a i d ECIBa l REVISTA D'ESCOLA CATÒLICA DE LES ILLES BALEARS N O V E M B R E
2 0 2 0 .
N Ú M E R O
1
ECIBa l d i a
Contingut
3 7
Benvinguda
4
Centres ECIB La Salle
Coneixem a... Miquel Balle
Coordinació Xavier Muntaner Disseny i maquetació Vicenç Sastre
12 Consell de redacció Conxita Moragues Xavier Muntaner Anna Núñez Joan Miquel Riera Llúcia Salleras Vicenç Sastre
Opinió
www.ecib.info @ECIBescoles @ECIBescoles escolacatolicailles
ECIBa l d i a
Benvinguda
Més enllà del seu nom i on es troben situats, coneixem els centres que formen part d’ECIB? Sabem qui hi ha darrere, qui són els seus fundadors, què pensen les persones que hi treballen? Aquesta va ser la pregunta que l’equip d’Escola Catòlica de les Illes Balears ens vàrem fer a finals d’agost en una de les primeres reunions per preparar el curs actual. Les constants incerteses que estam vivint des de març i el nostre tarannà de docents ens van dur a reflexionar el següent:
Quan coneixem aquells amb qui feim camí, creixem com a persones i com a col·lectiu. I amb aquesta voluntat neix ECIB al dia. Aquesta publicació pretén donar a conèixer els diferents escenaris i actors que integren i donen vida a l’escola concertada catòlica de les Illes Balears. Amb una periodicitat mensual la revista girarà entorn de persones, espais i les inquietuds del dia a dia. Vosaltres en sereu els protagonistes i nosaltres serem el vostre altaveu. Tenim ganes d’anar més enllà de les pàgines web dels vostres centres. Sabem que en aquestes podem trobar moltíssima informació: la vostra història, la del vostre fundador/a, documentació, horaris... però volem asseure’ns al vostre costat i escoltarvos. Volem veure com vos brillen els ulls quan parlau del vostre projecte, i si podem, captar-ho en una imatge. I així fer que tots els que formen part d’ECIB comparteixin la vostra emoció i puguem créixer junts enriquint-nos uns amb els altres, fent comunió amb tot allò que ens uneix i del que hem de sentir-nos orgullosos. ECIB al dia comença a caminar avui. Esperam que, a part de les entrevistes i reportatges que hi podreu llegir, hi trobeu la dedicació, el respecte i l’estima que vos tenim. Benvinguts al vostre espai! Equip ECIB
3
ECIBa l d i a
Centres ECIB
LA SALLE: EDUCACIÓ DE QUALITAT EN VALORS CRISTIANS La Salle a Balears està integrada per 6 centres educatius a Alaior, Inca, Manacor, Maó, Palma i Pont d’Inca, a més d'alguns pisos tutelats per a menors i joves que cursen estudis superiors o cerquen un lloc de feina.
Joana M. Cunill directora de la Xarxa d'Obres Educatives de La Salle a Balears, Comunitat Valenciana i Terol, fa una descripció de quina és la situació derivada de la pandèmia i com tota la comunitat educativa d’aquests centres mantén el millor nivell d’ensenyament i garanteix al màxim la seguretat sanitària dels alumnes i de la resta de la comunitat educativa. Joana Mª Cunill no amaga la preocupació regnant arran de les dades que, a mesura que passen els dies, donen compte que la pandèmia no s'atura de
tenir una màxima presència i expansió per tot el territori espanyol, no sent-ne Balears una excepció. Malgrat tot, Cunill explica que els equips de cada centre de La Salle Balears, amb els seus respectius plans de contingència, s’han posat tots a una, és a dir, a treballar per implantar totes aquelles mesures necessàries per garantir al màxim la seguretat sanitària i aconseguir les mínimes possibilitats de contagi, per poder dur endavant el projecte de La Salle.
Durant l' inici de curs hem volgut conèixer com els centres que pertanyen a ECIB afronten la present situació davant la pandèmia. Amb aquest objectiu ens hem acostat a La Salle, grup educatiu que a Balears compta amb més de 400 professors que fan classe a més de 4.500 alumnes a les Illes. 4
ECIBa l d i a
Centres ECIB
LES OBRES EDUCATIVES DE LA SALLE REBEN EL NOM DE SANT JOAN BAPTISTA DE LA SALLE, QUI, A FINALS DEL SEGLE XVII ES VA ASSOCIAR AMB UNS MESTRES PER MANTENIR ESCOLES DEDICADES ALS NINS POBRES. ES CONSIDERA OBRA EDUCATIVA CADA UN DELS ÀMBITS EN QUÈ ES DESENVOLUPA LA MISSIÓ LASAL·LIANA EN L’ACTUALITAT. AQUEST CONCEPTE
COMPRÈN
ELS
COL·LEGIS,
LES
INSTITUCIONS
UNIVERSITÀRIES I LES OBRES SOCIOEDUCATIVES.
5
ECIBa l d i a
Centres ECIB
“UNS EQUIPS I PROFESSORS EXTRAORDINARIS FAN QUE ELS CENTRES DE LA SALLE SIGUIN CENTRES DE REFERÈNCIA I D’ATENCIÓ PERSONALITZADA A L’ALUMNAT EN AQUESTS MOMENTS D’INCERTESA”. En aquest sentit, la directora de Xarxes de La Salle a Balears explica que cada centre disposa del seu pla de contingència i és habitual que l’equip de directors d’obres educatives del sector (15) mantenguin reunions, fins i tot setmanals, per adoptar en qualsevol moment les mesures més adients en funció de la problemàtica que es presenta, com assenyala Cunill, amb la màxima il·lusió per part de tots. La responsable de La Salle a Balears és conscient, i així ho vol ressaltar, que el professorat està donant tot el que pot i més, dedicant temps i esforços com mai no s’havia fet, per impartir de la millor forma possible les assignatures, amb classes presencials i virtuals per torns.
Durant el transcurs de l’entrevista, Cunill confirma que a La Salle Balears no hi ha hagut fins ara cap aula confinada i tal com diu, “volem que els nostres centres siguin espais segurs i prou amplis per poder respectar les distàncies de seguretat obligatòries”. Així mateix, la responsable de La Salle Balears explica que un tema també molt prioritari és garantir la seguretat en els serveis complementaris i per aquest motiu aquest curs també s’han contractat més monitors per augmentar la vigilància i l’assistència als alumnes i, com diu textualment: “El que nosaltres volem és que tots puguem estar tranquils…” en al·lusió a la necessitat que tot s’ha de realitzar amb un control màxim al mateix temps que se'n garanteix el funcionament.
6
ECIBa l d i a
Coneixem ...
MIQUEL BALLE PALOU Miquel Balle Palou, nascut a Bunyola el 26 de maig de 1953. Amb deu anys, després de cursar els seus primers estudis a la seva localitat natal, ingressà com a intern al Col·legi de La Porciúncula de s’Arenal. Finalitzada aquesta etapa, inicià els seus estudis de Ciències Religioses al CETEM de Palma, on va obtenir anys més tard la llicenciatura per l’Institut Social Lleó XIII de Madrid, integrat després a la Universitat Pontifícia de Salamanca. Dins el seu currículum professional destaquen els càrrecs que va assumir de
director del Col·legi Sant Bonaventura de Llucmajor (1981-1997), de la Porciúncula de s’Arenal (1997-2005) i del Beat Ramon Llull d’Inca (2005-2016). Miquel Balle ha compaginat, pràcticament des dels seus inicis professionals, la tasca educativa amb la de l’associacionisme empresarial, assumint el càrrec de Secretari General d'EiG a l’any 1992. Passat un temps, FERE i EiG crearen el que avui anomenam Escola Catòlica de les Illes Balears, on tornà a ésser novament nomenat Secretari General fins l’any 2018.
7
ECIBa l d i a
“TOTS ELS GOVERNS QUE HEM TENGUT A LES ILLES AL PRINCIPI SEMPRE ENS MIRAVEN DE COA D’ULL, I A MESURA QUE ENS ANAVEN CONEIXENT, LES RELACIONS EREN CADA COP MÉS BONES”
Coneixem ... Miquel, com van ser els teus inicis al món de l’educació? Vaig estar a Madrid entre els anys 75 i 80 estudiant i vivint al col·legi que els Franciscans tenen a la capital, el Raimundo Lulio. Però no estava fent feina a l’escola, treballava a una associació cultural anomenada “El Gayo Vallecano” que utilitzava la sala d’actes del col·legi per fer activitats culturals i obres teatrals amb una companyia estable de teatre. Són anys de molt bons records i de cop i resposta, al 1981 m’encarreguen la direcció del col·legi Sant Bonaventura de Llucmajor. Vaig partir amb un bon disgust cap a Llucmajor; encara record que el camí cap a Barajas dins el cotxe el vaig fer plorant tot el temps. Però bé, vaig arribar a Llucmajor i tira tira em vaig anar adaptant. No tenia idea del que era una escola fins aquell moment, però amb l’ajuda dels altres directors de les escoles Franciscanes, a poc a poc vaig entendre quina era la meva tasca. De fet, aquells varen ser uns moments de transició en aquest centre, perquè el que havia estat una escola de nins passava a ser mixta, i malgrat tot, vàrem continuar endavant i em vaig anar il·lusionant cada cop més amb el món educatiu.
I una vegada retornat a Mallorca, com sorgí la idea de fer feina per FERE? Molt simple. El pare Antoni Riera TOR, aleshores Secretari de FERE i director del col·legi de Sant Francesc de Palma i després del Beat Ramon Llull d’Inca, em proposà col·laborar amb la tasca d’aquesta organització. I així ho vaig fer. Coincidí això amb la vinguda des de Tenerife de Marta Monfort al col·legi Madre Alberta, i tots dos activàrem FERE i EiG a les llles i, de forma progressiva, anàrem creixent, integrant, en aquells inicis, 80 escoles d’ideari catòlic.
Com varen ser els inicis de FERE i EiG? Al principi no em sentia gaire ubicat, parlam dels anys posteriors a la transició. FERE i EiG nacional van promoure l'obertura de les seus autonòmiques i així vàrem començar a fer les primeres passes. Madrid ens plantejava determinats temes i nosaltres miràvem de trobar punts d'acord per defensar els interessos dels centres a les Illes, enfortir la nostra Seu i a la vegada fer sentir la nostra veu.
8
ECIBa l d i a És per aquest motiu que cada mes i mig, na Marta Monfort com a Presidenta i un servidor com a Secretari, viatjàvem a Madrid per assistir a les reunions programades. Val a dir que en aquestes sempre van respectar al màxim la nostra manera illenca de ser, pensar i organitzar els centres. FERE i EiG començà disposant d’un local al Col·legi Madre Alberta, que La Puresa ens va cedir, per la qual cosa sempre li vàrem estar agraïts. Més endavant començàrem amb una estructura de personal mínima: un assessor jurídic, Marc González, una administrativa Xisca Calafell, un assessor en comunicació, Xavier Muntaner i un assessor comptable i fiscal, Manuel Moragues. A mesura que l’associació creixia es van crear els departaments de pastoral i de formació. A la darrera etapa, i per manca d’espai al col·legi Madre Alberta, traslladàrem la seu d’ECIB al polígon de Son Rossinyol. Com varen esser aquelles primeres relacions amb l’administració dels inicis? Si parlam de l’autonomia i de les primeres legislatures amb una Conselleria d’Educació ja
Coneixem ...
operativa i dotada de competències, he de dir que tots els governs que hem tengut a les Illes sempre al principi ens miraven de coa d’ull, però a mesura que ens anaven coneixent uns i altres, les relacions eren cada vegada més bones i fluïdes. Entraven els Consellers i els seus equips, d’un color polític o d'un altre, amb uns prejudicis creats envers nosaltres perquè som una organització de religiosos o d’escoles religioses, però a poc a poc s’adonaven que defensàvem simplement l’interès d’aquelles famílies que havien triat la nostra oferta educativa i la relació al final sempre acabava en general essent bona. I la relació amb altres entitats del món educatiu a les Illes? ECIB ha contribuït en tot moment a defensar els interessos de la Concertada a les Illes i per això sempre va estar disposada a impulsar plataformes amb altres entitats com sindicats de concertada o associacions de famílies. De fet, des d’ECIB impulsàrem la creació de CONFAECIB, la Confederació d’Associacions de Pares i
Mares d’Alumnes d’ECIB i la Plataforma per la Concertada. No podem oblidar que ECIB apareix en uns moments d’un cert perill per a la Concertada a les Illes, ja que es parlava de suprimir el batxillerat o de reduir unitats perquè els centres públics disposaven de places i no era una etapa obligatòria. Sempre dic que en temps d’estabilitat la nostra tasca és gairebé tranquil·la; ara bé, si la situació es complica, és a dir, si sorgeixen iniciatives per anar minvant la Concertada, és quan organitzacions com ECIB han d’agafar més rellevància. En aquests moments, i amb la veritat per davant, és quan podem dir que a ECIB treballam amb claredat, transparència i honestedat per demanar allò que per dret ens correspon.
9
ECIBa l d i a
Coneixem ...
Miquel, per què una família opta per la concertada? L’opció principal, i així hauria de ser, parteix d’una família creient que viu i comparteix el missatge de Jesucrist i els valors que l’envolten. Per tant, valoren i donen importància que els seus fills estudiïn als nostres centres on tenim una proposta educativa amb uns valors cristians. De totes formes, hi pot haver gent que no ho vegi d’aquest caire i que a l’hora de la veritat valori també altres aspectes. Sigui com sigui, em ratific en la primera afirmació i ho consider imprescindible perquè la nostra tasca tengui sentit.
com a totes les escoles de l’entitat amb les quals he tractat i per suposat als Franciscans, amb els quals estic coordinant en aquests moments les 7 escoles de manera altruista.
Quan et planteges que toca posar fi a la teva vida professional? Pens que s'han d’anar vivint etapes com a treballador fins que arribes a l’edat de jubilació. En aquell moment vaig creure que la meva tasca havia de finalitzar i així ho vaig fer, és a dir, vaig deixar la direcció del Beat Ramon Llull d’Inca i posteriorment la Secretaria General d’ECIB amb un alt grau de satisfacció tant per les meves etapes dins els Franciscans TOR com a ECIB. En aquest sentit, el meu més profund agraïment tant a ECIB,
I què podem dir de la família, Miquel? Ha jugat un paper important en tota aquesta vida professional plena de reptes? Vaig pertànyer al Tercer Ordre Regular de Sant Francesc fins que vaig complir els 35 anys. En aquells moments la vida em cridà a emprendre un altre camí. Vaig conèixer n’Antònia i ha estat la persona amb qui he conviscut fins al dia d’avui i amb qui hem tengut dos fills. Sense la seva ajuda i col·laboració hauria estat impossible assumir i fer-ho en les bones condicions que ho he fet tant a les escoles
franciscanes com amb les tasques d’ECIB. Ella va dedicar molt de temps a l’educació dels nostres fills. Ara bé, per a mi sempre foren sagrats els caps de setmana per dedicar el màxim de temps possible a la família i poder viatjar tots quatre cada any. Què ens podries dir dels tres presidents d’ECIB amb qui vares fer feina colze a colze? Per començar vos diré que he estat molt a gust amb tots tres: Marta Monfort, Bernat Alemany i Gemma Cardona. Tots tres han estat per a mi persones molt significades i compromeses, amb les quals he compartit moltes coses, molta vida i molt de temps. Significatiu ha estat en molts moments la defensa que han fet de l’Escola Catòlica concertada dins una societat on cada dia rep atacs, no sempre amb bona intenció. I per això tots tres tenen el meu reconeixement i admiració.
1 0
ECIBa l d i a
I ja per acabar, quines qualitats destacaries dels tres presidents que ha tengut ECIB fins avui? De Marta Monfort, què voleu que vos digui que no sapigueu. És una persona que ha tengut un gran reconeixement dins el món de la Concertada i de l’ensenyament a Balears. L’any 2010 va rebre el premi Ramon Llull de l’ensenyament per part del Govern de les Illes Balears. La seva personalitat, clara i transparent, provoca a la majoria de persones una molt bona afinitat. Molt bona consellera. De Bernat Alemany, poc a afegir al que tothom sap, és a dir, una persona amb una ment prodigiosa, amb uns estudis brillants que aplica dins qualsevol ordre de la
Coneixem ...
vida. Si qualcú ha fet possible que la Concertada fos reconeguda com a tal per altres entitats no gaire afins a l’Escola Catòlica, aquesta persona ha estat Bernat Alemany, ja que disposa d'una gran capacitat de negociació i de feina. Un molt bon amic. I finalment de Gemma Cardona, persona molt exigent amb ella mateixa. En els darrers anys, a més de compartir tasques dins el món educatiu, també hem compartit bons viatges amb la meva família. Tota la meva estima i consideració per la feina que ha duit a terme en aquesta darrera etapa d’ECIB. Fins que no ho té clar no decideix. Molt bona amiga.
1 1
ECIBa l d i a No és fàcil d’explicar en poques paraules el que ha esdevingut a dia d’avui aquest any 2020 que mai no oblidarem: La nostra forma d’educar en valors s’ha fet més present que mai en aquests temps de dificultat, fins al moment mai vist per les generacions de 1940 en endavant. Infants i adolescents immersos en el seu món de les xarxes i la comunicació han sabut sortejar, millor que pitjor, aquesta situació actual. La pandèmia que començà tímidament a principi d’any quan un responsable sanitari a l’Estat digué aquella frase tan recordada: “...a lo sumo habrá unos pocos casos en España”, s’ha fet present de ple dins el món educatiu, i els que eren uns majoritaris intents de fer una educació virtual a les escoles, s’han convertit aquests darrers mesos en una pràctica quotidiana, sense haver tengut ni tan sols temps d’aprendre i conèixer a fons totes les seves possibilitats. Però així ha estat. I ara l’educació presencial i la semipresencial conviuen de la millor manera possible gràcies a un professorat de la concertada catòlica a Balears que ha estat
Opinió
capaç de reinventar-se per fer la seva feina amb el compromís i dedicació que sempre els ha caracteritzat però, en aquesta ocasió, amb un esforç extraordinari, com a resultes del qual els nostres centres en surten reforçats amb uns equips encara més cohesionats. Aquesta gran tasca realitzada pel professorat dels nostres centres, juntament amb tot el personal d'administració i serveis, s’ha de reconèixer públicament des d'ECIB.
El grup humà que integram l’equip de la seu d’ECIB hem treballat per mantenir el major contacte possible amb els nostres centres.
En aquesta línia hem intentat atendre en tot moment l’immens mar de dubtes que des de tots els nostres centres hem rebut i hem intentat fer de canal conductor amb una Administració igual o més perduda que nosaltres.
Ara ens queda per endavant, a més d’estar pendents de totes les novetats administratives que sorgeixen des de la Conselleria d’Educació, continuar amb la nostra tasca d’assessorar i de recolzar per seguir endavant, i aconseguir per tots els mitjans, i entre tots, que aquest curs finalitzi millor que va començar. Aquest és el nostre desig compartit. Déu ens ajudi, que falta ens fa...
Xavier Muntaner Assessor Comunicació ECIB
1 2
ECIBa l d i a