Page 1


ÍNDEX.

Pròleg.................................................................................................................................. 1 Educació Infantil. Els orígens de la nostra escola....................................................2 La setmana cultural a Cicle Inicial................................................................................9 Setmana cultural a cicle mitjà. Tercer......................................................................21 Una setmana cultural de quatre dies. Quart...........................................................27 Dues històries encreuades. Cinquè............................................................................33 La línia del temps. Sisè.................................................................................................38 Can Deu school oirigins. Video.....................................................................................42 1979. Un tastet de música...........................................................................................46 A què jugaven els nostres pares? E. Física................................................................49


Benvolgudes famílies, Les pàgines que podreu llegir a continuació, són la plasmació de la feina feta a classe amb les nenes i els nens; que aquest cop, per nosaltres té un valor molt especial. Aquest curs, simbòlicament, hem volgut redactar conjuntament la “partida de naixement” de l’escola. Com segurament ja sabreu, per la manera en què tot va esdevenir, no teníem dates clares sobre la seva construcció i posada en marxa, i és per aquesta raó, que volíem ubicar les seves arrels, saber com i quan es va començar a pensar i materialitzar. I així, com segurament faria un fill adoptat, conèixer i agrair els orígens, saber d’on venim per tenir una base sòlida que ens permeti mirar al futur amb força i seguretat, com a mínim, durant quaranta anys més. Com diu una sàvia frase de la Pedagogia Sistèmica, “sense arrels no hi ha ales”. La manera de donar-li forma, ha estat la setmana cultural. Una setmana, la del 5 al 8 de març de 2019, en la que hem volgut fer una pausa en els aprenentatges del dia a dia, per centrar-nos a treballar de manera atenta i pausada els nostres orígens. De forma que les nenes i els nens, s’han pogut anar impregnant de la història i els successos rellevants que van fer possible l’escola Can Deu. Ara, ja totes i tots, sabem quan i perquè es va crear. El resultat, des del punt de vista vivencial ha estat magnífic, i en la plasmació de feines creiem que també, com podreu comprovar en les pàgines següents, i venint a l’escola a veure l’exposició que hem preparat al vestíbul de l’edifici de secretaria. I no voldríem acabar aquesta breu introducció sense retre un sentit homenatge a totes les veïnes i veïns del barri, que gràcies a les seves lluites, protestes i diferents formes de manifestar-se, van aconseguir la construcció de l’escola. Són elles i ells en definitiva, els grans protagonistes d’aquesta història amb final feliç, els herois, que amb l’únic objectiu de què els seus fills i filles tinguessin una educació digna, van dedicar moltes hores, esforços i fins i tot algunes situacions de risc i perill personal, per aconseguir aquesta fita. I és aquest l’esperit que volem que perduri a l’escola i el que ens farà grans i forts, és el de fer i pertànyer al barri, el de la comunitat, i el de voler que els alumnes que hi són, han estat i hi seran, tinguin un aprenentatge integral que els permeti sortir al món amb unes condicions òptimes i d’igualtat. Moltíssimes gràcies. Claustre de mestres de l’escola Can Deu.


ELS ORÍGENS DE LA NOSTRA ESCOLA Aquest curs hem celebrat per primera vegada la setmana cultural en relació als orígens de l’escola Can Deu. Hem recordat d’on venim, quina és la nostra història i totes les persones, famílies, professionals i entitats que han ajudat la nostra escola a arribar al punt on ens trobem en l’actualitat, que ens han ajudat a ser qui som i com som! Tot seguit us deixem un recull de totes les activitats proposades i desenvolupades durant aquesta setmana: 1. Coneixem els orígens (Sole i Juan) 2. Dibuixem la nostra escola 3. Visitem «l’escola mare» 4. El logotip de l’escola 5. Zoom (joc de coneixement i reconeixement) 6. El mapa emocional d’Infantil 7. L’arbre de «família» •

Si voleu veure totes les fotos del procés us deixem l’enllaç https://photos.app.goo.gl/VsqZRL5G1TkujpFp6


P5 – ELS DIPLODOCUS


Recull de dibuixos

Maqueta de l’escola

Dibuixos de TOTS els nens i nenes d’ infantil


P3 – ELS TIRANOSAURES

P4 – ELS VOLCANS


P4 – ELS VOLCANS

P3 – ELS TIRANOSAURES


SOM ESCOLA! !!


La primera setmana de març del 2019 a l’escola Can Deu hem celebrat la Setmana Cultural relacionada amb la Història de l’escola. Durant aquests dies hem treballat intensament sobre els orígens de l’escola i els motius pels quals va ser necessària i tan desitjada la seva construcció. La classe dels Dofins (1r) i la classe dels Taurons (2n) hem treballant conjuntament la creació d’un Diari, que l’hem anomenat el Diari de l’escola Can Deu. A partir de la xerrada amb un dels primers mestres que va haver a l’escola, en Lluís Gómez, algunes famílies i exalumnes com Soledad Lima, Juan Luna i Zahida Jimenez i de la informació extreta d’articles de diari, revistes, fotografies, aportacions de famílies i docents, etc. Hem elaborat en grups cooperatius notícies i passatemps relacionats amb la temàtica.

També hem col·laborat en la creació de l’Auca de l’escola i aprofitant que l’escola neix als anys 70-80, hem investigat sobre els materials que es feien servir en aquella época (quaderns, llibres…), la música de moda, els anuncis… I els i les alumnes de 2n han fet un dibuix de l’espai de l’escola que per ells és més significatiu.

La setmana cultural ha estat una setmana intensa, amb moltes activitats relacionades amb la mateixa temàtica. Hem après sobre els orígens i la història de l’escola i hem descobert que formem part d’una escola volguda, estimada i buscada.

Presentem el resultat final del Diari creat per l’alumnat de Cicle inicial:


Les tutores de Cicle Inicial


Les nenes i els nens de tercer us volem presentar les activitats que hem realitzat al llarg de la setmana cultural. La temàtica durant aquesta setmana ha estat conèixer la història de la nostra escola. Per tal de saber la història de l’escola de primera mà i conèixer els motius, les necessitats i tots els esdeveniments que es van donar per poder tenir una nova escola al barri de Can Deu, ens van venir a visitar l’Ester Lopera i l’Ángeles Úbeda. Totes dues són mares de la primera promoció d’alumnes de l’escola. Tant l’Ester com l’Ángeles ens van explicar molt bé tots els esforços que van haver de fer per aconseguir que les autoritats d’aquell moment aprovessin la construcció de l’escola.


També ens vam documentar a través de l’hemeroteca, consultant la premsa d’aquell moment. Als diaris hi havia fotografies i escrits que ens han servit per veure la problemàtica a la qual es van haver d’enfrontar les famílies per aconseguir una nova escola pública al nostre barri, ja que els seus fills no tenien plaça a l’escola que hi havia a Can Deu. Les nostre activitats s’han basat en tots els esdeveniments i lluites que van succeir entre els anys 1972 i 1980, és a dir, entre l’arribada a Can Deu de noves famílies amb motiu de l’ampliació del barri amb nous habitatges i la construcció d’una nova escola pública que pogués cobrir les necessitats educatives que es van generar.

CONTES AMB L’ORDINADOR Hem creat per grups diferents contes de la història de l’escola on els textos i les il·lustracions s’han realitzat a l’ordinador. En aquesta activitat hem comptat amb la col·laboració de la Irene Vázquez, una exalumna de l’escola que actualment és il·lustradora.

PLANIFIQUEM EL NOSTRE CONTE


ESCRIVIM EL TEX I PINTEM LES IMATGES AMB L’ORDINADOR


En aquest collage hem volgut representar la inauguració del primer edifici de primària de l’escola, edificat sobre l’espai “los trigales” i el bosc de Can Deu.

COLABORACIÓ AMB L’AUCA REALITZADA PER TOTS ELS GRUPS DE L’ESCOLA Hem dibuixat les manifestacions que van fer les famílies durant molts anys reivindicant una nova escola.

ESTEM SATISFETS I CONTENTS DE SABER LA HISTÒRIA DE LA NOSTRA ESCOLA!

Alumnes de tercer


Classe de 4t

Els alumnes de 4t durant la Setmana Cultural vam realitzar varies activitats sobre els orígens de la nostre escola, l’escola Can Deu. En aquest article farem un recorregut on veurem les activitats realitzades per l’alumnat del segon curs de Cicle Mig. Dimarts 05/03/2019 Visita de dues dones encantadores (l’Ester i Ángeles ) que van viure a la seva pròpia pell els inicis de l’escola Can Deu, van ser les reivindicadores, promotores i lluitadores principals per

a

la

consecució de

la

nostra escola. L’alumnat per parelles va preparar varies preguntes sobre

els

orígens,

i

elles

ens

les

van

contestar amb molta claredat i alegria.


Dimecres 06/03/2019 Pel matí, vam visualitzar unes imatges que ens van deixar el grup de recerca de material de l’escola i les vam ordenar cronològicament. A partir d’aquestes i l’explicació de l’Ester i l’Ángeles, vam escriure un conte explicant com va aparèixer l’escola Can Deu.


Per la tarda, vam fer un concurs de dibuixos sobre l’auca amb la premissa de la frase següent: “L’any 79 és un any clau per l’escola, això al veïnat consola, ja que comença la seva construcció i oficialment al BOE la seva aparició.” Aquest va se el guanyador:


Dijous 07/03/2019 El dijous pel matí vam construir la nostra escola, a una mida molt més petita que la de veritat. Vam realitzar una maqueta de l’escola Can Deu de l’any 1982. Vam

utilitzar

cartrons, pintures, pals de fusta, plastilina,... tot de materials que per grups anàvem unint i va quedar així:

Per la tarda vam realitzar els jocs tradicionals amb els de 3r, on vam jugar a bales, a la xarranca, a les bitlles catalanes i força jocs més.


Divendres 08/03/2019 En aquest últim dia dels 4 dies de la setmana cultural vam acabar de pintar la maqueta, ja que el dia anterior vam deixar-la assecant. I la fenia principal va ser investigar quants alumnes i va haver en els primers anys de l’escola. I a partir de les dades trobades amb els ordinadors portàtils vam crear unes gràfiques lineals. I aquí en teniu alguna mostra.

Una setmana de 4 dies, repleta de d’activitats que ens ha ajudat a saber que la nostra escola és fruit d’una lluita de les famílies del barri, d’uns alumnes que tenien moltes ganes d’anar a l’escola i d’uns mestres que tenien moltes ganes d’ensenyar als seus alumnes. Roger Barnusell Pérez


Aquest any, a l’escola, hem celebrat una setmana cultural on el tema principal eren els inicis del nostre centre educatiu. Després de rumiar-ho uns quants dies, cinquè i sisè vam decidir que faríem una línia del temps on es relacionessin els fets més importants succeïts a l’escola des dels seus inicis amb els fets més destacats de la història d’Espanya, Catalunya i el món. El resultat de tot plegat el podeu veure a l’entrada de l’edifici de secretària, però perquè us feu una idea del que us podeu trobar, aquí us deixo un recull escrit del que vam trobar i de les activitats que vam realitzar. El primer que volíem saber de primera mà és el per què es va construir l’escola. Vam estar pensant qui ens podia explicar millor que ningú la realitat per la qual va ser possible la creació i vam decidir contactar amb diferents avis que fa 39 anys havien lluitat per un objectiu comú: “Tenir una escola nova al barri que donés cabuda a la població infantil creixent”. A cada classe va venir una persona que havia participat en aquella lluita i els nens/es de cinquè van preparar preguntes sobre diferents aspectes que volien saber. Va ser una gran experiència i una lliçó de vida. De com aquelles coses que semblen difícils, si es lluiten, moltes vegades, es poden aconseguir. La segona part era relacionar tots aquells fets que van ser importants per l’escola amb fets rellevants de fora de la mateixa i que afectaven a tota la població. A l’alumnat de cinquè ens va tocar l’etapa que va des del 1980 a 1992 i el resultat de la nostra cerca queda resumit en el següent article: Voltàvem per l’any 1980 i apareix una nova escola al BOE, concretament el 19 de maig. Es diu escola Can Deu en honor a la masia que dóna nom al barri on s’ubica. Aquesta nou centre escolar és el resultat d’una gran gran


lluita de la gent obrera del barri que amb mobilitzacions, acampades, manifestacions, ocupacions i queixes, per fi, aconseguien tenir una nova escola, oficialment, al barri. Mentre això succeïa en el nostre entorn, a Catalunya es produïen les primeres eleccions autonòmiques després d’una llarga dictadura i al món, dos països que mai han tingut bones relacions, Iran i Iraq, van començar una guerra que va durar 8 anys. Passem a l’any 1981, Tejero protagonitzava un cop d’estat a Espanya i la nostra escola seguia a la seva. Ja tenia estudiants des de P4 fins segon. Només hi havia un edifici construït, però era suficient per fer funcionar una escola que per la que s’havia lluitat tant. L’any 1982, va ser un any bo per a Espanya. Naranjito va ser l’emblema del mundial que es va celebrar al nostre país i, tot i que la selecció espanyola no va fer un gran paper, el fet d’organitzar un esdeveniment tan important, era ja un èxit per avançat. Una altra guerra començava la món, aquesta, per sort, de curta durada i amb poques víctimes. La guerra de les Malvines entre Argentina i Anglaterra per unes illes a l’oceà atlàntic. Nosaltres plantàvem els arbres del pati que ara ens fan ombra a l’estiu i que serveixen per fer de pals de porteries quan el nostre alumnat juga a futbol. El virus de la Sida va ser descobert l’any 1983. Mentre, a Espanya, s’expropiava Rumasa, un holding d’empreses, les quals pertanyien a una sola família. Els nostres avis seguien lluitant perquè s’acabés l’escola d’una vegada per totes. Que les promeses fossin una realitat i els nens i nenes del barri tinguessin un espai de qualitat on estudiar.


L’atur era un problema pel país l’any 1984 i una dona, Valentina Tereshkova, arribava per primera vegada a l’espai. Ara, per sort, hi ha dones que fan moltes coses, però als anys 80, l’espai era encara només un lloc d’homes i aquesta dona va donar una pas en el camí per la igualtat de gènere en tots els àmbits de la vida que encara no s’ha acabat. Nosaltres a la nostra i ja es feia oficial el nou segell de l’escola en el qual, com no podia ser d’una altra manera, apareixia la masia de Can Deu. Va haver-hi un esdeveniment a nivell mediàtic que va marcar l’any 1985. Es van descobrir les restes del titànic. Després d’anys de recerca, apareixien enmig de l’oceà. Espanya va decidir que volia seguir pertanyent a l’OTAN i al nostre centre entrava el primer nen amb una discapacitat física.

El mateix any que Espanya va entrar a formar part de la unió Europea, 1986, i tota Europa i part del món s’espantaven davant de la catàstrofe nuclear de Chernobyl, nosaltres inauguraven el nostre propi menjador. Fins a aquest any havíem estat anant a l’escola Floresta a dinar. Era un canvi, ja que el fet del desplaçament cada migdia era un handicap per a l’escola.


A l’any 1987 es va acabar el mòdul de secretària, amb el qual l’escola guanyava molt d’espai i es podien fer noves estàncies on ubicar la biblioteca, l’aula de música, l’aula de plàstica i el despatx de direcció. El teatre va venir més tard. Però al nostre voltant, concretament a Barcelona, esdevenia un fet terrible. L’atemptat d’Hipercor, on perdien la vida 21 persones i 45 més resultaven ferides. Al món les coses anaven una mica millor ja que els EUA i URRS signaven un tractat per l’eliminació progressiva de les armes nuclears. Un tractat que no s’ha complert, però que va parar una amenaça que ens havia estat perseguint des de, pràcticament, la 2a guerra mundial. La possible destrucció del món en una possible guerra nuclear entre aquests dos països. La informàtica entrava per primera vegada a l’escola l’any 1988 amb ordinadors prestats. Al mateix temps, Espanya posava un peu a l’Antàrtida i la dictadura de Pinoxet, una de les més sanguinàries de Sudamèrica, deixava de governar a Xile. El teatre va ser un fet l’any 1989 i no va ser l’única cosa que es va fer a l’escola. Una part del pati va passar a ser una pista poliesportiva que encara avui dia utilitzem per jugar i fer educació física. Al món succeïa, segurament, el fet més important de la dècada dels 80. La caiguda del mur de Berlin. Una barrera que havia dividit els alemanys en dos bàndols i que amb el seu enderrocament, no només es posava fi a aquesta divisió, sinó també a una divisió del món occidental, entre partidaris de la URRS i partidaris de USA. Aquí apareixien els primers canals privats de televisió i amb ells un increment notori de la importància dels mitjans comunicació en les nostres vides.


Començaven els 90 amb un ensurt. Al parvulari va haver

un

petit

incendi

que

no

va

tenir

conseqüències greus. Espanya vetllava pels drets dels infants en adherir-se a un pacte per protegir-los i Nelson Mandela, un pacifista i defensor de que totes les persones havien de ser iguals sense tenir en compte el color de la seva pell, sortia d’una presó de Sudàfrica on havia estat 30 anys engarjolat. Després va arribar a ser president. Al 91, els ordinadors propis entraven per primera vegada a l’escola, mentre el món mirava cap el golf Pèrsic on esclatava una guerra que encara avui dia deixa conseqüències en la zona i a la resta del món.

Mentre Barcelona i les seves olimpíades saludaven al món i eren les grans protagonistes del 1992, Samaranch les va considerar les millors de la història, i Barcelona era reconeguda a nivell mundial, fet que encara segueix avui dia, a Europa es fa un pacte entre diferents països que es va dir: tractat de Maastricht, en honor a la ciutat on es va signar i amb ell neix la CEE (comunitat econòmica europea), preludi de la Unió Europea de la qual Espanya és, actualment, membre. A la nostra escola el curs escolar comença amb el primer curs de P3, darrera del qual han vingut molts d’altres fins a dia d’avui. La nostra història va continuar, però de moment ho deixem aquí. Espero i desitjo que us hagi agradat aquest petit relat sobre un petit raconet del món, on es va lluitar per fer una petita escola mentre la resta del món escrivia la seva pròpia història aliens a un grup de persones que davant d’unes necessitats concretes van decidir lluitar fins a aconseguir el seu propòsit. UN FORT AGRÏMENT A AQUELLES PERSONES QUE VAN FER POSSIBLE QUE AVUI ESTIGUEM AQUÍ.


(DELS INICIS, A LA DÈCADA DELS 70) Com la resta d’alumnes de l’escola, els nens i nenes de sisè hem realitzat diverses activitats al llarg de la SETMANA CULTURAL. Nosaltres hem treballat especialment el context històric, social, cultural i ambiental del temps en el qual es va lluitar pel projecte i la realitat de l’escola Can Deu. I, quina millor manera d’iniciar tot això, que escoltar a dues persones que van viure els inicis de l’escolade primera mà. Per una banda l’Ester Lopera, que va estar lluitant, juntament amb la resta de veïns, per aconseguir una escola que era necessària per cobrir les necessitats del barri. L’Ester, amb una gran passió i emotivitat, ens va parlar de totes les dificultats que es van trobar, de la seva lluita, i de les accions que van portar a terme.

Per altra banda, va venir també en Lluis, un mestre de la primera promoció de professors de l’escola. Els nens i nenes de sisè hem mostrat un gran interès per saber curiositats i anècdotes d’aquells anys tan llunyans per a nosaltres.No podíem tenir un aperitiu millor per començar aquesta setmana tan apassionant que ens trasllada als inicis de la nostra escola.


Amb cinquè, vam decidir crear una LÍNIA DEL TEMPS. Aquesta línia del temps havia de començar molt abans de l’escola. S’havia d’incloure alguna cosa dels orígens del barri i de la lluita dels veïns, per acabaren la construcció i consolidació de l’escola com a tal. Vam recaptar informació dels orígens de la masia (important referent del barri), i la línia del temps ha començat a l’any 1968, passant per la dècada dels 70 i acabant amb la dels 80.

No podíem començar aquesta línia del temps sense parlar una mica de la història de la masia que dóna nom al barri i a l’escola.

Nosaltres ens hem dedicat a treballar la part de la dècada dels 70. I, ens vam posar a treballar i a recaptar informació d’aquelles notícies que succeïen any darrere any començant pel 1968. Tant notícies a nivell d’Espanya i Catalunya, com a nivell mundial.De totes aquelles notícies seleccionàvem una nacional i una altra mundial per cada any de la dècada.

I la nostra línia del temps va començar a prendre forma...


Es mostra des de la victòria de la Massiel al Festival d’ Eurovisió, passant per l’arribada del primer home a la lluna, seguint per la mort de Franco o el naixement de la primera nena proveta. I, entre mig d’aquestes notícies, succeïen d’altres al barri de Can Deu.

L’ESCOLA ES FA REALITAT AL CURS 1979-80


REFLEXIONS Nosaltres som el present de l’escola Can Deu. En poc temps formarem part del passat. Però, l’empremta que ens ha deixat la nostra escola, ha quedat reflectida en una sèrie de reflexions que volem compartir: Es va lluitar molt per l’escola (Iker)El pati de la meva escola és molt gran (Andrea) Després de passar per tres escoles, l’escola Can Deu és la que més m’agrada (Eli) Moltes famílies van lluitar per l’escola (Alex) Per a mi l’escola és molt especial (Queralt) L’escola ensenya valors (Dani) L’escola m’ha ensenyat tot el que sé (Sergio L. Castillo) El que més m’agrada de l’escola és fer jocs i relaxació (Ian) L’escola és agradable i pots estar amb els amics. (Ana) L’escola m’ha ensenyat a valorar el que tens (Laia) He passat moments inoblidables aquí (Berta) La meva escola m’agrada molt (Juanjo) A l’escola he passat moments molt divertits (Sergio L. Palacios) L’escola té molt espai (Oscar) A l’escola he après a ser millor persona (Lucia Frutos) Tant els companys com els mestres són molt amables (Pol) A l’escola hi ha bons amics i bons mestres (Iván) Per a mi l’escola és aquell lloc on estàs uns quants anys de la teva vida (Adrián) La nostra escola és un lloc acollidor (Manel) Les excursions de la meva escola són divertides (Marc) El veritable sentit de l’escola és el coneixement de la convivència (Lucia L.) Tots aquests anys he estat molt a gust i és una escola per recomanar (Eric) Per mi l’escola és com una segona casa on coneixes persones i aprens coses noves (Rocío) L’escola és un lloc on m’ho passo molt bé i puc jugar amb els meus amics. (Lucía Salcedo) Per a mi l’escola és com una font que mai para de donar saviesa. (Fidel)

CLASSE DE SISÈ


During the “Setmana Cultural”, 3rd and 4th graders prepared different scenes for the video Can Deu school origins with their English teachers . Durant la Setmana Cultural, els alumnes de 3r i 4t van preparar les diferents escenes pel video Els origens de l’escola Can Deu amb les seves mestres d’anglès. This is the “making off” of our video, representing the most important moments that explain the origins of Can Deu school. Així és com es va fer el nostre video, que representa els moments més importants que expliquen els orígens de l’escola Can Deu.

First of all

we planned the different scenes and who would act. Primer de tot vam

planificar les diferents escenes i qui actuaria. We observed old photographs to see how the people was dressed. Vam observar fotografies antigues per veure com anava vestida la gent.


1st scene.- The Floresta school (3rd graders) L’escola Floresta (alumnes de 3r)

2nd scene.- The protests in Can Deu (4th graders) Les manifestacions a Can Deu (alumnes de 4t)


3rd scene.- The school in tents (4th graders) L’escola en tendes (alumnes de 4t)

4th scene.- The protests in the city hall (3rd graders) Les manifestacions a l’ajuntament (alumnes de 3r)


5th scene.- Building the new school (3rd graders) La construcció de l’escola (alumnes de 3r)

6th scene.- The inauguration of Can Deu school (4th graders) La inauguració de l’escola Can Deu (alumnes de 4t)

Finally the teachers edited the videos and this is the result. We are very proud of it! Finalment, les mestres van editar els videos i aquest és el resultat. N’estem molt orgullosos/es!


Aquest any hem commemorat els 40 anys de la construcció de la nostra escola i hem après i recordat la lluita de la gent del barri per aconseguir una escola per als seus infants. Des de l’àrea de música hem volgut experimentar un tastet de la música que cantaven, ballaven i escoltaven en aquells temps, l’any 1979. I el tastet ha estat en forma de cançons: Una de cantada en castellà que va ésser i és encara avui molt i molt coneguda al nostre país, i una altra cantada en anglès que encara avui sona a les ràdios i televisions d’arreu del món.

EL BAILE DE LOS PAJARITOS: És una cançó composta pel suís Werner Thomas l’any 1957 amb el títol de “Der Ententanz” que va ser adaptada amb èxit a diferents països i en diferents llengües. A Espanya l’acordionista María Jesús la va incorporar en llengua castellana amb el nom de “El baile de los pajaritos” i es va convertir ràpidament en un autèntic fenomen social. La cançó també va ser versionada per la banda infantil Parchís, convertintse en el número 1 de la llista de “Los 40 Principales”.

Amb la classe de 2n hem treballat aquesta cançó:     

L’hem cantada i n’hem après la lletra. Hem vist que era una cançó que estava de moda en l’època en que es va construir l’escola. L’hem escoltada i n’hem mirat vídeos de l’època. N’hem après i treballat la coreografia. L’hem trobada molt divertida! Finalment hem realitzat una “Roda d’Orff” per cantar-la acompanyant-nos d’un bon número d’instruments de la classe.

La “Roda d’Orff” és una manera molt dinàmica de treballar el conjunt instrumental, tot i que també demana disciplina i concentració. Col·loquem instruments de l’aula de música agrupats per grups a sobre de les taules de manera que en toqui un per cada alumne. En aquest cas hi havia 6 grups d’instruments: Xilòfons contralts, xilòfons sopranos, carillons, percussió gran (Caixons, plats, bombos), panderetes i percussió petita (Claus i


triangles). De la mateixa manera hem fet 6 grups d’alumnes, un grup per cada grup d’instruments. Cada grup d’instruments havien de tocar unes notes i/o uns ritmes determinats durant la cançó. Aquestes notes i aquests ritmes cal aprendre’ls prèviament i no es pot començar la “Roda d’Orff” fins que tots els infants no tinguin clar el rol de cada grup d’instruments. Les notes i els ritmes els vam escriure a la pissarra perquè tothom pogués tenir una guia per recordar el que calia tocar. Un cop van ser apresos notes i ritmes vam començar la “Roda”. Tots junts cantàvem la cançó mentres l’acompanyàvem amb els instruments. Cada cop que acabàvem la cançó els grups de cada instrument canviaven a un altre grup d’instruments, de manera que al cap de 6 vegades de cantar i tocar la cançó tots els infants havien passat per cada grup d’instruments i n’havien tastat la sonoritat i el seu paper estètic en l’acompanyament de la cançó. És una activitat molt engrescadora perquè ens agrada molt tocar instruments diferents!

I WILL SURVIVE: És una cançó d’estil “disco” escrita per Freddie Perren i Dino Fekaris i interpretada originalment per la cantant dels Estats Units Gloria Gaynor l’any 1978. La cançó va ser un èxit i arribà ràpidament al número 1 de les llistes de vendes. Encara avui dia és una peça habitual a les ràdios i mitjans de comunicació i en les actuacions musicals de les bandes de Festes Majors.

Amb la classe de 5è hem treballat aquesta cançó:    

Hem vist que era una cançó que estava de moda en l’època en que es va construir l’escola. L’hem escoltada i n’hem mirat vídeos de l’època. L’hem apresa a tocar amb el flabiol. Això ens ha portat força feina! Hi hem anat incorporant instruments per a acompanyar el flabiol i fer la cançó cada cop més bonica. En aquests moments a més a més dels flabiols hi hem incorporat el caixó, el plat, el xilòfon i metal·lòfon contralts i els xilòfons i metal·lòfons sopranos. En breu hi incorporarem també l’acordió i el baix elèctric. Hem gravat vídeos tocant la cançó i explicant les diverses veus que toquen els diferents instruments. Aquests vídeos els hem enviat a la classe de 5è de l’Escola La Trama de Sabadell, amb qui farem aviat un intercanvi. En aquest intercanvi tocarem aquesta cançó conjuntament i també cantarem junts algunes de les cançons que cantarem a la pròxima Cantània. Serà una manera molt agradable de compartir el


treball realitzat a l’aula de música amb altres nens i d’enriquir-nos mútuament fent música plegats. Estem desitjant que ens contestin el vídeo i poder-nos trobar!

Si voleu veure els vídeos cliqueu les imatges:

Melodia dels flabiols:

Notes dels xilòfons i metal·lòfons:

Ritme de les percussions:

El conjunt instrumental:

Les dues cançons treballades ens han agradat molt i ens hem esforçat per a fer-ne una interpretació ben bonica!

Ferran Miquel. Mestre de música.


Moltes vegades juguem i juguem a jocs, dels quals coneixem les normes, com es juga, que necessitem per jugar, però no sabem d’on han sortit i, molt menys, si els nostres pares havien jugat a ells i si ho havien fet de la mateixa manera.

Amb

motiu

de

la

celebració de la setmana cultural de l’escola, la qual tractava els inicis de la mateixa, a educació física vam decidir fer un recull de jocs d’aquella època i fer jugar als nens/es com ho havíem fet els seus antecessors.

Vam decidir que en comptes d’explicar-los el què, seria millor fer-ho de manera vivencial, on l’alumnat de la videoconsola, Tablet, mòbil, ..., pogués experimentar i sentir una manera diferent de divertir-se, lluny dels aparells electrònics i Internet. L’experiència va ser un recull de jocs on van poder gaudir durant una estona i dels quals ara farem un petit resum guarnit amb imatges dels mateixos.


LES BALES I EL GUÀ. No podien faltar les bales. Qui als anys 70 o 80 no havia tingut una esfera petita de vidre a la mà per jugar amb els amics a fer-la caure dintre d’un fora per començar una partida. Diferents formes de llençar i diferents punteries s’unien per passar una bona estona, gaudint dels companys que cada tarda o cap de setmana eren els teus acompanyants d’aventures al carrer.

LES BITLLES CATALANES. Un altre joc de carrer, aquets d’adults i d’infants, eren les bitlles catalanes. Cada plaça tenia les seves normes i podien ser de fustes, les originals, o bé fetes amb ampolles de plàstic buides, emplenades amb una mica de sorra perquè no se les endugués el vent. La pilota de llançar també era variable. Des de l’original de fusta, fins a una de futbol, tennis o un pal. Tot servia per fer punteria i passar grans estones.


LA XARRANCA. Amb un pal i una pedra en teníem prou per començar a jugar. Es feien els quadrats. Es marcaven els números i ja estava tot fet. Després de triar una bona pedra, quan més plana millor, el joc començava. L’habilitat, la punteria i la destresa formaven part d’aquest joc de carrer.

ESTIRADA DE CORDA.

Un altre joc

era l’estirada de corda. Aquest joc, al qual encara es juga avui dia, el

formaven dos equips que estirant d’una corda, havien de fer venir cap a ells/es l’altre equip. Quan no hi havia corda, tampoc hi havia problema. Ens agafàvem de les mans i a estirar. Un joc on tothom de l’equip era important.


JOC DEL 7 I MIG. Un altre joc al que vam jugar és al 7 i mig. Un joc on amb un pal es feia el tauler al terra i amb qualsevol cosa que es pogués llençar, s’afinava la punteria fins a aconseguir una puntuació de 7 i mig. Ja en teníem prou.

Eren anys diferents, on amb poc, es feia molt. Anys on la imaginació

era

molt

important en els jocs. Temps on cada plaça, barri o ciutat tenien

unes

normes

diferents per les mateixes activitats. Espais on la frase: “puc jugar?” encara que no coneguessis a la persona, formava part del vocabulari habitual. En definitiva, una altra època.

Mestres d’Educació Física Escola Can Deu

Profile for Escola Can Deu

Revista escola Can Deu. 2018-19  

Revista escola Can Deu. 2018-19  

Advertisement