Issuu on Google+

XERRAMECA Revista trimestral de l'Escola Pia de Sabadell

66 Desembre 2012

A TOT

Història de l'Escola Pia Sabadell Sant Josep de Calassanç El Programari Lliure Setmana Solidària Dia de la Ciència Convivències


SUMARI

INFANTIL

3

PRIMÀRIA

7

ESO

13

BATXILLERAT

17

PASTORAL

21

CPS

25

AMPA

27

TECNOLOGIA

29

ESCOLA

31

1


EDITORIAL Apreciats amics i amigues, Aquest és el primer número de la revista de l’escola, la Xerrameca, en un nou format digital. Feia temps que volíem fer-li una rentada de cara a la nostra publicació i aquest curs, on ens hem plantejat una renovació a fons de les comunicacions digitals, suposa una bona oportunitat. Els objectius de la revista continuen essent els mateixos. Donar a conèixer a la totalitat de la comunitat educativa experiències, projectes, vivències o idees que puguin ser d’interès per a un curs en concret o per l’escola en general. No neix aquesta nova Xerrameca digital amb l’ànim de substituir la comunicació diària originada al lloc web del centre. No trobareu aquí la repetició de les activitats que ja han estat mostrades a les entrades diàries del web. Tampoc és la revista un àlbum fotogràfic digital: aquesta possibilitat la teniu activa dins del web de l’escola. La nostra voluntat és oferir-vos una revista, això sí, en format digital. Tampoc neix aquest nou format per estripar-ne un d’antic que no ens agradava. La vella Xerrameca ens ha fet un molt bon servei al llarg d’una pila d’anys però no podem passar per alt que la digitalització de la Revista ens obre un munt de possibilitats que la tècnica fa possibles per oferir un producte no només visualment més atractiu, sinó amb una major varietat de continguts i la possibilitat d’enllaçar els nostres articles amb d’altres d’arreu del món. On abans teníem quadricomia (4 colors) ara tenim una paleta de 32 bits, això vol dir 232 colors diferents (4294967296) amb un ordinador de gama mitjana. On abans teníem un format tancat i limitat al seu propi suport de paper, ara tenim la possibilitat d’inserir vincles amb tot un univers de comunicació. La revista també suposa l’oportunitat de fer públics de manera detallada i extensiva alguns projectes educatius que per la seva originalitat i qualitat poden ser d’interès per a tots els membres de la comunitat educativa. Es diu avui dia de manera vehement que el rol de l’educador escolar ha canviat i ha de canviar encara molt més. Si abans el/la mestre/a era la persona que posseïa el coneixement,era una espècie de guia sabedor de totes les respostes, avui en dia els docents esdevenen persones claus en tant que orientadors i guies que ensenyin els infants i els joves com separar el gra de la palla, com triar allò que és útil i verdader d’allò que és superflu i fals, alhora que els doten d’eines per comprendre i crear. En un entorn com aquest només era qüestió de temps que la revista s’hi adaptés. Tampoc podem girar-nos d’esquena a una nova realitat formada per les xarxes socials. En el moment d’escriure aquest editorial – mitjans de novembre – ja hi havia dues-centes persones que ens seguien mitjançant el twitter. Esperem que a final de curs siguem moltes més, doncs aquesta és una aplicació de gran utilitat per fer arribar de manera puntual a un gran nombre de persones informacions o recordatoris de darrera hora. Però també volem obrir un o més d’un perfils de Facebook, amb els quals la presència de l’escola a la xarxa es veurà reforçada a Internet. Ens podrem donar a conèixer a molta més gent i obrirem vies de col•laboració amb altres entitats de dins i fora de la ciutat. En resum, aquí teniu el primer exemplar de la nova Xerrameca digital. Us l’oferim amb tota la il•lusió del món i a la vegada demanant-vos paciència i comprensió i, com sempre, esperant ser coneixedors de les vostres opinions i dels vostres suggeriments. Aquesta vol ser la revista de tothom. Molt Bon Nadal a tothom

Jordi Fontoba Director Gerent 2


INFANTIL P3 A

P3 B

P3 C

! a l o c s e ' l a s t u g Benvin 3


P3

ELS SENTITS

INFANTIL

Els nens i nenes de p3, durant aquest trimestre hem treballat: Ànecs: Conills: Ovelles: Un dia a la setmana treballem ciències amb el pallasso Sàlix.

el gust l'olfacte la vista Ens preparem a la rotllana i obrim la capsa màgica, d'on surten els personatges i l'activitat que farem aquella sessió.

La primera activitat que vam fer els tres grups va ser explicar un conte on vam conèixer el pallasso Sàlix, la Bruna, el Pol i els seus pares.

Amb la resta d'activitats hem observat, experimentat, manipulat, tastat, olorat ... I aprés moltes coses dels sentits amb diferents materials.

! ! ! t i t r e v i d Que

4


INFANTIL

P4 LES PLANTES

La classe dels lleopards, les panteres i les girafes estem treballant el món de les plantes. Poc a poc anem descobrint coses de les plantes.

Per començar vam veure alguns vídeos sobre el seu creixement, en vam parlar entre tots i vam descobrir que una planta, per créixer, necessita una llavor, terra, aigua i llum. Un altre dia la Núria, la Laia i la Montse ens van explicar el conte “Hi havia una vegada una llavor”.

Després d’escoltar el conte, ens van ensenyar diferents fruites i verdures ( poma, llimona, kiwi i pebrot ), i vam poder observar que a dins s’hi amaguen les llavors.

També vam veure que no totes les llavors estan dins de les fruites i verdures, com els llegums. I les vam poder observar i tocar.

Finalment vam poder tocar, tastar i treure les llavors de les fruites i les verdures.

A música, l’Eva també ens ha ensenyat la cançó, “ A dintre d’una poma” que parla de les llavors que hi ha a dins de les pomes. Ens agrada molt fer de científics i anar descobrint coses de les plantes.

5


P5

L'AIGUA

INFANTIL

Els nens i nenes de P5, aquest curs experimentem amb l’aigua. Per introduir el tema, hem explicat el conte del viatge d’una goteta d’aigua i ens ha ajudat per entendre el cicle de l’aigua. Hem començat explicant els seus estats: on trobem l’aigua, per què serveix, l’estalvi de l’aigua, necessitats de beure aigua...

Com hem fet l’activitat? Hem posat dos recipients al mig de la rotllana, un amb aigua i una altre amb glaçons.

Tot junts hem experimentat tot tocant i jugant amb l’aigua i hem pogut observar el que ha passat al cap d’una estona amb els glaçons.

Aquesta activitat de ciències, ha estat molt esperada pels nens/es , ja que és una novetat d’aquest curs.

6


PRIMÀRIA EXCURSIÓ A GUALBA

7

1r A - Els dinosaures


PRIMĂ€RIA

2n A - Els pintors 8


PRIMÀRIA Si esteu cansats de jugar sempre al mateix... Si la pilota de la vostra classe reposa damunt d'una teulada i no hi ha manera de recuperar-la... Si no sabeu a què jugar a les hores d'esbarjo o en el vostre temps lliure... Els nens i nenes de 3r tenim la solució a tots aquests problemes:

JOCS AFRICANS Aquí teniu les normes per posar en pràctica alguns dels jocs africans que els alumnes de 3r d'ESO ens van ensenyar durant la Setmana Solidària. Animeu-vos a provar-ho, nosaltres vam disfrutar moltíssim i l'estona se'ns va fer curta. Ah, els pares i les mares, avis i àvies, tiets i tietes també hi poden jugar!!!! Nens i nenes de 3r.

9


PRIMÀRIA ESO

EL CÒMIC Els alumnes de quart, hem estat treballant el còmic en el taller de llengua castellana. El nostre objectiu era confeccionar un còmic, on els protagonistes érem nosaltres mateixos. El treball ens ha ocupat tres sessions, i l'hem fet per parelles. Primer vam haver de pensar la història, que havia d'estar representada en quatre vinyetes. Després, pensar el diàleg que inclouríem a les bafarades. En la següent sessió, vam anar per tota l'escola, fent les fotografies que necessitàvem. En vam fer al pati gran, a la biblioteca, a la porteria, a l'escala gran, a l'aula d'informàtica, a la classe, al pati de la caseta i a la infermeria. Un cop impreses, vam muntar el còmic sobre un full gran i hi vam enganxar les bafarades que deia cada protagonista. Aquí teniu una mostra dels nostres treballs.

10


PRIMÀRIA

OBSERVACIÓ DE LES FLORIDURES Els alumnes de cinquè hem estat treballant tot tipus de fongs (els bolets, les floridures, el llevat i els fongs paràsits). De les floridures n'hem fet una observació més directa. L'observació ha consistit en: - Observar a ull nu el color de les floridures de diferents aliments. - Dibuixar les floridures de dos dels aliments observats anteriorment. - Observar amb el microscopi diferents floridures per veure com són. - Recordar les condicions que fan que creixin les floridures.

Floridures de taronges, llimones, tomàquets, formatges, pa i iogurt.

11


PRIMÀRIA Els alumnes estaven interessats i amb ganes d'observar les floridures.

Treball individual de l'observació de les floridures a la llibreta.

6è OBSERVEM EL NOSTRE ADN Després de dur a terme el taller de l'ADN... “Que divertit vestir-se com un científic!” "Mai no havíem tingut tants estris de laboratori a l'abast!” “Caram, sí que es poden fer experiments amb productes que tenim a casa!!” “El més divertit va ser tirar la pastilla d'hidrogen a la mostra... que ràpid pujava l'escuma!!!” “Vam glopejar aigua destil·lada per escopir-la després dins d'un tub d'assaig. Quin fàstig!!”

12


ESO

Convivències Convivències 1r d'ESO a Can Sans Els passats 17, 18 i 19 d'octubre els alumnes de 1r d'ESO vàrem anar de colònies a una casa que es diu Can Sans de Fellines. La casa està situada entre les comarques del Gironès i el Pla de l'Estany. Quan vam arribar vàrem conèixer els monitors que ens van acompanyar fins dijous i després de fer alguna activitat de coneixement ens vàrem instal· lar a les habitacions. Vam fer grups de 6 persones per fer algunes de les activitats. El joc que ens va agradar més va ser el de la “banca” on també hi van participar els nostres tutors. Els monitors eren molt enrotllats i ens animaven a fer moltes activitats. El menjar era molt casolà i molt bo. Els amos de la casa eren molt amables amb nosaltres i tenen un gos molt carinyós que ens seguia per tot arreu. Ens va ploure dos dies però malgrat la pluja ens ho vàrem passar molt bé. Moltes gràcies tutors, profes i monis.... Ja esperem poder fer les de 2n d'ESO. Montse, Àlex, Anna, Arnau, Nina i Mireia.

Convivències 2n d'ESO a La Carral Ens demanen un article per la nostra revista digital Xerrameca. Són tantes les vivències, tant bons els moments passats a les “convis” que sols se’ns acut comprimir-ho de la següent manera: 1-Coses de la casa: en general, l’edifici era gran, les habitacions es distribuïen en diferents capacitats: una de 15 i una de 25 persones pels nois; i les noies, una de 15 i una de 25. Els lavabos eren d’una mida normal i les dutxes de les noies tenien cada porta d’un color diferent. Una sala general era el nostre punt de reunió. A les estones lliures anàvem a l’esplanada i els nois jugaven a futbolins o a futbol i les noies parlaven. 2- Menjar: esmorzàvem a les 9. Galetes, colacao, magdalenes, sucs. Dinàvem a la 13.30, pollastre, llibrets, hamburgueses, macarrons. Sopàvem a les 20.30, sopa, pizza,croquetes....La veritat és que de gana no en vàrem passar gens ni mica! 3- Monitors: eren molt divertits, simpàtics, cantaven moltes cançons i eren molt riallers. 4- Activitats: en fèiem de molt “xules” com la gimcana enigmàtica, que hi havia molts problemes fàcils i difícils. També vam fer alguna manualitat com la rajola de ceràmica. Per rematar-ho tot, una bicicletada ens va deixar ben cansats per anar a dormir com angelets. 4.1- Disco: va ser molt entretinguda i original. El ball de la pega dolça va ajudar a enamorar més d’una parelleta. 4.2- Futbolins: estaven molt bé, fins i tot vam fer un torneig. 4.3- Ball-Country: ens va agradar molt perquè era una cosa totalment nova per a nosaltres. 5- Cançons: vam arribar a la Carral cantant la mateixa cançó de 2n de primària i ens vam acomiadar amb la mateixa cançó. Ens diem adéu, cantant una estrofa: “Un dia a la Carral de Sabadell vam arribar! Amb les motxilles a l’esquena i moltes ganes de jugar...” Júlia Rubio, Marc Salvador i Marc Oliveras

13


ESO The USA exchange Last August, a group of 3r ESO students from Escola Pia Sabadell and Escola Pia Calellla took part in an educational exchange programme with another school in The USA. They want to tell you about their awesome experience in this amazing country. It has been a very interesting experience for many reasons. Firstly, we had the opportunity to get to know a very different culture. One of the things that surprised us was that the American teenagers have to get up at 5 o'clock in the morning. Apart from that, the methodology in the schools is completely different from our schools. For example, there are students of different ages in the same class. We were living with an American family. We were shocked by the size of the house, it was enormous and it had a wonderful, big garden. The families were very nice and we spent all the weekend with them. American families usually have breakfast outside at the weekend. They usually eat the traditional eggs and bacon and also pancakes. They sometimes have barbecues with friends. Another thing that surprised all of us was that early in the morning all the students have to listen to the American National Anthem, stand up and put their hands on his chest and look at the American flag which was in all classes. The first day, since we didn't know anything about that, everybody stood up except us and the teacher got angry because he didn't know that we were exchange students. The teachers and the students were friendly and they treated us with great respect. There were students of different races in the classes what made the classes much more interesting. There were a variety of subjects, and a large range of optional subjects, for example one of us chose “Fashion”, the students painted the class in pink and they talked about fashion. All the students were girls.

To sump up, we can say that we have enjoyed our American experience. We have learnt a lot, not only English but also different customs, characters, education and specially we have had the pleasure of meeting wonderful people and some of them are now friends of us.

Written by Josep Ciurana, Marc Godayol, Dalmau Pérez and Albert Ferrrer.

14


ESO LES MATES A L'ESO Des del Departament de Matemàtiques volem fer esment de les novetats que hem incorporat aquest curs als cursos de 2n i 4t d’ESO; aquestes novetats les podem dur a terme gràcies a l’ampliació horària de l’assignatura: hem passat de 3 a 4 hores setmanals. Hem volgut aprofitar aquesta hora de més que se’ns ha ofert per promoure el pensament matemàtic dels nostres alumnes d’una manera més lúdica, encara que no pas menys formal, amb activitats de concursos matemàtics on històricament la nostra escola ha participat. Les activitats es duen a terme en grups, i exigeixen un treball en equip i una cooperació que, des del nostre Departament considerem important. Els propers trimestres, les activitats aniran enfocades a àmbits diferents de la matemàtica, sense perdre aquest espai per reflexionar, cooperar i compartir. A 2n d’ESO hem començat a preparar problemes del concurs FEM MATEMÀTIQUES, on esperem presentar, per grups, tots els alumnes de 2n. L’objectiu d’aquest concurs és contribuir a desenvolupar la competència matemàtica, intercanviar experiències i compartir propostes per part del professorat de les diferents comarques de Catalunya. A més, vol sensibilitzar la societat catalana en general sobre la necessitat de millora d’una educació matemàtica que afavoreixi el desenvolupament personal i la integració social d’uns ciutadans i ciutadanes lliures i responsables. A 4t d’ESO, estem treballant els problemes del concurs EL CANGUR. EL CANGUR és un concurs que preparen els representants de més de quaranta països que formen part de l’organització internacional "Le Kangourou sans Frontières". La Societat Catalana de Matemàtiques forma part d’aquesta organització i és l’encarregada de la traducció i adaptació al català dels enunciats del Cangur, tasca que duu a terme a través d’una comissió, en la qual participen representants dels organitzadors de les proves a les Illes Balears i la Comunitat Valenciana. Els alumnes de 3r d’ESO a 2n de Batxillerat poden participar en aquest concurs. Aquestes dues activitats ens permetran assolir els següents objectius: •Potenciar el raonament matemàtic a través de la resolució de problemes. •Fomentar la capacitat de comunicació i argumentació matemàtica presentant activitats per resoldre en equip i exigint l'elaboració d'informes detallats. •Ajudar els nois i noies a adquirir seguretat i confiança en les seves capacitats per fer matemàtiques presentant-los activitats motivadores i que suposin un repte per a ells i elles.

Estem convençuts que aquestes dues activitats permetran que els nostres alumnes siguin més competents en l’àrea de les matemàtiques i que estiguin més motivats en el seu aprenentatge.

Departament de matemàtiques 15


ESO 22N, GAUDINT DE LA MÚSICA El 22N. Associeu aquesta data a algun fet? Recordeu que fa un temps, un concert de l’orquestra de corda i el conjunt de guitarres d’E.S.O de l’escola, emplenà d’encant la sala d’actes? Si us hi pareu a pensar un instant, el passat 22 de novembre, l’escola va organitzar aquests dos concerts en què la majoria d’alumnat i docents van trencar la rutina diària, tot assaborint dues dosis d’energia musical. El motiu? El 22 de novembre, l’escola va celebrar Santa Cecília. Què en sabem d’ella? La Cecília era una dama noble de Roma, del segle III. Segons explica la, durant el martiri a què va ser sotmesa, ella pregava a Déu amb càntics de lloança. Aquell martiri la conduí a la mort. Se la va començar a relacionar amb la música cap al segle XV i en breu es feu popular. El 1594, el Papa Gregori XVIII va proclamar-la patrona de la música. A mesura que passaven els anys es van fer diverses festes en honor seu i compositors com Henry Purcell i Benjamin Britten van compondre obres dedicades a ella. Marina Círia

FORMACIÓ DE DELEGATS Nosaltres aquesta experiència ens ha semblat bona per rendir millor en el nostre càrrec de delegats. Hem après diferents actituds que hem de tenir davant de la classe, i saber com controlar o dirigir una reunió amb els companys de la nostra classe, just després de la formació ho vàrem posar en pràctica i la veritat és que s'han notat canvis de tota classe sobre l'aspecte que vàrem tractar, ens en vàrem sortir prou bé de dirigir la reunió. A la formació de delegats vàrem estar treballant com transmetre una disconformitat d'un alumne a un professor amb respecte i tolerància. Entre els drets i els deures que té un delegat ens varen dir que un delegat no és aquell que soluciona els problemes, si no el que ajuda a solucionar-los. Delegats de 3r d'ESO A Els delegats de 3r d’ESO C (en aquest cas un noi i una noia) van ser escollits, com tots els altres, per votació de la classe a la qual haurien de representar posteriorment. Un cop van ser escollits, van haver de fer una formació per a delegats . Un curs que es va realitzar a la biblioteca de l’escola i que va durar un total de deu hores. En aquest curs hi van participar els delegats d’inici de cicle de 5è de primària fins a 1r de batxillerat (5è, 1r d’ESO, 2n d’ESO i 1r de batxillerat). A la formació, els delegats, van aprendre els seus drets i deures, com dirigir una reunió, com redactar un informe, com dirigir una classe, noves maneres de fer participar la classe, etc. Tot això mentre omplien un dossier per complementar la formació. Als delegats de 3r d’ESO C ens va semblar una molt bona idea, ja que, fins ara, els delegats no rebien cap mena d’ajut, no sabien els seus drets, i, per tant, tampoc els seus deures, no tenien cap mena d’experiència com la que hem tingut al curs, etc. A més vam compartir opinions molt diverses, ja que les edats eren molt diferents. Vam comprovar que la feina de delegats és molt diferent però alhora té la mateixa finalitat en una classe de 5è de primària que en una de 1r de batxillerat. Així doncs ens va semblar una experiència molt enriquidora i creiem que és molt bona idea que l’escola l’hagi posat en pràctica. Delegats de 3r d'ESO C

16


BATXILLERAT FUNDACIÓ EDUCACIÓ SOLIDÀRIA Fundació Educació solidària, FES, entitat agermanada amb la institució Escola Pia de Catalunya amb la qual manté una relació cooperativa davant diversos projectes de caràcter formatiu i educacional en aquells ambients més desafavorits. El seu ventall d’actuació s’estén al Senegal, Guatemala, Bolívia, Mèxic i Cuba. A Catalunya, realitzen una acció de difusió i sensibilització. La tasca social de FES no té preu. Ha ofert a molts infants socialment exclosos, la possibilitat de poder tenir contacte amb l’escola i ha obert la porta al fet que aquesta presa de contacte els serveixi com a trampolí de cara al món laboral. Tot això es fa realitat gràcies a la seva infraestructura que inclou des d’escoles i llars d’infants, fins a residències d’estudiants, centres de formació professional i biblioteques. Lluny del màrqueting i de les grans estructures d’aquelles ONG que han adoptat un model organitzatiu comercial, el simple esquelet de FES fa que el seu sistema d’actuació sigui realment òptim, eficaç i poc costós. Aquesta senzillesa la converteix en una canya de bambú que, mal•leable, emergeix i manté la seva fermesa davant una avinguda d’aigua fluvial. És a dir, la seva configuració fa que es mantingui invulnerable davant la crisi. “La solidaritat no consisteix en donar allò que no es necessita en un moment determinat, constitueix un estil de vida”. Aquest és el missatge que hi ha en el transfons de la filosofia de FES. Des d’on defensa la figura del voluntari com a proveïdor d’eines i la funció del qual és definir un pla d’actuació en base a les necessitats reals des de l’òptica de la cultura on s’està actuant i del seu modus vivendi, que mai ha d’imposar-se des de la perspectiva occidental. “Dóna a l’home un peix, i estarà alimentat durant un dia. Ensenya-li a pescar, i mai més passarà gana”. FES considera que, moltes fundacions estan errant en la forma, ja que, en molts casos, s’imposa i es defineix un model d’actuació en base a una òptica equivocada i es creen dependències. En comptes de focalitzar-se l'assoliment de l’autosuficiència sense que existeixi la necessitat de mantenir-se lligats indefinidament a aquestes organitzacions. Això constitueix un altre dels punts clau de FES, des d’on es treballa amb voluntaris indígenes. Fet que permet una millor immersió i definició de prioritats, una major proximitat, interacció i seguiment dels diferents projectes. És a dir, l’objectiu final és crear una inèrcia de treball que possibiliti poder arribar a aquesta autosuficiència. En conclusió, FES podria oferir una classe magistral a moltes ONG comercials sobre gestió de recursos, efectivitat, col•laboració, definició estratègica i seguiment de projectes.

Eduard Huguet Tagüeña 17


BATXILLERAT

Els pares i el Pla de Bolonya

El dijous dia 25 d’octubre el Sr. Antoni Rovira i Benet, professor de la Universitat Pompeu Fabra, va fer una xerrada als pares i mares de l’alumnat de batxillerat sobre el Pla Bolonya, i del que això comporta pels nostres fills i filles. D’entrada ens va informar del canvi de metodologia que afecta la universitat: fonamentalment de la reducció de classes magistrals, i també de la durada dels graus i màsters, aquí i a Europa. Així mateix ens va exposar quines habilitats ell creia que eren recomanables a l’hora d’accedir a un grau universitari actualment. En aquest sentit va destacar com a formació convenient dominar dos idiomes estrangers i tenir un bon nivell d’escriptura en teclats. Un punt força nonets va ser quan ens va explicar que qui lliurava el títol de grau era la universitat . I que, per tant, era molt important fer una bona tria. Ens va recomanar ser molt curosos i fer costat als nostres fills i filles en la tria dels estudis i on els han de fer. Carme Rocabert

El dia de la ciència En Joan arriba a casa, després d'un dia intens i moltes emocions. Deixa la maleta a l'entrada, llençant-la amb força sobre el banc, com qui corre el risc de trencar alguna cosa però no hi dóna gaire importància. El pare està llegint el diari, tranquil, mentre en Joan prepara un atac sorpresa... ”Papa, papa!” li salta sobre el coll “Saps què? Avui, a l'escola, era el dia de la ciència; hem anat a uns tallers súper xulos i hem après moltíssimes coses!”. El pare, sorprès per l'emboscada filial, exclama: “Renoi, quin ensurt!” Es reincorpora. “I què heu après perquè estiguis tan content, si es pot saber!?” En Joan, després de recuperar les forces invertides en l'atac agafa una posició d'aquelles d'home seriós, mig pensatiu, insipra profundament, deixa anar l'aire amb força i es prepara per contar la seva aventura, una aventura inèdita, exclusiva, només per a aquells disposats a escoltar: “Doncs de tot! Hem anat a diversos tallers científics muntats pels alumnes de segon de batxi... els més grans del cole! Hi havia tallers sobre la llum, la química, l'astronomia, la pressió, el so i la física, sobre coses que es fan al laboratori i sobre el magnetisme”. S'aixeca del seient que li havia improvisat el seu pare i comença a caminar amunt i avall, movent els braços, amb alegria, aixecant les celles i gesticulant sense parar “Al taller del magnetisme hem vist objectes levitar”. El pare, fent-se el crèdul, li diu: “ t e e r

e c

"Caram, tu! I què més?”, i en Joan segueix: “Al aller d'astronomia hem vist com es mouen els planetes al voltant del sol. Ah! I sabies que anys nrere la majoria de la gent es pensava que la terra ra plana? Fins el dia en que un senyor que es deia Galileu va dir que això no era així, que la terra era rodona. Com pot ser que es pensessin aquestes bestieses!?; hem anat al laboratori, on hi havia ous que semblaven pilotes de goma, però que no ho eren realment, i que s'havien fet amb vinagre...una cosa molt estranya; també hem anat al taller de la 18


BATXILLERAT llum. Allà hi havia miralls que deformaven tot el que els posaves davant i lents que feien els objectes més grans o més peitits. Molt curiós!; al taller de “la màgia de la química” ens han ensenyat com reaccionen alguns elements quan els barreges amb altres elements...” El pare el talla: “Vaja, fill meu, sí que has après paraules noves, avui! Estic molt orgullós de tu!” En Joan, però, replica:“Però espera't, papa, que encara no he acabat!” I continua: ”Després, al so i la física hem fet, entre altres coses com parlar amb gots units amb fils, música amb gots d'aig...” El pare el torna a tallar: “Parlar amb gots units només per “fils”? Però què dius, tu, ara!?” En Joan li contesta: “Sí, sí, el que et dic, papa! Els estiràvem entre dues persones i parlàvem a través d'ells. Podies sentir el que deia l'altra persona.” El pare, immers en un mar de dubtes i curiositat, li pregunta: “I n'heu fet algun més, de taller, a part d'aquests?” En Joan, assentint amb el cap, hi torna: “I tant, encara n'hi havia un altre sobre la pressió. Hem après a fer una font sense utilitzar res més que dos cubells i una mànega tallada per dues bandes; xuclaves l'aigua d'una banda i després la deixaves anar al següent bidó. M'he explicat bé?” El pare, assentint, li contesta: “Sí, fill, ja ho coneixia, això. Com m'agradaria a mi haver après tantes coses a l'escola com ho has fet tu avui...!” i en Joan contesta: “És súper xulo, papa, m'ha encantat!” El seu pare l'agafa per la cintura i l'alça de terra, ajudant-se del meluc per suportar el pes del seu fill que cada vegada es fa més gran i pesa més: “Caram, tu,! Ara tindrem un científic a la família!” I, tot d'una, amb un somriure triomfant, exclama: “Doncs, sí! I ja ho tinc clar, papa, de gran vull ser inventor, i penso construir una màquina de fer menjar per acabar amb la gana d'arreu del món. Ja ho veuràs!”

Jordi Bros Astorga Xavi Solé Moix Jordi Bellmunt Fontanet

19


BATXILLERAT MOBILE PHONES Are mobile phones a help or a danger for your life? Mobile phones have a lot of good uses in our life. They are a good way to communicate with another person who lives on the other part of the world. Mobile phones are good devices because they can do all the things you want to. For example, contrlling your money. In addition, the new mobile phones are very easy to use. This means that they can be used by all the ages. Furthermore, they are cheaper compared to some years ago. On the hand, if you don't do a good use of mobile phones, you may have problems in your life. Nowadays, you can do everything with your phone, and this can be wrong, because you can depend on it. You can stay all day in your house isolated and do everything with the mobile. You can chat with your friends, consequently you think you have a lot of friends in your chat, but in the real life you don't have any good friends. To sum up, I think that mobile phones are good, but you have to know the different uses and choose the best for your health and your life. Marc Gonzalez

STUDYING AND SUCCESS Nowadays, with the big crisis we are living, people don't know what to study to succeed. Sometimes, they don't even know whether to study or not. A great number of people have succeeded in life without studying at university. Getting a degree doesn't mean you are going to get a good job or succeed in what you do. Moreover, going to university or not, has nothing to do with your intelligence and your skills. So, if you are good at doing something, it's clever to start doing it and practising it. In fact, a lot of genious of the humankind have been expelled of their universities. Despite this, if you get a degree, you will be more literate than a person who doesn't. If you don't know exactly what to do, or if you are not very good or the best at doing something,Studying is a really good way to know what your suitable job is. Studying is also going to open more doors and give you more opportunities to get a job. Studying is a good way to succeed. In conclusion, studying or not doesn't mean you are going to succeed or not. However, I think, you are going to stand an extra chance! AgustĂ­ Vera

20


PASTORAL

Per sisè any consecutiu, el grup de professors i professores voluntaris Djokko ha dissenyat la Setmana Solidària amb l’objectiu de sensibilitzar els nostres alumnes sobre la realitat de la vida i del món educatiu del Senegal, tot acostant-nos a la seva realitat cultural. Per tal d’aconseguir-ho, hem volgut contextualitzar l’aportació dels diners per les Beques del Senegal amb activitats que serveixin per situar i sensibilitzar els nostres alumnes. També hem donat a conèixer la Fundació Educació Solidària, que és l’òrgan gestor dels projectes que Escola Pia té a Califòrnia, Cuba i Senegal. La Gemma, la Flora, la Susanna, l’Àngela, la Dolors, l’Estefania, la Lydia, la Montse, el Roger i la Marta juntament amb altres professors i alumnes que hi han col•laborat, han fet possible que aquest projecte es pogués tirar endavant un any més. Volem recordar a l’Eli, sense l'empenta de la qual anys enrere, això no hagués pogut engegar-se i a la nostra estimada Núria que també va ser Djokko i malgrat que ara ja no sigui entre nosaltres, la seguim tenint molt present.

JARDÍ D'IL· LUSIONS Els alumnes de 2n d'ESO conjuntament amb els de 6è EP hem presentat al vestíbol de l'escola una creació amb fang on hem sembrat unes llavors que simbolitzen l'optimisme i l'entusiasme de tots aquells joves que lluiten per poder tenir uns estudis i aconseguir una vida i un futur millor. El cilindre, com a cos sòlid, i la llavor com a element que germina, creen un jardí d'il· lusions i de somnis que es fan realitat amb esforç, dedicació i temps.

JOCS AFRICANS El passat dilluns 5 i dimarts 6 de novembre, un grup de voluntaris de 3r d'ESO van baixar al pati gran per jugar una estona amb els alumnes de cicle mitjà. No es tractava de jugar simplement, sinó que tenia un doble objectiu: la interacció d’alumnes de secundària amb alumnes de primària i en segon lloc, la presentació de jocs d’origen africà que els alumnes de primària no coneixien. Els dos objectius van ser aconseguits amb escreix i la valoració feta tant pels alumnes de secundària com pels de primària va ser excel•lent. En resum, tots s’ho van passar d’allò més bé i l’experiència val la pena repetir-la.

21


PASTORAL CANÇONS AFRICANES Els alumnes de Cant Coral de Secundària i la seva professora, la Laia, van ser els encarregats de cantar cançons africanes als alumnes d’Educació Infantil que els van escoltar amb gran atenció. Somawaza i Siyahamba són dues cançons típiques de sudàfrica i Zangalewa és una cançó camerunesa que es caracteritza per ser l’original del famós “Waka waka”, que anys més tard ha popularitzat la cantant Shakira. Els nens van quedar molt sorpresos i van seguir atentament les cançons, les coreografies i les explicacions que la Laia anava fent. Ha estat un primer contacte africà molt positiu per l’etapa d’educació infantil. El fet que alumnes grans facin col•laboracions amb alumnes més petits sempre és positiu per ambdues parts.

X ERRADA DE LA FES i JOSEP M. CANET . En Josep M., escolapi, va ser l’encarregat de compartir la seva experiència senegalesa amb els alumnes de 1r d'ESO. Després de situar-los l’Escola Pia al món, va passar a desgranar la part africana per centrar-se amb el Senegal, país on va estar vivint 13 anys. Allà va desenvolupar tasques de gerència d’escoles i de centres escolars agrícoles. L’explicació va anar acompanyada d’anècdotes, fotografies i també objectes típics africans que van aproximar els alumnes a la cultura senegalesa. D’altra banda, el Ramon Francolí i el Jordi Teixidó (responsable i tècnic de la Fundació Educació Solidària), van anar a les classes de 4t d’ESO i els Batxillerats a exposar els diferents projectes que es tiren endavant des de la FES a nivell de l’Escola Pia. Ho van fer presentant un vídeo il•lustratiu dels projectes i després els van desenvolupar tot atenent el torn de preguntes que es va obrir a les classes amb els alumnes.

VIDEOFÒRUM Els alumnes de 3r d’ESO hem vist una pel•lícula que es titula Niños del Paraíso (1997). La pel•lícula, dirigida per l’iraní Majid Majidi presenta una història senzilla i universal. L’Alí i la Zhara són dos germans que han d’afrontar una dificultat: només tenen unes sabates i les han de compartir. Zhara les necessita per poder anar a l’escola al matí i l’Alí les necessita per anar-hi a la tarda. Cal fer molts equilibris per salvar la situació... Majid Majidi fa un cant a la innocència dels nens, a la dignitat humana i a l’esperit de sacrifici: “La pobresa

i la manca de justícia social són els problemes més greus de la nostra societat. L’art no pot defugir aquests problemes.” Majid Majidi.

CONTES AFRICANS A cicle inicial, el conte típic africà “L’arbre màgic” va ser l’encarregat de fer quedar encisats els nens. Els 6 alumnes voluntaris de 3r d’ESO van fer-ne una molt bona representació i un col•loqui posterior per tal de fer entendre als nens i nenes el sentit del conte. Dues lectores eren les que narraven la història d’un vailet amb situació molt desafavorida que es fa molt amic de l’arbre màgic; aquest l’ajuda dient-li on ha de portar el seu ramat a pasturar que és l'única font de subsistència que té el nen. Una bruixa procura trencar aquesta relació però l’estimació del nen per la natura fa que pugui tirar endavant.

22


PASTORAL

CAMPANYA DE PASTORAL Dins del marc de la campanya de pastoral, que porta per títol “Ens cal?”, aquest primer trimestre hem treballat a Educació Infantil i a Educació Primària, l’estalvi energètic. Els més petits, s’han basat en aprendre que s’han de tancar els llums si no es necessiten i sobretot quan surten de la classe; també tancar les finestres sobretot si hi ha la calefacció encesa per no gastar energia inútilment. Per fer-ho, van decorar una bombeta i una finestra que van anar a regalar a tots els alumnes de Secundària i Batxillerat, als quals van explicar el que havien après entorn de l’estalvi energètic. Aquestes bombetes i finestres, estan penjades a les cartelleres dels més grans perquè també s’adhereixin a aquesta campanya.

D’altra banda, els alumnes de Cicle Inicial han fet un utensili per estalviar comprar pinces per mantenir hermètics els aliments. Amb una ampolla d’aigua tallada per la meitat i posant una bossa de plàstic que es tanqui amb el mateix tap, ja tenim la pinça a punt per fer servir. Per fer-la més bonica, la van decorar amb gomets de colors. Els nens i nenes de Cicle Mitjà, han jugat a jocs d’estalvi energètic a través dels ordinadors. Aquests jocs interactius, acosten els alumnes a aprendre mesures d’estalvi per portar a terme tant a casa com a l’escola. Un cop apreses aquestes mesures, en van treure un decàleg que van anar a presentar als alumnes més petits i els van explicar el que han après. A Cicle Superior, a mitjans del mes de desembre, portaran a terme un taller d’estalvi energètic que porta per títol “Quina energia tries?”, al Museu del Gas Natural de Sabadell. Servirà per descobrir els avantatges i inconvenients dels diferents tipus d’energies renovables que utilitzen diversos aparells a través de la creativitat dels propis alumnes. Conèixer la disponibilitat, el cost econòmic i els cost ambiental, els permetrà imaginar en quines energies es basarà la societat del futur per tal de fomentar les conductes individuals per la sostenibilitat del planeta. A Secundària i Batxillerat, la temàtica escollida per aquest 1r. trimestre és l’estalvi econòmic per evitar compres innecessàries. Per fer-ho, se’ls presenten diversos anuncis reals on hi ha publicitat enganyosa: per grups, han de descobrir quin parany hi ha darrera de determinats anuncis. Després, són ells els que han de buscar anuncis per internet i analitzar si hi ha publicitat enganyosa; finalment, els presenten als companys explicant-los on és el parany. Es tracta que descobreixin que en el món de la publicitat es suggestiona en alguns productes perquè qualsevol persona de la societat els compri. En alguns casos, allò que et mostren, no és del tot cert i per tant, es pot evitar comprar-ho i d’aquesta manera, fomentar l’estalvi. La intenció general de la campanya és sensibilitzar els alumnes per tal que aprenguin a valorar allò que tenim i no malgastin Es tracta de reeducar-nos tots plegats en la cultura de l’estalvi per tal que aquest factor esdevingui un model tant a casa com a l’escola per arribar a treballar, en últim terme, per a la sostenibilitat del planeta. 23


PASTORAL

SANT JOSEP DE CALASSANÇ

Com cada any en arribar el 27 de novembre, l’escola canvia la seva rutina per celebrar el dia de Sant Josep de Calassanç, fundador de l’Escola Pia. Es realitzen un munt d’activitats. Aquí en teniu un breu resum. De bon matí als nens i nenes d’Infantil els van explicar contes (amb titelles a P3 i utilitzant les pissarres digitals a P4 i P5). A mig matí van anar a la Sala d’Actes a veure l'espectacle de titelles “El Regal” de la companyia Pengim-Penjam. A la tarda es va organitzar una gimcana per tots els nens d’infantil al pavelló i al gimnàs amb l’ajuda de voluntaris de 3r i 4rt ESO i Batxillerat. Els alumnes de cicle inicial i mitjà de Primària van començar el dia fent una petita reflexió sobre un conte que se’ls va explicar a classe o unes lectures que es van dur a terme a les aules. Els de cicle superior van fer servir les pissarres digitals pel mateix motiu. Després, cicle mitjà i superior van marxar al cinema a veure la pel•lícula “Campanilla y el secreto de las hadas”, mentre els alumnes de cicle inicial anaven a divertir-se durant una bona estona amb l'animador infantil Jaume Barri, que els va fer cantar i ballar. Les activitats de la tarda van ser posposades per causes meteorològiques, un parell de dies. Finalment tots van poder gaudir de la Fira de Sant Josep de Calassanç organitzada pels alumnes de 2n d’ESO. A 1r d’ESO van estar fent els preparatius i assajos pel Pessebre Vivent, i a 2n es van centrar en la preparació de la Fira de Sant Josep de Calassanç. Després del pati, van anar al cinema Imperial a veure una pel•lícula d’estrena. Tant el Pessebre Vivent com la Fira són activitats que els més petits de la casa gaudeixen juntament amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO. A 3r i 4t d’ESO, després de treballar l’activitat proposada des de Pastoral amb els tutors, els alumnes van participar en tallers, separats en dues franges, una abans del pati, i l’altra després. Aquest any van poder fer tallers de cuina, relaxació, jocs de taula i rol i salsa. A 3r d’ESO els Saballuts, en col•laboració amb l’escola, van venir a fer-nos un taller de castells, amb una part teòrica i dues parts més pràctiques. Els alumnes de batxillerat van anar a les instal•lacions Espai Cultura d’Unnim on van veure una pel•lícula. Després es van dur a terme diverses actuacions musicals per part dels alumnes.

LA “NO” CAMINADA PER LA PAU El 27 de novembre, en motiu de la diada de Sant Josep de Calassanç, els alumnes de 4t. d'ESO de totes les Escoles Pies de Catalunya, són convidats a la tradicional “Caminada per la Pau” que se celebra cada any i que cada vegada acull i organitza una escola diferent. Enguany, aquesta responsabilitat va recaure sobre Sabadell. El recorregut escollit anava de St. Vicenç de Jonqueres a la Salut tot vorejant el riu Ripoll. La Caminada és un moment de trobada, de compartir i d'aprofundir; un moment de treball i de creixement. Acostumen a participar-hi cap a 600 alumnes en grups barrejats de 20 i durant el trajecte, es realitzen un seguit de proves relacionades amb un lema de caire institucional; enguany era “Quin és el nostre lloc en el món?: Escampant vida al voltant nostre”. L'objectiu era ajudar als alumnes a ser conscients que són ells qui han de decidir el seu futur i el sentit de la seva vida. En acabar, es participa en un acte final amenitzat per un grup d'animació, seguit d'un dinar de germanor abans que tothom es desplaci cap a diferents punts de Catalunya. Tant els tutors com els alumnes de 4t de la nostra escola van posar molta il· lusió, esforç i moltes hores de treball en la preparació. Però finalment l'activitat es va haver de suspendre degut a les inclemències meteorològiques. La feina, però, no és en va! Des de l'Escola Pia de Catalunya ens han emplaçat a fer-ho l'any que ve i segur que en aquest cas, la segona serà la vençuda. 24


CPS El Casal Pare Sallarès ha estat de reformes!!! Aquest estiu amb la iniciativa del grup Fulanos de tal i l’esforç de tots els monitors i nens/es que participen al Casal hem estat ben ocupats...

pintant-les de diferents colors... Rascant les parets...

muntant armaris i portes....

Ja veieu que al principi de les reformes el local del casal era caòtic...

25


CPS

...però amb la motivació i les ganes de treballar de tothom vàrem aconseguir tenir el casal reformat!

S A L A

LAVABOS

P E T I T A

SALA GRAN

Després de tots els esforços va arribar el dia de la inauguració, el dijous 4 d’octubre, on molts casaleros i casaleres vam celebrar la nova imatge del casal amb un berenar, un reportatge del casal i una petita dinàmica.

Ara és el moment de gaudir del nou espai i continuar realitzant activitats de reflexió, solidaritat i compromís social. Com diu Gandhi: “Sigues el canvi que vols veure al món”.

Us convidem a tots i totes a visitar i participar del nou casal! 26


AMPA PASTORAL "La lectura no és pròpia del temps social, és, com l'amor, una manera de ser. No es tracta de saber si tinc temps per llegir o no (temps que, d'altra banda, ningú no em donarà), sinó de si m'ofereixo o no el plaer de convertir-me en lector." Daniel Pennac

A una pregunta fàcil, una resposta fàcil: per què llegim? Perquè ens AGRADA.

Hi ha motius molt

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Ut a sapien. poderosos per llegir. Llegim per combatre l’avorriment, per tenir esperit crític, per ampliar coneixements i Aliquam aliquet purus molestie dolor. Integer quis eros ut erat posuere per fer volar la imaginació. Llegir ens ajuda a anar pel món, a fer amics, a escriure i ens fa més persones. dictum. Curabitur dignissim. Integer orci. Fusce vulputate lacus at ipsum. Però sobretot llegir és un plaer extraordinari. Ens ho va confirmar el Juanjo Fernández, el passat dilluns Quisque in libero nec mi laoreet volutpat. Aliquam eros pede, scelerisque 12 de novembre en la seva xerrada "Com Fer de la Lectura una Aventura (i no una tortura!)", en la que va quis, tristique cursus, placerat convallis, velit. Nam condimentum. Nulla ut convidar els assistents a la reflexió, i va oferir recursos per despertar l’hàbit lector dels nostres fills i mauris. Curabitur adipiscing, mauris non dictum aliquam, arcu risus dapibus filles. diam, nec sollicitudin quam erat quis ligula. Aenean massa nulla, volutpat Aconseguir que els nostres fills i filles trobin el gust per la lectura no és una tasca fàcil. Ara bé, coneixem eu, accumsan et, fringilla eget, odio. Nulla placerat porta justo. Nulla vitae uns mètodes infal•libles perquè els nostres fills NO vulguin llegir:

- Destacar els errors que comet en llegir - Obligar a llegir Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Ut a sapien. - Menysprear els seus gustos Aliquam aliquet purus molestie dolor. Integer quis eros ut erat posuere - Imposar les lectures dictum. Curabitur dignissim. Integer orci. Fusce vulputate lacus at - Demanar resums ipsum. Quisque in libero nec mi laoreet volutpat. Aliquam eros pede, - Controlar tot que llegeixen scelerisque quis, tristique cursus, placerat convallis, velit. Nam - Recordar els beneficis de llegir condimentum. Nulla ut mauris. Curabitur adipiscing, mauris non dictum - Relacionar els llibres només amb els deures aliquam, arcu risus dapibus diam, nec sollicitudin quam erat quis ligula. Aenean massa nulla, - Castigar sense tele, ordinador, etc. perquè llegeixin volutpat eu, accumsan et, fringilla eget, odio. Nulla placerat porta justo. Nulla vitae turpis. Praesent - Exigir lectures inadequades lacus. rcu risus dapibus diam, nec sollicitudin quam erat quis ligula. Aenean massa nulla, volutpat eu,

TALLER DE DESITJOS

Tot seguit us presentem un mini-vademècum per animar la lectura:

JOC- CUENTINIT: S AFRICabans ANSd’anar a dormir, cuentinit i cap al llit.

- ALTA VOX: qui llegeix en veu alta, els seus mals espanta. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit. Ut a sapien. Aliquam aliquet purus molestie dolor. - ENTUSIASMATON: els efectes de la lectura sense entusiasme no perduren. Integer quis eros ut erat posuere dictum. Curabitur dignissim. Integer orci. Fusce vulputate lacus at ipsum. - DESCOBERTEN: descobrir els seus gustos, sense disgustos. Quisque in libero nec mi laoreet volutpat. Aliquam eros pede, scelerisque quis, tristique cursus, placerat - SUGGERINA: efervescents, sobretot pels adolescents. convallis, velit. Nam condimentum. Nulla ut mauris. Curabitur adipiscing, mauris non dictum aliquam, arcu - TOTHORIARREU: a casa, al col•le, al tren, el llibre és tot un invent. risus dapibus diam, nec sollicitudin quam erat quis ligula. Aenean massa nulla, volutpat eu, accumsan et, - CONSUMOL: en comprimits, en xarop, llibre electrònic, de butxaca i faristol. fringilla eget, odio. Nulla placerat porta justo. Nulla vitae turpis. Praesent lacus. - COHERENTINE: pel mal de cap, la coherència és essencial. Nam iaculis blandit purus. Mauris odio nibh, hendrerit id, cursus vel, sagittis a, dolor. Nullam turpis lacus, ultrices vel, sagittis vitae, dapibus vel, elit. Suspendisse auctor, sapien et suscipit tempor, turpis enim Cal que fem l’exercici de superar els mites-enemics de la lectura:“Els llibres són molt cars”,” prefereixo consequat sem, eu dictum nunc lorem at massa. Pellentesque scelerisque fer altres coses”, “m’avorreix llegir”, o l’etern clàssic “no tinc temps”. purus. Etiam sed enim. Maecenas sed tortor id turpis consequat consequat. Curabitur fringilla. Sed risus wisi, dictum a, sagittis I com sempre, la nostra actitud i coherència són els medicaments que mai no poden faltar a la farmaciola nec, luctus ac, neque. Lorem ipsum dolor sit amet, de casa. Ep! compte! que la lectura, com la grip, s’encomana. consectetuer adipiscing elit. Sed nibh neque, aliquam ut, sagittis id, gravida et, est. Aenean consectetuer pretium enim. Aenean tellus quam, condimentum a, adipiscing Gràcies Juanjo. et, lacinia vel, ante. Praesent faucibus dignissim enim.

19 27


AMPA

Els drets del lector

per DANIEL PENNAC il·lustracions QUENTIN BLAKE En deixo una mica per demà

El dret a no llegir

El dret a saltar pàgines

El dret a no acabar el llibre

Un altre cop, un altre cop! És tan semblant a mi!

El dret a rellegir El dret a llegir qualsevol cosa El dret al bovarysme*

El dret a llegir a qualsevol lloc

El dret a fullejar

El dret a llegir en veu alta

Deu drets i un consell. No te'n riguis dels que no llegeixen o no ho faran mai. El dret a callar * llegir per a satisfer les nostres sensacions

28


TECNOLOGIA El Programari Lliure Què és el Programari Lliure? Des de fa uns anys l’Escola Pia de Catalunya està fent un esforç per tal de treballar a nivell informàtic amb Programari Lliure tant a les escoles com a les cases dels nostres alumnes. Ja fa uns anys que el Internet Explorer, el navegador de la totpoderosa Microsoft, va perdent usuaris envers alguns altres navegadors que existeixen al mercat com per exemple el Mozilla Firefox. Segurament molts de nosaltres tindrem instal•lat aquest navegador, i no haurem sentit a parlar gaire del concepte de Programari Lliure. Bé, menys a les reunions de pares de principi de curs, és clar. Mozilla Firefox és un navegador de Programari Lliure. Aquest tipus de programes es caracteritzen per: • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L'accés al codi font és un requisit, per això s’acostuma a dir que són programes de codi obert. • La llibertat de redistribuir còpies. • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar. Igual que l'accés al codi font és un requisit.

Tot això fa que normalment el Programari Lliure sigui gratuït (en el pitjor dels casos pots arribar a pagar el suport físic en què l’adquireixes), col•laboratiu i en constant evolució.

Per què Programari Lliure? L'Escola Pia de Catalunya va fer una aposta decisiva per l'adopció, sempre que sigui possible, del Programari Lliure en comptes de Programari Privatiu. Aquesta decisió es va prendre després de valorar-ne tots els pros i contres, bàsicament va ser per un compromís ètic, social i per aspectes econòmics.

• Ètic, perquè volem ser, i que els nostres alumnes siguin, respectuosos amb el que significa la propietat intel•lectual. • Social, perquè volem poder subministrar legalment tot el programari que utilitzem a l'escola per tal que tots fem ús de les mateixes eines i dels mateixos formats, i que aquests siguin oberts. • Econòmic, perquè tenir amb llicència propietària tot el programari que fa servir l'escola suposa una despesa que l'escola i les famílies ens podem estalviar.

Tot això sense comprometre la qualitat dels aprenentatges. Amb l'adopció del Programari Lliure no hem hagut de renunciar a cap activitat ni a cap objectiu d’aprenentatge 29


Lloc web de referència

TECNOLOGIA

Per tal de dur a terme aquesta transició cap el programari lliure, l’any 2006 es creà el lloc web http://pl.escolapia.cat , en el que trobarem una gran selecció de programes classificats per aplicació. El programari existent a la web es va actualitzant periòdicament (novetats, noves versions,...) i està encarat a la utilització en els sistemes operatius de la família Windows, que malgrat ser de Programari Privatiu, és la plataforma de més difusió entre tots nosaltres. Tot i això també trobareu un enllaç cap al web de cada programa on podreu descarregar-vos sense cap mena de problema, versions per altres sistemes operatius com Linux o MacOSX. Al lloc web hem volgut incloure programari gratuït, que tot i no ser lliure, hem considerat de gran interès per a la nostra comunitat educativa. També hi trobareu una secció de recursos formatius on tenim materials de formació i manuals d'ús de bona part del programari proposat.

El Programari Lliure a l'Escola Pia Sabadell Aquí a l’escola vàrem fer el traspàs de Programari Privatiu a Programari Lliure de forma gradual. Els alumnes van ser els primers que es van trobar que la nova versió del Microsoft Office és deia Openoffice, que teníem un programa nou per treballar amb imatges que es deia Gimp, o que a l’escriptori dels ordinadors de les aules d’informàtica hi apareixia el Firefox enlloc de la " " de l’Explorer.

e

D’això ja fa uns anys, i com sempre, els més joves s’adapten als canvis tecnològics a una velocitat que pot arribar a sorprendre a mestres i professors. A aquests, el canvi els va venir una mica més tard, amb la conseqüents lluites inicials pels canvis de formats de tots els documents ja existents. Actualment el Programari Lliure ha entrat a formar part integral de moltes assignatures, ja sigui per les eines d’ofimàtica, pels navegadors d’internet o per la gran quantitat de programari específic que podem trobar instal•lat en els ordinadors de l’escola. Som conscients que l'adopció del Programari Lliure culminarà quan estigui àmpliament estès també a nivell del sistema operatiu: en educació s'estan fent passos molt importants des del mateix Departament d'Ensenyament amb la distribució de linux Linkat. Com a escola fa dos anys que a les aules d’informàtica hi conviuen dos sistemes operatius: Windows XP i Edubuntu, una distribució per a educació d'Ubuntu. El professorat i l’alumnat poden triar en engegar l’ordinador amb quina versió de sistema operatiu volen treballar. Actualment, un alumne de 2n de Batxillerat està fent el seu treball de recerca sobre la creació d’una distribució específica de Linux adaptada segons els requeriments dels mestres i professors de l’escola... ...i això només és el principi.

30


ESCOLA

HISTÒRIA DE L’ESCOLA PIA A SABADELL

Per començar, un petit exercici d’activitat visual: observa les dues fotos i respon: Hi veus algun element comú entre les dues fotos? I una diferència?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Temps! En comú hi tenen l’edifici (església) de l’esquerra. I la diferència més important és que han passat més de 180 anys entre una imatge i l’altra. El lloc és el mateix: el centre de Sabadell. I també ho has encertat: és la popularment coneguda “església dels padres”, davant l’ajuntament. I per si no ho sabies, era l’església que van edificar els “padres” escolapis. L’edifici del davant (foto antiga) era la casa dels Meca, que va ser el primer col•legi dels escolapis a Sabadell. I per tal de poder anar d’un edifici a l’altre, sense haver de travessar el carrer de Barcelona, es va construir l’arc que donava pas a la Rambla…. Si tens una estoneta, t’explicarem breument com va ser tot això. Si en vols saber més, ens ho dius. I encantats!

ARRIBADA DELS ESCOLAPIS A SABADELL El dia 21 de novembre de 1814 (acabada la “Guerra del Francès” o “Guerra de la Independència”) el poble de Sabadell es va reunir en Junta General, i acceptà la imposició d’un augment en el preu de la venda de la carn, a fi que l’Ajuntament pogués tenir uns ingressos per destinar-los a la fundació d’una escola. I el dia 10 de desembre hi hagué una nova Junta, on hi havia representats tots els estaments de la vila, que va fer una sol•licitud al rei Ferran VII demanant la fundació d’un col•legi de pares escolapis. L’il•lustre sabadellenc, monsenyor Fèlix Amat, que aleshores residia a Madrid, va fer moltes gestions per dur a bon terme l’arribada dels escolapis a la nostra ciutat. L’Ajuntament, mentre esperava l’autorització del rei, es posà en contacte amb el pare provincial de l’Escola Pia, i el 21 de març de 1815 firmaren un conveni entre les dues parts. L’Ajuntament es comprometia a pagar 600 lliures anuals i els donaria “una casa… que un benefactor…cedirà…” L’Escola Pia es comprometia a tenir quatre mestres al col•legi (un per la classe de llegir, un altre per la d’escriure i comptar, un altre per ensenyar llatí i el quart per a retòrica i humanitats) i es comprometia a predicar en quatre festes convingudes. El 26 d’abril de 1816, el sr. Antoni Cortès d’Andrade, marquès de Ciutadilla (el benefactor), va cedir la casa anomenada Meca i el seu hort. Aquesta casa estava situada al costat del portal que tancava la vila pel carrer del Pedregar. Demanava dues condicions: que el patró del col•legi i de l’església fos St. Agustí i que es posés un quadre on es representés l’esmentat senyor fent lliurament de la casa a l’Escola Pia. Cesió Casa Meca

31


ESCOLA Després de molts informes i llargues gestions, el 5 de març de 1818, Ferran VII atorgà el permís. El dia 11 de juny, a les 4 de la tarda, el pare provincial va prendre possessió de la casa del marquès. El setembre de 1818 es van obrir les classes i l’afluència d’alumnes de Sabadell i comarca fou considerable. El diari de Barcelona “el Brusi”, del dia 2 de setembre, deia: Façana posterior del primer col·legi escolapi “la villa de Sabadell agradecida al singular favor con que la ha favorecido su augusto y religioso monarca D. Fernando VII, con la fundación de un colegio de las Escuelas Pías para la enseñanza pública de dicha villa y su comarca, ha resuelto en obsequio a tan singular favor y abertura de sus aulas, dar al público dos días de fiestas que serán en los días 6 y 7 de este mes…”. I continua explicant els actes programats. El mes següent, els administradors de l’hospital van cedir els terrenys destinats a l’edificació de l’església. Aquest solar era situat a l’altra banda del carrer, enfront del col•legi. Aquesta església havia de servir per als alumnes, per als malalts convalescents de l’hospital i també per als viatgers, ja que estaria situada a la carretera reial que anava de Barcelona a Casa Meca Manresa. El 10 d’abril de 1828, els reis Ferran VII i la seva esposa Maria Amàlia, en viatge de Barcelona a Montserrat, es van ostatjar, dues nits, al col•legi escolapi de la vila on hi havia preparada una exposició de les manufactures de la indústria tèxtil local. Els reis en van quedar molt complaguts. Al pare rector Tomàs Miret se li va ocórrer demanar al rei si volia sufragar les despeses de la construcció d’una església en els terrenys cedits. El 22 de gener de 1829 sortia una Reial Ordre aprovant l’obra. El dia 7 de març de 1831 es beneïa la primera pedra i el dia 9 de setembre de 1832 s’inaugurava el nou temple. Els dos medallons a la façana i les dues làpides, amb inscripció en llatí, a banda i banda de la porta principal, encara avui ens ho confirmen. Al costat de l’església es va construir un nou edifici, destinat a col•legi. I per tal de comunicar ambdós cossos es construí un arc per damunt del carrer, segons es port veure a la fotografia inicial. A la mort de Ferran VII, el 1833, van arribar temps difícils: les guerres carlines. El 1835 es van cremar i saquejar esglésies i convents d’arreu. L’església “dels padres” no sofrí cap excés mercès a l’oposició dels sabadellencs. El 1836 es suprimiren els ordes religiosos. Però els escolapis van poder subsistir com a institució civil dedicada a l’ensenyament, tot i la campanya en contra dels partidaris del general Espartero. El 1846, l’Ajuntament va canviar terres de la seva propietat amb els escolapis i es quedà la part d’hort de l’antiga casa dels Meca, que donava a la placeta de St. Roc. Dos anys més tard s’hi aixecà la fortalesa per al cos de guàrdia i defensa de la vila. L’any 1856 es feren obres de millora i el col•legi s’amplià: s’hi féu un internat i noviciat. Sabadell havia crescut molt. El col•legi tenia prop de sisEsglésia dels padres des del kiosk cents alumnes.

32


ESCOLA

El 1865 el sabadellenc pare Agustí Casanovas fou designat rector. L’octubre de 1866 el col·legi va ser autoritzat com a centre de segon ensenyament i va passar a la categoria de "primera classe". El mes de setembre de 1868 fou destronada Isabel II. L’octubre foren suprimides les cases religioses a excepció de les cases escolàpies que podien continuar la instrucció pública. Es tancà, però, el noviciat. L’any 1870 sorgiren diversos problemes amb l’Ajuntament republicà. Un d’ells fou la negativa del P. Joaquim Corominas a jurar la Constitució. L’Ajuntament retirà la paga de dues classes de primer ensenyament. Atès que, per una banda, l’edifici resultava insuficient pel nombre d’alumnes, i, per altra, el desig dels escolapis d’apartar-se dels locals municipals, van demanar llicència al Municipi per construir un nou edifici a la plaça de St. Roc (l’actual ajuntament), la qual cosa suposava l’enderrocament de l’antiga fortalesa. Això donà pas a tot un seguit de discussions, plets i problemes en els que, a més dels escolapis i l’Ajuntament, hi van intervenir els veins, el governador civil, el jutjat de Terrassa, la Diputació de Barcelona, el ministeri de “Fomento” i l’Audiència. L’11 de febrer de 1873 es proclamà la Primera República. L’ambient social era molt tens i complicat. L’Ajuntament notificà la retirada de la subvenció al segon ensenyament. A mig juliol, el col·legi fou envaït per una força armada i evacuat. Els escolapis van ser obligats a sortir fora de la vila. L’Ajuntament s’incauta de l’escola i de l’església. L’escola va passar a ser caserna i l’església es convertí en presó i es van vendre les campanes. L’Ajuntament féu enderrocar l’arc del Pedregar. Malgrat tots els problemes, els escolapis van tornar i a primers d’octubre obriren classes de segona ensenyança en domicilis particulars. La Corporació Municipal havia instal·lat l’Escola Industrial a l’edifici del col·legi. L’any següent van recomençar les classes de primera ensenyança en una casa particular. Es reobrí l’església i els escolapis tornaren a adquirir el col·legi, tot i que un cos de guàrdia ocupava els baixos de l’edifici. El desembre de 1874 els escolapis tornaren a viure al col·legi. L’estiu de 1875, el P. Francesc Sallarès fou designat rector del col·legi. Aquest negocià amb l’Ajuntament la venda del col·legi vell (casa Meca), el no tan vell (al costat de “l’església dels padres”) i el nou (de la plaça St. Roc) per una quantitat de diners (prop de 60.000 duros) que servirien per a la construcció d’un nou col·legi.

EL NOU COL•LEGI ESCOLAPI DE SABADELL El 1879, fou nomenat rector dels escolapis, el P. Joaquim Corominas. Aquest adquirí uns terrenys, “als afores de la ciutat”. El dia 3 d’agost de 1882, es va posar la primera pedra del nou edifici, en una cerimònia presidida pel també sabadellenc pare Calassanç Casanovas, General de l’orde, vingut especialment de Roma. “La construcció del palau escolar als afores de la ciutat, voltat de camps, interessà de tal manera el poble, que els dies festius constituïa un motiu d’esplai popular anar a veure l’obra, suscitant­se animades discussions bastant sovint, sobre els avantatges i els inconvenients d’aixecar­lo tan apartat del casc de població densa”, ens diu Joan Montllor. 33


ESCOLA

I el dia 23 d’abril de 1885, diada de St. Jordi, enllestides les obres, el pare Ramon Riera, provincial i antic rector del col•legi de Sabadell, va beneir el nou edifici. L’endemà hi foren traslladats els utensilis

d’ensenyament, i el dia 25 s’hi van inaugurar les classes. Uns dies més tard, els escolapis van fer lliurament de la seva casa anterior de la plaça de St. Roc a l’Ajuntament. La casa dels Meca va passar al marquès de Sentmenat, que la va fer enderrocar. L’església i edifici del costat s’utilitzaren com a presó fins el 1897, any que fou adquirida pels Missioners del Cor de Maria. El nou col•legi fou organitzat com escola graduada. Hi havia classes de cultura general i de comerç; ensenyament primari i batxillerat. El nombre d’alumnes va créixer ràpidament tot i la dificultat de desplaçament, ja que estava situat en un lloc pràcticament despoblat.

...CONTINUARÀ Text: Ramon Riera i Borràs Imatges: Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya i Ramon Riera i Borràs Bibliografia: - Joan FLORENSA: «Arribada dels escolapis a Sabadell (11 juny 1818)», a Catalaunia (Barcelona juliol-agost 1994), núm. 360, pàg. 12-14. - «Concordias entre los ayuntamientos y la Escuela Pía en Catalunya». En Archivum Scholarum Piarum (Roma 2000)

L e s s a l e s d e p r of e s s or s

- Antoni PIÑA: L’Escola Pia de Sabadell. La seva història, els seus mestres, els seus alumnes. Sabadell 1985.

RACONS D'ESCOLA

Avui:

34


Escola Pia 92 - 08201 Sabadell Tel. 937 484 430 - Fax 937 266 814 E-mail: sabadell@escolapia.cat http://sabadell.escolapia.cat

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya


Xerrameca nº66