Page 1

Sembra

11/10/07

01:17

Page 1

EDITORIAL

EL FUTUR ENCARA ÉS NOSTRE

Diego Gómez, President d’Escola Valenciana

1

Editorial

2

Notícies breus

4

Un futur de cinema en valencià

5

Festival Inquiet

6

Un futur d’ensenyament en valencià

8

L’entrevista: Núria Roca

10 Un futur de música en valencià 12 Voluntariat pel valencià 13 X Premi Sambori 14 Un futur de Trobades 16 El racó de Llorenç

Època V | Núm. 12 - octubre 2007 Dipòsit legal: V-678-1999 ISSN: 135-0083 Edita: Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua C/ José Grollo, 91 Benicalap (València) Tel: 96 347 27 83 | Fax: 96 347 23 60 Correu-e: escola.v@fev.org Consell de redacció: Llúcia Casanova, Mar Cremades, Gerard Fullana, Amanda Gascó, Diego Gómez i Anna Pascual Correcció lingüística: Jordi Mollà Disseny i Maquetació: Cèsar Amiguet Il·lustració: Anna Roig

Comença un nou curs. Han passat uns mesos d’una convocatòria electoral i ens trobem a uns pocs mesos també d’altra. Ja ho sabem, sembla que el nacionalisme polític valencià no ha pogut i no podrà invertir les formes de fer les coses al nostre País Valencià. Sense dubtes ens preparem, per a una nova travessia del desert on l’esquerra valenciana continua en el sofà i on el nacionalisme cívic ha de continuar treballant perquè, malgrat tot i encara que li pese a algú, el futur continua sent nostre. Hem de recarregar-nos de raons i d’arguments pel futur del nostre poble i pel nostre país. Ara més que mai paga la pena.

Escola Valenciana, Federació d’Associacions per la Llengua, en els darrers anys ha mantingut la seua trajectòria de lluita i treball per cridar en veu alta a la nostra societat, que el valencià és qüestió de tots i de totes, també dels polítics, també dels nostres representants. El valencià no ha d’estar en el centre de les batalles polítiques, no pot ésser l’arma per a atraure o menysprear els vots dels ciutadans i ciutadanes. El valencià és l’eix transversal que ens uneix, que ens projecta cap al futur com a poble, que vertebra el nostre territori i la nostra cultura. El valencià és la raspa del peix que sustenta el nostre futur.

pant en xarxes comunes que defensen i treballen pel nostre patrimoni fonamental: la nostra llengua. Després del recordatori dels 300 anys de la batalla d’Almansa, volem continuar sent optimistes i volem transmetre entusiasme. Ni un pas enrere, en tot el que hem aconseguit després de quasi 25 anys de la LUEV (aniversari al 2008). Hem d’avançar en la generalització de l’ensenyament en valencià i en ampliar i prestigiar el seu ús social.

Tenim molts reptes i cal moure els valencians i les valencianes perquè puguen entendre el que el futur ens demana. En Escola Valenciana ens trobem preparats i així ho volem transmetre amb el contingut de la nostra revista Sembra. Us presentem un nou organigrama amb més compromís, amb més activitats. Us presentem un futur amb més cinema en valencià, amb més música en valencià, amb més Trobades, amb més voluntariat, amb més recursos i materials en la nostra llengua, amb més Sambori, amb més matriculació en valencià, etc. Amb nous projectes plens d’il·lusió.

I des d’ací us volem engrescar, us volem encoratjar a seguir treballant pel nostre futur. El nostre poble, el nostre País ho necessita. Anem per feina. Vingueu amb Escola Valenciana, Federació d’Associacions per Amb el nom d’Escola Valenciana i la Llengua i recordeu sempre que el cognom de Federació d’Asso- el valencià és futur. ciacions per la Llengua volem continuar construint poble, volem Ànim i endavant. continuar sent referent pel nostre país i per això continuarem partici-

1


Sembra

2

11/10/07

NOTÍCIES

01:18

Page 2

BREUS

EL SEMBRA CREIX

Amb este nou número de la revista Sembra estem d’enhorabona. Hem ampliat la nostra tirada amb 7.000 exemplars al carrer i apleguem, així, als col·legis de Catalunya, als quals aprofitem per, des d’estes línies, saludar-los i donarlos la benvinguda.

CELEBREM L’ANIVERSARI DEL IV CONGRÉS

Ha passat un any des de la celebració del IV Congrés d’Escola Valenciana, dedicat a reflexionar sobre societat sostenible. Amb motiu d’este aniversari presentem una nova edició del Llibre verd del territori valencià, una anàlisi PREPARATS PER A feta per 17 especialistes LA V NIT D’ESCOLA en diferents camps del VALENCIANA? nostre territori, que recull El passat 24 de febrer se els darrers estudis acadècelebrà la IV Nit d’Escola mics de la situació del Valenciana a la ciutat de nostre medi ambient. Xàtiva, amb un inoblidable concert d’Al Tall i la Banda de Música La Nova de Xàtiva. Escola Valenciana va presentar tots els projectes d’actuació que duem a terme i Vicent Partal, director de Vilaweb, va arreplegar el També s’ha convocat el premi que atorgàrem al concurs fotogràfic Els que és el portal d’infor- arbres que el món necessita, mació en la nostra llegua destinat a l’alumnat de més important d’Internet. tercer cicle de Primària, La V Nit d’Escola Valenciana se celebrarà l’últim divendres de febrer de 2008 i la temàtica girarà al voltant de la Dansà. Podreu actualitzar la informació a: www.fev.org

d’ESO, de Batxillerat i de Cursos Formatius. Hi haurà tres premis per categoria i un recordatori per a tots els participants. A més, amb les dotze obres premiades, Escola Valenciana realitzarà una exposició.

MÉS TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ ÀLBUM

Escola Valenciana continua la seua tasca d’acostar els autors de la nostra tradició cultural a l’alumnat dels centres d’ensenyament valencians a través d’esta col·lecció de recursos audiovisuals de qualitat.

Després de l’èxit del primer CD Rom, dedicat a Joan Fuster, Escola Valenciana ha enllestit el segon lliurament d’esta col·lecció, que portarà el títol Enric Valor-Sendes i Carenes. Este quadern és una proposta d’aventures interactives per a públic infantil i es basa en les populars rondalles de Valor, recreades amb animacions de ninots de ceràmica popular valenciana del segle XVII.

NOUS TALLERS DE CULTURA POPULAR VALENCIANA

Si el primer quadern d’esta col·lecció se centra en la dansà i suposa una completa guia pedagògica amb suport d’àudio i DVD, pròximament podrem gaudir d’un segon volum, dedicat als Gegants i Cabuts. Amb estos quaderns didàctics volem satisfer el desig que moltes persones mostren per aprendre les particularitats de la cultura popular valenciana i així poder participar en els nombrosos esdeveniments que en l’actualitat han ressorgit per tot arreu del País Valencià, els quals evidencien el nostre gust pel folklore valencià.

Si teniu interés per adquiEls pròxims quaderns rir qualsevol d’estos estaran dedicats a les materials didàctics podeu figures d’Ausiàs March i posar-vos en contacte de Jaume I. amb Escola Valenciana. Inauguració del IV Congrés


Sembra

11/10/07

01:18

Page 3

3

PUÇOL ACULL LA PRIMERA TROBADA D’ESCOLES EN XARXA

Escoles en Xarxa és un projecte de periodisme digital en valencià a partir de blogs de centres de secundària i primària que s’interrelacionen amb informació escolar i de cada localitat. Puçol va acollir la primera Trobada d’alumnes participants en este projecte, amb entrevistes i conferències. Fou a nivell de secundària i participaren prop de 200 assistents de centres de Catalunya, les Illes Balears, l’Alguer i el País Valencià.

Linguamón per tal que altres entitats o persones individuals ho puguen Amb l’objectiu de pro- aplicar als seus propis mocionar les llengües del contextos. món, Linguamón treballa perquè es reconega el Teniu més informació a: valor de cada llengua, per www.linguamon.cat a facilitar-ne la convivènITINERARIS DE cia cooperant amb espeLECTURA cialistes i organitzacions que comparteixen estos objectius. LINGUAMÓN: CASA DE LES LLENGÜES

En este sentit, Escola Valenciana hi està contribuint elaborant fitxes que exemplifiquen bones pràctiques lingüístiques a partir de les activitats de la FEV. Són exemples que es pengen al web de

X PREMI SAMBORI

La desena edició d’este premi adreçat a l’alumnat de centres d’educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius ja està en marxa. També es convoquen el cinqué concurs universitari de narrativa i el segon Premi SamboriÒmnium a Catalunya.

El termini de presentació de les obres serà el dia 15 de febrer de 2008. Les bases, les actes que han de complimentar els centres i els fulls de participació dels alumnes presentats pel centre, els trobareu a la pàgina web: Escola Valenciana ha sigwww.sambori.net nat un acord amb la Institució de les Lletres Catalanes, per posar en marxa la iniciativa Itineraris de lectura, un projecte que ja funciona a Catalunya i que ara aplegarà també als centres d’educació valencians. Es tracta de promocionar la lectura en valencià a partir del contacte personal entre alumnes i escriptors en actiu de Catalunya i el País Valencià.


Sembra

4

11/10/07

UN

01:18

FUTUR DE

Page 4

CINEMA EN VALENCIÀ

HARRY POTTER TAMBÉ PARLA EN VALENCIÀ A més es projecten Ratatouille, Enric Valor - Sendes i Carenes i La Batalla d’Almansa

Durant 2007 Escola Valenciana ha ofert cinema en valencià a milers d’alumnes d’arreu de les nostres comarques. L’objectiu d’esta iniciativa és avançar en l’educació del llenguatge audiovisual, element indispensable en l’era digital. Primera fase de Cinema a l’Escola

Durant els mesos d’octubre i novembre s’espera que milers d’alumAmb 37 projeccions al llarg de set nes puguen veure les pel·lícules comarques valencianes, un total de Ratatouille, Harry Potter i L’orde del 18.000 alumnes d’Infantil, Primària Fènix, l’animació interactiva Enric i Secundària han pogut veure cine- Valor - Sendes i Carenes i el documa en valencià a Dénia, Pedreguer, mental La Batalla d’Almansa. Benetússer, Sagunt, Torrent, Muro, Així mateix, els col·legis de qualseValència i Petrer. vol població que no tinguen accés En esta primera fase es van projec- al Cinema a l’Escola tenen l’oportar les pel·lícules Happy Feet, Arthur tunitat de participar-hi en les sesi els Minimoys, La Bicicleta, Salvador i sions especials que es faran de les els curtmetratges escolars del mateixes pel·lícules dins del Festival Inquiet de cinema en Festival Inquiet de Cinema en valencià. Valencià del 22 de novembre a l’1 Després de les projeccions, Escola de desembre de 2007. Valenciana va distribuir entre els Més Cinema a l’Escola centres escolars que van participar dossiers didàctics de les pel·lícules Escola Valenciana té previst que a que es van visionar amb la intenció partir d’ara totes les tardors els que es pogueren treballar a classe. alumnes puguen accedir a una activitat com la projecció de pel·lícules La tardor: una segona cita en valencià. Des d’ací volem aniComprovada l’excel·lent acollida mar al major nombre d’ajuntaque va tindre la primera convoca- ments per tal que col·laboren en tòria, s’ha organitzat una segona esta iniciativa i duguen amb nosalfase de projeccions on els xiquets tres el Cinema a l’Escola a cada i xiquetes d’Infantil, Primària i comarca del nostre territori. Secundària de Benetússer, Co- Alhora, volem també enviar la centaina, Calp, Elx, Montserrat, informació als centres pel tal que Montaverner, Muro, Sueca, es posen en contacte amb el seus Torrent i València tenen l’oportu- ajuntaments i els facen constar que nitat de veure més pel·lícules en volen participar en esta iniciativa. versió valenciana. Açò és important, ja que si els cenL’aposta ha estat possible gràcies a tres fan el recordatori, els consistola implicació dels ajuntaments d’es- ris se n’adonen que hi ha demanda tes poblacions, amb una sola i interés social. excepció, València, on també es projecten, però sense el suport del Tota la informació la trobareu al web: www.cinemaenvalencia.org consistori de la capital de l’Horta.


11/10/07

01:18

Page 5

5

III FESTIVAL INQUIET DE CINEMA EN VALENCIÀ Entrevistem Artur Hernàndez, organitzador de l’Inquiet

És l’únic festival de cinema que projecta i premia obres fetes en la nostra llengua, per això Escola Valenciana dóna suport al que considerem una iniciativa necessària per a la normalització del valencià en un àmbit tan important com és el del cinema i l’audiovisual.

L’Inquiet traspua originalitat per tots els costats, inclús a l’hora de triar la ciutat que l’acull, Picassent (Horta Sud), la qual cosa demostra que un festival, per a tindre èxit, no cal que se celebre al Cap i Casal. Si l’any passat va esdevindre un èxit de xifres amb 108 obres presentades i vora 9.000 espectadors, l’edició de 2007 promet garantir l’èxit d’un certamen que en esta tercera convocatòria marca la consolidació i el reconeixement d’un projecte recolzat per institucions de tot l’àmbit de parla catalana, i plataformes televisives com TVV i TV3.

Recordeu que si no heu pogut assistir o no es realitza la campanya de Cinema a l’Escola a la vostra localitat podeu anar a les sessions gratuïtes de l’Inquiet programades del 22 de novembre a l’1 de desembre a les 11:00 o a les 19:00 hores. Les places es poden reservar a partir del 15 d’octubre de 2007 al telèfon: 96 123 58 59.

Artur Hernàndez és una persona de ment inquieta i l’organitzador institucional d’esta aposta que es converteix en un referent per promoure i premiar pel·lícules, documentals, videoclips i obres audiovisuals que parlen i ens fan sentir en valencià.

I tant que tenim assistències sonades, la llàstima és que encara no us ho podem confirmar quines, però sols cal que penseu en la quantitat de dones que tenim en el cinema català, no se si dir-vos algun nom però de segur que hi hauran moltes dones i molt bones.

I tant, però jo matisaria un poc la pregunta, millor dit la posaria en plural. Tot i que hi ha persones que han estat essencials per al projecte, és un projecte d’un grup de persones molt, molt inquietes. De fet quan vam decidir fer el festival crec que podríem haver fet qualsevol altra moguda espectacular. No obstant això, vam decidir aprofitar-nos de l’experiència professional del Francesc Felipe, el director del certamen, i per això vam decidir-nos a començar aquesta etapa festivalera.

La situació no és fàcil, sembla que comença a regular-se la situació en relació al cinema fet en castellà, però si mirem en relació al cinema mundial trobe que la situació és més difícil. Hui en dia el cinema en general està en una situació molt canviant i una indústria com la valenciana sempre va a recules.

Ser inquiet fou imprescindible per a crear un festival de cinema en valencià?

Quin seria, al teu parer, el diagnòstic sobre la salut de l’audiovisual en valencià?

Quins són els eixos temàtiques que marquen l’Inquiet 2007?

Enguany dediquem l’homenatge de l’Inquiet al cinema de dones, però no de dones com a temàtica sinó de dones com a directores, actrius, guionistes, etc. Ens sembla que teníem un xicotet deute amb eixes dones que han treballat per a fer cinema en valencià. Han hagut moltes cares famoses en edicions passades de l’Inquiet, enguany teniu ja alguna assistència sonada?

NERE TARAZONA

Sembra

L’Inquiet homenatja enguany les dones treballadores del cinema


6

11/10/07

UN

01:18

Page 6

FUTUR D’ENSENYAMENT EN

VALENCIÀ

EL VALENCIÀ ÉS FUTUR MALGRAT LA MANCA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA GENERALITAT

El mes d’abril de 2007 Escola Valenciana va llançar una campanya de gran calat dirigida als pares i mares que matriculaven els fills per primera vegada a l’escola. Es tractava d’informar-los sobre l’opció de triar l’ensenyament en valencià i cobrir així un altre front oblidat per la Conselleria d’Educació. d’ensenyament en valencià”. I és que dels vora 2.000 col·legis públics i privats d’Infantil i Primària existents, sols 774 ofereixen línies d’ensenyament en valencià, és a dir, menys de la meitat. Pel que fa a Secundària l’oferta encara és Escola Valenciana ha rebut, des més baixa: dels quasi 800 centres d’aleshores, moltes visites a l’espai només 295 donen l’oportunitat de web habilitat per a la campanya i matricular-se en valencià. centenars de consultes telefòniques. Sols la primera setmana L’inici del curs 2007-2008 ha estat vàrem rebre vora 200 telefonades. marcat, un any més, per la manca d’interés per part de l’Administració El curs 2007-2008 en xifres valenciana de promoure l’ensenyaTal com indica Diego Gómez, ment en la nostra llengua. A Infantil “una de les claus per a potenciar i Primària el nombre de matriculats l’ensenyament en valencià és pro- en valencià és d’un 30% i en moure activament des de l’Ad- Secundària sols un 17,7% de l’alumministració la creació de més línies nat estudiarà en valencià. d’informació dels pares i mares a l’hora de la matriculació, així com una alarmant falta d’oferta que impedeix la matriculació en valencià o implica desplaçaments fora dels districtes assignats.

La campanya Matricula en futur, Matricula en valencià

Amb 150.000 tríptics i 5.000 cartells promocionals a les portes de les escoletes infantils, falques radiofòniques gravades per Núria Roca, insercions publicitàries i encartaments en diferents diaris valencians cobrírem la manca

TERESA ROIG

Sembra


11/10/07

01:18

Page 7

7

Un èxit: el cas del col·legi públic Villar Palasí de Sagunt

“He matriculat el meu fill en valencià i ara em diuen que no pot ser”, esta frase és cada colp més habitual entre pares i mares que matriculen en valencià els fills en Educació Infantil. Per això, Escola Valenciana està posant a disposició dels pares i mares que ho sol·liciten assessorament jurídic per solucionar este problema. gua. Este exemple, que es va donar el curs passat a l’IES comarcal L’exemple del col·legi públic Villar Bur jassot-Godella-Rocafor t, Palasí de Sagunt n’és ben clar, 15 també s’està abordant en alumnes que havien sol·licitat l’en- termes jurídics des d’Escola senyament en valencià es varen Valenciana. quedar fora i gràcies a la pressió dels pares i mares, assessorats per Segons com es mire... l’advocat d’Escola Valenciana, han aconseguit que es cree una nova La situació contrasta amb el punt línia d’ensenyament en valencià per de vista que ofereix la Conselleria acollir els xiquets i xiquetes que d’Educació, segons la qual, la xifra volen estudiar en la nostra llengua. d’alumnes que estudien en valencià ha anat augmentant des de l’aproSecundària: continuem reivindi- vació de la Llei d’Ús i Ensecant l’obligatorietat de la capa- nyament del valencià, l’any 1983. citació en valencià L’afirmació és certa des d’un punt de vista matemàtic, però també és En Secundària s’afegeix una altra cert que es tracta d’una interpretaproblemàtica pel fet que l’Admi- ció massa interessada i tendenciosa. nistració valenciana no exigeix la capacitació en valencià al professo- L’origen del problema cal buscarrat. En conseqüència, molts alum- lo més enllà de l’actual govern de la nes matriculats en línies en valencià Generalitat, i resideix en la manca pateixen irregularitats de profes- de convicció política per desenvosors que es neguen a donar la clas- lupar la llei que el mateix govern se en valencià i, fins i tot, a seguir presidit per Joan Lerma va elabollibres de text escrits en esta llen- rar. Ara bé, esta manca de convic-

TERESA ROIG

Sembra

ció del govern socialista s’ha convertit en una manca d’interès i suport molt més alarmant en les tres darreres legislatures del govern popular. Un colp més, les dades deixen en evidència els actuals responsables de la Conselleria d’Educació: en els últims deu anys ha hagut una alarmant desacceleració de la matrícula de les línies en valencià i no s’ha creat cap campanya promocional seriosa per a solucionar el problema.

Escola Valenciana té clar que calen molts més esforços per a la generalització de l’ensenyament en la nostra llengua. Ja està en camí la pròxima campanya 2008 Matricula en Futur, Matricula en Valencià, perquè hi ha una demanda important per part de la població i cal exigir als nostres polítics que acomplisquen la llei i generalitzen l’ensenyament en valencià perquè encara que a algú li pese, el valencià és futur.


Sembra

01:18

Page 8

L’ENTREVISTA

NÚRIA ROCA Una de les figures mediàtiques més importants del panorama televisiu, ha protagonitzat la c a m p a n y a

“Tothom ha de tindre l’opció de poder estudiar en valencià

Matricula en futur, matricula en valencià duta a terme

per Escola Valenciana.

Esta presentadora i comunicadora, que va estudiar en valencià, que pensava dedicar-se a l’arquitectura i que ha acabat en el món dels mitjans de comunicació per casualitat, ha xarrat amb nosaltres sobre un tema que podria semblar llunyà per a una persona que actualment viu i treballa a Madrid.

R. GARVER

8

11/10/07

tien classes en valencià i a l’institut no vaig poder estudiar en valencià perquè no hi havia encara una oferta, la qual cosa vol dir que ja tinc uns quants anys. I bé, fins a 8é vaig estudiar en la meua llengua materHas estudiat en valencià. Què re- na, la llengua de la meua família, cordes de la teua etapa a l’escola? dels meus avis, per això pense que Jo he estudiat en una de les poques aprendre en la nostra llengua és escoles que en eixe moment impar- fantàstic.

Has estat protagonista de la costa. A més sóc una persona que campanya d’Escola Valenciana sempre he parlat en valencià, que Matricula en Futur, Matricula en he intentat impulsar la llengua des Valencià. Per què vas acceptar de la llibertat més absoluta i em va esta proposta? paréixer una idea extraordinària. Realment pense que anem un poc per darrere, pense que es necessita ajuda i empenta per a fer coses en valencià. Aleshores, si puc col·laborar d’alguna forma tampoc em


Sembra

11/10/07

01:18

Page 9

9

Tant la Conselleria, com la comunitat científica diuen que estudiar en valencià facilita el domini de les dues llengües oficials i d’una tercera llengua estrangera. Què els diries a les famílies que encara no matriculen el seus fills en valencià?

Com més opcions es tinguen en esta vida millor. Si una persona estudia en valencià em pareix fantàstic perquè li va a servir per a aprendre més fàcilment altres idiomes i conéixer millor la seua llengua. El que està clar és que tothom ha de tindre l’opció de poder estudiar en valencià i eixa oferta ha d’existir.

“Es necessita ajuda i empenta per a fer més coses en valencià

Ser valencianoparlant ha estat Alguna vegada has comentat beneficiós en algun moment de que un dels teus cantants prefela teua trajectòria? rits és Lluís Llach. Has presentat el programa Factor X, on Moltíssim, moltíssim, perquè quan hem escoltat lletres en castellà, comencí a Canal 9, l’any 1993, anglés... T’agradaria que els poder parlar en valencià i comuni- participants del programa emcar en valencià era el que es prete- praren lletres en valencià o nia per a promoure la llengua a tra- altres llengües de l’Estat? vés de Televisió Valenciana. El que no s’ha d’imposar és una Creus que la televisió és un bon quota! Si hi ha una cançó que agrapotenciador de la nostra realitat da i que interessa i que té lletra en lingüística? xinés, doncs es cantarà en xinés; i si Si et refereixes a Canal 9 crec que la cançó és en català, doncs es canno, crec que s’hauria d’utilitzar molt tarà en català, sense cap problema. més la nostra llengua perquè, a més Però no pel fet que la cançó tinga a més, és una empresa pública i un lletra en català s’haurà de cantar. dels seus objectius és fomentar-la. I després de Factor X, tens penEm sembla que s’hi fa poc, que sat algun projecte televisiu per s’hauria de fomentar molt més. terres valencianes?

Per la teua professió hauràs tingut contacte amb persones de Tens dos fills, a casa els parles diferents sensibilitats. Hi ha acvalencià? tualment una visió positiva de la Els parle valencià i puc assegurar situació multilingüe espanyola? que a Madrid, on ningú parla en Mira, la gent que coneix la realitat valencià, és complicat! El major, perquè viu en alguna comunitat que té cinc anys, solta alguna parau- autònoma que té dues llengües la en valencià, ho entén tot però no entén els problemes que hi ha, però s’atreveix a parlar-lo perquè tampoc qui no viu eixa realitat, doncs ni ho el pot practicar on vivim. Però entén, ni fa cas, ni s’interessa en mira, jo els parle valencià perquè absolut. em surt de forma natural.

Per terres valencianes no, jo continue a Cuatro, que és la cadena en la qual estic i continuaré amb alguns projectes que tinc en marxa. El que em fa molta il·lusió ara mateix és poder veure a les llibreries un llibre que he escrit de relats sexuals amb un rerafons d’humor irònic que es titula Sexualmente. N’estic molt satisfeta i m’encantaria que es fera la traducció al valencià.


Sembra

10

11/10/07

UN

01:18

FUTUR DE

Page 10

MÚSICA EN VALENCIÀ

ÈXIT I CONSOLIDACIÓ DE LA GIRA 2007 La Gira, el Festival Itinerant de Música en Valencià, s’ha consolidat en la seua segona edició. El festival, organitzat per Escola Valenciana i vinculat a les Trobades d’Escoles en Valencià, ha aconseguit superar les expectatives i les xifres de 2006. L’itinerari va començar al Verger i a Sueca i va cloure a Benlloch, després de recórrer en quatre mesos 5000 km pel País Valencià, i enguany també per Catalunya i l’Alguer.

En total han estat 18 concerts, on han assistit més de 15.000 persones. A més de l’expansió a la resta de territoris de parla comuna, La Gira 2007 ha encetat diferents projectes de futur, que han estat possibles gràcies a l’esforç de les coordinadores d’escoles d’ensenyament en valencià i el treball conjunt amb altres entitats, ajuntaments i institucions. L’edició del CD de La Gira, conjuntament amb Enderrock i l’Avanç, n’és un exemple. També ho és la primera edició del Feslloch, cloenda de La Gira, un cap de setmana de concerts i activitats promogudes per l’Ajuntament, el CF Benlloch, L’Avanç i Escola Valenciana, així com el Gira-Clip, Festival de Clips en Valencià, organitzat per l’Inquiet amb la col·labo-

ració de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València. Altres entitats han fet possible el creixement de La Gira 2007, com és el cas de l’Espai País Valencià a Barcelona o Amics de l’Alguer. La Gira ha traspassat ja les fronteres d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua i és ja un projecte amb múltiples organitzadors, sense els quals no seria possible.

Cap a La Gira 2008

L’equip d’Escola Valenciana ja està treballant en el cartell de La Gira 2008, que es farà públic el proper mes de febrer, en el transcurs de la V Nit d’Escola Valenciana. De moment podem avançar que La Gira 2008 girarà per Musseros, Albal, Cocentaina, Barcelona i Tortosa. Però el llistat de parades serà molt més extens a mesura que es vagen concretant concerts.

18 CONCERTS, 45 GRUPS, 62 ACTUACIONS


Sembra

11/10/07

01:18

Page 11

La Gossa Sorda

11

Actuació d’Aspencat a La Gira

12.000 CARTELLS

5.000 KM RECORREGUTS

Obrint Pas al Feslloch’07

16.000 CDS DELS MÚSICS I CANTANTS EN VALENCIÀ

15.000 ASSISTENTS ALS CONCERTS


Sembra

12

11/10/07

01:18

VOLUNTARIAT

Page 12

PEL

VALENCIÀ

UNA FORMA DE XARRAR PELS COLZES EN LA NOSTRA LLENGUA

L’any 2008 s’iniciarà amb una forta campanya promocional per part d’Escola Valenciana d’un dels programes més importants que s’estan duent a cap: el Voluntariat pel Valencià. A través de la presentació sobre el terreny en poblacions que encara no s’han acollit al programa, a associacions de nouvinguts, a empreses i inclús a instituts d’ensenyament secundari, on ja s’ha fet alguna experiència pilot, es pretén difondre esta proposta per a fomentar l’ús social del valencià, sense deixar de banda la promoció a través dels mitjans de comunicació, per tal que la marca Voluntariat pel Valencià comence a sonar de forma generalitzada.

Per a aconseguir-ho es posa en contacte a voluntaris que vulguen destinar una hora a la setmana (durant un mínim de 10 setmanes) a conversar, amb persones que volen aprendre a parlar valencià. Per portar endavant esta feina, diferents associacions i entitats han col·laborat facilitant la comunicació entre el participants, oferint assessorament i organitzant trobades on comença l’experiència del voluntariat, amb l’objectiu principal de practicar el valencià de forma oral, però sense deixar de banda la creació de noves amistats, compartir vivències i fer de la nostra llengua el fil conductor de noves experiències. Cites setmanals, trobades de voluntaris i aprenents de tot arreu, excursions, clubs de lectura... són algunes de les activitats organitzades des de la coordinació per crear lligams entre els i les participants del Voluntariat pel Valencià.

A més a més, el programa compta amb un espai web, www.voluntariatpelvalencia.org, on els usuaris poden Això, juntament amb la incorporació d’un capdavan- consultar la programació d’actes, inscriure’s, consultar ter programa de base de dades, que facilitarà molt la receptes de cuina, vocabulari específic i vincles d’intefeina de gestió, consolidaran el Voluntariat pel Valencià rès i, com no, informar-se de quina és l’oficina o entiarreu de les comarques valencianes. tat coordinadora que tenen més a prop. Esta iniciativa, que es va encetar l’any 2003, té per objectiu animar a viure en valencià a persones que volen llançar-se a parlar en la nostra llengua i a utilitzar-la en el seu dia a dia de forma natural. Per això és una iniciativa idònia per a tots els nouvinguts que s’han establert al llarg de les nostres comarques.

Però com ocorre amb totes les iniciatives, cal la participació activa per a aconseguir que tot açò vaja endavant. Com el seu nom indica, el Voluntariat implica voluntat de fer, amb l’única i no poc motivadora recompensa de facilitar a altra gent l’aprenentatge del valencià.


Sembra

11/10/07

01:18

Page 13

X PREMI SAMBORI

10 ANYS FENT SAMBORI Enguany la Fundació Sambori està de festa. Hem arribat a la X edició del premi escolar de literatura en valencià Sambori. I estem molt contents dels resultats. Si un dels principals objectius que ens vam marcar quan vam iniciar el premi Sambori va ser la promoció i difusió de l’ús literari del valencià dins de l’àmbit escolar, la participació de 63.289 xiquets i xiquetes, 3.228 mestres i professors i 467 centres de tot el País Valencià, només en l’edició del concurs de 2007, demostra que la feina ha estat ben feta.

I, si al mateix temps es pretenia incentivar la creativitat artística i imaginativa dels xiquets i xiquetes valencians, només cal veure la qualitat dels treballs finalistes per a comprovar que també s’ha aconseguit. La col·lecció Arc de Sant Martí

Per celebrar els 10 anys de Sambori hem encetat un nou projecte, la col·lecció de llibres Arc de Sant Martí, on es publiquen tots els guardonats comarcals dels premis Sambori.

el segon cicle en la sèrie blava, el Batxillerat en la sèrie de color indi i els universitaris en la lila, fins a completar els colors de l’arc de Sant Martí. Cada sèrie tindrà dos volums anuals on es distribuiran els treballs per comarques.

De cara als centres i per facilitar la tasca als ensenyants, a la pàgina web www.sambori.net us podreu descarregar les propostes didàctiques per a treballar a classe els llibres de la col·lecció.

El Club Sambori

Cartell de la desena convocatòria del concurs, dissenyat per L’Amiguet Roig.

El títol de la col·lecció fa referència a l’arc de colors que apareix al cel quan plou i fa sol. S’ha aprofitat esta idea per tal que cada nivell de cicle educatiu guardonat s’identifique amb un dels colors.

De moment comencem editant els treballs comarcals de Primària dels anys 2005 i 2006. El primer cicle es publicarà en la sèrie roja, el segon en la taronja i el tercer en la groga. Més avant el primer cicle de Secundària eixirà en la sèrie verda,

L’altra novetat és que hem creat el Club Sambori. Volem que els llibres del Sambori arriben al màxim d’escoles, instituts, biblioteques, associacions i particulars. Per tal d’estalviar-vos feina, us adjuntem una butlleta de subscripció amb el catàleg de publicacions. Vosaltres només heu d’emplenar les dades per a poder domiciliar el pagament i enviar-ho a la Fundació i automàticament, una vegada a l’any, us enviarem la col·lecció completa. A més, com a regal rebreu una memòria USB de 512 Mb. Alerta!, només fins a esgotar existències.

13


Sembra

14

11/10/07

UN

01:18

FUTUR DE

Page 14

TROBADES

BALANÇ DE LES TROBADES 2007

Més de 200.000 persones assistiren a estes cites, en una primavera en què les pluges feren acte de presència.

El lema d’aquells multitudinaris aplecs fou EL FUTUR ÉS NOSTRE, perquè Escola Valenciana és ferma en la seua tasca de convertir el valencià en una llengua usada amb naturalitat, en una llengua necessària i de prestigi social. Apostar per un futur valencià millor fou el fil conductor d’estes festes per la llengua. Unes festes que alhora reivindicaven espais de participació i de gestió democràtica a les institucions, demanaven trencar la censura televisiva, recordaven que cal protegir el nostre medi ambient i animaven a desemmascarar a aquells que utilitzen el valencià com a arma política. Per això, a les Trobades 2007 es va encoratjar a tots els sectors de la societat a dotar-se d’una nova ètica que ajude a crear nous models de vida sostenible i dur-la a la pràctica, a treballar per a promocionar i prestigiar la nostra llengua i a pensar en un futur més participatiu i democràtic. Suspens per a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports

La campanya central de les Trobades 2007 va ser el lliurament de notes a la Conselleria. Escola Valenciana va publicar un Llibre d’Escolaritat d’Ensenyament Bàsic, on s’avaluaven diferents actuacions en matèria educativa durant l’última legislatura. El resultat va ser un flagrant NM-Necessita Millorar.

200.000 ASSISTENTS A LES TROBADES

EL VALENCIÀ ÉS FUTUR, EL LEMA DE LES TROBADES 2008

Les pròximes Trobades tornaran a ser motiu de festa i reivindicació d’un ensenyament normalitzat en valencià i un exemple de força i creença que EL VALENCIÀ ÉS FUTUR, lema sota el qual se celebraran totes les activitats del que és el moviment cívic més important al País Valencià.


Sembra

11/10/07

01:18

Page 15

15

160 ACTUACIONS CULTURALS

16 TROBADES

12.000 ASSISTENTS A LA GIRA 2007

57.783 SAMARRETES

700 CENTRES

25 EXPOSICIONS

1.500 TALLERS


16

11/10/07

EL RACÓ

01:18

DE

Page 16

LLORENÇ De fet l’any 94 al meu poble em féren un homenatge emocionant que no oblidaré mai. Però, recuperant els sobrenoms, els primers anys de contacontes, com que n’érem pocs, em coneixien com a Llorenç, el contacontes.

ELS SOBRENOMS QUE ENS ACOMPANYEN Llorenç Giménez i Tarazona rondallista@msn.com

Quan vaig començar a treballar a l’Escola Gavina l’any 76 tots em coneixien com a Llorenç, el fill de Vicentica la sardina o també com a Llorenç, el fill de Llorenç el dels mobles.

Passaren uns anys i ja anava pels col·legis contant. Però el bateig especial fou a la Trobada d’Alberic. Una idea genial de l’organització fou fer racons d’oficis oblidats: el cadirer, el guanter, el didaler, el ferrer, etc. De sobte, Pepa la d’Alberic, diu: “podries fer el Racó del Contacontes”. Estem parlant de l’any 92 i eixa fou la primera vegada que aparegué escrita la paraula contacontes que, com sabeu, en valencià de Valor s’anomena rondallaire.

No obstant això, des de l’any 2002 en som un grapat i a partir d’eixe moment el contacontes passà de darrere a la part de davant: el contacontes Llorenç. I així, amics i amigues, amb esta nova professió intente que la nostra llengua ens permeta gaudir d’històries, reivindicacions, emocions... ANNA ROIG

Sembra

Fixeu-vos, ara ja venen a escoltar contes exescoltadors amb els seus fills o filles. Els anys van passant i nosaltres continuem lluitant: la Federació Escola Valenciana, els mestres, mares, pares... tots, excepte la Generalitat. Ah, per cert! Per a molts infants ara sóc el de la tele. Coses de la vida.

La Trobada fou diumenge i a l’endemà una foto en El País mostrava Salut, alegria i... bona sembra! una imatge especial: el contacontes, davall de la figuera de la muntanyeta, contant envoltat de públic familiar que, com sabeu, eren en valencià per tot el País. Les Trobades, El Guaix, Vicent Moinfants i públic gran. reno, Batiste Malonda, Vicent A partir d’aquell moment vaig ser Romans, Josep Chaqués... per a mi Llorenç, el contacontes de la sempre han sigut un punt d’enconRibera. Però no fou fins l’any 96 tre d’esta nova professió que s’ha quan vaig decidir contar contes recuperat.

Sembra 07  

Edició del Sembra 2007

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you