L’ACOLLIMENT, LA PROXIMITAT I L’ESTIMA ENVERS ELS ALUMNES” DEFINEIXEN EL CARÀCTER PROPI DEL COL·LEGI SAN JOSÉ DE LA MONTAÑA DE PALMA En aquesta ocasió toca parlar d’un col·legi emblemàtic i representatiu d’una zona molt concreta de Palma, on l’alumnat migrant cobra importància per la seva presència majoritària, essent un d’exemple de la gran tasca que l’ensenyament concertat fa en aquest àmbit.

Parlam d’un centre modèlic, no tant per les seves instal·lacions, cuidades i mantengudes com el primer dia quan es va construir als anys 60, sinó sobretot per la qualitat humana que desprenen els professionals que donen vida a tot aquest engranatge educatiu i formador cristià de les persones que el dia de demà regiran el destí del món. Ens fan de guia la Madre Marta Carrillo, directora pedagògica, de la Congregació “Madres de Desamparados y San José de la Montaña” i la

Directora Titular d’aquest centre, la Madre Mari Carmen González. La Madre Marta Carrillo explica que tots els nins i nines s’integren perfectament en el centre. La seva tasca d’ensenyament està directament relacionada amb el carisma de la Beata Petra, sota conceptes tan fonamentals com són l’acolliment, la proximitat i, sobretot, l’estima envers tots ells. Ella ho defineix de forma clara en dir que: “Hay que quererlos como los padres naturales quieren a sus hijos”.

En aquest sentit, la Madre Marta considera que, a més de la tasca pròpiament educativa, s’ha de tenir temps per escoltar els alumnes, intentant per tots els mitjans ajudar-los a resoldre els problemes que duen de ca seva, fins i tot aturant la classe, si fa el cas, perquè puguin explicar la seva situació.

Parlam d'un centre modèlic, no tan per les seves instal·lacions, sinó per la qualitat humana que desprenen els professionals que donen vida a tot aquest engranatge educatiu i formador cristià. 3


ECIBa l d i a

Per a la directora pedagògica de San José de la Montaña, el centre s'ha convertit per a tots els alumnes en una segona casa, on troben tot el necessari per aprendre i formar-se com a persones.

Centres ECIB Per a la directora pedagògica de San José de la Montaña, el centre s’ha convertit per a tots els alumnes en una segona casa, on troben tot el necessari per aprendre i formar-se com a persones. En alguns casos, que no són pocs, des del col·legi s’ajuda a aquells alumnes més desafavorits amb material escolar, uniformes i llibres i, fins i tot, donant-los dinar de franc. El centre, a més de dur a terme una important tasca educativa, també la fa des d’un punt de vista social. A San José de la Montaña cursen els estudis actualment uns 350 alumnes, que reben classe per part de 34 professors i professores, els quals mantenen un contacte molt directe amb les famílies per fer un seguiment i donar suport a aquells nins i nines que suporten situacions de mancances econòmiques i afectives, a més de patir les conseqüències de desestructuració familiars. Quan a la COVID19, la Madre Marta indica que no han tengut gaire problemes al respecte, sobretot perquè han seguit fil per randa les recomanacions de les autoritats educatives i sanitàries pel que fa a totes les mesures necessàries d'higiene,

distanciaments i habilitació de majors espais destinats a les classes i al menjador. En darrer terme, la directora pedagògica del centre fa referència al model educatiu. San José de Montaña posa en pràctica el que es coneix com La “pedagogia del llindar” que, mitjançant la relació interpersonal, intenta comunicar valors tan bàsics com: L'acceptació de si mateix. El desenvolupament de la interioritat i l'educació de la consciència. El gust per l'esforç, el desig del progrés i de la creativitat. El sentit de la generositat i de l'acte gratuït. El respecte a l'altre, l'acolliment i la comprensió. El sentit de la solidaritat i de la responsabilitat. La necessitat del discerniment per a la cerca de la veritat. La Madre Marta Carrillo assevera, a més, que tots aquests valors es presenten des de la concepció cristiana de la realitat, en la qual Crist és el centre i model.

4


ECIBa l d i a

Centres ECIB

EL MODEL EDUCATIU DE SAN JOSÉ DE LA MONTAÑA PARTEIX D'UNA RECERCA AUTÈNTICA DEL CREIXEMENT INTEGRAL DELS ALUMNES PERQUÈ RESPONGUIN A LA SEVA VERITABLE VOCACIÓ: VIURE AMB LA DIGNITAT DELS FILLS DE DÉU.

5


ECIBa l d i a

Coneixem a...

DOLORS GARCÍA-CARPINTERO Dolors García-Carpintero LópezAstilleros, va néixer l’any 1949 a Daimiel (Ciudad Real). És membre de la Institució Teresiana des de 1967. Va obtenir la diplomatura de Magisteri i la llicenciatura en Filosofia i Ciències de l’Educació. Aprovà les oposicions de magisteri estatal i l'any 1978 s'incorporà al col·legi Pedro Póveda com a coordinadora d'activitats generals i tutora. També va ser tutora i professora al col·legi públic Rafal Nou de Palma. Destaca també el seu nomenament com a delegada Diocesana de l’Ensenyament a la Diòcesi de Mallorca, des de 2001 i fins a 2010.

Actualment, Dolors García-Carpintero figura com a col·laboradora en la Direcció Titular del Col·legi Pedro Poveda, és la presidenta de la Fundació Heura 1 que gestiona jurídica i econòmicament el centre, vicepresidenta del Patronat de la Fundació Ramon Llull dels Centres Diocesans de Mallorca i és membre del Consell Episcopal Assessor del Bisbat de Mallorca, entre d’altres càrrecs destacats. Així mateix, és vocal de la Junta Directiva d’Escola Catòlica de les Illes Balears des de 2018. És membre de la Institució Teresiana des de 1967.

6


ECIBa l d i a

“L’Educació i tota l’aventura educativa conformen la meva vida. És a dir, si tornàs a néixer, tornaria a treballar en el món educatiu.”

Coneixem a... Com va sorgir el seu interès per l’ensenyament? Va sorgir realment per un cúmul de circumstàncies, com un fil que es va teixint. Els records primerencs els tenc als 9 anys, quan una mestra va dir als meus pares: “Aquesta nina serà bona estudiant” i mon pare va dir: “Si estudia, podrà ajudar els seus altres germans més petits”. I així vaig fer l’ingrés, posteriorment el batxiller i vaig tenir clar que la meva vocació era el món educatiu. Vaig començar a estudiar Magisteri, em vaig presentar a oposicions i així, poc a poc, tota la roda de feina, de tal manera que l’educació i tota l’aventura educativa conformen la meva vida. És més, si tornàs a néixer tornaria a treballar en el món educatiu. A mi m’ha aportat molt, donat que enriqueix a les persones i és fonamental per construir la societat, la cultura, el país. Pedro Poveda deia que “si triunfamos en la educación, habremos triunfado” i “la educación hace grande a un pueblo”. Jo crec que la clau per a una persona i per a una societat és a l’educació, perquè ens ajuda, perquè ens fa créixer i perquè si hem tengut la sort de tenir uns bons mestres i una bona família

ens fa treure el tresor que cadascú té a dins, multiplicant les nostres energies. D’aquí l’agraïment a totes les persones que m’han ajudat en aquest sentit, començant per la família. I aquesta vocació per l’educació catòlica, pel món cristià? Sempre he tengut, i més al món educatiu, un component de presència com a persona creient i persona d’Església. Record quan estava destinada a un petit poble d’uns dos-cents habitants, l’any 1972, d’acord amb el capellà que hi anava cada dues setmanes, obríem l’església, i els nins hi venien, pregaven, i els seus pares també. I tenia permís per administrar l’eucaristia. El senyor Bisbe, per aquell temps, Monsenyor Juan Hervás, em va donar permís, per la qual cosa jo sempre he estat identificada com una mestra cristiana. Mai no he amagat aquesta visió cristiana. I la seva relació amb Mallorca? El meu vincle amb Mallorca va sorgir a partir dels anys 70, quan la meva família es desplaçà del nostre lloc de procedència -la Manxa- a l’Illa. A partir de l’any 1978 em vaig incorporar al col·legi Pedro Poveda. 7


ECIBa l d i a Vaig fer llavors el reciclatge de català, donat que jo era castellanoparlant. Durant sis anys vaig assumir la direcció d’un centre de la Institució Teresiana a Terol, concretament al Victoria Díez; va ser una experiència molt maca. L’any 1989 me’n vaig tornar al destí definitiu, Mallorca, primer a l’escola pública. Quan el Bisbe Teodor Úbeda, demanà una dona representativa de la Institució Teresiana (associació internacional de fidels amb la finalitat d’estar presents al món educatiu des d’una visió cristiana sense aparença externa), per assumir la direcció del Col·legi Pedro Poveda, vaig acceptar el repte de molt bon grau. Guard molt bons records del que fou el nostre bisbe, del qual només puc dir bones i més bones paraules. De fet, tres anys més tard em demanà que fos la delegada Diocesana d’Ensenyament a la Diòcesi de Mallorca, càrrec que vaig assumir novament amb molt de gust i agraïment. Com a exemple, i per iniciativa del Bisbe, he de dir-te que va crear el primer Consell del Laïcat a Mallorca (integrat per 32 persones de totes les organitzacions laicals de l’Illa).

Coneixem a...

Aquesta etapa va ser molt enriquidora des del punt de vista personal perquè vaig poder connectar amb el fons de cada professor i professora; la feina que teníem per endavant era complexa i difícil. Per exemple, es varen dur a terme accions des del Bisbat com aconseguir que el col·lectiu del professorat tengués una representació sindical, establint contactes amb els diferents sindicats per poder tenir alliberats sindicals. “D’aquesta etapa puc dir que va ser molt enriquidora des del punt de vista personal perquè vaig poder connectar amb el fons de cada professor i professora; la feina que teníem per endavant era complexa i difícil.” Vaig tenir la sort també que els tres bisbes de les Illes es comprometessin molt amb el món educatiu en aquells dies. Va ser una etapa de 9 anys durant la qual vaig aprendre molt, però també fou molt complexa. Vaig conèixer tres equips de Govern diferents al front de la Conselleria, cadascun amb el seu color, i amb les complicacions d’adaptar-se a cada situació.

I bé, al 2010 va sol·licitar la jubilació, però la seva activitat, lluny d’aturar-se, agafà una nova direcció, no és així? Sí, de fet, des que em vaig jubilar col·labor activament en el col·legi Pedro Poveda en l’àmbit de la Direcció Titular i assumesc el càrrec de presidenta de la Fundació Heura 1. Aquests darrers deu anys també m’he dedicat molt més a la família, cuidant dels meus pares i d’una tia. Però no he perdut mai el contacte amb el món educatiu de Mallorca. De fet, al 2017 en demanaren que participàs en el Patronat de la Fundació Ramon Llull dels centres diocesans, i des del 2020, i a petició de l’actual Bisbe, Monsenyor Sebastià Taltavull, figur com a responsable de l’àrea de Formació i Educació del Consell Assessor de la Diòcesi de Mallorca. No em bastava amb això que, novament el Bisbe, aquesta vegada mitjançant el que fou el vicari Episcopal, Mn. Miquel Gual, em demanà si podia assumir la Vicepresidència del Patronat de l’esmentada Fundació, càrrec que també assumesc des de de llavors, però amb una condició, i és que

8


ECIBa l d i a en Miquel Gual m’ajudàs en aquesta nova tasca essent present en el Patronat com a vicepresident honorífic, i així ha estat. Puc dir que em consider una persona d’equip perquè el treball conjunt dóna molta més força a qualsevol iniciativa. Quins serien els desitjos o els reptes que encara li resten per aconseguir en el món educatiu catòlic que tant coneix? Per a mi un tema important és viure el que som, és a dir, estar convençuts que el projecte educatiu que té un professional o un centre d’identitat catòlica té importància, és significatiu i és necessari a la societat actual. Ningú no donarà l’humanisme, l’apropament a les persones, el servei i l’ajuda que necessita el món educatiu si nosaltres no ho feim amb el nostre segell. L’Evangeli, Jesús, transmeten un missatge de germanor, de perdó, d’apropament, de creure en cada persona i d’alliberament. I un centre que viu aquest clima educatiu és necessari i és bàsic.

Coneixem a... “Puc dir que em consider una persona d’equip perquè el treball conjunt dona molta més força a qualsevol iniciativa.” Els nostres centres han de tenir un clima acollidor, de diàleg, inclusiu, on tothom sigui important, on tothom hi tengui cabuda. Els professionals de l’educació han de ser persones convençudes i els centres i les famílies han de caminar plegats. El nostre futur encara s’ha d’escriure i tenim de referència uns eixos que són la cultura, l’educació i la formació integral. I amb aquest convenciment hem de fer humilment camí amb els recursos dels quals disposam en cada moment i amb la força de l’Esperit i d’un Déu que ens acompanya en cada moment de les nostres vides.

“Per a mi un tema important és viure el que som, és a dir estar convençuts que el projecte educatiu que té un professional o un centre d’identitat catòlica té importància, és significatiu i és necessari a la societat actual.”

9


ECIBa l d i a

Petjades de centre

PUREZA DE MARÍA MANACOR, EDUCACIÓ INTEGRAL AMB EL RECONEIXEMENT DEL SEGELL DE VIDA SALUDABLE El col·legi Pureza de María de Manacor, és un centre emblemàtic per a la Congregació de Religioses Pureza de María, ja que va ser fundat el 1892 per la Mare Cayetana Alberta Giménez (fundadora de la Congregació) i està situat al carrer Sant Jeroni, zona cèntrica de la ciutat.

Després de 129 anys d'existència s'ha anat adaptant als canvis que, amb el pas dels anys, ha anat generant la ciutat de Manacor, sense perdre l'essència ni la idiosincràsia pròpia de Pureza de María. Actualment és un centre catòlic que compta amb 338 alumnes i que ofereix l'escolarització des dels tres anys fins a 4t ESO. La seva proposta educativa és evangelitzar mitjançant l'educació, per transformar el cor i renovar la humanitat mitjançant una educació integral d'avantguarda en el qual s’uneix la pedagogia més innovadora i el creixement en valors cristians i humans. Des del curs 2014-15, dins

l'organització del centre i en el Projecte Educatiu, s'ha integrat l'educació per a una vida saludable, tasca que ha estat reconeguda tant a nivell balear com a nivell nacional. Per això, el col·legi Pureza de María de Manacor, a dia d'avui pot dir amb orgull que té el segell que el reconeix com a Centre Promotor de la Salut de les Illes Balears i és una de les poquíssimes escoles que també compta amb el segell de vida saludable a nivell nacional. Dur a terme la promoció d'una vida saludable es realitza de manera integrada amb eixos transversals que es treballen en diferents àmbits i assignatures i en diferents moments de la vida escolar.

Segons dades de l'OMS, en els països en desenvolupament amb economies emergents, si es mantenen les tendències actuals, el nombre d’infants petits amb sobrepès augmentarà a 70 milions l’any 2025. Sense intervenció, els nins petits obesos continuaran sent obesos durant la infància, l'adolescència i l'edat adulta. L'obesitat infantil està associada a una àmplia gamma de complicacions de salut greus i a un creixent risc de contreure malalties prematurament; entre d’altres, diabetis i cardiopaties. (https://www.who.int/endchildhood-obesity/facts/es/) L'experiència ens fa afegir que l'obesitat infantil, a més de

1 0


ECIBa l d i a problemes físics, també comporta problemes psicològics. Per aquest motiu, des del centre es promou amb petites accions la conscienciació en els alumnes de la necessitat de tenir cura de la salut. Per això, es fa especial èmfasi en: formació i promoció d'una dieta saludable; despertar el gust per l'exercici físic; acceptació d’un mateix i de la cura personal. Per a la formació i promoció d'una dieta saludable es duen a terme diverses accions. Des de la formació acadèmica, passant per la promoció de berenars saludables. A més, es fa una part pràctica amb petits tallers en els quals els alumnes berenen al centre i amb un ventall ampli de possibilitats, però sempre exempts d'excés de sucres i de greixos saturats. El projecte cerca activar consciències i promoure l'ajuda de l’altre/a. Per això, el nostre alumnat també rep formació per practicar una reanimació i altres mètodes d'auxili per socórrer altres persones si fos necessari; i mitjançant un Pla de Formació en Valors es promouen aptituds que permetin prendre consciència de les emocions pròpies i de les dels altres, així com aprendre a regular-les, mitjançant estratègies que afavoreixin el desenvolupament personal i social.

Petjades de centre Per despertar el gust per l'esport, el col·legi ha optat per posar una hora extra d'educació física (especialment en edats on el sedentarisme per l'abús de videojocs s'està veient que cada vegada és més gran), a més de proposar al llarg del curs escolar altres activitats com fer senderisme, participar en olimpíades intercol·legials o realitzar curses solidàries. Des del departament d'Educació Física se'ls ajuda a dur un control del seu pes i a servir-se de les noves tecnologies i aplicacions per crear reptes i els seus propis entrenaments. Finalment, la cura personal també passa per mantenir una correcció postural de l'alumnat a l'aula (des dels més petits en la seva forma de seure fins als més grans i la forma de col·locar el portàtil), una millora de la higiene personal i del propi autoconcepte i autoestima. Des d’infantil es treballen temes essencials d'higiene, acompanyats d'un projecte d'educació afectiva i sexual on s'aborden temes segons l'edat d'emocions, assertivitat, autoestima, relacions socials i altres temes que afecten l'estima i la cura d'un mateix. Cada any podem comptar amb una revisió auditiva per detectar possibles problemes, ja que les famílies estan més conscienciades en la revisió ocular i bucodental que en l'auditiva.

1 1


ECIBa l d i a A Pureza de María, després de diversos anys duent a terme aquest projecte amb una molt bona acceptació i valoració per part d'alumnes i pares, afirmam que així s'afavoreix l'educació integral, ja que educar per a una vida saludable incideix també de manera indirecta en la cura del medi ambient i per tant, en una educació mediambiental. El fet que els nostres alumnes optin per berenars de fruita o entrepans ha repercutit en una disminució de residus com és el plàstic. Fins i tot s'ha realitzat un taller en què els alumnes han cosit i creat el seu propi portaentrepà per poder dur el berenar sense necessitat d'embolcalls que deterioren la creació que hem rebut com a regal amb la responsabilitat de tenir-ne cura.

Petjades de centre També s'ha pogut comprovar que promoure una vida saludable ha afavorit el retard en el consum de substàncies perjudicials i addictives en els alumnes, qüestió de gran importància que el col·legi aprofundeix també en les tutories de secundària. Pureza de María de Manacor, respon amb l'educació en una vida saludable a una emergència social i a un reclam eclesial: Moltes coses han de reorientar el seu rumb, però abans de res la humanitat necessita canviar. Cal la consciència d'un origen comú, d'una pertinença mútua i d'un futur compartit per tots. Aquesta consciència bàsica permetrà el desenvolupament de noves conviccions, actituds i formes de vida. (Laudato si’ núm. 202).

1 2


ECIBa l d i a

Opinió

La insistència en l'empatia una moda o alguna cosa més? Des de fa més de vint anys en el Col·legi Sagrats Cors tenc la possibilitat d'impartir l'assignatura de Religió a tot l'alumnat de la Secundària Obligatòria. El tràfec propi de tants canvis generacionals ofereix un ventall de posades en escena altament atractiu, inspirador i provocador. Com si d'una llarga ruta es tractàs amb una desfilada interminable de fites mentre flueix l'esdevenir dels quilòmetres, hi ha alguns senyals que es van reiterant. Em refereixo a dues paraules que han format part de dues dècades. La primera d'aquestes, la paraula tolerància coincidint amb la implantació de la Secundària Obligatòria actual a partir de la dècada dels 90 en endavant. I la segona és la paraula empatia, totalment vigent en l'actualitat. En sessions a l'aula, plantejant algunes preguntes a l'alumnat ja es podia endevinar amb tota seguretat que la resposta automàtica seria amb el vocable tolerància, que es repetiria una i una altra vegada. Amb moltes ocasions em vaig demanar si l'expressió anava acompanyada d'una clara consciència del seu abast, sobretot en el vessant pràctic i experiencial. Una cosa semblant passa des de no fa tants anys i a dia d'avui amb el vocable empatia. També es repeteix el mateix fenomen de la no sorpresa en la resposta a certes preguntes que cerquen afavorir el diàleg. La sospita es confirma una vegada i una altra, es respon i amb solemnitat: Empatia. Potser el terme resulti atractiu per a l'alumnat, almenys per dues raons: d'una banda, es comprèn totalment el seu significat, i de l'altra, gaudeix de certa estètica. Ja des d'un registre més psicològic me venc plantejant si l'empatia desitjada pels alumnes i per les alumnes envers els altres una i altra vegada, no és també o sobretot, un reclam d'empatia per a si mateixos. En una escola oberta a les emocions, a les sensibilitats, i a la intel·ligència emocional hi ha via lliure per poder expressar-se sense haver de reprimir-se, auto-censurar-se o amagar allò que s'experimenta realment. I moltes vegades el que es pateix és una gran fragilitat afectiva i emocional que condueix a la petició d'afecte, comprensió i proximitat.

1 4


ECIBa l d i a

Opinió

Aquesta preferència constatada pels i per les adolescents d'avui cap a l’empatia , mereix un abordatge també des de la consideració espiritual i religiosa. En la mesura que l'empatia ens remet a l'altre, i se supera el moviment bucle del jo reclòs en si mateix, perquè se surt del jo i només jo, llavors aquí ja es mobilitzen capacitats i habilitats amb un contingut en línia amb l'ètica i amb la moral de l'amor anunciat i testimoniat per Jesús de Natzaret. L'obertura a l'altre que comporta la pràctica de l'empatia, en tenir associada la singularitat de la gratuïtat, pot ser un bon punt de partida "per emprendre el vol i per a l'altura". El valor de la transcendència present en els nostres idearis es podria descriure així, com fa Joan Bauzà i Bauzà, amb aquestes paraules : "El valor de l'obertura de la persona. La persona no és un ser reclòs en el seu cos i sentiments. No ha d'estar reclosa en si mateixa, ni en la seva pròpia nació, ni en el seu món. Educam per emprendre el vol i per a l'altura. Si no tancam res a l'alumne és probable que arribi fins a Déu . Així mateix tampoc no tancam les portes a altres que no són de la nostra religió o ideologia a la recerca d'una sana col·laboració en qüestions que afecten el bé comú ".

Bernat J. Alemany Ramis Expresident ECIB

1 4


ECIBa l d i a

Moments viscuts

1 5


ECIBa l d i a

Profile for Escola Catòlica IB

ECIB AL DIA. NÚMERO 2.  

ECIB AL DIA. NÚMERO 2.  

Advertisement