Metodologia per corregir/autocorregir els errors fossilitzats El drilling o la repetició de la forma correcta per part del professor no serveix de gaire amb els errors fossilitzats. S’ha de trobar una altre manera per capacitar als alumnes a ser capaços d’autocorregir-se. Repetir l’explicació de perquè és un error, tampoc serveix de gaire, perquè els alumnes de 5è ja la coneixen sobradament, normalment perquè fa anys que la senten (sobretot si l’error és en una estructura de les que ja apareixen al currículum de 1r, com és el cas de la –s de 3a persona del singular del present) Finalment, i conjuntament amb les companyes del grup de treball, vam trobar que el més important per l’alumnat és prendre consciència de l’error. És per això que és preferible que siguin els mateixos alumnes els que es gravin i s’escoltin de nou a casa, igual que també ho és que puguin observar d’altres alumnes i identifiquin els seus errors. Per tal de guiar-los en aquesta tasca, se’ls proveeix d’una graella senzilla on han de escriure els seus erros fossilitzats i també els encerts dividits en les tres categories d’error abans esmentades. La graella està pensada per fer mínim tres vegades durant el curs: al començament, a la meitat i al final de curs, per tal que ells mateixos puguin observar la seva evolució.
EXPERIMENTACIÓ 4: Com puc ajudar l’alumne que s’adoni dels seus errors fossilitzats (A2 i C1) per tal que els corregeixi? María García. EOI Vall d’Hebron El 2012 vaig començar a impartir classes de francès a nivell C1 a l’Escola Oficial d’Idiomes de la Vall d’Hebron. El que més m’angoixava d’enfrontar aquest nou repte era la perspectiva de trobar-me amb alumnes que, després de cinc anys d’exposició a una llengua propera a la seva, ho sabessin ja tot d’aquell idioma i jo no pogués ensenyar res. La realitat va ser una altra i jo vaig resultar ser molt ingènua. En efecte, els alumnes tenien molt bon nivell però encara hi havia coses per aprendre i encara feien errades. Aquestes errades són justament el punt de partida de la petita pregunta de recerca que em vaig plantejar en aquest grup de treball. Els alumnes s’equivocaven a l’hora de parlar, però no perquè encara no haguessin tractat el punt de llengua necessari per expressar aquella idea o no l’haguessin entès o assimilat, sinó perquè hi havia errors que semblaven fossilitzats. Paral·lelament, els alumnes del nivell A2 continuaven fent errors de fonètica que, per a mi, eren molt fàcils d’eradicar ja que, no només havien estat objecte de nombroses explicacions per part meva, sinó que en gran majoria es tractava de sons compartits amb el castellà i/o català. Tot això em va fer plantejar la pregunta següent: Com puc ajudar l’alumne que s’adoni dels seus errors fossilitzats (A2 i C1) per tal que els corregeixi? 96