Page 1

!

!

!

ERC-Gràcia presenta

LA CAMPANA DIGITAL VO NEC LEM C O ESS ITA NÈIXE RL TS D E ASS TEL OCI E LA T S È A EVA F C O I 606 Ó .059 N .985 COM UNI SEC CA’ .CO T A M.E NOS MB RC . GR ALT AC I RES A@ ! GM AIL

.CO

12 de Març de 2009

Número 5

M

Esquerra recorda a Ovidi SUMARI

http://erc-gracia.blogspot.com

ACTUALITAT Puigcercós: “Catalunya ha de liderar la sortida de la crisi” Llegeix la notícia a www.esquerra.cat

Ciclista intentant passar per un carrer amb cotxes aparcats ambdues bandes de la calçada.

LA IMPORTÀNCIA DE LA MOBILITAT A GRÀCIA L’augment del comerç de proximitat, dels vianants a l’espai públic, la reducció del trànsit privat de pas i l’augment de la mobilitat en bicicleta, són alguns dels beneficis del Pla de Mobilitat. Continua llegint a la pàg. 2

ERC AL PLENARI DEL DISTRICTE Sobre el Fons Estatal d’Inversió Local, Esquerra va destacar que amb el dèficit i espoli fiscal que pateix Catalunya fa de mal dir-ne “Pla Zapatero” Continua llegint a la pàg. 3

L’AVENTURA D’UN GRACIENC A BRUSSEL!LES Una hora després es va posar en marxa la manifestació i s'havien afegit d'altres nacions, com ara flamencs, corsos, venetians, occitans, un grupet d’amazigs vinguts de Paris(!) i alguns escocesos. Continua llegint a la pàg. 4

El conseller Tresserres fa pública la proposta de bases de la llei del Cinema de Catalunya, per donar un impuls del teixit industrial audiovisial. Foto realitzada el passat 7 de març per Josep Roca, un dels 10mil valents que varen manifestar-se a Brussel·les per tal d’exigir el Dret a l’Autodeterminació del nostre poble.

A GRÀCIA, PEL CINEMA EN CATALÀ Potser en pocs llocs com Gràcia, la nova Llei del Cinema pot tenir una importància pel futur de la nostra llengua. Continua llegint a la pàg. 5

Responsable d’edició i maquetació: Àstrid Alemany i Responsable de continguts: Àlex López


LA CAMPANA DIGITAL!

PÀGINA

El Regidor, Ricard Martínez, el President d’ERC-Gràcia, Miquel Pagès i ! el redactor del Pla de Mobilitat, Salvador Rueda.

CAL SER VALENTS EN L’APLICACIÓ DEL PLA DE MOBILITAT El passat 10 de Març, ERC-Gràcia va organitzar una xerrada sobre mobilitat a l’Espai Jove de Gràcia. En la mateixa van intervenir Ricard Martínez, President del Districte de Gràcia i Salvador Rueda, redactor del Pla de Mobilitat. Ricard Martínez va destacar que el Pla de Mobilitat havia d’aplicar una sèrie de mesures tècniques per tal d’assolir els 10 objectius que formaven part del Pla Estratègic de Gràcia. A la vegada va destacar alguns dels beneficis que ha comportat el Pla: 1. Augment del comerç de proximitat en un 8%. 2. Augment dels usos dels vianants de l’espai públic. 3. Millora de l’accessibilitat. 4. Reducció del trànsit privat de pas. 5. Augment de la mobilitat en bicicleta, i 6. Ocupació amb activitat econòmica de baixos comercials.

!

2

El Pla ha suposat un augment d’un 15% de la mobilitat en bicicleta

- Un Pla de Motos, a través d’un Pacte Ciutadà de l’ús de la moto, amb un Pla d’Aparcaments i àrees de protecció. - Pla d’Aparcaments, on cal cercar nous espais a la zona de Pi i Margall i a la Salut. - Taules de seguiment per a anar estudiant els canvis i efectes de les mesures. Per la seva banda, en Salvador Rueda va lamentar que no s’hagi continuat comptant amb ells per a seguir treballant amb el Pla de Mobilitat. Ha explicat que dels estudis de seguiment que ells havien fet, es feia palès que s’havia aconseguit un augment del 15% de l’ús de la bicicleta, un augment del 10% en l’ús per part de les persones, una reducció del 3% dels cotxes en vies perifèriques i l’augment ja esmentat del comerç. L’important del Pla de Mobilitat és que prenia com a mesura el ciutadà i n’ampliava l’ús de l’espai públic que podia fer respecte als vehicles, als quals no anava en contra però sí que limitava alguns usos perversos.

ASPECTES A PRIORITZAR

I LES SUPERILLES PREVISTES?

- Un treball de manteniment constant i instal·lació de plataformes úniques. - Revisió dinàmica de les eines tècniques: pilones, direccions de certs carrers, senyalitzacions, etc. - Modificació d’eixos viaris, a Gomis i República Argentina, a la zona de Vallcarca; a la Travessera de Dalt, encara pendent, per a arreglar la ferida històrica de Gràcia; a Pi i Margall, per a crear el corredor verd; i, finalment, a la Riera de Sant Miquel, amb Gala Placídia, Jardinets i el Mercat com a nodes.

Com a conclusions, des d’Esquerra-Gràcia apostem per desenvolupar totes les superilles previstes, que no fer-ho seria per és una manca de voluntat política i que calen mesures valentes per a aplicar els Plans de Mobilitat. En aquest sentit, continuem emplaçant al Regidor del Districte, Guillem Espriu, a apostar i prioritzar el Pla de Mobilitat com a principal eina de cohesió i de democratització de l’espai públic.

“ L’important del Pla de Mobilitat és que prenia com a mesura el ciutadà i n’ampliava l’ús de l’espai públic” va declarar Salvador Rueda.

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/


LA CAMPANA DIGITAL!

PÀGINA

3

El paper d’ERC al Plenari del Districte: Una oposició constructiva PROPOSEM EL NOM D’OVIDI MONTLLOR PER A L’AUDITORI DE L’ESPAI JOVE A proposta d’Esquerra, l’Auditori de l’Espai Jove de Gràcia s’anomenarà Ovidi Montllor, com a homenatge a l’artista nascut a Alcoi. La proposta d’Esquerra va ser votada per tota la resta de partits menys el Partit Popular. Aquest consens era el desitjat. D’aquesta forma, creiem que fem per a preservar la figura de l’Ovidi entre el jovent, reforçant els lligams que va tenir amb Gràcia i Barcelona. Aquesta proposta formava part del programa electoral d’Esquerra. Sobre el Fons Estatal d’Inversió Local, Esquerra va destacar dues coses: que amb el dèficit i espoli fiscal que pateix Catalunya fa de mal dir-ne “Pla Zapatero” i que donàvem suport als projectes atès que la majoria són: 1) obres del Pla de Mobilitat engegat per Esquerra quan governava a Gràcia, com les de les illes C-2 i B-1; 2) les propostes d’Esquerra que no van entrar finalment en el PAD, com el cobriment de la pista poliesportiva de la Creueta del Coll, el Passatge Alió, o els voltants del Mercat de la Llibertat; 3) obres que no van acabar entrant a la Llei de Barris del Coll, sol · licitada en l’anterior mandat pel Regidor Ricard Martínez. En el plenari foren aprovades dues Declaracions Institucionals que havien estat demanades per Esquerra. D’una banda, una declaració de suport a les colles de foc de Gràcia, amb una petició per a recolzar els tràmits de l’Ajuntament

de Barcelona per la declaració com a element del patrimoni cultural immaterial local les manifestacions de la cultura popular tradicional catalana vinculades al foc, i entre elles, els correfocs. D’altra banda, tal com Esquerra havia instat, es va aprovar una declaració en contra de la decisió de l’Estat Espanyol de finançar de forma diferent les ONG’s catalanes respecte les de nivell estatal. Esquerra va criticar les polítiques de mobilitat i de joventut del Districte, responsabilitzant al Regidor, Guillem Espriu, de la seva inactivitat. Amb l’excusa d’un estudi de comptatge i de l’Espai Jove, no s’han dut a terme la part de polítiques que aquests àmbits tan importants a Gràcia requerien. NO A L’EDIFICI DE LA SEDETA Esquerra va votar a favor del Pla Especial que permetrà la construcció de la Biblioteca de Penitents, tot entenent que es tracta del darrer pas dins del Pla de Biblioteques 1998-2010 i que acaba l’eix cultural engegat en la construcció de la Biblioteca Vila de Gràcia i la Biblioteca Jaume Fuster. Esquerra continua oposant-se als plans de l’Equip de Govern de construir un edifici dins l’espai públic de la Sedeta. El Regidor Guillem Espriu va reconèixer que li manca el nostre suport per a poder tirar endavant aquest projecte, que des d’Esquerra veiem com una mala solució per a un barri prou dens com és el Camp d’en Grassot.

Ovidi Montllor, Alcoi (1942-1995), fou un cantautor i actor valencià que formà part del moviment de la nova cançó atalana.

“ERC va criticar les declaracions del Regidor Espriu sobre el futur de la violeta on havia defensat que l’enderrocament de l’estructura interior és l’única solució. creiem que això va en contra del concurs d’idees i condicionen el seu paper”

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia


LA CAMPANA DIGITAL!

PÀGINA

4

L’aventura d’un Gracienc a Brussel·les, 7 de març de 2009 L’inici de la caminada molts mòbils comunicaven que feien tard. A mi em va passar amb uns valencians de la comarca del Camp de Morvedre amb qui tenia que connectar. Una hora després es va posar en marxa la manifestació i ja erem molts més, uns tres mil. En arribar als llocs més cèntrics (13h.), al tram entre "Maurice Lemmonier-laan" i "Anspachlaan", el nombre de manifestants havia augmentat molt més sens dubte. Era visible. S'havien afegit la majoria dels retardats i grups d'altres nacions, com ara flamencs (majoritaris i que es van organitzar per rebre'ns), corsos, venetians, occitans, un grupet d’amazigs vinguts de Paris(!) i alguns escocesos. Catalans de Bèlgica i d'altres llocs de no gaire lluny comparativament també van anar-hi. Els més meritosos potser els valencians arribats del País Valencià, eren força gent i vinguts amb autocars, fins hi tot de zones properes a Múrcia i també patriotes des de les Balears. Déu n'hi do!!

LA GENT MOSTRAVA INTERÈS PER SABER MÉS SOBRE CATALUNYA Lluïa un sol prudent i no feia fresca. L'estesa de senyeres als carrers era un espectacle de color i desig. Era perceptible enllà de les barreres idiomàtiques. Vaig parlar, amb els meus coneixements modestos però entenedors de francès i anglès, amb gent tant de Bèlgica com d'altres llocs. Els preguntava i responien de bon grat. Mostraven interès i n'hi havia que n'estaven força assabentats de de la nostra reinvindicació (com ara uns holandesos, suïssos i belgues). Jo repartia uns fulls fotocopiats d'introducció al tema de la Nació Catalana, redactats en alemany, amb un dibuix dels Països Catalans i indicant-ne la població.

Els presents ens ho vam pagar tot amb els nostres diners, la despesa s’ho valia. La majoria, enllà del concepte dels nostres drets com a catalans, teniem a més a més la convicció que era també acte de defensa de la Democràcia enfront de l'estat intolerant i pseudodemocràtic que ens espolia als ciutadans indistintament de l'idioma o orientació personal. En acabar els parlaments i els cants, l'escampada dels Segons la policia belga, més de 3000 persones van manifestar-se assistents va ajudar a la difusió pel centre de la ciutat. Cloenda amb intercanvi de senyeres per part meva, algún pin i fins i tot sensible petó jovenívol rebut amb sorpresa i agraïment després d’enraonar del 23 d’abril i altres coses. D’aquesta manifestació força premsa ho ha reflectit a diversos punts d'Europa i algun més de fora. Vaig veure’n de reporters. L'especte polític i pacífic va impressionar, us ho puc assegurar. Erem una representació molt transversal de la nostra societat, també es veien famílies i alguna mainada.

EL DRET A DECIDIR NO PRESCRIU La nostra Nació seguirà mostrant-se i treballant per la bona Democràcia sens dubte. Els Països Catalans existeixen malgrat les negacions, els pseudodemòcrates i les ànimes provincianes. Igual que el Dret a Decidir no prescriu. La lluita continua, com deien al maig del 68 a París. Amb tot cal anar més lluny. La Nació catalana tenim un nou repte : Ser un Estat normal i propi. Algú creu que l’estat imposat que patim actualmente és definitiu ? On és el progrés ?

“La imatge era esplèndida i hi havia persones a les finestres que ho contemplaven i passejants encuriosits. Fins i tot ens van aplaudir i vaig apreciar dues senyeres penjades a alguns edificis”

Josep Roca ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia


LA CAMPANA DIGITAL!

PÀGINA

A Gràcia, cinema en Català

5

Àlex López,conseller i portaveu del Grup d’ERC al Districte de Gràcia

CERTAMENT TOTS HEM TINGUT DISCUSSIONS SOBRE SI DOBLAT O SUBTITULAT, PERÒ ABANS ES MOVIA EN TERMES DE DOBLAT EN CATALÀ O SUBTITULAT, ARA NO. ARA ÉS DOBLAT, TAMBÉ EN CATALÀ I SUBTITULAT, TAMBÉ EN CATALÀ Potser en pocs llocs com Gràcia, la nova Llei del Cinema pot tenir una importància pel futur de la llengua. Gràcia combina dos factors a considerar: és un dels Districtes de Barcelona on es parla més català que castellà, segons dades de l’Enquesta de Serveis Municipals, i a més a més té una oferta de cinemes elevada (Verdi, Verdi Park, Bosque, Lauren Gràcia, etc.). És per tant un dels llocs on amb més interès i desig es seguirà el desenvolupament d’una llei que alguns ja anuncien difícil, però els partits s’han de jugar. IGUALTAT: 50% DE CÒPIES EN CADA LLENGUA

les que es programen en castellà, un 50% de còpies en cada llengua. El fet d’incorporar per primer cop en aquest debat la subtitulació crec que permet eliminar determinades posicions que tractaven el doblatge com una barrera i un anacronisme. D’acord. Hi haurà cinemes en doblatge i cinemes en versió original. Com ara. La diferència és que ara podràs tenir garantit que el català formi part de les dues opcions. Els graciencs ja estem acostumats a tenir opció entre triar un model doblat, si ho volem, possiblement més comercial, també, o bé subtitulat. LA LÒGICA DEL MERCAT A GRÀCIA

A la nova llei, la Generalitat cerca afavorir el cinema en versió original i garantir que les pel!lícules doblades o subtitulades en llengua catalana parteixin en igualtat de condicions que

Amb aquesta nova llei, però, encara tindríem una nova opció per viure plenament en català, la tria de l’idioma. Molts sabem que hi ha força nouvinguts que empren el subtitulat

Joan Manuel Tresserres, Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació

com a model normal, els hem vist fent cua i movent-se per Gràcia. Doncs imaginem que poden triar subtitulat en català, una nova forma d’encomanar i aprendre el català. O sigui que el mercat, l’excusa oficial a ser conservador, no hauria de ser un motiu a la contra. D’altra banda, si més de la meitat de la ciutadania gracienca empra habitualment el català, la lògica de mercat no aniria a favor d’oferir-los productes en aquest idioma? NO SERÀ FÀCIL PERÒ CAL ANAR-HI No serà fàcil, ja ho sabem, evidentment. Però cal anar-hi. La valentia del Conseller Tresserras està en fer una aposta, aconseguir consensos i voler canviar les coses. Perquè també en el sector audiovisual, en el cinema i els DVDs ens juguem el futur de la llengua.

De les pel·lícules en cartellera, el 97% són doblades al castellà

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/

La Campana Digital N5  

Butlletí quinzenal d'ERC-Gràcia