Page 1

Divertits Núm 23. Març 2014

• Who is joan Free? • Les petjades del passat • Pel·lícules i llibres

• D'on va sortir el món? • Passió pel Tai Jitsu • Cookis Marina • Divertits, set anys de vol • Antònia Picornell, professora de genètica a la UIB i investigadora científica


Març 2014

Who is joan Free? (3)

Les petjades del passat (8)

Pel·lícules i llibres (12)

D'on va sortir el món? (14)

Passió pel Tai Jitsu (15)

Cookis Marina (16)

Divertits, 7 anys de vol

Teatre a ESO (50)

Pàgina literària (51)

Antònia Picornell, professora de genètica a la UIB (52)

Divertits és la revista editada i publicada pels alumnes d’ESO © d’Es Liceu


Who is Joan Free? Xesc Morales, Kico Sampol i Xisco Llabrés

Foto: Albert Aguilera

Joane Free ens captiva i volem saber més sobre aquesta dona que viu el seu treball amb passió sense deixar d'irradiar alegria. Així que li hem sol·licitat que ens contesti algunes preguntes…

- What is your complete name? (- Quin és el teu nom complet?) - It’s Joan Elizabeth Free. My family calls me “Joanie” and mi New York and English friends call me “Joan”. But here in Mallorca, I'm Joana. (- Es Joan Elizabeth Free. La meva família em diu Joanie. Els meus amics anglesos em diuen Joan, però aquí a Mallorca em diuen Joana.) - Where are you from? (D’on ets?) - I'm from South Salem Ohio. In USA. When I was 23 i moved to New York City, where i lived for 14 years. (- Soc del sud de Salem, a Ohio, Estats Units.


Quan tenia 23 anys vaig anar a Nova York on vaig viure 14 anys)

una filla, Annie , ella esta aquí , a Es Liceu , a la classe de primer d’ ESO.)

-Why did you come here? ( -Per què vares venir a Mallorca?)

- Are you married ? (-Estàs casada?)

- I came to Spain in 1997 with my Spanish husband because he wanted to return to his country. We came to Mallorca in 2000 because of his job. (-Vaig venir a Espanya perquè el meu marit espanyol volia tornar al seu país. Vàrem venir a Mallorca per la seva feina al 2000) - What do you miss more about your country? (-Que anyores més del teu pais?) -The lenguage! Of course, I miss my family, my church and all the familiar places , too. (-La llengua! I per suposat la meva família , la meva església i tots els llocs familiars que hi han) - Whats your favourite Mallorcan food? ( -Quin es el teu menjar Mallorquí preferit?) -I love arros brut , tumbet , amb allioli ( -Me encanta L’arròs brut , el tombet i l'allioli) - Have you got any son or daughter? (-Tens qualque fill o filla? - I have one daughter, Annie, who's here at Es Liceu in first of ESO. (-Tinc

-Yes with my husband, Manuel, who is from Galicia but whom I met in New York. (-Si , amb el meu marit Manuel, és de Galícia però el vaig conèixer a Nova York) -Do you like working in Mallorca? ( -T'agrada treballar a Mallorca?) -I like working in Mallorca but I wish that everybody here could work, and that there were decent jobs for all and not just for some. (-M'agrada treballar a Mallorca , però m'agradaria que tothom tingués un treball i no només alguns) -What was your work before? (-Quina era la teva feina antes?) -I've been a teacher sin ce I was 23 years old, which is a l ong time, but it's never boring becaus e I've taught so many different kinds of students in so many different places. When I was a senior in high school, I worked in a supermarket in my town . When I was at the university, I worked in the kitchen of the dining hall washing dishes and then later serving breakfast to the students. And the year after I graduated from college, I wanted to take a year just to work, so


I was a waitress in Cincinnati, Ohio at a couple of restaurants. After that year, I moved to New York to become anEnglish teacher (- He estat mestre des de que tenia 23 anys , per un llarg temps, però mai ho he avorrit perquè he ensenyat a tot tipus d’estudiants a diferents llocs. Quan era sènior a l'institut vaig fer feina al supermercat de la ciutat. Quan estava a la universitat , feia feina a la cuina del menjador rentant plats i servint el berenar als estudiants. I l'any antes de graduar-me a la universitat, vaig voler un any només per treballar, vaig ser cambrera a Cincinnati, a Ohio hi ha un munt de restaurants. Després d'aquest any em vaig moure a Nova York per a ser mestra d'Anglès) - What do you thing about the level of English of thes e school? (-Que n'opines del nivell d'anglès d’aquesta escola?) - Is an interesting one. I don't know what the exam results say, but I do know what I see among the

teachers and the students. I see a tremendous desire to le arn English and communicate . Of course, not everyone is crazy about learning English and that's fine. I'm not crazy about learning the language of compu-ters, for example. But if we all work hard together, keep trying, keep making mistakes and learning from them, we all improve. (-És molt interessant. No sé el que diuen els resultats de l'examen, però sí que sé el que veig entre els professors i els estudiants. Veig un enorme desig d'aprendre anglès i comunicar-se. Per descomptat, no tothom està boig per l'aprenentatge d'anglès i això està bé. No estic boig per aprendre el llenguatge dels ordinadors, per exemple. Però si tots treballem junts aconseguirem un nivell d'anglès molt bo). - Whats your favourite class? (-Quina és la teva classe preferida?) -Good question! I like all my classes


but for diferent reasons. (Bona pregun ta ! M'agraden totes les meves classes per diferents raons) -What are the schools where you have worked before? ( Quines són les es coles en les que has treballat abans?) -Wow. There are a lot.But in Mallorca I've worked at Lluis Vives and Montesion (with the british counsil), Col·legi de Pràctiques,CP Coll den Rabassa an I think thats it. I've also taugh at the prison in Mallorca and at the “Colegio de Abogados “in Palma. (-Wow. Són un munt. Però a Mallorca he treballat al Lluis Vives i al Montesió (Amb el british council), al col·legi de Pràctiques, CP Coll den Rabassa i crec que és tot. També a la presó de Mallorca i al "Col · legi d'Advocats" a Palma). -What would you like to be asked and you haven't? (-Que t'agradaria que t'haguésim demanat i no t’ho hem de manat? -Another good question! No, really , I can't think of anithing else.You're done a very good job. Thank you!!! (-Una altra bona pregunta ! No , en serio. No crec que em poguéssiu haver demanat res més. Haveu fet un bon treball.

GRACIES!!!


Les petjades del passat Patricia Grau i Paula Díaz

Lloc on guarden tots els docuentos i alguns objectes de la fàbrica

Com sabeu, el nostre col·legi abans de ser Es Liceu, va esser una fàbrica de teixits, Ses Llistes. Aquest fet ens ha despertat la curiositat per a conèixer més en profunditat la història d’aquesta antiga fàbrica del carrer cabana, i per això ens em servit dels amplis coneixements d’un professor, Albert Aguilera que, enamorat del passat industrial de l’escola, ens ha ajudat ajuda a desxifrar-les Com era la fàbrica? Amb quines petjades de la seva vida ens podem trobar encara en el dia a dia? De què ens parla l’esperit del passat que ens arriba des d’elles? Aquestes son les preguntes que trobaran respostes mitjançant les informacions de n’Albert i de la col·lecció de fotos que et presentem...


Aquí podeu admirar uns quats segells que usaven a l'antiga fàbrica. Eren de dimensions extraordinàries!! Mireu bé..


Això, com podeu obser- v ar, és un llibre de comp-ta bilitat bastant antic on apu ntaven tots els comp-tes, i ngressos i paga- ments d e la fàbrica

Es registraven totes les entrades i Aquí tenim una altra imatge on es pot veure lo gran que és el llibre i tots els apunts que hi han

sortides de

diners de la fàbrica per saber els diners que hi havia en ella


El llibre dels colors…

Amb tots els colors que utilitzaven, com ara els blaus que surten a la imatge de sensació més clars i freds…

Colors i més colors Aquest llibre, és un llibre de mostres de tots els tipus de colors per tenyir els teixits

Aquest llibre conté les textures amb ratlles, aquestes eren conegudes com les més usades habitualment per la gent i les solien cridar l’atenció les textures tan guapes


Toni Cuellar i Carles Llofriu

Hola, lectors de Divertits, som dos redactors de l’equip de redacció que teníem dues dubtes sobre les preferències dels alumnes d’Es Liceu: Volíem saber quines eren les pel·lícules i els llibres preferits dels nostres companys de l’escola, per això hem realitzat aquest petit treball d’exploració.

Classe 1er A: -Paula: Jerónimo Stillson (llibre) / Avatar (pel·lícula) -Miquel Àngel: Piràmide roja (l libre)/ Avatar (pel·lícula)

Classe 1er B: -Annie: Los juegos del hambre (llibre)/ Los juegos del hambre (pel·lícula)

-Alex: Los juegos del hambre (l libre)/ Scary Movie 5 (pel·lícula)

Classe 2on B:

Classe 2on A:

-Jordi: Llagrimes de Shiva (llibre)/ War horse (pel·lícula)

-Maria: Llàgrimes de Shiva (Lli bre)/ Lo imposible (pel·lícula) -Xavi: Harry Potter (llibre)/ Ja mes Franco (pel·lícula)

-Carlos: Juegos del hambre (lli bre)/ juegos del hambre 2 (pel· lícula)

Classe 3er A: -David: Juegos del hambre (llibre)/ Pokemon (pel·lícula)


-Clara: Juegos del hambre (llibre)/ Lo imposible (pel·lícula)

Els jocs de la fam a la Wiquipèdia Classe 3er B: -Maite: Perdón si te llamo amor (llibre) / Avatar (pel·lícula) -Andrea: Jerònimo Stilton (llibre) / El pianista (pel·lícula) Classe 4 A: -Tomeu: La senda del perdedor (llibre) / La chinoise (pel·lícula) -Paula: Juegos del hambre (llibre) / La vida bella (pel·lícula)

Classe 4 B: -Shara: 50 sombras de grey (llibre) / One millon dolar baby -Benjamín: El niño del pijama de ralles (llibre) / Forrest Gump

I nosaltres: -Carles: Novecento (llibre) / Boune (pel·lícula) -Toni: La Bèstia (llibre) / El Ilusionista(pel·lícula)

I ara que ja sabem que "Els jocs de la fam" tenen tant èxit de públic en Es Liceu, et volem oferir la informació que ens dóna la Wiquipèdia, així tots sabreu més sobre aquesta obra

Els jocs de la fam és una novel·la de ciència-ficció juvenil, escrita per l'autora estatunidenca Suzanne Collins. La protagonista de setze anys, Katniss Everdeen, viu en el país postapocalíptic i distòpic de Panem (Amèrica del Nord), on el Capitoli, una metròpoli molt avançada, ha pres el poder de la nació després de diversos desastres devastadors. En el llibre, els Jocs de Fam són un esdeveniment anual televisat pel Capitoli on un nen i una nena (tributs) d'entre dotze i divuit anys de cada un dels dotze districtes són seleccionats a l'atzar perquè s'enfrontin els uns contra els altres en un joc de supervivència i estan obligats a matar-se fins que només en quedi un, per recordar els dies foscos en què els districtes es van revoltar. Diferents crítics i autors van rebre l'obra amb comentaris positius. La novel·la va guanyar diversos premis, incloent-hi la California Young Reader Medal, i va ser nomenada com a un dels millors llibres de l'any per Publishers Weekly. Pel contingut d'Els jocs de la fam, Suzanne Collins es va basar en la mitologia grega, les lluites de gladiadors romans i la telerealitat contemporània. Els jocs de la fam va ser originalment publicat en tapa dura el 14 de setembre de 2008 per l'editorial Scholastic, amb una coberta dissenyada per l'artista estatunidenc Tim O'Brien.[n. 1][3][4] Des de llavors s'ha publicat en edició de butxaca i també com un audiollibre illibre electrònic. Després d'una tirada inicial de 200.000 exemplars, es van vendre 800.000 còpies més el febrer de 2010. Des del seu llançament, Els jocs de la fam ha estat traduït a 26 llengües, i els drets de publicació s'han venut a 38 països. La novel·la és la primera de la trilogia d'Els jocs de la fam, seguit per En flames (2009) i L'ocell de la revolta (2010). El 2012 es va llançar una adaptació cinematogràfica, dirigida per Gary Ross i coescrita i coproduïda per la mateixa Collins.


D'on va sortir el món? Marina & Marina Des de principis de curs ens hem anat introduint pels camins de la filosofia mitjançant el taller que realitzem cada dos dijous. Així hem anat coneixent les inquietuds dels antics filòsofs grecs. Ens ha fet pensar sobre els temes que els inquietaven: L'origen del món, el problema del canvi… I ens hem preguntat “I què pensa la gent de l'escola? Filosofen?” No tenint resposta a aquesta pregunta hem sortit a esbrinar-ho. Per això hem realitzat 86 (!!!) enquestes a pares professors i alumnes, amb una sola pregunta : D'on va sortir el món? Com pots comprovar per les columnes grogues, la immensa majoria soluciona la pregunta referint-se al Big Bang... Però realment resol aquesta resposta la pregunta...? Doncs ens preguntem ara “ I què va motivar el Big Bang?”


Alma Nicola El significat de Nihon Tai-Jitsu és Tècnica de Cos Japonesa

Passió pel Tai Jitsu Tota l'eficàcia japonesa al servei d'un Art Marcial, complet i eficaç, en contínua evolució per maximitzar el rendiment i minimitzar l'esforç Amb una extensa i completa gamma de tècniques de cops, luxacions, projeccions a sòl, immobilitzacions, etc… Per ser utilitzat tant en distància llarga, mitjana i curta o quan ens trobem ja en el sòl. Tot això sàviament combinat, dóna per resultat un Art Marcial de gran nivell tècnic, amè, pràctic i creatiu. Per tal motiu va ser usat antigament pels guerrers samurai, més tarda pels nobles, i després, ja va ser obert ja el seu ensenyament als occidentals. Actualment és utilitzat per la policia japonesa i per molts departaments de la policia europea, inclosa l’espanyola. També ha demostrat ser un valuós instrument com a defensa femenina, per l'ús de punts vitals i l'aprofitament de la força del contrari, que supleix en gran mane-

ra la superioritat física que pugui tenir l'atacant. El símbol de l'art del qual es mostra en la següent imatge

Si vols fer un pas important en la teva vida, vina a reconèixer aquest llegat samurái i gaudeix de l'Art !!


http://recetasfacilesd.blogspot.com.es/blogspot

El teu bloc de receptes fàcils Les meves dues companyes de redacció, Marina Fiol i Marina Quetglas, han destapat la seva afició a la cuina i ens ofereixen els serveis del seu nou bloc: “Cookies Marina”

Kiko Martínez Com se os va ocórrer aquesta idea de crear un bloc de cuina? -

Perquè ens agrada la cuina i volíem fer alguna cosa...

Que podem trobar en el bloc de cuina? -

Receptes de tot tipus de menjars

Quin títol te aquest bloc? -

El títol d'aquest bloc es “COOKISMARINA”

Son receptes caseres creades per vosaltres? -

Si, les receptes son caseres

D’on traieu les receptes? - Les triem de alguns llibres de cuina i també de familiars Quin tipus de receptes hi ha en bloc de cuina? - Sobretot hi ha postres, però també hi podem trobar primers plats i un poc de tot

Quines receptes vos agraden més? A mi ( Marina Quetglas ) el que mé s m'agrada són els espaguetis... I a mi ( Marina Fiol ) són les cucakes (magdalenes) **bloc de cuina: http://recetasfac ilesd.blogspot.com.es/


A

ra fa 7 anys que el nostre profe de Processos de Comunicació, Michum, va pro moure el naixement de la nostra revista “Divertits”… Ja és temps de conèixer les seves valoracions. No us sembla?

D'on va sortir la idea de fer la primera revista de Divertits? 

Fa ja més de set anys. Després de realitzar un curs d'es tiu sobre “Edició de pàgines web amb Dreamweaber”, vaig pensar que podia ser factible realitzar una revista digital escolar… I em vaig posar a la feina…

Per què et van triar a tu per començar la revista ''Divertits''? 

Ja ja, més que triar-me, em van deixar fer i em van recolzar. Vaig plantejar al Departament de Lletres una programació de l’assignatura Processos de comunicació, centrada en l'edició i publicació d'una revista digital. Doncs la veritat és que pràcticament totes les competències bàsiques poden ser treballades a través de la re vista digital: “Comunicació lingüística / Tractament de l a informació digital / Social i ciutadana / Artística i cultu-

Divertits 7 anys de vol !!! Paula Carrió


ral / Aprendre a aprendre/ Autonomia i iniciativa personal… Quants anys més esperes que duri la revista ''Divertits''? 

No tinc ni idea, però espero que al proper futur hi hagi professors que s'enrotllin, doncs crec que mereix la pena. Espero que Es Li ceu pugui aprofundir en el significat i potencialitats de les revistes escolars.

Com ha estat l'èxit d'aquesta revista? 

No crec que èxit sigui la paraula adequada. Preferiria parlar de sor preses agradables i d'intuïcions confirmades en positiu. M'explico d'una altra manera, crec que ho millor de Divertits és la seva pròpia existència. Com ja he dit, comptar amb aquesta eina permet treballar, en i des de, diferents terrenys en l'àmbit de cada competència. Baixant al concret: Divertits ensenya a indagar, a treballar en grup, a planificar

col·lectivament, a traduir, a crear a escriure, a utilitzar les tecnologi es de la informació… D'altra banda potencia el descobriment de les pròpies aficions dels redactors, els fa sentir la satisfacció de l'empresa en comú i suposa, en la seva extensió de pà gina web permanent ( www.diver tits.com), una plataforma per a les creacions literàries de tota l'ESO.

Quin ha estat el millor curs per a la revista?

• Sempre “el curs que ve” serà el millor… Sí, crec que sempre hem aconseguit anar millorant una mica, any rera any. Però bé, et diré que la segona i la tercera ventrada de redactors van viure l'experiència amb bastant passió…


Qui et va donar més suport per fer la revista?

Com ja t'he dit, Divertits sempre ha comptat amb el suport especial del departament de Lletres, la cap de departament, els companys... També l'equip ha anat re bent moltes felicitacions per part dels professors del Claustre d’És Liceu i ja fa alguns cursos que anem rebent reconeixements d'al tres estaments de la comunitat escolar o externs al centre, com per exemple el de la UIB.

En tot cas estic molt satisfet amb el nivell de la nostra revista. Crec que aconseguim una revista escolar molt professional! (Ja ja)

Què ens aporta la revista ''Divertits''? I a tu, que t’aporta?

A vosaltres, ja he respost per aquí dalt, la possibilitat d’adquirir molts coneixements i habilitats des d'una experiència pràctica més o menys motivant, divertida i alegre. A mi… A mi m'aporta alguna cosa semblant, la possibilitat de viure, un poc més, la meva professió com una afició… Encara que de vegades maleeixo les hores de més (Ja estic “mayor cito”!) i les dificultats a l'hora de dinamitzar, coordinar, corregir i publicar els diferents treballs. Creu-me que de vegades em perdo per les antípodes de la meva ment.

Creis que la revista ''Divertits'' té un nivell alt, comparada amb les revistes d'altres col·legis?

Uf! Hi ha realitzacions molt interessants d'altres centres i també d’aquesta mateixa escola… Jo no m'atreviria a comparar sense conèixer les possibilitats de cadascú


Divertits, set anys de vol!!! Durant aquests set anys de vol de Divertits, la fotografia ha significat part molt important del nostre treball informatiu. Ara, a vista d'ocell, gens millor que ella per agafar idea de la nostra canviant realitat‌ Realitat de la qual hem deixat testimoniatge


Fotografia: Albert Aguilera

Teatre a Secundària: “El Lazarillo de Tormes” El passat dimecres, 26 de febrer, els alumnes de 3r i 4t i de l’aula UEEC assistiren a una representació d’aquesta novel·la picaresca del segle XVI, Lazarillo de Tormes, adaptada per Factoria Cultural. La novel·la adaptada forma part del programa de lectures de 3r de l’assignatura de Llengua Castellana i Literatura, i per aquest motiu el Departament de Llengua havia organitzar aquesta activitat. Josefina Manchado. Departament de Llengua.

La representació es va fer al gimnàs, i, malgrat les nostres instal·lacions no aju daven massa, els actors i el muntatge donaren una lliçó de professionalitat. Els alumnes seguiren la representació amb molta atenció i valoraren molt positivament la feina dels actors i l’adaptació de les aventures d’En Lázaro. Fins i tot, alguns alumnes sortiren a escena quan el “pícaro” els va demanar que actuassin com a “poble” en un episodi determinat: En Mateu Martínez, Na Sha ra Jaume i En Fernando Blesa ho brodaren. Després de la representació el director de l’obra i els actors obriren un torn de preguntes i els alumnes s’interessaren

sobre temes com la pròpia adaptació de la novel·la , sobre la feina dels actors, la seva trajectòria i sobre els efectes de la crisi en el món del teatre.


Visita nostra pĂ gina literaria a http://www.divertits.com/literaria/


Entrevistem a n’Antònia Picornell, professora de genètica a la UIB i investigadora científica “He viatjat per Israel, Nova York, Alemanya per veure que fan en altres laboratoris”

Cristina Torres i Alfonso Poveda

Després d'haver llegit el llibre “Codi genètic” d'Amàlia Lafuente, hem pogut fer una entrevista a n'Antònia Picornell, professora de genètica a la UIB i investigadora científica, sobre tots aquells punts del llibre que no havíem entès i i també li hem fet algunes preguntes relacionades amb la genètica que ens han parescut més interessants.


Na Marina fa tres experiments amb grups de cinc ratolins a cada un. Un amb ratolins que només beuen tampó, un segon amb ratolins que prenen CP801 amb una barreja àcida i un altre grup que prenen CP801 amb el PH correcte. Es fa així? Per què? Què vol dir que un grup són els ratolins de control? Sempre hi ha un grup, que és de control per poder comparar amb els altres als quals els hi donam el medicament. En el llibre al grup de

Amb els microarrays agafam cèl·lules control i cèl·lules experimentals i treim el que expressen aquestes cèl·lules. En el llibre agafen cèl·lules normals i cèl·lules dels que prenien el CP801 per veure si produïen les mateixes proteïnes o no. Amb els “pouets” podem dir: aquesta proteïna només la fa el ratolí control, però no el ratolí que pren el medicament. És una manera per veure l'efecte. Sistema CREB → els organismes tenim sistemes per defensar-nos dels tòxics. El sistema CREB ens ajuda a eliminar aquests tòxics. D'aquesta manera, volien veure si en els ratolins que prenien CP801 el sistema de defensa funcionava millor o pitjor. Les neurones del cervell, en algunes persones, es cobreixen d'unes plaques d'amiloide-beta i filaments de tau hiperfosforilada, de que es tracta? Cada una de les nostres neurones té com un esquelet que fa que la neurona tengui la forma que té. Hi ha unes proteïnes o filaments que fan que tinguí aquesta forma (filaments de tau hiperfosforilada). En els malalts aquesta proteïna s'enrotlla una amb l'altre i es desferren, d'aquesta manera la neurona perd la seva forma i no pot fer la seva funció. Aquests filaments de tau són aquestes proteïnes que es desfan. L'amiloide-beta és una proteïna que fa el nostre cervell, però la fa en poques quantitats. En els malalts aquesta proteïna es produeix en molta quantitat, com sobra, es deposita fent com una

“Quan jo estudiava no hi havia teràpia

ratolins controls els hi donen tampó, és a dir, res, és com si els donéssim aigua. Als altres els hi donen el medicament amb diferents PH per poder comparar què passa a cada grup. Nosaltres de vegades donam diferents dosis de medicament per observar què passa en cada cas. És important que hi hagi el grup de ratolins control.

gènica,

transgènics... en genètica s'ha

avançat molt“

Una vegada el CP801 els ha funcionat i descobreixen que ho fa defensant les cèl·lules dels efectes tòxics de la betaamiloide, parlen dels resultats amb els microarrays que feien augmentar en els cervells dels ratolins l'expressió del sistema CREB. Què són els microarrays i el sistema CREB? Microarrays → és com un microxip petit on tenim molt de “pouets” diferents. A cada “pouet” tenim una sonda (un troç d'ADN per enganxar).

taca a un lloc del cervell matant les neurones del seu costat. Els malalts tenen el cervell ple de taques d'aquestes i perden la memòria perquè tenen moltes neurones que estan


mortes i altres que no estan mortes però no tenen la forma que toca i per tant funcionen pitjor. En el llibre es diu que encara no es coneix la connexió de l'augment de risc de tenir Alzheimer en una persona que té el gen apoE4. Ara ja es coneix? Si és així, per què passa? El gen apo el tenim tots. Aquest gen pot tenir dues formes: apoE2 i apoE4. S'ha descobert, que les persones que tenen l'apoE4 tenen més probabilitats de tenir la malaltia que les que tenen apoE2. Però només podem parlar de probabilitats, això no vol dir que persones amb apoE2 no puguin tenir-la o que persones amb apoE4 la tenguin. Aquest gen apo s'ha d'aferrar a la tau. El gen apoE4 s'aferra d'una manera més fluixa i si amolla la tau, la proteïna s'enreda, en canvi el gen apoE2 l'agafa més fort i és més difícil que l'amolli. Per què malalties que degraden teixits com l'escorça cerebral, a l'Alzheimer no ho podem curar, si som capaços de crear teixits sintètics? Perquè en realitat no sabem que hi ha dins alguns teixits interns. Podem posar una pròtesi d'un os o una vàlvula al cor però la majoria de teixits necessiten estar vius i no sabem, encara, fer cèl·lules sintètiques. Ara bé, sí puc dir que estem aprenent a cultivar cèl·lules vives d'una persona per poder posar un “pegat” però no podem fer cèl·lules sintètiques. S'ha trobat alguna cura a l'Alzheimer? És possible una cura natural? Com es podria

prevenir? No, només hem aconseguit fàrmacs que ajuden a que la progressió sigui més lenta, però no el podem curar ja què és una malaltia molt complicada que encara no coneixem del tot. Primer l'hem de conèixer per després aconseguir una cura. Tampoc podem parlar d'una cura natural, però sí podem endarrerir-la si cultivam molt el cervell, estudiant, pensant molt, llegint... Tot això ajuda molt. Què és un organisme Knockout? Al llibre parla de ratolins Knockout, existeixen? Són animals transgènics en els quals s'elimina totalment la funció d'un gen concret. Per exemple, es pot anul·lar el gen de l'hormona de creixement, obtenint un ratolí petit que no creix. Ho feim llevant-li el gen i en el seu lloc posam un tros d'ADN que no fa res. Què és un estabulari i quina és la seva funció principal? Són instal·lacions on conviuen els animals que volem estudiar, per exemple ratolins, amb les condicions que nosaltres vulguem en cada cas. Per exemple, dins una gàbia normal posarem els ratolins de control amb aigua i menjar normal, i a una altre posarem els ratolins que prendran un medicament. Hi sol haver un cuidador d'aquests animals, normalment un veterinari. Si s'ha demostrat que la malaltia depèn d'un gen, per què es diu que si s'entrenen les neurones durant la vida la simptomatologia apareixerà més tard? No s'ha demostrat que depèn només d'un gen, l'Alzheimer depèn d'altres coses. Fins ara hem trobat que depèn de tres gens que si els tens mutats pots tenir Alzheimer a una edat primerenca, per exemple als trenta anys, i és una forma greu de la malaltia que la sol tenir tota la família. Ara bé, la majoria comencen a tenir-la als setanta o vuitanta


anys. El per què, no se sap encara. Només sabem que les persones amb el gen apoE4 tenen més probabilitats però no sabem res més. La malaltia tarda més en aparèixer si entrenam el cervell perquè amb el seu entrenament tenim les neurones molt actives, fent connexions, i així feim que el cervell es faci una mica més fort. Però si has de tenir la malaltia la tendràs igualment per molt que hi hagis exercitat el cervell. Què és un organisme transgènic? Pot ser perjudicial per als humans o per als organismes modificats?

prohibit. A què es deu que en els humans el cromosoma sexual masculí sigui Y, però que en altres animals, el cromosoma sexual Y estigui lligat al sexe femení? Aquesta pregunta es complicada, les gallines si tenen dos cromosomes iguals són mascles i si tenen els cromosomes diferents són femelles. Les abelles mascles son haploides i les femelles són diploides. Quan la reina posa ous aquests són mascles perquè tenen un nombre “n” de cromosomes, per tant per tenir mascles la reina no necessita ningú, però si vol tenir femelles, s'ha d'aparellar amb un mascle perquè surtin femelles que siguin “2n”. En el cas d'alguns rèptils, que siguin mascles o femelles depèn de la temperatura. Si els ous es desenvolupen amb molta calor sortirà una femella i si es desenvolupen amb fred sortirà un mascle. Existeix alguna malaltia que només afecti al sexe masculí i no al femení, encara que estigui present

Un organisme transgènic és una planta o animal al que li hem posat un gen o tros d'ADN que normalment no hi era en el seu genoma. Això ho feim perquè faci alguna cosa que abans no feia, o bé, per eliminar alguna cosa que si feia, per exemple: puc fer un pollastre transgènic que no tengui plomes o li puc afegir a una planta un gen d'una medusa perquè sigui fluorescent, també puc fer vaques amb llet maternitzada, afegint gens humans a una vaca. Es poden fer moltes coses. Es perjudicial per als humans? Depèn, de la modificació que es faci, n'hi ha que si i n'hi ha que no. Es perjudicial pel transgènic? Depèn, per a la vaca del nostre cas no, però si faig un ratolí o un porc obès, es posarà malalt i sí, és dolent per ell. De tota manera avui en dia tot allò dolent està

al genotip? Sí, es tracta de les malalties lligades al sexe. Si la malaltia depèn d'una mutació en el cromosoma X com les dones tenen XX no patiran la malaltia però seran portadores i si tenen un fill mascle que tengui el cromosoma X defectuós, aquest fill estarà malalt. Algunes d'aquestes malalties són: l'hemofília, el daltonisme (ja vistes a classe) i per exemple la distròfia muscular que consisteix en la degeneració dels músculs del cos, de tal manera que als deu anys els malats ja van en cadira “ de rodes i als vint-i-cinc ja solen morir perquè la musculatura respiratòria es va degenerant. Es tracta d'una malaltia molt greu.

“Podem endarrerir la malaltia si

cultivam molt el

cervell, estudiant, pensant molt, llegint...


Com es podria utilitzar l'estudi genètic per lluitar contra malalties greus com el càncer? Per exemple, s'ha trobat que el càncer de pit depèn d'un gen que si està mutat és molt probable que tinguis càncer, per això, a una pacient que té antecedents familiars, li comprovaran si té el gen mutat o no, si el té, la vigilaran molt perquè així, en quant la malaltia surti, la podran agafar amb temps per curar-la. Hi ha persones que quan neixen no els funciona el gen que controla el sistema immunològic. Són persones que poden agafar qualsevol virus o bacteri. Abans aquests nins vivien en unes bombolles de plàstic, apartats de tothom però, a part de tenir una vida complicada a la fi acabaven morint. Ara, amb aquestes persones se'ls hi fa una teràpia gènica. S'agafa un gen sa d'una altra persona i se'ls posa a la medul·la òssia del malalt, donant-li així una còpia bona d'allò que ells tenen mutat. Hi ha algun tipus de proteïna que s'encarregui de corregir errades genètiques? Es podria crear? Quan té lloc la divisió cel·lular es copia tota la cadena d'ADN, mitjançant els enzims anomenats polimerases. Si els enzims

s'equivoquen hi ha un altre enzim que s'encarrega de corregir les errades. Si axó no fos així, tendríem molts més malalts de càncer. Ara bé, si l'error no es corregeix, l'error queda i cada vegada que es copia l'ADN també es copia l'error i acabarà sortint una malaltia. Nosaltres no podem crear aquestes proteïnes, tenim les que tenim i ja està. Com és possible que les cèl·lules mare es reprodueixin indefinidament? Hi ha diferents tipus de cèl·lules mare però les que es reprodueixen indefinidament són les cèl·lules mare embrionàries, que són aquelles que es treuen de l'embrió en una fase concreta i es poden cultivar al laboratori durant molt de temps. Aquestes cèl·lules les podem diferenciar en diferents tipus: cèl·lules sanguíneis, de cor, etc. depenent dels nutrients que els hi donem. Com es pot saber que un gen té un caràcter concret? Aquesta és una pregunta difícil... normalment fem la feina a l'inrevés, és a dir, mirem que passa quan no funciona un gen. Per exemple, sabem que els nins amb síndrome de Down tenen un cromosoma 21 de més, i sabem que tenen problemes de cor, per tant podem


deduir que al cromosoma 21 hi ha gens responsables amb la formació del cor. Com es diferencien les bases nitrogenades al microscopi? No podem, en el microscopi no podem veure l'ADN, només veim com un fil però no podem diferenciar les bases. Tenim altres màquines “els seqüenciadors” que serveixen per llegir els nucleòtids d'un gen. Hi ha diferència entre extreure ADN d'un ésser viu o d'un ésser ja mort? En principi no, però si és veritat que, si ha passat molt de temps que la persona ha mort, l'ADN pot estar fragmentat, degradat i llavors és una mica més complicat.

Com van ser els teus estudis? (quines assignatures has estudiat) Jo als 14 anys ja tenia clar que volia estudiar genètica, perquè la primera vegada que me la varen explicar em va parèixer molt interessant. L'ADN ens diu moltes coses, no totes, però sí moltes i això m'agrada molt. Vaig fer el batxillerat de ciències, després vaig estudiar biologia i en acabar vaig fer la meva tesi doctoral per especialitzar-me en genètica humana. He viatjat per diversos països: Israel, Alemanya, Estats Units...per aprendre coses que es fan a altres laboratoris, coses diferents a les que nosaltres feim. Ara soc professora a la Universitat i també em dedic a la investigació. Les assignatures més importants, si voleu estudiar això, són la biologia i la química. Per què et dediques a la genètica? Com he dit abans, m'agrada molt. A més, cada vegada es descobreixen coses noves, quan jo estudiava no hi havia teràpia gènica, transgènics... en genètica s'ha avançat molt. Com més s'avança més m'agrada.

Quins beneficis pot aportar un estudi genètic? Un estudi genètic serveix per diagnosticar més fàcilment una malaltia, serveix per fabricar un medicament com, per exemple, la insulina que prenen els diabètics, i si sabem per exemple, quin gen li falta a una persona podem afegirli aquest gen (teràpia gènica). Quin consideres que ha estat el major avenç de la humanitat gràcies a la genètica? Hi ha hagut molts d'avenços importants amb la genètica però per dir algun em va parèixer molt interessant el que he explicat abans, el dels nins que havien de viure en una bombolla de plàstic.

Heu treballat alguna vegada amb cervell humà? No, però al laboratori del meu costat sí, ja que es dediquen a estudiar malalties psiquiàtriques. Per exemple, si una persona es suïcida, solen estudiar el seu cervell (amb permís de la família) per intentar esbrinar les causes per les quals aquella persona estava tan deprimida. Has fet algun descobriment? No, fer un descobriment és molt difícil. Normalment cada laboratori s'encarrega de aprofundir en el coneixement d'alguna cosa en concret i la suma d'aquests coneixements pot servir per fer algun descobriment. Per exemple, en el cas del Alzheimer, un equip s'encarrega d'estudiar les característiques dels malalts, altre agafa els cervells i els analitza, i l'altre equip estudia


quins gens estan darrera les lesions. D'aquesta manera es pot conèixer més la malaltia fins que arriba un moment en que apareix el descobriment.

“Investigam nous

El meu equip es dedica a la genètica forense, investigam nous mètodes per identificar a les persones ja que de vegades l'ADN de dues persones es pareix molt. Solem intervenir en casos reals. El meu equip també es dedica a estudiar alguns aspectes de malalties, per exemple, la talassèmia (tipus d'anèmia comú en el Mediterrani i més greu que d'altres ja que t'han de fer transfusions de sang i solen tenir problemes de fetge i una mort prematura). Nosaltres vàrem estudiar a Mallorca, Menorca i Eivissa quines eren les mutacions que provocaven la malaltia i vàrem concloure que a Mallorca les mutacions eren diferents, a Menorca tots els malalts tenien la mateixa mutació, la varen dur els romans, i a Eivissa tots tenien la mateixa mutació que varen dur els fenicis. Aquest estudi serveix, per exemple, als metges per saber quins tipus de mutacions porta una parella en concret i així els poden ajudar a tenir fills sans.

mètodes per identificar a les

persones ja que, de vegades, l'ADN de dues persones es pareix molt"


Marรง 2014


Profile for Divertits-21 Es liceu

Divertits 23  

Revista dels alumnes d'ESO d'Es Liceu. Març 2014

Divertits 23  

Revista dels alumnes d'ESO d'Es Liceu. Març 2014