Page 1

L’APRENENTATGE EMOCIONAL DEL DOCENT: LA TUTORIA M. Pilar Calzada i Balcells pilaruques@gmail.com

RESUM La present comunicació pretén compartir les reflexions obtingudes arran d’observar l’evolució de l’aprenentatge emocional obtingut a l’hora de comandar una tutoria. El text té la intenció de fer constar que la presa de consciència de l'aprenentatge que ofereixen les relacions professionals i humanes que s’estableixen en aquest context poden ser-nos útils per a millorar la qualitat de la nostra tasca vital i docent. Les relacions que establim com a docents en un centre educatiu bàsicament es donen a dos nivells. En un primer terme destaquen les relacions amb els alumnes i la seva família. I en un segon terme, la possibilitat de compartir entre companys de gremi el bagatge que obtenim de l'exercici de la nostra tasca docent i treure'n una comprensió que ens permeti estar i donar resposta a situacions que no sempre agraden a la majoria i que obstaculitzen el fluir en grup.

Una qualitat indiscutible de l’ésser com a persona és la permanent capacitat que té d’aprendre. La constant interacció amb la vida ens fa sempre més sàvies si ens mantenim conscients d’aquesta virtut que ens caracteritza i estem, per tant, presents. A la feina, sigui quin sigui el nostre ofici, se’ns brinda constantment també la possibilitat d’aprendre, de processar la realitat des d’una nova perspectiva i de rebre’n també una percepció diferent. Malgrat que la possibilitat d’aprendre no està restringida als moments que considerem que estem treballant sinó que es fa extensiva a les vint-i-quatre hores del dia, en la present comunicació considerarem l’aprenentatge que obtenim quan exercim com a docents. O sigui, quan paradoxalment estem acompanyant l’aprenentatge dels nostres alumnes. Faig ús dels mots acordats per entendre’ns tot i que com es pot endevinar la proposta consisteix en analitzar l’aprenentatge de qui ensenya i no de qui rep l’ensenyança. A més, per acabar-ho d’acotar, considerarem especialment el moment en què s’exerceix el rol d’acompanyar la tutoria. Una aspecte que té la particularitat d’ensenyar quelcom que no acaba de tenir cabuda en el calaix del coneixement especialitzat i que prioritza el diàleg, la reflexió dels valors i la convivència al centre, per una banda, i també el pont que aquest fa entre l’entorn familiar de l’adolescent i la societat, per l’altra. En aquest sentit podem considerar quasi evident que, més enllà del material curricular, el material principal de treball és la vida mateixa. En particular, la vida viscuda en l’entorn del centre educatiu, tot i que, pensant-ho bé, no deixen de ser bàsicament el mateix. La realitat és que tots plegats, les persones que interaccionem a l’aula, per molt bona voluntat i disciplina que hi posem, hi som amb tot el nostre bagatge. Podem desconnectar-nos de certs maldecaps o problemes, com fem en qualsevol situació on imperen les relacions socials per damunt de les personals, però tot i l’educació rebuda d’anys on es deixa ben clar quin és el comportament adient i quina és una


actitud incorrecta, sempre som una vibració, una presència que carrega amb un punt de neurosi o neguit. En la mesura que els presents, els docents, som els responsables de la comandància de l’aula, ens centrarem especialment en l’aprenentatge que com a tals podem obtenir de la classe de tutoria si estem oberts i receptius, si sabem sentir, escoltar i mirar allò que no és tangible. Trobo imprescindible remarcar que l’actitud amb la que ens acostem als joves és fonamental i considero interessant apuntar que la intenció és clau. No és el mateix acompanyar una tutoria des de la por i el bloqueig que fer-ho des de l’amor, el fluir i l’entrega. En aquesta línia a mi personalment m’agrada adreçar-me als joves amb autoritat però amb un profund respecte, mirant-nos d’igual a igual, exercint el rol que em toca i molt conscient de que en l’espaitemps que compartim ells també són els meus mestres, que tenim molt a aprendre els uns dels altres.

La percepció de l’ambient Més que teoritzar massa sobre aquesta idea, trobo més suggerent i gràfic explicar anècdotes viscudes personalment i que al meu entendre poden servir de referent i model per intuir per on van els trets. La comprensió i per tant l’aprenentatge real només seran possibles si en escoltarlos sentiu empatia i complicitat en la mesura que qui més qui menys tots passem al llarg del dia per situacions similars. Sense desmerèixer tanmateix la màgia i el misteri que aquestes com úniques dipositen en la nostra existència. Considero important remarcar, abans d’entrar en les diferents situacions que he cregut adient analitzar per mostrar d’una manera més gràfica el missatge que m’agradaria transmetre, que en tot moment la meva mirada focalitza en el docent i que per aquest afer em centro únicament en la meva pròpia experiència. Mostrant-vos la meva experiència íntima com a docent pretenc: -

Compartir un aprenentatge i unes reflexions que al meu entendre trobo útils per a liderar una tutoria.

-

Obrir un diàleg que traspassi les qüestions purament relacionades en l’aprenentatge dels alumnes i facilitar la possibilitat d’escoltar la vostra opinió al respecte.

Us convido a connectar per tant amb l’aprenentatge que m’ha vingut arran d’experimentar la comandància de la tutoria de diversos grup-classe, de gestionar el domini o el camp d’acció que es crea amb la confluència d’un grup prou nombrós de persones. Fer constar també que en un grup-classe s'acaba per configurar un sistema de relacions que amb el pas del temps crea uns vincles i unes complicitats que acaben conferint al grup una personalitat concreta. Sense oblidar que tanmateix les particularitats de cada persona del grup són úniques i que tots tenim el dret i el deure de reinventar-nos en tot moment i, que això, junt amb altres factors, fa que aquest tarannà constantment es pugui anar transformant.


PROPOSTA DE MODELS DE SITUACIÓ La relació amb les famílies

Situació 1: La rebuda el primer dia -

DONAR: Prenc consciència de les emocions que es generen a l’ambient especial del primer dia.

-

REBRE: Escolto: Com em sento? Com se senten els alumnes?

Experiència i reflexió personal: El primer dia de classe al centre es viu una tensió especial, una mescla de nervis i emoció, per la novetat de l’encontre i per les ganes de començar amb bon peu. Com a docent, per a mi tampoc és un dia qualsevol. Sovint em sento amb força- fa anys que em dedico a la docència i tinc experiència. A la vegada també em sento vulnerable com si fos el primer dia, em vénen les pors que m’acompanyen quan enceto de nou un trajecte o un projecte i desconenc què vindrà. Quan es dóna una situació de neguit o conflicte, m’agrada poder mirar més enllà del comportament visible de qui l’enceta. Sóc conscient de que la meva manera d’estar i de comandar al grup té molt de pes i això de vegades m’ajuda a acompanyar la situació per a poder resituar la calma. Per exemple, tinc comprovat que la meva pressa i els meus nervis fan que els alumnes es trobin menys còmodes i tinguin un comportament més provocador. I també sé que la manera de comunicar, la meva presència i la meva veu afavoreix que el to sigui cordial. Per contra, pot ser que en algun moment imposi i que aquest gest generi rebuig.

Situació 2: La reunió amb els pares -

DONAR: Cuido i preparo la reunió per causar bona impressió, sé que per a ells serà un referent clau per a confiar en la meva capacitat i la meva habilitat per acompanyar l’aprenentatge dels seus fills.

-

REBRE: Acullo les expectatives i els neguits que els pares i les mares dels alumnes necessitem comunicar el dia de la reunió amb els pares.

Experiència i reflexió personal La interacció entre adults comporta també contradicció; per un costat, la dificultat que suposa rebre, potser, alguna exigència una mica fora de to o algun gest de desconfiança, i per l’altra, la complicitat i la tranquil·litat de trobar-se parlant entre iguals i sentir-ne l’empatia, especialment quan em poso en el meu lloc de mare, paper que no deixo de tenir en tot


moment. L’aprenentatge d’aquest feed back és també molt ampli. Una part serà el resultat de com es resolen els moments en què les tensions es fan manifestes. Amb aquesta reunió jo, com a docent, n'obtinc un primer contacte amb els pares i mares que al llarg del curs, tot i ser invisbles al centre, estaran “presents” més d’un dia a l’aula.

Situació 3: L’entrevista individual -

DONAR: estic plenament present i ofereixo el temps i l’espai adients per acollir amb exclusiva a un/a alumne/a i donar-li tota l’atenció.

-

REBRE: considero amb estima i respecte tot allò que té per explicar i que per ell/a és el més important en aquell moment.

Experiència i reflexió personal La relació i la connexió que s’estableix amb els alumnes resulta del relacionar-se i viure plenament els detalls que es van donant en la quotidianitat. Ara bé, l'entrevista individual ofereix la possibilitat d'establir un vincle cordial i afectiu. Ara bé, com en totes les relacions humanes que anem establint en la vida, el moment més efectiu es dóna quan l’encontre és fora del grup i de l’estar en societat, o sigui quan es possible un diàleg més íntim i, per tant, quan es dóna també la possibilitat d’aconseguir una complicitat que permeti que els dos ens sentim propers i que tenim per compartir un aprenentatge de vida: jo de la meva experiència d'adulta puc oferir una mirada amb certa perspectiva i serenor i l’adolescent em pot oferir la possibilitat de viatjar de nou a aquella etapa conflictiva del meu passat on encara hi tinc molts detalls per polir i per tant un gran aprenentatge a assolir.

Situació 4: L’entrevista amb els pares -

DONAR: mostro una mirada respectuosa i amorosa envers la família, encara que l’alumne no hi sigui present té un lloc important durant tota l’entrevista i en parlo sempre amb un profund respecte com si estigués allà davant, conscient de que les paraules amb les que ens referim a ell/a han de servir en tot moment per a reforçar-lo com a persona

-

REBRE: escolto i acullo amb atenció i respecte allò que els pares tenen per comunicar i que ha de servir per a millorar l’acompanyament i ajudar a estimular l’aprenentatge del seus fills.


Experiència i reflexió personal Un vici, defecte o virtut que tinc és el de mirar sempre amb optimisme qualsevol situació, reconec que de vegades ajuda i d’altres pot distorsionar en tant que no sempre és del tot realista, i que hi ha situacions objectivament molt complicades i que responen a uns misteris que no sempre estan a l’abast de la nostra comprensió, i que requereixen de fets dolorosos que obliguen a seguir un procés lent i a no saltar-se alguns passos vitals especialment engorrosos. En aquest sentit, en la mesura que en sóc capaç, el meu aprenentatge camina en mostrar-me humil davant de la vida i recordar-me sovint que nosaltres no som qui per a jutjar res. En la meva experiència personal, en els darrers anys he coincidit amb moltes famílies que, com en el meu cas, estaven vivint un procés de separació i aquests encontres han estat un meravellós que no còmode, aprenentatge per a mi.

Situació 5: A classe -

DONAR: Comprenc que l’hora de tutoria està com un bolet enmig del ritme més frenètic de les classes, deures i exàmens i que pot tenir un efecte balsàmic, perquè no requereix les mateixes exigències, sinó, ben al contrari pot ser un temps de repòs, silenci i reflexió.

-

REBRE: Acullo amb respecte per a tothom els conflicte, que sorgeixen i assumeixo amb paciència el rol de mediadora.

Experiència i reflexió personal Personalment, si deixem de banda la burocràcia, sempre he gaudit a l’hora d’exercir el rol de tutora. Al llarg dels deu anys d’experiència com a docent, tot i que no sempre amb el mateix grau de consciència, recordo que sempre ha estat una hora important per a mi. Potser a nivell “professional” el rigor i la seriositat poden ser qüestionats per alguna altra manera de veure. Ara, des del meu codi personal, considero que sempre m’hi he donat plenament. Sovint m’agrada arriscar i improvisar amb dinàmiques que -donin uns resultats més “correctes” o obeeixen més al caos- sempre són activitats que en el barem final permeten integrar un aprenentatge i molt de respecte i complicitat per part dels qui vivim l’experiència. En el meu entendre són una vivència que contribueix àmpliament a registrar la comprensió. Són innovació i autenticitat i en el context que ens afecta afavoreixen per tant la integració d’uns valors que a mi mai se m’oblidaran i que als alumnes en la mesura que els considerin i requereixin per caminar m’agrada imaginar-me que tampoc.

La relació amb els/les companys/es de feina


Les situacions de relació amb els companys de feina aporten també la possibilitat de viure un aprenentatge valuós. L’aprentatge que plantejo en la present comunicació parteix de l’autoobservança i l’ajuda mútua i trenca en part amb l’orientació i les inèrcies establertes en els centres educatius. En el marc estrictament professional l’atenció a les emocions particulars que es mouen entre els docents no té una cabuda explícita. Les reunions estan orientades només a assolir uns objectius basats en la rendibilitat i la funcionalitat, i prenen un caire empresarial. Massa sovint parteixen d’uns valors, com per exemple la competitivitat i la necessitat del reconeixement, amb els quals hem estat educats des de la por i la rigidesa emocional. En la mesura que personalment començo a qüestionar-me aquest funcionament em trobo que moltes situacions de “tota la vida” ara les sento feixugues i les visc amb incomoditat. Per tant aquest és, sobretot i de moment, el meu aprenentatge vital en aquesta qüestió.

Situació 6: A la reunió de l’equip docent -

DONAR: Comunico aspectes del meu aprenentatge que considero que poden ser útils per acompanyar els alumnes i també, en cas de sorgir la necessitat, comparteixo situacions viscudes que puguin servir per complementar l’aprenentatge d’algun membre de l’equip docent amb qui comparteixo la reunió.

-

REBRE: Observo el meu paper, la meva mirada en el meu rol com a docent i a la vegada estic oberta als canvis que les mirades dels companys/es em poden oferir a l’hora compartirles estratègies que podem utilitzar per acompanyar

Experiència i reflexió personal Malgrat que acostumo a tenir bones relacions amb els companys de feina, les reunions d’equip docent de vegades em fan esbufegar una mica, m’avorreixen i m’ofeguen. Suposo que és perquè, tot i que a l’aula i amb les famílies em trobo que estic fent bastant allò que em dóna pau, en les situacions estrictament professionals em sento massa acollada i em reboto. Podria dir que no em sento amb llibertat, sinó que em trobo massa obligada a fer “allò que toca”, i malgrat ser conscient de la idea que m’han inculcat de que “en aquesta vida no tot són flors i violes”, em sento amb el dret i el deure de reivindicar el formar part d’un sistema educatiu més conscient de què el “producte” que té entre mans som les persones humanes, i que la qualitat dels resultats en aquest entorn només es pot assolir si tenim cura d’aquestes en cos i ànima, i cuidem, per tant, també d’allò que no es veu, però que condiciona tan o més el procés.


Situació 7: La sessió d’avaluació -

DONAR: Plantejo la meva mirada en relació als resultats assolits per la persona que és valorada. Observo com la visc quan parlo d’ella per considerar fins a quin punt el vincle establert amb ella em condiciona en qualsevol sentit.

-

REBRE: Atenc les explicacions dels companys per ampliar el meu veure i comprovar de quina manera aquest s’ajusta a la manera de veure de la resta de professors/es.

Experiència i reflexió personal Un aprenentatge suggerent a fer durant la sessió d’avaluació és el d’observar, autogestionar i, en la mesura que es pugui, acompanyar les emocions i tensions que es generen en aquest context tan determinant. Reflexions i qüestions útils per a caminar amb aquest aprenentatge infinit Un aspecte molt digne de la tasca del docent és que contribuïm a la cocreació o formació, depèn com es vulgui mirar, de persones que caminen cap a un ésser humà adult. L’aprenentatge comú amb elles és que les persones mai acabem d’ésser complertes del tot i que el camí cap a l’assumpció de la responsabilitat és infinit. Des d’aquesta perspectiva, de tots els aprenentatges que entren en joc quan s’estableix una relació i amb el vincle, es proposa un intercanvi d’ajuda mútua, l’únic aprenentatge que pot ser conscient, i per tant “real”, o sigui comprès, integrat i assimilat és el propi. I, encara que sembli paradoxal, en la mesura que cada persona assumeix la responsabilitat del propi aprenentatge, i entén el sentit del seu pas pel planeta, aleshores només amb la presència i amb puresa d’acció pot encomanar per mitjà del contacte i que les relacions el bagatge del seu aprenentatge, sense cap altra intenció que seguir el seu camí. Conceptes clau: aprenentatge permanent del docent, canvi de paradigma, mirada sistèmica, multiidentitat.

BIBLIOGRAFIA TRAVESET, Mercè (2007): La pedagogía sistemica. Fundamentos y práctica. Barcelona. Editorial Graó. Serie atención a la diversidad. FINKEL, Don (2000): ensenyar amb la boca tancada. València. Publicacions de la Universitat de València. Servei de Formació permanent.


L'APRENENTATGE EMOCIONAL DEL DOCENT  

L'aprenentatge emocional del docent.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you