Catàleg gent i coses 1617 by Equipcataleg

2016

T CATÃ&#x20AC;LEG

C 2017

O S

PROJECTE SENSE ÀNIM DE LUCRE DE:

ANNA VILAMÚ BOSCH ALBERT GIRONÈS LÓPEZ JÚLIA GARCÍA BOFILL ORIOL MORENO MARTÍ

Catàleg gent i coses, és un recull creat a partir d’una convocatòria oberta en el context de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona durant el curs 2016-2017. Gent que avui està fent coses. Un retrat de maneres de fer, interessos i treballs, generacional i contextual. Des d’aquesta publicació es planteja la possibilitat, no només que les persones inscrites en aquest context es coneguin entre si i puguin crear-se vincles; sinó també que la mateixa proposta pugui esdevenir una eina de sortida i difusió dels treballs a altres àmbits i nivells.

PARTICIPEN

Ada Fuentes Farré Albert García-Alzórriz Albert Gironès Alícia Vogel Amanda Tirado Martín Anna Vilamú Bosch Antonio Dotor Arantxa Vallés Cardona Biel Llinàs Caducades Carol Carosone Dues davant de pedra Emma Casadevall Leo Kulisevsky Fabià Claramunt Georgina Sedano Gerard Galián García Guillem S. Arquer Helena Civit Kopeinig Javier Caamaño Pérez Joan Pallé Joana Gil Marsal Jordi Martin Miró Juan Carlos Almagro Pérez Júlia García Bofill Laia Giol Carreño Magí Ribot i Manso Mar Mañez i Núria Carmona Maria Giró Maria Jan Marta Rosell Chust Martí Madaula Esquirol Mireia Oltra Pujol Mireia Pons Fort Míriam Dema Pérez Nàbia Adillon Mateus Nil Juan Oriolvlat. Pablo del Pozo Patricia Nájar Lizana Paula Gibert Roset Roc Domingo Puig

Rosa Vallori @Sofya96 Sergio Monje Silvia Arenas Sol Alonso Víctor Hermoso

CATÀLEG

ADA FUENTES FARRÉ Concep l’art com una forma de canalitzar els pensaments i vivències personals en un intent de fer reflexionar i empatitzar sobre qüestions com la naturalesa, l’espai, el cos, la societat i les emocions. Construeix les peces a través de l’acumulació i la repetició modular, entre d’altres recursos, dotant-les de poètica i “ritualitat”. Els materials utilitzats també aporten significats a l’obra i valora molt que siguin reaprofitats. Sol treballar des de la multidisciplinarietat, ja que cada peça li demana una solució plàstica concreta. Així està sempre aprenent i experimentant.

PELL DE DRAC 2013 150 x 70 cm Patchwork amb fotografia digital transferida sobre tela.

Pell de “drac” és una peça composta per fragments de naturalesa rescatats de l’entorn humà a través de l’enquadrament fotogràfic. Les imatges han sigut transferides en trossos de tela hexagonal (ja que és una forma que remet directament a estructures naturals) i unides creant un paisatge mitjançant la costura; tècnica que remet a la restauració i guariment.

TEIXIR EL TEMPS 2016 111 x 120 x 183 cm Fusta de pi i paper de diari enroscat.

Aquesta peça parteix de la idea de creació d’un temps altern que s’engendra en si mateix a partir de l’acció de teixir, i que finalment, deriva en la creació d’un teler i els seus fils. Aquest espai temporal altern està fora del temps productiu en termes econòmics i de progrés. Lluny del teixit, en el qual hauria d’acabar tot, el protagonisme recau en el temps de creació de les eines de producció.

ada@tangram3.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

ALBERT GARCÍA-ALZÓRRIZ

QUI FA DE GUIA ÉS EL MÉS CEC 2015 975 x 120 cm Pintura sobre asfalt. Carrer Pau Gargallo, Barcelona.

Qui fa de guia és el més cec. Alçàvemal sol les nines. Salvador Espriu Per al llibre de Salms d’aquests vells cecs (I) Ressignificació de l’espai entre la Facultat de Belles Arts i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Inaugurada el 23 de desembre de 2015 i censurada el 23 de febrer de 2016. Amb la col·laboració de M. Barrio, R. Cadafalch, M. Grosse, A. Nogueras, A. Sanjuan, A. Serarols, P. Soler i M. Trujillo.

albert.alzorriz@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

ALBERT GIRONÈS Genero accions i intervencions específiques en espais, que sovint parteixen de la meva relació amb aquests. Degut a això, algunes de les meves propostes prenen com a punt de partida la meva ciutat natal, Valls, i espais concrets de la seva perifèria. Aquestes proposen un empoderament simbòlic de l’individu, representat a partir d’una reconquesta del territori. I, ni que es presenten emmarcades en enunciats que tendeixen a fer pensar amb fites transcendents i heroiques, les accions i intervencions són mínimes, precàries, ridícules i absurdes. Així, aquestes acaben sent pràcticament inútils però poderosament simbòliques. Aquest fet m’interessa especialment per la seva naturalesa contradictòria la qual ajuda a generar situacions “temptejadores”. RECONQUERIR UN ABOCADOR 2016 Acció

Instal·lació d’una bandera, feta amb un llençol vell de la meva àvia, i del mecanisme que permet pujar-la i baixar-la, en un pal que antigament s’havia utilitzat per a fer arribar electricitat a una part del meu barri, que actualment s’utilitza d’abocador. La bandera mai es pot alçar del tot. https://vimeo.com/200992703

TRASPASSAR L’ÚNICA PART QUE QUEDA DE MURALLA 2016 Acció

Construcció d’una escala de fusta i corda a mida del tros que queda de la muralla de Valls, datada del segle XIV, i intent fracassat d’utilitzar-la per passar a l’altre costat amb l’ajuda de l’Anna, el meu pare i l’electricista que té el taller davant.

CREUAR PER ON ANTERIORMENT HI HAVIA UN CAMÍ 2016 Acció

Travessa caminant de la nova autovia A27 (Tarragona - Montblanc) pel tram on anteriorment passava un camí que permetia l’accés del meu barri a una zona de boscos propera. https://vimeo.com/194577393

agirones.com@gmail.com https://lbrt.hotglue.me/

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

ALÍCIA VOGEL

REQVIEM 20 x 20 cm Monotípies amb paper Hahnemühle.

Trasllats, viatges diaris, setmanals, anuals, intermitents i continus, traumes, fatigues, nucli familiar desarrelat, arrelar-se, podar-se, tornar a arrelar, un altre terra, un altre sostre, un altre llit. Tota la càrrega buidada en un últim arrelament definitiu, l’últim assentament d’entre totes les guerres, l’últim refugi que esdevé tomba.

www.aliciavogelvogel.com hello@aliciavogelvogel.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

AMANDA TIRADO MARTÍN

MI VIENTRE ES EL HOGAR DE LO DIVINO Projecte basat en un conjunt de obres que reflexionen sobre com viu la societat i les pròpies dones la menstruació. Vol ser un intent per a trencar prejudicis, tabús i mites relacionats amb un cicle natural del propi cos. A partir d’aquest projecte vaig anar canviant l’acrílic per la sang menstrual, i aquesta, per la pròpia sang extreta de la vena. Actualment estic treballant en un conjunt de grans dimensions totalment pintat amb sang humana.

647128049 amytm_3@hotmail.com Instagram.com/artssonder/

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

ANNA VILAMÚ BOSCH A dia d’avui crec que una de les coses que faig és parlar sobre “la sensació de casa”. He dit tants cops la paraula casa que ja gairebé em cansa. Hi ha coses però, que no s’emmarquen dins “aquest focus” i m’agrada que sigui així. Crec que definir del tot el que faig no em fa sentir còmode. Suposo que en part fa por i en part crec que definir és, d’alguna manera, marcar límits clars i en aquest sentit no m’agrada sentir-los.

RESPIRAR AIRE DE CASA ELS VEÏNS 2016 Acció

Vaig unir casa meva amb la dels veïns per mitjà d’un tub de canyetes de beure d’uns 10 m aproximadament. Vam respirar-hi a través.

ESCOMBRAR UNA MUNTANYA 2016 Acció

Escombrar, de dalt a baix, tota la muntanya sencera. https://vimeo.com/197878840

vilamu.anna@gmail.com http://quepassincoses.hotglue.me

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

ANTONIO DOTOR Me interesa el espacio público, en especial el entorno urbano y las diferentes maneras de entenderlo o vivirlo. Soy bueno en fotografía (especialmente procesos fotográficos alternativos), caligrafía, escultura y modelado. Estoy en cuarto y me apasiona trabajar con gente. Si crees que podemos hacer algo juntos, tienes referentes o cosas que crees que me podrían gustar o quieres saber mas sobre alguna foto, ¡Contáctame!

ERKENNUGSDIEST. REDES SOCIALES Y PRIVACIDAD URBAN POP-UP GALLERY. CRITICA INTITUCIONAL DE ARTE URBANO UNDER DE RIVER. 0SACRALIZACION DE ESPACIOS “ANTISOCIALES”

antonio.mdaf@gmail.com 659456177

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

ARANTXA VALLES CARDONA En la práctica artística me interesa mantenerme activa siendo parte y creando confluencias entre compañerxs y amigxs, dando lugar a espacios donde compartir diferentes prácticas. Mi creación artística gira siempre alrededor de un contexto real que deriva a situaciones o historias alejadas de una monotonía convencional. En mi trabajo me interesa el proceso en forma de microrrelatos sin haber un final decisivo, sino un principio a nueva historia.

Este trabajo presentado en forma de libro y con fotografías documentales, estuvo marcado por una serie de necesidades personales. Todo empezó, desde mi traslado a una habitación nueva y con ella a un nuevo espacio en la ciudad. A partir de aquí, empecé a desarrollar una serie de ideas alrededor de este edificio, que fueron el motor de este proyecto. En “ideario de un edificio” están recopiladas todas las proposiciones, ideas y acciones que desarrolle en este contexto. Una de las intervenciones que realice fue “desordenar mi edificio” en la que se hicieron los mismos carteles indicativos de los pisos y se colocaron de manera desordenada en toda la vivienda horizontal.

arantxa.avc@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

BIEL LLINÀS

EL DIBUIX, LA GRAMÀTICA DE L’ESPAI Tinta negra sobre paper Sèrie de 36 làmines 21 x 14’8 cm variables 2016

Aquest projecte se centra en l’estudi de la potencialitat expressiva i suggestiva que tenen els elements primaris de la representació pictòrica, la línia i la superfície, ambdues com a extensió del punt. Aquestes unitats tan mínimes conformen tot un sistema de representació i creació de realitats i són enteses i interpretades d’una manera convencional, d’acord amb uns codis visuals profundament arrelats en la societat. Així, té un interès pel paper que juga el llenguatge en general (i el dibuix en concret) com a sistema estructurador i creador del món sensible, així com en les seves aplicacions posteriors en el disseny urbà i arquitectònic, com a punts indispensables per al desenvolupament de la ciutat i el concepte d’espai.

DIMENSIONS PICTÒRIQUES Oli sobre llenç Sèrie de 14 peces Mesures variables 2016

Dimensions pictòriques, explora els processos de percepció visual a partir d’estructures sintètiques. La manera com l’espectador es relaciona amb les composicions internes de les obres serà el principal focus d’interès, ja que les peces estan formades per formes geomètriques combinades amb altres fragments més orgànics, fet que provoca l’existència de zones ambigües i punts de tensió. Així, es vol establir un diàleg, un espai obert en el qual cada individu acabi de determinar l’estructura de l’obra. Tal determinació (a la qual s’arriba de forma natural per processos de percepció) pretén portar a la reflexió sobre el simple fet d’observar. Aquests punts d’indefinició són estructures en potència, que pretenen generar un estímul, una inquietud en el subjecte a partir del llenguatge pictòric i que en certa manera fan referència a la incongruència del llenguatge a l’hora de representar la realitat, destacant la irreductibilitat d’aquesta.

bielllinas.hotglue.me gabrielllinas@outlook.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

CADUCADES

CANVIS DE FORMAT De la publicitat a la realitat L’ús d’estereotips va lligat a certs productes audiovisuals com ara la publicitat, suposadament com una manera de simplificar els missatges per a l’emissor i el receptor. Però en simplificar el missatge també es redueix la realitat que “representen”. Això pot degenerar-se en situacions discriminatòries, com és el cas dels estereotips sexistes. Tenim la intenció de visualitzar aquests estereotips sexistes presents en la societat. És una qüestió que retro alimenta al públic: si els estereotips funcionen, se segueixen utilitzant, i si se segueixen utilitzant, es reforcen més. Per tant trobem que el punt de mira ja no recau únicament en la publicitat sinó també en el públic, i on trobem aquest públic? En les places i carrers. És per això que volem generar consciència en aquest espai. Ho realitzem de la forma més senzilla possible, traslladant aquests anuncis en l’espai públic. El que hem volgut fer és donar més importància al context en el qual estàvem, és a dir, donar molta més importància a l’ambient i les sensacions que transcorren en l’esdeveniment, que no pas la informació i els fets en si. Laia Gimeno, Paula Feliu, Montserrat Beltran, Marina Barberà i Carla Fernandez.

És per això que les gravacions estan estretament unides amb la nostra pròpia visió del que ve a ser la societat que ens envolta i les nostres interpretacions personals.

Marina barberà : Marinabarberad@hotmail.com 617809510

Hem fet tres performances basades en tres marques molt reconegudes que apareixen en anuncis televisius com: Durex(2014), Kalia Vanish (2007), Special-K (2010) i Axe (2012).

Carla fernandez: Carlafer91@gmail.com 639554269 Laia gimeno: Laiagimenobardis@gmail.com 656607322

Podeu veure un recull d’aquestes accions fetes l’any 2016 a la ciutat de Barcelona en aquest canal: https://www.youtube.com/channel/UCFzrTZLcdYCXQiSJyFVDeHg

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

CAROL CAROSONE Caracas, 1995. Mi práctica artística nace a partir de una experiencia personal, trabajando temas en torno a la memoria y la imposibilidad del lenguaje, desarrollado desde un ámbito objetual con materiales presentes como la escayola, el texto, la piedra, el mapa, tejido, agua y barro. Y alejándome del objeto, busco maneras desde la acción y el fanzine para trabajar sobre el tener que marchar, espacio privado y ocupado, el juego, el arte y el pasear. Desde la consciencia y uso de mis privilegios como mujer con doble nacionalidad, exiliada en un vuelo de Iberia, quiero hablar del recelo de abrir la puerta a miradas ajenas y el buscar abrirla.

23 Kg 2016 55 x 40 x 20 cm Objeto y escayola

GLORIA AL BRAVO PUEBLO 2016 105 x 107 cm Pintura y escayola

carolcarosone@hotmail.com 607 182 970 blancodeplomocobalto.blogspot.com.es

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

DUES DAVANT DE PEDRA

ARTIST COMING Projecte col·laboratiu que consistia a crear una convocatòria via xarxes socials adreçada a estudiants de BBAA per tal de trobar-nos, compartir i visibilitzar els nostres treballs. Per a participar, els interessats havien d’enviar les seves propostes artístiques, de temàtica oberta, explicades en format vídeo i aquestes, eren contestades amb la ubicació de l’exposició: un habitatge privat. En l’espai artístic que vam generar, de caràcter festiu, els treballs que es presentaven es relacionaven amb l’entorn quotidià del pis que ocupaven, reinterpretant-lo. Més enllà de l’obra exposada, vam posar a disposició petits jocs per fomentar la relació entre les assistents, així com beguda i menjar i una sala on es projectaven els vídeos explicatius de cada projecte.

duesdavantdepedra@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

EMMA CASADEVALL SAYERAS

LEO KULISEVSKY PLAZA

BLOQUE PISOS. CIUDAD MERIDIANA. GRAN VIA. Intervención para recontextualizar la imagen de la fachada de un edificio de Ciudad Meridiana -barrio con más desahucios de Barcelona. Cataluña. España-, sobre un banco frente a una sucursal bancaria en Gran Vía de les Corts Catalanes -calle donde se concentran sucursales de varias entidades bancarias implicadas en procesos de especulación urbanística en España-. Ciudad Meridiana es un barrio construido a finales de los 60 dentro de los planes del ‘desarrollismo’, impulsado por el régimen franquista. Se cambia la legislación y se especula con suelo no apto para edificar. El desnivel, la falta de servicios públicos, infraestructuras y equipamientos trae consigo una situación de precariedad reforzada por la burbuja inmobiliaria (2001). Hay ejecuciones hipotecarias producidas por concesiones de avales hipotecarios con cláusulas abusivas y basadas en sobreendeudamiento y engaño. El barrio sigue siendo atacado con desahucios, símbolo del capitalismo salvaje que sacude nuestra galaxia. Existe una complicidad entre entidades bancarias y Estado español, articulada a través de políticas públicas violentas que no garantizan el derecho a una vivienda digna, proceso también vinculado a la desinformación mediática. El banco de sentarse, también es el de tumbarse, el que sustenta personas en situación de sin techo, el que se hace individual para evitar que se duerma en él, y el que sustenta una imagen tópica de la pobreza. Queremos señalar la relación física y simbólica entre banco y banco; construir imágenes en relación a la arquitectura del espacio; hacer referencia a la estética diario (tramado y jerarquías de texto) para reapropiar este código, insistir, repetir el mensaje, discurso, cuestionamiento, queja.

emmacasadevall@gmail.com leokulisevsky@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

FABIÀ CLARAMUNT

7.995, 2017. Pintura plàstica sobre tela. 97 x 195 cm.

La peça 7.995 (2017), mostra uns ritmes produïts per una pauta marcada per la mateixa composició, sotmetent al subjecte al més pur gest pictòric, repetitiu i feixuc, el qual remet a la lògica del treball fordista: l’anul·lació del subjecte amb l’objectiu de convertir-lo en una màquina generadora de plusvàlua. Tanmateix, malgrat insistir en el fet no-representatiu de l’obra, aquesta esdevé inevitablement un mirall autoreferencial, deixant ben clara la meva postura davant la neuròtica necessitat de l’artista per a produir — sentit — constantment, establint el meu treball dins uns altres tempos. D’aquesta manera, l’obra planteja un doble sentit entre el pes del subjecte, sotmès al sistema de treball en sèrie, i la sublimació d’aquest a través de la pintura, considerada un espai de pensament introspectiu.

637 876 563 fabia.claramunt@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÃ&#x20AC;LEG

GEORGINA SEDANO

geor.sedano@gmail.com 620728213

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

GERARD GALIÁN GARCÍA Efecte de teoria: efecte pròpiament polític que consisteix a mostrar una ‘realitat’ que no existeix completament mentre que no es conegui o s’admeti. L’obra es planteja per extrapolar de manera clarivident l’estructura i les lògiques de les institucions culturals, descobrint els límits del pensament i representació dins de les tipologies expositives i les fronteres estètiques, tot conformant la visibilitat i intel·ligibilitat de l’art en la problemàtica de l’evolució de les tecnologies. Des d’aquesta perspectiva, el treball s’encamina a una reflexió sistemàtica de les definicions institucionals i els paràmetres expositius en l’experiència estètica. On queda la postura del subjecte creatiu dins de la superestructura política comercial de la cultura? Com afecta la relació entre l’art i la percepció? Quina identitat del ‘jo’ és present a la producció i representació artística?

ART IS INSTITUIONALIZED Com a primera premissa: l’ésser conscient de ser part de la institució, deixant gran part de la seva obra en mans de les definicions. L’obra s’extrau en tres franges, entreveient i atorgant la presència de la pròpia institució dins de la composició.

SUBJECT IS INSTITUCIONALIZED La mirada percentual que ens conformen les entitats culturals passa pel marc institucionalitzat. En aquest punt, l’art transcendeix a ideologia en una falsa consciència, en un sistema específic d’idees dominants. Per comprendre el consum, es deu tenir en compte l’impacte dels múltiples necessitats i patrons de gust en el conjunt de la societat, i al mode que a la vegada són estimulats i manipulats. La posada en qüestió de la institucionalització i de l’ordre museològic, es presenta com la subversió dels llocs organitzats del marc legitimat.

gerardgalian@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

GUILLEM S. ARQUER Sant Fost de Campsentelles El meu treball es basa en la confrontació entre idea i matèria, a partir del doble/còpia, el límit, el rastre i el buit. La materialitat, allò visible, captura tot allò que ja no hi és. És a través del rastre com s’estableixen relacions entre passat i present, condicions immanents de l’ésser que afloren en la seva configuració present.

NEGATIU EN NEGATIU 2016 Fromigó i cuir

EN L’ORIGINAL 2016 Crani i formigó

NEGATIU 2016 Fromigó i cuir

guillem-s-arquer.hotglue.me guillem.salvador.arquer@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÃ&#x20AC;LEG

HELENA CIVIT KOPEINIG

helenacivit3b@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

JOANA GIL MARSAL Els meus projectes es basen a generar paradoxes; per una banda el projecte “Cartografia de la Identitat” crea la paradoxa de la representació d’un espai abstracte com és la identitat en el format tradicional d’un mapa. D’aquesta manera s’inverteix i es qüestiona el medi. D’altra banda, la instal·lació sonora basada en el tauler d’escacs consisteix en un tauler electrònic amb un so diferent a cada casella que crea la situació de contradicció amb la seva sonoritat, ja que els escacs requereixen silenci absolut. Aquesta peça d’art sonor també té partitures sonores que tracen els patrons geomètrics dels recorreguts de les peces pel tauler, tot un imaginari gràfic que m’interessa especialment.

CARTA NÀUTICA Sèrie Cartografia de la Identitat Aiguafort i aiguatinta 30x40 cm 2015

TOPOGRAFIA I Sèrie Cartografia de la Identitat Aiguafort 20x15 cm 2015

TOPOGRAFIA II Sèrie Cartografia de la Identitat Punta seca 20x15 cm 2015

EL FRAGOR DE LA BATALLA Instal·lació Dispositiu sonor i impressions digitals 2015

jgil.digital@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

JAVIER CAAMAÑO PÉREZ

SIN TÍTULO 2016 Aerosol sobre lienzo 80cm x 35cm

SIN TÍTULO Sin título 2016 Esmalte sobre lienzo 100cm x 25cm

sirocreativecolors@gmail.com 678443606

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

JOAN PALLÉ

FRACTURA Després d’una incendiària classe sobre la fractura del llenguatge impartida a la facultat de belles arts em vaig endur la cadira on havia estat assegut escoltant i la vaig embarcar al sostre de la sala d’exposicions. La cadira va quedar-se al sostre de la sala dues setmanes després què l’exposició s’acabés, avanç que algú la despengés. L’acció va ser duta a terme en el context de l’exposició FlashSessions 1

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

JUAN CARLOS ALMAGRO PÉREZ

1. Acrílic sobre tela 146 x 114 cm

2. Acrílic sobre tela 81 x 116 cm

3. Acrílic sobre tela 116 x 86 cm

jcalmagroperez@gmail.com 651091521

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

JORDI MARTIN MIRÓ - ¿Qué pintas? - Lo que me sale de la polla. - ¿Por qué? - Porque me sale de la polla. - Ok.

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

JÚLIA GARCÍA BOFILL

PUJAR MITJA MUNTANYA 2016

Vaig pujar mitja muntanya, però no la vaig deixar a mitges, la meitat era la meva fita.

PATATES 2016 Amb Míriam Perez-Calvo.

Amb la Míriam, vam dedicar-nos a cuinar patates per portar a les Flash Sessions ’16. Les vam comprar a un senyor que les cultivava ecològiques. Les vam pelar, tallar i fregir, i les vam portar. No vam dir que les havíem fet nosaltres, però es va acabar notant.

ACCIONS A LA CASA FAMILIAR: CAMINAR L’AMIPIT DEL TERRAT AMB L’AJUDA DEL MEU GERMÀ 2016 1ª acció de la sèrie “Accions a la casa familiar”

Vaig fer 5 accions dins, i en relació, a la meva casa familiar: l’estructura, les relacions i els canvis en les relacions.

juuliagb@gmail.com juliagarciabofill.hotglue.me

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

LAIA GIOL CARREÑO

1 mur + 180² maons + 2 dags = 1 bloc de pisos + 10 portes + 7 estores = 31 dents + 70 xiclets + 1’60€ =

lgiol96@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

MAGÍ RIBOT MANSO La submersió en un entorn NOU, el distanciament i la projecció d’un moment vital de gran intensitat ha fet aflorar la introspecció i la descoberta d’un mateix.

M’agrada impulsar la meva pràctica artística des de l’ambiciositat més personal i vital. Busco trobar solucions imaginatives, obertes i personalitzades a les creacions que faig, dedicant especial atenció a la determinació i peculiaritat de les coses per tal d’inspirar-me i ampliar-ne el contingut. EL MÉS RECENT I MÉS NOU que estic investigant ara és el CARÀCTER de l’ ACTE, impulsat com a element analític, comunicador i estimulant. Propiciar moments, generar situacions, oferir dispositius, endinsar-se en la presència del ritual o de la repetició com a canalitzador d’alguna cosa que emergeix, són alguns dels marcs d’acció que utilitzo. M’interessa la meva pràctica artística com a proposta “autoconeixedora” d’un mateix i generadora de pensaments interconnectats que parlen de la Vida.

PAISATGE MENTAL Acte en forma de trobada que va tenir lloc el dia 2 de novembre de 2016 a la cuitat de Lima.

Consta d’un escenari en forma circular i de tela on han intervingut “alters egos” de la meva personalitat. El caràcter cíclic i la repetició d’una mateixa conducta ha servit com a suport, ocasionant un diàleg entre les diferents actituds representades.

magiribot@gmail.com +51 997335854

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

MAR MAÑEZ

NÚRIA CARMONA ‘Al lugar debe uno el ser, el estar. Qué fue aquello que confirmó su figura. De dónde provienen sus gestos, de dónde proviene su andar.’ Mi · nuestro trabajo se trata de un proceso de investigación que parte del cuerpo como eje, puesto en relación con el espacio. Este desarrollo parte en respuesta a la vivencia de dos personas que han compartido parte de su vida. La corporeidad, la observación, la escucha, lo instintivo, el cuidado mutuo son conceptos fundamentales en el desarrollo de nuestras propuestas formales. Y el acto realizado frente al otro, sigue siendo material de reflexión. Somos Mar y Nuria, y nos gusta el hecho de presenciar, os invitamos a estar presentes.

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

MARIA GIRÓ

UN POBLE. LA SEVA GENT. 2016 Merins i els veïns de Castellbò Projecte col·laboratiu

Aquest projecte va començar com una resposta al despoblament cada cop més freqüent dels petits nuclis rurals. Durant l’hivern, el poble de Castellbò amb els seus 40 habitants estava mort; i malgrat el fred vam aconseguir fer-lo reviure. Durant set mesos hem organitzat trobades i activitats per no aïllar-nos i caure en l’oblit; la plaça s’ha convertit en el menjador de casa i els veïns en la nostra família. Ens hem apropiat dels espais públics per teixir una xarxa de relacions que fa forta la nostra comunitat, perquè com hem vist; un poble no és res més que cases si no hi ha el motor de la seva gent.

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

MARIA JAN

Penitència va ser una sèrie de performance on tracto la culpa i el desig de ser perdonada. Neix de tot el pes catòlic que prenen aquestes paraules. Un sentiment real de que passi, tot i ser conscient que no ho vull. L’última d’aquestes accions consistia cremar-me la paraula AMOR a la cuixa dreta, de cara a mi. Sense deixar de pensar en la culpa i el desig em fixo en les restes musicals que ens “regala” el segle passat. Autentiques joies d’anàlisi. Un intent d’actualitzar molts aspectes socials, la cultura catòlica imposada, donant-los-hi altres formats, com el nou amor, suposadament lliure: El poliamor. A “Trap is coming” es planteja des de la relació dels significats lingüístics al mateix nivell entre les accions automàtiques de la cultura espanyola, en concret en les relacions sexo afectives i el Trap com el gènere musical apropiat a Espanya. No és una comparació en sentit crític de com ens afecta, sinó una anàlisi semàntic dels formats que comparteixen els dos àmbits tot i estar en diferents contexts. La trampa és allò que ens planteja l’inexistent però no ho fa real. L’amor romàntic és allò que ens planteja l’inexistent però no ho fa real.

mariajansa9@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

MARTA ROSELL CHUST Assumeixo la pràctica artística des de l’experiència del quotidià en el meu context. Des del que veig, em preocupa, m’interessa o fins i tot no acabo de comprendre. Entenc l’art com una eina que em permet activar pensaments davant situacions. Té la capacitat de reflectir realitats i generar espais de reflexió. Per tant, no pot ser excloent, sinó tot el contrari. Els meus projectes neixen sempre com a resposta a alguna cosa. Com a reacció. Contestació. En certa manera és el desacord davant alguna cosa que veig o sento el que em fa reaccionar utilitzant l’art com a eina. Amb i des de la realitat transformant-la; no destruint-la. Utilitzant els codis que caracteritzen aquesta realitat per donar-li la volta, obrint bretxes en forma de preguntes dirigides directament a un espectador, que es converteix en públic-usuari. És important per a mi treballar de manera col·lectiva. De la mateixa manera que crec que l’espectador no sempre pot ser que ser passiu, i que pot formar part de l’obra, penso que l’artista no “ha de” treballar sol. És un posicionament i una reacció respecte a la idea acadèmica de l’artista “autista”, que treballa en un taller aliè als processos de canvi politicosocials i on és l’únic autor i única ment pensant en el desenvolupament de l’obra o projecte artístic. NO HAY NADA QUE VENDER El projecte es desenvolupa a la ciutat de Lima i contempla els panells de publicitat d’empreses privades situats a la via pública com a tema central. Concretament, aquells que queden a peu de carrer i que no estan publicitant cap empresa ni marca. Ni tan sols la del mateix panell anunciant; estan en blanc. Es proposa una primera intervenció en una d’ella, en forma retòrica, amb la frase “Què estàs mirant?” Aquesta primera acció dóna peu a una convocatòria en la qual es proposa intervenir de qualsevol forma en aquests espais. En altres paraules; convertir les paletes publicitàries en una galeria urbana. Amb uns objectius molt clars; Transformar aquests espais privatitzats que ocupen la via pública d’una manera excessiva i agressiva, treballar col·laborativament replantejant els possibles usos d’aquests espais i fer sortir l’art dels seus circuits elitistes habituals.

mrosellchust@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

MARTÍ MADAULA ESQUIROL Durant un temps m’he centrat a treballar a partir de les fotografies de carnet, desenvolupant un projecte sobre la percepció dels altres (els fragments de la pàgina següent en formen part). Ara, treballo amb objectes propers i quotidians: draps, papers de vàter, etc. introduint-hi text, ja sigui en el mateix objecte o bé acompanyant-los d’instruccions o accions que en canvien el sentit d’ús habitual.

PROMESES D’UN SOL ÚS 2016 Instal·lació

Per a aquest projecte he mecanografiat una sèrie limitada de set rotllos de paper de vàter, escrivint-hi les conjugacions del verb prometre i complir. Cada grup parlamentari del Parlament de Catalunya n’ha rebut un exemplar, seguint l’ordre donat per la posició que ocupen en el Parlament.

martimadaula.hotglue.me mmesquirol@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

MIREIA PONS FORT Crec que un artista és algú capaç de percebre i crear romanticisme. Per tant, em considero artista, però no en més grau que qualsevol altra persona, sigui quina sigui la seva professió. Al cap i a la fi, ningú viu només de les necessitats bàsiques, tots busquem aquest “algo més”. És una visió aparentment poc pretensiosa, però significa tot el contrari. Si poso en rellevància la poètica quotidiana, és perquè crec fermament que és la via per trencar amb el model capitalista-productivista-individualista establert. El romanticisme és tot allò que fem sense saber per què ho fem. És allò inútil. És l’humor. És l’amor. És un acte subversiu.

En aquest cas, he decidit explicar dos projectes per escrit i deixar les imatges per una altra ocasió. He pres aquesta decisió per diversos motius; En primer lloc per recalcar que, per a mi, la bellesa és intangible. En segon lloc, perquè sovint les coses que faig es poden explicar en una frase. I per últim, perquè he volgut agafar dos projectes actuals i encara estan en un procés obert. Podeu seguir el que vagi fent consultant la meva web o preguntant-me en persona si tenim la sort de coincidir.

mireiapons96@gmail.com 629074001 https://mireiaponsfort.hotglue.me/

GENT I COSES / 1617

·Enviar-me un ram de narcisos: Acció consistent en fer-me enviar un ram de narcisos

·Crear pluja: Aquest projecte consta de dues parts: 1/ Crear pluja de mentida Acció consistent en entrar mullat i amb paraigües en un espai tancat (classe, botiga, casa, etc.), de manera que les persones que hi ha dins es pensin que ha plogut. 2/ Crear pluja de veritat Acció consistent en deshumidificar l’aire amb un deshumidificador i posteriorment regar les plantes amb l’aigua recollida

CATÀLEG

MIREIA OLTRA PUJOL

Emmarcar un moment, traient-lo de context volent-li donar importància. Mostra corporal davant la vida ràpida, desassossegada i immediata. Guió d’una performance de durada indefinida.

mireia.oltra@hotmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

MIRIAM DEMA PÉREZ-CALVO VIVES

MIMESI 2016

Accions realitzades a l’espai agrícola de la Colònia Güell, al Baix Llobregat. 6/12

miripcv@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

NÀBIA ADILLON MATEUS

OCULTA “Segon capítol” amb Mireia Oltra 2016 Performance amb enregistrament audiovisual Vídeo monocanal, color, so, 2min 02 s

“Oculta” és una narració multidisciplinària de cinc capítols, que tenen la voluntat d’afirmar un “estat caputxa”, un recollir-se, concentrar-se en un sentiment obstinat d’esquerda, en la perversitat de l’enteniment esquerp i cautelós de l’experiència resignada en la intimitat personal, per la intimitat compartida.

http://aiban-nollida.wixsite.com/ aiban-nollida nabia.adillon@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

NIL JUAN No tinc clar ni el que faig ni del que parlo, però m’interessa tot allò que comporti i et creï una reflexió.

Les imatges són part d’un projecte que consisteix a jugar amb el personal de neteja de parets de la ciutat. Jugant amb l’atzar però a l’hora obligant a fer un seguit de formes per tal de veure com ressolen cada una d’elles.

nomextrany@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

ORIOLVLAT

Projectes d’art produïts en instants concrets, amb motivacions variades; amb la finalitat de parlar sobre alguna cosa o que aquesta faci parlar.

Avui dia manté la necessitat d’experimentar i adoptar nous coneixements per seguir modelant-se com a creatiu, o bé, redescobrint-se per tal d’afrontar de manera dinàmica, constant i diferent les necessitats que s’escauen en cada un dels futurs projectes que realitza. D’aquí, un dels aspectes mostrats en l’obra personal, on no s’hi mostra una línia/estil definit però sí que s’hi manifesten una sèrie d’interessos i maneres de treballar concretes, molt caracteritzades pel minimalisme i l’art conceptual, obert en la majoria de casos a l’opinió pública sense censura.

VOLUM.01 Descontextualització.

VALOR Aquest projecte sorgeix amb la motivació d’allunyar la nostra generació, anomenada en diverses ocasions sota el concepte “generació del clic”, de qualsevol pantalla o aparell digital, i animar d’aquesta manera a l’espectador d’observar allò que l’envolta, factors els quals de ben segur són més enriquidors. D’altra banda aquest aposta també per donar vida a elements, contexts, espais desvaloritzats.

VISUAL Aquest projecte manté com a objectiu assolir efectes digitals que ens proporcionen diversos programes informàtics de creació visual, mitjançant factors naturals que l’entorn ens proporciona. I acabar mostrant imatges creades mitjançant dit factors, les quals aparentment facin dubtar a l’espectador respecte si la creació de la imatge és un efecte visual natural o aquesta ha estat modificada.

oriolvlat@gmail.com www.facebook.com/Oriolvlat.ov www.instagram.com/oriolvlat

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

PABLO DEL POZO Pintura, objeto, construcción, vacío, peso, proceso...

REGÍSTROS Y VÉRTIGO 2015 Ladrillos, cemento, escayola y madera. Dedicada a Andrea Bescós. Medidas variables.

AL LÍMITE 2015 Ladrillos y cordón poliéster de 2mm, medidas variables.

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

PATRICIA NÁJAR LIZANA En tots els aspectes de la nostra vida així com en l’art, l’error hi és present. El que m’interessa en la meva pràctica artística és donar importància i fer visible aquest error, en lloc d’evitar-lo o tractar d’eliminar-lo, ja que considero que gràcies a ell anem constituint la nostra vida, i en aquest cas, també una obra artística.

ERROR Fitxa tècnica d’esquerra a dreta: Error. 645 (29,7 cm x 42 cm), Error. 484 (17,6 cm x 12,4 cm), Error. 632 , Error. 95 (29,7 cm x 42 cm), Error. 86 (29,7 cm x 42 cm), Error. 47 (29,7 cm x 42 cm), Error. 148 (29,7 cm x 42 cm) Gouache sobre paper

El projecte que presento, consisteix en la repetició mecànica d’una sèrie de moviments on la línia que els dibuixa, flueix, es transforma i varia segons es va creant la peça, component així, una sèrie de petits errors de traç, de forma o color, els quals esdevenen la base de l’obra. Els títols de les peces són el nombre total de línies que les formen, donant a entendre, d’aquesta manera, que totes les línies són errors, i per tant, l’obra també.

patricia.najar@hotmail.es 610197238

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

PAULA GIBERT ROSET No tengo un tema o un sistema de trabajo predefinido. Combino el trabajo procesual de taller, donde el contacto físico con el material es crucial, con acciones aparentemente absurdas. Tanto las piezas como las acciones parten de gestos muy mínimos, como juntar las manos, ir a buscar el pan, probar un bolígrafo, subir escaleras... Palabras como repetición, pausa, tiempo y tacto están latentes en todas las obras. Las fotografías, los dibujos, las acciones y las piezas que hago no quieren representar nada concreto, son sensaciones que no sé explicar. La idea de fragmento/trozo atraviesa todo mi trabajo así como la de pieza abierta/inacabada, que permanece susceptible a cambios. Me resulta fácil empezar las cosas pero me siento incómoda con la idea de terminar, cerrar o definir. Suelo producir varias piezas al mismo tiempo. Los tempos de las piezas y las acciones responden al propio material o a las normas que me pongo en cada caso.

PAPEL QUE ANTES ERA UN CARTÓN 2016 105 x 75 cm

Cartón grueso, mojado accidentalmente. Aproveché el accidente para ir quitándole capas al cartón para desgastarlo al máximo y que perdiera todas las cualidades atribuibles al cartón. Ahora es un papel muy fino y frágil, con zonas semitransparentes donde hasta se puede ver la fibra del papel. Colocado cerca del suelo para invitar al espectador a agacharse y mirarlo de cerca.

FRAGMENTOS DE PLATOS 2017 Barro y bolígrafo sobre papel 70 x 70 cm

Barro utilizado para recubrir cuatro platos reales de mi casa. El barro protegía los platos a la vez que se amoldaba a sus formas. Al secarse el barro se convierten en platos altamente frágiles, llevando al límite su utilidad como plato. Separé los fragmentos de barro de los platos y los reorganicé con el propósito de formar un todo nuevo donde cada trozo tuviera su espacio concreto encima del papel. Cuando se nos rompe algún objeto tenemos tres opciones; reconstruir el objeto tal y como era aunque se vean las grietas, entender cada trozo como un todo nuevo, ajeno a los otros, y la que yo he elegido con los platos, entender y respetar la individualidad de cada fragmento a la vez que los reordeno para formar un nuevo todo. El barro no ha sufrido ningún acto violento para romperse, ha sido el propio material que al secarse se ha agrietado.

gibertroset1c@gmail.com 689127513

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

ROC DOMINGO PUIG Desde hace un tiempo lo que más me interesa en mi trabajo artístico son las conexiones que puede generar. La oportunidad de crear instancias de encuentro donde se comparte, comenta y reflexiona una información. Me llaman la atención los procesos de trabajo que sortean el objeto artístico como fin, cuestionan la autoría de el/la artista y exploran la capacidad de la institución para articular procesos de democratización del conocimiento. Es en esta confluencia, donde me gusta investigar, plantear y producir mis propios proyectos artísticos.

CITA_1 Text Impressió digital sobre paper

domingo.roc@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

ROSA VALLORI Un gran pes es presencia ingràvid, indefinit, fugisser, mostrant-se en un estat de trànsit que no acaba d’esdevenir. De l’observació de l’entorn, de la nostra relació amb aquest i dels rastres deixats, sorgeix el que podrien ser les restes de quelcom passat o un esbós de què podria arribar a ser. Aquest és el resultat d’un procés de treball que no té com a objectiu arribar enlloc, sinó produir-se, fer-se i desfer-se, entenent així la pràctica artística com a camp de joc i de producció d’error. El resultat és incomplet i té la voluntat expressa de resoldre’s en la incertesa, en el dubte i en la possibilitat.

FAILING AND 2016 Fusta, formigó, guix i altres Instal·lació Mides aproximades de l’espai: 4x4m

És un treball que construeix dins un espai mitjançant diversos materials, formes, colors que apareixen com un espai fragmentat, el qual remet al que podrien ser les restes d’un passat o la construcció de quelcom futur. Aquests fragments són construïts amb materials, sovint precaris, que aixequen construccions inestables. De manera que es propicia una situació en la qual es fa l’error, i en la que aquest passa a formar part del procés i del treball de manera natural. Aquest aixecament -i esfondrament- es compon de materials recollits, modificats o fets amb l’objectiu de fer-los confluir tot intervenint-hi. El límit entre trobar, construir o destruir és confós. És per això que el resultat expositiu té l’aparença de lloc esbossat, que es troba a un punt intermedi que no es completarà.

rosa.vallori@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

@SOFYA96

SOFYA Y EL SEXO Acción que surge al investigar el interminable concepto de la sexualidad. Leyendo las definiciones de normatividad, cultura, religión, tradición y costumbre meticulosamente, ( incluyendo los ‘’puntos’’ y ‘’comas’’) ;el espectador se encuentra con un discurso lento, formal, cansado, no sexual y literal de la sexualidad. Esta sólo se representa con mi propio vibrador , que pasa a hacer la función de un micrófono conectado a unos grandes altavoces (más o menos).

¡REGALA ARTE A TU MADRE! ‘’Regala Arte a Tu Madre’’ parte de un canal en la plataforma de Google ‘’Youtube’’ . En este lugar de la red se acumula material audiovisual que se puede consultar de forma gratuita, y donde el usuario puede ser partícipe mediante comentarios , suscripciones, ‘’me gustas’’ o vía e-mail. Son principalmente video-tutoriales de como reproducir una obra de arte contemporánea de manera DIY, fácil, rápida y divertida.

sofia96gl@gmail.com @sofya96

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

SERGIO MONJE

SEEFORYOURSELF.TECH Instal·lació, Web.

Tots els teus desitjos finalment poden ser complerts. La tecnologia ho ha fet tot possible (i si no ho ha fet encara, és només qüestió de temps), i ara, a més, és al teu abast. L’última frontera està ja traspassada, les tecnologies d’imatge sintètica finalment han superat la barrera de la representació hiperrealista, convertint els somnis en realitat. La culminació del llarg procés a la història de la humanitat en què la imatge aspira a la substitució de la realitat – a fer present allò absent, fer real allò fictici - desemboca en les tecnologies de realitat virtual i mediada actualment en desenvolupament. En aquestes, la supressió de la convenció que separa allò real d’allò fictici (el marc, marge o límit visual) suposa el desbordament de les imatges i la seva conquesta sobre l’espai real, amb els consegüents canvis sobre la nostra capacitat de comprendre la realitat. Parlant-nos amb la veu del poder i del desig (és a dir, en el llenguatge i codis del disseny gràfic més exquisit que utilitzen les grans corporacions tecnològiques), se’ns proposa un horitzó de personalització infinita, on mitjançant dispositius de realitat mediada podem viure l’experiència de la realitat com vulguem. Entès l’aparell de visió humà com una interfície que ens permet aprehendre la realitat (compost pel hardware de l’aparell sensorial ocular i el software neuronal que descodifica els inputs), perquè no hauríem d’optimitzar-lo, i fins i tot personalitzar-lo? El perill de la delegació tecnocràtica de la mediació de la realitat (o sigui, del control i disseny de les interfícies) a un subjecte hegemònic que opera per al seu propi interès és més que evident.

sergioml94@gmail.com

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

SILVIA ARENAS La majoria dels meus projectes són de caire autobiogràfic. Em serveix per tractar temes personals traumàtics, de nostàlgia, pèrdua, gent que falta i que falla... Aquest espai m’ha donat l’oportunitat, les ganes i les eines per a construir i teixir petites històries sobre qüestions que podrien estar causant dolor. Per altra banda, la influència del món de la moda és evident, a causa d’haver treballat com a model durant els últims darrers vuit anys. Recentment tantejo les possibilitats que em dóna passar-me a l’altra banda de la càmera, per parlar de les relacions de poder o revelar altres aspectes d’aquest sector tan controvertit.

imatge_1: PAULA AT THE ROOFTOP 2015 Fotografia digital. Model: Paula Arbós @ Uniko Models

imatge_2: LAS FLORES DEL MAL 2016 Fotografía digital. Impressió 297x420mm

imatge_3: TESSA AT THE BUNKER OF ARTS AND LOVE 2016 Fotografia Digital Model: Tessa May @ Uniko Models

arlo.silvia@gmail.com youkilltime.tumblr.com silviaarenas.com (coming soon)

GENT I COSES / 1617

CATÀLEG

SOL ALONSO “ La naturaleza es infinita, pero más lo son sus traducciones.”

Mis proyectos, como prolongación de inquietudes personales, a menudo recurren a una búsqueda de texturas orgánicas , abstracciones de formas y conceptos, y también estados “inmersivos” de la consciencia. Traducciones... transcripciones posibles entre diferentes lenguajes artísticos (formas gráficas, de movimiento, musicales, espaciales...), pero también de éstos con ideas sociales , territoriales y espirituales. Percepciones cambiantes que, quizás, se enlazan en las abstracciones.

ANTOLOGÍA DE LOS REVERSOS 2016

Como en los koans, mirar sin ojos lógicos... Serie de fotografías en proceso, busco en ellas las intersecciones entre lo visible/lo irrepresentable : la imagen y su silencio. La naturaleza no como narración lineal, sino como momentos suspendidos , donde haya una ida y vuelta de la mirada entre lo interior / exterior que se recortan.

LE PEUR 2016 Video, 3:06 min https://vimeo.com/173023470

Partiendo de una conferencia del filósofo Jiddhu Krishnamurti, exploro las formas gráficas que puede tomar el movimiento del caminar, y su interacción con los conceptos abstractos sobre el miedo, el presente y la transcendencia. La marcha como forma aprehensiva del conocimiento y su relación con la palabra.

S/T 2016 Instalación díptica: (sup.) técnica mixta sobre tela, 160x60 cm (inf.) proyección video, https://vimeo.com/146670610

Por encima de la pintura, se proyecta un video en bucle con imágenes apropiadas de un bombardeo en Siria (2016) comparadas con imágenes de la Alhambra.Aquí me intereso en el alto tinte violento que poseen nuestros símbolos como sociedad, a través de un tratamiento experimental de la película como superficie matérica.

r.solalonso@gmail.com

GENT I COSES / 1617

101

CATÀLEG

VICTOR HERMOSO

MANUAL DE HUIDA Video-instalación

La condición de trabajador-artista es el referente desde donde se construye una idea de libertad basada en la individualidad y la auto-opresión: El creador cultural es el más claro exponente del trabajo emprendedor. Moviéndose desde la incerteza y la precariedad, como resultado del carácter flexible y adaptable que genera la búsqueda continua de nuevas oportunidades, el artista se somete a los imperativos de movilidad y reactualización como no lo hace ningún otro trabajador. Él es el sujeto multitasking por antonomasia, siempre abierto a las exigencias de un presente cambiante, siempre disponible. La apología de la movilidad en el circuito de producción artística es una coerción, un doublé-bind (doble atadura) en la que cualquiera de sus resoluciones no tiene resultados satisfactorios y cuya apelación no puede quedar sin respuesta. Si la movilidad que sostiene y exige el capital es sintomática del sujeto auto-opresor del neoliberalismo, el objetivo de Manual de huida es articular un dispositivo político que aceptando las reglas del juego esclarece la ideología en la que se apoya este imperativo de flexibilidad, es decir, dar visibilidad al entramado económico que sustenta y condiciona las formas de producción del mundo del arte desde el vínculo que este desarrolla con su contexto económico.

GENT I COSES / 1617

103

AGRAÏMENTS

Totimprès Txuma Sánchez Emerson Blanco Mireia Oltra

A totes les persones que hi han participat per fer-ho possible. Gràcies.