Page 1

XERRAMECA Revista trimestral de l'Escola Pia de Sabadell

67 Maig 2013

Història de l'Escola Pia Sabadell Teatre en anglès Carnestoltes Agenda 21 DENIP


SUMARI

INFANTIL

3

PRIMÀRIA

7

ESO

13

BATXILLERAT

17

PASTORAL

21

CPS

23

AMPA

25

TECNOLOGIA

27

ESCOLA

29

1


POEMA PER LA CARLA Ha pujat un angelet al cel i ja tenim una estrella més. Mireu! Si és la Carla que ens està picant l’ ullet. Ha marxat sense acomiadar-se i és que no ha tingut temps. Però des del cel, somriu i ens envia un petonet. Ens diu que estiguem contents i que mai no l'oblidem. “Aquí s’està tan re­bé que per sempre em quedaré”. “Però no us amoïneu pas amb vosaltres sempre estaré. Sempre que vulgueu veure’m tanqueu ben fort els ullets”.

“I penseu amb mi..., feliç, jugant, cantant,... I no pareu de somriure que us estimo tant i tant!”.

Així ho farem Carla, t’ho prometem!!! ‐ Hola Carla.

‐ Adéu, fins demà.

‐ Adéu, bon cap de setmana....fins dilluns.

Va ser un comiat d’il•lusió i felicitat, la mare t’esperava a la porta amb un somriure radiant i res no semblava que hagués de canviar. El dilluns va arribar i tu no vas tornar. Te’n vas anar a fer un viatge molt llarg, d'on mai no tornaràs. Primer vam sentir ràbia, després dolor i ara il•lusió de sentir que sempre seràs al nostre record. Nosaltres no t’ oblidarem, el teu somriure, il•lusió i estima tindrem, omplint els nostres cors. La classe dels ànecs, la Marta i l’ Àngela

2


INFANTIL

CARNAVAL 2013 El dimarts 5 de febrer va arribar el rei carnestoltes a l'escola. Quina alegria, arribava la disbauxa i la xerinola!!!! Els emissaris ens van venir a visitar per anunciar-nos la seva arribada i el que ens manava: El primer dia ens va manar que vinguéssim amb un pentinat estrafolari:

Com a bons minyons així ho vam fer:

tem!!!

s que es Que guapos i guape

El dijous gras ens va manar que portéssim tots unes ulleres estrambòtiques:

3


INFANTIL

A la tarda vam fer un berenar especial, ja que calia agafar forces per divendres!!

Per divendres ens va manar que vinguĂŠssim al matĂ­ amb una samarreta vermella o taronja i a la tarda tots disfressats!!!

4


INFANTIL Una setmana abans de Carnestoltes vam preparar la nostra disfressa: retallant i estampant taques negres a la samarreta. TambĂŠ vam retallar i pintar les orelles. Quina feinada vam tenir!!

5


INFANTIL Cadascú a la seva classe ens vam posar la disfressa que havíem fet durant la setmana, i ens vam pintar la cara.

Quan vam estar a punt, vam sortir al carrer on hi havia els pares esperant-nos, i així vam poder mostrar la nostra disfressa de dàlmates, acompanyats de la cruel· la. Tots plegats vam fer una rua ben sonada!

Els pares van quedar sorpresos en veure'ns tan guapos, i ens van anar seguint durant la rua, tot fent xerinola i ballant al ritme de la música. En arribar a l'escola, vam anar tots al pati a cremar el carnestoltes.

Els nens i nenes de p3, p4 i p5 ens ho vam passar molt bé fent les disfresses, sortint al carrer i cremant el carnestoltes.

! ! ! e v e ny qu

Fins l'a

nens i nenes de

P3, P4 i P5

6


PRIMÀRIA

Endevina endevinalla... Els nens/es de 1r estan aprenent a escriure amb lletra lligada i també treballant la descripció. Per això han fet unes endevinalles de la seva disfressa i us les hem escrit respectant la seva ortografia natural. A veure si les endevineu!!!

7

1r B - Les zebres


PRIMĂ€RIA

Teatre en anglès

Princes Lili loves prince Neville.

Rapunzel has got very long hair.

The Snowhite and the prince were happy ever after..

We liked the theatre play!

2n B - Els veterinaris 8


PRIMÀRIA CARNESTOLTES A 3R Una festa que treballem des de diferents àrees: llengua, medi, plàstica, educació física, música i tutoria. Coneixem els nostres costums i tradicions: Carnestoltes, Dijous gras i Quaresma. Triem, entre tots, el tema de la disfressa de la classe, la música i el ball. Cal posar-nos d'acord en quins passos farem i coordinar-nos bé. Treballem la creativitat fent màscares a partir de material reciclat. Celebrem dijous gras compartint el tradicional berenar amb els companys de la classe. Participem en la festa de disfresses i presentem el nostre treball a la resta de companys de cicle mitjà i superior.

Hem après moltes coses, sabem relacionar-nos millor i ens ho hem passat molt bé! 9


PRIMÀRIA ESO RECICLEM (AGENDA 21) Els nois i noies de quart, juntament amb els de cicle superior, som els encarregats de fer el reciclatge de paper i plàstic de les totes les aules de l'últim pis . Cada nou setmanes la classe encarregada de fer l'agenda 21 controla a l'hora de sortir al pati que tothom llenci els embolcalls als contenidors adients. Després, quan tots han pujat a les classes, es queda a recollir els papers que hagin pogut quedar per terra. Quan s'acaba la setmana, per parelles es van a buscar les papereres de plàstic i paper a les aules i es buiden als contenidors del carrer . Netejar un espai comú ens ajuda a fer-nos més responsables, mantenir l'escola més neta, i ser conscients entre tots que reciclar és imprescindible per la bona salut del nostre planeta.

UNA SETMANA DIFERENT: EL CARNESTOLTES Els alumnes de cinquè, per celebrar la tradicional festa de carnestoltes vam realitzar un conjunt d'activitats i ens ho vam passar molt bé. En primer , vam celebrar el dijous gras tot fent un bon berenar. A classe vam preparar un ball ben divertit i per acabar, el divendres a la tarda, vam venir tots disfressats per celebrar la festa de carnestoltes. El dia de dijous gras, com ja és tradicional a la nostra escola, els alumnes de cinquè vam convidar els de sisè a berenar. Vam portar menjar tradicional d'aquest dia: coques de llardons, pinyons, pastissos, truites, llardons, embotits i... moltes coses més. Vam llepar-nos els dits! Els delegats de sisè en nom de tots ens ho van agrair. Per cert, feia molt de vent i fred.

10


PRIMÀRIA Al llarg d'aquesta setmana, per tutories, hem assajat el ball. Entre tots vam muntar la coreografia. Algun cop ens enfadàvem i els nostres mestres ens feien reflexionar. Ens deien que l'important era passar una estona divertida amb la classe i ho vam aconseguir. El divendres a la tarda, dia de carnestoltes, tots vam anar disfressats a l'escola. Al pati alguns pares van aprofitar per fer-nos fotografies. Seguidament vam anar al pavelló i per cursos vam ballar el muntatge que havíem preparat a classe. Per acabar, al pati, vam cremar el carnestoltes, el personatge que ens havia acompanyat al llarg de la setmana. Era el punt i final a la setmana de disbauxa. Corre, corre que no Traieu els rifles !

s'escapin els lladres!

De tant ballar acabarem barrejats com la macedònia ! El menjar fregit està per llepar-se els dits !

Que bé que ens ho estem passant, ja, ja, ja !!! Que ben vestits que Quina vergonya, tothom ens mira !

11

anem !


PRIMÀRIA L'ART DEL SEGLE XX / 6è DE PRIMÀRIA Aquest segon trimestre, els alumnes de 6è hem estat treballant el SURREALISME, a les hores de Taller d'Art. Després de descobrir-ne les característiques i els artistes més importants hem entrat al món dels somnis i ens hem convertit en artistes com Salvador Dalí o René Magritte.

12


ESO Sortida de 1r d' ESO al Vapor Badia Al llarg del mes de febrer, els alumnes de 1r d'ESO hem anat a visitar la biblioteca del Vapor Badia. La sortida l'organitza el departament de llengües i ha resultat ser molt interessant ja que hem après diverses coses. El primer que ens ha cridat l'atenció ha estat la quantitat de coses que podem fer en una biblioteca. Normalment associem biblioteques i préstec de llibres, però amb la visita hem descobet que podem demanar en préstec altres coses a part dels llibres com DVDs i Cds. També sobta la quantitat de llibres que podem treure en una sola vegada: fins a 15! Una altra cosa que podem fer a les biblioteques municipals és consultar internet de manera gratuïta: ens podem conectar fins a 20 vegades al llarg d'un mes. També podem utilitzar la biblioteca com a lloc per a fer-hi treballs de grup: tenen un parell de sales prou grans per poder-hi treballar amb els companys sense molestar la resta d'usuaris de la biblioteca. Per a fer ús de tots aquests serveis és necessari tenir el carnet de biblioteca que és totalment gratuït i no caduca. Per acabar us volem animar que feu servir la xarxa de biblioteques que tenim a la ciutat.

WIFE CARRYING Is a sport very popular in Finland, where a man carry his wife in his shoulder while he is running trougth a special obstacle track in the fastest time.There are different types of this competition depending on the wife's weight. At the end of the XIX century, this sport started like a village game in Sonkajärvi, Finland, and the people didn't considered it like an sport, now this game is considered a official sport around the world and it also has a category in the Ginness Book of Records. - The wife must be your own, the neighbor's, or you may have found her further afield; she must, however, be over 17 years of age - The minimum weight of the wife to be carried must to be 49 kilograms. 13


ESO - The track must have two dry obstacles and a water obstacle, about one meter deep. The wife should be strong and slim for not falling down, and the man should have a very strong and fast for running. Taiso Miettinen (Finland) and Kristiina Haapanen (Finland) are the world championships since 2009. Clàudia Lliso and Blau Clapés

TRIP TO THE TECHNOLOGICAL MUSEUM On February 8th the students of 2n ESO went to Manresa to visit the technological museum. Before entering the museum we had breakfast in a park that was near the museum. Once in the museum, a girl came and she told us that she would be our guide inside the museum. The visit lasted about one hour. We learnt many interesting things, the guide talked about the course and the mouth of the river and how the water was used in many useful ways. When we finised the visit, we went to the “Parc de la Agulla”. It is a very beautiful park although it was very cold. We had lunch there. The park has a nice bar where we bought something to drink. At 4 o'clock we left the park to go back to Sabadell. All in all, we can say that it was a beautiful day. Ania Milikota and Sílvia Martínez

UNS JOCS FLORALS PARTICIPATIUS Els Jocs Florals ja estan en marxa. Durant el mes de gener tot l'alumnat va haver d'escriure la seva composició, en poesia o prosa, d'acord amb les bases proposades pel Departament. Enguany els treballs tenien una clara tendència caldersiana, o sigui que s'apropaven a la manera d'escriure i d'entendre la literatura de Pere Claders, autor a qui dediquem l'Any literari aquest curs, juntament amb en Tísner i Joan sales. Els treballs escrits han estat llegits i avaluats pel professorat de llengua. Aquest n'ha fet una selecció acurada. Els escrits seleccionats se sotmeten a lectura i votació de l'alumnat seguint la mecànica següent: els alumnes de primer voten els treballs de segon, i els de segon, els de primer. A segon cicle i a batxillerat fem servir el mateix ordre. D'aquesta manera aconseguim que els treballs guanyadors siguin més consensuats i acabin sent el fruit de la participació directe de tot l'alumnat. Un cop s'han votat els treballs sumem tots els vots. Els guanyadors i els accèssits són publicats en un llibret especial que es lliura el dia de Sant Jordi. Aquest mateix dia, celebrem els actes solemnes de lliurament dels premis dels Jocs Florals. Ho fem per cursos i aprofitem per donar a conèixer alguns fragment de l'obra de Pere Calders, interpretada per alumnes de secundària i batxillerat. Els premis de batxillerat els lliurem en el transcurs del sopar literari que enguany celebrarem el dimecres dia 24 d'abril. Departament de llengües 14


ESO

Per Sant Jordi, Recicla Cultura! Els alumnes de l’assignatura d’emprenedoria de 3r d’ESO engeguen la campanya “Recicla Cultura” a la nostra escola. Aquesta és una campanya impulsada per la Fundació Servei Solidari de l’Escola Pia. La Fundació Servei Solidari per a la inclusió social va ser creada el 2006 per l’Escola Pia de Catalunya. Els beneficis obtinguts en aquesta campanya serviran per finançar cursos de català, castellà i alfabetització per a persones en risc d’exclusió que es duen a terme a la Fundació Servei Solidari.

La Fundació Servei Solidari té com a objectiu fomentar l’autonomia i ciutadania plena de joves i adults en risc d’exclusió social per generar un canvi cap a una societat més justa, mitjançant l’educació, l’emprenedoria, la sensibilització i una atenció integral i en xarxa a les necessitats de persones i grups. Vol fer efectiva la seva pretensió de reduir la injustícia social a través dels seus programes que s’aglutinen en tres àrees: joves extutelats, amb pisos assistits; educació i acollida, amb formació bàsica, mentoratge, alfabetització digital i assistència jurídica; i emprenedoria, amb autoocupació i codesenvolupament.

La idea és ben senzilla. Aprofitant l’avinentesa que el fil conductor de Sant Jordi són els llibres i les roses, i el llibre és el símbol arquetipus de cultura, demanem que els llibres tinguin vida un cop llegits. Que els llibres enterrats en algun prestatge puguin ser reciclats per donar nova cultura. El que ens ha fet servei a nosaltres, pot fer servei a algú altre. El que ja hem llegit, algú altre ho ha de poder llegir, per una raó molt bàsica però oculta al nostre dia a dia: perquè sap llegir.

Una iniciativa per evidenciar que la cultura és vital per viure ben integrat i que l’educació és el millor antídot contra l’exclusió. El projecte consisteix en la recollida de llibres de segona mà, de qualsevol tema, exceptuant llibres de text o volums d’enciclopèdia, i que estiguin en bon estat. Aquesta recollida es realitzarà al vestíbul de l’escola del 3 d’abril fins el 17 d’abril. Una vegada recollits i classificats pels alumnes de 3r d’ESO, els llibres es posaran a la venda a preus simbòlics, els dies 22 i 23 d’abril, coincidint amb la festa de Sant Jordi. Les parades estaran situades a la porta principal a ¾ d’una del migdia i a 2/4 de sis de la tarda.

Animeu-vos a participar!!!

15


ESO Música Moderna a l'Escola! Des de ja fa uns anys, a l'escola s'ha començat a fer classes d'instruments més moderns, com ara la guitarra elèctrica, la bateria o el baix elèctric. Això és degut al canvi de tendències musicals de la nostra societat, amb estils com ara el pop o el rock. Com a alumnes de l'Escola Pia creiem que la incorporació de classes de música moderna ha motivat molt més els estudiants de cara a seguir amb els seus estudis musicals. Una de les classes preferides dels alumnes de música moderna són els COMBOS, on s'uneixen un grup de 3 o 4 estudiants, i preparen cançons al llarg del curs. Les cançons preparades es mostren als dos concerts que fem al febrer i al juny. Aquests concerts acostumen a agradar els espectadors gràcies al seu ambient més distès, no tan encotillat com un concert de música clàssica. Fins i tot les àvies s'ho passen bé! Per nosaltres, els alumnes, aquestes classes són molt importants; no són una classe com les altres. Riem mentre toquem i això ens permet, d'alguna manera, desconnectar i passar-ho molt bé. Queralt Lloansí Dalmau Pérez 4t ESO C

Exposició "Parlem de drogues" Al llarg de tres setmanes totes els cursos de Secundària, separats en dos grups cada cop, hem anat a visitar una exposició itinerant. L'exposició ha arribat a Sabadell i està situada a la Rambla, al darrera de l'Ajuntament, i tracta el tema de les Drogues, sota el títol: "Parlem de Drogues", des d'un punt de vista científic. Els monitors ens han dit tant bon punt hem entrat que no discutiríem si prendre drogues és bo o no, sinó que en faríem un enfocament des del punt de vista científic. L'explicació ha estat molt clara i molt esquemàtica, fet que ens ha facilitat la comprensió dels ítems exposats. El que també ens ha ajudat molt ha estat el material que hi ha exposat per explicar; entre els diversos planells hi ha un Simulador de Conducció, on tries el tipus de droga i la quantitat que ha pres el jove conductor, i permet veure molt clar els perills que corre. Des del meu punt de vista ha estat molt interessant, hem aprés força sobre el tema, que, per nosaltres, és un tema que ens afecta cada cop més. Feliu Martí 3r ESO B 16


BATXILLERAT

TREBALLS DE RECERCA

Us presentem una petita selecció dels treballs de recerca presentats aquest any.

Accelerador de partícules Sóc el Xavi Tió estudiant de segon de Batxillerat, concretament del Batxillerat Tecnològic. Aquest treball de recerca consisteix en dissenyar i construir un model en miniatura, que a més a més sigui funcional, d’un accelerador de partícules basat en principis científics i han estat portats a la pràctica. Els objectius principals d’aquest treball són: - Entendre com els acceleradors de partícules aconsegueixen accelerar partícules atòmiques a velocitats properes a la velocitat de la llum (300000 Km/s). - Construir una maqueta, basada en el Canó de Gauss, un dispositiu capaç d’accelerar imants o objectes metàl•lics d’una manera força similar com ho fan els acceleradors de partícules. La intenció, era fer un treball esglaonat, amb fases de dificultat creixent, començant des del sistema més simple per accelerar una petita partícula, un imant, fins a aconseguir que l’acceleració de la partícula esmentada sigui per dins d’un tub en forma de cercle, com el dels acceleradors circulars, controlada informàticament i extraient dades de velocitat i energia d’aquesta partícula mitjançant sensors. Finalment, hem aconseguit crear un model en miniatura d’un accelerador de partícules circular passant per un primer model lineal. Encara s’està treballant en el treball perfeccionant l’últim model en qüestions estètiques i aconseguint un funcionament més precís.

Panem et circenses

Xavi Tió

Hipòtesi: crec que la societat del benestar i la indústria de l’entreteniment de la nostra societat actual són estructures que es poden comparar amb els instruments polítics de manipulació social de panem et circenses, o pa i circ, de la Roma d’inicis del segle I d.C. Objectius: investigar si la meva hipòtesi és correcta. Resultats: el nostre pa actual és la societat del benestar, i el nostre circ totes aquelles formes de distracció que podem trobar dins el sistema capitalista. Conclusions: vivim en un sistema capitalista on els mitjans de comunicació i l’estat prioritzen l’expansió econòmica per davant de l’educació de la gent del seu país, entenent per educació la capacitat de pensar per un mateix. Com a conseqüència, hi ha una gran quantitat de gent la llibertat intel•lectual dels quals queda lligada per unes cadenes invisibles. Ens inculquen uns dogmes basats en la continuació del sistema capitalista i de les seves formes d’expressió més intolerants, com són la desigualtat social i el malaltís classisme en el que vivim. No crec que els sistema capitalista sigui erroni, totalment contrari; sinó que, des d’una posició d’esquerres, l’estat hauria d’intervenir molt més en el seu país, tant econòmicament com cultural. Des del moment que un govern està dirigit per una sèrie d’egoistes irracionals amb uns valors morals deshumanitzats, trobo imprescindible l’actuació personal; lluitar i intentar canviar l’entorn on es viu. 17


BATXILLERAT

Però, com fer-ho? Com sortir d’aquesta subjectivitat, que ens fa difícil d’entendre el món, tal i com és? Crec que un bon inici seria acceptar que no som lliures, dintre del sistema en el que vivim; llavors, detectar tot allò que ens ha estat inculcat i que no ha passat cap depuració prèvia a través de la raó; després,de tot allò que haguem etiquetat com a “coneixement no revistat”, fer-ne una anàlisi exhaustiva, objectiu, per reconstruir, precisament, aquest nostre edifici conceptual; i agafar les parts que haguem considerat més rigoroses o objectives per seguir adquirint coneixements. Mentre, simultàniament, anem fent un repàs de tot el que creiem saber amb certesa, per evitar qualsevol error que hàgim pogut passar per alt; és a dir, evitar acceptar una cosa falsa com a vertadera.

Sophia

Jordi Bellmunt

En una societat actual, on la informàtica està perfectament integrada en tots els àmbits, és necessari trobar un sistema que s'adeqüi a les necessitats de la nostra escola. Per aquest motiu, em vaig proposar l'objectiu de configurar i documentar el sistema operatiu perfecte, una conjunció de sistemes existents creats per la comunitat, que satisfaci les mancances del sistema actual i aporti solucions a problemes existents, basant-me únicament en programari lliure (amb cost 0 i totalment modificable, sense drets d'autor). Tot i l'envergadura del meu projecte, he aconseguit personalitzar un sistema operatiu semblant a Windows, basat en Ubuntu, amigable a la vista i fàcil d'utilitzar, amb tots els programes necessaris en l'educació del centre. I el que és més important, he pogut documentar els passos per crear un sistema que comuniqui tots els ordinadors de l'escola entre si, en base a aquest programa. El sistema l'he anomenat "Sophia", i en un futur estarà disponible per a descarregar i instal•lar en qualsevol ordinador. Èric Mates

Màrqueting 2.0 En part, el Treball de Recerca ha de servir per desenvolupar més com a persona els estudiants. Per aquest motiu, tenint en compte que vull estudiar administració i direcció d’empreses, em vaig decantar per posar-me a la pell d’un professional del màrqueting. Tot i que abans d’iniciar el projecte no hi havia pogut aprofundir, ja sabia que la meva passió per aquest món era immesurable. Una vegada decidit que el meu treball s’orientaria al màrqueting calia buscar un producte per promocionar ja que, personalment, tenia clar que havia de tenir una important vessant pràctica per ésser útil. Aleshores va ser quan se’m va plantejar la idea de realitzar el màrqueting d’un producte nou, el “Projecte Linux Sophia”, que faria un company del batxillerat científico-tecnològic també com a Treball de Recerca. Aquest producte estava íntimament relacionat amb l’Escola Pia de Sabadell, que m’ha vist créixer des dels tres anys i li dec molt. Així doncs, impulsat pels meus sentiments, vaig decidir encaminar el meu projecte a fer el màrqueting d’un producte pel centre educatiu que m’ha format i que mereixia ser el protagonista del meu Treball de Recerca. Finalment el tema del meu treball ha estat el màrqueting aplicat a les noves oportunitats que presenta Internet: les webs 2.0, que agrupen per exemple les xarxes socials, els blogs i els wikis. Al llarg d’aquest procés de promoció hem presentat el projecte al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, al Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental, a la Fundació Trams i a la Central de les Escoles Pies de Catalunya. La nostra idea ha estat molt ben valorada per tothom i estem molt satisfets del resultat final del treball. Per més informació cerqueu a Internet “projecte linux sophia”, podreu accedir a enllaços que hi estan relacionats com el web del LINKAT de la Generalitat de Catalunya. Xavi Marlasca 18


BATXILLERAT La pinya i els castells Tots coneixem els Castellers i ens hem quedat alguna vegada bocabadats davant d’una de les seves altíssimes i inestables construccions. La pregunta més freqüent en aquests casos és: com pot ser que una persona pugui aguantar tanta gent al damunt? L’objectiu del meu treball, doncs, ha estat respondre aquesta pregunta. Em vaig basar en l’estudi de la pinya, element indispensable en tot castell. Gràcies a l’inestimable ajut dels Castellers de Sabadell, vaig poder analitzar en directe quina era la funció de la pinya i què suposava la seva presència pel baix. Vaig anar als seus assajos amb diverses bàscules de bany amb l’objectiu de pesar tots els components de la base d’un castell per tal de veure, d’una banda, quin tant per cent del pes que el baix tenia damunt les seves espatlles era absorbit per la pinya, i, per l’altra, veure com es repartia aquest pes per la base. Per poder arribar a unes conclusions fiables, la colla va muntar diversos pilars amb estructures diferents i vam col•locar les bàscula sota el baix i sota les persones de la pinya per tal de veure la diferència entre el seu pes real i el pes que marcava la bàscula dins el castell. Analitzant les dades, vam poder veure que la pinya, depenent del nombre de persones que la formin, pot arribar a absorbir un 60% del pes que aguanta el baix. Veient com afectaven a les mesures les variables que canviàvem, vam poder comprovar la importància de la pressió que exerceixen els components de la base, així com la rellevància de la seva postura corporal. D’altra banda, també vam poder determinar quins elements són els que aguanten més pes dins la pinya i quins, en canvi, tenen una funció equilibradora. Neus Morcilo

La vida quotidiana dels romans El meu treball de recerca està centrat en la vida quotidiana dels romans en època clàssica. Inicialment em vaig plantejar molts aspectes a treballar d’aquest món però perfilant l’índex del meu treball, em vaig centrar en la religió romana, l’urbanisme, l’oci, els àpats, els complements, les classes socials i finalment amb l’educació romana. Com que no ès un treball científic em va costar més definir un objectiu però finalment vaig dissenyar l’índex del treball centrant-me en aquests aspectes de l’època romana. Com a part conceptual vaig estudiar els diferents punts que m’havia marcat utilitzant diferents fonts: internet, llibres i fires i mercats especialitzats en aquest àmbit, i per la part pràctica vaig decidir que tots els coneixements adquirits durant el treball els aplicaria a l’escriptura d’una novel•la. Aquesta novel•la la vaig situar a l’època imperial romana a Arrahona, l’actual Sabadell. Em vaig documentar de les restes que s’havien trobat a la nostra ciutat i barrejant fets fantàstics amb fets reals d’aquella època vaig redactar una novel•la centrada en una família romana. Amb aquest treball he pogut aprofundir en la matèria que m’interessava i sobretot conèixer el procediment previ a l’escriptura d’una novel•la i la dificultat que comporta escriure un llibre d’aquesta magnitud. Clara Camps

19


BATXILLERAT

THE CLIENT, JOHN GRISHAM

The Client, by John Grisham, is a novel about investigation and crime. This book is about Mark Sway’s story since he sees a man committing suicide. Mark is an 11 year old boy who lives with his mother, Dianne, and his brother, Ricky. Reggie Love is a lawyer who helps Mark and Fink, Trumann and Foltrigg are the policemen who investigate the suicide. Only Mark knows why the man killed himself. The man committed suicide because he knew Mafia was going to kill him anyway because he is the only one who knows where a murdered Senator’s body is buried. Clfford, the dead man, tells Mark his secret before dying and tha Mafia wants Mark not to talk. Personally, I liked this book, because of the type of literature it is. I liked it also for its dynamism in the reading. It’s like a magnet, you can’t stop reading, and its attractive until the end. I recommend reading it to all ages and all public. But I don’t recommend it to people who suffer from the heart! It is fast to read and it doesn’t tire you! Gerard Acebes 1r Batxillerat

The Client is a thriller written by John Grisham. This book is about the suicide of Romey Clifford and its only witness. Mark Sway, the main character, is an eleven year old boy that lives in the outskirts with his brother Ricky and his mother Dianne. One day , when the brothers were playing in the forest, they saw a car with a person inside. Mark entered and met Romey, the lawyer of a mafia family. He told him where a murdered man was buried and then he killed himself. After a lot of pressure from FBI and the Head of the Mafia, Mark says where the corpse is buried and he and his family enter the FBI’S Witness Protection Programme. In my opinion, this is a very simple book. I’ve read a lot of other books of lawyers and witnesses and this is the worst one. The plot is very simple and there’s only one focus of attention so it is sometimes boring. The case is not bad, but it is wasted because of the slowness of the plot. I recommend you not to read this book, it can be boring at times, it’s simple and slow!

Pol Ureta 1r Batxillerat

20


PASTORAL DENIP 2013

El passat 30 de gener l’escola va viure un moment molt especial, vam celebrar un acte conjunt: el Dia Escolar de la No violència i la Pau. Tots els alumnes, professors i personal d’administració i serveis van aturar tota activitat lectiva per anar al pati gran i viure aquest moment. Tothom es va asseure a terra en forma d’espiral i després d’una breu introducció, van sortir uns alumnes que representaven les diferents etapes de l’escola per explicar l’activitat que havien fet a la classe uns dies abans per treballar el DENIP. Seguidament, mentre començava a sonar la cançó “La vida és bella” van anar sortint dos alumnes de cada classe que aguantaven l’anella que havien fet a classe i on havien escrit un propòsit d’austeritat. Aquestes anelles anaven enllaçades amb alumnes de 2n de Batxillerat que feien de cadena humana per tal d’unir tots els propòsits de l’escola. Aquesta cadena va envoltar l’enorme espiral d’alumnes i professors que estaven asseguts a terra. Després, mentre començava a sonar la cançó “No dudaría” d’Antonio Flores que dies abans tothom havia après a classe, cadascú va enllaçar els braços amb el company que tenia al costat de manera que ens vam fer una abraçada col•lectiva al ritme de la música. Abans que acabés la cançó, vam demanar que tothom s’aixequés i s’abracés amb els companys. Va ser un moment molt emotiu i distès. Les valoracions tant per part dels alumnes com per part del personal que treballa a l’escola van ser molt positives i coincideixen amb el fet que aquests actes són els que “fan escola”.

CAMPANYA MANS UNIDES Entre els dies 26 de febrer i 5 de març es va dur a terme la campanya de Mans Unides “No hi ha justícia sense igualtat”. Els diners recaptats serviran per finançar els següents projectes: • Creació d’un centre educatiu de menors en situació de conflicte a Costa de Marfil (Àfrica). • Projecte d’agricultura sostenible davant del canvi climàtic a 8 comunitats rurals a El Salvador. • Millora de les infraestructures d’un centre de salut rural a Ntamugenga (República Democràtica del Congo). Durant la campanya hi havia una urna al vestíbul de l’escola on poder dipositar els diners que es volguessin aportar. A més, durant l’últim dia es va organitzar una exitosa activitat amb els alumnes de Secundària i Batxillerat: l'Esmorzar Solidari. Després de veure un vídeo de sensibilització sobre la Campanya de la Fam de Mans Unides, tothom qui va voler es va apuntar a fer un pastís, coca o magdalenes artesanes. A l'hora del pati, els vam repartir en tres espais de l'escola i es van vendre a tots els alumnes d'aquestes etapes.

21


PASTORAL

UN DIA ESPECIAL A L’ESCOLA PIA DE SALT Dilluns 4 de març un grup de 17 alumnes voluntaris de 2n. de Batxillerat van anar a l’Escola Pia de Salt amb l’objectiu de conèixer la realitat d’aquesta escola que s’ha fundat aquest curs i que té nens de P-3 que viuen immersos en una realitat social i cultural diametralment oposada a la que vivim a l’entorn de la nostra escola. Amb el fet addicional que al capdavant d’aquesta escola hi ha un antic mestre de l’escola, en Carles Ruiz, que és el director gerent. Durant tot el dia grans i petits van treballar decorant l’escola de cara a la seva Jornada de Portes Obertes prevista per aquest mes de març. Aquí teniu un recull de frases dels alumnes de Batxillerat després d’haver acabat la jornada:

Una nova experiència que s’ha de viure en algun moment o altre.

Un dia molt divertit i diferent, amb experiències especials.

Amb ben poc es pot ser feliç i encara que tinguis un mal dia els nens et fan treure un somriure.

Un dia diferent i especial, un record enriquidor per sempre.

Un dia especial entre tots per conèixer somriures fantàstics!

És increïble l’alegria que transmeten els nens, no entenen de prejudicis.

Un dia on podem veure les ganes, l’esforç i la voluntat de tirar endavant un projecte tan gran com és l’Escola Pia de Salt.

He après un valor que costa molt avui en dia: SOLIDARITAT. I he descobert l’altra realitat, els més necessitats.

Infants d’una realitat llunyana que ens han fet passar un dia farcit d’amor i carinyo.

Conèixer la veritat ens fa créixer. A vegades no sabem si fem somriure els petits o ells ens fan somriure a nosaltres. L’esforç conjunt per causes com aquesta val molt la pena, és divertit, útil i gratificant.

Un dia molt enriquidor.

22


CPS

El passat dijous 14 de febrer, al grup més jove del CASAL PARE SALLARÈS, format per nois i noies de 1r i 2n d’ESO, vam celebrar el tradicional dia de l’amic, en el qual els "Casaleros" podien convidar qui volguessin perquè participés en una sessió de Casal. Ens van visitar quatre forasters, dues nenes de 6è de primària, una de 1r d’ESO i un noi de 2n d’ESO. Després d’una ronda de presentacions per conèixer-nos tots una mica millor, vam crear tres grups i ja estava tot llest per començar el joc que teníem preparat: el trivial del CPS! Utilitzant la mecànica d’aquest conegut joc, vam canviar el significat dels colors i en comptes de fer sempre preguntes temàtiques, vam establir quatre tipus de proves. Si queien en una casella de color taronja, un dels integrants del grup havia de representar amb mímica (sense parlar) una pel•lícula

i

l’altre

l’havia

d’endevinar.

Si

l’endevinava, el grup s’emportava un formatget d’aquell color! Els "Casaleros" van haver de representar pel•lícules com ara “Superman” o “E.T.” i ens vam fer tots un tip de riure. En canvi, si queien en una casella de color marró, havien de fer una prova totalment diferent: utilitzant un dit, havien d’escriure a l’esquena d’un dels integrants del grup una paraula que aquest havia d’endevinar. La prova de les caselles de color verd consistia en taral•lejar una cançó perquè l’altre integrant del grup l’endevinés. Algunes de les cançons que els "Casaleros" van interpretar en directe van ser el “Bon dia” dels Pets o “Llença't” dels Lax’n’Busto.

Si queien en una casella groga, havien de respondre a preguntes sobre el Casal. Preguntes com ara quantes portes hi ha al Casal, qui són els monitors del grup Fulanos de Tal, quins colors formen el logotip i en quin ordre o quin grup va promoure les reformes realitzades l’estiu passat. Preguntes una mica difícils per als forasters que van venir de visita, però per sort tenien els "Casaleros" que, com a experts en el tema, els van poder ajudar! Si queien en una casella de color blau, havien de jugar al tabú amb valors: es tractava de definir un valor però sense poder dir unes paraules clau determinades. En cas que 23


CPS les digués, la prova quedava invalidada. Es van definir valors com ara la felicitat, l’amistat o la pau. Finalment, si queien en una casella de color lila, havien d’unir les tres peces de puzle que conformen el logotip del Casal amb els ulls tancats i amb l’ajuda de l’altre integrant del grup, que l’havia de guiar amb la veu. L’Anna Lladó va comentar: “Els jocs van ser molt divertits, sobretot el d’unir les peces del Casal amb els ulls tancats!”. Un cop acabat el joc, vam repartir les medalles d’or, plata i bronze entre els grups segons la seva posició en la classificació final, i com que ja ens començava a rugir l’estómac, vam treure el menjar i vam berenar tot junts per posar fi al dia de l’amic, xerrant i passant una bona estona. El Marc, un dels forasters que ens va visitar, va assegurar, amb un gran somriure a la boca, que “el berenar va estar molt bé!”. Els monitors del grup volem agrair un cop més a les quatre persones que ens van visitar i esperem tornar-los a veure molt i molt aviat! Nosaltres vam gaudir molt durant el dia de l’amic i sembla que no vam ser els únics, pel que ens va dir l’Anna Lladó la setmana següent, quan avaluàvem l’activitat: “Se’ns va fer curt, ens ho vam passar molt bé!”.

Ens trobaràs a Facebook, Twitter i al nostre bloc! ;)

http://www.facebook.com/jovescps http://www.twitter.com/jovescps http://joves-cps.blogspot.com.es/

24


AMPA L’Escola Pia disposa d’un servei de menjador de CUINA PRÒPIA, tot i que el servei es trova externalitzat respecte del personal propi de cuina i ajudants de cuina (4 persones). El personal que desenvolupa les tasques de canguratge és personal PROPI de l’Escola Pia (14 vetlladores) Aquest personal així com tot el Servei en general de Menjador està dirigit i coordinat en tot moment per la LAIA CANO, a qui tots coneixeu, de segur! Tots els plats s’elaboren amb productes frescos de primera qualitat, les cuineres, encapçalades per la PETRA (cuinera resident a l’escola fa més de 6 anys), elaboren cadascun dels plats a no més de 25 metres dels menjadors. És a dir, tots els plats es serveixen acabats de fer, A LA CUINA DE L’ESCOLA. Entre l'elaboració i el repartiment, que es fa individualment, l’escola disposa d’un Escalfaplats, on el menjar resta a l’espera de ser repartit, allà se li respecta la temperatura adient perquè es pugui servir a la temperatura idònia.

Els menús són programats i verificats per Aramark i cada mes la coordinadora del servei, la Laia Cano dóna el vist-i-plau. Cal recordar que alhora també s’elaboren menús especials per a intol•leràncies i/o al•lèrgies. De fet mensualment es facilita el menú dins les carpetes de notificació als alumnes. El servei de berenar és un dels serveis que es va aconseguir amb l'externalització, ja que és un servei de valor afegit que Aramark ofereix, és per això que es pot oferir el servei fins a Segon de Primària.

25


AMPA Pel que fa l’equip de vetlladors/res, no només es tracta d’un servei de control, sinó que va més enllà i fonamenta el seu treball en l’assoliment per part dels nens i nenes. També compta amb un equip del servei de menjador escolar que vol donar a conèixer els objectius a treballar durant aquest curs.

Per tal que aquest espai educatiu sigui un moment d'enriquiment personal, de relació i de convivència, cal mantenir unes normes i uns objectius que es comprometen a seguir tot l'equip de monitors. D'aquesta manera els monitors no es plantegen una tasca només de vigilància, sinó també educativa. L'estona de menjador possibilita treballar els aspectes propis de l'hora de dinar i del temps de lleure.

OBJECTIUS A TREBALLAR: L'ÀREA DE NUTRICIÓ: ALIMENTACIÓ. (aquest temps comprèn l'estona de menjador mentre els alumnes dinen)

• Menjar tota mena d'aliments. • Potenciar la seva autonomia. • Fer servir els coberts correctament. • Mantenir una correcta postura a taula. • Reforçar els hàbits a l'hora de dinar. • Donar a conèixer als infants la classificació d'aliments segons diferents criteris. • Temps d'higiene; rentar les mans i les dents

26


TECNOLOGIA La iniciativa Open Source II: ensenyament lliure A la passada entrega de la Xerrameca vam presentar el programari lliure (o de codi obert): què és i quins usos en fem a la nostra escola. Tot i que aquesta iniciativa va néixer dins l'àmbit informàtic i habitualment s'acostuma a aplicar a programes d'ordinador, la filosofia de 'codi obert' consisteix en deixar a disposició de qui ho vulgui allò que s'ha creat . Així doncs, es pot aplicar, i de fet s'aplica, a molts altres aspectes com ara màquines, llibres o bé materials d'ensenyament. Anant un pas més enllà es va portar aquest concepte a l'aprenentatge lliure (i en aquest cas també gratuït). Així, la plataforma coursera.org ha sigut pionera en oferir cursos a distància molt complets, creats i dirigits per professors d'universitats tan prestigioses com CalTech, Johns Hopkins, Princeton o Stanford.

Aquests cursos, coneguts com a Cursos Online Massius en Obert (MOOCs per les seves sigles en anglès) es fan en la modalitat on-line, on les classes en forma de vídeos són la pedra angular del propi curs, amb exercicis interactius per tal de poder reforçar l'aprenentatge.

Continguts La metodologia d'aquests cursos es basa fonamentalment en explicacions contingudes en vídeos de diferent durada. En acabar els vídeos més curts es demana respondre un conjunt de preguntes curtes, que ajuden a fixar els conceptes explicats. 27


TECNOLOGIA Diversos estudis apunten que les preguntes que demanen a l'alumne que sintetitzi o raoni sobre allò que se li acaba d'explicar, condueixen a un aprenentatge més en profunditat que la simple explicació per ella mateixa.

Autoavaluació En finalitzar cada unitat es disposa d'un conjunt d'exercicis que l'alumne ha de resoldre ell mateix. Un cop acabats, la funció d'autocorrecció donar una nota en funció de les respostes.

Comunitat d'estudiants Els MOCCs s'enriqueixen fortament de la participació dels seus alumnes en fòrums. En ells es poden plantejar dubtes del curs, dels , o bé de qualsevol temàtica relacionada, i són els mateixos alumnes qui s'ajuden mútuament. Tota aquesta activitat és dirigida per part del professorat que imparteix el curs, el qual també s'enriqueixen amb el feedback obtingut.

Titolació En acabar el curs s'opta a aconseguir un títol d'aprofitament si es superen determinades condicions. Ha estat tan gran l'èxit d'aquesta iniciativa que ara també podem trobar noves plataformes que s'apunten a aquesta modalitat: edx.org, que agrupa universitats com Berkeley, Harvard o el prestigiós MIT, i ja dins del territori nacional, la iniciativa COMA de la UNED unedcoma.es o la nova miriadax.net, que engega una iniciativa semblant agrupant diverses universitats iberoamericanes sota el paraigua econòmic d'empreses privades.

Amb tot això és clar que el moviment de codi obert ha anat més enllà dels àmbits purament tècnics per fer arribar les seves virtuts a tothom qui en vulgui fer ús, més enllà de fronteres, copyrights i fins i tot costos econòmics.

28


ESCOLA

HISTÒRIA DE L'ESCOLA PIA SABADELL

Capítol 2 : el “nou” col•legi escolapi de Sabadell NB: en aquest capítol, que pretén resumir a grans trets el funcionament del nou col•legi, des del seu inci (1885) fins al final de la guerra civil espanyola (1939), en lloc de fer un seguiment cronològic de l’escola, s’explicitaran alguns dels fets i/o activitats més interessants d’aquest període. Tal i com s’indicava en el capítol anterior, el 23 d’abril de 1885, diada de St. Jordi, el pare escolapi Ramon Riera, va beneir el nou edifici. Dos dies més tard es van iniciar les classes. El 26 d’abril de 1888, l’alcalde i la corporació municipal van signar un nou conveni amb la comunitat escolàpia a fi d’assegurar la continuïtat de l’ensenyament a la ciutat. El pare Joaquim Corominas va organitzar el col•legi com una escola graduada: classes de cultura general i de cormerç; ensenyament primari i batxillerat. Ell en va ser el rector durant 27 anys. Cal indicar que en el període, comprès entre l’obertura del nou centre i el final de la guerra civil, s’esdevingueren una sèrie de situacions i fets ben complicats i difícils, sobretot a nivell social, sigui per motius polítics, laborals o religiosos. Entre altres podem citar la “Setmana Tràgica” (1909). A diferència de molts centres oficials i religiosos de la ciutat, el col•legi no sofrí cap dany, gràcies sobretot a la prudència i bona mà del rector, pare Llonch. Des de l’inici del nou segle fins l’any 1917, els escolapis es van fer càrrec del Centre de Cultura Popular, que fou com una mena de sucursal, situada en el que posteriorment seria la parròquia de la Santíssima Trinitat. Durant la II República, amb la Llei de Confessions i Congregacions Religioses, de 1933, que prohibia l’ensenyament als Ordes i Congregacions Religioses, els pares de família de l’escola assumiren la titularitat del centre formant la Mútua Fèlix Amat. Les classes de batxillerat i una de pàrvuls s’impartiren al carrer Sant Pau, amb el nom d’Acadèmia Fèlix Amat.

L’OBSERVATORI METEOROLÒGIC

El setembre de 1895 es van començar, al col•legi, les observacions meteorològiques. Les anotacions les feien els escolapis per encàrrec de l’Ajuntament, el qual hi va aportar els primers aparells. El dia 1 de gener de 1897 es va fer la inauguració solemne de la nova estació meteorològica, que en poc temps ja figurava entre les millors de Catalunya. Des de l’observatori es podia contemplar tota la ciutat i les rodalies. A partir de 1901, i fins a la seva mort, el 1952, l’encarregat de l’observatori va ser el pare Josep Baburés i Grabulosa. Però no fou fins el 1912 quan es va construir el pavelló dalt del terrat. I es proveí de més material: una cinquantena d’aparells d’observació directa i enregistradors. Les dades s’enviaven a l’observatori central de Madrid i al centre de la xarxa meteorològica de Catalunya i Balears. Mercès a la dedicació del pare J. Baburés i altres col•laboradors es va enriquir en molts aspectes. Per 29


ESCOLA exemple una biblioteca de temàtica meteorològica de més de mil volums i un museu exposició. Aquest servei meteorològic va ser consultat en moltes i per diverses ocasions: arran de la construcció del tren Barcelona-Sabadell; per la ubicació del camp d’aviació; per l’establiment del sanatori de Torrebonica; pel suministrament d’aigua a la ciutat; dades sobre pedregades per les companyies d’assegurances agrícoles, etc. Atesa la seva gran activitat es pensà en la construcció d’un pavelló astrofísic. Però els temps es van complicar. Malgrat tot, però, mai es van deixar de fer les observacions, per poques que fossin. Fins i tot durant la guerra civil en què el centre es convertí en l’Institut Escola M.B. Cossío, es va continuar fent observacions i s’augmentà i millorà el material. Però en acabar la guerra, la majoria d’aparells van desaparèixer, així com el museu, l’arxiu i bona part de la biblioteca. En una sessió plenària de la Institució Bosch i Cardellach, l’1 de maig de 1943, de comú acord entre l’Ajuntament i l’escola, es decidí tornar a rehabilitar l’observatori. El senyor Josep M. Marcet, alcalde de Sabadell inaugurà les reformes fetes a l’observatori, durant la festa major d’aquell any. El 1946 s’instal•là en un racó del pati la secció termo-agrícola de l’observatori, a fi d’estudiar les variacions de temperatura en relació amb el cultiu de les diverses plantes. A partir de la mort del pare J. Baburés (1952), alguns alumnes van continuar la labor durant uns anys. Finalment, l’observatori municipal s’instal•là a la Companyia d’Aigües de Sabadell.

ACTIVITATS CULTURALS I GIMNÀSTIQUES Durant el primer curs (1885-86) es creà l' “Acadèmia Calassància” i s’inicià la publicació del “Boletín de la

Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Sabadell”, on hom podia llegir i seguir totes les activitats de tipus religiós, escolar i literari que es duien a terme a l’escola. En van sortir 25 números. Uns anys més tard es feren famosos els festivals gimnàstics i les exposicions de treballs escolars, com també les revistes “Vers la Ciència” (1915) i “Art jove” (191718), d’informació artística.

CENTENARI DE L’ARRIBADA A SABADELL El 1919, es celebrà el centenari de la fundació de l’Escola Pia de Sabadell. Es van fer actes religiosos i culturals, durant el mes de maig, amb la participació de la ciutat. I com a testimoni i record es gravà, amb lletres daurades, una làpida que encara hom pot veure a la porteria del col•legi. Arran d’aquest motiu es canvià el nom del carrer, que dóna la façana principal: el que havia estat carrer Moratín es convertí en carrer de l’Escola Pia. L’historiador local Joan Montllor i Pujal va destacar la predilecció que els escolapis han tingut en tot temps per les classes de comerç, tal com requereix la tradició comercial i industrial de la ciutat, així com també de la seva catalanitat.

30


ESCOLA L’ESGLÉSIA

Col·locació primera pedra

En el nou edifici es deixà un terreny extens per la construcció de l’església. No va ser, però, fins el 1923, entre altres per raons econòmiques, que es decidí la seva construcció. El 23 de maig de 1924 es va beneir i col•locà la primera pedra. L’església va ser inaugurada el primer de maig de 1932. A la tarda s’hi cantaren vespres solemnes que presidí l’abat de Montserrat, pare Antoni M. Marcet. Per manca de recursos econòmics no s’hi posaren les teules: caldria esperar 26 anys. La façana i campanar no es van acabar de fer. És una obra modernista dirigida per l’arquitecte Bernadí Martorell. El pare Ramon Hostench fou l’encarregat, per part de la comunitat, de dur l’obra a bon terme. Durant la guerra civil, es van cremar les imatges de l’església. Els ornaments i altres elements de culte foren destrossats. La taula de l’altar es va portar al dipòsit municipal i es pogué recuperar. Atès que durant la guerra l’església s’utilitzà per a fer reunions i més tard serví de gimnàs, fou l’únic temple de tot Sabadell que no fou cremat.

LA GUERRA CIVIL A l’inici de la guerra civil, els escolapis hagueren d’abandonar l’edifici. L’endemà, tant el col•legi com l’església foren saquejats. Dies més tard, gràcies a uns antics alumnes que se’n van fer càrrec, van utilitzar l’edifici per fer-hi classes: al segon pis, s’hi instal•là l’Institut Escola Cossío, i a la planta baixa i primer pis, l’escola mixta graduada Grup Escola Renaixença. Els últims mesos de la guerra es convertí en hospital de sang. L’edifici fou de nou saquejat dos dies abans d’entrar les tropes nacionals. D’entre els sabadellencs que van morir durant la guerra, cal comptar l’assassinat de set religiosos de la comunitat. L’exèrcit de Franco ocupà la ciutat el 27 de gener de 1939 i convertí el col•legi en caserna durant 3 mesos. El dia 3 d’abril el col•legi tornà a obrir les portes i es van reiniciar les classes, amb el material d’ensenyament que es va poder recuperar, i es va continuar durant tot l’estiu. El curs 1939-40 es féu dins la normalitat.

...CONTINUARÀ

31


ESCOLA GENT DE LA CASA:

Conxita Tarruell

Mestra, escriptora de viatges, cantant de gòspel, membre del grup d'animació a la lectura de l'Escola Pia de Catalunya i col•laboradora de diverses ONG's... amb més de 36 anys de vinculació amb l'Escola Pia de Sabadell, Conxita Tarruell (Sabadell, 1957) ens cedeix una mica de temps per parlar amb la Xerrameca. Quant de temps portes aquí a l’escola?

Porto 36 anys, més l’últim any de pràctiques quan estudiava magisteri. L’any següent ja em vaig quedar aquí...sí, sí, porto molt temps... I dedicat a l’ensenyament?

dibuixos, van fer paquetets i regals perquè just tornar era el meu aniversari, feia 40 anys llavors... Em vaig sentir tant estimada que va ser molt bonic. Es va ajuntar amb que hi havia unes colònies i els nens van venir amb els paquets a les colònies. Va ser un monent molt entranyable. En un moment complicat, tornar al cole amb aquests nens em va donar l’alegria de viure i de tornar a lluitar.

Bé, jo de petita ja tenia molta vocació de mestra. Ja m’agradaven molt el nens, sóc la gran de 5 germans. M’agradava jugar amb ells, cuidar-los quan els meus Quantes tutories has dirigit? pares havien de marxar en algun moment. També quan era jove anava a la guarderia "El Niu" a ajudar-los a Des de P4 fins a 4t de Primària he fet tots els cursos, amb un promig de cinc cops per curs més o menys. No l’estiu. Sempre he tingut molta vocació de mestra. m’agrada gaire estar sempre al mateix lloc. M’agrada Ens pots explicar alguna anècdota d’aquí a canviar i conèixer noves coses... sóc molt inquieta. Per l’escola? a mi ha estat enriquidor poder treballar els primers anys Més que anècdotes jo destacaria tres moments en els amb els d’Infantil i anar pujant a 2n, 3r, 4t... veus que es barreja el bo i el dolent. Recordant, la primera l’evolució dels nens i això és maquíssim. Un cop finalitzades les tutories, que em ve al cor, i la vaig patir una mica, és un alumne de la classe que va quines tasques realitzes actualment agafar leucèmia i duia un catèter. Havia a l’escola? d’anar amb molt de compte de no rebre Els últims anys, i també amb alumnes cops, que no li saltés el catèter perquè des de P4 a 4t de Primària, faig des de era perillós... per mi era una la classe de racons, que m’agrada responsabilitat molt gran i veure el nano molt, faig informàtica, reforç de que estava passant un mal moment. matemàtiques i llengua amb grups Per altra banda a la classe es va crear reduïts , i també faig castellà amb un un ambient maquíssim de solidaritat i grup de 3r de Primària. de companyonia, els pares es van implicar molt... és dels cursos que més Un cop finalitzis la teva estada a recordaré. Encara ara tinc relació amb l’escola, et dedicaràs a l’educació o aquest noi que precisament està et centraràs més a escriure llibres? acabant ara la carrera de medicina. Un altre moment, aquest divertit, un dia A mi m’agradaria poder-me dedicar pel carrer es va acostar molt un noi més plenament als llibres. M’han sorgit d’uns 1 8 anys. Semblava que em volia atracar i va dir propostes que necessiten temps, i ara, treballant a “Hola Conxita, que no em recorda?”... era un noi que l’escola, no ho puc fer. Hi ha la possibilitat de fer una havia tingut a P4. Per mi era difícil de reconèixer-lo però novel•la, però de moment ho deixo aparcat perquè això un cop em va parlar i dir el seu nom llavors, sí. Em va necessita força temps. explicar que estava estudiant magisteri i que volia poder Relacionat amb els llibres, i tractant el tema fer les pràctiques a la meva classe. I així va ser, una extraescolar, per què escrius llibres? experiència fantàstica. Ens vam entendre molt... Per mi és una gran satisfacció veure un alumne que has tingut Jo escric perquè m’agrada molt escriure, gaudeixo el primer any d’escola, veure’l fer-se gran... ara és escrivint i revisc el viatge... m’encanta escriure tota mestre i cap d’estudis d’una altra escola. Aquest va ser l’experiència. Alguns dels meus lectors són gent gran un altre moment maco, va començar amb un ensurt que els llegeixen asseguts al sofà i em diuen “Gràcies a tu viatgem”. Altres s’emporten el llibre de viatge, com però... Un tercer moment va ser quan estava passant una aquest últim que vaig fer de Cuba amb la col•laboració temporada bastant difícil de la meva vida i mentre d’en Joel i el Claro, també vinculats a l’escola, que em estava de baixa els alumnes anaven recollint objectes, van ajudar a muntar el viatge. Em van buscar cases on

32


ESCOLA

anar, les cases de “arrendamiento”. En lloc d’anar a hotels, anar a cases amb famílies, i així, de pas, ajudarles una mica. El viatge el vaig fer amb autobús i vaig recórrer tot el país, diferent al que es fa en els viatges organitzats. Vaig poder visitar llocs que normalment no es visiten i poder veure la Cuba més autèntica i antiga, com Baracoa, on vam haver d'arribar en avioneta. Crec que els llibres serveixen per això. Persones que hi han anat m’han dit “ Que bé que ens ha anat el teu llibre com a guia!” Quin objectiu tens a l’hora d’escriure llibres?

L’objectiu és transmetre els valors, tot el que he après en aquests viatges. Com que he estat molt amb famílies, he gaudit i après sobre els valors de la solidaritat, la tolerància... valors molt importants i que aquí sembla que s’estan perdent una mica, i que en aquest moment de crisi és un bon moment per reflexionar sobre aquestes coses. Com el compartir, cosa molt habitual a Cuba... s’arriben a deixar els correus, telèfons, menjar,... m’ha fet reflexionar, veure que aquí tenim molt i que a vegades ho menyspreem. No puc suportar quan veig que es llença menjar. Des que vaig començar a fer els primers viatges m’ha fet canviar moltes coses, m’han transformat. Un dels

primers viatges que vaig fer va ser al Senegal l’any 2002 en un projecte de l’Escola Pia de Catalunya. Per aquell temps estava sortint d’un moment difícil de la meva vida, i conèixer aquell país, aquells nens, visitar moltes escoles, parlar amb els mestres, viure on estan els escolapis... i, és clar, vaig quedar molt tocada. Em va fer reaccionar, pensar que era una afortunada. Veure els nens jugant al pati, descalços, al futbol, en la mateixa època que els meus fills estaven amb el tema de les marques de sabatilles esportives... Em va fer qüestionar moltes coses i fer un canvi radical en la meva vida. Dir prou, prou victimisme, valorar el que tenim... i voler fer una crida i donar a conèixer tot el que es fa allà, escrivint articles que ens demanava l’Escola Pia, i donant a conèixer el tema de les beques. Vaig fer promoció a la ràdio, la televisió... em vaig anar llançant. Jo era vergonyosa i vaig perdre la por. Vaig tornar amb una força molt gran del Senegal que em va motivar a comunicar les experiències viscudes. Roger Lorente Aleix Diaz

Per poder escoltar integrament tota l'entrevista visiteu:

https://sites.google.com/a/sabadell.epiaedu.cat/xerrameca/entrevistes

RACONS D'ESCOLA

33

Avui:

L ' e s g lé s ia


EDITORIAL Benvolguts amics i amigues, Un any més hem arribat al final del segon trimestre escolar i per segon any consecutiu aquest fet ha coincidit amb el tancament del procés de preinscripció. Tot i que per raons derivades del termini de lliurament d’aquest escrit al Consell de Redacció no us puc donar amb exactitud les dades d’aquest procés, us puc dir que després de la Jornada de Portes Obertes celebrada el dia 16 de febrer vàrem arribar al centenar de sol•licituds de preinscripció per P3. Aquest és un indicatiu excel•lent de la salut de l’escola. No obstant, com bé sabeu tots i totes, aquest ha estat un trimestre marcat per la pitjor notícia que tots podíem rebre. La Carla ens va deixar massa ràpid, massa petita, de manera injusta, inexplicable i inesperada. Continua essent una pèrdua tangible i present, un buit als nostres cors i a la rutina diària de l’escola. La primera pàgina d’aquesta revista està dedicada a ella, perquè allà on és pugui veure’s reflectida i un somriure il•lumini el seu rostre. Des de l’escola volem insistir un cop més que som a la disposició de tothom qui heu tingut el goig de conèixer-la per a oferir-vos els espais i els recursos que vulgueu o necessiteu per assimilar una pèrdua tan enorme. Sempre estarà amb nosaltres. També vull aprofitar aquest espai per explicar la feina que duu a terme l’AMPA de l’escola la qual, més enllà de la obligatorietat de la seva existència, col•labora de manera decisiva en la realització de diversos projectes i iniciatives al llarg del curs escolar. L’AMPA està constituïda per una Junta que es reuneix mensualment amb un representant de la direcció de l’escola. En el seu sí està formada per diverses comissions, algunes de les quals treballen de manera autònoma i d’altres en cooperació amb mestres i professors. Aquestes comissions són les següents: comunicació, implicació educativa (que inclou l’organització del cicle de conferències de formació de pares i mares), cohesió social (on s’ubiquen la pujada a peu a Montserrat, el Quinto de Nadal, les festes finals d’etapa d’ESO i Batxillerat, l’Aplec Familiar, la representació en els diferents consells i federacions o les trobades amb els docents), compartir valors i visites al menjador de l’escola. Aquest any col•laboren amb la revista, redactant articles, i en la venda de polvorons destinats a ajudar a pagar el viatge final d’etapa a l’alumnat de 4t d’ESO. Vull destacar també el bon esperit d’aquesta associació, sempre imbuït d’un ànim positiu i de col•laboració, gens fiscalitzador. Els vostres representants han de ser el vehicle idoni per a que canalitzeu els vostres suggeriments. Seva ha esta la idea d’instal•lar una pantalla a porteria per a fer més efectives les comunicacions que fins ara es penjaven en paper a les columnes del vestíbul i seva ha estat també l’aportació econòmica que ha fet possible aquesta instal•lació, així com la d’un nou equipament de pissarra interactiva en una aula de 3r de Primària. També va ser seva l’aportació inicial que feu possible engegar el projecte de socialització de llibres de text a l’ESO i cada any duen a terme la revisió d’aquests llibres socialitzats. Aquest curs s’ha posat en marxa la figura del pare/mare delegat de cada classe a P3, a proposta dels representants de la Junta de l’AMPA actual. Creiem que es tracta d’una molt bona idea donat que escurçarà la distància fins ara existent entre cadascuna de les famílies i aquesta Junta, distància inevitable en una escola de grans dimensions com la nostra. Moltes gràcies per la vostra atenció, desitjo de tot cor que us animeu en la mesura de les vostres possibilitats a participar d’algun dels òrgans col•legiats del centre i que tingueu una molt Bona Pasqua.

Jordi Fontoba

34


Escola Pia 92 - 08201 Sabadell Tel. 937 484 430 - Fax 937 266 814 E-mail: sabadell@escolapia.cat http://sabadell.escolapia.cat

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

Xerrameca 67  

Revista escolar maig 2013

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you